SlideShare a Scribd company logo
1 of 42
Download to read offline
ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP
Ara que el món s'ha adormit
i la mar és quieta i mansa,
sota les cendres d'un crit
s'hi revifa l'esperança.
Ara que el món s'ha adormit
i han caigut les fulles mortes,
als carrers coberts de nit
van obrint totes les portes.
Joan Farràs
Nadal, Llum i Misteri
SUMARI TOTS PLEGATS, 74
Desembre 2016
Entrevista als Reis Mags
Notícies
Aules d'Educació Infantil
Aules de Primària
Aula de religió
Aula d'anglès
Educació física
Aula de música
Menjador
Educació ambiental
AMPA
Humor i passatemps
EQUIP DE REDACCIÓ
Alumnes de 6è B i 6è C:
Benjumea Villalobos, Diana
Blanch Baiget, Gustavo
Boloc, Eusebiu
Bové Cristià, Maria
Caire Rodriguez, Albert
Carles Cuenca, Marina
Ciszewski Rysztak, David
Cristià Alba, Anna
Domalewski, Pawel
El Hatimi, Abdellah
Fernández Rozas, Dafne
Ferrer Vargas, Lorena
Flores Cabrera, Rocío
Fuguet García, Pau
Hernández Turón, Adrià
López Martínez, Alejandro
Martí Sardà, Jordi
Mas Amorós, Maria
Milà Mallafrè, Laura
Navarrete Fonoll, Gisela
Ollé López-Polin, Marta
Pardo Escoda, Carla
Pardo Fontanillas, Iris
Picó Risco, Àlex
Rams Daroca, Pol
Reyes Murgadas, Joan
Rosich Araujo, Guillem
Ruiz Giménez, Maria
Sánchez Acón, Alba
Sánchez Migens, Alberto
Serrahima Morales, Aritz
Simó Escauriaza, Erik
Tallarda Borrego, Sira Bao
Tombas Coll, Eduard
Torrents Salvat, Maiol
Torres Llena, Rut
Ureña Conde, Ernesto
Velasco Fernandez, Blai
Villaden Coll, Ivet
COORDINEN:
Rosa Boqueras
Robert Gironès
Rosa Martí
Laura Trupita
ESCOLA ABEL FERRATER
C/. Abel Ferrater, 3, 43470 La Selva del Camp
Telèfon i fax: 977 844 232
Correu electrònic: e3003100@xtec.cat
WEB: http://www.xtec.cat/escola-abelferrater
Tots els mestres de l'escola col·laboren en la
redacció de la revista.
La revista TOTS PLEGATS es distribueix gratuïtament a tota la
comunitat educativa i es penja a la pàgina web de l'escola.
La revista TOTS PLEGATS no s'identifica necessàriament amb les
opinions que els col·laboradors manifesten en els seus articles.
EDITORIAL
Enguany, la nostra escola s'ha fet més gran i aquest curs estem
distribuïts en dos edificis, el del carrer Pare Crusats i el del carrer Abel
Ferrater. En total som 23 grups, dos de P3 a 1r i tres de 2n a 6è.
Durant aquests mesos ens hem anat adaptant a la nova situació i tot i
que no ha estat un camí fàcil, sí que ha estat gratificant, ja que la bona
voluntat i predisposició de tots els implicats ha permès facilitar molt
aquest procés. Ens ha agradat conèixer nous companys i companyes,
amb els quals compartim treballs, sortides i festes, com la Castanyada, la
Jornada Verda i el Nadal.
En aquests moments, ja en ple final de trimestre, estem ultimant molts
treballs, entre ells els nadalencs i, com no, l'esperada revista de final
d'any, que aquest número destinem al Nadal.
******
Muntem el pessebre, fem cagar el Tió, esperem amb il·lusió els Reis,...
són algunes de les moltes activitats que fem per celebrar el Nadal al
nostre país, però a tot arreu es fa de la mateixa manera?
A l'escola tenim un gran ventall de famílies de diferents orígens que, molt
amablement, ens han vingut a explicar com celebren el Nadal als seus
països. Des d'aquí us donem les gràcies pel vostre temps i per voler
compartir les vostres tradicions.
Els nens i nenes de les diferents classes han escoltat amb atenció les
diferents xerrades o han investigat com es commemora el Nadal en
diversos països i en aquesta revista podem veure alguns dels treballs
que han fet.
Esperem que us agradi!
BONES FESTES!
ENTREVISTA
TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP
- Hola Melcior, com t’ha anat el viatge?
- Molt bé però ara estem molt i molt cansats.
- Gaspar, que s’han portat bé aquests nens?
- Sí. Força bé
- Baltasar, porteu molts regals?
- Sí, mira portem: pilotes, patinets, “Pin i Pon”, coses de la Pepa Pig, bicicletes i
moltes coses més.
- Qui s’ha portat millor, els grans o el petits?
- Hi ha de tot, però en general, tots s’han portat força bé. Tots tindran els seus regals,
però una mica de carbó també.
- I, Majestats, quan heu trigat en venir fins aquí al poble?
- Mira hem tardar 2 mesos, perquè nosaltres hem vingut caminant.
- Mare meva! No m’estranya que estigueu cansats!
- Bé doncs, ara ja podeu anar a les vostres carrosses i ens tornarem a veure l’any que
ve. Ah, i moltes gràcies per tot!!!
- Adéu.
Maria Bové Cristià
6è C
Avui parlarem amb 3 personatges màgics que venen d’Orient. Aquestes persones tan
màgiques són: Melcior, Gaspar i Baltasar, els tres Reis Mags.
Bé doncs, ara començarem amb l’entrevista:
NOTÍCIES
TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP
UNIÓ DE LES DUES ESCOLES
A principis d’aquest curs 2016-2017, l’escola Abel Ferrater i Gil Cristià es van unir sota el nom d’Abel Ferrater, així
és que tenen el mateix equip directiu, claustre de mestres,…
Totes les activitats, lliçons, sortides, exàmens, experiències, cançons,... es programen de manera coordinada entre
els/les mestres dels dos edificis.
Durant aquest curs s’estan preparant diferents activitats perquè tots els alumnes dels dos edificis ens coneguem
millor: Castanyada, Fira, Jornada Verda, Santa Cecília, Nadal, Sant Jordi, Final de Curs, Revista Escolar,...
Ha sigut un canvi molt profitós, així ens hem fet tots molt amics!
KISS & RIDE
Aquest any a la rotonda de l’escola del carrer Abel
Ferrater, han posat un nou sistema per tal de
millorar la circulació. Han pintat un carril groc que
només s’hi pot estar un minut. El conductor no pot
estacionar el vehicle i representa que l’alumne fa un
petó i baixa del cotxe. Això és el que vol dir KISS
(petó) i RIDE (circula).
Esperem que aquest curs vagi millor la circulació
dels cotxes a l’escola. De moment funciona bastant
bé. Estem molt contents amb aquest nou sistema.
Com a escola verda que som, recomanem que les
famílies s’animin a fer el possible per anar caminant
a l’escola.
MOBILITAT SOSTENIBLE
El dia 20 de setembre els alumnes de 5è van anar a
una xerrada, al castell, per grups, que els van
explicar que és el camí del Rec.
Un altre dia van anar a fer el recorregut per conèixer
in situ tot el que ens havien explicat i van aprofitar
per a recollir si es trobava alguna deixalla pel camí.
NOTÍCIES
TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP
LA FIRA
Els dies 28 i 29 d’octubre aquí a la Selva del Camp,
es va celebrar la Fira.
Els alumnes de 6è de l’escola Abel Ferrater van fer la
parada medieval de dolços fets a casa i una altra al
sector de les entitats, on van vendre manualitats i es
van fer sortejos de productes del poble.
L’objectiu principal de ser a la Fira és el de participar
en les iniciatives del poble; però també és important
fer força vendes per recollir diners i abaratir el viatge
de final de curs dels alumnes de 6è.
La Fira va ser un èxit, perquè van guanyar bastants
diners.
LA CASTANYADA
El dia 28 d’octubre es va celebrar la Castanyada a l’escola.
Per tal de poder fer una activitat comuna entre els dos
edificis vam acordar que aquestes festes les aniríem fent ara
a dalt, ara a baix, i la Castanyada, que és la primera, la vam
celebrar al carrer Francesc Crusats.
La festa es va fer al matí perquè amb el desplaçament la
tarda quedava massa curta.
Els alumnes de sisè van ser els encarregats de torrar les
castanyes, juntament amb el Josep Maria i la Rosa. Quan
van estar torrades les van distribuir entre les 23 classes que
ara hi ha a l’escola.
Com ja és tradició es va ballar el Ball de la Castanya i
després cada classe es va asseure a la seva rotllana a
menjar les castanyes.
XERRADES DELS MOSSOS
Els mossos cada any vénen a visitar els/les alumnes per
explicar la necessitat de ser responsables quan circulem, ja
sigui a peu, en bicicleta o en cotxe.
Expliquen que quan es va amb bicicleta o moto cal posar-se el
casc, quan es va en cotxe cal cordar-se el cinturo i quan anem
a caminar a la muntanya s’ha d’anar en grup o informar si es
va sol per si hi hagués algun accident.
Expliquen tot de coses que són pel bé de les persones, per
aprendre a ser ciutadans responsables.
NOTÍCIES
TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP
JORNADA VERDA
El dia 13 de novembre, s’ha celebrat la Jornada
Verda a l’escola.
Aquest any ha canviat de format perquè som una
escola que té dos edificis.
Per això s’ha fet una caminada que ha començat a
l’edifici del carrer Abel Ferrater i ha acabat a
l’edifici del carrer Francesc Crusats.
S’ha passat per darrera de l’institut, pel costat de
l’Hotel Nou, pel camí de la Trampa, s’ha baixat per
la riera fins arribar a la Creu Coberta, que ja està
al costat de l’altre edifici.
Una vegada allí, s’ha fet una activitat que ha
consistit en plantar julivert en un got i a continuació
l’AMPA ha ofert un pica-pica als assistents.
Va resultar una jornada molt concorreguda i molt
agradable.
Caminada per la riera
Taller de plantar julivert Vermut per gentilesa de l'AMPA
FOTOS DE GRUP
El dimarts 15 de novembre, durant tot el matí totes les classes van anar
a la pista de l’escola a fer les fotos del grup.
Si un alumne vol la foto ha de pagar 3€.
Aleshores per les vacances de Nadal, en donar les notes, al sobre s’hi
posa la foto a cada alumne que ha pagat.
Aquests 3€ de cada foto aniran destinats a les colònies de sisè.
SIMULACRE D'ALARMA D'INCENDIS
Al novembre es va fer el simulacre d’alarma d’incendis als dos edificis de l’Abel Ferrater.
Tots els alumnes de l’escola van sortir al pati en sentir l'alarma, per simular el que farien si hi hagués un incendi de
veritat.
Cada any provem l’alarma per si algun dia hi hagués un incendi, però esperem que no passi mai.
La sirena, la majoria de vegades, espanta alguns alumnes del centre perquè sona en el moment més inesperat. En
general no hi va haver cap problema i tot va sortir com esperàvem.
NOTÍCIES
TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP
SANTA CECÍLIA
El dia 22 de novembre es celebra el dia dels músics, Santa Cecília, però enguany, per qüestions meteorològiques
es va ajornar al 7 de desembre.
Totes les escoles del poble van a l’Hort d’Iglésies a celebrar aquest dia cantant cançons. Cada grup canta una
cançó diferent i entre tots se’n fa una de conjunta.
Hi ha alguns nens i nenes de l’escola de música que toquen les cançons amb els seus instruments per
acompanyar els cantaires.
L’AMPA de cada escola i l'Ajuntament, conviden als alumnes i als mestres a menjar coca amb xocolata i a beure
suc de fruita.
A la nostra escola, els nens i nenes de 4t, 5è i 6è A i B, acompanyen als més petit al parc, per tal de facilitar-los el
trajecte.
●P3 i P4 -- La lluna és quadrada - Antoni Miralpeix
●P5 i 1r -- El meu coet - Popular anglesa
●2n i 3r -- Cançó de s’espai - Lluís Gili
●4t, 5è i 6è -- Els planetes - Escola de les Avellanes (La Noguera)
●Tots - Allà dalt! - Escola de Tartareu (La Noguera)
Tal com us vam informar la revista passada,
l’any passat, tres alumnes de sisè van tenir la
sort que els seleccionessin per concursar en
un programa anomenat “ Fish & Chips”.
El públic estava format per alumnes de
l’escola Mil·lenari, de Cardedeu i els alumnes
de 4t, 5è i 6è de la nostra escola.
El programa tractava de diferents proves en
anglès: les “Crazy balls” era una de les proves
en la qual tenies que tirar-te a una piscina de
boles i trobar i agafar les boles de colors,
passar-les pel detector i finalment ficar-les en
el pot correcte.
La prova més difícil era la de reconèixer paraules lletrejades o calcular en anglès. Aquí, si no l’encertes reps una
dutxa d’una substància mucosa de color verd que fa força fàstic.
Durant tot el concurs van anar igualats, finalment la nostra escola va guanyar el concurs i els van donar com a
premi una càmera GoPro.
EMISSIÓ DEL PROGRAMA FISH & CHIPS
Imatges
capturades de
Canal Camp
Imatge capturada
de TV3 a la carta
NOTÍCIES
TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP
Com cada any, uns dies abans de Nadal, el tió ha arribat a l’escola. Els
nens i nenes l’han anat a buscar amb molta il·lusió, l’han portat a
l’escola i l’han abrigat. Durant tot el mes l’han alimentat amb pells de
fruita i aigua.
Quan el tió s’ha engreixat prou, els alumnes l’han fet cagar tot cantant-
li la cançó tradicional.
També aquest dia, l’últim dia del trimestre s’han reunit tots els alumnes
de l’escola al gimnàs per cantar les nadales que han estat preparant
els últims dies.
Enguany les nadales són de tot el món.
CELEBRACIÓ DEL NADAL
Cada any a l’escola, els alumnes, preparen
guarniments de Nadal per decorar els carrers del
poble.
Cada classe disposa d’un petit arbret que l’han de
decorar amb guarniments fets per ells. Aquests avets
es reparteixen pels establiments o botigues del poble.
La gent que passeja pels carrers sempre se'ls queda
mirant per això els hem de fer ben bonics!!!
Cada any, el poble està més bonic que l’anterior.
Esperem que us agradin!!
Enguany, hem preparat més guarniments per poder-los
vendre el dia 10 de desembre al mercat que es fa en
motiu de la recollida de diners per la Marató.
La Coral de l'escola, una vegada més, ha enregistrat
dues nadales per poder ser emeses per Canal Camp i
pels carrers durant les Festes.
P3A
TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP
TRADICIONS CATALANES PER NADAL
P3B
TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP
P4AiB
TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP
P4AiB
TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP
L' ESTRELLA S'ALÇA,
COM UN GRAN MISTERI.
L'ESTRELLA BRILLA,
I AL MÓN ANUNCIA.
QUE LA PURA I INNOCENT
VERGE MARIA DÓNI A LLUM
JESÚS, EL MESIES.
ELS MAGS HAN VIST L'ESTRELLA.
DE SEGUIDA L'HAN SEGUIT
FINS QUE L'ESTRELLA S'HAATURAT
EN EL LLOC ON JESÚS ÉS NAT.
GRANS REGALS
ELS MAGS HAN PORTAT,
QUE AMB MOLTAALEGRIA,
LI HAN ENTREGAT.
GRAN ALEGRIA!
I QUE AQUESTAALEGRIA
A TOTS ENS OMPLI
DES DE LA JOVENTUT
FINS LA VELLESA.
STEAUA
SUS
RASARE
Steaua sus rasare
Ca o taina mare
Steaua straluceste
Si lumii vesteste
Ca astazi Curata
Preanevinovata
Fecioara Maria
Naste pe Mesia
Magii cum zarira
Steaua si pornira
Mergand dupa raza
Pe Hristos sa-l vaza
Cu daruri gatite
Lui Hristos menite
Luand fiecare
Bucurie mare
Care bucurie
Si aici sa fie
De la tïnerete
Pan-la batranete
P5AiB
TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP
L'EDYTA, MARE DE L'ADRIAN HA VINGUT A VISITAR-NOS.
ENS HA PORTAT ALGUNS DELS PRODUCTES DE POLÒNIA
I ENS HA EXPLICAT UN MUNT DE COSES!!!!!!!
P5AiB
TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP
1rA
TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP
NADAL A ANGLATERRA
Aquest any a primer hem estat treballant en equip sobre com celebren el Nadal
a Anglaterra.
Primer vam llegir en grups informació sobre diferents costums i tradicions
nadalenques i vam veure'n imatges.
A partir d'aquest treball vam anotar les semblances i les diferències que hi ha
entre Anglaterra i Catalunya.
Semblances:
- A Anglaterra i aquí celebrem el Nadal en família.
- Per Nadal tant a Anglaterra com aquí rebem regals.
- A Anglaterra i aquí deixem llet i galetes pels Reis o el Para Noel.
- Aquí i a Anglaterra cada 1 de desembre s’inicia el calendari d’advent.
1rB
TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP
NADAL A ANGLATERRA
Diferències:
-Nosaltres tenim Reis i a Anglaterra hi ha el Pare Noel.
- Nosaltres tenim el tió i a Anglaterra no en tenen.
- El postre típic d’Anglaterra és el pudding i el d’aquí són els torrons, els
polvorons i el tortell de Reis.
- A Anglaterra adornen les portes del carrer amb corones i aquí no s’acostumen
a posar gaires.
- A Anglaterra pengen mitjons molt decorats a les xemeneies i aquí no és gaire
típic.
- Aquí es típic fer el pessebre i a Anglaterra no.
2nA
TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP
NAVIDAD EN COLOMBIA
La Noche de las Velitas.
El 7 de diciembre, las familias se reúnen en las puertas
de sus casas para encender muchas velitas que serán las
que iluminen el camino a la virgen María para que
entre en ellas y las bendiga.
La Novena de Aguinaldos.
Los 9 días anteriores a la Navidad, las familias se
reúnen alrededor de sus pesebres para cantar
villancicos y esperar el día en el que nacerá el
niño de Dios.
El 24 y 25 de diciembre
El último día de la novena, rezan, comen, cantan y brindan
por el nacimiento de Dios. Natillas y buñuelos son los
postres típicos de la Navidad. A la media noche, el niño de
Dios trae sus regalos a aquellos que han sido buenos durante
todo el año.
El 25 de diciembre, día de Navidad, es el día de disfrutar de
los regalos. Siguen las comidas, reuniones, cantes y bailes.
El 31 de diciembre
Las fiestas navideñas se acaban con tradiciones para
atraer la suerte: vestir ropa interior amarilla, correr
por el vecindario con una maleta, comer 12 uvas, y en
algunos lugares se quema un Año Viejo, un muñeco que
representa el año que se acaba.
2nB
TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP
Tutaina tuturuma
Tutaina tuturumaina
Tutaina tuturuma,
turuma
Tutaina tuturumaina.
Los pastores de belén
Vienen a adorar el
niño;
La virgen y san Jose
Los reciben con cariño.
Tutaina ...
Tres reyes vienen
también
Con incienso, mirra y
oro,
A ofrecer a Dios su bien
Como el mas grande
tesoro.
Tutaina ...
El momento más dulce y
alegre de cada dia de la
Novena de los Aguinaldos
es al finalizar los rezos.
Todos cantan villancicos
al Niño Dios como
ofrenda. Os invitamos a
cantar TUTAINA uno de
los villancicos más lindos
de este país.
Después de tantas
oraciones y cantos no es
de estrañar que el día 25
cada hogar colombiano
amanezca con lluvia de
regalos y el Niño Dios en
la cunita.
¡Que bella es la Navidad!
¡Feliz Navidad para todos!
TUTAINA,
2nC
TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP
El Nadal a Brasil
El Nadal a Brasil és a l’estiu perquè Brasil està situat a
l’ Hemisferi Sud del nostre planeta i a casa nostra el celebrem a
l’ hivern perquè estem a l’ Hemisferi Nord. A Brasil es parla
portuguès.
El dia 24 de desembre a la nit es fa un sopar en família i pot
ser de bacallà o de gall dindi.
L’últim que es menja és la rebanada, que són com unes
torrades de santa Teresa.
Després de mitjanit arriba el Pare Noel amb els regals.
El Cap d’Any més famós del Brasil és el de Rio. Per aquesta
celebració la gent es vesteix amb roba de color blanc i van a la
platja on segueixen la tradició de saltar 7 ones.
Allà també fan una ofrena de flors blanques a Yemanyá per a
que els doni sort durant tot l’any nou.
Yemanyá és la seva Verge del mar. Protegeix la casa, la
família, els navegants, els pescadors i els mariners. El color
blanc és el seu preferit.
La classe de 2n C agraeix la col·laboració donada per la
família dels nostres companys Laia i Àlex.
Us desitgem a tots i totes
Boas Festas e um feliz Ano Novo !!
3rA
TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP
Les festes de Nadal comencen el dia 11 de novembre amb la celebració de Sant Martí, on els nens
a les escoles fan fanalets de paper i surten en processó darrera d’un nen dalt d’un cavall que
representa Sant Martí.
EL NADAL A ALEMANYA
Els aliments tradicionals per a una festa de vigília de Nadal alemanya són:
* Carpa rostida
* Amanida de papa
* Pa de gingebre, galetes d'espècies al forn.
En aquest menjar, generalment no es menja carn.
El dia de Nadal inclou:
* Oca rostida
* Salsitxa blanca
* Amanida de macarrons
* Christstollen, que és pa farcit de fruita, nous i massapà.
A principis de desembre comença la tradicional
temporada d’Advent. A les llars mostren una corona
d’Advent que té cinc espelmes (quatre de morades i
una de blanca). Durant els següents diumenges
s’aniran obrint fins arribar a la vigília de Nadal que
s’encendrà la blanca.
També són típics els calendaris d’advent, que moltes
vegades són de fabricació pròpia, darrera de cada
finestreta hi ha una petita joguina o una llaminadura.
La majoria de les famílies celebren St. Nicolau el dia 6 de desembre. Posen
les seves botes darrera la porta, perquè Sant Nicolau les ompli amb
llaminadures.
Per descomptat, l'arbre de Nadal, Weihnachtsbaum o Tannenbaum, també és
tradicional.
Està decorat amb oripell, adorns de vidre bufat a mà, xocolates que han estat
embolicats atractivament, massapà i espelmes.
Algunes famílies alemanyes assisteixen a una missa de Nadal. Aquest és el
principi de la nit. En tornar de l'església, quan sona una campaneta, els nens
van corrents al peu de l’arbre on es troben els regals i canten la tradicional
nadala Stille Nacht.
Després que s'han obert els regals, és el moment per a la festa de Nadal.
Al final de la celebració, els participants gaudeixen de
plats de galetes casolanes i xocolates.
El dia de Nadal generalment es dedica a visitar amics i
membres de la família i assistir als esdeveniments
religiosos. El temps de Nadal continua fins al final de
mes.
També són molt populars els mercats on venen
corones d’advent, vins calents, menjars, artesanies i
joguines. Els carrers s’engalanen de llums i
decoracions nadalenques.
3rB
TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP
EL NADAL A PORTUGAL
El nostre company Enric Rosich Araujo té família portuguesa, concretament la
part de la seva mare. Per aquest motiu vam creure oportú saber com es
celebra el Nadal al nostre país veí. La Zeza, mare de l'Enric, va venir a classe i
ens va explicar moltes coses.
Per Nadal qui porta els regals és el Nen Jesús, a diferència d'aquí que és el
Tió o el Pare Noel. Després d'obrir els regals la gent va a missa per a donar-li
les gràcies.
És típic anar per les cases a cantar cançons de Nadal, la gent els obra la porta
i els invita a prendre alguna cosa. Aquesta tradició se'n diu cantar es janeiras.
Portugal és un país amb bona tradició culinària. Per Nadal es mengen plats
típics com: patata cuita amb bacallà i col, gall d'indi al forn, rebanadas, roupa
velha, aletria, bolo rei i sonhos de Natal.
La Zeza també ens ha ensenyat tres nadales tradicionals de Portugal, són:
Pinheirinho, Vai nevar vai nevar i A todos um bom Natal.
Ens hem atrevit a intentar traduir les lletres de les nadales i la veritat és que ha
sigut prou fàcil, l'Enric ens ha ajudat una mica.
3rC
TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP
Avui, els alumnes de 3r C hem anat a la classe de 3r B. Allí hem
tingut una visita molt especial, els pares de la Paula, alumna de 3r B.
Ells ens han explicat el Nadal a Cuba.
És un país tropical amb molta fruita i que plou molt. A més, és una illa
que tenen molt de peix però no s’acostuma a menjar-ne. Tenen molta
calor tant a l’estiu com a l’hivern, sempre van vestits amb màniga
curta i pantalons curts.
Uns polítics van prohibir celebrar les festes nadalenques a Cuba. El
vint-i-quatre de desembre i el trenta-u són els dos únics dies de festa.
En algunes cases el Pare Noël arriba i d’altres no perquè no té accés
a entrar, no celebren els Reis Mags.
Durant aquests dies el menjar típic és el porc rostit i l’arròs blanc amb
mongeta negra. Les postres són; el dolç de coco, el codonyat i el
pastís de guaiaba. També mengen plàtans, alvocats, cocos i fan
batuts de fruita. La seva beguda preferida són els sucs de fruita i
l’alcohol. Només fan un àpat al dia. En els cubans els hi agrada molt
fer festa, cantar i ballar. La seva música preferida és la salsa i la
rumba i en general, cançons amb molt de ritme i moure el cos.
Per cap d’any tiren galledes d’aigua al carrer per celebrar l’any nou.
Aquest fet, els hi dóna sort durant l’any i els refresca la casa. Ha estat
una explicació molt interessant on hem pogut conèixer altres costums
i tradicions nadalenques.
4tA
TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP
EL NADAL AL CANADÀ
KuvianaK Inovia! - Joyeux Noël! - MerryChristmas!
EL TRINEU DE KAILA ( CONTE POPULAR CANADENC)
Sedna i Kaila, un nen i una del Canadà, eren molt amics des de petits.
Sempre jugaven, ballaven i anaven en trineu junts. Durant els dies del Sinck
Tuck, que és com es diu el Nadal al seu país, es regalaven coses
mutuament.
Un d'aquestos dies, Kaila, li va demanar a Sedna que li deixés el seu trineu,
però Sedna li va dir que no, que estava molt cansada, i volia tornar a casa.
Kaila es va enfadar, va donar-li una empenta, la va fer caure i va tirar el
trineu al mar. Aquest es va enfonsar i va desaparèixer.
Durant molts anys, els dos amics no es van tornar a dirigir la paraula.
Al cap dels anys, les dues famílies es van reunir per celebrar el Nadal. Els
grans es feien regals entre ells, però la Kaila i el Sedna no es parlaven.
Kaila va pensar que això no podia continuar així. Va anar corrents al seu
igloo i, sense que ningú ho sabés, va fer-li un petit trineu de fusta. Va tornar
a la festa i li va regalar a la seva amiga.
Sedna es va posar molt contenta, es van perdonar i van fer-se un petó a la
manera esquimal, o sigui, fregant-se el nas. A partir d'aquell dia, tot va ser
com abans i van tornar a ser grans amics.
TRADICIONS NADALENQUES
Al Canadà els encanta menjar “rosquillas” durant aquests dies, sobretot si
estan cobertes d'un xarop molt dolç d'arç, el seu arbre nacional, que és una
mena de mel molt dolça.
Els nens i les nenes es disfressen, es posen un antifaç i surten pel carrer.
Fan tot el soroll que poden tocant campanetes i altres instrument musicals.
Els veïns ha de descobrir qui són, si l'encerten, el nen ha de deixar de fer
soroll i així succesivament fins que els troben a tots.
4tB
TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP
EL NADAL A ITÀLIA
LLEGENDA DEL PRIMER PESSEBRE: “EL PESSEBRE DE GREGGIO”
Fa molt de temps a Itàlia vivia un noi que es deia Giovanni de Vellita.
Un dia Giovanni va anar a l'ermita on vivia Sant Francesc d'Asís, un monjo franciscà. Quan Giovanni hi
anava, sempre parlaven de les “feines” de Déu a la Terra.
Sant Francesc d'Asis volia veure amb els seus ulls on va néixer el Déu de la Terra, Jesús, molts anys
abans.
Van veure un estable al mig del poble, van demanar un ase a un granger i un bou al pagès.
S'apropava el dia de Nadal de l'any 1223.
Van demanar a la dona del Giovanni, que era modista, roba i vestits de l'època per a vestir els
personatges del pessebre. També van demanar a un drapaire que els donés draps per a fer un nino de
roba.
El dia abans tenien tots els preparatius fets.
Amb tot allò que tenien, van fer el pessebre i van convidar a tota la gent del poble a visitar-lo.
Tots van quedar bocabadats d'aquell primer pessebre!!! Va ser genial!!!
TRADICIONS ITALIANES:
 La setmana anterior al dia de Nadal, els italians i les italianes l'anomenen la NOVENA. Durant la
Novena els nens i nenes canten nadales als veïns i amics a canvi de diners per a comprar-se
regals (joguines, gominoles,...)
 El dia 6 de gener, la bruixa BEFANA és l'encarregada de portar regals als nens i nenes que
s'hagin portat bé durant l'any i carbó als que s'hagin portat malament.
 Per Nadal, a Itàlia, es menja com a postre típic el PANETTONE que és un pa de pessic de
xocolata, panses,... i es pren amb vi moscatell i formatge mascarpone.
 Les figures principals o més representatives de les festes són el BABBO NATALE (Pare Noël) i la
BEFANA.
BABBOO NATALE és qui porta els regals la nit del 24 de desembre, aquells que fan molta il·lusió
als nens i nenes.
 La nit del 24 de desembre, els italians mengen el CENONE que és un sopar basat en peix,
amanida de marisc, vegetals fregits,...
 L'arbre de Nadal apareix a les cases a partir del 8 de desembre, dia de la Puríssima, que és quan
es comença a fer el pessebre.
 A la nit de Cap d'Any és típic menjar llenties amb carn per atreure la bona sort!
 Els dolços típics d'aquestes festes, a part del panettone, hi ha el PANDORO (amb xocolata) i els
RICCIARELI fets amb pasta d'ametlla i sucre.

Les festes italianes i catalanes tenen coses en comú com els mercats nadalencs i els pessebres,
que poden ser vivents o amb figures.
En aquests mercats hi podem trobar objectes de decoració i aliments nadalencs!
4tC
TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP
El NADAL A GUATEMALA
A Guatemala l'època nadalenca comença a principis de desembre. Les famílies es
reuneixen per començar els preparatius d'aquestes festivitats com l'elaboració de l'arbre
de nadal, la construcció del naixement, les postals de Nadal...
La gent acostuma a vestir-se amb roba nova. Com passa amb la major part de la cultura
del país, les celebracions inclouen elements maies i espanyols.
El 7 de desembre comencen amb la tradicional “Quema del Diablo”. És una creença
antiga que consisteix a treure totes les coses velles de la casa, símbol de maldat i després
es crema a la nit (a les 6 de la tarda). Els últims anys, per no fer mal el medi ambient, es
recomana no cremar articles que contaminin.
El 8 de desembre a la capital i a altres zones es celebra ”El Rezado de la Virgen de
Concepción” on es surt en processó amb imatges religioses.
Les celebracions del 24 i 25 de desembre a Guatemala són les més significatives, plenes
de cultura, tradició i principalment de convivència i unió familiar. El 24 es mengen els
tradicionals “tamales”, s'acostuma a llençar petards i a mitjanit obren els regals. El dia 25
és de descans festiu en família.
A Guatemala és típic menjar “tamales”, “chompipe” (gall d'indi) o gallina, pota de porc
al forn i “ponche” però varia una mica depenent de la regió on es viu:
● A la capital la tradició consisteix amb elabora “tamales colorados o negros”,
“ponche” de fruites, xocolata i “chompipe”, gallina o cuixa de porc al forn”.
● Les regions de Chiquimula, a més a més es fa “ponche de llet” amb “piquete o
sense piquete” (amb licor o sense licor ) i de postres fan bunyols d'arròs.
● A Huehuetenango també fan “ponche de fruites” però amb plàtan i coco.
● A Sant Marcos i Quetzaltenengo com a variant fan “tamales” negres i dolços.
Guatemala té una diversitat de tradicions, olors, colors i sabors. Són moltes les tradicions
a Guatemala i el més important per ells és estar en família.
5èA
TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP
NADAL A L'ARGENTINA
A l'Argentina per Nadal és estiu i
el celebren a la platja.
Decoren les cases amb neu artificial.
Pel sopar de Nadal és costum
preparar menjars amb entrants
freds, amanides i el famós
Asado que es
pot fer a l’aire lliure.
Malgrat la calor,
no deixen d’acompanyar
els postres i els brindis
amb torrons, Pannetone
i Sidra o Clericó (Sangria).
A la mitjanit del 24
els carrers s'omplen de gent
llençant petards i focs d’artifici,
i amb gots per brindar amb els veïns.
A les cases, no hi falten l’arbre de Nadal
i el pessebre, que cada família es reuneix
a muntar el dia 8 de desembre.
Tothom espera amb candeletes la visita
de Papá Noel que passa per cada casa
a deixar els regals
5èB
TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP
NADAL A MÈXIC
El divendres 25 de novembre van venir el pare i la
tieta de la Xènia a explicar-nos coses sobre el Nadal a
Mèxic. Ens van dir que aquestes festes provenien
d'Espanya.
Aquestes són les tradicions principals:
LAS POSADAS
Les celebren del 16 al 24 de desembre. Durant aquests 9 dies a la nit
van a sopar a casa d'un amic, familiar, veí... Per entrar canten una
cançó, uns quants es queden fora de la casa i els altres a dins. Els de
fora demanen si els deixen entrar i els de dins els diuen que no, però
insisteixen i al final els diuen que sí i entren, llavors comença la festa.
Representa el moment en que la verge Maria i Sant Josep anaven a
les cases demanant que els deixessin entrar.
LAS PIÑATAS
Abans eren de fang i a
dintre hi havia fruites i
fruits secs però ara són
de paper i a dins fiquen
dolços, llaminadures i
alguna fruita.
Tenen 7 punxes que
volen representar els 7
pecats capitals.
EL
PONCHE
És una beguda
calenta feta de
fruita.
PAPEL PICADO
És un paper molt fi que s'utilitza per
decorar la casa, però a fora el posen
de plàstic perquè amb l'aigua es desfà
i marxa el color.
Actualment, per influència dels EUA tenen el Pare Noel, també celebren els Reis,
decoren la casa amb l'arbre i fan pessebres, però el nen Jesús no el posen fins el 24
(perquè encara no ha nascut).
No fa gaire fred, poden anar a la platja, però també n'hi ha que van amb abrics.
5èC
TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP
El Nadal a la Xina
La Xina és un país molt gran, però només dues ciutats celebren el Nadal,
Macao i Hong Kong, ja que fa molts anys van ser conquerides per
Anglaterra i Portugal, països que sí el celebren. La festa que celebren els
xinesos és molt diferent a la nostra. Coincideix amb el nostre Cap d’any,
però en diuen “La festa de la primavera”.
 
El seu calendari és llunar, no com el nostre, i per tant la seva vida està
condicionada per les fases de la lluna. La seva religió és la Catòlica, com
nosaltres, ja que Anglaterra i Portugal van imposar la seva cultura. Però
no són Cristians ja que veneren molts altres Déus. El més important es
diu “Cai Shen”, és el Déu de la riquesa i és a qui invoquen durant
aquestes festes.
 
És tradició decorar les portes de les cases amb poemes sobre la felicitat,
imatges del Déu Cai Shen i dels guardians de la riquesa que espanten els
mals esperits. Tot amb molt de color vermell, el color de la bona sort.
També els agraden molt els coets i els petards; diuen que el soroll
espanta els esperits malignes. Llencen tants petards que queda tot
blanc, de fum i de pólvora, i no es veu res pels carrers. Són molt típiques
les dances amb dracs, també creuen que espanten els mals esperits. Els
nens aprenen els passos a les escoles des de petits.
 
Dónen molta importancia a la felicitat, creuen que tothom ha de ser
feliç durant aquestes festes, per això es fan regals, tot i que no com
nosaltres. Per una banda regalen molts diners, sempre en sobres de
color vermell, perquè diuen que aporta felicitat. Entre els familiars
també es regalen àpats, és a dir, es conviden mútuament a dinar o a
sopar a casa els uns als altres. Fins i tot tenen un carácter (similar a una
lletra) que es diu “Fu” i que significa felicitat.
 Alumnes de cinquè C.
6èA
TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP
La tradició de Santa Claus és la més famosa als Paísos Nòrdics. Per uns nens, santa
Claus viatja fins a casa seva des del Pol Nord, i per altres, arriba des Rovaniemi
(Finlàndia). No obstant això, els nens de Dinamarca tenen molt clar que Santa Claus viu
a la gran illa de Grenlàndia.
Els països escandinaus són la llar del pare Noel i, per això, se'l pot visitar tot l'any al seu
taller de regals a Rovaniemi, a la regió de Lapònia en el cercle polar Àrtic.
SUÈCIA
A Suècia, els festejos nadalencs s'avancen uns dies.
Les nenes són les grans protagonistes: el 13 de
desembre se celebra la Nit de Santa Llúcia, en què
pobles, escoles i famílies escullen a una d'elles, que
vesteixen amb una túnica blanca i una corona de
candeles. Les noies, en honor a Santa Llúcia, participen
en una processó festiva en què es canten nadales
populars. És una tradició sueca adaptada amb
espelmes, desfilen cantant la cançó de Santa Llúcia i
reparteixen una mena de pans (lussekatter) que es
preparen el dia anterior.
Els diumenges de desembre s'encén una
espelma en memòria dels nens que ho passen
malament i es canta una cançó. També és
tradicional preparar unes galetes de gingebre
(pepperkaker) i galetes de Nadal.
A Estocolm, capital i ciutat més gran de
Suècia, tens la impressió de formar part d'una
escena extreta de l'obra “Conte de Nadal” de
Charles Dickens.
El julbock és un adorn nadalenc típic de Suècia. De fabricació artesanal de palla, i de diferents mides,
té el seu possible origen en la tradició rural de sacrificar una cabra per celebrar la fi de l'any de conreu..
La tradició es representava, sobretot durant els segles XVII i XVIII, amb els homes disfressant amb la i
banyes d'una cabra per representar el julbocken que portava els regals de Nadal, desapareixent
després per les pressions de la església, on s'associa la cabra amb el Diable.
Des de 1966, quan es va construir un julbock gegant de 3
metres d'altura i 7 metres de llarg, amb un pes de tres
tones, tots els anys es construeix a la ciutat de Gävle,
conegut com el Gävlebocken .
El de 1993 es va registrar al Llibre Guiness dels rècords
per aconseguir una alçada, incloent les banyes, de 16 metres.
COM ES CELEBRA EL NADAL ALS PAÏSOS NÒRDICS?
6èB
TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP
NORUEGA
Noruega forma part dels Països Escandinaus i es troba al nord d'Europa, tocant
al Pol Nord. Els noruegs celebren el Nadal amb rituals i preparacions
específiques. La neu cobreix la majoria del país i les nits llargues afegeixen un toc
màgic a l'esperit de les festes.
El dia 23 de desembre celebren la PreNit de
Nadal on mengen Pudding d'arròs amb sucre,
canyella i mantega, a la massa hi amaguen
ametlles i qui les troba el recompensen amb un
porquet de massapà.
24 DE DESEMBRE
L'esmorzar típic d'aquest dia és el Julegrot: arròs
amb mantega, sucre i canyella.
El 24 a la nit, sonen les campanes de l'església i la
coral de Sølvguttene canta nadales per la televisió
per celebrar l'inici del Nadal.
Després del sopar i de les postres, es fa una
sobretaula en la qual s'espera l'arribada del
Julenissen que portarà els regals pels més petits.
El dia següent, el 25 de desembre, la majoria de les
famílies gaudeixen d'un brunch al migdia o al vespre
com un sopar.
QUÈ ÉS EL JULEBORD?
És la festa escandinava dels
dies abans de Nadal durant
el desembre i part de
novembre. Es donen regals i
es serveix menjar nadalenc
sovint en forma de bufet.
L'arbre de Nadal ocupa un
lloc important a les llars
noruegues. En podem
trobar pels carrers, places i
jardins de les ciutats, però
l'arbre de les cases no es
pot il·luminar fins la nit
anterior a la Nit de Nadal.
L'arbre es decora amb
manualitats fetes a casa o a
l'escola i amb llumetes
senzilles que donen un toc
nadalenc i acollidor.
El J ulenissen (Pare Noel) és d' est at ura
pet it a, port a un gor ro vermell, barba llarga i
blanca, bot es f ins els genolls, mit ges f et es a
mà, un j er sei norueg, una j aquet a art esana i
un sac de pell carregat a l' esquena. El
J ulenisse és alegre i f elíç,
però t ambé pot ser molt est rict e.
LA GASTRONOMIA
El ribbe (costelles de porc) és el
plat popular de la Nit de Nadal. El
lutefisk (bacallà sec servit amb
patates al vapor, puré de pèsols i
flatbrød. Les postres típiques són
el riskrem (crema d'arròs).
6èC
TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP
La República de Finlàndia és un estat del nord-
est d'Europa, a la península d’Escandinava,
voltat per la mar Bàltica, pel golf de Finlàndia i
pel golf de Bòtnia. Finlàndia té fronteres per
terra amb Suècia, amb Noruega i amb Rússia.
Allí, durant el Nadal, hi neva molt, doncs les
muntanyes estan més properes. Les festes
nadalenques duren aproximadament de 8 a 12
dies.
NADAL A FINLÀNDIA
Comencen el dia 13 de desembre, per
celebrar Santa Llúcia, i a totes les
poblacions es fan: un mercat de
Nadal, un arbre gegant al mig de la
plaça, es fa neteja de les cases i es
decoren amb elements decoratius de
color vermell i blanc...
La nit del 24 al 25 de desembre, és la més important, perquè és quan les
famílies s’ajunten per sopar i obrir els regals. Durant el sopar mengen arengs
conservats en vinagre, salmó cru, pastanagues, cassoles de patata, pernil i
amanides. Un cop s’ha acabat el sopar, es quan toca obrir els regals, i en
algunes cases apareix la figura del Pare Noel, que allà s’anomena
“Joulupukki”.
El dia 25 de desembre, els habitants
d’aquesta regió visiten els familiars
morts al cementiri amb espelmes per
honrar-los.
Com podeu veure, les costums
d’aquests països són semblants, i a la
vegada diferents a les nostres.
Alumnes de sisè C
RELIGIÓCATÒLICA
TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP
NADAL A BETLEM
Les festes de Nadal a Betlem comencen l'últim cap de setmana de novembre, festa de Santa Catalina, en que
s'encenen quatre espelmes que hi ha a la Cova de la Nativitat (cova situada a l'interior de la Basílica de la
Nativitat construïda al lloc on va néixer Jesús).
El primer dissabte de desembre s'encenen les llums de l'arbre decorat que hi ha a la Plaça del Pessebre, plaça
on hi ha la Basílica de la Nativitat.
El dia 24 de desembre el patriarca Fuod Twal, màxim representant de l'Església Catòlica a Terra Santa, fa
una processó entre Jerusalem i Betlem que dóna inici als actes litúrgics de Nadal.
Quan la processó arriba a la plaça del Pessebre i carrers propers a la Basílica de la Nativitat la gent,
peregrins i turistes canten nadales mentre les bandes locals de “boyscouts” i escolans fan repicar els
tambors.
El patriarca oficia la Missa del Gall a la Basílica i quan acaba porta la imatge del Nen Jesús, en processó, a l'
interior de la Cova de la Nativitat on hi ha una estrella que indica el lloc on Jesús va néixer.
Després de l'Epifania (nit de Reis) es torna la imatge a l' altar de la Verge.
A Betlem es celebra el nadal catòlic el dia 25 de desembre, l'ortodox el dia 7 de gener i l'armeni el dia 18 de
gener.
Per Nadal als carrers del casc antic de Betlem hi ha mercats on es poden trobar decoracions i els tradicionals
pessebres fets a mà de fusta d'olivera.
ALUMNES DE 6è A, 6è B i 6è.C.
ENGLISHCLASSROOM
TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP
AUSTRALIAAUSTRALIA: Christmas in SUMMER
HolidayHoliday
TraditionsTraditions
People decorate their houses with bunches of Chistmas Bush, a native
Australian tree with green leaves and cream flowers.
They celebrate “BOXING DAY” on the 26th
December. They go to the beach,
have barbecues and swim in the sea.
You eatYou eat Cold meats - Seafood - Pavlova (soft meringue cake with cream and fresh fruit)
You seeYou see Fireworks displays. SANTA uses kangaroos instead of reindeer
To wish people Merry Christmas in this country they say:
HOLLANDHOLLAND
HolidayHoliday
TraditionsTraditions
On the 5th December Sinterklaas bring them presents.
Sinterklaas travels with his servants called “Zwarte Pieten” (Black Peters)
You eatYou eat
On Christmas morning (December 25th) people are having a wonderful breakfast
with Almond Paste Bread: kerstkrans.
You seeYou see
SINTERKLAAS wears a red bishop's hat.
People put a carrot or hay in their shoes for Sinterklaas'horse.
To wish people Merry Christmas in this country they say:
INDIAINDIA
HolidayHoliday
TraditionsTraditions
Christmas is a small festival in India.
Father Christmas is known as Christmas Baba
Churches are decorated with Poinstettia flowers and candles
You eaYou eat Sweets - Neureos - Dodols
You seeYou see Instead of having traditional trees, a banana or mango tree is decorated.
To wish people Merry Christmas in this country they say:
EDUCACIÓFÍSICA
TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP
LA CURSA DE SANT SILVESTRE
La Cursa de Sant Silvestre és una cursa atlètica amb recorregut urbà que es
fa en algunes ciutats el darrer dia de l'any. La primera cursa de Sant Silvestre
que es va celebrar fou a la ciutat brasilera de São Paulo l'any 1925, que
entroncava amb una vella tradició francesa de curses nocturnes que es
disputaven la nit de cap d'any on el concursants duien torxes per a córrer.
Actualment se'n disputen, també, a Sant Cugat del Vallès, a Vallecas i a
Prades.
EL RAL·LI DAKAR
És una cursa de vehicles que se celebra anualment. Comença entre Nadal i
Cap d'Any.
A pesar d'anomenar-se ral·li, es tracta d'un raid, una cursa de resistència; el
terreny que travessen els competidors és molt més dur i els vehicles utilitzats
són verdaders tot-terrenys en lloc de turismes adaptats que s'usen als ral·lis.
La majoria dels trams especials són fora de l'asfalt, creuant dunes, fang, herba
de camell, pedres, ergs, i d'altres.
Les distàncies cobertes a cada etapa varien des de diversos kilòmetres fins a
cents de kilòmetres per dia.
La primera edició fou l'any 1979 i es va fer en terres africanes fins el 2007. El
2008 es va suspendre per manca de seguretat i el 2009 es va iniciar una nova
etapa en territori sud-americà fins a l'actualitat.
ELS JOCS OLÍMPICS D'HIVERN
Els Jocs Olímpics d'hivern són un dels dos tipus de realització dels
Jocs Olímpics, els esdeveniments esportius més importants del
món, al costat dels Jocs Olímpics d'estiu. Els Jocs Olímpics
d'Hivern es realitzen cada quatre anys i agrupen els esports d'hivern
com l'esquí alpí, nòrdic i de fons, el curling, patinatge de velocitat i
artístic, hoquei sobre gel, slàlom gegant, salts d'esquí, slopestyle,
skicross, skijöring,...
Els últims Jocs Olímpics d'hivern es van realitzar a la ciutat russa de
Sotxi l'any 2014 i els propers seran el 2018 a Pyeongchang (Corea
del Sud)
TORNEIG DELS QUATRE TRAMPOLINS
El Torneig dels Quatre Trampolins o Vierschanzentournee és un prestigiós torneig de salts de trampolí que té lloc a
Alemanya i Àustria des de 1952 integrat dins del Campionat del món de salts de trampolí. El guanyador del torneig és
qui aconsegueixi major nombre de punts al llarg de les quatre proves.
ESPORTS A L'ENTORN DE NADAL I L'HIVERN
EDUCACIÓMUSICAL
TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP
Una nadala o cançó de Nadal és una cançó, la lletra de la qual fa referència al Nadal o per extensió, a l'hivern en
general.
Es canten tradicionalment en el període previ i durant les festes de Nadal.
De nadales, n'hi ha de moltes menes: algunes provenen de la música culta, com ara Santa Nit i algunes altres
són cançons de bressol, com El noi de la mare.
També n’hi ha de temàtica típicament infantil, com el Fum, fum, fum o El dimoni escuat.
Finalment, algunes nadales d’origen s’han acabat convertint en himnes, com és el cas de El cant dels ocells,
una nadala anònima internacionalitzada per Pau Casals.
Les nadales són un gènere que es manté molt viu i sovint n’apareixen de noves gràcies a tota mena
d’agrupacions musicals d’estils ben diversos, com per exemple Camell d'Orient dels Manel, Nadal al teu costat
d'Antoni Tolmos o Això és Nadal! de la Soul Machine.
Pels volts de Nadal se’n canten en concerts corals, a les escoles i en l'àmbit familiar davant el pessebre. Un dels
recitals de nadales més coneguts al nostre país és el Concert de Sant Esteve, que cada any fa l'Orfeó Català al
Palau de la Música.
L'ORIGEN
Com és normal en la cançó tradicional, l'origen de les nadales es perd en la nit del temps, però algunes de les
nadales tradicionals catalanes més antigues es troben ja en manuscrits del segle XV.
Tal com afirma Joan Amades, el cançoner de Nadal és un dels més extensos del repertori de la tradició popular
catalana i s'hi barregen tant les cançons cantades dins de l'església durant l'adoració al nen Jesús, com les
cançons per cantar davant dels pessebres casolans.
Les primeres nadales sorgirien al voltant de la celebració cristiana, que a Europa es correspon amb el solstici
d'hivern. Com a antecedent es poden assenyalar les representacions populars que feien els pastors en el portal
de les esglésies abans de la "Missa del Gall" i que amb cançons i danses serien el contrapunt alegre i informal a
la litúrgia de la Nit de Nadal.
També l'Església va originar les seves pròpies nadales, com a himnes en llatí amb temàtica nadalenca, un
exemple notable és l'Adeste fideles, atribuït al músic anglès John Francis Wade.
La música d'arrel culta també ha aportat al repertori nadalenc algunes nadales popularitzades arreu del món.
Aquest és el cas de la Santa nit, de Franz Xaver Gruber i del Joia en el món inspirat en algunes melodies de
l'oratori "El Messies", de Georg Friedrich Händel.
Les nadales, anomenades Christmas carols en anglès, nöels en francès o villancicos en castellà, són una de les
tradicions de Nadal més arrelades al món occidental, i als Països Catalans és el repertori de música tradicional
que més viu es manté.
LA NADALA,
QUÈ EN DIU LA WIKIPÈDIA?
'The Twelve Days of Christmas' és una
nadala anglesa molt antiga
Partitura de la nadala El noi de la mare en un
quadern de d'orgue del 1820 conservat a l'arxiu
de la Seu de Lleida.
MENJADORESCOLAR
TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP
El Nadal és una festa que se celebra en molts països d'arreu del
món.
El dia de Nadal tothom es reuneix amb la família i els nens i nenes
canten les nadales i expliquen els poemes que han après a l'escola,
mentre gaudeixen d'un bon dinar que ha fet algun familiar.
Aquí a Catalunya és típic menjar sopa de galets, canelons de carn
d'olla i torrons de diferents gustos, però a tot arreu no es menja el
mateix.
A Itàlia no els hi pot faltar un bon plat de pasta al forn. Aquesta està
feta amb salses de tomàquet, carn, trossos de mozzarella i un
formatge anomenat parmigiano. A més a més, també mengen molts
dolços, un dels més coneguts és el Panettone que és un pa dolç que
porta panses.
En països com els Estat Units, Argentina o Austràlia cuinen un gran
gall d'indi rostit farcit de molts ingredients.
A Rússia, el dia de Nadal elaboren una recepta anomenada Kutya,
que està feta de trossos de cirera, rosella i mel.
Finalment, en països africans com Kènia o Libèria mengen arròs,
carn i galetes.
ELS MENJARS TÍPICS DEL DIA DE NADAL
D'ARREU DEL MÓN
El grup de 3r. del menjador
Gall dindi rostit
Sopa de galets
Canelons
Torrons
Panettone
ASSOCIACIÓDEMARESIPARES-AMPA
TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP
ASSOCIACIÓDEMARESIPARES-AMPA
TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP
EDUCACIÓAMBIENTAL
TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP
El passat mes d'octubre vam engegar l'hort.
Aquest curs els avis en van ser els protagonistes.
De manera voluntària els avis i àvies que van voler
ajudar-nos van acompanyar els seus néts/es aquells dies.
Alguns d'ells ens van explicar les seves experiències:
plantes que tenien al seu hort, què havíem de fer
per obtenir uns bons resultats, com havíem de cuidar les
plantes...
Per a tots plegats va ser una experiència molt enriquidora
que se'ns dubte tornarem a repetir.
Moltes gràcies als avis i àvies que van fer possible
compartir aquella estona a l'escola.
El passat 13 de novembre vam celebrar la 11a
Jornada Verda.
Es va començar la Jornada amb una caminada
des de l'edifici de la Rasa fins a arribar a l'edifici
del carrer Francesc Crusats tot seguint l'itinerari establert.
Un cop allà es va realitzar un taller per sembrar
llavors de julivert amb el lema «CREIXEM JUNTS».
Seguidament l'AMPA va organitzar un aperitiu per
acabar la festa.
Altra vegada, pares, mares, mestres, alumnes, avis, àvies....
ens vam trobar un matí de diumenge, aquest cop:
per gaudir de la natura, fer una caminada saludable
i compartir vivències.
PASSATEMPSIHUMOR
TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP
ENDEVINALLA
Estic fet de fusta, vinc de la muntanya, quan arribo a casa teva tinc fred,
em poses una manta i em dones de menjar.
Qui sóc?
Dibuixa'm!!
DIFERÈNCIES
Troba 7 diferències entre aquests dos dibuixos:
A R B R E U L R T P
Y Q I K A E R T G E
T O X D T U R I Y S
O I N S W Q T O Y S
R R E I S P Z X M E
R W U J C F H U O B
O I S C A G A N E R
E C V U N A D A L E
SOPA DE LLETRES
Busca 8 paraules relacionades amb el
Nadal.Un nen li pregunta a un altre:
-Perquè el Pare Noel és tan gras?
I l'altre li respon:
-Perquè sempre que entra a les cases es
menja totes les galetes i la llet.
Una nena va a veure els Reis Mags i ells li pregunten:
- I la carta?
I la nena respon:
- Carta? No teniu Facebook? Twitter?
Whatsapp? Tuenti?Instagram? Pinterest?
Shootr?
I els Reis diuen:
- Ja som massa vells per aquesta feina!!!
UN SOMRIURE, SI US PLAU!!!
TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP
BON NADAL
MERRY CHRISTMAS
Frohe Weihnachten
Eguberri
FELIZNAVIDAD
Sretan Božić
Glædelig jul
Häid jõule
Hyvää joulua
Joyeux Noël
Nollaig Chridheil
Hyvää jouluaHyvää joulua
feliz Nadal
Καλά Χριστούγεννα
Boldog karácsonyt
Gleðileg jól
Buon Natale
Linksmų Kalėdų
God jul
Feliz Natal
Cr ciun fericită
счастливого Рождества
Tots plegats, 74   desembre 2016

More Related Content

What's hot

Castanyada 2021 famílies ei
Castanyada 2021 famílies eiCastanyada 2021 famílies ei
Castanyada 2021 famílies eiCarlosLlopis
 
La Súper Revista 13 - Desembre 2021
La Súper Revista 13 - Desembre 2021La Súper Revista 13 - Desembre 2021
La Súper Revista 13 - Desembre 2021CarlosLlopis
 
La súper revista 2 versió online
La súper revista 2   versió onlineLa súper revista 2   versió online
La súper revista 2 versió onlineCarlosLlopis
 
Castanyada 2021 famílies ci
Castanyada 2021 famílies ciCastanyada 2021 famílies ci
Castanyada 2021 famílies ciCarlosLlopis
 
Revista beat juny 15
Revista beat juny 15Revista beat juny 15
Revista beat juny 15escolabeat
 
La súper revista (Número 8, desembre 2019)
La súper revista (Número 8, desembre 2019)La súper revista (Número 8, desembre 2019)
La súper revista (Número 8, desembre 2019)CarlosLlopis
 
La Veu d'Alginet juny 2016
La Veu d'Alginet juny 2016La Veu d'Alginet juny 2016
La Veu d'Alginet juny 2016Sonia Bosch
 
Nadal 2017 comunicat families
Nadal 2017 comunicat familiesNadal 2017 comunicat families
Nadal 2017 comunicat familiesCarlosLlopis
 
La Súper Revista 12: Juny 2021
La Súper Revista 12: Juny 2021La Súper Revista 12: Juny 2021
La Súper Revista 12: Juny 2021CarlosLlopis
 
Revista plantilla 2009-2010
Revista plantilla  2009-2010Revista plantilla  2009-2010
Revista plantilla 2009-2010revistalaploma
 

What's hot (20)

Camacurt19
Camacurt19Camacurt19
Camacurt19
 
Tots plegats, 75 - abril 2017
Tots plegats, 75 - abril 2017Tots plegats, 75 - abril 2017
Tots plegats, 75 - abril 2017
 
Castanyada 2021 famílies ei
Castanyada 2021 famílies eiCastanyada 2021 famílies ei
Castanyada 2021 famílies ei
 
SA REVISTA 2019
SA REVISTA 2019SA REVISTA 2019
SA REVISTA 2019
 
La Súper Revista 13 - Desembre 2021
La Súper Revista 13 - Desembre 2021La Súper Revista 13 - Desembre 2021
La Súper Revista 13 - Desembre 2021
 
Xer verd 1112
Xer verd 1112Xer verd 1112
Xer verd 1112
 
Revista2014 ok4
Revista2014 ok4Revista2014 ok4
Revista2014 ok4
 
Tots plegats, 77 - abril 2019
Tots plegats, 77  - abril 2019Tots plegats, 77  - abril 2019
Tots plegats, 77 - abril 2019
 
Súper revista 1
Súper revista 1Súper revista 1
Súper revista 1
 
La súper revista 2 versió online
La súper revista 2   versió onlineLa súper revista 2   versió online
La súper revista 2 versió online
 
Castanyada 2021 famílies ci
Castanyada 2021 famílies ciCastanyada 2021 famílies ci
Castanyada 2021 famílies ci
 
Butlletí de l'ampa amb fotos
Butlletí de l'ampa amb fotosButlletí de l'ampa amb fotos
Butlletí de l'ampa amb fotos
 
Tots Plegats 68 - desembre 2013
Tots Plegats 68 - desembre 2013Tots Plegats 68 - desembre 2013
Tots Plegats 68 - desembre 2013
 
Revista beat juny 15
Revista beat juny 15Revista beat juny 15
Revista beat juny 15
 
Revista Nadal
Revista Nadal Revista Nadal
Revista Nadal
 
La súper revista (Número 8, desembre 2019)
La súper revista (Número 8, desembre 2019)La súper revista (Número 8, desembre 2019)
La súper revista (Número 8, desembre 2019)
 
La Veu d'Alginet juny 2016
La Veu d'Alginet juny 2016La Veu d'Alginet juny 2016
La Veu d'Alginet juny 2016
 
Nadal 2017 comunicat families
Nadal 2017 comunicat familiesNadal 2017 comunicat families
Nadal 2017 comunicat families
 
La Súper Revista 12: Juny 2021
La Súper Revista 12: Juny 2021La Súper Revista 12: Juny 2021
La Súper Revista 12: Juny 2021
 
Revista plantilla 2009-2010
Revista plantilla  2009-2010Revista plantilla  2009-2010
Revista plantilla 2009-2010
 

Similar to Tots plegats, 74 desembre 2016

La Nova Campanada 2
La Nova Campanada 2La Nova Campanada 2
La Nova Campanada 2tuixent1314
 
Boliviu Març 2015
Boliviu Març 2015Boliviu Març 2015
Boliviu Març 2015cipauvila
 
Jaumet 37
Jaumet 37Jaumet 37
Jaumet 37mcaso
 
Jaumet Juny 2015
Jaumet Juny 2015Jaumet Juny 2015
Jaumet Juny 2015mcaso
 
Revista Cervetó 2012 - 2013
Revista Cervetó 2012 - 2013Revista Cervetó 2012 - 2013
Revista Cervetó 2012 - 2013Escola Cervetó
 
Jaumet 35. Abril 2011
Jaumet 35. Abril 2011Jaumet 35. Abril 2011
Jaumet 35. Abril 2011mcaso
 
Revista juny 2012
Revista juny 2012Revista juny 2012
Revista juny 2012RevistaDP
 
La Súper Revista 18
La Súper Revista 18La Súper Revista 18
La Súper Revista 18CarlosLlopis
 
Revista núm.21 Escola Misericòrdia
Revista núm.21 Escola MisericòrdiaRevista núm.21 Escola Misericòrdia
Revista núm.21 Escola MisericòrdiaEscola Misericòrdia
 
Jaumet 38
Jaumet 38Jaumet 38
Jaumet 38mcaso
 
Jaumet 40
Jaumet 40Jaumet 40
Jaumet 40mcaso
 
La Súper Revista 6
La Súper Revista 6La Súper Revista 6
La Súper Revista 6CarlosLlopis
 
BoliViu Juny 2019
BoliViu Juny 2019BoliViu Juny 2019
BoliViu Juny 2019cipauvila
 
Circular38 revisada 30 6
Circular38 revisada 30 6Circular38 revisada 30 6
Circular38 revisada 30 6Maria Martin
 
Revista digital 2013 5.1
Revista digital 2013 5.1Revista digital 2013 5.1
Revista digital 2013 5.1Jaume Sanahuja
 
Jaumet 36
Jaumet 36Jaumet 36
Jaumet 36mcaso
 

Similar to Tots plegats, 74 desembre 2016 (20)

Revistaweb1
Revistaweb1Revistaweb1
Revistaweb1
 
La Nova Campanada 2
La Nova Campanada 2La Nova Campanada 2
La Nova Campanada 2
 
Boliviu Març 2015
Boliviu Març 2015Boliviu Març 2015
Boliviu Març 2015
 
Jaumet 37
Jaumet 37Jaumet 37
Jaumet 37
 
Jaumet Juny 2015
Jaumet Juny 2015Jaumet Juny 2015
Jaumet Juny 2015
 
Revista Cervetó 2012 - 2013
Revista Cervetó 2012 - 2013Revista Cervetó 2012 - 2013
Revista Cervetó 2012 - 2013
 
Tots plegats, 68 - desembre 2013
Tots plegats, 68 - desembre 2013Tots plegats, 68 - desembre 2013
Tots plegats, 68 - desembre 2013
 
Jaumet 35. Abril 2011
Jaumet 35. Abril 2011Jaumet 35. Abril 2011
Jaumet 35. Abril 2011
 
Sa revista2013
Sa revista2013Sa revista2013
Sa revista2013
 
Revista juny 2012
Revista juny 2012Revista juny 2012
Revista juny 2012
 
La Súper Revista 18
La Súper Revista 18La Súper Revista 18
La Súper Revista 18
 
Revista núm.21 Escola Misericòrdia
Revista núm.21 Escola MisericòrdiaRevista núm.21 Escola Misericòrdia
Revista núm.21 Escola Misericòrdia
 
Jaumet 38
Jaumet 38Jaumet 38
Jaumet 38
 
Jaumet 40
Jaumet 40Jaumet 40
Jaumet 40
 
La Súper Revista 6
La Súper Revista 6La Súper Revista 6
La Súper Revista 6
 
BoliViu Juny 2019
BoliViu Juny 2019BoliViu Juny 2019
BoliViu Juny 2019
 
Circular38 revisada 30 6
Circular38 revisada 30 6Circular38 revisada 30 6
Circular38 revisada 30 6
 
Revista digital 2013 5.1
Revista digital 2013 5.1Revista digital 2013 5.1
Revista digital 2013 5.1
 
Agenda Jove 2015
Agenda Jove 2015 Agenda Jove 2015
Agenda Jove 2015
 
Jaumet 36
Jaumet 36Jaumet 36
Jaumet 36
 

More from Escola Abel Ferrater (20)

PGA 2022-23.pdf
PGA 2022-23.pdfPGA 2022-23.pdf
PGA 2022-23.pdf
 
Memoria Anual 21-22.pdf
Memoria Anual 21-22.pdfMemoria Anual 21-22.pdf
Memoria Anual 21-22.pdf
 
material 2022-2023.pdf
material 2022-2023.pdfmaterial 2022-2023.pdf
material 2022-2023.pdf
 
Revista Tots Plegats - n. 79
Revista Tots Plegats - n. 79Revista Tots Plegats - n. 79
Revista Tots Plegats - n. 79
 
Mètodes de cocció saludable
Mètodes de cocció saludableMètodes de cocció saludable
Mètodes de cocció saludable
 
Les taronges
Les tarongesLes taronges
Les taronges
 
PGA - Programació general anual
PGA - Programació general anualPGA - Programació general anual
PGA - Programació general anual
 
PGA - Programació general anual - 2021-2022
PGA - Programació general anual - 2021-2022PGA - Programació general anual - 2021-2022
PGA - Programació general anual - 2021-2022
 
MA - Memòria Anual - Curs 2020-2021
MA - Memòria Anual - Curs 2020-2021MA - Memòria Anual - Curs 2020-2021
MA - Memòria Anual - Curs 2020-2021
 
Reunió inici de curs 2021-2022
Reunió inici de curs 2021-2022Reunió inici de curs 2021-2022
Reunió inici de curs 2021-2022
 
La sal
La salLa sal
La sal
 
Mesures organitzatives per als centres
Mesures organitzatives per als centresMesures organitzatives per als centres
Mesures organitzatives per als centres
 
POC - Pla d'Obertura de Centre
POC - Pla d'Obertura de CentrePOC - Pla d'Obertura de Centre
POC - Pla d'Obertura de Centre
 
El bròquil
El bròquilEl bròquil
El bròquil
 
6e 2021-2022
6e 2021-20226e 2021-2022
6e 2021-2022
 
5e 2021-2022
5e 2021-20225e 2021-2022
5e 2021-2022
 
4t 2021-2022
4t 2021-20224t 2021-2022
4t 2021-2022
 
3r 2021-2022
3r 2021-20223r 2021-2022
3r 2021-2022
 
2n 2021-2022
2n 2021-20222n 2021-2022
2n 2021-2022
 
1r 2021-2022
1r 2021-20221r 2021-2022
1r 2021-2022
 

Recently uploaded

XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 

Recently uploaded (7)

XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 

Tots plegats, 74 desembre 2016

  • 1. ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP Ara que el món s'ha adormit i la mar és quieta i mansa, sota les cendres d'un crit s'hi revifa l'esperança. Ara que el món s'ha adormit i han caigut les fulles mortes, als carrers coberts de nit van obrint totes les portes. Joan Farràs Nadal, Llum i Misteri
  • 2. SUMARI TOTS PLEGATS, 74 Desembre 2016 Entrevista als Reis Mags Notícies Aules d'Educació Infantil Aules de Primària Aula de religió Aula d'anglès Educació física Aula de música Menjador Educació ambiental AMPA Humor i passatemps EQUIP DE REDACCIÓ Alumnes de 6è B i 6è C: Benjumea Villalobos, Diana Blanch Baiget, Gustavo Boloc, Eusebiu Bové Cristià, Maria Caire Rodriguez, Albert Carles Cuenca, Marina Ciszewski Rysztak, David Cristià Alba, Anna Domalewski, Pawel El Hatimi, Abdellah Fernández Rozas, Dafne Ferrer Vargas, Lorena Flores Cabrera, Rocío Fuguet García, Pau Hernández Turón, Adrià López Martínez, Alejandro Martí Sardà, Jordi Mas Amorós, Maria Milà Mallafrè, Laura Navarrete Fonoll, Gisela Ollé López-Polin, Marta Pardo Escoda, Carla Pardo Fontanillas, Iris Picó Risco, Àlex Rams Daroca, Pol Reyes Murgadas, Joan Rosich Araujo, Guillem Ruiz Giménez, Maria Sánchez Acón, Alba Sánchez Migens, Alberto Serrahima Morales, Aritz Simó Escauriaza, Erik Tallarda Borrego, Sira Bao Tombas Coll, Eduard Torrents Salvat, Maiol Torres Llena, Rut Ureña Conde, Ernesto Velasco Fernandez, Blai Villaden Coll, Ivet COORDINEN: Rosa Boqueras Robert Gironès Rosa Martí Laura Trupita ESCOLA ABEL FERRATER C/. Abel Ferrater, 3, 43470 La Selva del Camp Telèfon i fax: 977 844 232 Correu electrònic: e3003100@xtec.cat WEB: http://www.xtec.cat/escola-abelferrater Tots els mestres de l'escola col·laboren en la redacció de la revista. La revista TOTS PLEGATS es distribueix gratuïtament a tota la comunitat educativa i es penja a la pàgina web de l'escola. La revista TOTS PLEGATS no s'identifica necessàriament amb les opinions que els col·laboradors manifesten en els seus articles. EDITORIAL Enguany, la nostra escola s'ha fet més gran i aquest curs estem distribuïts en dos edificis, el del carrer Pare Crusats i el del carrer Abel Ferrater. En total som 23 grups, dos de P3 a 1r i tres de 2n a 6è. Durant aquests mesos ens hem anat adaptant a la nova situació i tot i que no ha estat un camí fàcil, sí que ha estat gratificant, ja que la bona voluntat i predisposició de tots els implicats ha permès facilitar molt aquest procés. Ens ha agradat conèixer nous companys i companyes, amb els quals compartim treballs, sortides i festes, com la Castanyada, la Jornada Verda i el Nadal. En aquests moments, ja en ple final de trimestre, estem ultimant molts treballs, entre ells els nadalencs i, com no, l'esperada revista de final d'any, que aquest número destinem al Nadal. ****** Muntem el pessebre, fem cagar el Tió, esperem amb il·lusió els Reis,... són algunes de les moltes activitats que fem per celebrar el Nadal al nostre país, però a tot arreu es fa de la mateixa manera? A l'escola tenim un gran ventall de famílies de diferents orígens que, molt amablement, ens han vingut a explicar com celebren el Nadal als seus països. Des d'aquí us donem les gràcies pel vostre temps i per voler compartir les vostres tradicions. Els nens i nenes de les diferents classes han escoltat amb atenció les diferents xerrades o han investigat com es commemora el Nadal en diversos països i en aquesta revista podem veure alguns dels treballs que han fet. Esperem que us agradi! BONES FESTES!
  • 3. ENTREVISTA TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP - Hola Melcior, com t’ha anat el viatge? - Molt bé però ara estem molt i molt cansats. - Gaspar, que s’han portat bé aquests nens? - Sí. Força bé - Baltasar, porteu molts regals? - Sí, mira portem: pilotes, patinets, “Pin i Pon”, coses de la Pepa Pig, bicicletes i moltes coses més. - Qui s’ha portat millor, els grans o el petits? - Hi ha de tot, però en general, tots s’han portat força bé. Tots tindran els seus regals, però una mica de carbó també. - I, Majestats, quan heu trigat en venir fins aquí al poble? - Mira hem tardar 2 mesos, perquè nosaltres hem vingut caminant. - Mare meva! No m’estranya que estigueu cansats! - Bé doncs, ara ja podeu anar a les vostres carrosses i ens tornarem a veure l’any que ve. Ah, i moltes gràcies per tot!!! - Adéu. Maria Bové Cristià 6è C Avui parlarem amb 3 personatges màgics que venen d’Orient. Aquestes persones tan màgiques són: Melcior, Gaspar i Baltasar, els tres Reis Mags. Bé doncs, ara començarem amb l’entrevista:
  • 4. NOTÍCIES TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP UNIÓ DE LES DUES ESCOLES A principis d’aquest curs 2016-2017, l’escola Abel Ferrater i Gil Cristià es van unir sota el nom d’Abel Ferrater, així és que tenen el mateix equip directiu, claustre de mestres,… Totes les activitats, lliçons, sortides, exàmens, experiències, cançons,... es programen de manera coordinada entre els/les mestres dels dos edificis. Durant aquest curs s’estan preparant diferents activitats perquè tots els alumnes dels dos edificis ens coneguem millor: Castanyada, Fira, Jornada Verda, Santa Cecília, Nadal, Sant Jordi, Final de Curs, Revista Escolar,... Ha sigut un canvi molt profitós, així ens hem fet tots molt amics! KISS & RIDE Aquest any a la rotonda de l’escola del carrer Abel Ferrater, han posat un nou sistema per tal de millorar la circulació. Han pintat un carril groc que només s’hi pot estar un minut. El conductor no pot estacionar el vehicle i representa que l’alumne fa un petó i baixa del cotxe. Això és el que vol dir KISS (petó) i RIDE (circula). Esperem que aquest curs vagi millor la circulació dels cotxes a l’escola. De moment funciona bastant bé. Estem molt contents amb aquest nou sistema. Com a escola verda que som, recomanem que les famílies s’animin a fer el possible per anar caminant a l’escola. MOBILITAT SOSTENIBLE El dia 20 de setembre els alumnes de 5è van anar a una xerrada, al castell, per grups, que els van explicar que és el camí del Rec. Un altre dia van anar a fer el recorregut per conèixer in situ tot el que ens havien explicat i van aprofitar per a recollir si es trobava alguna deixalla pel camí.
  • 5. NOTÍCIES TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP LA FIRA Els dies 28 i 29 d’octubre aquí a la Selva del Camp, es va celebrar la Fira. Els alumnes de 6è de l’escola Abel Ferrater van fer la parada medieval de dolços fets a casa i una altra al sector de les entitats, on van vendre manualitats i es van fer sortejos de productes del poble. L’objectiu principal de ser a la Fira és el de participar en les iniciatives del poble; però també és important fer força vendes per recollir diners i abaratir el viatge de final de curs dels alumnes de 6è. La Fira va ser un èxit, perquè van guanyar bastants diners. LA CASTANYADA El dia 28 d’octubre es va celebrar la Castanyada a l’escola. Per tal de poder fer una activitat comuna entre els dos edificis vam acordar que aquestes festes les aniríem fent ara a dalt, ara a baix, i la Castanyada, que és la primera, la vam celebrar al carrer Francesc Crusats. La festa es va fer al matí perquè amb el desplaçament la tarda quedava massa curta. Els alumnes de sisè van ser els encarregats de torrar les castanyes, juntament amb el Josep Maria i la Rosa. Quan van estar torrades les van distribuir entre les 23 classes que ara hi ha a l’escola. Com ja és tradició es va ballar el Ball de la Castanya i després cada classe es va asseure a la seva rotllana a menjar les castanyes. XERRADES DELS MOSSOS Els mossos cada any vénen a visitar els/les alumnes per explicar la necessitat de ser responsables quan circulem, ja sigui a peu, en bicicleta o en cotxe. Expliquen que quan es va amb bicicleta o moto cal posar-se el casc, quan es va en cotxe cal cordar-se el cinturo i quan anem a caminar a la muntanya s’ha d’anar en grup o informar si es va sol per si hi hagués algun accident. Expliquen tot de coses que són pel bé de les persones, per aprendre a ser ciutadans responsables.
  • 6. NOTÍCIES TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP JORNADA VERDA El dia 13 de novembre, s’ha celebrat la Jornada Verda a l’escola. Aquest any ha canviat de format perquè som una escola que té dos edificis. Per això s’ha fet una caminada que ha començat a l’edifici del carrer Abel Ferrater i ha acabat a l’edifici del carrer Francesc Crusats. S’ha passat per darrera de l’institut, pel costat de l’Hotel Nou, pel camí de la Trampa, s’ha baixat per la riera fins arribar a la Creu Coberta, que ja està al costat de l’altre edifici. Una vegada allí, s’ha fet una activitat que ha consistit en plantar julivert en un got i a continuació l’AMPA ha ofert un pica-pica als assistents. Va resultar una jornada molt concorreguda i molt agradable. Caminada per la riera Taller de plantar julivert Vermut per gentilesa de l'AMPA FOTOS DE GRUP El dimarts 15 de novembre, durant tot el matí totes les classes van anar a la pista de l’escola a fer les fotos del grup. Si un alumne vol la foto ha de pagar 3€. Aleshores per les vacances de Nadal, en donar les notes, al sobre s’hi posa la foto a cada alumne que ha pagat. Aquests 3€ de cada foto aniran destinats a les colònies de sisè. SIMULACRE D'ALARMA D'INCENDIS Al novembre es va fer el simulacre d’alarma d’incendis als dos edificis de l’Abel Ferrater. Tots els alumnes de l’escola van sortir al pati en sentir l'alarma, per simular el que farien si hi hagués un incendi de veritat. Cada any provem l’alarma per si algun dia hi hagués un incendi, però esperem que no passi mai. La sirena, la majoria de vegades, espanta alguns alumnes del centre perquè sona en el moment més inesperat. En general no hi va haver cap problema i tot va sortir com esperàvem.
  • 7. NOTÍCIES TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP SANTA CECÍLIA El dia 22 de novembre es celebra el dia dels músics, Santa Cecília, però enguany, per qüestions meteorològiques es va ajornar al 7 de desembre. Totes les escoles del poble van a l’Hort d’Iglésies a celebrar aquest dia cantant cançons. Cada grup canta una cançó diferent i entre tots se’n fa una de conjunta. Hi ha alguns nens i nenes de l’escola de música que toquen les cançons amb els seus instruments per acompanyar els cantaires. L’AMPA de cada escola i l'Ajuntament, conviden als alumnes i als mestres a menjar coca amb xocolata i a beure suc de fruita. A la nostra escola, els nens i nenes de 4t, 5è i 6è A i B, acompanyen als més petit al parc, per tal de facilitar-los el trajecte. ●P3 i P4 -- La lluna és quadrada - Antoni Miralpeix ●P5 i 1r -- El meu coet - Popular anglesa ●2n i 3r -- Cançó de s’espai - Lluís Gili ●4t, 5è i 6è -- Els planetes - Escola de les Avellanes (La Noguera) ●Tots - Allà dalt! - Escola de Tartareu (La Noguera) Tal com us vam informar la revista passada, l’any passat, tres alumnes de sisè van tenir la sort que els seleccionessin per concursar en un programa anomenat “ Fish & Chips”. El públic estava format per alumnes de l’escola Mil·lenari, de Cardedeu i els alumnes de 4t, 5è i 6è de la nostra escola. El programa tractava de diferents proves en anglès: les “Crazy balls” era una de les proves en la qual tenies que tirar-te a una piscina de boles i trobar i agafar les boles de colors, passar-les pel detector i finalment ficar-les en el pot correcte. La prova més difícil era la de reconèixer paraules lletrejades o calcular en anglès. Aquí, si no l’encertes reps una dutxa d’una substància mucosa de color verd que fa força fàstic. Durant tot el concurs van anar igualats, finalment la nostra escola va guanyar el concurs i els van donar com a premi una càmera GoPro. EMISSIÓ DEL PROGRAMA FISH & CHIPS Imatges capturades de Canal Camp Imatge capturada de TV3 a la carta
  • 8. NOTÍCIES TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP Com cada any, uns dies abans de Nadal, el tió ha arribat a l’escola. Els nens i nenes l’han anat a buscar amb molta il·lusió, l’han portat a l’escola i l’han abrigat. Durant tot el mes l’han alimentat amb pells de fruita i aigua. Quan el tió s’ha engreixat prou, els alumnes l’han fet cagar tot cantant- li la cançó tradicional. També aquest dia, l’últim dia del trimestre s’han reunit tots els alumnes de l’escola al gimnàs per cantar les nadales que han estat preparant els últims dies. Enguany les nadales són de tot el món. CELEBRACIÓ DEL NADAL Cada any a l’escola, els alumnes, preparen guarniments de Nadal per decorar els carrers del poble. Cada classe disposa d’un petit arbret que l’han de decorar amb guarniments fets per ells. Aquests avets es reparteixen pels establiments o botigues del poble. La gent que passeja pels carrers sempre se'ls queda mirant per això els hem de fer ben bonics!!! Cada any, el poble està més bonic que l’anterior. Esperem que us agradin!! Enguany, hem preparat més guarniments per poder-los vendre el dia 10 de desembre al mercat que es fa en motiu de la recollida de diners per la Marató. La Coral de l'escola, una vegada més, ha enregistrat dues nadales per poder ser emeses per Canal Camp i pels carrers durant les Festes.
  • 12. P4AiB TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP L' ESTRELLA S'ALÇA, COM UN GRAN MISTERI. L'ESTRELLA BRILLA, I AL MÓN ANUNCIA. QUE LA PURA I INNOCENT VERGE MARIA DÓNI A LLUM JESÚS, EL MESIES. ELS MAGS HAN VIST L'ESTRELLA. DE SEGUIDA L'HAN SEGUIT FINS QUE L'ESTRELLA S'HAATURAT EN EL LLOC ON JESÚS ÉS NAT. GRANS REGALS ELS MAGS HAN PORTAT, QUE AMB MOLTAALEGRIA, LI HAN ENTREGAT. GRAN ALEGRIA! I QUE AQUESTAALEGRIA A TOTS ENS OMPLI DES DE LA JOVENTUT FINS LA VELLESA. STEAUA SUS RASARE Steaua sus rasare Ca o taina mare Steaua straluceste Si lumii vesteste Ca astazi Curata Preanevinovata Fecioara Maria Naste pe Mesia Magii cum zarira Steaua si pornira Mergand dupa raza Pe Hristos sa-l vaza Cu daruri gatite Lui Hristos menite Luand fiecare Bucurie mare Care bucurie Si aici sa fie De la tïnerete Pan-la batranete
  • 13. P5AiB TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP L'EDYTA, MARE DE L'ADRIAN HA VINGUT A VISITAR-NOS. ENS HA PORTAT ALGUNS DELS PRODUCTES DE POLÒNIA I ENS HA EXPLICAT UN MUNT DE COSES!!!!!!!
  • 15. 1rA TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP NADAL A ANGLATERRA Aquest any a primer hem estat treballant en equip sobre com celebren el Nadal a Anglaterra. Primer vam llegir en grups informació sobre diferents costums i tradicions nadalenques i vam veure'n imatges. A partir d'aquest treball vam anotar les semblances i les diferències que hi ha entre Anglaterra i Catalunya. Semblances: - A Anglaterra i aquí celebrem el Nadal en família. - Per Nadal tant a Anglaterra com aquí rebem regals. - A Anglaterra i aquí deixem llet i galetes pels Reis o el Para Noel. - Aquí i a Anglaterra cada 1 de desembre s’inicia el calendari d’advent.
  • 16. 1rB TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP NADAL A ANGLATERRA Diferències: -Nosaltres tenim Reis i a Anglaterra hi ha el Pare Noel. - Nosaltres tenim el tió i a Anglaterra no en tenen. - El postre típic d’Anglaterra és el pudding i el d’aquí són els torrons, els polvorons i el tortell de Reis. - A Anglaterra adornen les portes del carrer amb corones i aquí no s’acostumen a posar gaires. - A Anglaterra pengen mitjons molt decorats a les xemeneies i aquí no és gaire típic. - Aquí es típic fer el pessebre i a Anglaterra no.
  • 17. 2nA TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP NAVIDAD EN COLOMBIA La Noche de las Velitas. El 7 de diciembre, las familias se reúnen en las puertas de sus casas para encender muchas velitas que serán las que iluminen el camino a la virgen María para que entre en ellas y las bendiga. La Novena de Aguinaldos. Los 9 días anteriores a la Navidad, las familias se reúnen alrededor de sus pesebres para cantar villancicos y esperar el día en el que nacerá el niño de Dios. El 24 y 25 de diciembre El último día de la novena, rezan, comen, cantan y brindan por el nacimiento de Dios. Natillas y buñuelos son los postres típicos de la Navidad. A la media noche, el niño de Dios trae sus regalos a aquellos que han sido buenos durante todo el año. El 25 de diciembre, día de Navidad, es el día de disfrutar de los regalos. Siguen las comidas, reuniones, cantes y bailes. El 31 de diciembre Las fiestas navideñas se acaban con tradiciones para atraer la suerte: vestir ropa interior amarilla, correr por el vecindario con una maleta, comer 12 uvas, y en algunos lugares se quema un Año Viejo, un muñeco que representa el año que se acaba.
  • 18. 2nB TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP Tutaina tuturuma Tutaina tuturumaina Tutaina tuturuma, turuma Tutaina tuturumaina. Los pastores de belén Vienen a adorar el niño; La virgen y san Jose Los reciben con cariño. Tutaina ... Tres reyes vienen también Con incienso, mirra y oro, A ofrecer a Dios su bien Como el mas grande tesoro. Tutaina ... El momento más dulce y alegre de cada dia de la Novena de los Aguinaldos es al finalizar los rezos. Todos cantan villancicos al Niño Dios como ofrenda. Os invitamos a cantar TUTAINA uno de los villancicos más lindos de este país. Después de tantas oraciones y cantos no es de estrañar que el día 25 cada hogar colombiano amanezca con lluvia de regalos y el Niño Dios en la cunita. ¡Que bella es la Navidad! ¡Feliz Navidad para todos! TUTAINA,
  • 19. 2nC TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP El Nadal a Brasil El Nadal a Brasil és a l’estiu perquè Brasil està situat a l’ Hemisferi Sud del nostre planeta i a casa nostra el celebrem a l’ hivern perquè estem a l’ Hemisferi Nord. A Brasil es parla portuguès. El dia 24 de desembre a la nit es fa un sopar en família i pot ser de bacallà o de gall dindi. L’últim que es menja és la rebanada, que són com unes torrades de santa Teresa. Després de mitjanit arriba el Pare Noel amb els regals. El Cap d’Any més famós del Brasil és el de Rio. Per aquesta celebració la gent es vesteix amb roba de color blanc i van a la platja on segueixen la tradició de saltar 7 ones. Allà també fan una ofrena de flors blanques a Yemanyá per a que els doni sort durant tot l’any nou. Yemanyá és la seva Verge del mar. Protegeix la casa, la família, els navegants, els pescadors i els mariners. El color blanc és el seu preferit. La classe de 2n C agraeix la col·laboració donada per la família dels nostres companys Laia i Àlex. Us desitgem a tots i totes Boas Festas e um feliz Ano Novo !!
  • 20. 3rA TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP Les festes de Nadal comencen el dia 11 de novembre amb la celebració de Sant Martí, on els nens a les escoles fan fanalets de paper i surten en processó darrera d’un nen dalt d’un cavall que representa Sant Martí. EL NADAL A ALEMANYA Els aliments tradicionals per a una festa de vigília de Nadal alemanya són: * Carpa rostida * Amanida de papa * Pa de gingebre, galetes d'espècies al forn. En aquest menjar, generalment no es menja carn. El dia de Nadal inclou: * Oca rostida * Salsitxa blanca * Amanida de macarrons * Christstollen, que és pa farcit de fruita, nous i massapà. A principis de desembre comença la tradicional temporada d’Advent. A les llars mostren una corona d’Advent que té cinc espelmes (quatre de morades i una de blanca). Durant els següents diumenges s’aniran obrint fins arribar a la vigília de Nadal que s’encendrà la blanca. També són típics els calendaris d’advent, que moltes vegades són de fabricació pròpia, darrera de cada finestreta hi ha una petita joguina o una llaminadura. La majoria de les famílies celebren St. Nicolau el dia 6 de desembre. Posen les seves botes darrera la porta, perquè Sant Nicolau les ompli amb llaminadures. Per descomptat, l'arbre de Nadal, Weihnachtsbaum o Tannenbaum, també és tradicional. Està decorat amb oripell, adorns de vidre bufat a mà, xocolates que han estat embolicats atractivament, massapà i espelmes. Algunes famílies alemanyes assisteixen a una missa de Nadal. Aquest és el principi de la nit. En tornar de l'església, quan sona una campaneta, els nens van corrents al peu de l’arbre on es troben els regals i canten la tradicional nadala Stille Nacht. Després que s'han obert els regals, és el moment per a la festa de Nadal. Al final de la celebració, els participants gaudeixen de plats de galetes casolanes i xocolates. El dia de Nadal generalment es dedica a visitar amics i membres de la família i assistir als esdeveniments religiosos. El temps de Nadal continua fins al final de mes. També són molt populars els mercats on venen corones d’advent, vins calents, menjars, artesanies i joguines. Els carrers s’engalanen de llums i decoracions nadalenques.
  • 21. 3rB TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP EL NADAL A PORTUGAL El nostre company Enric Rosich Araujo té família portuguesa, concretament la part de la seva mare. Per aquest motiu vam creure oportú saber com es celebra el Nadal al nostre país veí. La Zeza, mare de l'Enric, va venir a classe i ens va explicar moltes coses. Per Nadal qui porta els regals és el Nen Jesús, a diferència d'aquí que és el Tió o el Pare Noel. Després d'obrir els regals la gent va a missa per a donar-li les gràcies. És típic anar per les cases a cantar cançons de Nadal, la gent els obra la porta i els invita a prendre alguna cosa. Aquesta tradició se'n diu cantar es janeiras. Portugal és un país amb bona tradició culinària. Per Nadal es mengen plats típics com: patata cuita amb bacallà i col, gall d'indi al forn, rebanadas, roupa velha, aletria, bolo rei i sonhos de Natal. La Zeza també ens ha ensenyat tres nadales tradicionals de Portugal, són: Pinheirinho, Vai nevar vai nevar i A todos um bom Natal. Ens hem atrevit a intentar traduir les lletres de les nadales i la veritat és que ha sigut prou fàcil, l'Enric ens ha ajudat una mica.
  • 22. 3rC TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP Avui, els alumnes de 3r C hem anat a la classe de 3r B. Allí hem tingut una visita molt especial, els pares de la Paula, alumna de 3r B. Ells ens han explicat el Nadal a Cuba. És un país tropical amb molta fruita i que plou molt. A més, és una illa que tenen molt de peix però no s’acostuma a menjar-ne. Tenen molta calor tant a l’estiu com a l’hivern, sempre van vestits amb màniga curta i pantalons curts. Uns polítics van prohibir celebrar les festes nadalenques a Cuba. El vint-i-quatre de desembre i el trenta-u són els dos únics dies de festa. En algunes cases el Pare Noël arriba i d’altres no perquè no té accés a entrar, no celebren els Reis Mags. Durant aquests dies el menjar típic és el porc rostit i l’arròs blanc amb mongeta negra. Les postres són; el dolç de coco, el codonyat i el pastís de guaiaba. També mengen plàtans, alvocats, cocos i fan batuts de fruita. La seva beguda preferida són els sucs de fruita i l’alcohol. Només fan un àpat al dia. En els cubans els hi agrada molt fer festa, cantar i ballar. La seva música preferida és la salsa i la rumba i en general, cançons amb molt de ritme i moure el cos. Per cap d’any tiren galledes d’aigua al carrer per celebrar l’any nou. Aquest fet, els hi dóna sort durant l’any i els refresca la casa. Ha estat una explicació molt interessant on hem pogut conèixer altres costums i tradicions nadalenques.
  • 23. 4tA TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP EL NADAL AL CANADÀ KuvianaK Inovia! - Joyeux Noël! - MerryChristmas! EL TRINEU DE KAILA ( CONTE POPULAR CANADENC) Sedna i Kaila, un nen i una del Canadà, eren molt amics des de petits. Sempre jugaven, ballaven i anaven en trineu junts. Durant els dies del Sinck Tuck, que és com es diu el Nadal al seu país, es regalaven coses mutuament. Un d'aquestos dies, Kaila, li va demanar a Sedna que li deixés el seu trineu, però Sedna li va dir que no, que estava molt cansada, i volia tornar a casa. Kaila es va enfadar, va donar-li una empenta, la va fer caure i va tirar el trineu al mar. Aquest es va enfonsar i va desaparèixer. Durant molts anys, els dos amics no es van tornar a dirigir la paraula. Al cap dels anys, les dues famílies es van reunir per celebrar el Nadal. Els grans es feien regals entre ells, però la Kaila i el Sedna no es parlaven. Kaila va pensar que això no podia continuar així. Va anar corrents al seu igloo i, sense que ningú ho sabés, va fer-li un petit trineu de fusta. Va tornar a la festa i li va regalar a la seva amiga. Sedna es va posar molt contenta, es van perdonar i van fer-se un petó a la manera esquimal, o sigui, fregant-se el nas. A partir d'aquell dia, tot va ser com abans i van tornar a ser grans amics. TRADICIONS NADALENQUES Al Canadà els encanta menjar “rosquillas” durant aquests dies, sobretot si estan cobertes d'un xarop molt dolç d'arç, el seu arbre nacional, que és una mena de mel molt dolça. Els nens i les nenes es disfressen, es posen un antifaç i surten pel carrer. Fan tot el soroll que poden tocant campanetes i altres instrument musicals. Els veïns ha de descobrir qui són, si l'encerten, el nen ha de deixar de fer soroll i així succesivament fins que els troben a tots.
  • 24. 4tB TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP EL NADAL A ITÀLIA LLEGENDA DEL PRIMER PESSEBRE: “EL PESSEBRE DE GREGGIO” Fa molt de temps a Itàlia vivia un noi que es deia Giovanni de Vellita. Un dia Giovanni va anar a l'ermita on vivia Sant Francesc d'Asís, un monjo franciscà. Quan Giovanni hi anava, sempre parlaven de les “feines” de Déu a la Terra. Sant Francesc d'Asis volia veure amb els seus ulls on va néixer el Déu de la Terra, Jesús, molts anys abans. Van veure un estable al mig del poble, van demanar un ase a un granger i un bou al pagès. S'apropava el dia de Nadal de l'any 1223. Van demanar a la dona del Giovanni, que era modista, roba i vestits de l'època per a vestir els personatges del pessebre. També van demanar a un drapaire que els donés draps per a fer un nino de roba. El dia abans tenien tots els preparatius fets. Amb tot allò que tenien, van fer el pessebre i van convidar a tota la gent del poble a visitar-lo. Tots van quedar bocabadats d'aquell primer pessebre!!! Va ser genial!!! TRADICIONS ITALIANES:  La setmana anterior al dia de Nadal, els italians i les italianes l'anomenen la NOVENA. Durant la Novena els nens i nenes canten nadales als veïns i amics a canvi de diners per a comprar-se regals (joguines, gominoles,...)  El dia 6 de gener, la bruixa BEFANA és l'encarregada de portar regals als nens i nenes que s'hagin portat bé durant l'any i carbó als que s'hagin portat malament.  Per Nadal, a Itàlia, es menja com a postre típic el PANETTONE que és un pa de pessic de xocolata, panses,... i es pren amb vi moscatell i formatge mascarpone.  Les figures principals o més representatives de les festes són el BABBO NATALE (Pare Noël) i la BEFANA. BABBOO NATALE és qui porta els regals la nit del 24 de desembre, aquells que fan molta il·lusió als nens i nenes.  La nit del 24 de desembre, els italians mengen el CENONE que és un sopar basat en peix, amanida de marisc, vegetals fregits,...  L'arbre de Nadal apareix a les cases a partir del 8 de desembre, dia de la Puríssima, que és quan es comença a fer el pessebre.  A la nit de Cap d'Any és típic menjar llenties amb carn per atreure la bona sort!  Els dolços típics d'aquestes festes, a part del panettone, hi ha el PANDORO (amb xocolata) i els RICCIARELI fets amb pasta d'ametlla i sucre.  Les festes italianes i catalanes tenen coses en comú com els mercats nadalencs i els pessebres, que poden ser vivents o amb figures. En aquests mercats hi podem trobar objectes de decoració i aliments nadalencs!
  • 25. 4tC TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP El NADAL A GUATEMALA A Guatemala l'època nadalenca comença a principis de desembre. Les famílies es reuneixen per començar els preparatius d'aquestes festivitats com l'elaboració de l'arbre de nadal, la construcció del naixement, les postals de Nadal... La gent acostuma a vestir-se amb roba nova. Com passa amb la major part de la cultura del país, les celebracions inclouen elements maies i espanyols. El 7 de desembre comencen amb la tradicional “Quema del Diablo”. És una creença antiga que consisteix a treure totes les coses velles de la casa, símbol de maldat i després es crema a la nit (a les 6 de la tarda). Els últims anys, per no fer mal el medi ambient, es recomana no cremar articles que contaminin. El 8 de desembre a la capital i a altres zones es celebra ”El Rezado de la Virgen de Concepción” on es surt en processó amb imatges religioses. Les celebracions del 24 i 25 de desembre a Guatemala són les més significatives, plenes de cultura, tradició i principalment de convivència i unió familiar. El 24 es mengen els tradicionals “tamales”, s'acostuma a llençar petards i a mitjanit obren els regals. El dia 25 és de descans festiu en família. A Guatemala és típic menjar “tamales”, “chompipe” (gall d'indi) o gallina, pota de porc al forn i “ponche” però varia una mica depenent de la regió on es viu: ● A la capital la tradició consisteix amb elabora “tamales colorados o negros”, “ponche” de fruites, xocolata i “chompipe”, gallina o cuixa de porc al forn”. ● Les regions de Chiquimula, a més a més es fa “ponche de llet” amb “piquete o sense piquete” (amb licor o sense licor ) i de postres fan bunyols d'arròs. ● A Huehuetenango també fan “ponche de fruites” però amb plàtan i coco. ● A Sant Marcos i Quetzaltenengo com a variant fan “tamales” negres i dolços. Guatemala té una diversitat de tradicions, olors, colors i sabors. Són moltes les tradicions a Guatemala i el més important per ells és estar en família.
  • 26. 5èA TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP NADAL A L'ARGENTINA A l'Argentina per Nadal és estiu i el celebren a la platja. Decoren les cases amb neu artificial. Pel sopar de Nadal és costum preparar menjars amb entrants freds, amanides i el famós Asado que es pot fer a l’aire lliure. Malgrat la calor, no deixen d’acompanyar els postres i els brindis amb torrons, Pannetone i Sidra o Clericó (Sangria). A la mitjanit del 24 els carrers s'omplen de gent llençant petards i focs d’artifici, i amb gots per brindar amb els veïns. A les cases, no hi falten l’arbre de Nadal i el pessebre, que cada família es reuneix a muntar el dia 8 de desembre. Tothom espera amb candeletes la visita de Papá Noel que passa per cada casa a deixar els regals
  • 27. 5èB TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP NADAL A MÈXIC El divendres 25 de novembre van venir el pare i la tieta de la Xènia a explicar-nos coses sobre el Nadal a Mèxic. Ens van dir que aquestes festes provenien d'Espanya. Aquestes són les tradicions principals: LAS POSADAS Les celebren del 16 al 24 de desembre. Durant aquests 9 dies a la nit van a sopar a casa d'un amic, familiar, veí... Per entrar canten una cançó, uns quants es queden fora de la casa i els altres a dins. Els de fora demanen si els deixen entrar i els de dins els diuen que no, però insisteixen i al final els diuen que sí i entren, llavors comença la festa. Representa el moment en que la verge Maria i Sant Josep anaven a les cases demanant que els deixessin entrar. LAS PIÑATAS Abans eren de fang i a dintre hi havia fruites i fruits secs però ara són de paper i a dins fiquen dolços, llaminadures i alguna fruita. Tenen 7 punxes que volen representar els 7 pecats capitals. EL PONCHE És una beguda calenta feta de fruita. PAPEL PICADO És un paper molt fi que s'utilitza per decorar la casa, però a fora el posen de plàstic perquè amb l'aigua es desfà i marxa el color. Actualment, per influència dels EUA tenen el Pare Noel, també celebren els Reis, decoren la casa amb l'arbre i fan pessebres, però el nen Jesús no el posen fins el 24 (perquè encara no ha nascut). No fa gaire fred, poden anar a la platja, però també n'hi ha que van amb abrics.
  • 28. 5èC TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP El Nadal a la Xina La Xina és un país molt gran, però només dues ciutats celebren el Nadal, Macao i Hong Kong, ja que fa molts anys van ser conquerides per Anglaterra i Portugal, països que sí el celebren. La festa que celebren els xinesos és molt diferent a la nostra. Coincideix amb el nostre Cap d’any, però en diuen “La festa de la primavera”.   El seu calendari és llunar, no com el nostre, i per tant la seva vida està condicionada per les fases de la lluna. La seva religió és la Catòlica, com nosaltres, ja que Anglaterra i Portugal van imposar la seva cultura. Però no són Cristians ja que veneren molts altres Déus. El més important es diu “Cai Shen”, és el Déu de la riquesa i és a qui invoquen durant aquestes festes.   És tradició decorar les portes de les cases amb poemes sobre la felicitat, imatges del Déu Cai Shen i dels guardians de la riquesa que espanten els mals esperits. Tot amb molt de color vermell, el color de la bona sort. També els agraden molt els coets i els petards; diuen que el soroll espanta els esperits malignes. Llencen tants petards que queda tot blanc, de fum i de pólvora, i no es veu res pels carrers. Són molt típiques les dances amb dracs, també creuen que espanten els mals esperits. Els nens aprenen els passos a les escoles des de petits.   Dónen molta importancia a la felicitat, creuen que tothom ha de ser feliç durant aquestes festes, per això es fan regals, tot i que no com nosaltres. Per una banda regalen molts diners, sempre en sobres de color vermell, perquè diuen que aporta felicitat. Entre els familiars també es regalen àpats, és a dir, es conviden mútuament a dinar o a sopar a casa els uns als altres. Fins i tot tenen un carácter (similar a una lletra) que es diu “Fu” i que significa felicitat.  Alumnes de cinquè C.
  • 29. 6èA TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP La tradició de Santa Claus és la més famosa als Paísos Nòrdics. Per uns nens, santa Claus viatja fins a casa seva des del Pol Nord, i per altres, arriba des Rovaniemi (Finlàndia). No obstant això, els nens de Dinamarca tenen molt clar que Santa Claus viu a la gran illa de Grenlàndia. Els països escandinaus són la llar del pare Noel i, per això, se'l pot visitar tot l'any al seu taller de regals a Rovaniemi, a la regió de Lapònia en el cercle polar Àrtic. SUÈCIA A Suècia, els festejos nadalencs s'avancen uns dies. Les nenes són les grans protagonistes: el 13 de desembre se celebra la Nit de Santa Llúcia, en què pobles, escoles i famílies escullen a una d'elles, que vesteixen amb una túnica blanca i una corona de candeles. Les noies, en honor a Santa Llúcia, participen en una processó festiva en què es canten nadales populars. És una tradició sueca adaptada amb espelmes, desfilen cantant la cançó de Santa Llúcia i reparteixen una mena de pans (lussekatter) que es preparen el dia anterior. Els diumenges de desembre s'encén una espelma en memòria dels nens que ho passen malament i es canta una cançó. També és tradicional preparar unes galetes de gingebre (pepperkaker) i galetes de Nadal. A Estocolm, capital i ciutat més gran de Suècia, tens la impressió de formar part d'una escena extreta de l'obra “Conte de Nadal” de Charles Dickens. El julbock és un adorn nadalenc típic de Suècia. De fabricació artesanal de palla, i de diferents mides, té el seu possible origen en la tradició rural de sacrificar una cabra per celebrar la fi de l'any de conreu.. La tradició es representava, sobretot durant els segles XVII i XVIII, amb els homes disfressant amb la i banyes d'una cabra per representar el julbocken que portava els regals de Nadal, desapareixent després per les pressions de la església, on s'associa la cabra amb el Diable. Des de 1966, quan es va construir un julbock gegant de 3 metres d'altura i 7 metres de llarg, amb un pes de tres tones, tots els anys es construeix a la ciutat de Gävle, conegut com el Gävlebocken . El de 1993 es va registrar al Llibre Guiness dels rècords per aconseguir una alçada, incloent les banyes, de 16 metres. COM ES CELEBRA EL NADAL ALS PAÏSOS NÒRDICS?
  • 30. 6èB TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP NORUEGA Noruega forma part dels Països Escandinaus i es troba al nord d'Europa, tocant al Pol Nord. Els noruegs celebren el Nadal amb rituals i preparacions específiques. La neu cobreix la majoria del país i les nits llargues afegeixen un toc màgic a l'esperit de les festes. El dia 23 de desembre celebren la PreNit de Nadal on mengen Pudding d'arròs amb sucre, canyella i mantega, a la massa hi amaguen ametlles i qui les troba el recompensen amb un porquet de massapà. 24 DE DESEMBRE L'esmorzar típic d'aquest dia és el Julegrot: arròs amb mantega, sucre i canyella. El 24 a la nit, sonen les campanes de l'església i la coral de Sølvguttene canta nadales per la televisió per celebrar l'inici del Nadal. Després del sopar i de les postres, es fa una sobretaula en la qual s'espera l'arribada del Julenissen que portarà els regals pels més petits. El dia següent, el 25 de desembre, la majoria de les famílies gaudeixen d'un brunch al migdia o al vespre com un sopar. QUÈ ÉS EL JULEBORD? És la festa escandinava dels dies abans de Nadal durant el desembre i part de novembre. Es donen regals i es serveix menjar nadalenc sovint en forma de bufet. L'arbre de Nadal ocupa un lloc important a les llars noruegues. En podem trobar pels carrers, places i jardins de les ciutats, però l'arbre de les cases no es pot il·luminar fins la nit anterior a la Nit de Nadal. L'arbre es decora amb manualitats fetes a casa o a l'escola i amb llumetes senzilles que donen un toc nadalenc i acollidor. El J ulenissen (Pare Noel) és d' est at ura pet it a, port a un gor ro vermell, barba llarga i blanca, bot es f ins els genolls, mit ges f et es a mà, un j er sei norueg, una j aquet a art esana i un sac de pell carregat a l' esquena. El J ulenisse és alegre i f elíç, però t ambé pot ser molt est rict e. LA GASTRONOMIA El ribbe (costelles de porc) és el plat popular de la Nit de Nadal. El lutefisk (bacallà sec servit amb patates al vapor, puré de pèsols i flatbrød. Les postres típiques són el riskrem (crema d'arròs).
  • 31. 6èC TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP La República de Finlàndia és un estat del nord- est d'Europa, a la península d’Escandinava, voltat per la mar Bàltica, pel golf de Finlàndia i pel golf de Bòtnia. Finlàndia té fronteres per terra amb Suècia, amb Noruega i amb Rússia. Allí, durant el Nadal, hi neva molt, doncs les muntanyes estan més properes. Les festes nadalenques duren aproximadament de 8 a 12 dies. NADAL A FINLÀNDIA Comencen el dia 13 de desembre, per celebrar Santa Llúcia, i a totes les poblacions es fan: un mercat de Nadal, un arbre gegant al mig de la plaça, es fa neteja de les cases i es decoren amb elements decoratius de color vermell i blanc... La nit del 24 al 25 de desembre, és la més important, perquè és quan les famílies s’ajunten per sopar i obrir els regals. Durant el sopar mengen arengs conservats en vinagre, salmó cru, pastanagues, cassoles de patata, pernil i amanides. Un cop s’ha acabat el sopar, es quan toca obrir els regals, i en algunes cases apareix la figura del Pare Noel, que allà s’anomena “Joulupukki”. El dia 25 de desembre, els habitants d’aquesta regió visiten els familiars morts al cementiri amb espelmes per honrar-los. Com podeu veure, les costums d’aquests països són semblants, i a la vegada diferents a les nostres. Alumnes de sisè C
  • 32. RELIGIÓCATÒLICA TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP NADAL A BETLEM Les festes de Nadal a Betlem comencen l'últim cap de setmana de novembre, festa de Santa Catalina, en que s'encenen quatre espelmes que hi ha a la Cova de la Nativitat (cova situada a l'interior de la Basílica de la Nativitat construïda al lloc on va néixer Jesús). El primer dissabte de desembre s'encenen les llums de l'arbre decorat que hi ha a la Plaça del Pessebre, plaça on hi ha la Basílica de la Nativitat. El dia 24 de desembre el patriarca Fuod Twal, màxim representant de l'Església Catòlica a Terra Santa, fa una processó entre Jerusalem i Betlem que dóna inici als actes litúrgics de Nadal. Quan la processó arriba a la plaça del Pessebre i carrers propers a la Basílica de la Nativitat la gent, peregrins i turistes canten nadales mentre les bandes locals de “boyscouts” i escolans fan repicar els tambors. El patriarca oficia la Missa del Gall a la Basílica i quan acaba porta la imatge del Nen Jesús, en processó, a l' interior de la Cova de la Nativitat on hi ha una estrella que indica el lloc on Jesús va néixer. Després de l'Epifania (nit de Reis) es torna la imatge a l' altar de la Verge. A Betlem es celebra el nadal catòlic el dia 25 de desembre, l'ortodox el dia 7 de gener i l'armeni el dia 18 de gener. Per Nadal als carrers del casc antic de Betlem hi ha mercats on es poden trobar decoracions i els tradicionals pessebres fets a mà de fusta d'olivera. ALUMNES DE 6è A, 6è B i 6è.C.
  • 33. ENGLISHCLASSROOM TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP AUSTRALIAAUSTRALIA: Christmas in SUMMER HolidayHoliday TraditionsTraditions People decorate their houses with bunches of Chistmas Bush, a native Australian tree with green leaves and cream flowers. They celebrate “BOXING DAY” on the 26th December. They go to the beach, have barbecues and swim in the sea. You eatYou eat Cold meats - Seafood - Pavlova (soft meringue cake with cream and fresh fruit) You seeYou see Fireworks displays. SANTA uses kangaroos instead of reindeer To wish people Merry Christmas in this country they say: HOLLANDHOLLAND HolidayHoliday TraditionsTraditions On the 5th December Sinterklaas bring them presents. Sinterklaas travels with his servants called “Zwarte Pieten” (Black Peters) You eatYou eat On Christmas morning (December 25th) people are having a wonderful breakfast with Almond Paste Bread: kerstkrans. You seeYou see SINTERKLAAS wears a red bishop's hat. People put a carrot or hay in their shoes for Sinterklaas'horse. To wish people Merry Christmas in this country they say: INDIAINDIA HolidayHoliday TraditionsTraditions Christmas is a small festival in India. Father Christmas is known as Christmas Baba Churches are decorated with Poinstettia flowers and candles You eaYou eat Sweets - Neureos - Dodols You seeYou see Instead of having traditional trees, a banana or mango tree is decorated. To wish people Merry Christmas in this country they say:
  • 34. EDUCACIÓFÍSICA TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP LA CURSA DE SANT SILVESTRE La Cursa de Sant Silvestre és una cursa atlètica amb recorregut urbà que es fa en algunes ciutats el darrer dia de l'any. La primera cursa de Sant Silvestre que es va celebrar fou a la ciutat brasilera de São Paulo l'any 1925, que entroncava amb una vella tradició francesa de curses nocturnes que es disputaven la nit de cap d'any on el concursants duien torxes per a córrer. Actualment se'n disputen, també, a Sant Cugat del Vallès, a Vallecas i a Prades. EL RAL·LI DAKAR És una cursa de vehicles que se celebra anualment. Comença entre Nadal i Cap d'Any. A pesar d'anomenar-se ral·li, es tracta d'un raid, una cursa de resistència; el terreny que travessen els competidors és molt més dur i els vehicles utilitzats són verdaders tot-terrenys en lloc de turismes adaptats que s'usen als ral·lis. La majoria dels trams especials són fora de l'asfalt, creuant dunes, fang, herba de camell, pedres, ergs, i d'altres. Les distàncies cobertes a cada etapa varien des de diversos kilòmetres fins a cents de kilòmetres per dia. La primera edició fou l'any 1979 i es va fer en terres africanes fins el 2007. El 2008 es va suspendre per manca de seguretat i el 2009 es va iniciar una nova etapa en territori sud-americà fins a l'actualitat. ELS JOCS OLÍMPICS D'HIVERN Els Jocs Olímpics d'hivern són un dels dos tipus de realització dels Jocs Olímpics, els esdeveniments esportius més importants del món, al costat dels Jocs Olímpics d'estiu. Els Jocs Olímpics d'Hivern es realitzen cada quatre anys i agrupen els esports d'hivern com l'esquí alpí, nòrdic i de fons, el curling, patinatge de velocitat i artístic, hoquei sobre gel, slàlom gegant, salts d'esquí, slopestyle, skicross, skijöring,... Els últims Jocs Olímpics d'hivern es van realitzar a la ciutat russa de Sotxi l'any 2014 i els propers seran el 2018 a Pyeongchang (Corea del Sud) TORNEIG DELS QUATRE TRAMPOLINS El Torneig dels Quatre Trampolins o Vierschanzentournee és un prestigiós torneig de salts de trampolí que té lloc a Alemanya i Àustria des de 1952 integrat dins del Campionat del món de salts de trampolí. El guanyador del torneig és qui aconsegueixi major nombre de punts al llarg de les quatre proves. ESPORTS A L'ENTORN DE NADAL I L'HIVERN
  • 35. EDUCACIÓMUSICAL TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP Una nadala o cançó de Nadal és una cançó, la lletra de la qual fa referència al Nadal o per extensió, a l'hivern en general. Es canten tradicionalment en el període previ i durant les festes de Nadal. De nadales, n'hi ha de moltes menes: algunes provenen de la música culta, com ara Santa Nit i algunes altres són cançons de bressol, com El noi de la mare. També n’hi ha de temàtica típicament infantil, com el Fum, fum, fum o El dimoni escuat. Finalment, algunes nadales d’origen s’han acabat convertint en himnes, com és el cas de El cant dels ocells, una nadala anònima internacionalitzada per Pau Casals. Les nadales són un gènere que es manté molt viu i sovint n’apareixen de noves gràcies a tota mena d’agrupacions musicals d’estils ben diversos, com per exemple Camell d'Orient dels Manel, Nadal al teu costat d'Antoni Tolmos o Això és Nadal! de la Soul Machine. Pels volts de Nadal se’n canten en concerts corals, a les escoles i en l'àmbit familiar davant el pessebre. Un dels recitals de nadales més coneguts al nostre país és el Concert de Sant Esteve, que cada any fa l'Orfeó Català al Palau de la Música. L'ORIGEN Com és normal en la cançó tradicional, l'origen de les nadales es perd en la nit del temps, però algunes de les nadales tradicionals catalanes més antigues es troben ja en manuscrits del segle XV. Tal com afirma Joan Amades, el cançoner de Nadal és un dels més extensos del repertori de la tradició popular catalana i s'hi barregen tant les cançons cantades dins de l'església durant l'adoració al nen Jesús, com les cançons per cantar davant dels pessebres casolans. Les primeres nadales sorgirien al voltant de la celebració cristiana, que a Europa es correspon amb el solstici d'hivern. Com a antecedent es poden assenyalar les representacions populars que feien els pastors en el portal de les esglésies abans de la "Missa del Gall" i que amb cançons i danses serien el contrapunt alegre i informal a la litúrgia de la Nit de Nadal. També l'Església va originar les seves pròpies nadales, com a himnes en llatí amb temàtica nadalenca, un exemple notable és l'Adeste fideles, atribuït al músic anglès John Francis Wade. La música d'arrel culta també ha aportat al repertori nadalenc algunes nadales popularitzades arreu del món. Aquest és el cas de la Santa nit, de Franz Xaver Gruber i del Joia en el món inspirat en algunes melodies de l'oratori "El Messies", de Georg Friedrich Händel. Les nadales, anomenades Christmas carols en anglès, nöels en francès o villancicos en castellà, són una de les tradicions de Nadal més arrelades al món occidental, i als Països Catalans és el repertori de música tradicional que més viu es manté. LA NADALA, QUÈ EN DIU LA WIKIPÈDIA? 'The Twelve Days of Christmas' és una nadala anglesa molt antiga Partitura de la nadala El noi de la mare en un quadern de d'orgue del 1820 conservat a l'arxiu de la Seu de Lleida.
  • 36. MENJADORESCOLAR TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP El Nadal és una festa que se celebra en molts països d'arreu del món. El dia de Nadal tothom es reuneix amb la família i els nens i nenes canten les nadales i expliquen els poemes que han après a l'escola, mentre gaudeixen d'un bon dinar que ha fet algun familiar. Aquí a Catalunya és típic menjar sopa de galets, canelons de carn d'olla i torrons de diferents gustos, però a tot arreu no es menja el mateix. A Itàlia no els hi pot faltar un bon plat de pasta al forn. Aquesta està feta amb salses de tomàquet, carn, trossos de mozzarella i un formatge anomenat parmigiano. A més a més, també mengen molts dolços, un dels més coneguts és el Panettone que és un pa dolç que porta panses. En països com els Estat Units, Argentina o Austràlia cuinen un gran gall d'indi rostit farcit de molts ingredients. A Rússia, el dia de Nadal elaboren una recepta anomenada Kutya, que està feta de trossos de cirera, rosella i mel. Finalment, en països africans com Kènia o Libèria mengen arròs, carn i galetes. ELS MENJARS TÍPICS DEL DIA DE NADAL D'ARREU DEL MÓN El grup de 3r. del menjador Gall dindi rostit Sopa de galets Canelons Torrons Panettone
  • 39. EDUCACIÓAMBIENTAL TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP El passat mes d'octubre vam engegar l'hort. Aquest curs els avis en van ser els protagonistes. De manera voluntària els avis i àvies que van voler ajudar-nos van acompanyar els seus néts/es aquells dies. Alguns d'ells ens van explicar les seves experiències: plantes que tenien al seu hort, què havíem de fer per obtenir uns bons resultats, com havíem de cuidar les plantes... Per a tots plegats va ser una experiència molt enriquidora que se'ns dubte tornarem a repetir. Moltes gràcies als avis i àvies que van fer possible compartir aquella estona a l'escola. El passat 13 de novembre vam celebrar la 11a Jornada Verda. Es va començar la Jornada amb una caminada des de l'edifici de la Rasa fins a arribar a l'edifici del carrer Francesc Crusats tot seguint l'itinerari establert. Un cop allà es va realitzar un taller per sembrar llavors de julivert amb el lema «CREIXEM JUNTS». Seguidament l'AMPA va organitzar un aperitiu per acabar la festa. Altra vegada, pares, mares, mestres, alumnes, avis, àvies.... ens vam trobar un matí de diumenge, aquest cop: per gaudir de la natura, fer una caminada saludable i compartir vivències.
  • 40. PASSATEMPSIHUMOR TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP ENDEVINALLA Estic fet de fusta, vinc de la muntanya, quan arribo a casa teva tinc fred, em poses una manta i em dones de menjar. Qui sóc? Dibuixa'm!! DIFERÈNCIES Troba 7 diferències entre aquests dos dibuixos: A R B R E U L R T P Y Q I K A E R T G E T O X D T U R I Y S O I N S W Q T O Y S R R E I S P Z X M E R W U J C F H U O B O I S C A G A N E R E C V U N A D A L E SOPA DE LLETRES Busca 8 paraules relacionades amb el Nadal.Un nen li pregunta a un altre: -Perquè el Pare Noel és tan gras? I l'altre li respon: -Perquè sempre que entra a les cases es menja totes les galetes i la llet. Una nena va a veure els Reis Mags i ells li pregunten: - I la carta? I la nena respon: - Carta? No teniu Facebook? Twitter? Whatsapp? Tuenti?Instagram? Pinterest? Shootr? I els Reis diuen: - Ja som massa vells per aquesta feina!!! UN SOMRIURE, SI US PLAU!!!
  • 41. TOTSPLEGATS,74–ESCOLAABELFERRATER–LASELVADELCAMP BON NADAL MERRY CHRISTMAS Frohe Weihnachten Eguberri FELIZNAVIDAD Sretan Božić Glædelig jul Häid jõule Hyvää joulua Joyeux Noël Nollaig Chridheil Hyvää jouluaHyvää joulua feliz Nadal Καλά Χριστούγεννα Boldog karácsonyt Gleðileg jól Buon Natale Linksmų Kalėdų God jul Feliz Natal Cr ciun fericită счастливого Рождества