• Save
Cercles Enric Serra
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Like this? Share it with your network

Share
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
No Downloads

Views

Total Views
204
On Slideshare
204
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
0
Comments
0
Likes
1

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Servei de Llengües EL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES PARCIALS RECEPTIVES EN LLENGUA CATALANA EN ALUMNES DE MOBILITAT A LA UAB CERCLES Sevilla, 19 de setembre de 2008 Enric Serra
  • 2. Servei de Llengües BASES I MARC DE DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE PRIMERA PART
  • 3. Servei de Llengües [1] Bases del projecte [2] Marc de desenvolupament [2.1] Un espai sociolingüístic: la Universitat Autònoma de Barcelona [2.2] Un públic objectiu: els estudiants “romànics” de mobilitat [2.3] Un fonament conceptual: la sostenibilitat lingüística [2.4] Un agent per a la viabilitat de la proposta: el Servei de Llengües de la UAB PRIMERA PART
  • 4. Servei de Llengües
    • Els estudiants internacionals de la UAB amb coneixement d'una o més llengües romàniques han de poder seguir amb aprofitament l'activitat acadèmica universitària en llengua catalana .
    • Es planteja una proposta possibilista i sostenible que el Servei de Llengües de la UAB ja experimenta des de fa anys, però que es planteja optimitzar: el desenvolupament de les competències parcials receptives en llengua catalana d’aquests estudiants.
    • El projecte se situa més enllà de l'aplicació d'una metodologia contrastiva d'intercomprensió. Incorpora l’ús de diverses estratègies i recursos complementaris imprescindibles.
    • Es vol donar una resposta global a la necessitat de comprensió als campus universitaris multilingües de l'espai europeu d'educació superior i, en particular, al campus de la UAB, que té el foment del multilingüisme com un dels seus valors.
     [1] Bases del projecte (1)
  • 5. Servei de Llengües “ La política lingüística de la UAB és una aposta compromesa per donar resposta a les necessitats de gestió del multilingüisme que representa l'espai europeu del coneixement en els àmbits de l’ús, la qualitat i el coneixement lingüístics. Aquesta aposta es concreta en el desenvolupament d’un model d’universitat multilingüe, que utilitza com a llengües d’ús habitual el català, el castellà i l’anglès, amb l’estatus que correspon a cadascuna, i promou la competència plurilingüe i pluricultural de la comunitat universitària.” (“Missió”, Pla de llengües de la UAB, 2008)  [1] Bases del projecte (2)
      • “ La UAB vol ser reconeguda com a:
    • — Institució que té el multilingüisme entre els seus principals trets d'identitat i la seva cultura organitzativa.
    • — Institució que reconeix i valora el capital lingüístic de la comunitat universitària i potencia el plurilingüisme de les persones que en formen part.
  • 6. Servei de Llengües
    • — Referent local i internacional en la construcció i aplicació d'un model de gestió del multilingüisme a la universitat.” (“Visió”, Pla de llengües de la UAB, 2008).
    • El projecte considera que a ) hi ha molts agents implicats en la comprensió en un campus universitari, i molts responsables que aquesta es produeixi; b ) que les aportacions de tots els agents són valuoses, enriquidores i necessàries (permeten, per exemple, la “internacionalització a a casa” dels estudiants autòctons): no es tracta, només, que les persones nouvingudes “comprenguin”; c ) que és fonamental la segmentació dels públics (estudiants “romànics”, per exemple); d ) que és important el moment de la intervenció dels diversos agents implicats: abans de produir-se la mobilitat, mentre aquesta es realitza, un cop acabada.
     [1] Bases del projecte (3)
  • 7. Servei de Llengües
    • La hipòtesi de treball és que els aprenents poden optimitzar en gran mesura la comprensió de la llengua catalana en l’activitat acadèmica si a ) tenen una actitud oberta i positiva cap a la possibilitat de comprensió d’una llengua propera; b ) tenen una actitud de curiositat i interès per la realitat lingüística i cultural de la comunitat d’acollida i c ) estan disposats a fer aflorar i afermar diverses habilitats, estratègies o coneixements previs, latents, que posseeixen pel sol fet de ser parlants; pel fet de conèixer una o més llengües romàniques; o pel fet de ser estudiants universitaris i tenir, per tant, una idea formada de les produccions discursives d’aquest àmbit i de les seves particularitats lingüístiques.
     [1] Bases del projecte (4)
  • 8. Servei de Llengües
    • El projecte parteix de la base que per a l’assoliment de la comprensió lingüística és tan important la situació ideal del domini d’un codi lingüístic comú entre persones com la disposició d’un denominador comú lingüístic i cultural entre els interlocutors que no es redueix al codi. Aquest denominador comú s’ha d’entendre com una suma d’actituds, coneixements, estratègies i habilitats que l’individu mobilitza per respondre a una exigència ètica de comprendre.
     [1] Bases del projecte (5)
  • 9. Servei de Llengües  [1] Bases del projecte (6) L'objectiu del Servei de Llengües de la UAB és ajudar a activar o a construir aquest denominador comú .
  • 10. Servei de Llengües
    • [2.1] Un espai sociolingüístic: la Universitat Autònoma de Barcelona
    • Amb dinàmiques similars a les d'altres universitats catalanes.
    • Subjecte a unes diposicions lingüístiques: Estatut de Catalunya (2006), Llei de política lingüística (1998), Estatuts de la UAB (versió 2003) o Pla de llengües de la UAB (2008). Professorat i alumnat tenen dret a expressar-se en català o en castellà a les aules segons prefereixin .
    • Comprensió gairebé total del català i del castellà per part dels estudiants universitaris autòctons.
    • 4. Ús de llengües per part de docents de la UAB:
     [2] Marc de desenvolupament (1)
  • 11. Servei de Llengües  [2] Marc de desenvolupament (2)
    • La mobilitat d’estudiants, incentivada pel procés de Bolonya genera una situació complexa per a les llengües com el català, situació que requereix una acció de planificació i gestió.
    36,07 % 32,89 % Castellà Ús materials de suport Ús oral de llengües per fer la classe Llengua de la docència (2005-2006) (UAB) 60,05 % 66,56 % Català 3,88 % 0,55 % Altres
  • 12. Servei de Llengües “ El procés de Bolonya, en estimular la mobilitat universitària a tots els nivells, pot provocar una regressió en l’ús universitari de nombroses llengües europees, essent especialment amenaçades aquelles que, com el català, no disposen d’un marc legal que els faciliti un suport adequat. Això ha quedat demostrat ja des dels anys 80, en què l’intercanvi d’estudiants ha derivat en la regressió d’algunes llengües europees a les aules, com és el cas del català, que al nostre entendre és especialment preocupant.” “La tendència a utilitzar l’anglès arreu d’Europa com a llengua universitària ha disparat l’alarma en diversos entorns acadèmics, especialment a Alemanya i a França, països que practiquen tradicionalment una política molt activa de protecció i promoció de les seves llengües oficials.” (Calders et al ., 2004).  [2] Marc de desenvolupament (3)
    • Absència de conflicte lingüístic real: increment progressiu d’estudiants internacionals a la UAB (però necessitat de més transparència informativa: “seguretat lingüística”).
  • 13. Servei de Llengües  [2] Marc de desenvolupament (4)
    • Hàbits sociolingüístics: a ) actituds de lleialtat lingüística cap a la llengua catalana (23 % dels catalans fan un ús únic o gairebé únic del català, segons un estudi de l’IEC); b ) actituds de defecció lingüística: es deixa d’usar el català davant la presència d’interlocutors que fan servir altres llengües; c ) actituds d’indiferència en l’ús de les llengües; d ) actituds en creixement d’ éveil aux langues , d’obertura respectuosa cap a la diversitat i l’alteritat lingüístiques.
    [2.2] Un públic objectiu: els estudiants “romànics” de mobilitat
    • Estudiants de mobilitat (Sòcrates-Erasmus, Sèneca-Sicue, programes propis) que coneixen bé com a mínim una llengua romànica.
  • 14. Servei de Llengües  [2] Marc de desenvolupament (5) + del 70 % (Xile, Mèxic, Itàlia, etc.) Estudis de màster Estudis de doctorat Estudis de grau Estudiants estrangers de la UAB (2006-2007) + del 85 % (Mèxic, Colòmbia, Xile, Brasil, Itàlia, Argentina, etc.) + del 65 % (Perú, Portugal, Colòmbia, Argentina, Itàlia, etc.) De països amb forta implantació de llengües romàniques 100 % Sèneca-Sicue Programes propis Sòcrates-Erasmus Estudiants de programes de mobilitat cap a la UAB (2006-2007) 45 % aprox. (Mèxic, Xile, Colòmbia, etc.) 60 % aprox. (Itàlia, França, Portugal, etc.) De països amb forta implantació de llengües romàniques
  • 15. Servei de Llengües  [2] Marc de desenvolupament (6)
    • Convindria tenir dades sobre el coneixement real de llengües romàniques dels estudiants de mobilitat i, també, dades fiables sobre el coneixement de castellà dels estudiants que nouvinguts que estudien a la UAB (es pressuposa un nivell mínim de castellà a tots els estudiants acollits a programes de mobilitat).
    100 % (Estat espanyol, Galícia) Sèneca-Sicue Programes propis Sòcrates-Erasmus Estudiants autòctons amb mobilitat de sortida de la UAB (2006-2007) 30 % aprox. (Mèxic, Xile, Colòmbia, etc.) 50 % aprox. (Itàlia, França, Portugal, etc.) Cap a països amb forta implantació de llengües romàniques
  • 16. Servei de Llengües 3. Un fonament conceptual: la sostenibilitat lingüística  [2] Marc de desenvolupament (7)
    • Necessitat de preservar la diversitat i la riquesa lingüística i cultural, símbol de la identitat europea.
    • Compaginació d’aquest principi defensat per les institucions europees amb la necessitat de la intercomunicació entre els ciutadans.
    “ [...] la controvèrsia entre el manteniment de la diversitat lingüística, com a patrimoni de tota la humanitat, i les necessitats d'intercomunicació entre grups que tenen llengües diferents és cada vegada més tangible. Es pot dir que la necessitat imperiosa de conèixer altres llengües, que anteriorment era una característica de les comunitats amb llengües minoritzades , és viscuda avui dia per moltes altres comunitats amb llengües nacionals o centrals . Aquesta nova
  • 17. Servei de Llengües  [2] Marc de desenvolupament (8) situació sociolingüística global ens obliga a (quasi) tots a replantejar-nos l'atzucac entre diversitat lingüística i intercomunicació, tot deixant de banda l'opció més fàcil, però també menys justa, d'arribar a la intercomprensió a través de la renúncia a la pròpia llengua.” (Clua, E., 2006)
    • La sostenibilitat lingüística és una via de solució: no es tracta d’oposar-se al coneixement i l’ús de cap lingua franca de comunicació (anglès, castellà), sinó de promoure l’ús real i efectiu de les altres llengües on sigui possible, també als àmbits més prestigiats com ara de l’ensenyament universitari), d’acord amb un principi de subsidiarietat lingüística:
  • 18. Servei de Llengües  [2] Marc de desenvolupament (9) “ ...tot allò que puguin fer les llengües locals no ho han de fer les llengües més globals. És a dir, els codis locals han de tenir el màxim possible de funcions, deixant només les estrictament necessàries als codis més globals .” (Bastardas, A., 2005)
  • 19. Servei de Llengües  [2] Marc de desenvolupament (10) “ El preu de la intercomprensió lingüística mundial no ha de ser pas la renúncia de tots els grups lingüístics a la seva llengua pròpia, excepte en el cas del que tingui la sort que la seva llengua sigui la triada [...]. El que cal és intentar assegurar un equilibri lingüístic sostenible per a la gran majoria de grups humans, tot tenint com a centre les persones.” (Bastardas, A., 2005). “ [...] el contacte lingüístic sostenible serà aquell que no produeixi exposició o ús lingüístics en llengua al·lòctona a una velocitat i/o pressió –en un grau— tan alts que es faci impossible la continuïtat estable de les llengües autòctones dels grups humans.” (Bastardas, A., 2005)
  • 20. Servei de Llengües  [2] Marc de desenvolupament (11) 4. Un agent per a la viabilitat de la proposta: el Servei de Llengües de la UAB
  • 21. Servei de Llengües  [2] Marc de desenvolupament (12)
    • El Servei de Llengües és un servei de suport a la política lingüística de la UAB, integral, amb diversos àmbits d’actuació: formació i autoaprenentatge, avaluació i certificació, planificació lingüística, assessorament i traduccions.
    • Organitza cursos, elabora recursos i diposa de serveis adreçats a facilitar la mobilitat dels estudiants: proves de nivell, cursos de llengua (nivells inicials i de comprensió bàsica), cursos de language awareness , cursos d’aprenentatge simultani de llengües; té un programa d’acolliment lingüístic amb activitats lingüístiques i culturals, recursos per a la competència intercultural, tàndems lingüístics, etc.
    • Les activitats de foment de les competències parcials receptives dels estudiants de mobilitat s’insereixen en la seva atenció al fenomen de la mobilitat d’estudiants.
  • 22. Servei de Llengües CINC CONDICIONS PER AL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES PARCIALS RECEPTIVES I LA COMPETÈNCIA INTERCULTURAL DELS ESTUDIANTS “ROMÀNICS” SEGONA PART
  • 23. Servei de Llengües [1] Aplicació d’una metodologia contrastiva basada en la intercomprensió de llengües romàniques [2] Reflexió sobre les estratègies per a la comprensió [3] Reflexió sobre el llenguatge acadèmic [4] Foment de la competència intercultural [5] Presència del component socioafectiu SEGONA PART
  • 24. Servei de Llengües  [1] Aplicació d’una metodologia d’intercomprensió (1)
    • Punt de partida: el parentiu genètic del català i la resta de llengües romàniques.
  • 25. Servei de Llengües  [1] Aplicació d’una metodologia d’intercomprensió (2)
    • Punt d’arribada: les interaccions multilingües en què cada parlant fa servir la seva llengua naturalment .
    “ Il problema della cultura europea del futuro non sta certo nel trionfo del poliglottismo totale [...] ma in una comunità di persone che possano cogliere lo spirito, il profumo, l’atmosfera di una favella diversa. Una Europa di poliglotti non è una Europa di persone che parlano correntemente molte lingue, ma nel migliore dei casi di persone che possono incontrarsi parlando ciascuno la propria lingua e intendendo quella dell’altro, che pure non saprebbero parlare in modo fluente, e intendendola, sia pure o fatica, intendessero il «genio», l’universo culturale che ciascuno esprime parlando la lingua dei propri avi e della propria tradizione.” (U. Eco, 1993)
  • 26. Servei de Llengües  [1] Aplicació d’una metodologia d’intercomprensió (3) “ ...si hi ha voluntat ferma d'entesa, els camins de la comprensió mútua són variats, generosos i fruit de la imaginació. Per exemple, la traducció per persona interposada, una persona que coneix les dues llengües dels pobles que entren en contacte; o el bilingüisme passiu (jo entenc la teva llengua, tu entens la meva, parlem cadascun en la propia”); o el recurs a les paraules que sabem que són, aproximadament, comunes.” (J. Tuson, 2004).
    • Es tracta d’un punt d’arribada amb tradició a Catalunya (ideologia teoritzada el 1936 i un dels objectius de la primera campanya de normalització lingüística, l’any 1982).
  • 27. Servei de Llengües  [1] Aplicació d’una metodologia d’intercomprensió (4) “ L’ideal lingüístico-pedagògic no pot ésser universalment altre que parlar amb màxima dignitat en la llengua pròpia i comprendre tothom, sense que ningú hagi de renunciar a aqueixa dignitat.” (Dalmau, D., 1936)
  • 28. Servei de Llengües  [1] Aplicació d’una metodologia d’intercomprensió (5)
    • Definició d’intercomprensió: “[…] capacidad que cualquier persona tiene para acceder a la comprensión de una lengua extranjera nunca estudiada y nunca contactada, tanto oralmente como por escrito, a través de estrategias de decodificación basadas en el conocimiento de su propia lengua o de otras lenguas que estudió o con las que estuvo en contacto”.
    • “ […] la intercomprensión no persigue una finalidad lingüística en sí misma sino que se trata sobre todo de una acción cultural en el desarrollo de la construcción de la identidad europea. Una acción que marca el final de una etapa de los aprendizajes comunicativos de las lenguas extranjeras y de su objetivo por conseguir hacer de los aprendices de lenguas productores cuasi nativos en la lengua en cuestión y el comienzo de una nueva etapa en la que la finalidad es la búsqueda del locutor intercultural netamente europeo.” (Vez, J. L.)
  • 29. Servei de Llengües  [1] Aplicació d’una metodologia d’intercomprensió (6)
    • Metodologia amb gran acceptació a Europa actualment i amb clara validació pedagògica . El Marc europeu comú de referència… del Consell d’Europa tracta explícitament les competències parcials receptives i defensa els programes d’aprenentatge modulars i funcionals, que “milloren el domini que l’aprenent té d’una àrea limitada de la llengua i amb un objectiu concret.” Els estudiants de mobilitat de la UAB arriben en poc temps a un nivell B2-C1 de comprensió lectora i a un nivell B1 de comprensió oral.
  • 30. Servei de Llengües  [1] Aplicació d’una metodologia d’intercomprensió (7)
  • 31. Servei de Llengües  [1] Aplicació d’una metodologia d’intercomprensió (8)
    • Metodologia amb un gran predicament a Catalunya . Des de la meitat dels anys 90, clam social per l’aplicació de la intercomprensió romànica. S’ha estès l’ús de mètodes i la creació de materials i recursos per a la intercomprensió, en l’àmbit universitari i fora d’aquest àmbit. Recursos com EUROM4, Eurocom, Galatea-Galanet, Itineraris romànics (Unió Llatina), etc. són veritables punts de referència.
  • 32. Servei de Llengües  [1] Aplicació d’una metodologia d’intercomprensió (9)
  • 33. Servei de Llengües  [1] Aplicació d’una metodologia d’intercomprensió (10) Eurocomrom
  • 34. Servei de Llengües  [1] Aplicació d’una metodologia d’intercomprensió (11) Galanet : http://www.galanet.be
  • 35. Servei de Llengües  [1] Aplicació d’una metodologia d’intercomprensió (12)
  • 36. Servei de Llengües  [1] Aplicació d’una metodologia d’intercomprensió (13)
    • Diverses universitats catalanes fan formació basada en la intercomprensió per als estudiants que saben una llengua romànica com a mínim.
    • 7.1. El Servei de Llengües de la UAB fa formació basada en la intercomprensió en un doble sentit: a ) cursos per a persones autòctones basats en l’aprenentatge simultani de llengües (seguint EUROM4, Eurocom…) i b ) cursos de Comprensió Bàsica (de poc més de 20 hores), orientats a la comprensió oral i lectora de textos acadèmics.Des de 2003 s’hi han format amb èxit més de 1.000 persones.
    • 7.2. Els formadors no són perfectes poliglots, són “educadors lingüístics”, gestors del plurilingüisme de l’aula que s’orienten a desenvolupar actituds d’obertura a les llengües.
    • 7.3. També a la UAB (ICE i diversos departaments) s’ha gestat un material multimèdia basat en la intercomprensió, Fontdelcat, enfocat sobretot a la comprensió oral del català.
  • 37. Servei de Llengües  [1] Aplicació d’una metodologia d’intercomprensió (14) FontdelCat : http://ice.uab.cat/fontdelcat
  • 38. Servei de Llengües  [1] Aplicació d’una metodologia d’intercomprensió (15)
    • Un altre aspecte molt important, d’acord amb la visió global del projecte de comprensió és la necessitat que els locutors de llengua catalana es facin intercomprensibles . El SdL ha començat a treballar en la formació en aquesta línia, adreçada sobretot al professorat i en relació amb la gestió del plurilingüisme a l’aula , una de les exigències del Pla de llengües de la UAB. Aquesta formació es tradueix en l’aplicació d’estratègies com les següents:
    8.1. Utilització de recursos complementaris a l'exposició en llengua oral (suports audiovisuals, per exemple). 8.2. Cooperació per facilitar la interacció i actitud col·laboradora: oferiment o petició d'ajut per resoldre malentesos. 8.3. Assegurar l'adequació d'aspectes com el volum (alt); l'articulació clara i òptima dels sons; la velocitat; la vocalització o la separació de paraules.
  • 39. Servei de Llengües  [1] Aplicació d’una metodologia d’intercomprensió (16) 8.4. Vetllar per l'adequació i el control de tots els aspectes del comportament paralingüístic. 8.5. Ús de gestos il·lustradors (o gestos batuta) i reguladors i estalvi de gestos adaptadors. 8.6. Atenuació de la contundència retòrica i control de certs efectes que poden dificultar o enterbolir la comprensió. 8.7. Vigilància extrema de les normes de cortesia (màximes del tacte, de la generositat, de l'aprovació, de la modèstia, de l'acord, de la simpatia). 8.8. Ús d'estratègies per explicitar l'estructura del discurs (fer-la explícita, usar anticipacions, mecanimes de dixi discursiva...)
  • 40. Servei de Llengües  [1] Aplicació d’una metodologia d’intercomprensió (17) 8.9. Ús de reformulacions sintètiques del discurs. 8.10. Bon ús dels mecanismes cohesius i, en particular, dels connectors. 8.11. Control de la densitat informativa. 8.12. Ús de recursos de redundància positiva: repeticions, preguntes epistèmiques, paràfrasis, definicions, exemples o analogies. 8.13. Selecció de formes comunes català-castellà i estalvi o control de les allunyades. La majoria d’aquestes estratègies són pròpies dels discursos orals formals, no es poden considerar “antinaturals”, i contribueixen a millorar les produccions del professorat.
  • 41. Servei de Llengües  [2] Reflexió sobre les estratègies per a la comprensió (1)
    • Un dels components imprescindibles per al desenvolupament de les competències parcials receptives és, més enllà del mètode contrastiu entre llengües, la focalització en les estratègies per a la comprensió oral i lectora . Les estratègies es defineixen com “un mitjà que l'usuari d'una llengua utilitza per mobilitzar i equilibrar els seus recursos i per aplicar destreses i procediments a fi de respondre a les exigències comunicatives d'una situació i executar la tasca amb èxit, de la manera més completa i econòmica possible, segons el seu objectiu concret.” ( Marc europeu comú de referència… ). Es tracta d’estratègies com les següents:
    • 1.1. Estratègia d’anticipació: activació dels coneixements previs a partir del tema del text.
    • 1.2. Estratègia d’anticipació: interpretació de determinats aspectes externs del text per anticipar-ne el màxim d’informació.
  • 42. Servei de Llengües  [2] Reflexió sobre les estratègies per a la comprensió (2) 1.3. Estratègia d’anticipació: marcatge de les zones del text que es poden considerar menys importants pel que fa a la significació (paraules entre parèntesis, incisos, enumeracions d’elements d’una mateixa àrea semàntica, etc.). 1.4. Estratègia de selecció: distinció de les paraules rellevants d’un discurs d’altres que no ho són (Noms, verbs, frases clau vs . falques, mots crossa, repeticions...). Localització de les paraules clau del text. 1.5. Estratègia de localització de les paraules estadísticament més representades als textos. 1.6. Estratègia d’interpretació (de comprensió de la forma): identificació de les paraules que marquen l’estructura del text. 1.7. Estratègia d’interpretació: comprensió del significat global, del missatge. Comprensió de les idees principals. Identificació de la conclusió general (o parcial de cada fragment) i, a grans trets, de les diverses premisses o arguments que hi donen suport.
  • 43. Servei de Llengües  [2] Reflexió sobre les estratègies per a la comprensió (3) 1.8. Estratègies d’inferència del sentit de mots desconeguts per mitjà de les correspondències fòniques amb altres llengües romàniques. 1.9. Capacitat de formular hipòtesis, fer deduccions o inferències i de validar-les i, si cal, refer-les. 1.10. Estratègies d’inducció del sentit de mots desconeguts a partir del context gramatical i de coneixements culturals. 1.11. Estratègia de reconeixement: saber segmentar la cadena acústica en les unitats que la componen. 1.12. Observació atenta dels gestos i les expressions, habituació a la melodia, a la discriminació dels esquemes d'entonació que fa servir. 1.13. Estratègia afectiva de reducció de l’ansietat: confiança en el grup, valoració del suport lingüístic extern, social i conjuntural. 1.14. Demanar aclariments, repeticions o traducció.
  • 44. Servei de Llengües  [3] Reflexió sobre el llenguatge acadèmic (1)
    • L’objectiu possibilista que planteja aquest projecte és aconseguir la comprensió de l’activitat acadèmica . Fora de l’activitat acadèmica, entenem que som en un territori molt més amable, on hi ha un marge molt ampli per a la comprensió mútua entre les persones.
    • La llengua formal de l'àmbit acadèmic universitari constitueix un horitzó d'expectativa molt definit que escurça molt les dificultats de comprensió. Les característiques dels gèneres acadèmics i científics són també molt previsibles per als estudiants.
    • Aspectes que es poden treballar:
    • 3.1. Lèxic relacionat amb el metallenguatge científic i acadèmic, la metodologia científica i la seva divulgació.
    • 3.2. Reconeixement de les principals característiques discursives i lingüístiques dels textos orals i escrits formals acadèmics que responen a les macrofuncions expositiva i argumentativa.
  • 45. Servei de Llengües  [3] Reflexió sobre el llenguatge acadèmic (2) 3.3. Elements que marquen les relacions lògiques del text. Elements connectors que estableixen aquestes relacions. 3.4. Reflexió sobre tot el que es relaciona amb les veus del text: des de la presència del subjecte (reflexió sobre plural de modèstia, maneres d’expressar la impersonalitat, elements modalitzadors o marques lingüístiques que indiquen la implicació i l’actitud del subjecte en el discurs, elements de reforç de l’objectivitat: citacions, referències, notes) fins a la intertextualitat. 3.5. Coneixement del recurs de la nominalització (que afavoreix la intercomprensió). 3.6. Competència discursiva: coneixement dels principals gèneres i subgèneres del món acadèmic i científic: ressenyes, informes, articles, exposicions orals, etc. El programa interuniversitari Argumenta, gestat al Servei de Llengües de la UAB hi col·labora.
  • 46. Servei de Llengües  [3] Reflexió sobre el llenguatge acadèmic (3)
  • 47. Servei de Llengües  [4] Foment de la competència intercultural (1)
    • La competència intercultural es pot definir com saber comportar-se adequadament en situacions culturals no homogènies , la capacitat afectiva i cognitiva d'establir-hi i mantenir-hi relacions i la capacitat d'estabilitzar la propia identitat personal mentre es fa mediació entre cultures . És imprescindible aquesta competència en un context de mobilitat per entendre's amb grups i societats amb ideologies, sistemes de valors i comportaments diferents.
    • Aspectes que es poden treballar:
    • 2.1. Interès, curiositat, motivació, obertura cap a nous coneixements i altres llengües.
    • 2.2. Gust per l'experimentació (interès, també, pel canvi de concepció en l'aprenentatge de llengües i per la gestió del multilingüisme sostenible).
    • 2.3. Confiança a poder vèncer l'ansietat davant experiències noves.
  • 48. Servei de Llengües  [4] Foment de la competència intercultural (2) 2.4. Confiança en el bagatge personal de coneixements, experiències, recursos i estratègies lingüístics i no lingüístics a l'hora d'aproximar-se a una experiència comunicativa nova. 2.5. Valoració de la diferència lingüística i cultural com a possibilitat d'enriquiment personal. 2.6. Disposició a vèncer els prejudicis sobre les llengües. 2.7. Respecte, tolerància i acceptació de l'alteritat. 2.8. Valoració de l'exposició a persones d'altres llengües i cultures. 2.9. Valoració de les llengües com a instruments que reflecteixen una visió del món i un sistema de creences i de valors. 2.10. Capacitat de tolerar l'ambigüitat i, si es produeix, de gestionar-la.
  • 49. Servei de Llengües  [4] Foment de la competència intercultural (3) 2.11. Capacitat d'empatia. 2.12. Capacitat de potenciar una actitud lúdica davant la llengua i el seu ús. 2.13. Capacitat de ser flexible en els usos lingüístics i adaptar-se a la situació. 2.14. Acceptació de la comprensió parcial o superficial . “Cada dia és més habitual i necessari accedir als discursos de diferents llengües i cultures, però no és gens fàcil (...). Si no coneixem la cultura amb què s'elabora un discurs, potser només podem aspirar a comprendre'n les idees bàsiques. Haurem d'acostumar-nos a comprendre'l només parcialment, a acceptar que se'ns escapin detalls, a quedar-nos a l'epidermis i a sospitar els cossos que hi ha al dessota a partir de les formes que palpem...”
  • 50. Servei de Llengües  [4] Foment de la competència intercultural (4) “ Haurem de ser més humils a l'hora de valorar les nostres capacitats per comprendre en altres llengües, i més tolerants jutjant la capacitat que mostren els altres per comprendre els nostres discursos.” (Cassany, D., 2006) 3. Línies de treball: 3.1. Pistes per comprendre les diferències interculturals en la relació amb la realitat catalana.
  • 51. Servei de Llengües  [4] Foment de la competència intercultural (5)
  • 52. Servei de Llengües  [4] Foment de la competència intercultural (6) 3.2. Anàlisi de la competència intercultural. 3.3. Creació d’un banc de biografies lingüístiques.
  • 53. Servei de Llengües  [5] Presència del component socioafectiu (1)
    • Dins el programa d’acollida lingüística i cultural (Ajuda’m), destaca la figura del voluntari lingüístic , sistema d’ajuda personal d’estudiants autòctons a estudiants nouvinguts. El voluntariat realitza activitats de suport dins l’aula i fora l’aula. El Servei de Llengües té un pla de formació dels voluntaris.
  • 54. Servei de Llengües  [5] Presència del component socioafectiu (2)
    • Altres iniciatives basades en el suport personal són els tàndems lingüístics o el projecte de parelles lingüístiques virtuals, abans que l’estudiant de mobilitat es desplaci.
  • 55. Servei de Llengües [1] Aplicació d’una metodologia contrastiva basada en la intercomprensió de llengües romàniques (A) [2] Reflexió sobre les estratègies per a la comprensió (B) [3] Reflexió sobre el llenguatge acadèmic (C) [4] Foment de la competència intercultural (D) [5] Presència del component socioafectiu (E) CINC CONDICIONS PER AL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES PARCIALS RECEPTIVES I LA COMPETÈNCIA INTERCULTURAL DELS ESTUDIANTS “ROMÀNICS”
  • 56. Servei de Llengües  Presència de les condicions indicades en les accions d’acollida lingüística del Servei de Llengües A, B, C, D Altres cursos i recursos virtuals (Intercat, Parla.cat) E Parelles lingüístiques virtuals E Tandèms lingüístics E Voluntariat lingüístic D Recursos d’acollida lingüística (Ajuda’m: 80 pistes…) D Biografies lingüístiques (consulta, creació) D Anàlisi de la competència intercultural D, E Curs de sostenibilitat lingüística A, B, C, D Cursos i recursos virtuals per a la intercomprensió A, B, C Curs de comprensió bàsica Condicions Accions del SdL
  • 57. Servei de Llengües Abans de desplaçar-se A la UAB Estudiants nouvinguts “romànics” 1) Curs de comprensió bàsica (i altres cursos inicials: català, castellà) 2) Curs de sostenibilitat lingüística 3) Anàlisi de la competència intercultural 4) Biografies lingüístiques 5) Recursos d’acollida lingüística (programa Ajuda’m): 80 pistes… 6) Voluntariat lingüístic (autòcton-nouvingut) 7) Tàndems lingüístics Docència UAB 1) “Seguretat lingüística” 2) Ús de català intercomprensible 3) Gestió del plurilingüisme a l’aula  Final: els estudiants “romànics” de mobilitat per la construcció d’un campus multilingüe sostenible 1) Cursos i recursos virtuals per a la intercomprensió (FontdelCat, Galanet…) 2) Altres cursos i recursos virtuals per a l’aprenentatge del català (Intercat, Parla.cat…) 3) Parelles lingüístiques virtuals Servei de Llengües de la UAB
  • 58. Servei de Llengües Allò de què es tracta, al capdavall, és de construir un denominador comú entre ciutadans fet no tant de codis compartits perfectament com de voluntats de comprensió compartides . “ ...en la vida diaria, zona conflictiva siempre, la comprensión deja de ser un fenómeno psicológico y lingüístico y se convierte en una exigencia ética. Nos podemos malentender usando la misma lengua y podemos comunicarnos usando lenguas distintas. Todo depende de si existe o no un proyecto de entendimiento que vaya más allá del lenguaje.” (J. A. Marina, 1998)
  • 59. Servei de Llengües Moltes gràcies Enric Serra [email_address]