Aquest és el segon número de la revista escolar "La Nova Campanada" en format digital. L'han realitzat els alumnes de l'escola de Tuixent. Volem agrair la col.laboració de les entitats i empreses del nostre entorn.

1. “La Nova Campanada”, la revista
de l’escola de Tuixent, ja toca el dos!
Primavera’15. Número 2Primavera’15. Número 2Primavera’15. Número 2Primavera’15. Número 2
ÍNDEXÍNDEXÍNDEXÍNDEX
Portada, 1.
Notícies, 2, 3, 4 i 5.
Entrevista, 6.
Recull de fotos, 7.
Petites històries, 8 i 9.
Poemes i cal·ligrames,
8 i 9.
Les colònies, 10 i 11.
The recipe, 12.
Recomanacions, 13.
Altres històries de
Sant Jordi, 14 i 15.
Col·laboradors, 16.
Després de dos cursos, “La Nova Campanada” torna a sortir a la llum. Aquest any amb nove-
tats respecte al primer número. Hem treballat de valent per oferir-vos les notícies, els projec-
tes, les històries i anècdotes de tot el curs. Esperem que la gaudiu molt.

2. La Nova CAMPANADA
HEM TROBAT UN GRIPAUHEM TROBAT UN GRIPAUHEM TROBAT UN GRIPAUHEM TROBAT UN GRIPAU
Per Joan Carles i Eloi.
El passat 16 de setembre del
2014, vam trobar un gripau
comú a l’hort de l’escola.
Vam mirar a l’ordinador:
que es tòxic, però, per les
persones és com una ortiga
i que té els ulls vermells.
Estava camuflat a la terra
perquè no li toqués el sol, se
li veia un ull!
LA CASTANYADALA CASTANYADALA CASTANYADALA CASTANYADA
Per Júlia i Jana.
Divendres, 31 d’octubre, va
començar la castanyada. La
festa va ser a Can Cortina.
Vam assajar, vam agafar
moltes cadires i les vam
col·locar en fila. Els petits
van enganxar coses de la
tardor a l’escenari. Final-
ment, va quedar tot molt
bonic, i per fi va arribar la
gent. Vam començar a fer
les cançons i danses. Les
cançons eren: “La castanye-
ra”, “Les castanyes peten”, “El
circ”, “El ball de la castanya”,
“Els esquelets” i “Els llan-
cers”. Ens ho vam passar
genial!
ERUGUESERUGUESERUGUESERUGUES
Per Eloi i Joan Carles.
El dijous, 6 de novembre,
vam trobar tres erugues
blanques de la col
(Pieris brassicae). L’eruga és
verda amb taques negres.
També sabem que els ous
que ponen són de color
groc i la caca que fan fa
molta pudor. Les erugues
les vam posar en una cap-
sa. La setmana següent es
van morir dos. Una ha fet
el capoll i es farà papallona
amb taques marrons. Espe-
rem poder-la veure, però
això serà per la primavera.
LA FIRA DE LA VALLLA FIRA DE LA VALLLA FIRA DE LA VALLLA FIRA DE LA VALL
Per Jana i Júlia.
La Fira de la Vall va ser
molt divertida. Vam vendre
molt i ho vam passar molt
bé. Les mares i els pares
ens van fer molts pastis-
sos: Pastís de poma, un de
iogurt, un de iogurt amb
canella, ...
Amb els diners que vam
guanyar, els nens de
l’escola de Tuixent podrem
anar de colònies.
També, vam guanyar-ne
per la Marató de TV3.
Va venir molta gent, i
mentre érem a la parada,
anàvem cantant nadales
per animar l’ambient.
Moltes gràcies a tota la gent
que va venir.
FESTIVAL DE NADALFESTIVAL DE NADALFESTIVAL DE NADALFESTIVAL DE NADAL
Per Júlia.
El dia 22 de desembre de
2014 va ser el dia del festi-
val de Nadal de l’escola.
Van començar fent l’obra
de teatre amb molta il·lusió.
A la gent li va agradar
molt! Després, tots vam
cantar nadales. Van co-
mençar els petits amb les
seves cançons, i després
tots junts el Rock de Nadal.
Pàgina 2

3. Núm 2
Els grans, també van can-
tar una cançó, “Estimo el
Nadal”.
Finalment, vam cagar el
Tió i vam fer un bon bere-
nar.
CONCURS DE NADALESCONCURS DE NADALESCONCURS DE NADALESCONCURS DE NADALES
Per Jana.
A començaments de desem-
bre vam participar a un
concurs de dibuixos de na-
dalales que organitza el
Consell Comarcal de l’Alt
Urgell i ens vam esforçar
molt.
La Ruth R., la més petita de
l’escola, que té 3 anys, va
guanyar el tercer premi de
la seva categoria. Va assis-
tir a l’acte d’entrega de pre-
mis i li van donar molt
llibres.
ELS REIS A TUIXENTELS REIS A TUIXENTELS REIS A TUIXENTELS REIS A TUIXENT
Per Eloi.
El 5 de gener vam anar a
l’escola a esperar el cotxe
de bombers. Quan es van
encendre els llums dels reis
del pessebre, va arribar el
cotxe. Vam fer tres voltes al
prat d’en Pere, després van
venir els tres Reis Mags.
Ens van saludar pel balcó
de l’Ajuntament.
A continuació, vam anar a
Can Cortina a buscar els
regals.
SILVIA, SIMEÓN I ECO, ECOOOSILVIA, SIMEÓN I ECO, ECOOOSILVIA, SIMEÓN I ECO, ECOOOSILVIA, SIMEÓN I ECO, ECOOO
..., ECOOO ......, ECOOO ......, ECOOO ......, ECOOO ...
Per Joan Carles.
El divendres, 9 de gener del
2015, la cartera ens va
portar moltes cartes per a
l’escola, però una era un
paquet que no sabíem què
era. L’Albert pensava que
era una cosa que havia en-
comanat, però s’havia re-
cordat que no havia encar-
regat res. Després vam en-
trar tots a classe, on haví-
em de fer una mica de deu-
res si volíem obrir el pa-
quet. Després de fer-ho tot,
l’Albert va obrir el paquet i
justament obrir-lo, va ex-
clamar:
- Bueeeno el que hi ha aquí!
Jo vaig dir:
- Són llaminadures!
I la Ruth va dir:
-Són regals!
I va tenir raó, eren regals
dels Reis Mags de València,
els van portar els reis a la
Silvia, al Simeón i l’Eco.
També hi havia un paper
amb fotos.
Moltes gràcies, Reis de Va-
lència!
ARRIBA LA NEU A TUIXENTARRIBA LA NEU A TUIXENTARRIBA LA NEU A TUIXENTARRIBA LA NEU A TUIXENT
Per Júlia.
Ja portàvem dies esperant
la neu, i per fi, va arribar!
Dilluns, 19 de gener, vam
sortir a fora l’escola a jugar
amb la neu, vam fer un
ninot, una bola gegant i
vam baixar amb trineu.
Les vistes des de l’escola
eren precioses, estava tot
blanc, i de tant en tant,
sortia el sol.
ESPORT BLANC A MASELLAESPORT BLANC A MASELLAESPORT BLANC A MASELLAESPORT BLANC A MASELLA
Per Jana.
Dimarts, 27 de gener, jo, la
Jana, vaig anar a la Mase-
lla. Hi havia molta neu. Jo
anava a aprendre a esqui-
ar esquí alpí. Vaig fer po-
ques coses però molt xules:
em vaig tirar per una bai-
xada petita i vaig pujar
amb una corda. Feia una
mica de fred però jo estava
abrigada i no tenia fred.
Quan vam marxar vaig
anar a Castellciutat una
estoneta i vaig anar a la
Seu a
berenar.
V a i g
menjar
un
c r o i s -
sant.
Pàgina 3

4. La Nova CAMPANADA
UN NOU CURS D’ESQUÍUN NOU CURS D’ESQUÍUN NOU CURS D’ESQUÍUN NOU CURS D’ESQUÍ
Per Júlia.
Ja portàvem tres dies es-
quiant, cada cop en sabíem
més. El nostre monitor era
el Marcel, i ens encantava
que ho fos.
Primer esquiàvem el grans
mentre els petits esmorza-
ven; després, els grans es-
morzàvem i els petits es-
quiaven.
El primer dia vam fer una
petita excursió; el segon dia,
baixades i activitats; i el
darrer dia, unes baixades
molt llargues. Ens encanta
esquiar!
CONTES INDÚS A LA SEUCONTES INDÚS A LA SEUCONTES INDÚS A LA SEUCONTES INDÚS A LA SEU
Per Ruth R., Ona, Nil, Ayoub,
Roger, Emma, Ruth C. i Brahim.
El dimecres, 11 de març,
l’escola de Tuixent va anar
a la Seu d’Urgell. Vam arri-
bar al Consell Comarcal.
Allí ens esperava la Komal,
una senyora de l’Índia. La
Komal ens va explicar dos
contes indús.
Un conte anava d’un mico
que robava pèsols. Un altre,
d’un elefant i d’un gos que
eren molt amics. Ens van
agradar molt. Després vam
anar al cinema.
EXCURSIÓ A LA SEUEXCURSIÓ A LA SEUEXCURSIÓ A LA SEUEXCURSIÓ A LA SEU
Per Eloi, Júlia i Joan Carles.
Dimecres, 11 de març, tots
els alumnes de l’escola
de Tuixent vam fer una
excursió a la Seu d’Urgell.
A les 11 anàvem a veure
una pel·lícula: “Camino a la
escuela”, però abans els
grans vam anar a Ràdio
Seu a recitar poemes pel dia
de la poesia (de pas ens
van ensenyar com funcio-
nava Ràdio Seu).
A l’acabar aquesta activitat,
vam anar a Cinemes Guiu
i allà ens vam trobar amb
els nens de Montferrer i
Castellciutat.
Quan estàvem tots, va co-
mençar la pel·lícula.
El film anava de quatre
nens: d’Índia, de Marroc, de
Kenya i d’Argentina, que
anaven al col·le caminant
com a màxim quatre hores.
La pel·li va estar molt emo-
cionant.
Després, vam anar a un
parc a dinar. Per acabar,
vam tornar a Tuixent ca-
minant. No, això és broma!
ACOMIADEM L’HIVERNACOMIADEM L’HIVERNACOMIADEM L’HIVERNACOMIADEM L’HIVERN
Per Eloi, Júlia i Joan Carles.
El dia 20 de març, va ser el
dia de l’eclipsi solar. Per po-
der mirar-lo, el Miquel ens
va portar una màscara de
soldador, però com només
en teníem dos, els grans
vam fer un experiment
amb caixes per veure
l’eclipsi reflectit en un pa-
per.
Pàgina 4

5. Núm 2
Mentre fèiem les caixes, mi-
ràvem per la màscara per
veure si l’eclipsi havia can-
viat. A l’acabar l’eclipsi
vam anar al Centre
d’Interpretació de Flora i
Fauna a celebrar
l’aniversari de l’Albert fent
un petit esmorzar.
Després d’esmorzar, vam
fer una plantada d’arbres a
Tuixent. Van venir molta
gent a ajudar-nos. Cada un
va plantar un arbre; fins i
tot el Timmy va excavar.
Va ser un matí molt diver-
tit.
COMENCEM LA PISCINACOMENCEM LA PISCINACOMENCEM LA PISCINACOMENCEM LA PISCINA
Per Júlia.
Cada curs, al tercer trimes-
tre anem a la piscina.
Aquest 8 d’abril, va ser el
primer dia de piscina
d’aquest curs.
Sempre abans d’anar a
piscina, anem a fer activi-
tats. Aquesta vegada vam
anar a una sala
d’exposicions a veure l’obra
de l’Elisabeth Segura, NU.
Va ser el primer dia de na-
tació per la Ruth. R i l’Ona.
Van aprendre molt a nedar
i després vam anar a di-
nar al nostre parc preferit.
En acabar, el transport es-
colar ens va recollir i vam
marxar a Tuixent.
UNA VISITA SORPRENENTUNA VISITA SORPRENENTUNA VISITA SORPRENENTUNA VISITA SORPRENENT
Per Júlia i Joan Carles.
Dijous, 9 d’abril de 2015, els
nens grans de l’escola vam
fer una excursió a Caste-
llciutat. A les 7:30, vam
sortir de Tuixent amb el
transport. Ens va portar
fins a la Seu d’Urgell i des
d’allà vam passar per Alàs
a recollir als companys de
l’escola veïna.
Quan vam arribar a
l’escola de Castellciutat, a la
classe, vam trobar-nos al
senyor Jaume Cela. Jaume
Cela és l’autor de molts lli-
bres catalans, entre ells,
“Una troballa sorprenent”,
que hem llegit a l’escola.
L’autor va estar una bona
estona parlant amb nosal-
tres. Quant vam acabar,
vam anar a dinar amb els
amics. Després, vam anar a
jugar al pati. Per la tarda,
vam fer classe amb ells. Al
cap d’una estoneta el bus
ens va venir a buscar.
INICIEM UN NOU TRIMESTRE AMB CANVIS, UN COMIAT MOLT ESPECIALINICIEM UN NOU TRIMESTRE AMB CANVIS, UN COMIAT MOLT ESPECIALINICIEM UN NOU TRIMESTRE AMB CANVIS, UN COMIAT MOLT ESPECIALINICIEM UN NOU TRIMESTRE AMB CANVIS, UN COMIAT MOLT ESPECIAL
Per tots els alumnes de l’escola
Després de deu dies de vacances, co-
mencem un nou trimestre, l’últim
d’aquest curs. La primera cosa que
ens hem adonat, és que la classe està
molt buida. L’Eloi, la Jana i l’Emma
no estan amb nosaltres. Ara van a
l'’escola Àngels Garriga de Barcelona.
El primer que hem hagut de fer és
reorganitzar la classe. Abans érem
dotze i ara som nou. Després, hem
vist el vídeo per recordar-los. Segur
que el veurem més sovint.
Eloi, Jana i Emma, us trobarem molt
a faltar!!
Pàgina 5

6. La Nova CAMPANADA
- Pep, has composat alguna
cançó?
- Sí, i tant, alguna. Mireu, quan
vaig a fer de mestre d’acordió i
danses al Pallars Sobirà, venien
una colla de dones de la Valh
d’Aran que els agradava molt la
música i que eren molt marxo-
ses. Per a elles, i per a tots, vaig
compondre una música molt rít-
mica que s’anomena “Les Mar-
xoses”.
- Per quins països has viatjat?
- He anat a Bulgària, a aprendre
balls tradicionals; a un país que
està al costat, Romania; Itàlia,
França, ... menys a Portugal, tot
i que allí sé que hi fan molt bona
música tradicional.
- Nosaltres, l’escola de Tui-
xent, estem realitzant un pro-
jecte sobre el ball dels Llan-
cers i ens agradaria fer-te al-
gunes preguntes sobre aquest
ball que es balla a la nostra
vall. Quan es va començar a
ballar?
- No és un ball molt antic, es va
començar a ballar a França al
segle XIX.
- Per què es diu Llancers,
aquest ball?
- Perquè les primeres persones
que el van ballar, eren uns llan-
cers, portaven unes llances. Su-
posadament eren soldats.
- Qui el va compondre?
- No se sap. El que sí se sap és
que la forma del ball provenia
d’Anglaterra i, a França va anar
evolucionant.
- Qui el ballava?
- Al començament el ballaven el
joves. Ni els nens ni les perso-
nes grans. Abans de casar-se.
Quan es casaven deixaven de
ballar-lo.
- Com va arribar a ballar-se a
Tuixent?
- A Tuixent es va començar a
ballar d’una forma molt curiosa.
Al 1916, el secretari de
l’Ajuntament de Tuixent, es va
trobar unes partitures i les hi va
passar al mestre, que es deia
Enric i tocava el violí. Aquest
mestre les hi va ensenyar al Pe-
pito Farré de Tuixent, que també
tocava el violí. A partir de lla-
vors, es va començar a ballar a
la vall.
- Es va deixar de ballar?
- Sí, durant uns anys no es ba-
llava, però cap als anys 80, amb
els mestres que hi havia, el Toni
i la Mercè, es va trobar una colla
de gent que l’havia ballat i, a
partir de llavors, es anar recupe-
rant. El ballaven els nens de
l’escola.
- Sabem que el ball es compon
de cinc figures. Tenen algun
significat?
- No, no tenen cap significat. Ca-
da figura té un nom, depenent
dels moviments que s’hi fan. Per
exemple, la figura dels Braços,
és perquè hi ha un moviment
rítmic amb els braços i les mans
agafades; la Cadena, perquè
sembla que estiguin estirant una
cadena; la balança, perquè amb
els braços fan un moviment de
balanceig; en l’Adéu, hi ha un
moviment per parelles que
s’acosten i s’acomiaden; i en la
darrera, el Xotis, hi ha un mo-
ment que les parelles s’agafen i
ballen un xotis.
En Pep Lizandra va néixer a Barcelona, però ja fa anys que viu a Mussa, un poblet molt petit del Piri-
neu. Primerament, va fer de formatger, però actualment es dedica a tocar l’acordió a molts indrets del
país i de l’estranger. Ell es defineix com a músic, però també com a mestre, animador i, fins i tot, his-
toriador. A part de tocar i composar músiques i cançons, també li agrada fer manualitats i esport, so-
bretot per la muntanya, l’esquí de fons és el seu preferit.
Pàgina 6
Aquest és un moment de l’entrevista

7. Núm 2 Pàgina 7

8. EL PETIT CONTE
Hi havia una petita vegada, un petit bosc on hi vivien petits animals.
Un petit dia, els petits animals, van voler fer una petita festa. Els petits esquirols es van en-
carregar de la música; els petits conills de les petites decoracions i els porcs senglars dels
petits aperitius.
- Va som-hi, que comenci la festa! -Va dir la petita guineu.
Però just quan començà la petita festa, es ficà a ploure.
- Cap problema, la farem a casa meva! -Va dir el petit conill.
Van anar a la petita casa del conill, però els animals més grans no hi cabien! Així que van
anar a casa del porc senglar, però estava massa bruta.
- Provem a casa meva. –Va dir l’àliga. Però vivia en un lloc molt alt.
- On farem la festa?
-Tinc una idea! –Va dir l’esquirol entusiasmat. Tots van seguir la petita idea que va tenir
l’esquirol… Construir una cabana de fusta.
Van anar a buscar fustes, claus i pals, fins muntar una cabana molt bonica i resistent.
Ho van passar molt bé en la petita festa de la cabana.
Escrit per Júlia.
Pàgina 8 La Nova CAMPANADA

9. Núm 2 Pàgina 9
PALLA I LLET
HI HAVIA UNA VEGADA UN SENYOR QUE ES DEIA MOHAMED QUE S’ESTIMAVA MOLT
LES VAQUES I ALS SEUS FILLS, L’AYOUB I EL BRAHIM.
CADA DIA, A LES VAQUES GRANS, LES HI PORTAVA PALLA I A LES PETITONES,
LLET.
UN DIA ES VA EQUIVOCAR I, EN COMPTES DE PORTAR LA PALLA I LA LLET A LES
VAQUES, HO VA PORTAR ALS SEUS FILLS.
L’AYOUB I EL BRAHIM ES VAN BEURE LA LLET AMB COLACAO I ES VAN MENJAR LA
PALLA AMB SAL I OLI.
AL CAP DE TRES DIES ELS VA COMENÇAR A SORTIR DUES BANYES AL FRONT I UNA
CUA AL DARRERE I QUAN ANAVEN A DORMIR DEIEN ALS SEUS PARES:
- MUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUENAS NOCHES!
Inventat per l’Ayoub.
EL PIRATA BARBA-ROJA I EL MAPA DEL TRESOR
HI HAVIA UNA VEGADA UN PIRATA QUE ES DEIA BARBA-ROJA QUE TENIA UN MAPA
DEL TRESOR. VA ANAR AMB EL SEU VAIXELL A UNA ILLA PER BUSCAR EL TRESOR
AMAGAT.
PERÒ A MIG CAMÍ ES VA TROBAR UN TAURÓ. EL PIRATA LI VA DIR:
-TAURÓ DOLENT, FUIG D’AQUÍ I NO ESPANTIS A LA GENT!
EL TAURÓ ENFURISMAT, VA OBRIR MOLT LA BOCA I ES VA MENJAR MIG VAIXELL.
EL PIRAT BARBA-ROJA VA AGAFAR UN FLOTADOR I VA NEDAR FINS A L’ILLA DEL
TRESOR.
ALLÍ, MOLT CANSAT, VA COMENÇAR A BUSCAR EL TRESOR.
FINALMENT, VA TROBAR UN COFRE MOLT GRAN QUE VA OBRIR AMB MOLTES FEI-
NES.
QUAN VA VEURE EL QUE HI HAVIA DINS, EL PIRATA VA FER UN ULLS COM A PLATS.
SABEU QUE VA APARÈIXER DINS DEL COFRE?
UN VAIXELL PIRATA D’ÚLTIMA GENERACIÓ!
Inventat pel Roger.
LA PRINCESA RUTH
HI HAVIA UNA VEGADA, UN PAÍS MOLT LLUNYÀ ANOMENAT SORRIBES, QUE HI VIVIA
UN REI QUE BUSCAVA UNA PRINCESA. VA VIATJAR PER MOLTS PAÏSOS PERÒ NO HI
HAVIA CAP PRINCESA QUE LI AGRADÉS. FINS QUE UN DIA, VA ARRIBAR A TUIXENT I
VA VERUE A UNA NENA QUE ES DEIA RUTH. ERA TANT BONICA I SIMPÀTICA QUE
S’HI VA ENAMORAR.
LA RUTH ES VA CONVERTIR EN LA PRINCESA DEL PAÍS DE SORRIBES.
Inventat pel Ruth C.

10. Pàgina 10 La Nova CAMPANADA
PRIMER DIA
per Joan Carles
RIIIIIING! RIIIIIIING! El despertador torna a fer tard, jo ja estava despert. Al cap d'una estona,
vam pujar a la plaça i vam esperar a la Jùlia. PLAM! ja havia pujat al cotxe, ara anàvem a
buscar a l'Eloi.
PIP! PIP!
- Corre, Eloi, corre, que arribarem tard!- va dir l'Albert.
- Ja intento anar més ràpid.
- Hola Eloi, què tal?
- Bé.
Amb el cotxe ple, vam marxar, però quan anàvem per mig camí, vam haver de parar perquè
la Júlia s'estava marejant. Després, mentre que la Júlia estava passejant, jo havia fet una
foto, XICLIC! PIP! PIP! L'Albert havia pitat perquè havíem de marxar perquè arribàvem tard.
Quan vam arribar a Ponts, vam pujar a l'autocar.
Al cap de dues hores, GUAU! ja estàvem a Barcelona. Quan vam arribar a l'alberg, vam fer
un taller que es deia "el trencadís". Al cap d'una estona vam sortir a berenar amb els pin-
güins perquè feia molt fred. A la nit, anant cap al Parlament amb el metro, vam veure l'home
de l'APM i ens vam fer fotos amb ell.
Després, vam anar a sopar i, en acabat, a dormir.
SEGON DIA
per Júlia
Dimecres, el segon dia de les colònies, tots vam aixecar-nos a les 8 en punt del matí. Era un
dia ennuvolat, vam vestir-nos i vam baixar al menjador a esmorzar, tot era molt bo: llet, suc
de taronja, torrades, entrepà, croissants...
Després vam fer una petita excursió pel Passeig de Gràcia, ah!, i a la Pedrera. Hi havia un
guia que va portar-nos a fer a fer un tomb per la Pedrera i ens va explicar moltes coses.

11. Pàgina 11Núm 2
Al cap d'una estona, vam visitar la Casa Batllo, la Casa Ametler i la Casa Lleó i Morera que
vam estudiar a l'escola. La monitora va explicar-nos moltes coses sobre aquells llocs tant im-
portants.
Al migdia vam tornar a l'alberg. Tots els viatges que fèiem eren amb metro o autobús, però si
érem a prop, caminant. A l'acabar de dinar, vam anar a rentar-nos les dents, a agafar les
motxilles i camí cap al Park Güell.
Estava ple de gent i gairebé plovia, però igualment vam continuar l'activitat. Fiiii-
iuuuuuuuuuuuu! El vent bufava. Feia molt fred. La monitora va repartir uns papers amb tren-
cadissos de Gaudí per buscar-los pel parc. L'equip que més coses trobés guanyava. A la tar-
da, tots estàvem cansats de tant caminar, així que vam anar a l'alberg a dutxar-nos.
-Ja estem tots nets!
Després de la dutxa, l'Ernest i els demés monitors, ens van preparar una discoteca. En una
sala van posar una pantalla gegant amb música del YouTube. Va ser molt divertit!!
TERCER DIA
per Eloi
El dia 5 de febrer, vaig despertar a tothom com si fos el despertador, però no vaig poder des-
pertar al Martí ni el Pol. El Joan Carles, en Pau i jo vam obrir el llum i el Pol es va despertar.
Ens vam vestir i el Martí es va despertar i va dir:
- Què feu tots desperts a aquesta hora?
Va ser el primer en adormir-se i l'últim en aixecar-se. Quan va arribar l'Ernest ja estàvem
vestits i ens va dir que baixéssim. Quan ja estàvem a baix, el Joan Carles se li va ocórrer
jugar al futbolí amb gots. Vam anar a esmorzar i vam menjar ensaïmada, llet, pa...
Després, el Joan Carles ens va portar els llençols a baix. Tot seguit,vam anar a la sala Gaudí
a veure un vídeo i deixar la motxilla. Al vídeo hi sortia el Mercat de la Boqueria.
Al mercat, ens va tocar el Manuel. Vam arribar al Mercat de la Boqueria i vam començar a fer
el treball de buscar aliments. Vam dividir la Boqueria en quatre parts:
A la 4a part vam buscar pollastre.
A la 1a part, salmó.
A la 2a part, vedella.
A la 3a part, fruita.
Seguidament, vam anar a veure gegants. Hi havia dos àguiles, sis capgrossos, vuit gegants i
un lleó.
Vam anar a la plaça Catalunya. Allà vam fer un joc de carrers. Vam veure coloms, molts
coloms, i vam tornar a l'alberg a dinar.
Vam dinar espaguetis, carn amb patates fregides i gelat.
Després ens vam acomiadar dels monitors del camp i vam marxar a Castellciutat. Allà ens
esperava l'Albert que ens va portar a Tuixent.

12. Pàgina 12 La Nova CAMPANADA
HOW TO MAKE CUSTARD?
DIRECTIONS
1- Boil 3/4 milk in a pot.
2- Mix all the dry ingredients in a bowl.
3- Add the rest of the milk and the eggs into the bowl and mix it.
4- Add the vanilla into the bowl and mix it.
5- When milk boils, add the mixture into the pot and start to stir.
Stir until it boils and the custard hardens and becomes smooth.
6- Turn off the heat
and put it in a bowl.
INGREDIENTS
Custard
Fruit
Cream
Jelly
Sponge cake
UTENSILS
Plastic cup
Spoon
DIRECTIONS
1– Make the jelly following the
instructions and leave it on fridge.
2– Cut the jelly into cubes.
3– Peel and cut the fruit.
4– Put the jelly, the spoonge ca-
ke and the fruit, in the plastic cup.
5– Add custard into the cup.
TRIFFLE RECIPE
INGREDIENTS
500 ml milk (2 cups).
2 eggs yorks.
1 whole egg.
20 gr flour.
1 vanilla teaspoon.
100 gr sugar
10 gr corn starch.
UTENSILS
Mixing bowl
Pot

13. Núm 2 Pàgina 13
DE L’ELOI:
Jo us recomano un llibre, “Cançó de Nadal” de Charles Dickens, il·lustrat per Eulàlia Sariola
i de l’Editorial “La Xarxa”.
Explica la història d’un home vell, el senyor Scrooge, que no li agrada gens el Nadal.
DE LA JÚLIA:
Jo us recomanaria que veiéssiu la pel·lícula “Malèfica”. Es una història de dos móns, en un
hi viuen éssers estranys però molt millor que les persones i a l’altre, on hi viuen els humans
és on Malèfica acabarà enamorada d’un humà.
També m’agradaria recomanar-vos un llibre: “Bestieses i animalades” d’Elena O’callaghan
i Duch i de l’Editorial Cruïlla, col·lecció Vaixell de Vapor. La trama passa en una botiga de
vins i licors a la Cerdanya, que està atesa per la senyora Montserrat i el senyor Climent. Din-
tre la botiga i al seu voltant hi passen coses molt divertides i plenes de problemes.
Per acabar, m’agradaria que escoltéssiu la cançó “Break Free”, d’Ariana Grande. A mi
m’agrada molt.
DEL JOAN CARLES:
A mi també m’agradaria recomanar-vos tres coses:
Un llibre: “Una troballa sorprenent” de l’Editorial Galera i escrit per Jaume Cela, qui ens va
visitar a la ZER. És un llibre que hem llegit a l’escola i va d’un nen que al contenidor troba
una cosa inesperada i l’havia d’intentar portar a casa sense que els seus pares no el veies-
sin.
Un disc: “Deu milles per veure una bona armadura” dels Manel.
I una pel·lícula: “Big Hero 6”. És una pel·lícula d’animació.

14. La Nova CAMPANADAPàgina 14
Il·lustració de Màriam Ben-Arab Canela
Hi havia una vegada un poble que es deia Tuixent. Tots els habitants estaven atemorits per-
què hi havia un drac que es menjava les vaques, ovelles, etc. Aquest drac, era tant ferotge
que va dir que quan acabés amb els animals es menjaria les persones.
Dos mesos més tard.
- Ooooh no, s'han acabat tots els animals! - va dir el Rei - Tinc una idea. Perquè no fem un
sorteig per veure qui es menja el drac?
Tots els del poble van dir:
- Síííííííííííí!
El Rei va agafar la llista i va dir un nom, el nom era Jordi. Al dia següent, Jordi va anar als
Planells del Sastró perquè era on vivia el drac. El drac estava a punt de menjar-se'l quan de
sobte, un perfum molt potent el va atreure. Era la princesa que anava a salvar-lo. Amb un
lent salt, com en les pel·lícules d'acció, i una bona clau de karate li va clavar un fort cop de
peu al nas que el va deixar estabornit.
Finalment, San Jordi i la princesa karateka es van casar.
Per Joan Carles.

15. Núm 2 Pàgina 15
Hi havia una vegada, en un regne molt llunyà, un castell molt gran on vivia un rei i una prin-
cesa. La princesa tenia un petit secret que amagava al seu pare: Era amiga d'un drac. Cada
dia, la princesa Mònica s'inventava una excusa per poder marxar per veure al seu amic. El
drac la portava a l'esquena i volaven per les muntanyes. Eren molt amics!
Fins que un dia, el germà de la princesa, Sant Jordi, va sortir a donar un tomb amb el seu
cavall i li va semblar sentir a la seva germana rient. Es va amagar darrera d'un arbust i va
parar molt bé les orelles. Al veure que la princesa jugava amb el drac va anar al castell més
ràpid que un llamp. Quan començava a fer-se fosc, la princesa es va acomiadar del drac
amb un petó i va tornar al castell. El seu pare, el rei, estava més enfadat que un gat amb la
cua trepitjada. Sense dubtar va dir:
- Però com pots enganyar-me d'aquesta manera només per anar a veure a un drac!? A partir
d'ara, estaràs tancada a l'habitació més baixa de tot el regne perquè el drac no et pugui tro-
bar.
El drac es va enfadar tant que va anar al castell per parlar amb el rei:
- Escolti majestat, la seva filla és l'única persona a qui em puc acostar, som molt amics, no li
faré cap mal i com no l'alliberi... Cremaré la ciutat!!!
Al rei, no li quedava més remei que alliberar a la princesa, però amb una condició, que el
drac demostrés que era bo.
El drac, va decidir ajudar al poblat. Va encendre la llar de foc, va ajudar a portar la palla al
ramat, va ajudar als paletes a fer ciment... La gent del poble estava més que d'acord en alli-
berar a la princesa, i així va ser.
El drac va regalar una rosa a la princesa i tothom estava molt content. I conte contat aquest
conte s'ha acabat.
Per Júlila.

16. Col·laboradors
Ajuntament de la
Vansa i Fòrnols
Ajuntament de
Josa i Tuixent
La Nova CampanadaNúm 2
Consell
Comarcal de
l’Alt Urgell