1. LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE L’ÀMBIT LINGÜÍSTIC
Font: http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Documents/ARXIUS/doc_25861756_1.pdf
Dimensió: PARLAR I ESCOLTAR
1 Expressar i comprendre hàbilment les idees, els sentiments i les necessitats.
2 Ajustar la parla a les característiques de la situació comunicativa.
3 Emprar formes de discurs diverses en la comunicació.
4 Implicar-se activament en la conversa i adoptar una actitud dialogant.
5 Aprendre a parlar diferents llengües i a valorar-ne l’ús i l’aprenentatge.
Dimensió: LLEGIR
6 Posar en pràctica les destreses necessàries per a una correcta lectura expressiva.
7 Posar en pràctica les destreses necessàries per a la comprensió del que es llegeix.
8 Llegir textos de tipologia diversa.
9 Implicar-se activament en la lectura.
Dimensió: ESCRIURE
10 Posar en pràctica les destreses necessàries per escriure les paraules correctament.
11 Posar en pràctica les destreses necessàries per compondre un text ben escrit.
12 Escriure textos de tipologia diversa.
13 Implicar-se activament en l’escriptura.

2. Àmbit lingüístic
En el cas de l’àmbit lingüístic, les competències bàsiques assenyalades es
refereixen a les capacitats o possibilitats d’actuar que es consideren més
necessàries de dominar per poder comunicar-se satisfactòriament en un món com
l’actual. La proposta parteix, doncs, de la consideració de les competències de
l’àmbit lingüístic com a guanys essencials per comunicar-se i relacionar-se de
manera eficaç i activa amb els altres i per inserir-se satisfactòriament en la societat,
un enfocament del significat de les competències de l’àmbit lingüístic que es
considera preferible a d’altres.
S’han assenyalat tres dimensions generals de les competències de l’àmbit
lingüístic que, per altra banda, coincideixen, pràcticament, amb blocs de continguts
que es proposen en els currículums escolars:
• Parlar i escoltar, és a dir, ser competent en l’expressió i comprensió de
missatges orals que s’intercanvien en situacions comunicatives diverses.
• Llegir, és a dir, ser competent en comprendre i fer ús de textos diferents amb
intencions comunicatives també diferents.
• Escriure, és a dir, ser competent en composar diferents tipus de text i documents
amb intencions comunicatives diverses.
En destacar-se el vessant més pragmàtic i d’ús de la llengua per a cada
dimensió de l’àmbit, es proposa un enfocament molt més centrat en les funcions i
les habilitats comunicatives que es requereixen en la conversa, la producció i
intercanvi de missatges orals i escrits, la participació, l’interès i actitud per
comunicar-se, etc., sense que això hagi de suposar necessàriament oblidar altres
competències relacionades amb aspectes més formals de la llengua.
És una proposta, en resum, que posa en primer pla les competències per
elaborar i intercanviar textos orals i escrits diferenciats, adequats a situacions
comunicatives específiques, que responguin a intencions diverses, i que siguin, a
més, formalment correctes.
Per a cada una de les concrecions d’allò que significa mostrar-se competent
en l’àmbit lingüístic, s’assenyalen alguna o algunes realitzacions que indicarien la
possessió per part de l’alumnat de la competència a la qual es fa referència, en
finalitzar l’etapa de primària o de secundària. A l’hora d’establir-les s’han tingut en
compte diversos criteris de seqüenciació dels aprenentatges, amb els quals es
concreta d’alguna manera el principi general d’anar avançant des del més general i
senzill al particular i més complex.