Catalunyaw Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Desembre 2007 • número 92 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat   ...
Editorial                                                         EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA  ...
REPORTATGE                                                                                                                ...
REPORTATGEA quiprotegixen leslleis? El dret                                                    La deslocalització de lesco...
REPORTATGE                           Davant la nova organització del treball posada per les multinacionals                ...
TREBALL-ECONOMIA                                                                                                          ...
TREBALL-ECONOMIA                                 E N T R E V I S T A                                                      ...
TREBALL-ECONOMIAL’ALTRA REALITAT‘Por qué no te                                              Solidaritat amb elscallas?’   ...
TREBALL-ECONOMIA          Protestes unitàries a                                                                           ...
Revista Catalunya 92 - Desembre 2007
Revista Catalunya 92 - Desembre 2007
Revista Catalunya 92 - Desembre 2007
Revista Catalunya 92 - Desembre 2007
Revista Catalunya 92 - Desembre 2007
Revista Catalunya 92 - Desembre 2007
Revista Catalunya 92 - Desembre 2007
Revista Catalunya 92 - Desembre 2007
Revista Catalunya 92 - Desembre 2007
Revista Catalunya 92 - Desembre 2007
Revista Catalunya 92 - Desembre 2007
Revista Catalunya 92 - Desembre 2007
Revista Catalunya 92 - Desembre 2007
Revista Catalunya 92 - Desembre 2007
Revista Catalunya 92 - Desembre 2007
Revista Catalunya 92 - Desembre 2007
Revista Catalunya 92 - Desembre 2007
Revista Catalunya 92 - Desembre 2007
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Revista Catalunya 92 - Desembre 2007

611 views

Published on

sindicat cgt

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
611
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Revista Catalunya 92 - Desembre 2007

  1. 1. Catalunyaw Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Desembre 2007 • número 92 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat www.cgtcatalunya.cat Muntatge: Patrícia Carles
  2. 2. Editorial EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > ON ENS TROBEM?... SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - spccc@cgt.es El nou web de la CGT de Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 FEDERACIONS SECTORIALS Catalunya ja està disponible • Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya • Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ) • Federació de Sanitat de Catalunya • Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) • Federació d’Administració Pública de esprés de mesos d’obres i Catalunya (FAPC) Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 D d’hres esmerçades pel nos- tre company Josedel Col·lectiu Catalunya, estrenem pà- FEDERACIONS COMARCALS gina web renovada de la CGT de Catalunya. Per accedir al nou web Anoia cal anar a l’adreça www.cgtcatalun- Rambla Sant Isidre, 15, 1r 08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85 ya.cat cgtanoia@yahoo.es El web encara no està Baix Camp/Priorat complet i es troba en període de Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus baixc-p@cgtcatalunya.cat proves, però es disposa duna bàsi- Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 ca base de documents de legisla- Baix Llobregat ció, guies laborals, butlletins juridi- Cra. Esplugues, 46 cosindicals, materials de formació, 08940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.cat Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 ... i shi han publicat comunicats i notícies de tot lany 2007. També Jacint Verdaguer, 23, 08640 Olesa de Montserrat podeu accedir a les últimes notí- Tel. 93 778 04 93 cies de la premsa catalana, així Baix Penedès com a les notícies dEuropa Press. Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell Tel. i fax 977 66 09 32 Si el que busques no ho cgt.baix.penedes@gmail.com trobes en la nova, pots provar en la Barcelonès Nord pàgina web antiga, que ja no serà Alfons XII, 109. 08912 Badalona cgt_bn@wanadoo.es actualitzada, a la qual pots accedir Tel. i fax 93 383 18 03 des de la nova o anant a Garraf-Penedès http://www.cgtcatalunya.cat/nuke/ Lepant, 23, baixos 08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@pangea.org Qualsevol errada que Tel. i fax 93 893 42 61 detecteu, no dubteu a comunicar- Maresme Còmic - Ácido Crítico ho a ladministració del lloc, al co- web de CGT Catalunya, han de Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - cgt_maresme@yahoo.es rreu: webcat@cgtcatalunya.cat canviar el codi de sindicació, que Tel. i fax 93 790 90 34 Aquesta renovació com- ara és: Vallès Oriental porta una millora considerable en http://www.cgtcatalunya.cat/spip.ph Francesc Macià, 51 08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com lestructura de la pàgina i un canvi p?page=backend Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 important dimatge, i suposa un pas Per a les pàginas web FEDERACIONS INTERCOMARCALS més en el procés de consolidació estàtiques que la tinguin sindicada, de lentramat comunicatiu de la el nou codi de sindicació és: <texta- Girona CGT de Catalunya. rea rows="4" cols="20> <scriptty- Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a Seguirem treballant per pe="text/javascript" 17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.cat Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19 a donar-li major contingut al web i src="http://www.cgtcatalunya.cat/s Ponent fer daquest una bona eina per a pip.php?page=distrib"> </script> ja Av. Catalunya, 82è tots/es vosaltres. que si no canvieu els codis no es 25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.cat Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 Aquells webs o blocs de vincularan les noves notícies que Camp de Tarragona CGT que tingueu sindicat el web anem penjant en la página de CGT Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragona de la CGT de Catalunya heu de Catalunya. cgttarragona@cgtcatalunya.cat Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28 canviar les claus o codis de sindi- La pàgina continuarà es- cació, si voleu que les noticies ac- sent un reflex de les i deesi el tre- FEDERACIONS LOCALS tualitzades del web de la CGT de ball de la CGT de Catalunya i Catalunya segueixen apareixent també de tots els moviments so- Barcelona Via Laietana, 18, 9è als vostres webs o blocs. cials que estiguin per la transforma- 08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org Aquelles pàginas web ció social des de formes de funcio- Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 de CGT que tinguin caràcter dinà- nar i d’organitzar-se antiautoritàries Manresa Circumval·lació, 77, 2n mic i tinguin sindicada la pàgina i llibertàries. 08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.cat Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59 Rubí “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dimarts 20 de Colom, 3-5 Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Patrícia Carles, Jose Cabrejas, Mireia novembre del 2007. 08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras. Sabadell “Consumiu, caseu-vos i reprodui- Col·laboren en aquest número: Francesc Arnau, Campanya Catalana de Solidaritat amb el Poble Unió, 59 Kurd, Coordinadora estatal d’organitzacions solidàries amb el Sàhara, Teresa Clarà Munt, Josep vos, no penseu, conformeu-vos, 08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com Llunas, Fòrum Social Català, Lluís Anton Farnós, CAES, Antonio Aranda, federacions i seccions sindi- Tel. i fax 93 745 01 97 no qüestioneu l’autoritat, no Terrassa cals de CGT. Fotografies: Gabi, Dídac Salau. Il·lustracions: (portada) Patícia Carles. Tirada: desperteu, mireu la tevisió, Ramon Llull, 130-136 10.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, compreu, sotmeteu-vos...” 08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·laboracions a: catalunyacgt@cgtcata- Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 lunya.cat i (cronologia) cronocata@cgtcatalunya.cat “Obeïu” de El Ataque de la Basura Castellar del Vallès No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. Radioactiva Pedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallès Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya" cgt.castellar@terra.es Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: Tel. i fax 93 714 21 21 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. Sallent - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Clos, 5, 08650 Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob- sallent@cgtcatalunya.cat teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Catalunya. Desembre de 2007
  3. 3. REPORTATGE Dobles escales, Les empreses substitueixen treball fix i degradació dels llocs de amb drets per feina precària i vulnerable, treball... tot perdut i un retorn al no res per a la nostra classe amb amenaça constant FUGA DE LES MULTINACIONALS DE L’AUTO Les raons de les multinacionals Federació de Sindicats de alInd´tria Metal·lúrgica (FESIM) i Coordinadora de l’Auto de CGTL a raó empresarial és única i tramposa davant la globalit- zació dels mercats i la lliureproducció/distribució de mercade-ries, s’addueix la “necessitat deguanyar quota en nous mercats”, onla competència cada vegada és mésdura i desigual. Per guanyar quota de competiti-vat i incrementar el marge de bene-ficis, la reorganització de les em-preses, diuen, està basada“necessàriament i inevitable” en laflexibilitat laboral, la reducció decostos i els augments de productivi-tat.Les mesuresempresarials i les sevesconseqüències sobre lesplantillesLa flexibilitat laboral propicia lapèrdua del control dels treballadorsi les treballadores del seu tempslliure, cosa que provoca que hagind’ajustar la vida social al servei delscanvis del mercat. Es consuma laplena disposició dels treballadors alservei de les empreses, sense possi-bilitat de fer plans més enllà de les seves plantilles. balladors en precari. menaça de desplaçar el nostre tre- la nostra salut. El continuat aug-48 hores i allargant les jornades i Les externalitzacions són mesu- Augments de producció. Els ball a països emergents fan que des- ment dels ritmes de producció noels cicles de treball perillosament res molt recurrents utilitzades per constants xantatges als que som viem la mirada sobre un dels pro- solament facilita, sinó que provocaper a la salut. El temps de treball no canviar contractes indefinits per tre- sotmesos els treballadors sota l’a- blemes més importants que afecten les actuals xifres d’absentisme a leses redueix, sinó que resulta distri- fàbriques que es dediquen a l’auto-buït desigualment. En molts casos moció.s’inverteix més temps a obtenir lesmateixes rendes. Conseqüències dobles La reducció de costos s’aconse-gueix per diferents vies. La via que D’una banda, d’ordre intern a less’utilitza de forma “més eficaç” és empreses: substitució de treball fix ila dels acomiadaments o externalit- amb drets per feina precària i vul-zacions. nerable. De l’altra, s’externalitzen part dels costos als sistemes públicsAcomiadaments que de prestacions (atur contributiu i as-poden ser individuals o sistencial). Els ajustaments de plantilla estal-col·lectius (ERO) vien entre un 20 i un 30% en els sa-Dobles escales salarials, eliminació laris dels i les treballadors/res regu-de l’antiguitat, degradació constant lats/des. La paradoxa apareix endels contractes de treball i desvia- aquests períodes de racionalitzacióment de les conseqüències mèdi- en realitzar-se l’ajustament no perques dels seus sistemes productius salvar o viabilitzar les empreses,vers la Seguretat Social són altres sinó que l’ajustament es porta aformes empleades per les multina- terme per guanyar quota de mercat icionals per abaratir costos en les Mentre tot ho podem portar a fer fora, aquí pactem una altra reforma a la baixa per mantenir el “mercat laboral” submís. ser més competitius.Catalunya. Desembre de 2007 3
  4. 4. REPORTATGEA quiprotegixen leslleis? El dret La deslocalització de lescomunitari i laComissió empreses i la impunitatEuropea amb què maxen L a mundialització (globalit- zació de les economies) fo- menta l’augment dels flu- xos comercials, la qual cosa es manifesta en la importància cada vegada més gran dels intercanvis de components i del comerç in- traindustrial. Els nous ajustaments en les es-A través del Reglament General sobre el Fons Europeu deDesenvolupament Regional tructures productives en els dife- rents països permeten que els avan- tatges comparatius(Feder), el Fons Social Europeu s’internacionalitzin i augmentin els(Fse) i el Fons de Cohesió s’ha in- guanys en termes d’eficiència itroduït un nou article, el 51, en l’es- productivitat. Les possibilitats dementat Reglament, on s’assenyala creixement per a les economiesque l’Estat corresponent ha d’asse- s’amplifiquen. Els fluxos moneta-gurar-se que les ajudes a una em- ris i la virtualització de les econo-presa serveixen per cofinançar un mies les fa deslligar-se dels seusprojecte que no tingui modifica- vincles materials i així depenencions importants, en un termini de cada vegada més de les innova-set anys. cions tecnològiques. Aquest tema de deslocalitza- La mobilitat més elevada del ca-cions en particular i de reestructu- pital i la seva transnacionalitzacióracions en general va ser inclòs donen lloc a una assignació mésdins de l’Agenda Social (2005- eficient de l’estalvi mundial, pro-2010), la qual cosa mostra la relati- vocant el deteriorament de les con- comportat que els països amb més externalització d’activitats no es- termes de desestructuració i des-va preocupació de les autoritats co- dicions de treball tant en els països recepció de capitals exteriors si- sencials, organització del treball trucció de formes de vida a lesmunitàries -en especial per algun centrals com en els empobrits o guin els recentment incorporats a per mitjà d’empreses auxiliars o zones geogràfiques afectades.país membre, com França i Ale- “en desenvolupament”, la destruc- la UE (Polònia, República Txeca, contractes- fragmenta també la L’estratègia d’externalitzaciómanya-, i en canvi, el nostre orde- ció de treballs estables i amb drets i Eslovàquia, etc.) i els mercats de unitat de negociació i acció sindi- (relacions entre els grups multina-nament jurídic i en especial la Llei el trencament del poder sindical. l’est europeu, el Magrib (el Ma- cal, trencant-la en àmbits de negoci cionals i els estats) no és que des-38/2003 General de Subvencions I sense fronteres pel mig ni lí- rroc, Argèlia, Tunis, etc.) i el tercer -salt de fronteres-, sobrepassant trueixi molt de treball, sinó que elno és ni molt menys suficient -i mits legislatius en l’economia glo- pilar, el sud-est asiàtic (la Xina, fo- l’espai de la unitat provincial, sec- seu objectiu és un canvi en les ca-menys encara la seva aplicació balitzada, la millor manera de re- namentalment). torial i estatal i enfrontant treballa- racterístiques del treball: els llocspràctica- per oferir algun tipus de duir els costos laborals és Aquests mercats afecten certs dors de distintes àrees o països de treball directes destruïts reapa-proposta que tingui alguna eficàcia traslladant-se allà on la mà d’obra sectors industrials a l’Estat espan- entre si, que competeixen a la reixen sota noves formes i condi-i garantia. I és l’existència d’aquest sigui intensiva i barata, la tecnolo- yol: tèxtil, calçat, joguines, centres baixa per mantenir el seu estatus cions contractuals.tipus de legislacions laborals bas- gia suficient, la jornada de 12 a 14 de trucades d’empreses de serveis, laboral.tant deficients, en què s’assenta la hores i els sindicats o la força con- components auxiliars de l’automo- Aquesta fragmentació de l’espai Treball precaripossibilitat de deslocalitzacions - tractual dels i les treballadors/es no ció i el sector automobilístic. de negociació condueix a probabi-sobretot- cap a països denominats existeixi o es trobi molt debilitada. Els factors que actuen en les des- litats més grans de discriminació La qualitat d’aquest treball és molt“emergents o en vies de desenvolu- Ens trobem en un escenari en localitzacions no solament són sa- salarial i també a discriminacions precària i la situació s’agreujapament”. què els preus a la baixa són la tòni- larials, sinó espacials, és a dir, la en el conjunt de les condicions la- substancialment en les relacions La dinàmica de reestructuracions ca general (eficiència en l’estalvi mobilitat de les mercaderies en borals. col·lectives, on la supressió delsen la Unió Europea, a partir de la mundial), quan el que es busca és transport i distribució (logística) i Els ritmes de treball, els temps drets sindicals bàsics resulta ser eldècada dels 90, per mitjà de rees- acaparar un percentatge més gran la situació estratègica d’aquests de producció, la disponibilitat de la màxim punt d’atracció per als ca-tructuracions internes en cada un de consumidors. Si els preus bai- països en relació amb els mercats o mà d’obra, les jornades laborals, pitals en els països de destí i en eldels estats membres; les fusions i xen, també ho farà la rendibilitat les zones de domini i influència. “l’obligatorietat en la realització d’origen assistim a un reforçamentabsorcions d’empreses; l’expansió del capital en certa mesura, si no és Les empreses combinen els d’hores extra”, són ordenats amb del poder de direcció i negociadordel negoci; l’externalització; les que les vendes es desborden -no avantatges econòmics i fiscals amb criteris de flexibilitat laboral, els empresarial, sotmès a les personesdeslocalitzacions a països asiàtics i sol passar-, o bé els costos de pro- els de situar-se en la zona d’in- quals incrementen la temporalitat i assalariades al pur “xantatge ma-la reubicació dels negocis està te- ducció es redueixen. fluència de la nova Europa i el seu mobilitat funcional. Això s’anome- fiós”: “o et romanitzes o m’empor-nint conseqüències molt serioses A l’Estat espanyol la major part mercat. nen “Plans Industrials”. to l’empresa a Romania”.en l’estructura social del mercat de de capital “exterior” que arriba La separació d’espais i la distin- Les conseqüències d’aquestestreball amb pèrdues de treball im- procedeix de la UE i els EUA. És a Les conseqüències per ció en les pautes organitzatives, estratègies són nefastes tant per alportants i una forta precarització dir, el comerç de capitals -la seva als assalariats i la amb distints mecanismes regula- col·lectiu de treballadors/es comdel treball. mobilitat- es realitza entre els dors o, simplement, la desregula- per a les posicions sindicals: divi- En el període 2003-2005, segons grans blocs econòmics i polítics, i població civil ció de les relacions laborals en els sió, defensa del propi fent perdrel’Observatori de Reestructuracions els propietaris d’aquests capitals Finalment, en ser acceptada i com- espais fragmentats incideixen de perspectiva sobre el que és global i,a Europa (ERM), s’han recollit un (multinacionals, grans corpora- partida -la lògica de la competitivi- forma significativa en la ruptura de en general, facilitant l’adopció detotal de 3.500 casos de reestructu- cions) els traslladen allà on els seus tat- pels sindicats majoritaris s’en- les identitats col·lectives, la qual mesures com l’ampliació de lesracions amb importants repercus- beneficis creixen o tenen expectati- tra en una espiral on “l’única cosa comporta un debilitament de jornades laborals, disponibilitat isions en el treball: es perden un ves de fer-ho, fet que reverteix el veritat” aparent és la raó empresa- l’acció sindical col·lectiva. flexibilitat horària, sistemes de tre-total d’1.551.828 llocs de treball i valor afegit als centres (països cen- rial per portar a terme la destrucció La pèrdua de llocs de treball di- ball de “just a temps”, congelaciósolament es creen 474.807 llocs trals) on les multinacionals tenen de treballs fixos i del teixit indus- rectes o indirectes en el país d’ori- de salaris, dobles escales salarials,nous, que sens dubte no tornaran a fixades les seves seus socials. trial. gen de la deslocalització comporta, reduccions en la producció, incre-ser en les mateixes condicions. L’ampliació dels mercats ha La fragmentació de l’empresa - a més, importants efectes locals en ments en la productivitat, etc.4 Catalunya. Desembre de 2007
  5. 5. REPORTATGE Davant la nova organització del treball posada per les multinacionals On situa la CGT l’acció social l’acció sindicalL’ innovador de l’efecte de majoria social és donar per fet que tar-se a la lògica del mercat capita- les deslocalitzacions en l’acceptació de la lògica del capita- lista o bé, dit d’una altra manera, l’actualitat és el marc po- lisme en l’actual economia mundial que les relacions socials que con-lític global (mundialització de l’e- és la solució. És a dir, adoptar les formen i en les quals se sustentenconomia) en què s’estan produint. mesures més racionals que demana les relacions salarials han de ser El fet que les empreses se’n van i l’economia per seguir fent-ne pos- bastant diferents.tornen, i que desplacen produccions sible el creixement, el qual ens “ga- L’estratègia sindical ha de serintrafàbriques, amb independència ranteix” el treball assalariat i/o les capaç no tan sols de mostrar la gra-de en quin lloc del món es trobin en prestacions de renda en els casos vetat d’unes polítiques que en nomfunció de la lògica del màxim bene- d’atur. de la competitivitat i el lliure mer-fici, no ens aporta massa informa- cat destrueixen qualsevol relacióció si el que volem és comprendre La lògica del capital social basada en el respecte per laper què aquest efecte perjudica se- democràcia i els drets col·lectius -riosament no tan sols els treballa- Aquestes estratègies es mouen en la de tots i totes- i la llibertat, sinó quedors dels països desenvolupats, sinó lògica del capital, doncs creen les a més ha d’actuar desplegant latambé el conjunt dels assalariats. condicions per competir en costos i força suficient com per interrompre La nova organització del treball - desapareix la necessitat de la deslo- aquesta barbàrie.que ja hem explicat amb anteriori- calització de forma conjuntural fins Cada dia es fa més necessaritat- demana i fa possible obtenir que qualsevol altre element produc- donar una resposta a aquesta novaguanys al capital de manera i forma tiu (organització, tecnologia, etc.) ofensiva del capitalisme globalitzat.bastant diferent al model anterior. possibiliti més porció de beneficis Resposta que cada vegada més haDiversos factors -entre d’altres- ho en el sector i llavors se’n vagin defi- de ser internacional i solidària, jaexpliquen: la desaparició de l’esta- nitivament. Aquest és el joc, la lògi- que l’estatut protector del treball hatut protector del treball i l’absència ca “immutable” del capital. de ser per a tots i totes. El rebuigde límits -regulació- en el movi- Segurament els assalariats dels per totes les capes socials, com arament de capitals. Aquí es tanca el països destinataris de les deslocalit- els ciutadans, exigint a les institu-nus gordià a l’hora d’enfrontar-nos zacions tinguin visions “materials” cions públiques (locals, autonòmi-a les deslocalitzacions. radicalment oposades, a causa de ques i administració central) que Algunes estratègies sindicals per les expectatives de creixement del assumeixin la responsabilitat quefrenar les deslocalitzacions (un treball i la millora del preu de la els competeix: aplicar i fer aplicar aexemple pràctic és el cas dels sindi- seva mà d’obra. les empreses, a les multinacionals,cats del metall alemanys, IGM, i Mesures com l’adoptada per la els DRETS que com a treballadors idels espanyols, CCOO i UGT, en el Comissió Europea que hem asse- com a ciutadans tenim.sector de l’automobilisme), els nyalat anteriorment es troben en Des de CGT hem de ser moltquals basen la seva estratègia sindi- aquesta via. clars: volem treball per a tots i totescal en l’acceptació de o en la rebai- El fre de les reordenacions dels i en tots els llocs. Volem i lluitemxa dels salaris, o bé en la intensifi- mercats de treball per qualsevol via perquè les condicions d’aquest tre-cació dels ritmes de treball i la que el capitalisme utilitza habitual- ball es desenvolupin de forma equi-flexibilització del temps de treball, ment (Expedients de Regulació de valent i digna (jornades, salaris,o en ambdues coses alhora. No han Treball, acomiadaments indivi- drets sindicals, drets polítics, dretsdonat resultats. duals, externalitzacions, deslocalit- socials, etc.) i es respecti l’estatut La consideració que aquestes es- zacions, etc.) implica una voluntat protector del treball de forma inter-tratègies resolen el problema de la sindical i política capaç d’enfron- nacional.Deslocalització i externalitzacions d’empreses multinacionalsEmpreses de Components d’Automoció i Empreses de l’AutoEmpresa Situació Nova destinació Afectats/des Any Empresa Situació Nova destinació Afectats/des AnyLear Lleida Polònia 1.280 2002Lear Àvila 615 2006/2008 Total destrucció llocs de treball Valeo (francesa) 833Copo Ferher Barcelona Tancament 128 2006/2007 General Motors Saragossa Diferents països 503 2004Autotex Barcelona República Txeca 150 2004 Delphi Soria Marroc/Romania 560 2001Blackstone Burgos Tancament 308 2005 Delphi Tarazona Portugal 425 2006/2008TRW Burgos Tancament 292 2005 Delphi Puerto Real Països de l’Est-Xina 260 2002Nacam Ibérica Barcelona 160 2006 Delphi Puerto Real Països de l’Est-Xina 400 2005/2010Zodiac Automotive Girona Tunis 110 2006 Delphi Puerto Real Països de l’Est-Xina 1.660 2007Visteon Valladolid 170 2006 Total destrucció llocs de treball Delphi (americana) 3.280Renault V.I. Madrid França 547 2005 Gearbox Barcelona Polònia 222 2005Renault Valladolid 1.300 2007 Seat Barcelona Països europeus 660 2006Johnson C. Valladolid 155 2006 Seat Barcelona 1.600 2007Valeo Barcelona Marroc/Tunis 400 2003 SAS-Abrera Barcelona Països de l’Est 330 2007Valeo Madrid República Txeca 173 2004 Total destrucció llocs de treball de VW (alemanya)Valeo Barcelona Jaen 260 2003 Total de llocs de treball destruïts en automoció i components de l’Auto 12.540Catalunya. Desembre de 2007 5
  6. 6. TREBALL-ECONOMIA Tots som Luis La vaga dels conductors d’autobusos de TMB ha Antonio García, si deixat clar que la defensa dels interessos de la ens toquen a un majoria no passa només per les eleccions sindicals ens toquen a totsRepressiósindical a laPrefectura de Volen solucions a la mancaTrànsit deLleida de descansos dels CGT Administració Pública de Lleida conductors d’autobusosL a Direcció General de Trànsit ha sancionat un delegat deCGT amb 10 mesos i mig de sus-pensió docupació i sou. La DGTdiu que “No podem conduir pertu”... però et perseguirem si denun-cies els incompliments de la llei enquè incorre lAdministració. Això és el que han fet amb el re-presentant de CGT a Lleida, LuisAntonio García, delegat sindical deCGT, secretari general de la SeccióSindical de CGT i delegat de pre-venció; prepararant un muntatgeque no és una altra cosa que unvenjança contra el representant deCGT.… Però podem Secció sindical de la CGT lany: 1.690 hores efectives, 83 Salut de lany 2002-2004, les en- pressió i ansietat i pateix seriosos dAutobusos de TMBatropellar-te hores de presència mínimes, 80 fermetats psicològiques eren la se- problemes amb la conciliació fa-impunement hores extra obligatòries, 7 dies de gona causa de baixes a lempresa, miliar”. A Al març de 2005, quatre mesos començaments de 2007 ja feina en festes oficials, temps par- després de les muscoesqueletiques. - Lluir xapes amb la frase "Jodesprés de constituir la Secció Sin- es va fer arribar a la Con- tit, etc. Treballen 251 dies lany, A dia davui encara no tenim dades vull dos dies de descans setmanal",dical a la DGT de Lleida, el repre- selleria de Mobilitat de més les festes oficials, quan la mit- de lInforme del 2004-2006. xapes que imiten el disseny de lessentant de CGT va denunciar les lAjuntament de Barcelona una jana al sector és de 220 dies. Aquesta situació ha fet que la xapes que es van fer per a la setma-mancances i defectes de la Prefec- carta on es plantejaven les possi- demanda dels dos dies de descans na de la mobilitat i en les quals estura de Trànsit de Lleida. En lloc bles problemàtiques que podien Aquesta situació de manca de setmanal sigui sentida per tota la podia llegir "Jo, Transport públic".dassumir i rectificar els errors (si- ocórrer en relació a la Nova orde- descans provoca: plantilla de conductors dautobu- D’aquesta manera, els conductorsmilars als de la resta de prefectures nança de circulació. A la vegada, 1. Una concil·liciació de vida fami- sos, sigui quina sigui la seva afilia- d’Autobusos de TMB fan entendredel país), es va iniciar una persecu- també es demanava poder tractar el liar i laboral molt difícil de dur a ció sindical. Entenem que sha de que sense unes bones condicionsció i assetjament al representant tema del Pla de mobilitat, els ca- terme. No és una casualitat que trobar una solució a aquesta manca de descans pels conductors no essindical, amb la finalitat que ningú rrils bus, les agressions que pateix cada cop són més els treballadors i de descansos i que la situació acabi pot tenir un bon transport públic.seguís lexemple. Canvis de depar- el col·lectiu de conductors, etc. En- treballadores que sagafen la reduc- agravant-se més i tingui conse- - Convocar vaga i manifestaciótaments, denegar la conciliació, fis- cara sestà a lespera duna reunió ció de jornada per fill, com una qüències no desitjades per ningú. dels conductors dAutobusos decalitzar al màxim tasques, assetja- amb la nova regidora de Prevenció, manera de poder estar més amb els TMB el 21 de novembre.per recla-ment constant per qualsevol Seguretat i Mobilitat, Assumpta seus. Una altra dada que confirma Campanya de mar dos dies de descans setmanals,motiu… i com a cirereta, lobertura Escarp, per parlar daquests temes i aquesta mancança de conciliació mobilitzacions una vaga d11 h. del matí a 16 h. dedun expedient disciplinari amb una daltres com la necessitat damplia- familiar és laugment considerable la tarda, amb assemblea a la plaçasanció per onze càrrecs, que arriba ció de lús del passe dempleat per a de companys i companyes que Durant els mesos doctubre i no- Universitat a les 13 h. i posteriorals deu mesos i mig de suspensió la seva utilització en la xarxa de ro- agafen alguns dels seus 20 dies de vembre la CGT sha portat a terme manifestació fins la Plaça de Santdocupació i sou. dalies de Renfe i la falta de descan- permís no retribuït, ajustant-se el una amplia campanya per reclamar Jaume. Davant daquest nou cas de per- sos del col·lectiu de conductors de cinturó per poder estar més amb la solucions a la falta de descansos El col·lectiu de conductors va re-secució sindical contra la CGT Transports Municipals de Barcelo- família. dels conductors de TMB. En tardar tot el possible la vaga per nosestà portant a terme una campa- na. 2. Un alt nivell de tensió entre aquesta campanya shan realitzat agreujar la situació de caos delsnya de solidaritat, que consta de: En aquest últim aspecte la situa- els conductors i conductores que accions com: trens de rodalia creada per les-aportacions econòmiques al ció és insostenible i per això sha ha fet disparar totes les alarmes pel - Enganxar milers dadhesius i obres de lAVE. Desgraciadament,compte 2100-3602-29- decidit posar sobre la taula i de- nivell dagressions que pateix el cartells a les marquesines de les després de mesos de peticions i2200053041 nunciar públicament la problemà- col·lectiu. El complicat tràfic de la parades de les diferents línies dau- cartes a la Direcció de TMB i al-campanya denviament de faxos i tica situació de la falta de descan- ciutat, la tardança entre autobusos tobusos per exigir dos dies de des- propi Ajuntament de Barcelona, elcorreus electrònics a la DGT sos del col·lectiu de conductors i deguda a la gestió de segons quines cansos setmanals, cartells que imi- col·lectiu de conductors no havia-recollida de signatures de solidari- conductores dautobusos de TMB. línies, fa que la desesperació dal- ten un cartell de TMB on es rebut cap resposta. Daquesta ma-tat El col·lectiu de conductors de guna gent es tradueixi en agressivi- parlava de la gran responsabilitat nera, la irresponsabilitat i la intran--repartiment doctavetes informati- TMB realitza només 5 dies de des- tat i la pèrdua del respecte cap a la que comporta conduir un autobús sigència de les caps empresarials ives en tots els centres dAGE de cans al mes. Treballa sis dies a la figura del conductor i derivi en per Barcelona però que no explica- polítics no ha deixat altra possibili-lEstat espanyol setmana, comença i acaba la seva agressions cap al conductor i la va com i en quines condicions la- tat als treballadors que la mobilit- Per a més informació us podeu jornada laboral en dos llocs dife- conductora. (35 agressions físiques borals es realitza aquesta responsa- zació.descarregar el document informa- rents de la ciutat, i tots els conduc- al 2006, 28 fins al dia davui. En re- bilitat. D’aquesta manera, s’ha Sembla que lAjuntament i TMBtiu elaborat per la CGT de Ponent: tors i conductores suplents conei- lació a les agressions verbals no hi afegit al text original de “Profes- no ha après res de la crisi de roda-http://www.cgtbarcelona.org/sapb/ xen el seu horari i la linea en la que ha constància, però sabem que són sional qualificat de la conducció” lies Renfe i espera amb un silencitrafico/comunicacion.pdf han de conduir el dia següent diàries). la coletilla “que només descansa absolut que la situació de manca de Per informació sobre la campa- només amb un dia dantelació. 3. Lalt nivell de baixes per qües- un dia a la setmana (amb el conse- descansos en els autobusos denya: Els conductors i les conductores tions psicològiques (depressió, an- qüent perill per els passatgers), té TMB acabi explotant i perjudicanthttp://www.cgtbarcelona.org/sapb/ dautobusos de TMB treballen a sietat, etc.). Segons lInforme de un alt percentatge de baixes per de- lusuari del transport públic.6 Catalunya. Desembre de 2007
  7. 7. TREBALL-ECONOMIA E N T R E V I S T A LA MIRADA Secció Sindical de CGT a l’empresa Promofon INDISCRETA Sindicalisme i ‘Ens hem vist obligats a qüestió nacional denunciar l’empresa’ Emili Cortavitarte Carral E l sindicalisme revolucionari, l’anarcosindicalisme, ha d’in- terpretar-se com a moviment social que defensa les condicions de vida i de treball de les classes populars. Dintre de les condicions de vida han d’encabir-se les reivindica- cions nacionals de ciutadans i po- bles. En l’actual situació hi ha una tendència enganyosa a creure’ns allò de la societat global. En realitat globals són les economies i les po- lítiques dels poderosos. I aquestes són profundament depredadores respecte de les condicions de vida i de treball de la resta dels humans, del medi ambient i dels sentiments d’arrelament a un territori, a una cultura,... i de la capacitat d’auto- gestionar-nos, d’autogovernar-nos com millor creiem. Josep Garganté tundent. treballadora. A més, hem creat en presa també de telemàrque- No es tracta tampoc de constre- la nostra Secció Sindical una pàgi- ting)? Com veuen els treballa- nyir-nos, ni de cercar reivindica--Quan és crea la secció sindical -Quina és la situació laboral en na web on figuren actualitzades dors de la vostra empresa la vos- cions territorials ancestrals frontde CGT a Promofon? concret a Promofon? Teniu con- totes la novetats i notícies del nos- tra solidaritat amb companys i una situació que no entenem o no-La Secció Sindical de CGT neix veni propi o us regiu pel conveni tre entorn diari. Un dia a la setma- companyes amb problemes en volem. Cal reivindicar la diversitatper iniciativa pròpia arran de les- estatal? na, tenim habilitada una sala amb altres empreses? del gènere humà, de les seves cul-cissió duna altra Secció Sindical, -El dia 1 dagost, la nostra empre- un horari fix per atendre les con- -Des de la nostra Secció Sindical, tures, de les seves actituds per diri-constuint-se el dia 9 de maig del sa, Promofon, va ser fusionada per sultes dels treballadors. hem participat activament en les gir els seus destins,... des de l’inter-2007. absorció per lempresa Konecta A més, es reparteixen tots els co- activitats proposades per CGT, i nacionalisme dels que pensem que BTO. Ens regim per lactual III municats referent a la negociació quant als nostres companys, donen un món alternatiu, divers, plural i-Fa algunes setmanes vau fer Conveni Estatal del Telemàrque- del Conveni. La resposta de la suport a la nostra decisió. solidari és possible.una mobilització de tot el sector ting. plantilla, en general, és positiva, No és possible l’internacionalis-del Telemàrqueting. Quins eren són molt freqüents les consultes i -Afegeiu el qual vulgueu... me sense les persones concretesels motius i què tal va anar? -Quina és la vostra manera de sol·licitud de resolucions de treba- -No només hem creat la nostra que són plurals, que parlen idiomes-Els motius que van induir a la mo- treballar com a Secció (assem- lladors a la nostra Secció Sindical. Secció Sindical, sinó que a més, diferents i tenen utopies diverses.bilització del passat dia 18/10 van blees, fulles informatives, denun- Ens hem vist obligats, en diver- hem intervingut activament en la No hem de caure ni el parany deser donar una resposta a la pèssima cies, etc.) i quina ha sigut la res- ses ocasions a denunciar lempresa creació de la Secció Sindical de l’internacionalisme uniformador ninegociació que sestà portant a posta de la plantilla? en defensa dels treballadors, amb lantiga AGM Contacte, (empresa el nacionalisme ètnic i segregador.terme del IV Conveni de Telemàr- -Cada 15 dies, la Secció Sindical resultat molt positiu per als com- que actualment també forma part La capacitat d’autodeterminacióqueting, on CCOO-UGT estan ne- distribueix un butlletí a tots els tre- panys. de Konecta BTO). dels pobles, expressat per les per-gociant nefastes condicions. Se- balladors, en el qual sinforma de Per a més informació: sones, és un dret personal i col·lec-gons les estadístiques rebudes a totes les novetats i notícies que -Com està la situació dels com- http://www.cgtbarcelona.org/pro- tiu bàsic, inalienable. Els sindica-nivell nacional, va ser un èxit con- afecten el sector i el treballador o panys acomiadats a Sitel (em- mofon listes revolucionaris ho hem de defensar sense pal·liatius, però amb la conseqüència que la seva reivin- dicació no ha de comportar l’esta-La CGT vol incrementar la seva Vaga a Coty-Astor Granollers per bliment de noves estructures jeràr- quiques i dominadores. Quepresència a la comarca dOsona millorar el contingut del conveni l’autodeterminació ha de formar part d’un pla per fer d’un poble, Col·lectiu Catalunya La campanya per aconseguir que Col·lectiu Catalunya d’una nació, un conjunt de perso- la CGT augmenti la seva presència cions. No obstant això, lactitud de nes lliures i sobiranes.L a FEMEC-CGT ha iniciat una campanya per donar-se a co-nèixer i per augmentar la seva re- a Osona es porta a terme amb car- tells informatius per les empreses del sector del metall i alguns polí- E ls companys/es de la Secció Sindical de CGT a lempresa Coty-Astor de Granollers van rea- lempresa no ha canviat i no ha fet cap concessió, per això des de la Confederació General del Treballpresentació a la comarca dOsona, gons industrials de la comarca. litzar una nova convocatòria de es decideix realitzar una nova con-aprofitant la celebració deleccions En el marc d’aquesta campanya, vaga pels dies 21 i 28 de novem- vocatòria de vaga.sindicals a diverses empreses del el sindicat ha denunciat que lem- bre per a poder desbloquejar les Coty-Astor és una multinacio-sector del metall. presa Madel Air Technical Difu- negociacions del pacte que millo- nal del sector de cosmètics, que Actualment, encara que no dis- sión SA, incompleix la normativa ra el conveni. cada vegada té més beneficis iposa de cap local a la comarca, la de prevenció de riscos laborals, fet Aquesta convocatòria es pro- cada vegada reparteix menys, perConfederació General del Treball que lhi ha comportat una multa de dueix després que haguessin des- això des de la Confederació Gene-té afiliació en set empreses de la lInspecció de treball. Aquesta és convocat una altra vaga convocada ral del Treball de Catalunya es de-comarca i té delegats en dues em- una de les dues empreses dOsona el passat 25 doctubre, a larribar a nuncia la pèrdua del poder adqui-preses, a banda d’un grup de sim- on actualment la Confederació Ge- un compromís en la conciliació, sitiu, i es reclama el repartimentpatitants. neral del Treball disposa de dele- entre lempresa i la majoria del co- dels beneficis, amb un augment gats. mitè, de reprendre les negocia- salarial digne.Catalunya. Desembre de 2007 7
  8. 8. TREBALL-ECONOMIAL’ALTRA REALITAT‘Por qué no te Solidaritat amb elscallas?’ Pepe Berlanga companys de Remolcanosa CGT Balears llador, de tres mesos docupació i esquirols, per a substituir els aco- que suposa la vaga, per a poderE n la llunyania ressona aquella sou cadascuna, per "secundar una miadats (aquesta era la veritable fi- aconseguir els següents objectius: E primera Cimera Iberoamerica- ls treballadors de lempresa vaga il·legal" (sic) que, finalment, nalitat dels acomiadaments, que ja 1. Laplicació als treballadors dena de caps destat i de govern cele- REMOLCANOSA, enro- han estat retirades davant el jutge. han estat recorreguts). Remolcanosa del Port de Palmellbrada a Guadalajara (Mèxic) el lats en els remolcadors del c.- Amenaces i extorsions, a tots Aquesta vergonyosa col·labora- del règim de guàrdies i descansos1991, sota el patrocini de Juan Car- port de Palma de Mallorca, estan ells, que van provocar labandó de ció del delegat del Govern del dels treballadors de la mar, con-los de Borbón, els propòsits de la en vaga indefinida des del dia 19 la vaga i la dimissió del seu repre- PSOE (socialista?, obrer?) amb un templat també en el seu conveniqual eren instaurar el lliure comerç de juny, plantant cara a una empre- sentant en el Comitè de Flota empresari com José Silveira, arma- col·lectiu.i la cooperació de lEstat espanyol sa que, entre altres incompliments (dempresa). dor de Remolcanosa i model dem- 2. Lestabliment de condicionsamb el mercat llatinoamericà. Em- en matèria de prevenció de riscos d.- Lintent de posar en servei un presari prepotent i cacic, deixa ben de treball dignes, i de les mesurespreses espanyoles van participar en laborals, no respecta el seu dret al vaixell esquirol, que també ha estat clara la política antiobrera dun go- de prevenció de riscos laborals, araels processos privatizadores dim- règim legal de descansos dels tre- parat per disposició judicial. vern que es diu desquerres i pro- inexistents en vaixells que, per laportants sectors públics, conse- balladors de la mar. En aquests e.- Un segon decret de "serveis gressista, quan en realitat demostra seva antiguitat, són en realitat fe-qüència de les polítiques neolibe- quatre mesos, els companys de Re- mínims" que, davant la no atenció que és fidel servidor dels interessos rralla flotant.rals exercides per governs molcanosa, afiliats al STMM i a la als creuers de luxe -no estaven in- dels poderosos. 3. La readmissió immediata i in-conservadors daqull moment, de- CGT, han hagut de suportar agres- closos en el primer decret, perquè Només la solidaritat dels treba- condicional dels treballadors aco-terminant que Espanya sigui ac- sions, amenaces, abusos governa- no són serveis essencials a la co- lladors i de la ciutadania farà possi- miadats.tualment el segon inversor més im- tius i acomiadaments. La seva si- munitat- i novament a petició de ble que els drets dels treballadors Aquesta solidaritat econòmicaportant dAmèrica Llatina. Això ha tuació la podem resumir en: lempresa, va ser decretat pel dele- de Remolcanosa siguin respectats, es pot fer arribar a través de lagenerat una extensa i important a.- Un primer decret de "serveis gat del Govern, anul·lant definiti- i que hi hagi una solució justa al compra dels bons ajuda de cincpresència dels empresaris espan- mínims", per part de Delegació del vament lefecte de la vaga. conflicte. La seva lluita és la de tots euros que sha engegat, o bé in-yols a través de lestabliment de les govern (Ramón Sòcies, al servei de f.- Acomiadament de dos treba- i totes. Per això és important que, gressant la quantitat que cadascúmés significatives empreses: lempresa), absolutament abusiu, lladors, com a mesura de repressió en aquest moments, els companys pugui al compte: 2051 - 0016 - 68 -Banco Bilbao-Vizcaya, Banco que impedia als treballadors els directa per posar fi a la vaga. en vaga comptin amb el suport de 1070004050Santander, Repsol, Telefònica, descansos reglamentaris. g.- La col·locació, amb el visti- tots, fonamentalment per plantar Més informació a www.cgtbale-Unión Fenosa, Gas Natural,…, pel b.- Dues sancions a cada treba- plau de Capitania Marítima, de dos cara a lenorme desgast econòmic ars.orgque els beneficis obtinguts peraquestes empreses contribueixin demanera gens menyspreable als re-sultats finals de les companyies es- Els auxiliars de lArxiu Històric de Barcelona, en lluita Secció Sindical de CGT amentades. En aquest context era previsible lAjuntament de Barcelona - Denega sistemàticament elsque en qualsevol moment saltés drets dels delegats sindicals a tenirlespurna, sobretot quan governs Des de fa nou anys els treballa- informació fefaent i puntual (expe-progressistes han arribat al poder dors/es auxiliars de lArxiu Histò- dients dels concursos, etc.). Argu-polític i pretenen compartir els lu- ric de Barcelona (AHCB), centre ment: no sou part interessada i totcres aconseguits. que depèn de lICUB i que forma està en mans dels serveis jurídics. Així, durant la recent XVII part de lArxiu Municipal de Bar- - Possible intent dadjudicar elCimea Iberoamericana, que es va celona, estan externalitzats. nou concurs a una altra empresacelebrar a Santiago de Xile, va tenir Amb successives empreses per treures el problema de sobre illoc la ja famosa picabaralla entre (Fragments, Bloc i ara Magma des deixar els treballadors al carrer. ElsEspanya (en la persona del presi- de fa 4 anys) lICUB ha anat sub- Les condicions econòmiques de març, amb els advocats del treballadors, la Junta de Personal ident José Luis Rodríguez Zapate- contractant una categoria de treba- lúltim concurs normal eren aques- Col·lectiu Ronda, lempresa i el comitè dempresa eleven un re-ro), Veneçuela (president Hugo lladors de lAHCB mitjançant con- tes: 138.000 euros adjudicats per lAHCB davant del Jutjat de lo So- curs dalçada per aturar el concursChávez) i Nicaragua (president Da- cursos públics dadjudicació dos anys a lempresa Magma a raó cial núm 17. ja que sestà pendent de judici. Capniel Ortega) a partir de latac contra (capítol 2). Quina és la situació la- de set treballadors a 634 euros al - El conjunt de treballadors de resposta. Silenci administratiu.lexpresident Aznar, amb la desme- boral daquests treballadors? mes. Fent comptes el resultat és: lAHCB (funcionaris i laborals) - Sadjudica el concurs de formasurada defensa daquest des de les Aquesta: 634 euros al mes + in- 40 % de benefici net sen va a una dóna suport als seus companys. Es totalment anòmala, encara que pelfiles nacionals, que va arribar el existència en la plantilla = treballa- empresa privada, mentre que si lI- demana la contractació directa seu criteri perfectament legal, ambsumun amb el famós “Por qué no te dors de segona categoria. CUB i lAjuntament destinessin els amb la categoria que els pertoca un nou plec de condicions quecallas?” del Rei Don Juan Carlos. No gaudeixen de cap dret con- mateixos diners, dins del capítol 1, (auxiliars darxiu). varia substancialment les condi-Tot això amanit per les fundades templat en el nostre conveni, cap els diners públics quedarien on han - El comitè dempresa de lI- cions de treball, fins al punt que elsacusacions dintromissió en els as- formació reglada, cap promoció, destar: invertits en els seus treba- CUB, el de lAjuntament i la Junta dies 14 i 15 de juny lArxiu es vasumptes interns dels esmentats paï- cap dret en salut laboral, cap anti- lladors dignament pagats i consi- de Personal i tots els sindicats veure obligat a restringir el servei.sos dAznar, en qualitat de fidel guitat (alguns en porten set, cinc, derats i dins duna plantilla cohe- donen suport. - Actuacions antidemocràtiques ivassall dels interessos nord-ameri- quatre anys treballant), el seu tre- sionada que gestionaria - També manifesten el seu acord autoritàries malgrat el llenguatgecans i com a representant dimpor- ball no forma part de lorganigrama directament un servei públic de la molts altres companys daltres sec- après i repetitiu al que ens tenentants lobbys que veuen perillar els propi del centre amb la qual cosa ciutat. tors amb les seves firmes i molts acostumats els nostres demòcratesseus negocis si safermen les ten- sempre estan subjectes i subordi- Per això parlem de que lICUB i usuaris. polítics i gerents: tot és legal, nodències naturals a nacionalizar lex- nats a larbitri daltre i a la ingerèn- lAjuntament aboquen a la privatit- - Roda de premsa, abans de les ens neguem a parlar, etc.plotació dels recursos propis dels cia de la seva empresa. Dit en pa- zació i el desmantellament de la eleccions, per donar a conèixer laactuals governants. raules curtes: estan condemnats a funció pública. Aquesta situació no problemàtica. Lempresa Magma: Els importants beneficis aconse- ser uns matxaques nostres. és exclusiva de lAHCB, sinó de tot - Pressions, amenaces dacomiada-guits per l’empresariat espanyol a En realitat és la seva empresa la lICUB, de tots els sectors, instituts La Gerència de lICUB i lAjun- ment i sancions, intents de suborntravés de diversos sectors econò- inexistent dins de lArxiu Històric, i consorcis de lAjuntament i, lluny tament: per a que els treballadors retirin lamics com el de les telecomunica- no així els treballadors i el seu tre- daturar-se, aquesta política va en - Negar-se en banda a reconèixer denúncia i compleixin el nou pleccions, el sistema bancari i els hidro- ball que són estructurals, el centre augment. cap reivindicació. Argument: de condicions de treball. Des delcarburs es troben en dubte i, no en pot prescindir, han estat els estem dintre de la legalitat més ab- mes de juny estan treballant per-evidentment, actuacions com le- funcionaris els qui els han format i Què ha passat durant soluta. manentment vigilats per un capa-nunciada no només no contribuei- donat les ordres de treball. Per això lúltim any? - Intenta dividir els treballadors tàs, altrament anomenat "coordina-xen a calmar els crispats ànims, parlem de prestamisme, precarietat des de bon principi. Enfrontar tre- dor in situ".sinó que són un perfecte ganxo per laboral i cessió il·legal de treballa- Els treballadors: balladors / comitè dempresa / sin- Més info: http://cgtajunta-a polítiques populistes. dors. - Els auxiliars denuncien al mes de dicats. mentbcn.blogspot.com/ 8 Catalunya. Desembre de 2007
  9. 9. TREBALL-ECONOMIA Protestes unitàries a QUI PAGA MANA Mileuristes Mercedes, Sysmo i Frape Vicent Canet FEMEC-CGT D es de fa un temps, als mitjans de comunicació espanyols i catalans ocupen un espai els mileu-U n miler de treballadors de ristes. Es fan reportatges, debats, les factories barcelonines anàlisis socials o, fins i tot, ja se’n de Mercedes Benz, Frape parla com si fos un grup social. HiBehr i Sysmo es van manifestar el ha diferentes explicacions mediàti-matí del 23 doctubre de forma ques a aquest fenomen: que hi haconjunta pel centre de Barcelona excés d’oferta d’universitaris en elen defensa dels seus llocs de tre- mercat laboral, que si a Espanya noball, uns 835 en total, i en demanda se sap valorar bé la feina qualifica-de la continuïtat de les fàbriques. da, fins i tot els més agossarats par- La manifestació va finalitzar a la len de canviar el model productiu,plaça de Sant Jaume, davant la seu basat en feines por qualificades, idel Palau de la Generalitat, on en substituir-lo per un altre que ho es-aquells moments sestava desenvo- tigui en totes aquestes coses tanlupant la roda de premsa del con- modernes de l’I+D, les noves tec-sell executiu del govern català. nologies, la societat de la informa-Portaven pancartes en les quals es ció o el valor afegit, paraules quereclamava que no sespeculés amb de tan usar-les són buides…els terrenys de les empreses, espe- Es parla, gairebé des de la natu-cialment amb els més de 90.000 ralitat, que les feines “poc qualifi-metres quadrats que ocupa Merce- cades” han de tenir una remunera-des prop del centre comercial de ció baixa per se. La culpa, perLa Maquinista de Barcelona, i en suposat, no és d’una classe empre-defensa dels seus llocs de treball. sarial que basa en molts casos els Un taüt amb un ninot que repre- seus beneficis en escanyar el treba-sentava un obrer encapçalava la després que Volkswagen retirés els el mateix polígon que fins a ara zo" urbanístic afectant 450 treba- llador, no, sinó que, pobrets, a lesmanifestació conjunta, que obrien encàrrecs per a una peça del model produïa el pont de lAltea/Toledo. lladors, les externalitzacions a Ge- seves empreses tenen “feines pocels treballadors de Frape Behr i Seat Ibiza, cosa que afecta els 120 Amb això aconsegueix salaris més neral Motors, lajustament a Nissan qualificades” i no tenen més remeiSysmo. Darrere, es van situar els treballadors de la factoria. La plan- barats i condicions laborals amb de les condicions labors de la seva que pagar poc, ja voldrien ellstreballadors de Mercedes Benz, tilla de Sysmo ha portat a terme di- menys drets i molt més precàries. plantilla i de les plantilles externa- pagar més!!! Però és que són feinesque havien vist confirmats els seus verses mobilitzacions en defensa Encara nhi ha més: fa uns dies litzades, etc. demostren que és un poc qualificades!!!temors que les seves ocupacions dels llocs de treball, com el blo- sha acordat la destrucció de 350 problema global en el sector de Se suposa que el “valor afegit”perillaven seriosament al presentar queig de lentrada al parc de pro- llocs de treball i el tancament de lautomòbil. de les tecnologies, i la formaciólempresa un expedient de regula- veïdors de Seat a Abrera el 4 doc- TecnoConfort a la Zona Franca, Al·legar que no es pot fer res en- universitària portaran amb si mi-ció docupació davant el departa- tubre, la convocatòria de diverses que subministrava lestructura dels front de la globalització i la voraci- llors salaris. Aquesta anàlisi, que enment de Treball de la Generalitat. jornades de vaga per reclamar ex- seients. Construccions Mecàni- tat de les multinacionals és caure part és certa, oblida un fet fona-Els representants dels treballadors plicacions sobre el futur de lem- ques Marés, de Montcada i Rei- en el derrotisme i sotmetre el con- mental: les polítiques salarials o devan reclamar una major implicació presa, la concentració l11 doctu- xach amb 85 treballadors, que sub- junt dels treballadors a la precarie- recursos humans no només depe-de la Generalitat per a salvar el tei- bre davant el concessionari oficial ministra motlles per a VW també tat més absoluta, mentre les cons- nen de treballar al sector de la so-xit industrial del sector de lauto- de Seat a Martorell, o les manifes- té intenció de tancar. També Frape- tructores i empreses auxiliars estan cietat de la informació, sinó quemoció. tacions pels carrers dAbrera el 9 i Behr senfronta a un possible tan- en connivència mitjançant entra- estan vinculades a la voluntat de La plantilla de Daimler-Merce- el 30 doctubre. cament. Les mesures dajustament mats financers, amb els quals ge- l’empresari de voler tractar bé eldes Benz de la fàbrica del polígon La planta de Sysmo, tot i estar aplicades per Seat en les empreses neren nombrosos beneficis per a seu empleat.industrial del Bon Pastor de Barce- situada en el terme dAbrera, és externalitzades han generat i estan uns pocs i precaritzen i empobrei- Estic cansat de veure universita-lona es trobava en la cinquena jor- molt a prop de la gran factoria de generant un greu perjudici a cente- xen els treballadors afectats. Així ris que no treballen del que van es-nada de vaga, en defensa de la con- Seat, a Martorell. Malgrat això, el nars de treballadors que o bé per- ho valora la Coordinadora dAuto- tudiar, sí; però també estic fart detinuïtat de la factoria després fabricant automobilístic va recórrer den el seu lloc de treball o es veuen moció de la CGT i fa una crida a veure (de veure’m) gent que té unadanunciar-se el 5 doctubre el tan- a altres empreses locals o a la im- abocats a empitjorar les seves con- no conformar-se amb lactual situa- feina vinculada als seus estudis icament de la planta, que ocupa a portació dalgunes peces des dAle- dicions laborals fruit de negocia- ció, a exigir a tots els sindicats una que està rebent salaris de misèriauns 420 treballadors. manya per a continuar treballant, cions sota xantatges i amenaces acció sindical ferma per a obligar per fer una mitjana de deu hores Pel que fa els treballadors de després dhaver prescindit de per part de les empreses implica- les empreses matrius Seat, VW, per dia. Un amic, que està en unaFrape Behr, havien tornat a sortir al Sysmo amb largument que la vaga des. Aquesta política la ve aplicant GM o Faurecia a mantenir locupa- empresa de construcció, em co-carrer per lluitar contra el tanca- iniciada pels treballadors el 4 doc- des de fa temps. Recordem el que ció millorant les condicions labo- menta que els treballadors “no qua-ment de la planta de la filial del tubre els va provocar laturada de va fer amb SAS, Copo-Ferher i rals actuals. lificats” cobren més que ell. Perquègrup automobilístic alemany a la diverses línies. Els 120 empleats anys enrere amb Valeo, però la res- el factor que s’apuntava de la so-Zona Franca de Barcelona, dedica- de Sysmo, però, no sho acaben de posta ferma de rebuig per part de Manifestació el 2 de breoferta també influeix, és clar, enda a la fabricació de productes de creure, ja que la vaga, precisament, CCOO i UGT a Seat brilla per la desembre regular el mercat dels salaris a latransferència tèrmica. El 25 de se- era per a reclamar informació seva absència. Tan sols CGT van baixa (o a l’alça quan n’hi ha pocs).tembre la direcció de Frape Behr sobre el seu futur. Seat va aprofitar acudir a la crida del comitè dem- Davant aquesta situació es va con- De totes aquests anàlisis ningúva presentar un expedient docupa- les convocatòries de vaga de la presa de Sysmo al costat de tota la vocar una manifestació unitària i apunta que, en la seua immensació que afectava la totalitat de la plantilla com a excusa per desvin- plantilla, en que van sol·licitar la una festa reivindicativa a la plaça majoria, cap d’aquests mileuristesplantilla, de 295 persones. cular-se de Sysmo. presència dels tres sindicats de Sant Jaume de Barcelona el 2 de s’han preocupat per acudir als sin- Seat per a demanar la solidaritat de desembre per a exigir la readmis- dicats, per implicar-se, per crearEl tancament de Sysmo, Seat segueix provocant la plantilla. Més informació sobre sió dels acomiadats de Seat i con- comitès d’empresa, per lluitarcop al teixit industrial atur i precarietat el conflicte de Sysmo al seu bloc: tra els acomiadaments i tanca- col·lectivament pels seus drets, http://sysmoenlucha.blogspot.com ments de Sysmo, Mercedes Benz i sinó que s’han dedicat a trepar, mésdel Baix Llobregat Novament Seat precaritza la indús- El tancament de laltra factoria Frape Behr. La convocatòria o menys honestament depén delPer la seva banda i després de set- tria de la comarca: ha deixat sense de Sysmo situada a Navarra amb comptava amb el suport de Xarxa cas, en el difícil i competitiu àmbitmanes dincertesa, la direcció de ocupació 120 treballadors de lem- 130 treballadors que subministren contra els tancament dempreses, laboral. Ningú no diu que moltsSysmo, amb fàbrica a Abrera, va presa Sysmo, traslladant la produc- leix i el frontal del VW Polo, el lAssemblea dAcomiadats/des de d’aquests mileuristes no saben quèanunciar al comitè dempresa que ció del pont del darrere del Seat tancament de Mercedes-Benz a Seat, CGT i altres sindicats i orga- és un conveni, ni una vaga, ni unpresentarà un concurs de creditors, Ibiza a Benteler, fàbrica situada en Barcelona amb motiu dun "pelota- nitzacions. sindicat, ni els preocupa.Catalunya. Desembre de 2007 9

×