Download to read offline
![EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
Llibres Milers de
persones es
La Idea. clase. Leyendo su prosa vibrante, directa
y clara se adivina al hombre que hay de-
nach. Pròleg de Vicenç Nava-
rro.
L’onada de protestes que va recórrer els
països del Sud contra la pujada vertigi- manifesten
Negre sobre
trás de ella, y, a la inversa, siguiendo su nosa del preu dels aliments durant els
ejecutoria práctica se intuye el carácter
de su verbo. También en él se confirma
Editorial Icaria, 2012 112 pàg. anys 2006-2008 va donar visibilitat a un a Barcelona
blanc.
fenomen que feia anys que es venia in-
una vez más la tesis de Buffon de que “el
estilo es el hombre”. […].
Disposar d’una atenció sanitària pública,
universal i de qualitat és un dret ciutadà,
cubant i que no ha fet més que agreujar- en defensa
Articles de Josep se en els últims anys: el de l’escassesa i
Los documentos recogidos en este libro independent de la condició social o lloc encariment d’aliments. de l’educació
Alomà pertenecen a un pasado ya distante, de residència. La progressiva aplicació L’endeutament en el qual havien incorre-
pero son todo lo contrario de arqueología
histórica. Baste en este contexto adqui-
de polítiques neoliberals, que desman- gut molts països del Sud Global els ha- pública
tellen l’Estat del benestar i afavoreixen via impedit defensar-se de les polítiques
rir conciencia de que la explotación del la privatització de la sanitat, danya la d’ajustament estructural imposades pel
hombre por el hombre denunciada en su nostra salut i augmenta la desigualtat. Banc Mundial i el Fons Monetari Inter- Redacció
día por Alomà y sus compañeros de lu- Com si fos una mercaderia més, la nacional, que havien suposat la supres-
cha sigue causando los mismos o incluso sanitat pública està “en venda”: es tan- sió de les ajudes a l’agricultura local, la
más estragos que causaba en la década quen centres d’atenció primària, urgèn- retallada salvatge de tot l’àmbit públic
del treinta del siglo XX. Y la misma ac-
tualidad y vigencia conserva la grandeza
humana que caracterizó la conducta per-
cies i quiròfans, augmenten les llistes
d’espera, s’àmplia el repago...
(salut, educació...), la substitució de
l’agricultura tradicional per l’agricultura U nes 25.000 persones van sortir al
carrer a Barcelona el 21 d’abril en
defensa de l’educació pública, per re-
La ciutadania ha de saber el que ens ju- industrial per a l’exportació i l’obertura
sonal de Alomà y demás militantes liber- guem: perdre un dret essencial aconse- butjar les retallades anunciades pels
incondicional de fronteres a inversions i
tarios y que por sí sola e implícitamente guit després de llargues lluites socials. governs català i espanyol, amb la in-
productes exteriors.
constituye la negación más absoluta de El creixement d’un moviment popular, tenció de fer front comú contra les reta-
Aquestes polítiques nefastes no no-
la mezquina egodicea y el hedonismo participatiu i valent, que defensa i pro- llades anunciades pel Govern de la Ge-
més no van servir per a pagar el deute,
ramplón difundidos por el capitalismo tar- neralitat en la reducció pressupostària
mou la millora de la sanitat pública és sinó que han destrossat les estructures
dío y sus lacayos políticos y mediáticos que es preveu per aquest 2012, i les
motiu d’esperança. Aquest llibre pot aju- econòmiques locals i han sumit en la
en el curso de las últimas décadas en comunicades recentment pel Govern
dar a que la ciutadania defensi un dret fam i la misèria a Estats antany expor-
nombre de la “sociedad de la abundan- espanyol que preveu retallar 3.000 mi-
avui seriosament amenaçat. tadors d’aliments, i ara obligats a en-
cia” y otras gangas publicitarias”. lions d’euros més, amb mesures com
deutar-se encara més amb la importació
l’augment de les ràtios per aula, la su-
Ramón Gras Alomà
Heleno Saña, Extracte del Pròleg
Crisis d’aliments.
D’altra banda, el previsible esgotament pressió de les substitucions per baixes
o l’augment de les hores lectives del
alimentaria
dels combustibles fòssils ha dut a les
Arola Editors, 2012, 268 pàg. La sanidad grans potències a apostar per la produc-
ció d’agrocombustibles com alternativa,
professorat.
La marxa reivindicativa convocada per
“L’època actual és d’enorme progrés está en y políticas el que està provocant una substitució
massiva de terres de cultiu d’aliments
diverses entitats, associacions i sindi-
cats del sector educatiu (entre ells la
de ajuste
material, de grans avenços científics, de
continus invents, ço que fa que el segle
XX es digui el segle de la civilització.
venta per terres dedicades a cultius ener-
gètics, a més de la roturació d’ingents
CGT), va començar a les cinc de la
tarda a Plaça Urquinaona i va recórrer
Però al costat d’aquests progressos ma-
terials veiem que manca el progrés edu-
Y también nuestra estructural masses de boscos verges per a aquesta
fi.
els carrers de Barcelona fins arribar a
la Plaça Sant Jaume on es va llegir el
catiu moral que completi l’educació dels salud Això ha causat una forta pressió sobre manifest unitari. El recorregut va trans-
els preus dels aliments, que s’ha vist córrer entre xiulets, cassolades, crits
pobles. Per això, conscient de la respon-
agreujada per un nou fenomen: la crisi de rebuig i càntics en defensa dels
sabilitat que he contret en fer-me càrrec
de les hipoteques escombraries, que ha serveis públics i una educació publi-
de la Conselleria de Cultura, és pel que a
provocat que els especuladors financers ca i de qualitat, i contra les retallades
mesura que ho permetin les possibilitats
privats i públics hagin trobat nous valors anunciades.
del moment que vivim, anirem ordenant i
orientant tot allò que pugui ésser un mitjà refugi en l’especulació amb els aliments Els organitzadors van reclamar la
de divulgació cultural”. i l’acaparament de terres. prioritat en la despesa pública i que
Josep Alomà, Diari de Tarragona, 9 de Les experiències que l’activista i inves- no siguin els nostres infants i joves
desembre de 1936 tigador Walden Bell analitza en el seu els que hagin de pagar aquesta crisi.
“El testimonio escrito que nos ha legado llibre (Mèxic, Àfrica, Filipines i Xina) També van apel•lar a la responsabili-
Josep Alomà constituye un fiel reflejo són molt il•lustratives del desenvolupa- tat en moments de crisi global, en que
de su trayectoria como militante de la ment d’una crisi alimentària (ecològica els governs han optat per destinar els
CNT y de las numerosas funciones que i humanitària) que es veu agreujada recursos públics cap al sector privat fi-
como tal desempeñó. En ambos aspec- per nous fronts en una «guerra pels ali- nancer, afirmant que no podem perme-
tos constatamos la misma coherencia, el ments» que no sembla conèixer límits. tre les retallades que afecten les po-
mismo espíritu de lucha y el mismo amor «Els arguments fonamentats èticament litiques educatives, socials i laborals,
a sus ideales de libertad, de justicia so- de Walden Bell en favor de la sobirania vulnerant drets que posen en perill la
cial y de emancipación humana. Su plu- alimentària, la desglobalització i que igualtat d’oportunitats, la cohesió so-
ma y su actitud como militante y como Walden Bello s’escolti a la pagesia són una lectura cial i, per tant, el futur dels nostres in-
persona forman una unidad indivisible y Carles Muntaner, Clara Valver- indispensable», Annette Desmarais, La fants i joves. També van recordar que
sin fisuras ni contradicciones de ninguna de, Gemma Tarafa, Joan Be- Virus Editorial, 2012, 288 pàg. Via Camperola. tenim l’obligació de garantir una edu-
cació de qualitat i una vida personal i
laboral dignes, doncs la seva educació
és el futur de la nostra societat.
Revistes El manifest unitari acusava al Govern
de voler beneficiar els més poderosos
mentre perjudiquen els més vulnera-
bles: “Retallar l’educació pública és
l’opció política d’aquells que volen que
els diners públics es destinin a altres
objectius, d’aquells que governen pels
poderosos, d’aquells que volen fer
recaure els ajustos pressupostaris da-
munt el més vulnerables”.
BARRICADA DE PAPEL LE MONDE LIBERTAIRE DIAGONAL EL ECOLOGISTA
Òrgan d’expressió de la CGT d’Andalusia, Revista de la Fédération Anarchiste en llen- Periòdic quinzenal d’informació, debat, in- Publicació mensual de l’organització con-
amb l’actualitat de les lluites sindicals i so- gua francesa, una publicació històrica que vestigació i anàlisi, que recull l’actualitat dels federal Ecologistes en Acción, amb completa
cials i de les dinàmiques confederals, www. recull totes les lluites on estan implicats els moviments socials a nivell d’Estat espanyol i informació sobre l’estat del medi ambient i les
cgtandalucia.org/Barricada-de-Papel anarquistes, www.monde-libertaire.fr/ internacional, www.diagonalperiodico.net/ lluites ecologistes, www.ecologistasenaccion.
org/
Maig de 2012 31](https://image.slidesharecdn.com/cat139-120805094954-phpapp01/75/Revista-Catalunya-139-maig-2012-32-2048.jpg)
More Related Content
Revista Catalunya 139 maig 2012
- 1. Catalunya > Òrgan d’expressióde les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Maig 2012· núm. 139 · 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org Laura llibertat! Disseny: Dídac Salau Dipòsit legal: B 36.887-1992
- 2. > Òrgan d’expressióde les CGT de Balears i Catalunya · núm. 139 · Maig 2012 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat Laura llibertat! Disseny: Dídac Salau Dipòsit Legal: PM 1.177-2005
- 3. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial > ON ENS TROBEM? CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT) DE LES ILLES BALEARS Camí de Son Rapinya, s/n - Centre “Los Almendros”, 2n 07013 Palma de Mallorca Tel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 - lesilles@cgtbalears.org Volen que tinguem Delegació Menorca Plaça de la Llibertat, 5 07760 Ciutadella Tel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592 menorca@cgt-balears.org molta por i callem SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona - spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax 933107110 FEDERACIONS SECTORIALS • Federació Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit A quests dies els recordarem al llarg de les nostres vides. Els recorda- rem perquè són els darrers que viurem cietat catalana, els seus amics del Grup Godó • Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ) en democràcia formal tal com fins ara i el seu apèndix • Federació de Sanitat l’entenem. Democràcia formal no és de- d’última hora, la • Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) mocràcia i molt menys democràcia direc- Teletrès, insis- • Federació d’Administració ta, però és la forma que fins ara teníem i tien i insistien en Pública (FAPC) potser ens hi havíem acostumat. És clar una mentida: les Via Laietana 18, 9è - 08003 Bcn Tel. 933103362. Fax 933107110 que per tal que els poderosos ens robin mobilitzacions encara més amb total impunitat cal anar contra el Banc FEDERACIONS COMARCALS un pas enrere. És ben clar que democrà- Central Europeu Anoia cia formal no és només votar cada qua- de què parlaven Carrer Clavells 11 - 08700 Igualada Tel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es tre anys, i sense llibertat d’expressió de se les havien Baix Camp/Priorat democràcia no n’hi ha. Sense llibertat de inventat. No hi Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus reunió, tampoc. I tampoc sense llibertat havia cap mani- baixc-p@cgtcatalunya.cat Tel. 977340883. Fax 977128041 de manifestació. A on anem, la dissidèn- festació convo- Baix Llobregat cia és considerada com a criminal, inde- cada… Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà - pendentment dels mètodes que utilitzi. Aleshores, si cgtbaixll@cgtcatalunya.cat Tel. 933779163. Fax 933777551 Felip Puig ha decidit encapçalar el camí no hi havia Comerç, 5. 08840 Viladecans cap a la negació de drets democràtics aquest “perill”, cgt.viladecans@yahoo.es bàsics i com si s’hagués llegit “1984″ per què no van Tel./fax 93 659 08 14 d’una tirada i l’estigués paint apressa- parar de cridar Baix Penedès Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell dament. És així que ha passat a aplicar i amenaçar que Tel. i fax 977660932 cada una de les recomanacions que els perseguirien “les cgt.baix.penedes@gmail.com totalitaris poden arribar a extreure del lli- rates” i no sé sada per altres i la pròpia, l’autocensura. volen escoltar, si són pacients, hi acaben Barcelonès Nord bre per mantenir i estendre el seu poder quantes frases més de regust, diguem- Alfons XII, 109. 08912 Badalona I alguns no ens resignem a ser munts de descobrint la veritat” perquè “Les parau- cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 o, en aquest cas, el seu poderet. ho clar, més aviat feixistoide? La respos- carn en mans dels rics. Vam néixer amb les sempre conservaran el seu poder… Garraf-Penedès Una de les normes del totalitarisme que ta continua sent a les pàgines de “1984″ cap, boca, veu i paraules i mentre no pro- les paraules fan possible que quelcom Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la descriu Orwell és la referència constant i de fet Puig ens ho va dir ben claret fa Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat dueixin humans que no tinguin aquestes prengui significat i, si s’escolten, enun- Tel. i fax 938934261 i perseverant per part del poder a una uns mesos: la gent ha perdut la por i així característiques pensarem com “V”: cien la veritat”. I tal com deia aquell, no guerra llunyana que si no es guanya no hi ha qui governi. Governar aquí vol Maresme “encara que les porres puguin substituir hi ha res més revolucionari que la veritat, Unió 38 baixos, 08302 Mataró - acabarà amb la societat que el Gran dir retallades, retallades i retallades. maresme.cgt@gmail.com el debat, les paraules es continuen fent per això no volen que parlem. I per això Tel. i fax 937909034 Germà governa amb mà dura i que és Som-hi doncs, bona dosi de por. Fronte- sentir, les paraules comuniquen i els que parlem i parlarem… Vallès Oriental vista pels que hi viuen com a conforta- res tancades (150.000 persones identifi- Francesc Macià, 51 08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com ble “si no et poses en política”, que deia cades), controls ideològics (els Mossos Tel. 935931545. Fax 935793173 Franco. Aquí no hi ha guerra com l’entenem, preguntaven per Barcelona, després d’identificar gent, quin pensament polí- Agurrelj FEDERACIONS INTERCOMARCALS per això s’han muntat aquesta suposa- tic tenien), amenaces dia sí i dia també Girona Av. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005 da guerra de baixa intensitat en què la (a qui participi a una assemblea, a qui Girona cgt_gir@cgtcatalunya.cat crema d’un contenidor per part de qui vol dissenteixi des de la Universitat…), jut- Tel. 972231034. Fax 972231219 canviar el sistema és considerada pitjor ges que sempre tenen el seu torn quan Ponent que un assassinat i la violència física “cal” detenir algú, detencions a munts Av. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.cat o econòmica és bona si qui la fa és un amb acusacions ridícules… i els “ben- Tel. 973275357. Fax 973271630 policia o un banquer. Per a això es va pensants” mirant cap a un altre lloc. I els Camp de Tarragona inventar unes suposades manifestacions “pensadors” del país callant no fos cas Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragona contra la reunió del Banc Central Euro- que “com a “rates” els anessin a caçar cgttarragona@cgtcatalunya.cat peu els dies 3, 4 i 5 de maig a Barce- a les seves poltrones universitàries (que Tel. 977242580 i fax 977241528 lona, els responsables en bona part de ja els van avisar)… FEDERACIONS LOCALS l’empobriment i la miserabilització de les I així anem i així ens tindran si no hi fem Barcelona nostres condicions de vida. Se les va res. Per això ho fem i ho farem. Pensem, Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona inventar, i per tal de donar dimensió al parlem i ho fem en veu alta. I no calla- flbcn@cgtbarcelona.org Tel. 933103362. Fax 933107080 “perill” que els “antisistema”, “vàndals” rem, només faltaria. Perquè callar és Berga o com els diguin suposen per a la so- acceptar la dictadura, la censura impo- Balç 4, 08600 sad@cgtberga.org Tel. 938216747 Manresa Circumval·lació 77, 2n - 08240 Edició del Col·lectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T, Jose Cabrejas, Mireia Manresa manre@cgtcatalunya.cat Bordonada, Dídac Salau, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Martí, Josep Torres, Txema Bofill, Paco Tel. 938747260. Fax 938747559 Martín, Moisès Rial i Laura Rosich. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, “Els afiliats i afiliades de CGT anem amb la cara Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, Agurrelj, Joan Canyelles descoberta, no amaguem les nostres accions, Rubí les considerem justes i sense perill per a la Colom, 3-5, 08191 Rubí, flcgt_rubi@ Amengual, Emili Cortavitarte, L’amo en Pep des Vivero i les federacions i seccions sindicals de hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacció i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. integritat de ningú, per tant descartem que els 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, Mossos d’Esquadra hagin d’investigar gaire per Sabadell saber què fem o què deixem de fer” Rosellò 10, 08207 Sabadell - com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacció i subscripció a Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447. Col·laboracions: comunicacio@cgt-balears.org 745 01 97 Web revista: www.revistacatalunya.cat. CGT Barcelona davant l’empresonament Terrassa No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. de la Laura. Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com Drets dels subscriptors: Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor- porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya Castellar del Vallès Pedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretat Vallès necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació, cgt.castellar-v@terra.es, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca- Tel./fax 93 714 21 21 talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447. comunicacio@cgt-balears.org Sallent Clos, 5, 08650 Sallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya” sallent@cgtcatalunya.cat Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Sort - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. Pl. Major 5, 25560, Sort pilumcgt@gmail.com Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/ 2 Maig de 2012
- 4. REPORTATGE La repressió és l’eina del poder La crisi multiplica els retrocessos socials, també en matèria de drets civils i polítics i de garanties per a frenar les jurídiques lluites Deriva autoritària i conflicte social L’èxit de la jornada de vaga del 29M, amb uns destacats índexs de seguiment i una rri– van ser empresonats “preventivament” el 29M arran de la fal•lera repressiva, important participació en les mobilitzacions, va quedar eclipsat pel braç mediàtic fins a ser deixats en llibertat el 4 de maig. Per altra banda, el 25 d’abril, en un atac del poder, que amplificant fins al màxim els incidents produits a Barcelona, va directe contra la CGT, era empressonada la secretària d’organització de la CGT de elevar la cortina de fum adeqüada per a diluir els efectes de la gran mobilització Barcelona, per una acció simbòlica a les portes de la Borsa de Barcelona el 29M. obrera, de forma que es va acabar parlant més dels disturbis que de la pròpia Tot això, acompanyat de les restriccions a les convocatòries de manifestacions, vaga i dels motius de la convocatòria. l’augment del control social a tots nivells, l’invent del Felip Puig en forma de web per Però això només era el primer acte d’una espiral repressiva que ha marcat la de- a delatar “violents” i el fet que la despesa policial no pateix retallades, ens mostra un riva autoritària del(s) govern(s), que conscients de l’increment de la conflictivitat panorama certament complicat. Ara més que mai és hora de plantar cara i mostrar social, de l’augment de participació en les lluites i de la força creixent dels mo- que no tenim por. viments socials i el sindicalisme combatiu, han optat per criminalitzar qualsevol Per analitzar tot això, publiquem cinc articles de persones que segurament el conseller signe de dissidència i mostrar la seva cara més repressiva. d’Interior titllaria d’intel•lectuals que donen cobertura ideològica als “violents”, per a si- A Barcelona, tres joves –dos estudiants i un membre d’una assemblea de ba- tuar el tema i reflexionar sobre el que està passant. La llengua de Felip Puig, la novoparla de sempre tenir l’ordre. I callava com un puta Jordi Martí (és una expressió del meu poble, amics censors, sense acritud) quan a quatre dels seus mossos els va S i no tinguéssim la literatura ens seria impossible entendre les rodes de premsa de personatges indultar el Consell de Ministres de Mariano Rajoy després de ser con- demnats en ferm per tortures l’any d’un intel•lecte tan ridícul i mínim 2008 per l’Audiència Provincial de com aquest Felip Puig que els con- Barcelona. I és que la dignitat de vergents han posat al capdavant de Lucian Padurau i de la seva dona, la conselleria repartidora de cops embarassada i detinguda també per de porra, pots de fum i pilotes de equivocació però per sort no tortu- goma. Per sort, un ciutadà exemplar rada, val menys que un contenidor com George Orwell, que va venir a de plàstic… lluitar a casa nostra contra els ante- Es veu que també es faran identifi- cedents ideològics del conselleret, cacions preventives… Ja se’n fan, ja ens ho va explicar abastament a però posats a demanat jo dema- una de les seves obres més citades i naria si fos possible que les fessin recitades. Efectivament, malgrat els persones amb plenes facultats… I intens d’apropiació i defecació en m’explico. A la vaga del 29 de març, forma de brossa televisiva, “1984” a la ciutat on jo la vaig fer, el piquet continua donant-nos elements lin- de Mossos que identificava les per- güístics suficients per entendre la sones que participàvem en el piquet realitat que hi ha i que vindrà. obrer estava molt nerviós, tant que Temps de crisi com a gran excusa, la mandíbula del meu identificador, Fotografies del reportatge: Jordi Borràs (Nació Digital) en què la guerra la fan els estats per posar un exemple proper, balla- contra els seus propis pobles i la jus- va sola, per dir-ho d’alguna manera tifiquen sempre amb perills llunyans per a res i que són del segle XIX… s’hi assembli, sinó d’altres coses. mínima violència contra el plàstic que no suposi delicte. I ho dic així Doncs un cop construït el coixí Incapaços de donar més excuses per dels contenidors com a excusa, hi ha que diuen que els obliguen a lligar- perquè, com no podia ser d’una altra nos de cames i mans i no deixar-nos ideològic, ara cal anar per ells. No a una crisi que ha destrossat tots els la vostra violència màxima contra manera, entre les “mesures antido- ho fan com van fer a la Transició pilars (els fonamentals i els menors) les persones que tu i els teus prac- la boca ni per cridar. En nom de la lents” també hi ha la negació de la guerra santa contra els cremadors introduint un mosso (aleshores era del sistema social de garanties mí- tiqueu. En som milions en aquest llibertat d’expressió, sobretot a In- un policia i es deia Gambín) dins de nimes derivat de la Segona Guerra país que sabem perfectament que de contenidors, la violència policial ternet. És clar que el gran germà de queda exculpada i el robatori orga- l’anarcosindicat per tal que fes un Mundial a nivell europeu i fill dels per acabar amb aquesta violència son germà, si en té, l’ha maquillada atemptat a la Sala de Festes Scala darrers anys del franquisme i de les cal canviar-ho tot, començant per tu nitzat pels bancs de les hisendes de dient que perseguiran aquells webs i poguessin obrir la cacera de brui- lluites per la democràcia a l’Estat mateix i la por que ens vols fer. No les persones estalviadores no exis- o piulades que generin violència xes amb tots els mitjans de comu- espanyol, els amos han vist que la et tenim por, Puig. teix. Quan qui mana parla de la sa- (suposo que el web de ’la Caixa’ el nicació afins, no. Ara, de moment, gent no se’ls creu. I mira que s’hi No hi ha cap guerra amb Euràsia, ni grada “propietat privada” sempre es tancaran), la promoguin (què vol dir obriran expedients sancionadors als esforcen! I lluny de llençar la seva amb Oceania ni amb l’Àsia Central. refereix a la “propietat privada dels promoure aquí?, tancaran els cen- promotors de la manifestació de la ràbia contra el boc expiatori que qui I si hi és no ens la creiem. I per molt rics que ho volen ser més i més…” I tenars de webs neonazis?…) o se’n CGT i la CNT. Així s’escalfen els mana havia preparat (les persones que t’hi esforcis la teva novoparla el nostra gran problema, avui en dia, mostrin còmplices (aquest article motors… immigrades), la vaga general del no ha estat capaç d’esborrar parau- no és altre que els anomenats “grups de guerrilla i violència urbana que mateix, és còmplice d’alguna cosa, I totes aquestes mesures d’excepció 29M ha demostrat que la gent no les gruixudes que formen part de la s’han cronificat”. Felip Puig? Quin mosso filòleg tenen una justificació que a mi em és ximple i sap perfectament qui ha societat que dius que representes, Algú pot explicar què vol dir “cro- decidirà fins a on arriba la paraula rebel•la com a persona que sap es- creat i atiat la crisi, amb quin objec- com llibertat, justícia i solidaritat, nificat”? Res de res, però no impor- còmplice?). criure i llegir. I és que Puig ha afir- tiu i a on cal apuntar per moure fitxa que totes i tots tenim al diccionari. ta, perquè la resta de paraules tam- Es podrà dir no a la Reforma Labo- mat que tot això és necessari perquè en el terreny de la política. Més en- Ni les ha esborrades ni permetrem bé han perdut els seus sentits en la ral? O també serà complicitat? Se- el sistema de seguretat actual “no llà de votar, als que manen la parti- que les dotis (que les doteu) de sig- boca de qui recorre a la dialèctica gurament, delicte, perquè el policia feia por”. Són paraules clares, diàfa- cipació els fa una por terrible…. nificats que no els corresponen. Ni dels punys preveient que els seus sense placa del bat de beisbol al coll nes i concises. Quan un dirigent re- Així que ho sento, Felip, no et tenim ara ni demà ni aquí ni mai! pegaran més fort. Afirma Puig que també ha anunciat que qui pillarà corre a la por per governar, quan por. No tens prou presons per posar- pretén restringir els drets dels con- abans que res són dos sindicats. Ja crea mesures dirigides únicament a nos a totes. Perquè saps perfecta- * Jordi Martí Font, filòleg i profes- demnats per delictes d’aldarulls i ho diuen els tertulians de l’extrema crear més por, del que estem parlant ment que l’explosió del 29M no és sor de Llengua i Literatura, membre alteració de l’ordre públic per man- dreta que els sindicats no serveixen no és de democràcia ni de res que cosa de quatre gats. Més enllà de la de la CGT de Tarragona Maig de 2012 3
- 5. REPORTATGE Reflexions sobre laviolència Pablo Bustinduy manifestants, a Barcelona diversos detinguts entren a la presó “per” si poguessin fer en el futur una cosa que no han fet encara. H aver de bregar amb una realitat nua, salvatge i sense edulcorar és una altra de les moltes violències Al triar a qui serveix i a qui perse- gueix, el Govern despulla per fi la seva pròpia retòrica i es revela com de la crisi. De sobte cau la bena dels el que és: un testaferro d’interessos ulls i un es troba aquí, sol o sola en espuris, criminals, essencialment im- l’habitació, sentint davant la respira- productius, que reclamen l’execució ció pesada de la bèstia. El suau torpor dels nostres drets com garantia del dels clixés i els llocs comuns, aquest cobrament del seu deute. Això és el temps gairebé-màgic on coincidei- que expressen els Pressupostos: la xen paraula i realitat, ha estat inte- lògica d’aquest sacrifici, i l’esbós rromput. Sense ideologia que ho co- d’un nou equilibri de forces. breixi, el real apareix com una força Aquesta és la imatge que ens retorna dura, cruel, gairebé immanejable. el mirall, la imatge de l’espoli a les La conseqüència és que un darrere mans d’un poder que ja està gairebé d’altre, els relats habituals del poder nu, que s’ha quedat sense paraules, cedeixen sota el pes d’allò que ja sense llençols ideològics per a embo- no poden contenir. L’únic imperatiu licar-lo. Cada vegada que diu “aus- que ens queda diu llavors que tota teritat” l’Estat menteix. L’excepció raó ha de ser qüestionada, tot poder s’ha fet altra vegada la norma, s’ha profanat i tota paraula negada, per- fet paradigma de govern: es tracta de què ja sabem el que són: mentida. repartir-se el que queda, el que sigui Alguna cosa així ha passat amb els possible, i d’administrar amb policia Pressupostos Generals de l’Estat: la pobresa. Per això no hi ha temps els números estan aquí davant, ame- Tributària, el frau fiscal de les grans ressos del deute públic en 2011, uns que no existeix, és a dir a càrrec de que perdre. La rotunda victòria de la naçadors, grollers, com un mirall fortunes suma uns 64.000 milions 27.000 milions d’euros. És la lletra més deute futur. vaga general del 29M ha de servir còncau en el qual tot es veu des d’euros a l’any (el 72% del total): en petita d’aquella reforma express de En lloc de trencar aquest cercle sa- perquè cadascú assumeixi el seu lloc de massa prop. El pressupost del lloc de suposar confiscacions, pèr- la constitució: l’Estat retalla salvat- tànic, l’Estat decideix amputar-se en la batalla. Ministeri de Defensa doblega el dua de nacionalitat i penes de presó, gement la sanitat, l’educació, o la la mà esquerra mentre s’enguixa la De moment, cal omplir tots els buits, d’Educació, però es retalla menys el rentat d’aquests diners tributarà al dependència per a seguir transvasant dreta. aixecar-se i dir la veritat sobre les de la meitat. La retallada en Sanitat 8% entre crits demanant l’amnistia. riquesa als seus creditors, silenciosa Els abusos policials de València coses. Si el nostre futur és ser po- triplica la del Ministeri de l’Interior. Quan cauen els vels de la ideologia, i infatigablement, a raó d’uns 850 queden en la impunitat, els poders bres, haurem de ser-ho a la nostra En temps d’emergència pressupos- totes les paraules semblen perverses. euros per segon. Poc sembla impor- públics persegueixen als piquets i manera, a una manera que està enca- tària, les Sicav seguiran tributant Però per sobre de tot, el mirall tren- tar que aquests creditors siguin en falsegen les xifres de la vaga, des ra per inventar. al 1% i els rendiments del capital cat dels Pressupostos diu que l’Estat gran mesura els mateixos causants de la premsa es prepara a l’opinió molt per sota de les rendes del tre- retallarà en 2012 la mateixa quanti- de la crisi, diverses vegades trencats pública per a un ús massiu de la * Article publicat al web de Madri- ball. Segons tècnics de l’Agència tat que va destinar a pagar els inte- i rescatats amb uns diners públics legislació anti-terrorista contra els lonia Legislació antiterrorista? I per què no camps d’extermini? ferencials, etc.)–; desbaratament dels comprendre i resoldre quines són les Però el més greu, president Mas i incompetència, sinó pur deliri. Vostès Gerard Horta mitjans d’integració d’una societat fonts d’aquestes expressions de vio- conseller Puig, és curtcircuitar la saben què són les allaus humanes fu- abocada a la pobresa i l’exclusió, etc. lència o de lluita al carrer, ens ame- marxa de centenars de milers de per- gint de les bales de goma i els gasos I també per la precarització de les nacen amb anys de presó per…, per sones que baixaven per la plaça de lacrimògens? Només la capacitat de la L a deriva totalitarista dels po- ders econòmics i polítics a les societats occidentals era previsible. condicions laborals: desaparició dels convenis col•lectius i de les meses de què? Per insultar, escopir, protegir-se instintivament, bolcar un contenidor? Catalunya. Què pretenen, s’han begut l’enteniment? Si volen protegir con- gent d’autogestionar l’ordre públic va evitar una tragèdia molt més gran que negociació, reducció de salaris, aco- Insultar un home que afirma que no és tenidors, arrenglerin els seus policies la dels centenars –centenars, sí– de fe- Davant l’esclat i la consolidació de miadament lliure, anul•lació pràctica policia secreta i que després apareix a i furgonetes a les voreres, davant els rits. En democràcia haurien de dimitir formes d’autoorganització social de drets sindicals, etc. Són les gangues comissaria en qualitat de secreta serà aparadors, i deixin que la gent flueixi i ser jutjats presidents, ministres, con- emancipadora i de l’arrelament d’un de la societat de classes. tipificat com a desacatament i resis- pels carres. Perquè blocar el 29M Ron- sellers, directors d’operatius i tothom bagatge polític subaltern en molts tència a l’autoritat? Ens prenen per da de Sant Pere, Fontanella i plaça de implicat en aquesta catàstrofe. La gent Les autoritats se sorprenen que això casos fonamentat en la precaritza- Catalunya és completament delirant, n’està tipa. No se n’adonen o no se’n que en diuen ’antisistemes’ –perquè el esclaus, per imbècils? ció gradual de les condicions de vida cosa que cap mitjà periodístic no ha volen adonar? mot ’anticapitalistes’ deu tenir conno- I tot plegat en nom de què? D’aquest de les classes populars, la recepta de denunciat encara. Convertir la plaça Construeixin camps d’extermini, els tacions polítiques massa explícites– ja concepte tan poc jurídic nascut a l’estat esdevé una cantarella rovella- de Catalunya en un cul d’ampolla, serà més barat. I ho pagarem nosal- no en siguin dos-cents, sinó dos mil. I, l’Alemanya nazi dels anys 1930 ano- da: la militarització del conflicte so- amb una densitat extrema de perso- tres, no s’amoïnin. Però no en diguin tot seguit, tracten tots aquells que som menat ’alarma social’, tan fàcilment cial i la invisibilització de les seves nes –amb infants i gent gran i amb democràcia sisplau, diguin-ne feixis- al carrer com uns perillosos paraterro- instrumentalitzable des de qualsevol causes. la mobilitat reduïda– tancades per la me. ristes. concepció totalitarista del dret jurí- Als Països Catalans i a l’estat espan- policia i per la mateixa presència mul- Dels continus casos d’absolució de dic i de la societat? S’aplicarà potser yol, el circ mediàtic i polític apel•la titudinària de gent, i alhora dur a ter- * Gerard Horta és antropòleg i es- al concepte de violència urbana per policies amb sentència condemnatòria la legislació antiterrorista als polítics que fa anys que ens neguen el dret de me càrregues indiscriminades és ja no criptor. Article publicat a Vilaweb justificar l’empresonament de mani- ferma per maltractaments i tortures, festants. Paradoxalment, tant els go- dels morts sota custòdia policíaca que manifestació? vernants com l’oposició institucional s’acumulen, les amnisties fiscals, la El que va passar el 29 de març es re- invisibilitzen les veritables dimensions impunitat de la màfia política (tant de peteix un cop i un altre fa anys: mos- d’una violència estructural dirigida l’associada directament com indirec- sos –agents de carrer i membres de la contra la majoria social. Per la pre- tament a aparells polítics i institucions Brigada Mòbil– incomplint la llei del carització de les condicions de vida: públiques) que malgrat la successió Parlament de Catalunya de l’octubre impossibilitat d’accés a l’habitatge escandalosa de robatoris de fons pú- del 2008 que els obliga a anar identifi- –desnonaments, alts lloguers, hipo- blics continuen rodant en llibertat, cats visiblement; ús d’armes il•legals teques– o al mateix treball assalariat; d’una desigualtat social que ha situat (porres extensibles); llançament indis- augment del cost dels serveis bàsics al llindar de la pobresa una quarta part criminat de bales de goma dirigides al –aigua, gas, telèfon, electricitat–; re- de la societat i que en el cas de Cata- cap; pallisses dins i fora de les furgo- ducció i/o supressió i/o privatització lunya resulta indissociable del fet que netes de transport dels detinguts (dues dels serveis públics (educació –esco- prop del 70% dels assalariats cobren melses rebentades a puntades de peu, les on ja no serveixen els dinars cada menys de mil euros mensuals, de tot ossos fracturats a dojo, ulls petats); in- dia, únic àpat per a molts alumnes–, plegat no se’n diu violència urbana. I formes mèdics de policies ferits que, a sanitat, serveis socials, transports); resulta que aquests polítics que hau- diferència dels altres països, mai no es paranys bancaris (participacions pre- rien d’investigar, reconèixer, analitzar, fan públics. Impecable, sí. 4 Maig de 2012
- 6. REPORTATGE Benzina al foc actes il•lícits. ’Aquells qui, sense per- David Fernàndez tànyer’ són qualssevol? Jurídicament, sí: aquells qui no són terroristes seran terroristes. Abisme i deriva: joguines A nuncien l’equiparació del van- dalisme al terrorisme. Ben ràpid ament, opten per la veta de sempre. del Poder. Benzina al foc. No n’aprenem. Fet i fet, disposen d’un codi penal reformat vint-i-sis Estirant el fil inquisitorial. Discursos vegades des del 1995. Sempre sota el habituals de fermesa, sota la cul- paradigma de l’enduriment i amb la tura de la por que multiplica vots i cantarella de penes ’més grosses, més l’obsessió per la seguretat que capta dures, més llargues’. A cop de vint- adhesions, en una deriva jurídica cro- i-sis reformes no hem anat enlloc. nificada de la qual no aprenem mai Mai no s’ha resolt res del que es deia. res. Memòria de peix, amb més soroll Fer sempre igual i esperar resultats que no realitat. Més propaganda que diferents, xiula Einstein, és sempre no solucions. Més impotència que la cosa més inútil. Com inútil és un no cap altra cosa. Aparentar que són codi penal que és ’el més dur de la resolutius tot sabent que les raons de UE’, segons Pérez Rubalcaba. I que fons són fondes. I ben complexes. ens ha dut al nombre de presos més Però la realitat és força més tossuda. gran just quan més baixaven les taxes Es desautoritzen sols. Perquè, encara dels delictes. Paradoxal. Però en la que sigui tan recurrent i efectiu, això d’anunciar noves reformes, resulta societat de l’espectacle, la disrupció que la ’novetat’ legal que ara anun- urbana dels aldarulls fa cotitzar la por cien… ja existeix. Des de fa dotze a l’alça. El drama potser és aquest. anys. És vigent des del 2000, quan Dotar-se infinitament de més estris Ángel Acebes va introduir l’article repressius que no canviaran res i que 577 al Codi Penal. Amb el mateix ar- únicament retroalimentaran l’espiral gument d’ara: combatre la violència de l’afrontament i les injustícies. Que d’haver cremat caixers automàtics– entre Kafka i Carl Schmitt, ho jus- els retrocessos socials. En matèria urbana. Un article que és una mena segurament és això que anhela el po- amb l’espasa de Damòcles d’una tificava adduint que el 3 de maig el de drets civils i polítics i de garan- de calaix de sastre que, com Mides, der, incapaç de respondre al col•lapse condemna de deu anys de presó. Van Banc Central Europeu es reunia a ties jurídiques, també. Els tres joves converteix tot allò que toca en terro- social dels 2,7 milions de pobres dels ser absolts del tot. Passa allò que Barcelona i es podien reproduir les empresonats a Quatre Camins en risme, encara que no hi concorri cap Països Catalans, cultiu del malestar passa. Ni nosaltres no n’aprenem ni topades. Profilaxi franquista? Neteja són la pitjor prova. Avui. Ara. Ací. de les especificitats legals d’aquesta i de la desesperació. Termodinàmi- ells no volen aprendre’n. preventiva de la ciutat per a evitar Quan allò que caldria definir com tipificació penal. En van dir ales- ca de les desigualtats: on no hi ha I sant tornem-hi. Nou cicle embo- protestes? Embogim. Som-hi, dra- a terrorista –dominació pel terror, hores els del món jurídic: expansió dret(s), senyories, hi ha dretes. git anunciat. Amb osques que ja es gons. segons la GEC– és la definició ma- difusa del delicte de terrorisme, una Fernández Díaz no ha llegit el codi recompten. A Barcelona, tres joves Abans i ara, metàfora d’un Guantá- teixa de terrorisme que ja existeix i porta oberta a tota mena d’abusos i penal que el PP va modificar el –dos estudiants i un soci d’una as- namo que mai no s’ha tancat, sura la que ja preparen. A l’article 577 i atropellaments. El pas següent, prou 2000? Felip Puig no coneix l’article semblea de barri– van ser empreso- finalment l’etimologia del terror. Val als que vindran. Amb el teló de fons recordat, va ser tancar Egunkaria. 577? Quina mena de responsables nats arran de la fal•lera repressiva. la pena de recordar avui les dificul- de sempre: sabem on comença la de- El redactat de l’article 577 és obert i polítics líquids tenim? No aprendre Empresonats en calent, exemplifica- tats de Josep Borrell a la darrera Ci- riva. Mai com s’acaba. Per molt que senzill: contra ’aquells qui, sense per- del passat recent és, a banda ridícul i ció d’inquisició, propaganda de xa- mera Euromediterrània de Barcelo- sempre s’acabi malament. tànyer a cap organització terrorista, i simptomàtic, ben perillós. Memòria rop de canya. Tres joves que van ser na, quan compareixia amb evidents amb la finalitat de subvertir l’ordre quasi immediata: aquell article 577 detinguts al matí a Barcelona sense entrebancs filosòfics per a concretar * David Fernàndez és periodista i constitucional o d’alterar greument la va tenir durant quatre anys tres jo- gens de relació amb les violències de què era i què no era terrorisme. La activista social. Article publicat a pau pública’ participin en múltiples ves graciencs –acusats falsament la tarda. L’ordre d’empresonament, crisi ens fa tornar enrere i multiplica Vilaweb Violents, connivents, i altres feres del convent què escrivia i inoculava el verí al cap una protesta social important i una sota custòdia dels mossos del jove els arguments per a mantenir empre- Xavier Montanyà dels qui havien jutjat aquell matí. El gran majoria que es va manifestar manresà Mustaphà, l’octubre passat, sonats preventivament els detinguts van condemnar a mort. Per escriure. tranquil•lament? o la recent i misteriosa detenció de del 29-M? Hem emprès un camí de Crec que l’obligació de l’intel•lectual, A banda la crema de contenidors, l’activista i periodista Rachid Alí, de no retorn? Volen instituir, a la llarga, E l conseller Puig, amb cara d’haver-se empassat un glop de salfumant, diu que hi ha connivència o del periodista, és la vigilància i el control del poder. Els governants es- passen més coses. I la nostra obliga- ció és de qüestionar-les. Em sembla Terrassa. Són indicis preocupants, també, de l’actual estat de coses que no es poden passar per alt. una dictadura encoberta amb la refor- ma del codi penal i la criminalització tan al nostre servei i no a l’inrevés. covard, fins i tot perillós, d’insistir de tota forma de protesta i opinió? intel•lectual amb la violència. Jo no Aquest hauria de ser un dels concep- tant en els aldarulls de la vaga i, en Hi ha moltes preguntes a fer. És nor- Temps al temps. he llegit enlloc una frase que animi a tes clau de la democràcia. Malaura- canvi, deixar de banda, o esmentar mal que la justícia absolgui els mos- cremar contenidors o a fer malbé apa- dament, molts ja han dimitit. Sigui molt de passada, amb la mateixa per- sos per la càrrega violenta i desme- * Xavier Montanyà, és periodista i radors. Deu voler dir que qui no repe- perquè han esdevingut intel•lectuals severança, fets lligats a l’altra cara de surada de l’any passat a la plaça de director de documentals. Article pu- teixi i multipliqui les seves paraules, orgànics dels partits, perquè tenen la violència, la de l’estat. És inquie- Catalunya? Són sòlids jurídicament blicat a Vilaweb. com els masovers del Comte, incita por de perdre el lloc, o perquè els tant de comprovar, a la violència. Ell voldria, potser, la és més còmode i molt més rendible si tant els preocu- criminalització, per extensió, de tota seguir l’argumentació dels qui gover- pa la violència, protesta o de tota opinió que no sigui nen i dels seus grans mitjans. És a dir: que no provin la seva. No us feu preguntes, no pen- són comprats. És amb debat i crítica d’analitzar i de seu, seguiu-me, creieu-me, jo sóc el que avancem o, millor dit: que pro- resoldre les cau- camí, la veritat i la vida. Molt poc de- vem d’impedir el retrocés. ses polítiques i mocràtic. Tractar l’intel•lectual crític Que hi hagi aldarulls un dia de vaga socials que la mo- de connivent amb la violència té un general és fàcilment pronosticable, i tiven. Com també so franquista, totalitari. S’assembla normal, atesa la tensió social i polí- ho és de constatar massa a l’estratègia aplicada no fa tica que vivim. Un jove de cada dos que els excessos pas gaire a Euskadi. no té feina. El futur és impredictible, de la policia no Em ve al cap la narració que feia Haro per no dir molt negre. I tota mesura els preocupen Tecglen del consell de guerra del seu que apliquen és una trepitjada més tant. Exemples pare, periodista, els anys 40. Ell era dels drets més bàsics, que tants anys n’hi ha, i sembla un nen assegut entre el públic assis- han costat d’aconseguir. La cosa es- que cada dia més. tent a aquella farsa judicial. Recorda- tranya és que la violència no sigui Les lesions, algu- va els sabres damunt la taula, la creu, pitjor i que es limiti als dies de vaga nes amb resultat i els rostres circumspectes, severs, general. Amb això, la gent, la joven- mortal, de les ba- dels militars del tribunal. Però allò tut, demostra no solament una gran les de goma, els que mai no havia d’oblidar és que el maduresa, sinó també una gran capa- abusos policíacs a cas del seu pare es va deixar per al fi- citat de sacrifici i de resistència. Per València, la càrre- nal. Quan li va arribar el torn, el fiscal què no ho reconeixen, això? Per què ga a la Universitat va dir que ell era el pitjor de tots per- els aldarulls es fan servir per amagar de Girona, la mort Maig de 2012 5
- 7. TREBALL-ECONOMIA La repressió contra vaguistes Un 1r de maig combatiu i anticapitalista, amb manifestacions més multitudinàries i reivindicatives i la del 29M marca petició de llibertat per als presos del 29M ben present el 1r de Maig Crònica del 1r de Maig a Catalunya Manifestacions del 1r maig 2012 de la CGT primera hora del matí amb una co- Redacció Catalunya lumna que s’ha desplaçat fins a Saba- dell, on s’ha fet la mobilització més massiva. L es manifestacions del 1r de Maig han estat les més importants i reivindicatives dels últims anys. Un miler de persones han participat des de l’Estació de Renfe Centre en la manifestació convocada a Saba- Les mobilitzacions de CGT en soli- dell per la Coordinadora del 1r de tari o en el marc de manifestacions Maig del Vallès Occidental, dins la anticapitalistes més àmplies convo- qual participa la CGT. La marxa ha cades amb altres organitzacions i avançat per Tres Creus en direcció col•lectius, han estat importants arreu a l’ajuntament i després ha rodejat del país i el rebuig al sistema, a la re- l’entorn del mercat Central, fins arri- forma laboral, a les retallades i a les bar a la Via de Massagué i finalitzar polítiques repressives han estat una al davant de la patronal Pimec, on constant, esdevenint un clam antica- s’ha acabat la marxa amb la lectura pitalista massiu. del manifest. Un fet que les ha marcat i que cal des- Els governs, central i català, i les tacar ha estat la campanya repressiva entitats bancàries, així com la pa- desencadenada per part dels governs tronal han estat el blanc de les crí- català i espanyol que, des de la vaga tiques dels convocants, assenyalat- general del 29 de març, han estat pa- los com a veritables culpables de tint els sindicats combatius i els mo- la crisi i les retallades. També s’ha viments socials. exigit l’alliberament de les persones Una repressió, que han patit en les se- detingudes el 29-M. S’han penjat ves carns a Barcelona, dos joves estu- pancartes en les entitats bancàries, diants i un activista social, detinguts l’ajuntament de Sabadell, el Gremi el mateix 29M i empressonats pre- de Fabricants (on s’han llençat sacs ventivament fins el 5 de maig. O la de fems), la seu de Convergència i rrant els fets succeïts a Chicago l’any rar l’1 de maig. sortia a les 11h. del matí dels Jardins Secretària d’Organització de la CGT Unió, l’Obra Social d’Unnim i la pa- 1886 arran de la convocatòria d’una Unes cinc mil persones s’han mani- Francesc Macià, estava convocada de Barcelona, detinguda el 24 d’abril tronal Pimec. vaga general, que van donar origen a festat a partir de les set del vespre des per CGT, COS, Asemblea pels Drets i enviada a presó provisional sense la celebració del 1r de Maig. de la plaça Imperial Tàrraco fins a Socials, CUP, UM9, Ateneu Vina- fiança el 25 d’abril. A més de dese- Posteriorment, s’han produït dife- l’edifici de les seus sindicals, circu- loví, GER, JV i Ateneu Popular de nes de detencions amb posterioritat al Reus lant per algunes de les vies més cèn- rents intervencions repassant la his- Sitges. 29M a Barcelona i altres ciutats com tòria del 1r de Maig a Reus, homena- triques de la ciutat. Amb la presèn- Reus reclama la vigència de la lluita Tarragona (18 detinguts), per partici- tjant les figures de Cipriano Martos cia de tots els sindicats però també par a la jornada de vaga. obrera de l’1 de Maig. Unes 300 per- Jiménez i Joan Garcia Oliver, i fent de moviments socials i de partits, la Vallès Oriental: sones es concentren a les Peixateries Una repressió que mostra a les clares Velles per protestar contra la reforma una crida a continuar lluitant malgrat marxa s’ha dividit entre la capçale- Manifestacions a que els poders polítics i econòmics ra del sindicalisme institucional i el laboral, les retallades i el pacte social, la repressió. Granollers i Mollet estan optant clarament per accen- Bloc Anticapitalista, aplegant aquest en un acte organitzat per l’Assemblea tuar la repressió per tal de fer front darrer la meitat de les assistents i que al conflicte social. Per això les crides Popular de Reus (CGT, EIC, 15M), Manifestació central entre pancartes i lemes també s’ha S’han fet activitats i mobilitzacions que ha consistit en una concentra- amb motiu del 1r de Maig a la co- contra la repressió i per la llibertat de unitària del Camp a pintat algun banc. En acabar, hi havia marca per tornar a recuperar aquesta ció, repartiment de material infor- les persones detingudes han estat una matiu i un vermut popular, i també Tarragona quatre parlaments planejats, dos dels diada com un dia de lluita, omplint el constant aquest 1r de Maig. quals pertocaven als sindicats alter- ha comptat amb la realització d’una buit que hi hagut durant molts anys al Després de dotze anys de convoca- natius i als moviments socials. performance, recreant l’assassinat Vallès Oriental. Vallès Occidental: dels quatre obrers de Chicago, l’1 de tòries diferenciades del sindicalisme A Granollers es va portar a terme una Terrassa i Sabadell Maig de 1886. Els quatre màrtirs de institucional i el sindicalisme com- Garraf manifestació el 28 d’abril convoca- Chicago han estat presents a la plaça, batiu, CCOO, UGT, CGT, Co.Bas, da per CGT, CNT, IAC i COS, amb Convocada per la Coordinadora del on dues persones caracteritzades com IAC i tots els moviments socials, han A la comarca del Garraf s’ha fet el suport de diversos col•lectius i 1r de Maig del Vallès Occidental, a Mariano Rajoy i Artur Mas n’han convocat enguany una manifestació una protesta comarcal a Vilanova i organitzacions, que va aplegar més s’ha viscut una marxa unitària co- estat els seus botxins. Durant la re- unitària ha recorregut al vespre els la Geltrú el 1r de Maig amb més de de dues-centes persones. A més es marcal que ha arrencat a Terrassa a presentació, una persona ha anat na- carrers de Tarragona per commemo- 200 persones. La manifestació, que van fer diverses activitats comple- 6 Maig de 2012
- 8. TREBALL-ECONOMIA membre de la Intersindical-CSC i cats institucionals aplegaven un especial degut al fet que l’Estat ha treballador de la sanitat pública. A miler de persones a la manifestació segrestat a la nostra companya Lau- Sant Martí Sarroca s’ha fet una xe- del 1r de Maig pel matí a Lleida, la ra Gómez, secretària d’organització rrada sobre la Reforma Laboral amb CGT, l’Esquerra Independentista i de CGT Barcelona, l’únic delicte de l’advocat laboralista Dídac Gallego. els moviments socials es manifes- la qual ha estat cremar una caixa amb I a Riudebitlles s’ha projectat el film taven a banda en un bloc, integrat papers dintre en una performance de de Ken Loach ’La cuadrilla’ i s’ha per unes 200 persones, finalitzant denúncia del capitalisme davant la fet un debat sobre la lluita obrera. el recorregut en un punt diferent de Borsa de Barcelona el 29M. l’altra marxa, a la plaça Sant Joan, Per a la CGT de Barcelona el 1r de Jornada per distanciar-se així del model im- maig ha estat un dia lluita contra la pulsat pels sindicats majoritaris. La vergonyant repressió contra qui pro- anticapitalista a reforma laboral, l’atur i les retalla- testem per la perduda de drets que dia Girona des, així com els detinguts a la vaga a dia planifiquen els polítics i els ban- del 29M van marcar les consignes i quers per a enriquir-se mes com estan Seguiment ampli dels actes convo- el manifest final. demostrant amb la reforma laboral i cats el 1r de Maig per les diferents el pacte social. organitzacions de l’esquerra antica- Mataró La manifestació s’ha parat en la Plaça pitalista de la ciutat. Pel matí, a la Sant Jaume enfront de la Generalitat manifestació convocada pels sin- La Plataforma pel Repartiment del de Catalunya, ha continuat fins a les dicats CCOO i UGT, que va reunir Treball i la Riquesa del Maresme, Rambles, dirigint-se pel passeig de al voltant de 1.500 persones, unes formada per l’esquerra sindical Colon fins a l’edifici de Correus on 500 persones hi van participar for- (COS, CGT, IAC-CATAC) i les or- han intervingut, entre altres, el Secre- mant part del bloc anticapitalista de ganitzacions populars (CUP, Mau- tari General a nivell estatal Jacinto l’Assemblea Popular de Girona. lets, Assemblea de Joves del Mares- Ceacero i la família de Laura Gómez. A les sis de la tarda, va començar me i Revolta Global), ha organitzat l’acte anticapitalista convocat per una manifestació a Mataró amb el Manifestació CGT, Endavant i l’Assemblea Popu- lar de Girona, que va comptar amb lema “Contra les retallades i la re- anticapitalista a forma laboral”. A la convocatòria 400 participants. La convocatòria va hi ha participat unes 250 persones i Barcelona arrencar amb la lectura d’un escrit s’ha clos a la plaça de Santa Anna en memòria de Michel Rosselet, se- Milers de persones es manifesten amb la lectura d’un manifest unitari. cretari de comunicació de la CGT-Gi- sense incidents en la marxa anticapi- La jornada ha estat marcada per la rona, que va morir de manera sobtada talista del Primer de Maig per la tar- recuperació de la diada de l’1 de el dia 29 d’abril. A continuació, di- da a Barcelona. Unes 20000 persones maig a Mataró, per la solidaritat amb verses persones afectades per la pre- s’han manifestat la tarda del 1r de les represaliades i empresonades per carietat laboral, l’atur, les execucions Maig pels carrers del centre de Bar- la vaga general del 29M, i per la hipotecàries i els acomiadaments in- celona, en la marxa alternativa que mentàries com un míting a la Plaça tats en altres localitats. Amb el lema voluntat de millorar la coordinació discriminats que imposa la patronal havien convocat el la Coordinadora Maluquer i Salvador i un concert a “Contra les retallades i la reforma i eixamplar la mobilització social van fer diferents parlaments curts. Laboral i Suport Mutu 15M, que s’ha càrrec de Juanito Piquete. laboral, lluita social!”, la CGT i En- contra les retallades de drets socials, Seguidament, la manifestació va ini- desenvolupat sense incidents, sota A Mollet, on feia molts anys que el davant han impulsat diversos actes laborals i nacionals que imposen els ciar el seu recorregut cap a la plaça de un fort control policial. “Ni reforma dia 1 de Maig no es feia cap activitat, a l’Alt Penedès al voltant de la jor- mercats financers i que executen els la Independència i es va aturar davant laboral, ni pacte social. Els nostres es va fer una manifestació convoca- nada de lluita obrera de l’1 de maig governs de CiU i del PP. la seu de CCOO i UGT per denun- drets no es negocien. Continuem llui- da per la CGT, amb una participació amb la manifestació del dissabte 28 tant. Juntes podem”, deia la pancarta ciar el paper que estan duent a terme d’unes 200 persones. Van completar a Vilafranca com a mobilització cen- aquests sindicats pactistes, i davant Berga de capçalera de la marxa, que han la jornada una botifarrada popular, tral. Passades les sis de la tarda, més dut representants de les assembles la seu de la Generalitat a Girona, on activitats infantils i la projecció de d’un centenar de persones sortíem A Berga el 1r de Maig al matí, gent dels barris. En la manifestació hi han es va llegir un manifest per tornar a “El caso Savolta”. de la plaça de la vila convocades del Centre d’Estudis Josep Ester Bo- participat sindicats alternatius (CGT, denunciar les dures polítiques de re- per Endavant, la CGT, l’Assemblea rràs, Ateneu Columna Terra i Lliber- CNT, COS, CoBas, IAC), moviments tallades i austeritat que està aplicant Cornellà de Joves, la CUP, l’Ateneu X, el govern de CiU. Durant la manifes- tat i la CGT han penjat diverses pan- socials i veïnals, assemblees de barri, l’Assemblea pels Drets Socials i la cartes al centre de la ciutat i repartit activistes del 15M, organitzacions Intersindical-CSC. Al llarg del reco- tació, es van cridar consignes contra El Baix Llobregat combatiu. El 30 la banca, el capitalisme, les retalla- fuls informatius. de l’esquerra anticapitalista i grups d’abril centenars de persones de di- rregut es van cridar lemes en defen- anarquistes. sa de la sanitat i l’ensenyament pú- des i la patronal i també contra dife- ferents organitzacions i col•lectius blics i de qualitat, contra la reforma rents càrrecs polítics. Al final de la Manifestació de la La marxa, una mobilització diversa i combatius i anticapitalistes del Baix reivindicativa que va sortir de plaça Llobregat es van manifestar a Cor- laboral, en defensa dels drets socials manifestació es va llegir un manifest CGT a Barcelona Universitat, va estar envoltada per un i laborals i contra la repressió. conjunt on es recordaven els casos nellà contra les privatitzacions enco- desplegament inèdit de centenars de A banda de la manifestació s’ha repressius viscuts recentment en el Unes 3.000 persones assisteixen a bertes com a retallades, contra la re- policies pertanyents a totes les unitats treballat per estendre els actes més marc de la darrera vaga general i la manifestació del 1r de Maig de la pressió i contra la pèrdua dels drets del conjunt de l’estructura policial de enllà de Vilafranca, impulsant actes s’exigia la llibertat immediata de les CGT de Barcelona sota els lemes: laborals que estem patint la classe la ciutat, fins i tot comandos d’agents a Sant Sadurní, Sant Martí i Riude- persones preses. “Laura Gómez Llibertat, prou de treballadora dia a dia. de paisà encaputxats i amb braçalets bitlles. Així, s’ha fet una xerrada so- repressió!” i “Contra la reforma la- que els identificaven com a policies, bre la situació de la sanitat pública Lleida boral ni rendir-se ni pactar. És l’hora que han escorcollat nombrosos mani- Alt Penedès a Sant Sadurní amb l’Isa Garnika, de lluitar!” festants i controlat de prop tot el re- membre de la CGT i treballadora de Bloc alternatiu a la manifestació La manifestació de la CGT a Bar- corregut, que ha finalitzat al Parc de Manifestació a Vilafranca i activi- la sanitat pública i Sergi Farreras, del 1r de Maig. Mentre els sindi- celona ha tingut un significat molt les Tres Xemeneies. Un 1er de Maig més reivindicatiu que mai a les Illes Balears de centenars de persones que sorti- de Palma. “Ni una passa enrere. Ni illes. El secretari general de la CGT a Una torrada a la mateixa plaça dels Redacció Balears gueren des de la plaça d’Espanya i retallades socials, ni reforma laboral” les Illes Balears Josep Juàrez va fer Pins i diverses actuacions musicals varen arribar fins a la plaça dels Pins, era la pancarta que obria la mani- una crida contra les retallades indis- posaren un poc de alegria a una jor- passant per carrers tan emblemàtics festació convocada pel Bloc Unitari criminades de l’actual govern del PP, nada que resultà més reivindicativa E l Govern balear ens va despertar aquest Primer de Maig amb una altra estisorada a l’estat del benestar com les Rambles, Jaume III o Pas- seig Mallorca. Anticapitalista. A continuació venia la de la Confederació General del concretament les darreres que mai. A Menorca una concurrida festa a Treball, on es podia llegir: “ 1er de contra la edu- anunciant el tancament de dos hos- la plaça dels Pins de Ciutadella amb Maig, contra la reforma laboral i les cació i la sa- pitals, el Joan March i el General, i intervencions, debat, música, i una retallades socials: ni rendir-se ni pac- nitat. També l’acomiadament de treballadors in- bona paella foren actes importants, tar, és l’hora de lluitar”. va demanar la terins, així com altres mesures per però l’acte central fou la concentra- “Capitalisme és crisi. Contra les reta- llibertat de la a ajustar el pressupost en quasi 350 ció el 30 d’abril a Maó per a demanar llades, independència i socialisme” o nostra com- milions de euros. I sempre allà ma- teix, educació i sanitat, i contra els la llibertat de la nostra companya de “Contra la reforma i el pacte social, panya Laura mateixos, els treballadors i treballa- la CGT de Barcelona Laura Gómez. vaga general” eren unes altres les i va criticar dores de les Illes. Las retallades anunciades el dia de pancartes que portaven els manifes- durament la La resposta havia de ser contundent. abans centraren mols dels eslògans tats. repressió de la A Palma la CGT va sortir amb el Bloc que es pogueren sentir al llarg de la Tots els discursos feren clara al·lusió policia contra Unitari Anticapitalista en una mani- manifestació que transcorregueu sen- a la critica situació per la qual tra- el manifes- festació que va reunir a un bon grapat se cap tipus d’incidents pels carrers vessen els treballadors de les nostres tants del 29M. Maig de 2012 7
- 9. TREBALL-ECONOMIA L’ALTRA REALITAT El govern Llibertat immediata no descansa Pepe Berlanga per a la Laura! Ja n’ni P ot semblar improcedent titu- lar aquest article amb aquests apel•latius, però no és casualitat, són els qualificatius que els ministres de ha prou de repressió! l’Interior del Govern Popular i tam- Federació Local de dret”. bé des de Catalunya, dirigeixen a CGT Barcelona Considerem que no hi ha cap mo- qui vénen qüestionant les seves po- tiu que justifiqui la seva detenció i lítiques, tant sobre retallades socials menys el seu ingrés a la presó, la qual E com de reformes laborals, i atès que cosa suposa un clar abús de poder i l matí del 24 d’abril, va ser de- l’aprofundiment d’aquestes seguiran una violació del dret a no ser privat tinguda pels Mossos d’Esquadra provocant que el carrer es consolidi de llibertat. la Secretària d’Organització de la com un focus de protesta, res millor No calia un circ mediàtic com el Federació Local de Barcelona, Laura que estigmatitzar a qui no combreguen muntat pels mossos d´esquadra, ne- Gómez, i portada a la comissaria de amb els seus postulats. cessitats d’intentar donar exemple la Travessera de Les Corts, per a ser Amb aquest objectiu, pretenen intimi- detenint i reprimint a persones i orga- traslladada al dia següent al Jutjat, dar el sindicalisme combatiu i a la so- nitzacions que protesten i qüestionen acusada pels fets de la Borsa de Bar- cietat en general, mitjançant polítiques el sistema sense ser canalitzades pels repressives que implantin la por i que celona, en una acció simbòlica durant “agents socials autoritzats i ensinis- alhora paralitzin qualsevol reprovació la vaga general del 29 de març. En suport de la companya Laura trats”. i, òbviament, perquè els treballadors Els afiliats i afiliades de la CGT anem i la societat no qüestionin les seves Gómez ens vam concentrarar els afi- liats de la CGT el mateix dimarts a amb la cara descoberta, no amaguem erràtiques decisions. les nostres accions, les considerem Per això, pretenen que tota acció de les 17h. davant de la comissaria dels mossos i al matí del dimecres a les justes i sense perill per a la inte- protesta, pacifica o no, sigui conside- gritat de ningú, per tant descartem rada delicte. Algú creurà que és la res- 8:30 davant de la porta de Gran Via posta lògica i temerosa de qui ostenta de la Ciutat de la Justícia. que els mossos d´esquadra hagin ciutat i a la tarda a més de 50.000. Compte de solidaritat El que es pretén és provocar la por el poder, i no s’equivoquen, és molt el El 25 d’abril la Jutgessa del Jutjat d’investigar molt per saber que fem amb la Laura: o deixem de fer. entre la ciutadania, perquè no ens que ens juguem i ells també són cons- d’Instrucció núm. 23 de Barcelona Ens preguntem quan hi haurà una fis- mobilitzem i acatem les polítiques 3025-0001-15- va decretar presó sense fiança per a cients del que poden arribar a perdre si calia especial que investigui els ban- econòmiques sense obrir boca i per a 1433469634 - la societat pren consciència i passa a la Secretària d’Organització de la CGT-Barcelona Laura Gómez, amb quers, els polítics corruptes i els em- això necessiten crear una imatge de Caixa d’Enginyers ser protagonista sobre el seu futur. els càrrecs d’incendi i subsidiària- presaris que han creat una crisi que violents totalment prefabricada des Múltiples han estat les detencions rea- ment de danys, coaccions, delicte de està portant a milions de persones a d’alguna oficina. Web campanya litzades des de la Vaga General del l’exclusió social i la misèria. Per a Mai s’avançarà cap a un món mes just 29 de març, abarcant una àmplia re- desordres públics i delicte contra els quan una web amb totes les fotos dels per a les treballadores i als treballa- solidaritat http:// drets fonamentals. presentació de l’espectre sociopolític, Des de la CGT considerem que han delinqüents refinats que són tractats dors més desfavorides, si el conjunt laurallibertat. fins i tot sobre persones fastiguejades de les injustícies i desigualtats socials, donat resultat les pressions políti- com a senyors pels poders públics? de la ciutadania es deixa acovardir wordpress.com/ els motius d’allò més inversemblant, ques, tant al jutjat com a la fiscalia, ja Per a quan una web amb les fotos per una minoria de persones que con- l’important era criminalitzar per a de- tenir i acoquinar. Pràctiques que han que consideren que una persona sen- se antecedents penals, amb domicili dels mossos que han mutilat amb bo- les de goma i picat a cops de porra formen el poder i que contra la raó solament tenen la força dels cossos Carta de Laura mamat del franquisme més ranci i que i treball fix i amb una filla, té risc de als ciutadans? Senyor Puig això sí és armats que els obeeixen cegament. destapen la cara més amarga d’un sis- fugida i de reincidir abans fins i tot violència i vostè sempre la justifica. Que no quedi cap dubte que la CGT Gómez a tema que no sap com sortir del forat on de ser jutjada i condemnada. Aquests Considerem que aquest empresona- seguirem sortint al carrer i protestant s’ha ficat, però del que, això sí, pretén barems no s’apliquen als banquers, ni ment és una venjança per part del igual que van fer els nostres avis, per als polítics investigats per la fiscalia govern de la Generalitat i del seu cos defensar la llibertat i una societat més tota la CGT treure profit. Conseqüència d’aquesta malévola crisi: pèrdua de drets, tant la- anticorrupció als quals es deixa en armat. No han pogut assimilar que el justa, seguirem lluitant contra les in- borals com ciutadans, pèrdua de capa- llibertat. Realment ens qüestionem dia de la Vaga General la CGT amb justícies, no permetrem que ens por- citat adquisitiva, instaurar la desregu- lación absoluta, recuperar la llei de la l’anomenada “independència” del poder judicial pel que fa a la resta de altres organitzaciones i col•lectius aglutinéssin a més de 15.000 perso- teu a les condicions laborals i socials del segle XIX com esteu pretenent des de la selva,… Per contra, miren cap a l’altre costat quan es roba descaradament, la poders dins d’un mal anomenat “estat nes al matí recorrent el centre de la entre els banquers i els polítics. presó corrupció campa a plaer o les persones El SP de la CGT de Catalunya en D pròximes a altes instàncies de l’Estat es de la presó vull transmetre a s’aprofiten de “la seva posició privile- tots els companys i les compan- giada” negociant i creixent sense cap suport de Laura Gómez yes que estic bé. Que conèixer el suport tipus d’imputació, mai la ceguesa de la i la solidaritat de la meva família, els justícia va ser tan evident. Mentrestant, meus amics i amigues i de tots els com- l’atur continua desbocado, 366.000 panys i companyes em fa més forta. persones més durant aquest trimestre, No és estrany que a pocs dies de la Des del SP de la CGT de Catalunya Que agraeixo totes les accions, actes, ... Secretariat Permanent 5.640.000 desocupats, el 24,44% de la Comitè Confederal CGT Cimera del Banc Central Europeu a exigim la immediata posada en lliber- de solidaritat que s’estan duent a terme població activa, 1.728.400 de llars amb Catalunya Barcelona dels dies 3, 4 i 5 de maig, tat de la nostra companya Laura i la de per demanar la meva llibertat. tots els seus membres sense treball. El s’accentués la repressió preventiva tots els retinguts i detinguts per fets de Penso que ara més que mai hem d’estar resultat, les “necessàries reformes” sobre els sindicats i moviments alter- la vaga general del 29M. units i hem de continuar lluitant. No no estan servint per a crear ocupació natius, i que es produís la detenció de E l SP del Comitè Confederal de ens hem d’aturar. No podem tenir por. i cada vegada amb major obstinació i la nostra companya n’és una mostra. Molt aviat sortiré d’aquesta presó i la CGT de Catalunya expres- Els fets que l’imputen de la crema rapidesa ens aproximem perillosament tornaré a estar entre tots vosaltres, al sem la nostra solidaritat i suport a la d’una bossa de brossa plena de bitllets a les condicions laborals que pateixen carrer, lluitant per la revolució social. els envejats xinesos. companya Laura Gòmez, Secretària de paper, en un acte carregat de sim- Us estimo a tots I a totes. Visca el 1 de Per tot això, és obligat participar ac- d’Organització de la Federació Local bolisme, ens porta a considerar que maig i visca la CGT. tivament en les respostes i manifes- de Barcelona de la CGT, davant la els interessa molt més defensar als qui Salut i Anarquia. tacions que amb tota seguretat ens seva arbitrària detenció, a totes llums més tenen que a qui defensa l’únic que Laura Gómez, Centre Penitenciari de veurem forçats a convocar, defensant injustificada. té: la força i el valor del seu treball, per Can Brians 1 a les persones injustament acusades La reforma laboral motiu de la protes- a poder gaudir i viure, cada cop més 27 d’abril de 2012. o afectades pels danys “col•laterals”, ta de la vaga general del 29M està de- dignament. encara que sense caure en falses mi- mostrant dia a dia que, qui en aquests Per això animem a tots i totes a par- * Nota: actualment la Laura es troba tificacions ni santificant-les més de moments està manant només vol de- ticipar en les convocatòries que des a la presó de dones de Wad-Ras, Bar- l’imprescindible, el que menys ne- fensar als que més tenen i treure drets de la Federació Local de Barcelona celona. La carta va ser llegida al final cessitem en aquests crucials moments als únics que fem que això sigui un s’estan fent per donar-li suport i exigir de la manifestació del 1r de Maig de són màrtirs. lloc on viure amb dignitat i llibertat. la seva llibertat. la CGT de Barcelona. 8 Maig de 2012
- 10. TREBALL-ECONOMIA CGT-Barcelona davant dels fets del 29M Federació Local i va acabar sense cap intervenció po- havent de maquillar la seva detenció CGT Barcelona licial. No se’ns pot fer responsables amb càrrecs com desobediència. De- del que va succeir darrere o als carrers nunciem també els nombrosos grups laterals, sense fer responsables també de mossos d’esquadra de paisà que L a la resta de sindicats que estaven a imitant l’estètica que denominen “an- a CGT de Barcelona nega qual- Passeig de Gràcia. Igual que al matí, tisistema” s’introdueixen en les mani- sevol vinculació amb el robatori als qui portaven caputxa se’ls va con- festacions, no sabem per què, però són al Bingo Laietana, a aquesta hora els vidar a que si volien romandre se les dels que porten la cara tapada i més piquets de CGT estàvem a Merca- treguéssin i si no que se n’anessin, costa de treure de l’interior de les ma- barna i a més a cara descoberta com quedant relegats cap al final de la ma- nifestacions. Resulta curiós que sem- durant tota la jornada, amb banderes, nifestació. pre que hi ha incidents es localitzen amb megafonia itinerant, tal com La manifestació quan va arribar a a diversos d’ells a la zona d’altercats. queda reflectit en diferents imatges Plaça Urquinaona va quedar descon- Des de CGT considerem que s’ha gràfiques i televisives. vocada i així es va anunciar per me- pretès amagar el nombre creixent Pel que fa al recorregut del piquet gafonia, però atès el nombre de per- de persones que assisteix a actes central es va iniciar a les 12 del matí a sones assistents, uns 50.000, entrem d’organitzacions que al poder no li Portal de l’Àngel amb Plaça Catalun- a la Plaça Catalunya buscant un espai són del seu grat. No els agrada que ya, que va pujar per Passeig de Grà- per llegir el manifest i sumar-nos a cada vegada siguem més, contra la cia, va parar a la Borsa de Barcelona, l’altra manifestació que partia a les 18 negociació de la reforma laboral i va baixar per Balmes i per la Rambla hores cap al Parlament. És en aquest contra el pacte social i no per la seva Catalunya fins a Plaça Catalunya / foc, a Mercabarna, a Zona Franca, etc. moment quan tenim notícies de les negociació. Les minves en les condi- Rambles, també se’ns acusa de diver- durant tota la nit hi va haver-hi diver- primeres càrregues policials al carrer cions laborals i socials, l’augment de sos fets que no es corresponen amb la sos focs, encesos la majoria d’ells per Fontanella. En veure que la manifesta- la injustícia, les enormes diferències realitat del que va passar. piquets d’altres sindicats. ció no sortiria decidim dirigir el camió entre pobres i rics, sens dubte portaran Per megafonia i en persona als que Quan desconvoquem a les 13’30 ho- fins a Plaça Universitat i donar per fi- a una major conflictivitat i els polítics portaven caputxes se li deia que si vo- res a la Plaça Catalunya / Rambles de nalitzada la jornada. estan buscant excuses per endurir el lien romandre se les treguessin i que si Barcelona no hi havia ni tipus conte- CGT volem denunciar la brutali- codi penal. Resulta lamentable veure no s’anessin. nidors cremats ni cap intervenció poli- tat amb què van actuar els mossos com li donen diners públics als bancs, És cert que afiliats de la CGT cremem cial contra nosaltres. d’esquadra que incapaços de ser selec- anuncien una “amnistia fiscal” de fac- quatre papers dins d’una caixa davant Sobre la manifestació de la tarda a tius en les seves actuacions van realit- to per als grans defraudadors, s’és per- la Borsa de Barcelona, i es van llançar Barcelona convocada per CGT i CNT, zar càrregues indiscriminades, causant missiu amb l’entramat que permet les uns quants ous, actes totalment sim- el recorregut autoritzat era: Jardinets, un nombre important de ferits, molts evasions fiscals mitjançant enginyeria bòlics i a cara descoberta. Això ma- Diagonal, Pau Claris i Plaça Urqui- d’ells de gravetat. Sobre les deten- i burocràcia econòmica, fomenten les teix devien pensar els mossos de paisà naona, on havíem de desconvocar la talunya i recórrer Via Laietana fins cions també considerem que moltes SICAV on els que tenen més no pa- que estaven entre nosaltres ja que ni nostra manifestació i confluir amb la arribar al Parlament. d’elles s’han realitzat contra persones guen res i no obstant això es preparen tan sols van procedir a identificar a d’altres organitzacions que havia de Durant el transcurs de la manifestació que el seu únic delicte ha estat anar el terreny per criminalitzar a qualsevol ningú. No és cert que va ser el primer començar a les 18 hores a Plaça Ca- no hi va haver incidents, va començar a la manifestació i estar per la zona, que discrepi. Els sindicats catalans reclamen als 1 de maig en defensa del governs de Catalunya i Espanya que dret a l’organització cessin les actuacions repressives contra va incondicional de la nostra com- Federació Local el moviment sindical i demanen la posada CGT Barcelona panya Laura Gómez, Secretària d’Organització de la FL de Barcelona, en llibertat dels detinguts pel 29M és la punta de llança de l’atac contra L la nostra organització i contra tot sin- ’Estat del capital no en té prou dicalisme no controlat directament per amb una reforma jurídica. Neces- l’Estat. L es organitzacions sindicals gueixen a la presó, la detenció pos- sindical que no generen cap alarma sita tornar a començar de zero tota la Per això, aquest 1 de maig de 2012 de Catalunya CCOO, UGT, terior d’una sindicalista de la CGT, social. Els principals sindicats de relació social. No en té prou amb una hem fet una crida a donar una resposta USOC, CGT, CNT-AIT, IAC i I- tots ells encara en presó preventiva, Catalunya consideren inacceptable reforma laboral que retrotrau a la clas- contundent a aquest atac. La CGT ha CSC volen denunciar el creixent i la detenció a la mateixa fàbrica de que es tracti a persones que exercei- se obrera a la situació del segle XIX. de mostrar la seva capacitat de con- preocupant protagonisme que estan SEAT a Martorell de dos delegats xen el seu dret a reivindicar canvis Necessita que l’obrer estigui indefens vocatòria en defensa de la companya agafant les polítiques de repressió i sindicals de CCOO i UGT, així com de les polítiques socials i econòmi- i desarmat. Necessita destruir l’única Laura, en defensa de la pròpia Con- intimidació dels poders públics per la creació d’una pàgina web dels ques com si fossin delinqüents, i arma de que disposa la classe obrera: federació i en defensa de l’elemental a limitar les llibertats i negar els Mossos d’Esquadra, de dubtosa alerten que no permetran que el con- l’organització. dret a l’organització autònoma de la drets democràtics de la ciutadania. constitucionalitat amb una exposi- flicte social obert per les injustes i L’atac contra l’organització obrera es classe obrera. Sota l’argument de “la necessitat de ció de fotografies i vídeos per a que ineficaces polítiques d’ajust i elimi- concreta en un atac des de tots fronts neutralitzar els violents”, el Govern la ciutadania col•labori en la iden- nació de drets derivi en un conflicte possibles contra l’anarcosindicalisme central i el Govern de la Generalitat tificació de persones suposadament d’ordre públic. i la seva creixent influència. No en te- pretenen vincular la resposta sindi- violentes. nen prou amb el sindicalisme domesti- cal i ciutadana a les polítiques de re- Davant d’aquestes polítiques de CCOO, UGT, USOC, CGT, CNT- cat i claudicant, necessiten acabar amb tallades socials i laborals als desor- repressió i intimidació dels poders AIT, IAC i I-CSC l’organització de l’anarcosindicalisme dres i la violència urbana, ignorant públics, els sindicats CCOO, UGT, i això, avui, significa atacar a la CGT. el caire social i pacífic d’aquella. USOC, CGT, IAC i I-CSC fan una Barcelona, 2 de maig de 2012 El recent ingrés a la presó preventi- Des de fa un temps advertim del gir crida a les autoritats polítiques per autoritari del Govern del PP amb a que cessin en la seva actuació re- anuncis de modificació del Codi pressiva contra el moviment sindi- Penal per fer front al que diuen és cal i assumeixin les conseqüències un exercici excessiu d’alguns drets d’una vaga general que va tenir un i llibertats. A casa nostra hem de seguiment massiu, i reclamen que denunciar ja accions absolutament les persones detingudes siguin po- desproporcionades, com la detenció sades en llibertat. No es pot fer un de dos estudiants i un altre com- abús, per part d’algun jutge, de la pany, l’Isma, el Dani i el Javier, utilització de la presó preventiva per el dia de la vaga, i que encara se- a persones amb arrelament social i Maig de 2012 9
- 11. TREBALL-ECONOMIA L’anarco- sindicalis- La vaga general del me, per la continuitat de la lluita 29M, suma i segueix se en els últims Raimundo Viejo mesos. Aquest CGT-CNT-SO altre tipus de vaga ha desbordat el L es organitzacions sindicals Con- federació General del Treball L es tremendes mobilitzacions que van paralitzar a la península el 29 de març no van tenir com protago- vell repertori de la paràlisi del trans- port, de l’atur fa- (CGT), Confederació Nacional del nistes exclusius als tradicionals sin- bril, del col•lapse Treball (CNT) i Solidaritat Obrera dicats; van irrompre joves, migrants, de la producció (SO), convocants de la Vaga General dones, majors i estudiantes, amb ima- provocat des dels del 29 de Març, vam valorar molt po- ginació i accions que, encara que no centres de treball i sitivament el grau de seguiment i par- uniformes, van collint èxits i obrint ha posat en relleu ticipació en les mobilitzacions durant un camí al futur. un altre repertori la jornada de vaga. Estat Espanyol. Les vagues han estat concurrencial, in- A pesar de la intimidació i de les ame- un nou èxit de la política de movi- novador, dinamit- naces amb que moltes empreses van ment. Que els ajuntaments en mans zador i capaç de tractar d’impedir la participació en la dels conservadors hagin optat per projectar sinèrgi- vaga del 29M, la campanya mediàtica encendre la llum durant el dia amb cament la política contra la mateixa, els intents de cri- l’únic objecte d’intentar minvar les de moviment més minalització i repressió del govern, estadístiques que proven la paràlisi enllà de les seves milions de treballadors i treballadores total del país és la millor prova. Ma- formes tradicio- van mostrar el seu rebuig a la reforma nipulen de manera basta fins a les nals: centres uni- laboral, les retallades socials i a una més elementals regles de joc. versitaris ocupats política econòmica que està atacant Però si hem dit “vagues” i no “vaga”, des del dilluns, sentatiu del treball real). No importa, la dissociació i el distanciament en- els drets i el nivell de vida de la ma- en singular, és perquè, en realitat, vagues de consum, piquets metro- l’ona de mobilitzacions prossegueix tre la constitució formal del govern joria de la població, afirmant la seva aquesta vaga ha estat doble. D’una politans de joves, migrants, dones o amb èxit un camí que deixa ja un llis- i la constitució material de la socie- voluntat de lluita. banda ha estat la vaga general con- gent gran, la riquesa desplegada una tat d’èxits: el 29F, el 17N, el 15O, el tat, obren una possibilitat amb futur. Valorem de forma especialment im- vocada pels acovardits sindicats es- panyols, sempre prudents a l’hora vegada més per aquesta multitud no 15M, el 29S… La ruptura del règim i la instauració portant, el grau de participació en els coneix les limitacions institucionals de convocar a la mobilització social Aquesta ona és imparable. No al- d’un règim alternatiu és cada dia piquets i mobilitzacions d’aquelles or- de l’acció social concertada que en i que durant les últimes dècades han menys mentre el règim polític no menys el desig ideològic del revolu- ganitzacions sindicals i moviments so- el seu moment es va instituir amb els deixat la iniciativa a successius go- canviï de rumb. Res apunta que serà cionari i més l’imperatiu de la situa- cials combatius, oposats al Pacte So- Pactes de la Moncloa. verns i partits. Però, per altra banda, així. Ja a l’estiu el comandament va ció quotidiana de la gent corrent. Qui cial que entenem que, davant els atacs El progrés del nou repertori no és també ha estat una altra vaga; una blindar el règim contra qualsevol vulgui treball haurà d’organitzar-se del govern, no hi ha res que negociar fàcil, encara no està institucionalit- forma emergent de repertori d’acció possibilitat modificant la Constitució en una cooperativa, qui vulgui apren- i que l’única opció és la continuació i zat i tot just arriba a a definir una col•lectiva que tot just ha començat de 1978 per mitjà del pacte entre el dre haurà d’organitzar-se la seva prò- l’enduriment de la mobilització fins a a donar els seus primers passos, estratègia comuna. Per si no fos partit socialista i el partit popular. pia universitat alternativa, qui vulgui aconseguir la derogació de la reforma però que com hem pogut veure des poc, l’esquerra tradicional, després A pesar de la persistent reivindica- obtenir cultura haurà de compartir-la. laboral i tota la bateria de retallades i de l’anterior vaga del 29S madura a d’anys de resistencialisme i posi- ció del 15M per a modificar la llei Aquest és el règim polític del comú lleis econòmiques antiobreras i antiso- gran velocitat. cions defensives, no poques vega- electoral, els grans partits, obscens que progressa avui en els carrers. ciales que ens agredeixen brutalment. En efecte, la vaga general sindi- des ho ha atacat de manera visceral, beneficiaris d’aquesta lògica, estan De l’efectivitat de la Vaga i les mani- cal està veient emergir un altre ti- ideològica, freturosa d’alternatives disposats a seguir mantenint aques- * Raimundo Viejo Viñas és Llicenciat festacions contra els atacs del govern pus de vaga: la vaga metropolitana que oferir més enllà de l’hegemonia ta pedra angular del comandament en Geografia i Història i Doctor en donen fe els recents intents de cri- del precariat, animada per xarxes que ha mantingut sobre el treball re- mentre sigui possible. Ciència Política i de l’Administració, minalitzar i impedir la mobilització i d’activistes que no han cessat de for- presentat en les negociacions (cada De fet, només la mobilització en el actualment professor a la UPF de l’activisme social mitjançant deten- mar-se, d’agregar-se, de recombinar- vegada més distant i menys repre- carrer, l’emergència de nous actors, Barcelona. cions, empressonaments i reformes del codi penal que rebutgem frontalment. Ara es tracta de seguir plantejant no- ves accions que donin continuïtat al 29M. En aquest sentit, CGT, CNT, CGT davant les mesures imposades pel Ministeri SO hem cridat a la participació mas- siva dels treballadors i treballadores d’Educació de tota condició en les mobilitzacions del 1r de Maig, una jornada que ha del frau sobretot en paradisos fiscals, Administracions garantiran una ade- cessaris per a garantir, en el procés donat continuïtat a la dinàmica de Rafael Fenoy Rico, Secretari General Federació Sindicats no és coherent plantejar reduccions quada i equilibrada escolarització d’aplicació de la present Llei: a) Un lluita engegada per la vaga general d’Ensenyament CGT de les obligacions socials que l’estat de l’alumnat amb necessitat espe- nombre màxim d’alumnes per aula del 29M. Igualment, donem suport a va contreure amb la ciutadania, i que cífica de suport educatiu.” Arribant que en l’ensenyament obligatori serà les mobilitzacions convocades a nivell competencialment estan en mans de a establir la proporció d’alumnes de 25 per a l’educació primària i de mundial i en l’estat espanyol per a les les autonomies. d’aquestes característiques que han 30 per a l’educació secundària obli- jornades de maig 12M i 15M. La dinàmica de negociació permanent i cessió de drets de la qual és depenent D es de la Federació de Sindicats d’Ensenyament de la CGT mos- trem el nostre rebuig a les mesures En segon lloc perquè si de mesures extraordinàries es tractés aquestes ser escolaritzats en cadascun dels centres públics i privats concertats gatòria.” A més la Disposició final cinquena estableix el Títol compe- haurien d’afectar a tot el sistema i garantiran els recursos personals i tencial i confereix caràcter bàsic a el sindicalisme institucional, està es- anunciades pel Ministre d’Educació educatiu no només al sector públic. econòmics necessaris als centres per aquests dos articles a l’empara de la gotada. Per això, entenem que la vaga Sr. José Ignacio Wert per a les di- L’ensenyament privat no sembla a oferir aquest suport.” competència que correspon a l’Estat del 29M marca el camí a seguir, que ferents comunitats autònomes de veure’s afectat de cap manera, de Establint en el seu apartat segon que conforme a l’article 149.1.1.ª, 18.ª i no pot ser altre que el de la confronta- l’Estat, mesures que són anticonstitu- forma que no és difícil concloure aquestes administracions (no l’Estat) 30.ª de la Constitució. ció i la lluita contra un sistema que vol cionals de no modificar-se la LOE. . que s’estreny una vegada més a qui “podran autoritzar un increment de Per això CGT entén que qualse- acabar amb els drets més elementals. En primer lloc per entendre que nei- menys tenen, a les classes populars i fins a un deu per cent del nombre vol modificació del nombre màxim Així, ens comprometem a impulsar xen d’un improvisat afany dema- treballadores. màxim d’alumnes per aula en els d’alumnes i alumnes per aula de no noves mobilitzacions, jornades de gògic per a anunciar que el Govern En tercer lloc perquè aquestes me- centres públics i privats concertats… modificar-se aquesta Llei Orgànica lluita, la convocatòria d’una nova del PP desitja ferventment reduir la sures requereixen per a ser legals per a atendre necessitats immedia- seria anticonstitucional. Vaga General..., que ens permetin despesa pública. CGT entén que el alterar substancialment la Llei Orgà- tes d’escolarització de l’alumnat CGT fa una crida a mares i pares, acumular forces per a aconseguir els Ministre no té dades fiables sobre nica d’Educació. Pel que fa al pretès d’incorporació tardana”. alumnes i alumnes, així com personal nostres objectius de defensa dels drets com ha d’evolucionar la despesa en obligat increment d’alumnat l’article També l’article 157 que homolo- que treballa en els centres educatius laborals, socials, llibertat i justícia so- educació. Entenent que difícilment 87 fa referència a l’Equilibri en ga els recursos per a la millora dels perquè es pronunciïn amb urgència cial. Finalment, tornem a reiterar que pot fer comptes sense conèixer els l’admissió d’alumnes, que encomana aprenentatges i suport al professorat, contra aquestes mesures anunciades. aquesta lluita volem fer-la al costat ingressos que l’estat tindrà. Sense “ Amb la finalitat d’assegurar la qua- recull en el seu apartat primer que Urgeix constituir un front comú que d’aquelles organitzacions sindicals de una política agressiva recaudatòria litat educativa per a tots, la cohesió “Correspon a les Administracions persuadeixi al Govern de no realitzar classe i moviments socials combatius d’impostos en grans fortunes i mo- social i la igualtat d’oportunitats, les educatives proveir els recursos ne- aquest despropòsit. que comparteixin aquesta necessitat. bilització dels passius i persecució 10 Maig de 2012
- 12. TREBALL-ECONOMIA Vaga al’ensenyament públic català el 22 de maig Contra les retallades de Wert i Rigau CGT, CCOO, UGT, de la reducció de les hores lectives llades a l’ensenyament públic conti- ASPEPC, USTEC de la tasca coordinadora i tutora nuaran si nosaltres el professorat i la de pràctiques d’FP, la reducció de comunitat educativa no ens mobilit- les dues hores dels desdoblaments zem per frenar-les. d’ESO i de la reducció de plantilles D I ens hem de mobilitzar de forma e nou, més retallades, de la mà a les ZER i les substitueix per les re- continuada i sostinguda. Hem vingut de Wert i Rigau. La consellera tallades de Wert, per tant, el nou qua- realitzant concentracions, manifesta- Rigau ja ha anunciat que aplicarà dre de retallades a afegir a les que ja cions, tancaments i inclús una vaga les mesures plantejades pel Ministre veníem patint des del 2010 quedaria general, però sembla que aquest Wert. Aquestes noves retallades com- així: clam de la comunitat educativa de porten l’atac més dur a l’ensenyament - Increment de la jornada lectiva del l’ensenyament públic encara no ha públic en molts anys, ja que implica- professorat com a mínim a 25 hores estat suficient per frenar aquestes ran una depreciació important de les a primària i 20 a secundària polítiques antieducatives. Per això, condicions en què es desenvolupa - Increment de les ràtios amb caràc- hem de continuar, hem d’aconseguir l’aprenentatge de l’alumnat i de les ter general, segons la següent distri- conscienciar i sumar més companys i condicions de treball del professorat bució: P3 i 1r de primària fins a 27 companyes a la mobilització. en general i, si més no, més preca- alumnes; 1er d’ESO fins a 35 alum- Ara toca fer un altre pas endavant i rietat i atur per al professorat interí nes; al batxillerat fins a 40 alumnes; conjuntament amb el professorat de i substitut, tot plegat esdevé un atac a l’FP 35 alumnes. Aquestes ràtios la resta de l’ensenyament d’altres sense precedents a la qualitat educa- poden venir modulades per dos fac- sectors i etapes educatives dir prou i tiva. tors: el principi d’inclusió escolar i participar activament en la vaga i les Rigau, malgrat el seu discurs con- les característiques socioeconòmi- manifestacions del dia 22 de maig. trari pel caràcter intervencionista de ques del centre. El dia 22 de maig no només és la les mesures, realitza un brindis al sol - No es nomenarà personal extern continuïtat d’un procés de mobilit- anunciant que les recorrerà al Tribu- al centre per cobrir les substitucions zacions de dos anys contra les reta- nal Constitucional, però alhora, es fins transcorreguts deu dies lectius llades, sinó que ha d’obrir un procés dedica a justificar-les i té molta presa des de l’inici de la baixa. Aquesta de confrontació directe amb els dos per començar-les a aplicar. mesura pretenen aplicar-la ja aquest governs que continuï fins a frenar les La consellera Rigau substituirà al- mateix curs. retallades i posar les bases per recu- gunes de les retallades educatives - A més es mantenen les 28 hores de perar el que, per dir-ho gràficament, que ja havia aprovat el Govern de permanència al centre en secundària ens estan robant com a ensenyament la Generalitat per les noves de Wert i les retallades al primer estadi així públic i com a professorat. que tenen un abast molt més extens com els nous crèdits per accedir a Fem una crida al professorat a par- i aconseguiran un estalvi més gran i, cada estadi. ticipar activament en les assemblees per tant, contribuiran en una mesura Sembla que ambdós governs pen- de centre i zona, a debatre i prendre molt més gran a pagar els beneficis sen en continuar retallant i que no decisions com a col•lectiu i a partici- centracions en centres, zones, tanca- de maig a la vaga i manifestacions. del deute públic dels nostres ban- tenen intenció d’aturar-se, ara ja es par activament i massivament el 10 ments... assemblees de zona; el 12 de I en les altres mobilitzacions que quers. parla de la possibilitat de retallar-nos de maig a la jornada de lluita amb maig a la manifestació social contra anirem proposant o que surtin de les Així, Rigau aplaça un curs l’aplicació l’antiguitat. I no s’aturaran. Les reta- xerrades als centres, localitats, con- les retallades: bloc educatiu; i el 22 assemblees fins a final de curs. Hem de respondre a la nova agressió contra l’ensenyament públic amb un pla de lluita sostingut i contundent Federació d’Ensenyament zar la repercussió i el seguiment de no va ser altra que anunciar una nova fantil i primària i de 20 a secundària), ció de milers d’interins i substituts, CGT Catalunya la vaga i criminalitzar i reprimir els retallada de 10.000 milions d’euros - inferior cobertura de les substitu- menys grups classe (però molt més sectors més joves i més actius que en sanitat i educació a càrrec de les cions (només les superiors als 10 dies nombrosos), menys personal de su- darrerament s’estan incorporant a transferències a les anomenades «co- lectius), port,... L la lluita social. A més, la reiteració munitats autònomes» mentre s’aplica - menys retribucions (supressió o I, encara haurem de sentir la canço- a vaga general del 29 de març va que res no canviarà, que estan fent amnistia fiscal als defraudadors rebaixa de complements retributius, neta que es preservarà la qualitat dels tenir un seguiment força signifi- la única política econòmica possible d’hisenda: empresaris i grans fortu- com el estadis o d’altres), serveis essencials. catiu als centres escolars públics ca- i que cal més sacrificis (de les classes nes. - reducció de les plantilles: cobertu- Per tot això, cal una resposta sostin- talans. Molts docents, altres profes- populars és clar). Totes elles formen Hem de veure com es distribueix ra del 10% de les jubilacions, reduc- guda, unitària i progressiva sionals i PAS vàrem entendre que era part d’una estratègia concebuda per aquesta rebaixa una vaga general contra la reforma continuar espoliant-nos (econòmica- substancial en dos laboral i també contra les retallades ment, socialment i a nivell de drets) i serveis públics es- en drets i serveis socials del govern fomentar la por (condemnant la con- sencials, però, de central i del govern català. I que vo- vocatòria de manifestacions/concen- les declaracions del lem tant la retirada de la reforma com tracions a través de les xarxes socials ministre Wert, sa- la recuperació d’uns drets laborals i o la resistència passiva a la violència bem que els aproxi- socials que se’ns han usurpat en un policial mitjançant la reforma del madament 600 mi- curt termini de temps. codi penal proposada pel PP i aplau- lions de menys que Els i les que vàrem participar més ac- dida per CIU), l’individualisme i la li correspondran a tivament en la difusió i propagació de insolidaritat perquè no es doni una l’educació pública la vaga general ens trobàrem amb un resposta contundent. catalana repercu- important seguiment social als barris tiran de manera i localitats, amb piquets informatius i manifestacions locals més massives Una nova queixalada directa i brutal en empitjorar encara que mai. L’augment de la conscièn- (ja no li podem dir més les seves con- cia, del compromís i de la solidaritat retallada) dicions: són difícilment mesurables, però for- - més alumnes per men part del bagatge amb que moltes Pocs dies després de la vaga, com classe (augment de i molts ens vàrem reincorporar a la per casualitat, els taurons financers les ràtios màximes feina el dia següent. van especular amb la prima de risc fins a un 20%), Les respostes del diversos poders del deute de l’Estat espanyol i la so- - més hores lectives han estat clares: intentar minimit- lució per calmar-los, amb més sang, (mínim de 25 a in- Maig de 2012 11
- 13. TREBALL-ECONOMIA Ara més que maical Que està passant en lluitar al sector del telemàrque- el sector social? Com afecta a la ciutadania i als professionals que treballen en el ting sector P ortem ja més de 25 anys de re- formes laborals que perjudiquen a la classe treballadora. Des de 1984, Assemblea del Sector Social de CGT contingut en un procés que tendeix a la seva eliminació como a tal i la seva substitució per voluntaris (forçosos si govern darrere govern, independen- volen cobrar atur) i per persones sen- D tment del seu color, han anat aplicant se qualificació professional. urant els últims mesos, diver- reformes que han suposat abarati- - Les raons ideològiques que hi ha sos grups de treballadores/es ment de l’acomiadament, facilitats al darrere es basen en renunciar a del sector social ens venim reunint perquè les empreses apliquin unila- l’acció de transformació social subs- i organitzant davant l’ofensiva que teralment regulacions d’ocupació, i tituint-la per una tasca de contenció i contra ell s’està portant a terme pre- precarització de les condicions labo- control social. cisament per aquells la responsabi- rals a través de les empreses de treball - La justificació està passant per litat màxima dels quals és mantenir temporal. culpar als usuaris d’aquest sistema un sistema de protecció social que En realitat el nostre sector, el del te- atribuint-los la responsabilitat de la cobreixi els interessos i necessitats lemàrqueting, és producte directe situació i les despeses socials que de dels i les ciutaduanes i del conjunt d’aquest empitjorament de les condi- comporta. d’aquestes com societat. El treball cions laborals, atès que es nodreix de realitzat va donar els seus primers treballadors que a través d’un conveni Què suposa pels fruits el dia 29M durant la vaga gene- amb uns sous molt baixos serveixen a les grans empreses per a donar serveis ral, amb una assemblea i bloc propi treballadors/es del a la manifestació anarcosindicalista d’atenció al client de manera barata, de Barcelona i el repartiment de fulls sector: amb facilitat d’acomiadament i sense condicions laborals directament amb ruïnós li treus els puntals? informatius, un que considerem un necessitat que formi part de la planti- - Ja no només t’enduràs la feina a els teus caps (i aquests no tindran - A partir d’ara la prioritat no serà punt de partida per a l’organització lla matriu. casa, ara t’hauràs d’endur la casa l’obligació de complir allò pactat). solucionar els problemes, sinó mini- del sector, imprescindible per a evitar Des de CGT sempre hem explicat a la feina a l’eliminar-se la possi- - Es desprofessionalitza el sector mitzar el ressò social (i el cost econò- que sigui desmantellat. que la major reivindicació del nostre bilitat real de conciliació i deixar a (algú se’n recorda quan els objectors mic) de les conseqüències. sector és que les nostres condicions l’empresa la possibilitat de disposar de consciència feien la nostra feina - El consegüent augment dels des- laborals no siguin diferents dels treba- Què està passant: del teu temps personal (flexibilitat gratuïtament?, aviat se’n recordaran equilibris socials implicarà un aug- lladors de les empreses per a les quals horària ho anomenen). fins i tot els qui ho han oblidat). ment dels conflictes i de la insegure- treballem i que, en la seva major part, - El sistema de protecció social està - Es legalitza l’assetjament labo- tat a tots els nivells. gaudeixen de condicions molt mes essent desmantellat. Succesives pri- ral. L’empresa podrà modificar el - En un moment en que més del 25% beneficioses, obtingudes, anys enrere. vatitzacions i subcontractacions al teu sou, l’horari, les funcions del Què suposa per la de la població ja està per sota del Lamentablement els sindicats majori- llarg dels darrers 15 anys han retallat teu lloc de treball … i podrà fer-ho ciutadania: llindar de la pobresa (dades de Càri- taris del sector, CCOO i UGT, porten tot allò retallable, de manera que el col•lectiva o individualment (esti- tes), la resposta que es dona passa per anys amb una lògica de desmobilit- “cinturó” a aquest sector li està ara gues calladet/a…). - Els treballadors/es de l’àmbit so- polítiques únicament assistencials zació i creient que poden aconseguir apretant al coll. - Els convenis deixen de ser un marc cial apuntalem un sistema econò- (beneficència) eliminant tot treball alguna cosa sense mobilitzar als tre- - El treball professional dins de legal d’obligatori compliment, pel mic i social defectuós impedint que sobre l’origen dels problemes (que es balladors, aplicant en el sector del l’àmbit social està essent buidat de que hauràs de negociar les teves s’esfondri. ¿Què passa si a un edifici cronifiquen). telemàrqueting el fracassat model de sindicalisme de concertació i signant acord després d’acord que perjudi- quen a milers de treballadors. Continua el robatori: ara l’amnistia fiscal Des de CGT sempre hem tingut clar que el telemàrqueting és un sector de de la vaga general més exitosa dels viscut molts anys per damunt de les directament… lluita, que millorar les nostres condi- Jordi Martí darrers anys els experts creadors nostres possibilitats i que ara ens cal Cada una de els mesures dirigides a cions laborals no caurà del cel i que d’opinió, els tertulians tan lloats acceptar les seves retallades… robar-nos a totes i a tots genera rà- solament amb un cicle de mobilit- fa uns dies per Jordi Pujol, parla- El 29 de març vaig veure imatges bia i més ràbia. Cada una d’aquestes zacions sostingut en el temps, que compti amb la participació, implica- ció i la il•lusió per canviar les coses L ’endemà del 29 de març, a ban- da de ser divendres va ser el dia triat pel govern de Mariano Rajoy ven del que valien els contenidors d’escombraries utilitzats com a ba- que mai no havia vist abans. Una d’elles la conservo a la retina pel seu mesures, lleis i normes són en si ma- teixes, violència. I no hi haurà llei rricades a les manifestacions del dia alt valor simbòlic. En un carrer de antiterrorista aplicada a les lluites dels treballadors del sector, pot can- (l’íntim amic de Mas, Fabra i Bauzà) abans. Tenien una altra feina, vaja… Tarragona, enmig d’un piquet com- socials que aturi la ràbia i la indig- viar les nostres precàries condicions per anunciar una de les mesures po- La mesura, ens explica “La Van- batiu molt nombrós, dos nois van nació que estan generant. La gent laborals. lítiques més fastigosament inaccep- guardia” tot i que diuen que no els pintar una oficina de la Caixa (“Par- ha après a dir que no i per molt que En l’actualitat portem més de dos tables de les que el govern espanyol agrada (que en són de mentiders…), lem?”). Un senyor gran visiblement les teles continuïn repetint el discurs anys sense conveni, tenim una re- en curs ha aprovat des que el PSOE és recomanada per l’OCDE per fer nerviós que passava per la vorera únic que tots som culpables de “la forma laboral que ens posa les coses va ser substituït pel PP. Els grans crisi” cada cop en som més que ja sortir a la superfície el capital prè- es va aproximar als dos joves i pet més complicades, però en realitat res defraudadors, els grans lladres, ja viament desviat a paradisos fiscals i tal d’evitar enfrontaments altra gent no rebem les seves escopinades a la ha canviat. Segueix sent necessària tenen la seva amnistia. L’amnistia diner negre provinent de l’economia també hi vam anar. No en podia ha- cara amb resignació. una gran mobilització que demostri fiscal. submergida. Ho acabem d’entendre ver d’enfrontaments. El senyor gran als amos de les empreses de telemàr- Resumint una mica i fent-ho entene- tot quan llegim a Vilaweb els la- no els recriminava sinó que els deia * Jordi Martí és periodista, escrip- queting que no ens poden tractar com dor: gràcies al PP, les persones que ments d’Antoni Armengol, director que ell ja no podia però que no la tor, treballador de l’ensenyament i escombraries, i que si volen guanyar s’havien passat anys i anys robant- de l’Associació de Bancs Andorrans. pintessin l’oficina, que la cremessin afiliat a CGT Tarragona diners han de millorar les condicions nos a totes i a tots perquè els diners La preocupació de l’Armengol era laborals dels seus treballadors. que els tocava pagar a Hisenda no els Hem de seguir dient prou! i hem de lògica ja que fins i tot el petit em- ingressaven, ara ja els poden treure presari per a qui treballà el meu pare demostrar que estem farts i que es- a la superfície legalment, pagant no- tem disposats a lluitar per a canviar durant més de deu anys portava els més el 10% de l’import total del que feixos de bitllets que no declarava les coses. Quan aconseguim que una blanquegin. La mesura és tan fora un cop al mes a aquest “paradís fis- majoria dels treballadors del sector de lloc que fins i tot uns ultraliberals cal” que tenim a la vora embolicats s’impliquin en aquesta lluita, la patro- de pro com els del Financial Times a la faixa de la seva dona… nal es veurà obligada a establir millo- deien tres dies després que “Mostrar O sigui, que als que roben molts res en les condicions laborals. clemència als evasors fiscals pot ani- diners, a qui ha amagat els seus be- Res ha canviat, avui més que mai és mar-ne d’altres a no pagar els seus neficis i no ha contribuït tal com li necessària la lluita. deutes en el futur”. No cal ser ni tan tocava a pagar hospitals i escoles Coordinadora de Telemàrqueting de sols economista per entendre això. els ho perdonen tot. Per a això han la CGT Per què la mesura es feia pública guanyat les eleccions. Per robar-nos www.cgt-telemarketing.es/ aquell dia? Doncs perquè l’endemà encara més i dir, després, que hem 12 Maig de 2012
- 14. TREBALL-ECONOMIA Estacions ADIF,treballadors compromesos i preocupats pel futur de l’empresa SFF-CGT Per altra banda les nostres funcions per molt que ho intentin disfressar o com fins a ara. Estem farts de ser ig- racions que necessitem obtinguin una www.sff-cgt.org/ dintre de l’empresa en el canal de que seguim amb la sagnia de perduda norats per l’empresa, de veure com resposta satisfactòria per a tots. venda, segueixen sofrint els dubtes de d’ingressos. Aquí està el treball que es juga amb els nostres llocs de tre- Les polítiques de retallada, desinver- la seva permanència tal com les co- estem desenvolupant per a impedir la ball i amb el nostre futur, veient com sions i precarització solament genera- T neixem ara, màxim quan a part de la nostra desaparició de les estacions de s’externalitzen càrregues de treball, ja ran mes pobresa, menys oportunitats ots estem al corrent de les no- pròpia disminució de càrregues de tre- Barcelona Passeig de Gracia i Barce- sigui en el propi canal de venda, pàr- per a tots. Donar suport les mobilit- ves realitats que a poc a poc ball generada per la pròpia empresa, la lona Terme, la total oposició del trans- quings, consignes, informació i aten- zacions, apostar per la lluita constant, van envaint el nostre món laboral. desaparició de les categories laborals vasament del canal de venda a Renfe ció al client(...). i no donar per perduda cap lluita pot Els incessants sacrificis que s’estan i la imposició de grups professionals, sense clarificar la situació dels treba- La nostra resposta seguirà sent la mo- ser l’inici de la reconquesta del que exigint als treballadors ens porten a que no és més que una reclassificació lladors i el seguiment continuat de bilització que alguns caps, irresponsa- duem perdut en els últims temps i una precarització de les nostres con- gratis si no hi posem remei, ens enfos- l’actualització i correcte abonament blement, tenen assumida sense buscar que els governants es pensin man- dicions laborals i econòmiques amb queix encara més el panorama. de les primes d’estacions. solucions, esperem que els que hagin tenir l’assetjament i persecució dels la terrible excusa de la crisi, que els Les opcions que tenim no són mol- Per a nosaltres és irrenunciable, per de venir aportin voluntats diferents. treballadors que portem patint durant seus culpables cal buscar-los en: els tes però si clares, tots els treballadors si alguns ho posen en dubte, el nos- Recordar-los les nostres reivindica- aquests temps. especuladors, gestors corruptes i inefi- hem d’oposar-nos a l’aplicació d’una tre propòsit d’arribar a acords sobre cions, garanties de futur sense mobi- La lluita que es perd és aquella que no caços, mercats financers insaciables i reforma laboral que ens desarma per a les nostres reivindicacions. Perquè litats forçoses, menyscapte de diners, es comença. mal exemple dels governants. Estem veient a més com les empreses defensar els nostres drets i conquestes sense això, seguirà obert el conflicte turnicitat i treballs en festius, així i un de molts anys enrere. I unes “tisora- cridant a noves mobilitzacions a tots sistema de primes millorat. Són aspi- No a la reforma Laboral! públiques són atacades per la “suposa- da” garantia i “estabilitat” laboral i sa- des” que lluny de generar ocupació i confiança, solament beneficien als que larial que representen. No és més que menys estan sofrint aquesta crisi i en una estratègia que busca la destrucció definitiva els causants de la mateixa. d’ocupació fixa i de qualitat per uns No sabem encara quin rumb, davant altres en règim de “semiesclavatge” i el nou panorama polític, prendran pretenent la complicitat de la societat les empreses ferroviàries, encara que presentant-nos com treballadors privi- veient el que hi ha, poques alegries legiats enfront de l’escassa i precària esperem. Tampoc sabem si queda per oferta laboral. moure algun que altra butaca de la Di- Sofrim un bloqueig en l’avanç dels recció, acostumats a improvisacions, convenis col•lectius, no oblidem que falta d’encert i falta de voluntat per aquesta nova reforma laboral des- a solucionar els conflictes, qualsevol trueix la retroactivitat i ens obligaria cosa és possible. a l’aplicació de l’Estatut dels Tre- De qualsevol forma, ja siguin altres balladors i haver de negociar des de o els mateixos interlocutors, el nostre la jornada laboral, vacances, dies de missatge segueix sent igual de rotund llicència (...) Ningú s’atreveix a exi- que des del primer dia, més encara gir millores en les nostres condicions quan no han cessat els atacs tant a la actuals per molt dolentes que siguin o nostra activitat, amb la contínua exter- per molts compromisos que la pròpia nalització de càrregues de treball, com empresa hagi adquirit mesos anteriors. als nostres ingressos, que any rere any La capacitat de reivindicació s’està veiem com disminuïxen. anul•lant, la nostra prioritat es fona- Hem deixat clar per part de CGT que menta en el manteniment del nostre no anem a tolerar cap separació de salari per molt devaluat que es trobi la nostra activitat dels treballadors pels augments d’IRPF, o disminució en diferents empreses, que es per- d’ingressos per cosines, variables (...). di sense justificar cap lloc de treball CGT presenta denúncia contra Ficosa Electronics per l’ERO de Suspensió Temporal presentat per l’empresa Secció Sindical CGT de Terrassa. l’empresa ho torna a presentar, ho diners públics com una font més l’empresa i fa poc van comunicar a la Ficosa Electronics Volem recordar que aquest fet ve pre- posa per causes econòmiques a pesar d’ingressos degradant la naturalesa plantilla que de moment només po- cedit d’una denúncia interposada per de no presentar comptes ni balanços per a la qual van ser constituïts els dien oferir ocupació a una mica més la Secció Sindical de CGT a Ficosa de l’any passat, simplement ho fa Expedients de Regulació d’Ocupació de la meitat de la plantilla. E Electronics el passat dia 28 de Març fent referència als articles de premsa de Suspensió. Com es pot entendre, tot això unit no l passat dia 12 d’abril va te- per entendre que aquest ERO presen- que auguren uns dolents resultats per A això cal afegir que està a punt dóna com resultat l’ambient de tre- nir lloc en el Departament tat no només manca de fonaments, al futur del sector de l’automòbil. No d’expirar el pacte de 2 anys que es va ball més propici. d’Empresa i Ocupació de Barcelona sinó que a més pot ser fraudulent. contenta amb això, demana als treba- signar entre Sony, l’acte de conciliació previ en el pro- El passat mes de Desembre l’empresa lladors que vinguin a recuperar hores Ficosa i el comitè cés de CONFLICTE COL•LECTIU va comunicar que el volia presentar, de la borsa pactada i fins i tot no deixa d’empresa. En ell interposat per la Secció Sindical de però després d’arribar a un acord amb que alguns treballadors s’acullin a les es recollia que, a CGT a Ficosa Electronics per l’ERO el comitè que va ser confirmat per la baixes incentivades. l’octubre de 2012, de Suspensió Temporal que té pre- plantilla, es va donar per retirat. En En resum, d’una banda presenta un Ficosa anunciaria sentat l’empresa i que va concloure aquest acord la plantilla renunciava a ERO de Suspensió perquè assegu- per a quins treba- amb un ACTA DE NO ACORD al més de 2 punts de pujada per al 2011 ra no tenir càrrega de treball per a lladors no tenia cà- persistir l’Empresa en la seva actitud i part de la pujada del 2012, pacta- la plantilla i paral•lelament imposa rregues de treball de no retirar l’ERO. Es tracta d’un va una borsa de 64 hores més 2 dies mesures per a tot el contrari, creiem perquè aquests po- tràmit burocràtic que s’ha de complir de calendari a lliure disposició de que aquí el que hi ha és un clar exem- guessin acollir-se abans del judici, pel que la denúncia l’empresa i s’obria un període de bai- ple d’un frau de llei i una mostra del a una indemnitza- segueix el seu curs fins que es porti xes incentivades. gran buit que deixa la nova legislació ció de 45 dies per a terme la citació en el Jutjat Social Han passat escassament 3 mesos i perquè les empreses puguin usurpar any per abandonar Maig de 2012 13
- 15. TREBALL-ECONOMIA > EINESDE DEFENSA JURÍDICA La fi del dret a la salut Blanca Rivas, Secretaria de nou, o una persona immigra- Jurídica CGT Catalunya da que porta aquí 3 anys o més, o una persona immigrada que ha es- tat regular durant 15 anys però ha E l passat dimarts 24 d’abril ens perdut els seus papers perquè ara despertàvem amb la noticia no té feina … no tindrà assistència de la públicació i aprovació d’un sanitària!. Això és injustificable. La nou Reial Decret-Llei per la via de sanitat i el dret a la salut són una la urgència. El Reial Decret-Llei qüestió de drets humans. El nou 16/2012, de 20 d’abril, de Mesures Reial Decret-Llei fa que sinó ets Urgents per garantir la sostenibili- regular, és a dir, sinó tens feina i tat del Sistema Nacional de Salut i no cotitzes ara, no tindràs dret a la millorar la qualitat i seguretat de les sanitat, en resum, no tindràs la cate- seves prestacions. Aquest nou reial goria d’ésser humà. decret, fet d’amagat i imposat sense I de l’altra banda, les persones amb cap tipus de consens, preveu tot un menys recursos. Aturades, pensio- plec de mesures que acaben definiti- nistes, joves que no hagin cotitzat, vament amb la idea del dret a la salut dones separades sense cotitzar,… com un dret públic i universal. Fins Per qui no té recursos econòmics, ara tampoc podíem afirmar que això no té feina perquè no n’hi ha o té fos així, però la línia i el fons havien unes percepcions que no arriben al d’anar caminant en aquesta direcció. mínim per poder viure una vida dig- Amb la nova regulació, com ha pas- na i amb condicions el sistema sani- sat amb tantes d’altres, com la tant tari també tindrà noves dificultats. denunciada reforma laboral, involu- La sanitat i la salut, per aquestes cionem en drets adquirits i caminem persones i per totes, ha de ser gra- cap a una societat que vulnera i no tuïtat i universal. No podem perme- cobreix els drets més fonamentals. tre, que persones que han treballat i avançada que era portada periò- que paga més qui més té. O paga qui nien cap dret, ni tan sols la sanitat cotitzat tota la vida, o durant molts anys, dones que s’han quedat a Però que diu dicament, en ambulància, perquè més té i qui no té no paga. En aquest pública. Les persones empadrona- casa i han aconseguit tirar endavant no té un altre mitja, per anar a fer cas, el Reial Decret-Llei preveu per des que tenien garantits els drets realment aquest diàlisi. La urgència no és immediata exemple que les persones amb una famílies i, en realitat, “un país” ara fonamentals i universals, podríem Reial Decret-Llei? però és evident que existeix. Si no renda igual o superior als 100.000 dir que es poden equiparar a la ca- visquin en situacions deplorables i fa diàlisi, finalment, haurà de venir euros es facin càrrec només d’un passin patiments per no poder accedir tegoria d’ésser humà. Les persones Sota la idea de l’optimització dels l’ambulància per via d’urgència o 60% del preu dels medicaments o costejar algunes de les seves neces- regulartizades que tenien drets però sitats sanitàries. recursos sanitaris, l’adeqüació a un ens es donarà una situació més greu. amb un límit de 60 euros mensals, no tots (exemple, el dret de vot no- Més enllà de cada detall de la llei, la nou model necessari, la millor re- En el mateix sentit, també ens tro- d’un 50% del seu preu per les per- més en les municipals depenent del idea genèrica és clara: tenir cada dia distribució dels recursos, la gestió bem que la norma diu que dins dels sones que percebin entre els 18.000 seu lloc d’origen). Les persones menys serveis i pagar pels pocs que central per equiparar tots els terri- serveis comuns no hi seran “aque- i els 100.000 euros amb un límit de immigrades que han aconseguit la hi haurà. toris o els canvis per trencar amb lles tècniques, tecnologies i proce- 18 euros mensuals, un 40% per les un sistema deficitari s’amaga el que nacionalitat, aquestes tenen els ma- I tot això sense consultar als profes- diments que no tinguin suficien- rendes inferiors a 18.000 euros i els alguns anomenen co-pagament i al- teixos drets però, no ens enganyem, sionals de la salut ni les usuàries. tment provada la seva contribució pensionistes, amb una renda inferior tres repagament o, senzillament, la no són “d’aquí”. Perquè segur que hi ha moltes altres eficaç a la prevenció, diagnòstic, als 18.000 euros, hauran de pagar privatització. Doncs ara això ha canviat. S’ha idees que podrien portar a la raciona- tractament, rehabilitació i cura de un 10% amb un màxim de 8 euros Intentarem explicar algunes de les mensuals. d’acabar amb l’ús fraudulent de la lització, optimizació de recursos, mi- les malalties, conservació o millora mesures. En primer lloc, sembla I quin sentit té això? Com les ren- sanitat pública, diuen algunes. Una llora de l’atenció, … que no van en el de l’esperança de vida, autonomia i ser, que hi ha un intent per clarifi- des superiors a 100.000 euros poden persona immigrada, que arriba aquí sentit d’aquesta nova regulació. eliminació i disminució del dolor i car en quins termes i condicions patiment”. Què és el que realment tenir subvencionada la sanitat pú- es farà la cobertura sanitària. Això, vol dir això?. blica mentre persones que perceben d’una banda, el que fa és restringir Entenem, així, que en aquest primer quantitats inferiors a 18.000 euros o serveis que fins ara eren donats de sentit ens trobarem en situacions pensionistes han d’assumir despes- manera gratuïta i per l’altra banda, que no afavoreixen, per a res, una ses? Com persones que paguen una genera inseguretat. Diem aixo últim millora dels recursos i una eficàcia sanitat privada, perquè poden, van perquè està regulat en termes inter- i eficiència sinó que generen una al sistema públic només per obtenir pretables que comporten una gran situació de gran incertesa. I, evi- fàrmacs més econòmics i per fer-se inseguretat. Per exemple, i com a dentment, pretenen, sense dir-ho, les operacions de més despesa? cas molt clar, és el “pagament del fer una gran retallada dels serveis i transport sanitari no urgent”. El concepte “no urgent” pot donar lloc començar a pagar el que fins ara no I pels més dèbils tenia cost. sempre pitjor ... a situacions i interpretacions molt En segon lloc, serveis que fins ara diferents i discriminatòries ja que eren gratuïts passaran a ser de pa- Doncs d’una banda, aquí hi in- no s’estableix un catàleg de serveis. gament. Per exemple, les protesis clouríem les persones immigrades. Està clar que si es truca a una am- ambulatòries, part dels productes Ja hem vist que les polítiques ten- bulància perquè un persona no està bé, es truca perquè la cosa és urgent dietètics, els fàrmacs per símptomes deixen a suprimir els drets de les o perquè es considera urgent i no és menors, … Alguns dels serveis se- persones immigrades i augmentar el té accés a mitjans per dur a terme el ran directament de pagament i altres seu control perquè ara, com deien en transport. Però clar les persones en es farà el pagament per un sistema un article anterior, ja no necessitem aquestes situacions, pel desconei- progressiu. El Real Decret-Llei però mà d’obra barata i, per tant, ja no xement, tenim por i per precaució tampoc ens ho defineix amb clare- són benvingudes. Així, endurint les truquem. Qui determinarà quina és dat. És incomprensible que s’hagin lleis d’estrangeria i les condicions la urgència i si allò ho és? S’haurà de pagar les crosses, les cadires de de regularització, augmentant la re- de pensar, davant d’una situació de rodes o les protesis mamàries, per pressió i les situacions d’il·legalitat tensió, quin és el grau d’urgència? O exemple, però més que s’estableixi dels Centres d’Internament, discri- potser la nova regulació no vol dir un sistema de pagament progressiu minant en control com el cas de les això?. que és certament injust. prestacions d’atur, … a tot això s’hi Altres apunten, que la nova regu- És cert, que pensem que després ha de sumar una restricció de drets. lació en aquest aspecte, també pot de l’assistència sanitària pública i Fins ara, les persones immigrades tenir interpretacions que poden universal, que seria l’ideal en la so- podrien arribar a ser de quatre cate- comportar que persones que neces- cietat cap a la que nosaltres cami- gories diferents. Les que no estaven sitin una atenció la deixin de rebre. nem, podríem arribar a defensar un empadronades, que no arribaven a Per exemple, una persona d’edat sistema progressiu. Un sistema en la categoria de persones, ja no te- 14 Maig de 2012
- 16. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Tema del mes Empreses i bancs han guanyat 230.000 milions des de l’esclat de la crisi financera David Fernàndez conjunt de 10.197 milions d’euros, un un 70% d’aquestes empreses operen a 32% menys respecte el 2010: Santander paradisos fiscals i disposen de 108 socie- (5.351milions), BBVA (3.003 milions), tats mercantils en territoris offshore, fora CaixaBank (1.053 milions), Bankia (309 de control. Encapçala aquest rànquing U n altre cop i gairebé igual. El cinquè any consecutiu de crisi socioeconò- mica, els resultats de la gran banca i les milions) i Banco Popular (479 milions). La xifra podria ser més elevada, donat que aquestes cinc entitats van destinar 5.800 el Banco Santander, amb 33 filials a pa- radisos fiscals, i l’empresa Repsol, amb tretze filials, dotze de les quals a les Illes grans empreses espanyoles va tornar a milions d’euros addicionals en dotacions Caiman. cloure amb beneficis milionaris. Enmig extres per a provisions i sanejaments vin- d’un context de fortes retallades socials culats a la bombolla immobiliària. Cal as- –les pitjors des del final de la dictadura–, Entre fraus i rescats senyalar, també, lògica neocolonial, que el de destrucció d’ocupació i de serveis pú- 51% del benefici del Santander es va ob- A aquestes xifres, caldria afegir-hi, també, blics, de precarització de les condicions tenir de l’activitat a l’Amèrica Llatina. I cal el que aporten les finances públiques per de treball i de creixement de la pobresa, apuntar que, des que va començar la crisi, al rescat de les entitats financeres. El cost les grans empreses i els bancs agrupats a els grans bancs espanyols ja s’han embu- del rescat bancari ha estat xifrat, oficial- l’índex borsari Ibex 35 van tancar el 2011 txacat 76.000 milions d’euros en beneficis ment, en 7.551 milions, segons dades re- amb 33.696 milions d’euros en beneficis nets. Santander i BBVA són la segona i la cents del governador del Banc d’Espanya. nets. Des de 2007, any que va arrencar tercera empresa espanyola que van obte- La xifra només remet a les quantitats apor- la crisi, aquestes trenta-cinc empreses ja nir més beneficis l’any passat tades per salvar quatre entitats intervin- porten acumulats 229.141 milions d’euros gudes (CAM, CCLM, CajaSur i Banco de en guanys: 125 milions d’euros al dia. Les grans empreses, València) des que va arrencar la crisi. Però Cinc milions l’hora. 87.188 euros el minut. aquesta xifra no té en compte les ajudes Crònica del cop d’estat financer que ens també del Fons de Reestructuració Ordenada atenalla, la xifra representa quatre cops i Bancària (FROB) i el Fons d’Adquisició mig el volum de les retallades aprovades Una evolució semblant a la que han expe- d’Actius Financers. En total, s’han atorgat per Rodríguez Zapatero per al període rimentat les 35 grans empreses espanyo- 19.885 milions, com a préstecs, en suport 2010-2013 per un volum total de 50.000 les –inclosos els cincs grans bancs– que a la liquiditat de les entitats i 17.737 mi- milions d’euros. També es poden compa- conformen l’Ibex35. El resultat net con- lions per dotar-les de recursos propis. En rar els beneficis obtinguts per les grans junt durant el 2011 és de 33.696 milions total, 37.632 milions, teòricament recupe- empreses els darrers anys amb la xifra d’euros, amb un retrocés del 33,99% rables. Teòricament. La lletra petita de la que manega Mariano Rajoy per a les reta- respecte el 2010. Les empreses –sense compra de la CAM pel Banc Sabadell va llades que aplicarà el PP un cop passades incloure els bancs– que han registrat més aparellada amb un acord que estableix les eleccions autonòmiques andaluses, guanys han estat Telefónica (5.402 mi- que l’Estat aporta el 80% de les pèrdues que vorejaran els 40.000 milions d’euros. lions), seguida per les elèctriques Iberdro- de la CAM durant els primers anys. Els En total, 90.000 milions en retallades apli- la (2.804 milions) i Endesa (2.212 milions), altres costos directes derivats del rescat cades pel PSOE i el PP, que contrasten Repsol (2.193), la siderúrgica Arcelor són l’encariment del deute públic espan- amb els 230.000 milions de beneficis nets Mittal (1.627 milions), Gas Natural (1.325 yol, que abonarà 15.000 milions d’euros de les grans corporacions. milions), Inditex (1.302 milions) o Ferrovial als taurons financers, en interessos, els (1.268 milions). propers cinc anys. En canvi, pel que fa a la borsa espanyo- A aquesta comptabilitat tafurera, cal su- espanyol i el 60% de la gent assalariada La banca torna a la, l’any 2011 va obtenir millors resultats. cobra menys de 1.000 euros. mar-hi la recent denúncia dels tècnics del I si tornen el que han guanyar L’any passat, les empreses cotitzades Ministeri d’Hisenda (Gestha). El desembre Radiografia del frau i l’atracament a plena van repartir 28.213 milions d’euros entre passat van alertar que el 88,4% del frau robat? llum del dia. Sia com sia, el cinquè any Durant 2011, els cinc principals bancs els accionistes, un 16% d’increment res- fiscal de 2011 quedaria impune i es deixa- de la crisi i a les portes d’una nova vaga espanyols van obtenir un benefici net pecte l’any 2010. Cal recordar, a més, que Aquestes xifres remeten només al període general, la comptabilitat esclareix que, si rien d’ingressar prop de 80.000 milions de crisi i d’esclat de la bombolla immobi- sumem els beneficis empresarials i ban- d’euros. Gestha recordava que el 71% liària i del tsunami urbanitzador que va caris dels darrers cinc anys, el cost parcial d’aquesta evasió la protagonitzaven les caracteritzar el darrer cicle expansiu de del rescat bancari, el volum de frau fiscal grans fortunes i les grans empreses es- panyoles. Grans fortunes que, durant l’any l’economia espanyola. Però, s’ha parlat durant 2007-2011, els interessos del deute 2011, van augmentar el seu patrimoni un poc o gens de tot el que s’ha guanyat du- i el patrimoni de dotze famílies multimi- 6% i van guanyar 2.150 milions d’euros rant la bonança econòmica de la fal•lera lionàries, arribem a la xifra de 558.000 mi- més, cosa que fa que disposin d’una ri- constructora. Milions i milions d’euros que lions d’euros. Només amb menys del 10% quesa valorada en 37.700 milions d’euros. van ser transferits des de les capes popu- d’aquesta quantitat, n’hi hauria prou per Una dotzena de multimilionàries que con- lars i les classes mitjanes als grans opera- evitar i revertir els 50.000 milions d’euros formen l’extrema riquesa espanyola, en- dors del negoci immobiliari. El 10 de juny de les retallades aprovades per Rodríguez capçalada per Amancio Ortega (propietari de 2004, el Banc d’Espanya ja alertava de Zapatero que hi ha en vigor. d’Inditex i 2.731 milions d’euros més ric les xifres de l’especulació immobiliària: la Metàfora del frau, el 2005, davant uns be- que l’any anterior), el banquer Emilio Bo- sobrevaloració de l’habitatge oscil•lava en- neficis històrics estratosfèrics, Emilio Botín tín, la família Entrecanales, la família Del tre un 24% i un 35%. Una xifra que, només afirmava: “El nostre límit és el cel”. Si el Pino (Ferrovial) o les germanes Koplowitz sis dies després, The Economist elevava seu límit és un cel hipotecat, que el nos- (FCC). Acompanyats per les principals ac- al 50%. Entre el 1983 i el 2007, el preu tre sigui la pròpia paciència arran de terra. cionistes de la constructora ACS (els ban- mitjà del metre quadrat d’habitatge nou a Contra l’estafa que la crisi la pagui qui no quers March, els Albertos–Alberto Cortina l’Estat espanyol va passar de 250 euros l’ha provocada, contra la doctrina del xoc i Alberto Alcocer– i Florentino Pérez) o a gairebé 3.000 euros. El 2007, tot just que pretén presentar-ho com a inevitable i Manuel Jové, fundador de la immobiliària abans de la crisi, encara es projectaven contra la cultura de la por aplicada per im- Fadesa. Tots ells, segons el clausurat diari un milió i mig d’habitatges nous a l’Estat posar cada contrareforma, concorre i arri- Público, atresoren gairebé la quantia de espanyol i 300 camps de golf. Aquell any, ba la propera vaga general. Aixoplugada les pitjors retallades socials que s’han el 43% de la renda familiar mensual dis- en la proclama universal de la Junta Tuitiva viscut des del final de la dictadura. 37.000 ponible anava destinada a l’habitatge, una de La Paz (Bolívia), emesa el llunyà 1809: contra 50.000 milions. Dotze persones transfusió permanent de riquesa de baix a “Estem guardant un silenci força semblant multimilionàries contra la majoria social. dalt a través de l’especulació sobre el dret a l’estupidesa”. Una lògica aclaparadora esclafant d’un social fonamental a l’habitatge. Avui, hi ha infinitíssim decimal contra el 99%. gairebé sis milions de pisos buits a l’Estat * Article publicat al setmanari Directa Maig de 2012 15
- 17. EDITORIAL LA TRAMUNTANADIN Parlem Concha Liaño, impulsora de l’organit “Les nostres idees són les que que la resta. Ells no acceptaven però no- Carolina Corao Hernández i Josep Cara Rincón. Caracas, saltres els vam sacsejar. novembre de 2011 Jo formava part de l’ateneu i no em feien gaire cas, però jo era una esponja. Fixa’t tu, era tan jove que no tenia cap criteri de res. En aquella època a la Plaça Catalun- Estem al centre històric de Cara- ya es reunien grups de diferents tendèn- cas, a un onzè pis. Ens ha cos- cies ideològiques. Les nostres també, i tat una mica trobar la casa de la discutien. Tu no ho sabies això? Era molt Conchi. Està contenta per la visi- graciós. Es reunien grups d’Esquerra, ta i és mostra encantadora. Tot i de totes les tendències i discutien. Jo avisar-nos que no té un bon dia. m’apropava a tots i tots em convencien. Té noranta-cinc anys, una gran Em posava a escoltar a un i em conven- vitalitat i el cap clar com una jo- cia, anava a l’altre i em convencia, Quin veneta. Tanmateix l’edat no per- criteri tenia jo? Hi havia un costum molt dona i la vista i l’oïda li comencen arrelat de reunir-se allà. Després a ba- a fallar. Ja no pot llegir. Passem llar les sardanes. Franco les va prohibir. el dia amb ella, entrevista, dinar, Quan va arribar Franco no es va perdre xerrera, entrevista , etc. el costum però. Es van continuar reunint. Es discutia de boxa i de toros, però van seguir reunint-se. Què còmic no? Tenien - Una de les coses que m’ha el costum de reunir-se. cridat l’atenció del llibre de l’Eulàlia Vega* és que dius que - L’organització específicament ja erets anarquista abans de de dones? La primera va ser posar-te en contacte amb els l’Organització Cultura Femeni- anarquistes. na de Barcelona? - Jo em considero una persona privile- - Sóc jo qui la vaig organitzar. Érem vuit i giada. I els meus petits companys, que - En l’ateneu eres de les Joven- amb la batalleta. Doncs jo me les he li va dir: «emporta-te-la, no la vull aquí. jo era la més jove. Jo tenia 17 anys. For- tenien la meva edat, també eren uns tuts Llibertàries? llegit totes les doctrines esotèriques. Hi Cada nit ve a aquestes hores». I ell va mem un grupet que anomenem agrupa- privilegiats. Jo tinc la història d’un gran - Sí, quan jo estava amb aquesta re- havia gent que sí, que eren maçons... El dir: «Doncs deixa-que vingui a l’hora que ció cultural femenina. I no trobàvem què magnat, senador i conseller de presi- volució interior, tres nois em van dir: meu pare era maçó. Tu saps amb qui vulgui, dóna-li tota la llibertat que vul- fer. No teníem poder de convocatòria. Jo dents, que li va sortir un càncer en el «Véns amb nosaltres?» I em van portar el comparo jo? Saps qui va ser Rous- gui, deixa-la tranquil•la, que ella és més era la que més anava... però no teníem cervell, i els dos anys que va estar en a l’ateneu. Caram! Pensaven ben igual seau? Bé, el meu pare era una paròdia intel•ligent que tu i que jo» i resulta que el poder de convocatòria. Vam donar un mí- tractament abans de morir-se, treu la que pensava jo. No em feien gaire cas. d’ell. Els meus companys em van dir: «el meu germanet em va alliberar, perquè ja ting i els companys nostres no ens feien conclusió d’allò que és el veritable sentit Teníem moltes activitats enllà. Molta teu pare escriu per nosaltres». Els meus podia de totes totes fer el que volia... tinc ni cas. Ja llavors abans de la guerra no de la vida: sentir-se útil, sentir-se solidari, gent. Hi havia un sord mut i un mut. Hi pares estaven separats. Hi va haver una una joventut molt bonica però una vellesa ens feien cas. Bé, durant la guerra també tenir vocació de servei cap als altres. havia grups de Joventuts Llibertàries en temporada que el meu pare, un cop per terrible. ens van voler ignorar. totes les barriades. Tots els diumenges setmana, ens venia a veure i li donàvem - Això és el que senties quan ens reuníem a Masnou. Allà hi havia una una volta a la poma. El meu germà, el - A l’ateneu, en el tema de les - He llegit que amb la revolució vas entrar a l’Ateneu del Clot? gentada enorme. Era bellíssim. que em segueix a mi, que ja s’ha mort, el dones i els homes, quan eren vas ser tu la primera que va en- - Aquesta va ser la meva salvació trobar- meu pare, i jo l’altre costat. companyes o germanes... trar a la casa Cambó. los, perquè jo estava perduda amb totes - Com es deia el teu grup? El meu germà deia: «d’aquesta set- - No, érem tot famílies, anàvem tots fa- - Ah! Els anarquistes em deuen la pos- aquestes idees que tenia. Lluitant contra - «Sol i Vida». L’altre era «Terra i Lliber- mana no te n’escapes». Anàvem així, mílies. Quan ens reuníem al Clot eren sessió de... sí. Estàvem fent barricades. tot. Semblava una boja. Estava contra tat». Ja no me’n recordo, però ens reu- s’acostava: «papa tu saps que tu filla...» militants amb les seves famílies, amb els Aquestes llambordes quant pesen noi. I la família, als tretze o catorze anys. Era níem tots. «papa, tu saps que la teva filla» i jo seus nens i tot. Era molt bonic. En un lloc no teníem armes. Estàvem aixecant una molt religiosa i vaig perdre a Déu. Sem- pensava: bé, si la meva mare em dóna es posaven a parlar de política un grup, barricada i no teníem armes i sabíem que blava una mena de boja. - El teu pare escrivia a la Soli? amb la sabatilla, aquest em mata quan en un altre lloc parlaven de poesia o de per allà venien piquets armats. Llavors jo - El meu pare era una persona molt in- s’assabenti. Total, deixava anar una literatura, perquè hi havia gent il•lustrada veig la casa de Cambó i jo dic: «bé, po- - Quina edat dius que teníeu? quieta. Aquesta inquietud social meva tonteria «ha dit no sé què, ha dit no sé també. Era molt simpàtic. Érem molts, dem pujar llambordes cap allà» Però qui- - Catorze o quinze anys. Haver comprés l’he heretat jo d’ell. Són els gens del meu quant» i passava. Van ser moltes les se- érem tot un tren que s’omplia. na tonteria! Ai, però què bestiesa! Pujar quin era el veritable sentit de la vida. Era pare. I escric, escric bastant bé segons tmanes que em va carregar la vida. I jo A l’ateneu vaig conèixer la meva ami- llambordes per tirar-les quan tenien pis- molt bonic. diuen. Però jo no sabia que ell escrivia amb aquesta por. Llavors, un cop em diu: ga Soledad. Anàvem moltes noies a toles i estaven lluny. Va ser molt graciós. a la Soli, van ser els meus companys de «Mira papa la teva filla s’ajunta amb els l’ateneu. La meva companya d’armes. Llavors jo em vaig separar del grup, que - Quines activitats portàveu a l’ateneu els que m’ho van dir. Llavors van anarquistes?» Ah! I a mi em va gelar la Era molt bella. Érem molt inquietes. Mu- estava com a vint metres i vaig arribar terme? començar a fer-me una mica de cas. La sang. I continuem caminant. I ell va dir: jeres Libres va tenir molta vigència a Es- allà. Vaig tocar la porta amb un pestal, va - Teníem un ateneu al Clot i jo quan es- seva columna era «Aguas Fuertes» i sig- «Ah, sí?» No va dir res. Ell escrivia a la panya. A Catalunya. I t’ho dic clarament, sortir un pagès. I li dic «obriu la porta», tava amb tota aquesta violència, perquè nava amb el nom d’Hermes. Tu saps qui Soli. Ell no sabia que jo anava a l’ateneu encara que em tractin d’immodesta, «no perquè està molt net». Era bellíssim, no era rebel•lia, era fúria el que jo tenia. era Hermes? i jo no sabia que ell escrivia a la Soli. Mai perquè hi érem la Soledad i jo. Jo orga- allò era bellíssim. El terra blanc de mar- Ràbia contra la meva cosina que es volia no m’havia parlat de res. El meu germà li nitzant la regió i ella organitzant des de bre, l’escala, etc. tallar els cabells i el marit no la deixava. - Sí diu: «m’has sentit pare?» «Sí, t’he sentit» Barcelona. Tot el que es va fer, les pro- Em diu: «No, t’obriré, acabo de netejar. Si Era horrible com es vivia. Vostès no te- - Qui era? «I tu saps qui són els anarquistes? —li motores érem nosaltres que teníem vint t’obro m’embrutaràs tot i vindran els sen- nen ni idea. va preguntar el meu germà—», «No Qui anys. Ella i jo. És clar, érem dirigides per yors». Jo li dic «els senyors no vindran», Els meus companys que tractaven - El missatger, de la mitologia són?» «Aquells que tenen pistoles i llan- Lucía Sánchez Saornil i per Mercedes «però no et obro» i li dic «si no m’obres d’organitzar els sindicats dins de la grega... cen bombes», «Sí?» i continuem parlant Comaposada, i també amb la participació amb aquesta pistoleta —una 6-7-5—, re- presó... no noi ... era bell, era molt bell. - Ah, sí. En una enciclopèdia deien que i no va passar res. I ja em va alliberar. d’Amparo Poch Gascón. bentaré el pany i entraré. Llavors em va Quina sort que vaig viure tot això! Vos- era un bandit, però no... era un iniciat. Jo tampoc sabia que ell escrivia a la Soli. obrir. Vaig pujar. Vaig anar a on els meus tès no tenen aquesta sort. Les idees, les Has llegit alguna cosa de doctrines eso- Llavors una nit me’l trobo al carrer quan - El fet que fóssiu dones, també companys i els vaig dir: «veniu, que he nostres idees, en realitat són les que han tèriques? jo venia del Clot i em diu: «t’acompanyo podia implicar que hagués cer- obert una casa. Jo no sabia ni de qui era. de salvar la humanitat en el futur. Els teus a casa, d’on véns?», «Vinc del Clot». Per ta subordinació O no? Des dels balcons d’allà podem defensar- néts o potser els teus rebesnéts ho veu- - No descomptat la meva mare era a la por- - Els companys, molt anarquistes, però nos. D’aquí no, ens massacraran. ran. Tu no. - Els anarquistes es van quedar només ta amb l’espardenya. Això no fallava. I respecte a la dona igual de masclistes Llavors van venir tots els meus companys 16 Maig de 2012
- 18. NAMITA DE CERVELLENTREVISTA m amb... tzació anarcofeminista Mujeres Libres e han de salvar la humanitat” i vam prendre possessió de l’edifici. Era moltes, moltes. ha tretze. Per això jo sé que és l’únic que ha Mujeres Libres aquí per alliberar-les, molt bonic perquè els primers dies les existeix sobre Mujeres Libres. però elles es van alliberar soles i han > LES FRASES... Joventuts Llibertàries vam prendre el pri- - A Manresa vas estar també? assolit unes posicions que això, quan jo mer pis. Una oficina i després al dia ja - A Manresa, a Granollers. Ja no me’n re- - En acabar la guerra, a l’exili, vaig arribar aquí, eren utopies. següent van començar a venir. Era molt cordo, els més importants. I jo anava pels vas primer a França. bonic, perquè hi havia una olla de fang i meus propis mitjans. Anava en carros, en - Passem la frontera de les últimes. - Estàs a favor de Chávez? venien els nois i van dir: «tu et quedes carros de burros, així. - Estic completament d’acord amb el aquí d’enllaç» i marxaven i jo em queda- - A França no va ser fàcil. Vas col•laborar Procés. va allà. Eren els primers dies, el 27, 28 - De fet vas participar en els amb la resistència contra els nazis i, per i 29 de juliol. Jo em quedava allà. Mira alliberadors de prostitució du- què marxes a Veneçuela? - Però, com anarquista, no et quina puresa. Nois de les joventuts lliber- rant la guerra. - Ja havia nascut la meva filla, tenia cinc crea rebuig com a president o tàries venien a portar-me joies que ha- - No van existir... anys. T’explicaré. Quan vam arribar a com a militar? Com es porta vien requisat i jo les ficava en una olleta França Soledad i jo com érem tan te- això? de fang que hi havia allà. Te n’adones? - Però campanya de propagan- rriblement apassionades per les idees, - No és Chávez qui ha creat tot això. Un Després quan vaig marxar aquí va que- da... per la lluita de Mujeres Libres, ens vam líder no fa les circumstàncies, són les dar l’olleta On haurà anat a parar aquest - Sí, es va fer però no es van arribara veure molt malament. A ella li van haver circumstàncies que fan al líder. I la provi- tresor?, Però tu veus què puresa la dels fer. Això va ser una iniciativa del doctor de donar electroshock i jo vaig intentar dència ha volgut que en aquest moment nois? Era molt bonic. Estic molt contenta Ibañez. Nosaltres ajudàvem però això va suïcidar-me. No assumíem la derrota. No sigui un Chávez, perquè Chávez està al d’haver viscut tot això. quedar en el paper. la podíem assumir. servei d’un Procés. No és Chávez qui di- rigeix, és el Procés, l’evolució en la qual - Et volia preguntar sobre les - La revista Mujeres Libres te- - Per això et vas animar a venir vivim que ha escollit, que se serveix de unions i l’amor lliure. S’ha par- nia molta qualitat respecte a les cap aquí? Chávez. Això és el que jo penso. Ho fa lat bastant d’una banda de les altres de l’època. - Llavors els companys em van arreglar força bé, tot i moltes equivocacions i mal- unions lliures i d’altra banda de l’amor lliure. - Mujeres Libres existeix encara gràcies a mi. Quan estaven entrant els feixistes per tot perquè jo vingués. Al principi ens reuníem els companys, però ens vam grat moltes ficades de pota. Una anarquista de cap a cap com jo, “Els - Mira, això de l’amor lliure... nosaltres consideràvem que l’amor lliure era que una punta, Lucía i Mercedes ja s’havien anat a França i qui es va quedar aquí dispersar, es van morir. Vaig perdre la connexió. Jo vinc a Veneçuela sense una dóna suport a Chávez que és un auto- ritari. companys, molt s’unissin les persones sense signar vaig ser jo. Me’n vaig anar a parlar amb professió. Sense res, amb una nena de papers. Res d’anar a dormir per gust. el Chena, el secretari de la FAI. Quan em cinc anys a la mà. - A Espanya has tornat cinc ve- anarquistes, Aquesta no era la interpretació de les jo- va veure el Chena em diu: «Quina gràcia! gades m’has dit. ventuts llibertàries de l’amor lliure. Érem Tu ets aquí? El teu Estat Major ja està a - Llavors no t’has mantingut en - Sí, precisament com som pocs els que més puritans que els altres. França, va marxar aquesta nit.» S’havien contacte amb moviments anar- quedem d’aquella epopeia que vam viu- anat. Els havien dit que ja havien entrat quistes o feministes? re. Vam ser protagonistes. Molts grupets però - Tu vas ser la secretària de la els feixistes. Li dic «bé, jo també sóc - Vaig perdre el contacte amb tots. d’ara no volen que això s’esvaeixi en el regional de dones lliures. - Bé clar, quan vaig tenir organitzada tota Estat Major i estic aquí. Cal fer alguna cosa? »« No, no, ja poden agafar la ca- - Vius a Veneçuela des del 1948. no res. Als pocs que quedem, una mica protagonistes, ens espremen perquè els respecte a la la regió. Que bo, vam decidir fer un co- mitè regional en regla. Quina edat tenia rretera, el camí per França ». Llavors vaig marxar on estaven les me- Com has vist el canvi des que vas arribar aquí, de la societat expliquem i això a mi em dona molta sa- tisfacció. Tot i que no serveixo per aques- dona igual de jo, vint anys. Era molt intel•ligent saps? I escrivia molt bé. I escrivia molt bé, era ves companyes de l’agrupació de les Corts «No hi ha res a fer, cal anar per veneçolana i sobretot a la dona com l’has vist evolucionar en tes coses em presto amb molt de gust, per dir el poc que sé. masclistes l’única que sabia escriure. Gràcies als gens del meu pare. França». Quan vaig anar a París em vaig endur aquest país? - Bé, ho repeteixo. Davant la dona ve- * Eulàlia Vega: Pioneras y revolu- que la resta. - Quines van ser les principals activitats de les agrupacions de Mujeres Libres? també el paquet enrotllat de Mujeres Libres. Per això existeix Mujeres Libres. neçolana em trec el barret, Valen un imperi i Chávez ho ha comprès. Es fia cionàrias. Icaria, Barcelona, 2011. Ells no - Hi havia classes de puericultura, in- fermeria, secretariat, tall i confecció. Aquesta és una glòria que em càrrego jo. Llavors hi havia una companya, Re- més de les dones que dels homes. És la veritat. En llocs de molta responsabilitat Versió llarga de l’entrevista publi- cada a: El Pèsol Negre número acceptaven però Soledad buscava els diners per als pro- née Lamberet a França. Em van donar ha posat a dones i això diu molt: no hi 56. fessors. l’adreça i jo vaig anar nosaltres a casa seu. Allà esta- - Eren moltes agrupacions, a va Mercedes, estaven molts pobles? diverses companyes. - Sí, jo escrivia als grups de les joventuts Mercedes, que jo era els vam llibertàries i ells enviaven els estatuts. No la seva mà dreta, era teníem cap organització, teníem tot just els estatuts d’allò que volíem organitzar i una dona molt culta i molt bona, quan em sacsejar.” acudien com mosques a una bresca. veu em diu: «Conchita, Quan penso en això em sento tan con- hem desaparegut, no tenta. Jo tinc una vida ara que és un de- sastre. Estic sola. Tots s’han mort perquè queda rastre de nosal- tres» jo dic «Jo tinc les “Quan ens com jo he viscut tant, se m’han mort. Tu has escoltat parlar d’Antonia Fontanillas? revistes». Mira, aques- ta dona que li dóna un vam exiliar És una molt bona amiga meva. L’altre dia em va enviar un disc amb cançons. Can- atac dels salts que do- nava. «No, si havies de no assumíem tava molt bé ella. ser tu» elles s’havien escapat. «Me les has la derrota. de deixar», «no, són No la podíem - Quina era la teva feina doncs? - Adoctrinar-les, despertar-les, sacsejar- meves, jo me les vaig assumir.” les, res més. En molts pobles les noies portar», «I què en faràs de les joventuts llibertàries reunien a tot tu amb elles noia?» I jo el poble, a les dones del poble que volien sé que són les meves venir. A Reus recordo que una vegada perquè cal un número. va venir l’aviació a bombardejar, i havien Van sortir catorze i n’hi Maig de 2012 17
- 19. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Llibertat per a tres vaguistes del 29M. Laura segueix empresonada L’Audiència de Barcelona ordena la llibertat sense fiança de tres vaguistes presos des del 29M Jesús Rodríguez – En la ment de tothom, malgrat l’alegria CGT Barcelona. Unes 200 persones van Setmanari Directa del moment, també hi havia la Laura tallar la Via Laietana durant una estona Gómez, secretària d’organització de la per a exigir la seva llibertat. La reivindi- CGT, qui continúa empresonada a Wad- cació per la llibertat de la companya de T Ras (Poblenou). El jutjat d’instrucció 23, CGT va estar molt present en les diverses remenda bronca judicial entre que en va ordenar l’empresonament, o manifestacions i actes del 1r de Maig or- l’Audiència de Barcelona i el jutjat l’Audiència de Barcelona també s’hauran ganitzats per la CGT a diverses ciutats de d’instrucció 18 de la Ciutat de la Justícia. de pronunciar els propers dies respecte la Catalunya i també a la resta de l’Estat es- Un cop finalitzada la cimera del Banc seva posada en llibertat. panyol. La solidaritat s’ha anat estenent Central Europea i, per tant, també les també amb concentracions solidàries es- enormes pressions polítiques exercides CGT exigeix que pecífiques a nombroses ciutats, seguint des de la Fiscalia, el jutjat que va ordenar la màxima de “si ens toquern a una, ens la presó preventiva per Javi, Isma i Dani també es deixi en toquen a totes”. ha protagonitzat una lamentable cursa a contrarellotge per intentar demostrar la llibertat a Laura Prèviament a la detenció i empresona- Gómez ment de la Laura, s’haviem portat a terme seva bona praxis judicial. diverses mobilitzacions per demanar la A primera hora del matí del divendres CGT Barcelona llibertat dels altres tres empresonats per 4 de maig, i quan ja s’havia filtrat que participar en la vaga del 29M a Barcelona: l’Audiència de Barcelona estava a punt Des de la CGT ens alegrem de la po- Isma, Xavi i Dani. de deixar en llibertat els tres vaguistes sada en llibertat sense fiança dels tres Més de 2.000 persones es van manifestar presos des del 29 de març, la jutges- companys detinguts el 29-M, Dani, Isma el diumenge 22 d’abril a la tarda al cen- sa Carmen García ha redactat un auto tre de Barcelona per denunciar de nou de llibertat i l’ha filtrat a un diari per tal i Xavier, el dia de la Vaga General. l’empresonament dels tres manifestants d’aconseguir que s’informés que ella ha- Mai tenien que haver ingressar a la presó de la passada vaga general. La manifesta- via estat l’artífex de l’alliberament. i passar el mes que han hagut de passar ció, que anava envoltada per furgons po- La secció vuitena de l’Audiència de Bar- tancats. licials a la part davantera i a la cua, enmig celona, a la mateixa hora, segellava un La CGT considerem que s’ha de posar de la Via Laietana la capçalera va girar en auto de posada en llibertat molt més també en llibertat a Laura Gómez ja que direcció al Forat de la Vergonya, on es va raonat, on es contradiuen alguns dels tampoc existeix cap motiu perquè se- fer lectura d’un manifest en homenatge a raonaments presumptament jurídics que gueixi empresonada. les víctimes del muntatge del cas 4F, per Carmen Garcia ha esgrimit durant l’últim La CGT seguirem amb la nostra cam- tot seguit continuar en direcció al passeig mes per tal de mantenir la presó preven- panya de concentracions, mobilitzacions, de Lluis Companys, on va finalitzar. tiva. A més, l’òrgan provincial ordena la i tots aquells actes que considerem que Més d’un miler de persones es van con- llibertat sense cap tipus de fiança i, per poden ajudar fins a aconseguir la seva centrar a la plaça de Catalunya de Barce- tant, deixa en paper mullat l’escrit de la posada en llibertat. lona el 14 d’abril en defensa dels drets i les senyora Garcia on es demanava el dipòsit llibertats civils, i per rebutjar les mesures d’entre 3.000 i 6.000 euros per cadascún Mobilitzacions d’enduriment del Codi Penal proposades la detenció preventiva o l’extensió de la silenciar la protesta social davant les dels presos. pel ministre de l’Interior, Jorge Fernández legislació antiterrorista als actes de van- retallades en serveis bàsics i els drets Molts familiars i amics dels tres vaguistes per la llibertat dalisme urbà seran ineficaces i constituei- laborals. Díaz, i pel conseller d’Interior de la Ge- s’han desplaçat fins a les presons de Can de les activistes neralitat, Felip Puig. L’acte havia estat xen un atemptat als drets civils guanyats A més, consideren que l’estat ja compta Brians i Quatre Camins per donar-los la empresonades convocat per la Federació d’Associacions després de 40 anys de dictadura, ja que amb prou instruments per enfrontar-se a benvinguda un cop han creuat els murs de Veïns de Barcelona (FAVB) i va rebre atempten contra la base del nostre sis- les accions violentes d’uns quants i que dels centres penitenciaris. L’hora exacte Redacció el suport de partits d’esquerres, sindicats tema de drets i llibertats jurídiques i van és inacceptable tipificar com a delicte la era una incògnita, però finalment van sor- i nombroses entitats civils. en contra de drets fonamentals com els resistència passiva pacífica, caractreísti- tir tots tres a les set de la tarda. Abraça- La CGT de Barcelona va convocar una Des de la FAVB denuncien que les me- de manifestació, reunió i protesta, i obren ca de la respostes ciutadanes als desallo- des, aplaudiments, llàgrimes i molta emo- concentració el 26 d’abril per la tarda en sures, proposades després dels aldarulls una deriva cap a l’autoritarisme. També tjaments per impagaments d’hipoteques, ció durant la retrobada després de 34 dies protesta per l’empresonament de Laura durant la vaga general del 29 de març, consideren que obeeixen una estratègia les mobilitzacions sindicals i altres protes- d’empresonament. Gómez, Secretària d’Organització de com la restricció dels drets de reunió, de la por, de crear alarma social i així tes ciutadanes. Un miler de manifestants rebutgen el neofeixisme al Clot en una marxa pacífica i festiva Redacció institucional, l’esquerra anticapitalista per seguir una xerrada so- o l’esquerra ndependentista fins a mo- bre ’Moviments alternatius viments socials, activistes veïnals i mi- italians’ a càrrec d’un mili- litants de l’antifeixisme més combatiu. tant que havia passat mig À mplia unitat antifeixista a Barcelona, al barri del Clot: això va mostrar la manifestació del dissabte 5 de maig Pacíficament van mostrar el seu rebuig als feixistes mentre una cinquantena any al país proper conei- xent l’escena ultra italiana, d’ells s’aplegaven al seu local, protegit sense que els mossos que que, tot just el dia en què es complien per un dispositiu de Brigada Mòbil que blindaven el tram del carrer 62 anys de l’alliberament del camp de va blindar el tram de carrer on s’ubica i Independència entre Ros- concentració de Mauthausen, va aple- va aprofitar el final de la marxa per iden- selló i Provença els destor- gat un miler de ciutadans recorrent els carrers del barri en rebuig del casal tificar alguns militants antifeixistes que bessin ni els identifiques- d’inspiració neofeixista que, des del ge- es volien apropar al local neonazi. Dos sin. Entre els assistents a ner passat, hi ha instal•lat al carrer Inde- d’ells van acabar detinguts i traslladats l’acte hi havia destacats pendència 333. a la comissaria de la Travessera de les dirigents de l’escena ultra La manifestació, convocada per Uni- Corts acusats d’atemptat a l’autoritat.. com A.A.S., que va ser tat Contra el Feixisme i el Racisme Mentre es portava a terme la manifes- candidat i compromissari (UCFR), amb el suport del teixit asso- tació antifeixista, segons informava el de Democracia Nacional, i ciatiu del barri i d’organitzacions diver- setmanari Directa, una cinquantena Alberto Sánchez, impulsor ses, va aplegar gent molt diversa, des d’ultradretans es va aplegar al local del del local i regidor de PxC a de membres de partits de l’esquerra carrer Independència 333 de Barcelona l’Hospitalet. S 18 Maig de 2012
- 20. SENSE FRONTERES Per una democràcia real El #12M15M cal tornar a recordar que no som al servei de totes mercaderies en mans de polítics i banquers i que volem les persones reapropiar-nos de les nostres vides i dels béns comuns Mobilitzacions #12M15M La plaça de maig serà global Redacció E l moviment sorgit en les assemblees del 15M i Occupy Wall Street ha pre- parat accions entre el 12 i el 15 de maig de 2012 per tot el planeta, en forma de jornada global de mobilització i lluita. Oc- cupy Wall Street ja va iniciar les mobilit- zacions als EEUU el dia 1 de Maig. El Maig Global desborda les xarxes per tal de convertir els carrers en l’altaveu més gran del món el 12 de maig. Amb aquesta intenció, les xarxes sorgides arran del 15M i de Occupy Wall Street (OWS) han preparat una nova cita per a sortir als carrers a manifestar el des- contentament amb la gestió de la crisi financera. I, sobretot, a recordar que no som mercaderies en mans de polítics i banquers i expressar que compartim un desig de reapropiar-nos de les nostres vides i dels béns comuns per mitjà d’una democràcia real al servei de totes les persones. Un any després de la mani- festació de Democràcia Real Ja (DRY), el #12M15M és una aposta per superar les mobilitzacions internacionals simultà- nies del passat 15 d’octubre i visibilitzar l’existència d’un moviment global que proposa alternatives factibles, com a ex- pressió d’un moviment que no confia que els nostres líders polítics resolguin els nostres problemes i que creu que hem de fer-ho nosaltres. particular May Day. les alternatives que ja s’han començant tan divers a un llistat de punts. ciutadanes i ciutadans. La confluència es feia esperar des de a construir en aquest últim any: coope- A Barcelona, les assemblees populars Aquests punts volen ser un punt de par- Mobilització la tardor, quan el moviment Occupy ratives integrals, grups d’autoconsum, han acordat cinc línies, sintetitzant, par- tida per a vertebrar accions i campanyes internacional i global s’estenia des de Wall Street a nombro- rehabilitació veïnal d’espais abandonats, tint del treball fet, exigències dels grups que exigeixin aquests drets que ens sem- ses ciutats d’EE UU i va proposar el dia accions de desobediència civil a l’estil “Jo que més han treballat des que va co- blen inalienables. De totes formes, més El 12 de maig és el dia triat per a les mar- 11 de novembre com a data per a conso- no pago”, bloqueig de transports i nodes mençar el moviment. Aquest 5 punts són: enllà de les línies generals consensua- xes i manifestacions i el 15 de maig es lidar-se mundialment. Encara que no va de comunicacions, ocupacions d’edificis - NO AL DEUTE: Ni un euro més per a des globalment, a cada ciutat els mani- faran accions disruptives que intervinguin quallar, va servir perquè les assemblees i espais públics, enviaments massius rescatar als bancs. Auditoria ciutadana festos tenen característiques i continguts en els fluxos del capital i en la mobilitat. s’engeguessin per tot arreu. d’e-mails a autoritats, i retirada de diners del deute. No pagarem el deute il•legítim propis. Les convocatòries sobretot s’estan mo- A l’abril va tenir lloc a Milà el segon Hub- de bancs per a transferir-lo a entitats de creada per aquells que van provocar la Un altre debat recurrent ha estat el de vent per Europa, Estats Units i Llatinoa- Meeting, trobada en la qual activistes de banca ètica. Des de Rurales Enredadxs, crisi. les acampades. En ciutats com Madrid, mèrica, però també hi ha convocatòries tot el món van posar en comú els seus el col•lectiu que des del 15M opta per - PELS SERVEIS PÚBLICS: Educació i Barcelona o Sevilla s’ha plantejat tornar per Àsia i Àfrica. Es parla de vaga, però plans per a un mes de maig molt calent. l’autogestió fora de les ciutats, es propo- sanitat públiques, gratuïtes i de qualitat. a acampar, al menys entre els dies 12 i no en termes laborals: és el moment de A EE UU, el dia 1 de maig, a més de la sa un èxode a ecoaldees. No a les retallades de la despesa pública, 15 de maig, però el govern espanyol ja seguir experimentant una vaga social (de vaga, el col•lectiu Adbusters iniciava una Tota aquesta informació s’ha bolcat per no a la privatització dels serveis públics. ha declarat públicament que no permetrà consum, de cures, que incorpori a treba- acampada a Chicago que durarà un mes, xarxes socials a internet, i en les últimes - TREBALL JUST: Repartiment del tre- noves acampades als espais públics. A lladores precàries...) com la que ja es va per a coincidir amb la reunió del G8 del setmanes s’ha intensificat la difusió a ball, salari digne i no a la precarització. nivell internacional, a Londres també es assajar a l’Estat espanyol el passat 29 de 19 al 21. peu de carrer per a arribar al 99% de la Retirada de la Reforma Laboral. vol tornar a acampar. En la majoria de març. Es planegen centenars d’activitats Del 5 al 15 d’abril el Ágora d’Atenes ce- població, fent un ampli treball en barris - HABITATGE DIGNE: Dret garantit a ciutats però es prefereix no planificar-ho i a tot el planeta, segons el mapa en el lebrava l’arribada de les marxes que van i pobles. l’accés a un habitatge digne. Dació en actuar sobre la marxa. qual s’estan registrant http://squaresda- emprendre camí a Grècia a peu o amb Des de gener, el debat ha girat entorn pagament retroactiva. Parc d’habitatges tabase.crowdmap.com bicicleta al novembre. Es defineix com de consensuar una identitat unitària que de lloguer social. Promoció de coopera- Webs per a informar-se i partici- Amb la data triada al desembre, des de espai obert i horitzontal, sense partits vagi lligada a un manifest comú o una tives d’habitatge. par en el #12M15M: gener s’han realitzat reunions converti- polítics, basat en principis d’inclusió, coo- taula de reivindicacions. Per a algunes - REPARTIR RIQUESA: Reforma fiscal Convocatòries i difusió: http:// des en espais de coordinació per a posar peració, respecte i noviolencia. Després, persones és indispensable dotar-se de que permeti distribuir de forma justa la www.may12.net en comú les idees que circulaven per del 17 al 19, Blockupy Frankfurt progra- contingut concret, però altres neguen la riquesa que produïm entre tots i totes. Assemblees, actes i notícies: les assemblees de les places, que han mava tres dies d’acció: presa de places, possibilitat de reduir un moviment global Renda Bàsica universal per a totes les http://www.globalmay.org/blog anat decidint a nivell local a quin repertori bloqueig del Banc Central Europeu i d’accions s’adherien. A Madrid i Barcelo- manifestació massiva. En la Bienal d’Art na, les ciutats més actives, hi ha hagut Contemporani de Berlín, del 29 d’abril grups de treball amb assemblees setma- al 1 de juliol, es reproduirà una plaça a nals des de febrer. Les xarxes generades l’estil Occupy i 15M. en les acampades s’han tornat a reacti- var en moltes altres ciutats En el cas d’EEUU, finalment s’ha fet una Punts reivindicatius jornada d’atur el dia 1 de maig. Allí no és bàsics festiu ni està legalment permès convocar una vaga general, pel que es va fer una Seguint la dispersió descentralitzada crida a no acudir als centres de treball o del 15M, les accions no es cenyiran a estudi sense comptar amb els sindicats. una sola temàtica, tocaran tots els pro- Les associacions pels drets de les per- blemes socials identificats, moltes es sones migrants i treballadors no regulats basen a oferir informació, crear cons- també han estat protagonistes en aquest ciència i empoderar, així com presentar Maig de 2012 19
- 21. SOCIAL Amb l’excusa del deute ens imposen Sobredimensionant la conflictivitat social del passat retallades, 29M, Felip Puig ha llançat una campanya d’ampli privatitzacions i espectre contra qualsevol espurna de dissidència reformes BALA PERDUDA Velcro i En defensa del Port desobedièn- cia Vell de la Barceloneta tots. Creiem, a més, que en aquest Toni Àlvarez http://labarcelonetarebel.org decidir cal escoltar molt especial- ment la veu dels veïns i les veïnes dels barris adjacents. Som en un mo- D avant la darrera ofensiva repres- siva del govern parafeixista de CyU he pres la determinació de com- Avui volen tant altes les gavines del Port, que planejen només: ment de crisi econòmica i social pro- funda i qualsevol actuació que pre- tengui transformar el nostre entorn prar-me unes sabates amb velcro. Sí, el pal més jove i prim hauria d’estar pensada i destinada a vull manifestar que estic preparat per- del “Mari Angeleta” garantir els drets i el benestar de la què en qualsevol moment, els esbirros sota la bola d’or, ciutadania. del mamporrero Puig, vinguin a casa ou el dring transparent de llurs ales Però l’experiència ens demostra que a buscar-me, que m’esperin a la porta- quietes les reformes del port, ben al contra- lada, que vinguin a la meva feina, que De cara al sol ri, han estat pensades i impulsades m’esperin a la carretera...en fi, de qual- cent veles; per empreses privades, les quals, a sevol de les diverses formes que ho han i el banderol vermell que rumbeja el través de les concessions que atorga fet al llarg d’aquest darrer mes a la re- seu frec. l’Autoritat Portuària, s’apropien i es cerca de persones a les que incriminar El vaporet passeja el bells somnis lucren amb els espais públics de la els perillosos delictes d’ interrompre la atlàntics, ciutat. circulació de la via pública (al dia de ran dels molls en la calma: L’actual reforma del Port Vell apli- la vaga general) i de diferents disturbis L’home de les taronges passa el ca- ca, per enèsima vegada, una fórmula sense absolutament cap prova de cap rretó ple. de la qual ja coneixem el resultat, tipus.És l’estil mamporrero dels sica- (Joan Salvat-Papasseit, Diumenge) la mateixa que va aplicar-se amb ciutadans ens podríem haver retro- SoStenible i access-info. ris del “govern dels millors”, impunitat l’Hotel Vela, el Maremàgnum i el bat amb el nostre patrimoni marítim, El planejament urbanístic que es porti per estomacar, reprimir i generar por i inseguretat. Els hi molestem, està clar, Reformar el Port Vell, World Trade Center, aquella fórmu- com ara la llotja del peix i la torre del a terme en el port de la ciutat ha de en benefici de qui? la que es basa en el dogma que les rellotge del port de pescadors, allà on ser redactat i consensuat de manera més del que ens pensem. I ens volen grans estructures de luxe, pensades hauríem pogut gaudir d’equipaments vinculant amb els veïns i en cap cas quietes, qui es mogui surt a la foto i la pengen a la web del departament del per a una reduïda elit econòmica públics i comunitaris, toparem amb la s’ha de supeditar als interessos privats, El Port Vell ha estat, de sempre, un postmodern Goobbels Puig. D’aquí a mundial, podran, en temps de crisi, cara més excloent dels milionaris. sinó al bé comú i a la garantia del dret a espai estretament vinculat a la vida la comissaria o la presó hi ha un pas, beneficiar tota la ciutat. Una reforma d’aquestes dimensions la ciutat, i ha de contemplar en tot mo- dels barcelonins. Sense el comerç un pas alimentat pels mitjans de comu- Però el gran beneficiat de la reforma és una guerra declarada als veïns. Vo- ment les necessitats socials, de recursos marítim i la indústria que se’n deriva nicació, pels polítics que busquen des- del Port Vell serà, sens dubte, Sa- len convertir la Barceloneta en una i equipaments, del barri de la Barcelo- i el propicia no s’entén el desenvolu- acreditar la lluita dels “muchos”. Ells lamanca Group, de la mà de Mari- Marina d’Or per a les elits. neta i de la ciutat de Barcelona. pament econòmic, cultural i identitari són pocs, recordem-ho constantment. na 92, una drassana de iots de luxe L’exclusió de la ciutadania, la negati- Una reforma del Port Vell ha del barri de la Barceloneta, de la ciu- Sí, tenen armes, lleis injustes que am- vinculada a Roman Abramovich. va a contemplar els seus drets i neces- d’incloure el foment de l’economia tat de Barcelona i del país. plien al seu gust i necessitat, mitjans Aquesta drassana es va instal•lar al sitats en aquest projecte, provocarà la tradicional, com ara la pesca, amb un Lamentablement, però, aquest port per difondre i ampliar les mentides port ara fa dos anys, en un moment destrucció de l’economia tradicional increment de les ajudes a la reparació que sentíem com a nostre, i que que el conseller goobbelinià crea. en què no hi havia iots de luxe per de la Barceloneta. La pesca i el petit de vaixells i al pagament del gasoil. administra l’Autoritat Portuària de Val, d’acord, Però som molts més, te- a reparar, i va fer fora una drassana comerç de tota la vida, actualment ja Una reforma del Port Vell ha de pro- Barcelona (APB), s’ha convertit nim raó, no volem patir les seves re- anterior, però històrica, que donava prou amenaçats, desapareixeran de moure ajudes per tal que les persones avui dia en un espai hermètic que els tallades i no ens aturarem. Cal afinar feina a molta gent de la Barceloneta, manera definitiva, amb la consegüent amb pocs recursos puguin assistir a ciutadans més aviat associem a es- l’estratègia, de fet només cal rescatar- la Vulcano. pèrdua de llocs de treball i la degra- la formació que es requereix per ser càndols diversos per malversació de la de la nostra història: desobediència En el futur, si la reforma va enda- dació del teixit social. El petit boti- pescador. Una reforma del Port Vell civil. Tot i que fa pocs dies, un cap fons i narcotràfic. vant, els veïns haurem perdut un al- guer no podrà competir per uns preus ha d’incloure una escola dels oficis policial del mamporrero Puig va re- I tot i això, continuem pensant que de lloguers i llicències que sí es pot tre espai. El Port Vell l’hauran tancat de la mar a la qual puguin accedir les conèixer públicament que, si Gandhi el port forma part de la ciutat i en- i fortificat amb una reixa, seguretat permetre la mena de comerços que persones amb menys recursos dels hagués estat a la plaça Catalunya el tenem que les transformacions que privada i guardaespatlles, i mai més atrauria la reforma. nostres barris. passat maig, hauria acabat apallissat i l’afecten hem de decidir-les entre ens hi podrem acostar. Allà on els Hem de subratllar, a més, que Aquesta reforma no es pot dur a detingut. El mateix amb Luther King... l’increment de la pressió del turisme terme sense mecanismes que prote- No hi ha tantes presons per tancar-nos sobre la Barceloneta tindrà, entre al- geixin els veïns de les conseqüències a totes les persones que estem dispo- tres efectes, l’aparició de més aparta- indirectes que tindrà en el mercat sades a dir prou, a rebel•lar-nos con- ments turístics, que avui dia ja consti- de l’habitatge, en la seguretat, en tra el desmantellament de la sanitat, tueixen un problema molt greu. Hi ha l’ofegament del comerç tradicional i l’educació i els serveis bàsics públics, d’una banda, el deteriorament de la en l’increment en el preu del cistell contra aquesta estafa que li diuen crisi. convivència i el veïnatge, i de l’altra, de la compra. No. Puig, sicaris, esbirros, us espero. i sobretot, l’encariment dels lloguers Aquesta reforma no es pot dur a ter- Ho deia al segle XIX, Henry David dels habitatges, que assoleixen xifres me si no hi una garantia de reallot- Thoreau: “Sota un govern que empre- inaudites. L’habitatge, convertit en jament, amb les mateixes condicions sona injustament , el lloc adequat per a mercaderia pels especuladors, esde- econòmiques i d’accés a serveis, per una persona justa és la presó”. vé inaccessible per als veïns i veïnes, Sí, m’he comprat unes sabates de vel- als veïns que ara viuen al Port Vell, i que es veuen indirectament —i de sense les indemnitzacions pertinents cro, el xandall el tinc a punt, no em feu vegades directament— expulsats del por. No perdrem temps en desfer-me per les molèsties generades. barri on tenen les arrels i la vida. Per això, als nostres governants els els cordills de les sabates si em fiqueu a les vostres gàbies, no em feu por. No diem: estem soles, som els “muchos”, recor- Nosaltres demanem: Vosaltres no sabeu què és guardar deu miserables, vosaltres feu les lleis, fusta al moll nosaltres posem el cos i les idees, aga- Cal una reforma interna de l’APB que Ni sabeu l’oració dels fanals dels feu bé els nostres noms i adreces. Mi- estableixi mecanismes democràtics vaixells reu-nos bé a la cara, no ens deixarem de decisió sobre els projectes urba- Nosaltres, els veïns, sabem que la atemorir per la vostra miserable de ser- nístics que impulsa, i també sobre ciutat no es construeix sense nosal- vir i llepar la mà que us penseu que us l’elecció dels càrrecs de Presidència tres, dona de menjar. No us equivoqueu, hi i Direcció General. Aquesta necessita nosaltres, els veïns, sabem que la haurà un dia que, els que us paguem la de la implementació de protocols de democràcia no és fa al dictat d’una nòmina, decidirem sobre el vostre des- transparència pel que fa a la docu- empresa privada. tí. Mentre seguirem desobeint, faltava mentació, els acords, els pressupostos Adhesions a pdefensabarceloneta@ més, a la injustícia. i la gestió, en la línia que proposa Red yahoo.es 20 Maig de 2012
- 22. OPINIÓ-SOCIAL Procésd’Auditoria SALUT I ANARQUISMES Democràcia? Ciutadana per a no Josep Cara Rincón (Berga) www.bllibertari.org/pepcara pagar el deute il·legítim E n algunes manifestacions es can- ta allò de: «li diuen democràcia i no ho és». No estic gaire segur d’estar d’acord en el lema. La democràcia parlamentària representativa burgesa és exactament això que tenim. És per Plataforma Auditoria les grans fortunes. això que tant es podria cantar que «li Ciutadana del Deute “No La Plataforma Auditoria Ciutada- diuen democràcia i ho és o no». En Devem! No Paguem!” na del Deute “No devem! No pa- tot cas, allò que em cansa és que els guem!” buscarà treballar de forma que no creiem en la democràcia sinó conjunta amb altres grups, orga- que la patim a contracor hàgim de re- E ls dies 24 i 25 de març es va nitzacions, moviments socials i cordar als demòcrates totes les tram- celebrar a Madrid una Trobada sectors en lluita. El deute és el mo- pes que fan, tot allò contrari al règim Estatal per a promoure el procés de tiu pel qual Governs i Institucions que diuen defensar que practiquen. auditoria ciutadana del deute, amb la Internacionals imposen retallades, La classe política indulta els seus participació de més de 100 persones privatitzacions i reformes com la amics quan han robat de manera tant de diferents ciutats de l’Estat espan- Reforma Laboral o de les Pensions matussera que no s’han pogut escapar yol, per a demostrar la il•legitimitat en el nostre país i la resta de la Pe- de la condemna dels seus amics jut- del deute, denunciar als seus res- rifèria europea i el Sud Global. En ges. La mateixa classe social, els po- ponsables i exigir el NO PAGA- aquest sentit és de gran importància lítics, posen a treballar els seus amics MENT del deute il•legítim. treballar de forma conjunta per a i parents no només fent places a mida Ciutadanes, assemblees del 15-M dir NO al pagament del deute, alho- a l’administració, sinó amb la increi- de diferents ciutats, juntament amb ra que se segueix lluitant contra les ble figura del càrrec de confiança. Els altres xarxes i organitzacions so- retallades i es reverteix la Reforma mossos es tapen la identificació i ja et cials, han constituït una Plataforma Laboral. poden pegar amb impunitat. Dins el per a realitzar una Auditoria Ciu- Des de la Plataforma Auditoria Ciu- CIE, dins les presons que passa? Ves tadana del Deute, que determini la tadana del Deute “No devem! No a saber. I, a la companya Laura i les seva il•legimitat. S’inicia així un paguem!” es fa doncs una crida a tres altres persones segrestades pel procés liderat per la ciutadania per tots i totes les ciutadanes, indepen- Felip Puig? Doncs res, un altre exem- a abordar el problema del deute. dentment dels seus coneixements o ple que els poders no estan separats experiència, a participar en aquest —diuen que el capital i el poder ten- A Espanya, igual que en altres paï- procés d’aprenentatge col•lectiu i deixen al monopoli—, doncs bé, els sos de la perifèria europea, som tes- empoderament, que retorni als ciu- polítics diuen el que els jutges han timonis de com la Crisi del Deute és tadans la sobirania expropiada per de fer i aquest ho fan. I per acabar, utilitzada per a justificar polítiques parlem dels suposats intel•lectuals, d’ajustament i austeritat amb les la dictadura dels mercats financers. creadors d’opinió o periodistes, que quals es destrueixen els drets so- contreta en contra de l’interès ge- que sí són responsables de la ma- Per a obtenir més informació sobre no són res més que bufons del poder. cials i laborals conquistats gràcies neral del poble? O simplement, són jor part de l’endeutament espanyol el procés d’Auditoria o concertar Quin tuf. Algunes estaríem en contra a l’esforç i la lluita de generacions il•legítims de per si mateixos els (més d’un 65% correspon al deute entrevistes, us podeu posar en con- de la democràcia ni que no fes tanta passades. Amb total impunitat es mecanismes dissenyats per a gene- d’empreses financeres i no finan- tacte amb nosaltres a través del co- pudor, però clar, quan put tant, doncs retallen i privatitzen serveis públics rar deute? ceres). L’engegada de la Reforma rreu auditoriabcn@gmail.com encara estem més en contra si es pot. bàsics, com l’educació, la sanitat i Durant aquest primera trobada es- Laboral suposa que de fet siguin les Per a fer seguiment de la plataforma Vaig amunt i avall amb el cotxe i es- els serveis socials. Les ciutadanes tatal, en la qual van participar més treballadores les que paguin, amb per twitter podeu seguir els comp- colto la ràdio. Sóc dels que m’agraden observen amb impotència com es d’un centenar de persones, s’ha de- sous més baixos i condicions més tes: @AuditCiudadana @Audito- les ràdios que xerren i no em cal que retarda l’edat de jubilació, es preca- finit quin tipus d’Auditoria es vol precàries, els deutes acumulats per riaBCN @AuditoriaMadrid opinin com jo. Però clar, entre poc ritzen les seves condicions de vida, promoure. Es tractarà d’un procés i massa. Els bufons es passen, entre es congelen les pensions i desapa- Ciutadà, obert a totes aquelles per- el ruquet del Basté i el chaquetero i reixen els drets laborals. sones que vulguin participar en ell. arrossegat del Fuentes pel matí no Des de la Plataforma Auditoria Ciu- Abordarà d’una banda l’àmbit de queda més remei que posar música. I tadana del Deute “No devem, No l’Estat espanyol com deutor, ja sigui per les tardes? També, també. El grup paguem” entenen que hi ha indicis a través del Deute públic o del Deute Godó s’imposa, la Vanguardia Es- més que suficients de il•legitimitat privat susceptible de convertir-se en panyola es cobra els favors a CiU, i en el deute que el Govern espanyol, pública en un futur. Es realitzarà a la Terribes, de les poques mig decents juntament amb la UE o els governs nivell Estatal, autonòmic i local. que quedaven, salta. autonòmics, estan utilitzant com El procés d’Auditoria tindrà a més Si visquéssim en un sistema de con- motiu per a tirar endavant amb una visió integral, analitzant no no- trol fi, complexe, com algunes pelis una sagnant política d’austeritat. més qüestions econòmiques i finan- i teories de la conspiració ens volen Per això s’exigeix el dret a saber, a ceres, sinó també impactes de gè- fer creure, almenys, es podria dir: conèixer els detalls del procés que nere, socials, ambientals, culturals amb un sistema tant complexe es di- ens ha dut a aquesta situació. o polítics. Per altra banda, inclourà ficil adonar-se de l’engany. Però no: Aquesta iniciativa té entre els seus també el paper de l’Estat espanyol l’engany, l’explotació, l’abús, la in- objectius l’exigència de poder de- com creditor dels deutes d’altres justícia, la presa de pèl —aquí i ara— cidir democràtica i sobiranament països del Sud Global, així com és tant clar, tant visible, tant obscena què fer amb el deute i amb el nostre dels deutes ecològics, socials, cul- i transparent que fa vomitar. futur, sense ingerència dels mercats turals, de gènere, polítiques i his- Cal aprendre a revoltar-se, a viure al financers, de la Comissió Europea, tòriques que hem acumulat enfront marge, a expropiar, a recuperar el que el BCE o el FMI. de diversos pobles. és nostre. De tot se n’apren. I la ur- El deute de l’economia espanyola Des de la nova Plataforma Audi- gència ens apreta. és enorme, se situa per sobre del toria Ciutadana del Deute “No de- Salut i anarquia! 400% del PIB però qui va contreure vem! No paguem!” es participarà i es va beneficiar d’aquest deute? És en mobilitzacions i lluites contra les cert que tots i totes hem viscut per polítiques d’austeritat, començant sobre de les nostres possibilitats, per la participació en la Vaga Ge- com ens repeteixen fins a la sacie- neral del 29M per a denunciar una tat? O per contra aquest deute ha Reforma Laboral imposada sota beneficiat a una minoria poderosa l’engany d’un Deute del qual els que continua enriquint-se amb les treballadors no són responsables. polítiques d’ajustaments i retalla- Una Reforma Laboral que res- des? Estem pagant un deute que no pon una vegada més als interessos hem generat, un deute que ha estat d’aquells, bancs i grans empreses, Maig de 2012 21
- 23. OPINIÓ-SOCIAL La vella cantarella d’Interior: a pals amb la pastanaga Vanguardia’ encén sense cap mena David Fernàndez de prova l’espectre de la “matriu ita- liana” -en una rèmora franquista de “l’enemic sempre és forani”- i les I nterior aprofundeix la deriva re- pressiva i estrena una web de de- lació ciutadana • El 29M deixa un reformes de ’mà dura’ ja són en curs i estaran enllestides abans de l’estiu. I malgrat tot, no és el 29M qui ha mo- balanç provisional de 91 detinguts, dulat l’estratègia repressiva impul- 25.000 euros en fiances i quatre em- sada de Felip Puig. Ni molt menys. presonaments • Detinguda la secre- Abans de l’estiu, obsedit per la de- tària d’organització de la CGT per rrota policial davant la desobedièn- participar en les protestes davant la cia civil registrada el 27M a la plaça Borsa durant la vaga general. Catalunya, Puig ja va encarregar la Plou sobre mullat. Teló de fons reformulació de la unitat antiavalots de cimera del BCE i antiga cultu- dels Mossos d’Esquadra i l’estudi de ra de la por atiada de nou. Prement reformes legals i penals. El passat l’accelerador de la turborepressió, In- estiu, diversos comandaments ja van terior no escatima amenaces ni recur- viatjar a Alemanya per estudiar noves sos ni noves detencions anunciades. fórmules repressives: fruit d’aquella Ho va esclarir Felip Puig després de visita els Mossos van incorporar els la vaga general: “que li tinguin por al gasos lacrimògens reintroduïts -des- sistema”. I el 24 d’abril Interior va prés de 20 anys- en la repressió regis- presentar la web especial de delació trada durant la passada vaga general. ciutadana per combatre el “vandalis- me”. En total 231 fotos i 3 vídeos i 68 Retorn al passat: del carpetes personalitzades de persones no identificades, que segons juristes 2002 al 2012 consultats vulneren obertament el dret a la pressumpció d’innocència, a van fer coincidir amb una nova deten- tar, així com els controls itinerants i recorrent obsessió persecutòria de Túnel del temps i memòria com an- la privacitat i a la intimitat. La web ha ció, la de la secretària d’organització d’identificació i les fronteres volants tall inquisitorial. Repeteix el patró re- tídot, el març de 2002, amb motiu de estat desenvolupada per l’empresa T- de la CGT a Barcelona, Laura Gó- internes a la ciutat, com l’Estació de pressiu d’una cultura repressiva que la presidència de torn espanyola de la Systems, denunciada el 2009 per con- mez, de 46 anys, acusada de partici- França. equipara dissidència amb delinqüèn- UE, Barcelona ja va patir una ocupa- par en una performance artística de Malgrat la premsa oficial ha recordat cia. Alena “enemics”, imaginaris ció policial asfixiant de 8.500 agents tractes anòmals amb l’administració protesta davant la Borsa de Barcelo- que és el primer cop que se suspen o inventats i com més desconeguts (4.000 policies nacionals, 2.000 guàr- pública. Aleshores, l’exfiscal antico- na durant la passada vaga general. Schengen -a petició, aquest cop, de millor. En una variació in crescen- dies civils, 1.000 mossos d’esquadra rrupció Jiménez Villarejo ja va de- Felip Puig- la lliure circulació de do d’una melodia ja coneguda. I en i 1.500 policies locals), similar a la manar que s’investiguessin les possi- que viurà els propers dies. Alesho- bles relacions entre els accionistes i Blindant la cimera i persones ja es va suspendre el 2002 un patró quasi calcat del que ja va a Barcelona, arran de la cimera de viure Barcelona l’any 2002 arran de res també va anar acompanyada del administradors de la multinacional i suspenent Schengen la UE. Enguany, des del 28 d’abril i la cimera de la UE. Aleshores Julia tancament de l’espai aeri en un radi responsables de CiU. fins que clogui la troba del BCE, que Garcia-Valdecasas -delegada de fe- de 65 quilòmetres, de la instal•lació La web s’estrenava en el context L’operació repressiva s’emmarcava reuneix els sis membres del consell rro del PP a Catalunya- denunciava de batèries de míssils antiaeris a El d’un operatiu en curs dels Mossos també en el dispositiu desplegat per executiu i tots els responsables dels la “complicitat social” d’amplis sec- Prat -amb el rerefons del recent 11S- i d’Esquadra, en relació a la passada a la cimera del Banc Central Europeu d’un desplegament aeri i marítim de bancs nacionals de la zona euro, la tors socials que donaven “cobertura”, vaga general, que ja treballava feia a Barcelona del 2, 3 i 4 de maig, pel 5 avions de l’exèrcit i tres bucs de frontera franco-espanyola va quedar mentre Mayor Oreja atiava el discurs setmanes amb un llistat de vora 80 qual es va anunciar la ocupació po- l’armada. segellada. Del País Basc a Catalunya del “triangle anarquista greco-italià- persones, 50 de les quals ja estarien licial de la ciutat amb més de 7.500 També en aquell context de bunque- es va aplicar la suspensió del tractat, espanyol” i la premsa veia el fantas- identificades. Les sis detencions re- agents (4.500 mossos i 2.500 policies rització de la ciutat es van ampliar les es restringiren drets i es van restablir ma de Jarrai -moviment juvenil basc- gistrades el 17 d’abril a Barcelona espanyols i guàrdies civils). Alhora, els controls. . en tota protesta. Aquella onada de places de la presó Model -incorpo- -que es van saldar amb sis llibertats es va activar la unitat policial dels criminalització contra la dissidència rant un llit més a cada cel•la-, es van amb càrrecs, dues sota fiança de Mossos d’Esquadra especialitzada habilitar tres jutjats de guàrdia i es va 6.000 euros, decretades pels jutjats en el rastreig i monitorització de les Ofensiva planificada altermundista (Seattle, Praga, Géno- va) va acabar aplicant a la frontera de reforçar el paper de la fiscalia, que dissabte- estarien emmarcades dins xarxes socials. I la presència indis- La Jonquera el SIS (Sistema Infor- va anunciar -com ara- judicis ràpids aquest operatiu. simulada d’agents de paisà en els L’ofensiva de Felip Puig, però, no és nova. Endinsa les seves arrels, en un màtic Schengen) i la SINERE (Su- i elevacions de les sol•licituds de pe- La roda de premsa del dimarts 24 la barris més compromesos es feia no- plementary Information Request at nes per forçar presons provisionals. context de crisi social profunda amb 2’7 milions de pobres als Països Cata- National Entry), una particular base I tot i així, la multitudinària protesta lans i 1,3 milions de persones a l’atur, de dades on els activistes contraris al carrer contra l’Europa del capi- en la cultura d’emergència i excep- a la globalització neoliberal estaven tal i la guerra, amb gairebé 500.000 cionalitat penal, processal i peniten- fitxats com “criminalitat transnacio- manifestants col•lapsant el centre ciària que recorre al Dret per aplacar nal organitzada”. Sota aquell parany, de la ciutat, va desbordar l’operatiu, el malestar i la protesta social. Sobre- milers de persones van quedar retin- malgrat la cimera va cloure amb 114 dimensionant intencionadament la gudes el març de 2002 a la frontera. persones detingudes i agents de paisà conflictivitat social viscuda el passat Retrocés i passes enrere, 10 anys encaputxats a les Rambles practicant 29M, i lluny de la reflexió suscitada després, el patró es repeteix i es per- detencions indiscriminades. en altres països europeus que han fecciona: incapaços de descodificar Aquell operatiu va ser el punt àlgid viscut realitats similars de violències les arrels fondes de la desiguatat i d’un cicle -arrencat amb el desa- urbanes, el conseller ha llançat una el malestar, l’excusa de la violència llotjament del cinema Princesa el campanya d’ampli espectre i llarg serveix per carregar contra tota la 1996 i closa molt parcialment amb abast contra qualsevol espurna de resta. Sobretot contra la desobedièn- el desnonament del PP del Poder el dissidència. L’ombra de la sospita ja cia civil pacífica (27M, aturada de 2004- que va deixar un eloqüent ba- arribat a determinats “intel•lectuals, desnonaments de la PAH), contra la lanç repressiu contra els moviments acadèmics i periodistes”, titllats ja de que ja es prepara un nou enduriment socials: en vuit anys es van registrar còmplices pel conseller. penal que elevarà el càstig a tres anys més de 2.000 detencions, 40 empre- Aquest discurs, però, no és pas nou de presó. Amb aquest rerefons Puig sonaments, un suïcidi i 8 inflitrats Mossos d’esquadra “controlant” la manifestació tampoc. Reincideixen en una vella escup “complicitats orgàniques”, ’La policials descoberts, amb una despe- anticapitalista del 1r de Maig a Barcelona 22 Maig de 2012
- 24. OPINIÓ-SOCIAL sa antirepressiva devora els 600.000 van ser detinguts per pertinença “a comissari espanyol titllava com “ene- euros. Però si la dreta gestiona la banda organitzada”: la Guàrdia Civil mic” els estudiants de l’IES Lluís Vi- repressió des de la cridòria i la so- els acusava de... d’enganxar adhesius ves de València que reclamaven cale- cialdemocràcia neoliberal prefereix i cartells la vigília de la vaga general. facció, Piquè ha anat més enllà i ha el silenci, aquell perfil securitari i cri- En una nova volta de cargol repres- recorregut al primer punt de la teoria minalitzador d’equiparar dissidència siva, de resum bèl•lic i de síntesi goebbeliana -animalitzar l’altre- per amb terrorisme va proseguir els anys d’autoritarisme vergonyant i des- reduir la dissidència a una mera qües- posteriors. vergonyit que resta condensada tió de rates, plagues i clavagueram. Els casos del 4 d’octubre a Sants, del en les darreres declaracions dels Piqué, comissari general de coordi- 4F al barri de la Ribera o de Núria màxims comandaments dels Mossos nació territorial, no és pas qualsevol. Pòrtulas a Girona en són el millor d’Esquadra, que atien també un clima Apartat del quadre de comandament exemple. Contra Pòrtulas es voler d’impunitat i brutalitat policíaca. Ser- de la policia catalana amb el segon aplicar l’article 577, un calaix de sas- gi Pla, per exemple. El comissari de tripartit, forma part del pinyol dels tre que, des de l’any 2000, converteix Recursos Operatius, conegut interna- Mossos conegut com ’Escamot 16’, en “terrorisme” il•licits penals que ment com ’Stasi’, va afirmar sense la guàrdia de korps del pujolisme que no ho són. És el mateix article que embuts, en la penúltima emissió del va integrar la primera direcció de la es va aplicar als Tres de Gràcia, tres programa ’Salvados’ de Jordi Évole, policia catalana el 1984. joves acusats de terrorisme -un mes que Gandhi hagués estat atonyitat a la De nou, doncs, torna el vell. Més després de la cimera de la UE- que plaça Catalunya el 27M del 2011. En que sobre mullat, doncs, plou sobre van resultat del tot exonerats per la banalització de la repressió, però, Millet. Càstig pels febles, impunitat l’Audiència Nacional, que va arxivar qui ha anat molt més lluny en la cer- pels forts. Però l’ofensiva repressi- la causa per falta de proves el 2006. tificació de la guerra de baixa inten- va no és cojuntural ni neix amb la Sant tornem-hi al 577, perquè és pre- sitat decretada contra la dissidència vaga general. És un suma i segueix cisament aquest article el que va ser política i social, ha estat el comissari que ve de lluny i vol anar més lluny invocat pels Mossos d’Esquadra di- David Piquè. encara. La va anunciar Felip Puig el jous passat contra els activistes detin- gener de 2011, només un mes des- guts a Barcelona. Una interpretació De l’enemic a les prés de prendre possessió, quan es jurídica que ni tan sols la fiscalia va va estrenar amb la seva primera osca voler acceptar. rates repressiva: 418 identificats i denun- ciats rere l’ocupació pacífica i el Divendres 20 d’abril, en el decurs 29M: 91 detinguts, de l’acte institucional del Dia de les desallotjament de la Casa de la Vaga -ocupada per denunciar la reforma 20.000 euros, 4 Esquadres de la policia autonòmica, de les pensions- a la Via Laietana de empresonats el comissari Piqué va etzibar en la Barcelona. Tots els 418 denunciats seva intervenció oficial: “es poden -32 traslladats a comissaria per ser Si el procés és el càstig, que diria amagar on vulguin, perquè els troba- identificats- van ser exonerats de tot rem. Ja sigui en una cova o en una en el combat contra la dissidència. I el veí. Evidenciar que les tisores sen- Kafka, el saldo repressiu de la vaga delicte als jutjats. claveguera, que és on s’amaguen les fa 15 dies, política d’atemoriment i se porres no arriben enlloc. I que la general que s’arrossega arriba a les 91 Aleshores Felip Puig va popularitzar rates, o en una assemblea, que no re- clima de mordassa, recordava a TV3 vella doctrina d’anar a pals fins i tot detencions -comptabilitzant les cinc la màxima “s’ha acabat la impunitat”. presenta a ningú, o darrera una cadira que la clau era la reintroducció de la amb la pastanaga és pura tautologia enregistrades, per realitzar pintades, Paradoxalment ho deia només dos d’universitat”. El discurs del comis- por. a les casernes d’Interior. Mentre un diumenge 22 d’abril a Barcelona-, 94 dies després que el nou govern de El 24 d’abril a les cinc de la tarda, en Benedetti atabalat, constant històri- expedients sancionadors -entre ells, sari -”un agitador social és un gambe- CiU retirés l’acusació de la Generali- la pitjor tradició del maccartisme que ca i deconstrucció imprescindible de contra CNT i CGT-, fiances per va- rro”, va afegir- va ser fervorosament tat de Catalunya contra el tresorer de va enverinar la societat nordamerica- l’arquitectura repressiva, s’ho mira lor de 25.000 euros i quatre vaguistes aplaudit, amb part de l’auditori dem- CiU Daniel Osacar i Angel Colom, inquiet des de la cantonada. I xiula: encara empresonades. El mateix cli- peus. denunciats pel cas del frau del Pa- na i la cacera de bruixes tan pròpia “qui pacifiqui al pacificador, bon pa- ma enrarit de persecució, linxament i El discurs quirúrgic, de reminiscièn- lau i el finançament il•legal de CDC. de la Inquisició, Interior presentava cificador serà”. atemoriment de la dissidència ha tin- cia gairebé pinochetista, ha apujat el Només quatre mesos després, Puig hi la web oficial de la delació. Delirant gut similar efecte embogit al País Va- grau de la repressió verbal i el voca- tornava, a micro obert a RAC1, anun- crida a sometent convergent per pro- * Article publicat al setmanari Di- lència. A Bétera, quatre sindicalistes bulari parapolicial: si fa un mes un ciant que “aniria més enllà de la llei” var de convèncer-nos que l’enemic és recta Per una investigació rigorosa dels fets del 27-M. No a la impunitat policial som27m: Querella col•lectiva una querella el passat 13 d’Octubre de prova sol•licitades per l’acusació. General de la Policia, Manel Prat, amb la deguda investigació dels fets Plaça Catalunya 27M contra aquesta actuació policial, per - No s’ha pres declaració a les perso- així com de tots aquells agents que objecte de la querella. tal que es realitzés una investigació nes que han interposat la querella. van tenir responsabilitat en l’actuació Per això vam llençar la Campanya judicial i que la situació viscuda no - No s’han valorat moltes de les pro- policial del passat 27 de Maig. de bons solidaris a fons perdut per fi- E quedés impune. La querella va ser ves aportades. Per tots els fets exposats anterior- nançar les despeses de l’Acusació Po- ls fets que van tenir lloc el pas- acceptada i es va iniciar un proce- - No s’ha realitzat cap tipus de dili- ment, donem suport a la decisió pular, adquirint bons de 10 o 50 euros sat 27 de Maig de 2012 durant diment pel jutjat nº 4 de Barcelona. gència tendent a identificar als autors de seguir endavant amb la querella entre el 7 de març i el 7 de maig de el desallotjament de Plaça Catalunya No obstant això, el passat 1 de març, d’agressions i vexacions manifestes, col•lectiva que pretén trencar amb 2012, bons solidaris a fons perdut per van commocionar a una gran part de el jutge va decidir posar fi a la fase així com tampoc s’ha tingut en comp- la impunitat davant abusos policials finançar les despeses de l’Acusació la societat. La resposta de les autori- d’instrucció sense que s’hagi realitzat te que hi ha agents responsables de com els que es van viure el passat 27 Popular i contribuir a assolir els tats polítiques catalanes davant d’una una veritable investigació per uns fets situacions greus que ja han estat iden- de Maig a Barcelona o com els que 30.000 euros estimats de despesa. de les majors expressions de protesta que comporten una extrema gravetat. tificats. s’han viscut recentment en les mobi- #SOS27M Contra la impunitat poli- contra les injustícies socials que han El jutjat d’instrucció 4 de Barcelona L’arxivament de les actuacions su- litzacions estudiantils a València. Les cial tingut lloc en els últims anys, el movi- posa la consolidació de la impuni- acusacions van acordar interposar un Per posar-vos en contacte amb nosal- ha dictat un sobtat auto de sobreseï- ment 15-M, va ser el desmantellament ment provisional de la causa judicial tat davant els excessos dels Mossos recurs contra la esmentada resolució, tres: som27m@gmail.com de l’acampada de Plaça Catalunya de contra Manel Prat, Assumpta Escarp i d´Esquadra. La querella del 27 de i esgotar els mecanismes legals per tal Més informació a http://som27m. manera extremadament violenta. la resta de la cadena de comandament Maig no només representa la denún- de reobrir les actuacions i continuar wordpress.com/ La resposta de milers de persones da- de les càrregues policials a la plaça cia d’uns fets extremadament greus, vant una actuació policial il•legítima Catalunya de Barcelona, malgrat que sinó que també ha suposat un pas im- que vulnerava de manera flagrant el feia dos mesos havia obert diligències portant en la lluita contra els abusos dret de reunió i manifestació va ser basades en els nombrosos indicis que policials. la d’anar a la plaça per a oposar-se a el conduïen a pensar que s’havien Davant aquesta decisió els col•lectius, la mateixa. La reacció policial, que comès il•lícits penals, ara, sense es- organitzacions, i associacions que hi tots/as vam poder veure des de la ma- perar a la diligència de més proves donem suport teixa plaça, a través dels mitjans de ha dictat un arxiu provisional molt - Rebutgem l’arxiu del procés penal comunicació o de les xarxes socials, fonamentat i concluent, segons el incoat pels fets del 27 de Maig. va generar un rebuig massiu. Mol- qual, pràcticament tot el que va pas- - Considerem que una decisió judicial tíssimes persones van ser agredides, sar aquell dia a la plaça de Catalunya com aquesta empara la impunitat po- moltes es van enfrontar a situacions va ser proporcionat i correcte, sense licial. vexatòries, moltes altres van quedar entrar en algun fet puntual que consi- - Entenem que és necessari que es recloses enmig de la plaça durant ho- dera oportú instruir judicialment. reobri el procés penal i que es dugui res. L’exercici de la violència no va Davant l’arxivament de les actua- endavant una investigació rigorosa. ser proporcionat ni de bon tros. cions volem manifestar que: - Exigim la dimissió del Conseller Un grup de 56 persones van interposar - No s’han dut a terme les diligències d’Interior Felip Puig i del Director Maig de 2012 23
- 25. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Dinamita de cervell Contra nosaltres els partits eliminen el seu únic patrimo- Guillem Martínez ni: una cultura bel•ligerant i la capacitat de mobilització ciutadana-, la CNT és l’únic sindicat en contra. Al voltant de la L’autor del llibre “Barcelona re- CNT s’agrupa la ciutadania desconten- belde” (Debate editorial, 2011) re- ta davant el dibuix que està adoptant flexiona sobre el moviment lliber- la Transició. És precisament en aquest tari en l’actualitat i els perills que moment quan, en una manifestació de nou li esperen. multitudinària contra els Pactes a Barce- lona, algú llença un artefacte incendiari El passat 29M, sobre el migdia, es va contra la porta de la Sala Scala. La sala viure un espectacle visual impactant i de festes es va incendiar amb rapidesa no previst a Barcelona. Una marxa de sorprenent. Van morir quatre treballadors piquets anarcosindicalistes es va trans- que estaven a l’interior -dos d’ells afiliats formar en la major manifestació llibertària a la CNT, per a més ironia-. La policia va en la Península. Eren varis milers de per- atribuir l’atemptat a membres de la FAI i sones -17.000, segons la CGT-. La cosa, de la CNT. En breu, la CNT i el moviment que consistia a avançar relaxadament llibertari sencer, es van veure sotmesos pel carrer i somrient amb la boca plena a unes tensions que la seva fragilitat no de dents, ocupava bona part de Passeig va poder aguantar. Aquell cap bell i di- de Gràcia. Hagués estat una fita i alguna vertit va desaparèixer. Quan va quedar cosa a tenir en compte si, a la tarda, la clar que l’atemptat a la Sala Scala va ser manifestació convocada per CGT-CNT obra d’un infiltrat policial, amb una àm- contra la Reforma Laboral -va transcórrer plia carrera anterior i posterior als fets, en un carrer paral•lel a la que albergava ja era massa tard. El moviment llibertari la manifestació majoritària, que demana- no existia, estava dispers, desprestigiat i va la negociació de la Reforma-, no ha- fragmentat. Havia sucumbit a la pressió gués triplicat amb escreix en nombre a la d’una societat que no volia violència, a la manifestació espontània del matí. cions que van ser, al seu torn, històriques moment màgic. Malgrat l’alegria que això començar a pensar en un moviment lli- pressió d’uns mitjans que apostaven per En aquesta manifestació llibertària -co- pel volum de persones que van acudir a pugui provocar, convé recordar que no és bertari l’essència del qual, possiblement, l’estabilitat més que per la transmissió de lossal- no només es podia veure als elles. Va haver-hi manifestacions convo- el primer moment màgic d’aquestes ca- ja no seria el sindicat. En tot cas, es van fets, i per un Estat que s’havia emprat a usuaris d’una cosmovisió que en les 4 cades per sindicats, com la de Sabadell, racterístiques. I, sobretot, convé recordar començar a fer els deures. fons per a eliminar l’incipient i promete- últimes dècades ha avançat pel desert on, fins i tot, el component llibertari va com van finalitzar altres períodes màgics El primer míting de la CNT en l’Interior dor moviment. -generalment, en cercles-, sinó usuaris ser el major de tots. A Saragossa es van anteriors. -Montjuïc, Barcelona, juliol de 1977-, se- La violència, en tot cas, sempre ha apare- nous, noves i grans incorporacions que congregar més de 15.000 persones, una L’última vegada que el moviment llibertari gueix sent la major reunió política hagiu- gut en el camp llibertari quan el moviment adoptaven la forma d’homes, dones, pa- cosa mai més vista. Com a Madrid, on la local va viure una cosa semblant va anar da en la història de per aquí baix, el que ha accedit a certa fortalesa. En la dècada manifestació multitudinària de la tarda va en els 70’s, quan els Bonney-M. Mentre indica que la cultura llibertària, en aquell dels 90’s del segle XIX, el moviment des- relles amb nens, estudiants, treballadors, acollir també la major concentració lliber- els partits -i altres forces encara més moment, no era una anècdota, sinó un apareix a França i Alemanya, a través de o nuvis i núvies menjant-se la boca i amb tària en anys, i en la qual es va viure tam- importants-, modulaven la Transició, un interès cridaner en la societat. Les Jor- diverses bombes i atemptats anarquistes ganes de proclamar la Primavera. Érem, bé la perplexitat i l’emoció que neix quan moviment llibertari renascut començava nades Llibertàries -Parc Güell, juliol de que no sempre ho van ser. A Barcelo- en fi, un grup nou i cridaner, encantat coincideixes i reconeixes en ple carrer a a fer el que havia de fer. I el que havia 1977-, organitzades no per la CNT, sinó na, les bombes anarquistes -d’aquella de conèixer-se, i que modulava aques- milers de persones. És difícil interpretar de fer era solucionar-se a si mateix per una cosa nova, molt de l’època i molt més fracció mínima que va optar per elles-, ta cara que se’t posa en el rostre quan aquesta explosió. En primera instància, a ser una proposta efectiva i atractiva, horitzontal -l’Assemblea de Treballadors van conviure en aquesta època amb al- l’optimisme de la voluntat t’acaricia el de l’Espectacle, una escisió llibertària de tres bombes estratègiques i encara més front. Les abraçades emocionades eren el succeït té molt a veure amb el tre- sensible de ser utilitzada per la societat. l’Assemblea d’Actors i Directors, asso- mediàtiques -com la bomba del Corpus, una cosa comuna, que demostrava que ball de l’anarcosindicalisme en aquests Havia de posar-se al dia. La CNT, així, ciació que aportaria, per cert, els primers o les dotzenes de bombes de la família el que estàvem vivint era una cosa en ab- últims i severs anys, en els quals s’ha havia de solucionar-se a si mateixa i do- quadres tècnics institucionals a la vertical Rull-, que no van ser precisament anar- solut comú. A saber: el moviment llibertari vertebrat un sindicalisme honest, absor- nar fi al conflicte entre un Exili molt dog- Cultura de la Transició-, van dibuixar op- quistes. El 1909, quan existien un mo- aixecava, aparentment, el cap. Era, per bent, dur i, freqüentment, amb poques màtic i un Interior més en contacte amb cions culturals noves, oposades al que, viment llibertari pedagògic i editorial po- altra banda, un cap bell i divertit. recompenses estètiques. Però, potser, la realitat, que durava, pràcticament, des en breu, seria la cultura hegemònica. tent, la cosa va ser escapçada i prohibida En l’àrea metropolitana de Barcelona es aquestes concentracions també poden del 39. Havia de intelectualitzar diverses Aquelles Jornades van suposar l’inici de ser un indicatiu que la cultura llibertària dècades en les quals la cultura llibertària aprofitant un succés violent. L’incendi va viure una cosa semblant. Els usuaris l’actualització de la tradició llibertària pe- està renaixent de les seves cendres. Si havia crescut en altres direccions dife- que va acabar amb la Sala Scala, altra de la cosmovisió llibertària van ser un ninsular, a les Jornades, en fi, va venir iniciativa de l’Estat, va acabar també component ampli i viu en unes manifesta- això fora així, significaria que vivim un rents a l’anarcosindicalisme. Havia de el més granat de la tradició anarquista amb una edat de plata de l’anarquisme. europea del moment; allí es va parlar de Tal vegada, la més prometedora, la que nous temes no esperats per ningú, com era més necessària pel que suposava. l’ecologisme, el feminisme, les opcions Suposava el renaixement d’un anarquis- sexuals i la llibertat personal. me modern i fresc que, d’arribar-se a pro- La Soli (Solidaridad Obrera, publicació duir en la seva amplitud, hagués modulat setmanal de la CNT catalana), al seu una altra realitat, perceptible aquest matí torn, va guanyar entitat. De bon tros a primera hora amb només treure el cap esforç i enfrontament amb la gent gran, per una finestra. segons em diuen, un nou periodisme i Bé. Tot això ve al cas que aquesta ma- una nova generació de periodistes lliber- nifestació del 29M nombrosa, bella, taris va entrar en la redacció, i va practi- sorprenent, inesperada, amb la descrip- car nous punts de vista per a explicar la ció de la qual s’iniciava aquest article, i realitat. Va existir la possibilitat, fins i tot, amb la qual es dibuixava un possible que el periòdic anarquista més llegendari renaixement de la tradició llibertària per i antic del món, que en aquell moment aquí baix, també va absorbir elements de era un setmanal, es convertís en periòdic violència. Diversos contenidors -molts, diari, que hagués competit amb els diaris per al meu gust- van cremar en el seu generalistes del moment. Sí, el movi- recorregut, i algunes oficines -algunes, ment llibertari, en molt pocs mesos, feia bancàries, unes altres, doncs no-, van coses sorprenents, cridava l’atenció, feia ser destrossades. Un reduït grup de per- propostes i aixecava el cap. Un cap bell sones, no moltes, sense massa contacte i divertit, etc. Com, possiblement, sempre físic amb la manifestació i sense contacte que ha tingut ocasió d’exhibir el seu cap. absolut amb el que estava passant dintre Però, en breu, va passar, al seu torn, el d’ella, es van dedicar a fer el contrari que de sempre. la manifestació. Eren policies? Érem no- El 1977, quan se signen els Pactes de saltres? Érem aquesta part de nosaltres la Moncloa -el primer pacte signat entre que tan bé li ve, periòdicament, a l’Estat? el Franquisme i els partits, en el qual L’actuació d’aquestes persones, en tot 24 Maig de 2012
- 26. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA cas, va provocar que diversos manifes- renaixement, dediquem-nos a renéixer. grups d’afinitat amb els nostres amics, i Sabem que la violència és més del que, evitar que la violència es produeixi prop tants amb nen abandonessin la manifes- Dediquem-nos al nostre. El nostre és parlar de coses que afectin positivament comunament, s’assenyala com a tal. La de nosaltres. tació -mereix la pena una manifestació a la llibertat5.0, la igualtat5.0, la frater- a la societat. I de com diables aplicar- violència és l’explotació, la desigual- Unes setmanes abans del fet violent que la qual no poden anar els nostres fills?-, nitat5.0., la igualtat de sexes, l’ajuda les. Manquem de text sagrat, som una tat, els desnonaments, la precarietat, va condemnar la nostra tradició en els i va aconseguir no solament que el final mútua, la cooperació, la federació vo- comunitat de lectors que sempre ha sa- la reducció de drets. Mostrem aquesta 70’s, el ministre de l’Interior de llavors va de la jornada fos deslluït, sinó que es luntària, el socialisme voluntari -sense but crear i distribuir els seus textos. El violència a la societat i no deixem que declarar: “em preocupen més els anar- produís una actuació policial brutal, que dictadures del proletariat, ni contenidors nostre és que aquests textos existeixin se’ns vinculi amb cap altra. El nostre és quistes de Barcelona que els etarres”, va afectar en la seva violència al final del cremats pel proletariat aquest-. El nos- en l’era digital. El nostre és crear nous que l’única violència exercida en el carrer una frase que és un indicatiu del caràc- recorregut de l’altra manifestació. El molt tre és la modulació d’un nou consum, referents informatius, que ampliïn les -aquesta violència tan cridanera i que ter desequilibrant del moviment llibertari que es va aconseguir amb tan poc -es va un nou estalvi, nous finançaments, la descripcions de la realitat i que siguin tan fàcilment apareix en els mitjans- la quan no se’l barreja amb la violència més aconseguir que durant dies no es parlés democràcia econòmica, l’ampliació dels sensibles d’influir, per la seva qualitat, en practiquin emmascarats, sí, però a sou, bàsica. El nostre no és la violència. No d’altra cosa que de la violència de la ma- marges del possible, la creació de dis- la societat. El nostre és, arribats a l’inici amb cascos, amb porres i amb una ban- pot ser-ho -som molt dolents en la ma- nifestació, no del que la manifestació es cursos interessants i apassionants. El d’una edat de plata -i si això és cert-, la dereta brodada en la màniga. El nostre tèria-, però tampoc pot semblar-ho. Dei- proposava; es va aconseguir que diver- nostre és continuar aquella actualització formulació d’una associació específica és descriure i denunciar aquesta i altres xem la violència als seus professionals. ses autoritats criminalitzessin un sindicat iniciada en els 70 -i interrompuda, zas de ibèrica, que sigui el que sempre han estat violències. El nostre és ampliar el camp En aquest sentit, l’Estat segueix sent el llibertari; es va aconseguir crear la banda cop-, amb la formulació d’un anarquisme les específiques per aquí baix: una cosa semàntic de la violència. El nostre, en fi, millor en la disciplina. Com demostra sonora idònia perquè tres persones, tria- pertinent, quotidià, i que vertebri noves laxa, confederada, discreta, adogmàtica, no només no consisteix a cremar coses, cada dia i, puntualment, al final de totes des per la policia, segueixin encara a la formes d’associació, de coordinació, de que no ordeni res a ningú, però que ens sinó que, quan s’ha cremat alguna cosa les nostres edats de plata. No competim presó des d’aquell dia-, convida a evitar canvis. ajudi en els nostres diàlegs. I que ens en el nostre nom o en el nostre costat, amb l’Estat ni un instant en aquesta Lliga. reproduir en el futur aquest tipus d’actes. El nostre, el que fem bé, és viure de ma- ajudi també que aquesta nova edat de després, en un plis-plas, se’ns ha cremat No l’hi posem tan fàcil. No permetem a Si és veritat que estem assistint al nostre nera diferent, reunir-nos en els nostres plata no se’ns extralimiti. a nosaltres, en el que és una raó per a ningú que l’hi posem tan fàcil. El paper dels sindicats de concertació: Deixar enrere a CCOO i UGT? Carlos Taibo existent, a canvi de preservar raona- blement incòlume el finançament públic d’aquests dos sindicats. I alguna raó, per una vegada, no els falta: sembla com si L ’autor analitza l’espai, en vies d’extinció, que ocupen els sindicats majoritaris i apunta les el PP no hagués percebut que la conflic- tivitat laboral és sensiblement menor on aquests sindicats es mouen a plaer. vies de superació del model que L’escenari que acabo de mal descriure representen. sembla singularment propici perquè La principal raó que indica de la possibi- guanyin terreny opcions sindicals, o litat que els sindicats majoritaris es vegin parasindicals, més radicals i comprome- superats, en la seva acció, en els propers ses. En una consideració general aques- mesos no és altra que les limitacions que tes opcions són tres. La primera l’ofereix acorralen a CCOO i UGT. I és que en les el sindicalisme de tall nacionalista que, direccions d’aquests dos sindicats no amb pes innegable al País Basc i Galí- s’aprecia cap capacitat de resposta que cia, es troba present també a Catalunya no passi per complir burocràticament i Andalusia. Encara que més contesta- amb l’expedient de les protestes. tari i lluitador que el que avui suposen L’escenari esmentat es veu marcat, en CCOO i UGT, el seu és recelar pel que una clau temporal de llarg alè, per una fa a la voluntat que moltes d’aquestes permanent reculada dels dos sindicats forces, a la defensiva, mostren pel que majoritaris. En les últimes setmanes les fa a la superació de propostes de caire cúpules d’aquests s’han acontentat amb estrictament socialdemòcrata. demandar del PP algun gest que els per- La segona opció arriba de la mà del metés eludir la convocatòria d’una vaga sindicalisme alternatiu, en la majoria general que, amb tota evidència, prefe- dels llocs anarcosindicalista. Els últims rien esquivar. mesos ho han estat en aquest món de Conscients de la seva malmesa capacitat compàs d’espera, entre la incertesa de mobilització, són avui víctimes de la seva conducta dels dos últims decennis. relativa al que estaven cridats a fer els sindicats majoritaris i una parsimònia present, en el qual molts dels integrants de les classes mitges en procés de Contraanuncis L’inconvenient és que cap gest menor que en algun cas amaga dubtes sobre desclassament han abraçat un discurs contribuirà a cancel•lar el vigor del prin- la pròpia militància. La tercera i última radical mentre la majoria de qui disposen cipal: al mateix temps que la negociació opció, en fi, arriba de la mà d’instàncies d’un treball semblen tenallats, sense més, col•lectiva, vital per a donar sentit al tre- com el 15M, de molt precària presència per la por: l’obligació passa per sumar els ball de CCOO i UGT, sembla ferida de en el món del treball (encara que no actius que procedeixen d’aquesta classe mort i mentre es perceben agressions faltin els assalariats que són quinze- mitja desclassada i dels sectors resistents contra el propi dret de vaga, en altre te- maigistes de cap de setmana). Salta a del moviment obrer de sempre. Aconse- rreny els desocupats, cada vegada més la vista que aquest tipus de moviments guir-ho no és senzill. Recuperar, per a nombrosos, amb prou feines se senten aporta, en la seva heterogeneïtat, ac- això, el significat de dues paraules, explo- reconeguts –no pot ser d’altra manera– tius interessants per a la contestació. tació i alienació, prematurament arracona- en els sindicats majoritaris. Aquí estan la presència massiva de des, sembla ineludible. La desesperació que l’anterior provoca joves desocupats i precaris, el designi es tradueix sovint en un desig descarnat d’estendre les protestes al terreny del * Carlos Taibo és Professor de de preservar una primacia que es consi- consum i una capacitat de mobilització Ciències Polítiques de la Univer- dera en perill. A l’empara d’aquest desig que, diguin el que diguin, no ha minvat. sitat Autònoma de Madrid. Article s’han multiplicat els cops de colzes i les No és difícil resumir la tasca més gran publicat al web de la revista Dia- acusacions de sectarisme i divisionisme que queda per davant en un moment, el gonal llançades contra altres forces sindicals competidores. A títol provisional només hi ha una dada moderadament positiva per a CCOO i UGT: falten les notícies que adonin de moviments seriosos de contestació en la base d’aquests sindi- cats. Encara que les seves direccions poden sentir-se moderadament còmo- des, és fàcil endevinar el que l’anterior significa de cara al futur. Suposo que en últim terme a Fernández Toxo i a Méndez la situació present els produeix, per sobre de tot, perplexitat. No acaben d’entendre que un Govern de la dreta trenqui un acord entre cava- llers que, malament que bé, demanava de CCOO i UGT moderació en les seves demandes, i acatament total de l’ordre Maig de 2012 25
- 27. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA La crisi i les responsabilitats compartides És clar, les agrupacions polítiques dels Xavier Díez inicis de la democràcia han esdevingut costoses i sofisticades maquinàries de poder que, a partir de la seva dependèn- U na de les falses veritats més di- foses darrerament és la idea que “hem” viscut per damunt de les nostres cia financera, han acabat esdevenint tite- lles dels banquers. Els sindicats majorita- ris sovint van participar indirectament de possibilitats. Aquesta primera persona la festa, tot signant pactes indefensables del plural és més que discutible. A di- (com ara fons de pensions especulatius, ferència de les nostres elits polítiques i moderació salarial en temps de bonança, econòmiques, la majoria de persones de oposició retòrica i col•laboracionisme la majoria d’entorns han tingut un capte- pràctic amb la bombolla) i contribuint niment financer racional. Si hi ha hagut a la passivitat dels assalariats. Final- un endeutament superior en la darrera ment, les universitats, bona part de la dècada, aquest ha estat per tres causes intel•lectualitat o els mitjans de comuni- principals: l’enaltiment del crèdit, tant cació en mans privades acabaren intoxi- des de la pressió mediàtica com des del cats pels diners que repartia un sector col•laboracionisme governamental amb financer que, si bé només ha venut fum, el món financer; el desig de mantenir el ha convertit en cendres el teixit productiu. poder adquisitiu en període de davallada Les responsabilitats polítiques, tanma- salarial (mentre l’economia creixia); i, la teix, no són menors que les responsabi- més vergonyant, la bombolla immobi- litats morals. Fenomen curiós, tant dreta liària, que obligava a hipotecar-se dura- com esquerra, tant classes altes, baixes ment per exercir el dret constitucional a o mitjanes, han colgat tot principi moral l’habitatge, promoguda i provocada per sota de tones de corrupció. Les esque- aquells que realment van viure per da- rres, com bé assenyalava Tony Judt, en munt les possibilitats de tothom, i que acatar acríticament les regles del joc del han fet que la resta paguem la seva fac- capitalisme, abdicaren de la dimensió persones sense llar! A la seva proverbial impostos. Han prioritzat l’individualisme buit i compulsiu, mentre han adoptat un tura.Ara bé, la falsedat de les excuses ètica de la política i el principi fonamen- hipocresia, s’ha sumat la indiferència més per damunt el sentit cívic i col•lectiu. Han individualisme superficial i han renunciat per justificar aquest cop d’estat financer tal que sense igualtat no és possible la absoluta envers els perdedors d’aquest preferit el consum al benestar. S’han al sentit solidari que els havia caracte- no significa que tots i cadascun de no- llibertat. Les dretes renunciaren al pòsit procés. Diríem que les elits catalanes i lamentat de l’erosió dels drets laborals ritzat no fa gaire. En termes metafòrics, saltres, des de diversos àmbits, haguem de cristianisme social (sobta, amb po- espanyoles experimenten una mena de mentre s’aprofitaven de l’explotació dels han preferit tunejar-se el cotxe a com- estat del tot innocents. Cada sector té ques excepcions, el silenci de la cúpula síndrome de Maria Antonieta. “Si no te- immigrants. Han estat col•laboradors de prendre el món i transformar-lo. la seva part de culpa. La classe políti- eclesiàstica davant la corrupció i cobdí- nen pa, que mengin brioix; si hi ha atur, la bombolla. Han volgut blindar-se res- Tot plegat ens ha portat a una societat im- ca apareix al capdavant del rànquing. cia generalitzada). I cada grup social s’ha que facilitin l’acomiadament; si una de pecte als més desafavorits mitjançant madura i moralment inhabilitada, incapaç La seva obsessió per desmobilitzar la comportat de manera irresponsable. cada cinc persones no té feina, que els processos de segregació urbana o edu- de construir una alternativa mínimament ciutadania des de la Transició ençà ha Les classes altes, principals beneficiàries altres treballin més hores i es jubilin més cativa. I ara, en veure perillar els seus coherent i d’oposar resistència a una te- tingut com a resultat que s’han eliminat del procés, s’han deslliurat dels pocs es- tard”, afirmen. No en són conscients, de interessos, llur indolència els impedeix rrible agressió contra la nostra manera els tallafocs de la societat civil. No és cap crúpols que els quedaven. En bona part, les perilloses conseqüències de la seva reaccionar. Finalment, les classes bai- de viure, en un punt en què tothom espe- secret que els ajuntaments sovint van han practicat un exhibicionisme frívol, retòrica i accions fins al punt que, com la xes s’han comportat de manera estúpi- ra que la providència transformi el pano- comprar l’oposició veïnal per especular s’han enriquit encara més tot incloent do- reina francesa, semblen haver perdut el da i inconscient. En comptes d’aprofitar rama, mentre que, abandonat el costum o privatitzar, o que el govern incità la sis de fingida filantropia. Entitats finance- cap, o el poden perdre. els recursos educatius posats a la seva de la solidaritat, (aparentment) hem per- gent a enriquir-se sense advertir el dany res que diàriament desnonen centenars Per la seva banda, les classes mitjanes disposició, han renunciat temeràriament dut l’esma de fer front a la situació. col•lateral de la desigualtat extrema i la de famílies encara tenen la barra de dir han estat meselles, egoistes i inconsis- a gaudir d’una bona cultura i formació, i indiferència respecte als desafavorits. que l’obra social de les caixes ajuda les tents. Han empès els polítics a abaixar els s’han deixat seduir per un consumisme * Xavier Díez és historiador Què és un lloc de treball? (a propòsit del projecte Eurovegas al Baix Llobregat) Antonio Baños s’ofereix a les autoritats (generalment Principat. Dit d’una altra manera, vol de països corruptes i desestructurats) un muntar una plantació esclavista amb ai- projecte tan estúpid és el de crear llocs res de resort. Els romans ocupaven mol- de treball. Uns 200.000, diuen. Jo, que ja ta gent a les seves galeres i els sudistes L ’ocupació ha d’anar lligada a un sou i a una negociació personal i col•lectiva. Vull creure que el projecte de construir em vaig creure Felipe quan va prometre allò dels 400.000 llocs de treball, no trem- donaven feina a milions d’esclaus, però ningú no gosaria dir que van “crear llocs po gaire amb aquestes macroxifres. Per- de treball”. Las Vegas Catalunya no en una mena de Las Vegas a Barcelona què quan algú et diu que allò serà com crearà ni un de sol. El que farà serà apro- no és més que una d’aquestes notícies Las Vegas, mai saps per què, però sem- fitar la desesperació per convertir-la en berlanguianes que es van esvaint amb pre s’acaba assemblant a Terra Mítica. servitud. Hem de ser molt conscients que el temps, com el projecte del megaparc Però el que és interessant del tema és el l’explotació no és treball. Almenys tal com Paramount a Múrcia o aquella idea sem- concepte mateix de lloc de treball. Tots l’enteníem en un Estat social i de dret. I blant i encara més autèntica de construir estem veient com el feixisme capitalis- els governs només poden promocionar- una ciutat per al vici i el glamur als Mo- ta avança ràpidament i sense violència la per dos motius. Perquè reneguin de la negres. I vull creure que el viatge del no- gràcies a l’eficàcia del seu llenguatge, democràcia o per sadomasoquisme. Vull vembre passat del conseller Mas-Colell de l’eufemisme. I crear llocs de treball creure que aquella cosa tèrbola del cer- a Nevada, a despit de les informacions és un dels més màgics i poderosos. El oficials, el va fer només per relaxar-se vell de Mas-Colell que el va portar a Amè- verb crear, vinculat a la divinitat, és pode- amb unes manetes de blackjack i no pas rica té més a veure amb la segona opció rós, certament. Sembla que l’empresari, per tractar amb aquells magnats horri- que no pas amb la primera. Pensin una dotat de poders taumatúrgics, fa brollar bles. Vull creure que el meu Govern mai riquesa del no-res. La locució lloc de tre- mica, sisplau: creuen que aquesta mena no ha tingut intencions serioses respecte ball també és acollidora. Té aires de lloc de projectes vénen a deixar riquesa o a que aquesta broma del capitalisme xaró còmode i feliç. La pregunta és: realment emportar-se plusvàlua? arribés a caure sobre la pàtria catalana. aquest projecte el que ofereix són llocs Vull creure que d’aquí uns anys riurem I ho vull creure no només perquè el pro- de treball? Perquè una cosa és treballar del viatge del conseller i que ja tindrem jecte sigui una absoluta bajanada, una i una altra, tenir lloc de treball. Aquest úl- clar que remar a cop de fuet emmanillat beneiteria còsmica, una catàstrofes so- tim concepte va lligat a uns drets, a un al banc d’una galera no és el mateix que cial, geogràfica i, sobretot, econòmica. salari no alimentari i una capacitat de tenir un lloc fix en una empresa low cost Sinó perquè és un obscè engany a la negociació personal i col•lectiva. de transport logístic internacional. població més desesperada i atemorida. El que vol el ianqui, pel que hem llegit, L’únic argument que s’esgrimeix quan és una mena d’illa feudal al bell mig del * Antonio Baños és periodista. 26 Maig de 2012
- 28. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Concentració de la riquesa Vicenç Navarro determina la vida econòmica i política del 99% restant a través d’un enorme control sobre els recursos del país. Se- gons els últims estudis de la distribució Aquest article critica l’enorme de la riquesa i de les rendes a EEUU, el concentració de les riqueses, 1% de la població posseeix el 40% de semblant a l’existent abans de tota la riquesa (era el 33% fa 25 anys) i la Gran Depressió a principis el 42% de totes les accions i instruments del segle XX, conseqüència de bancaris que generen diners. La gran l’aplicació per part dels governs majoria de la població (el 80%) posseeix de polítiques neoliberals. L’article només un 7% del capital financer. assenyala que les excessives En realitat, per a trobar xifres compara- desigualtats de renda i riquesa bles hem d’anar als anys vint del segle són injustes social i políticament passat. La classe capitalista –els pro- i són ineficients des del punt de pietaris i gestors del capital financer i vista econòmic. de les grans empreses, que a EEUU es coneix com la Corporate Class– és més El poder econòmic i financer es basa en forta i té més riquesa i propietat que mai. el poder de persones que deriven el seu Per aquest motiu els indignats nord- poder de la propietat que tenen sobre el americans surten al carrer i denuncien capital finance r aquesta realitat. i empresarial. Aquest aclariment és Com pot ser que hagi rics tan rics? I com necessari perquè les institucions finan- s’arriba a aquests nivells de riquesa? ceres i grans empreses estan controla- Per a respondre a aquestes preguntes, des per persones de carn i os que tenen el primer que cal entendre és que, com noms i cognoms propis i el nombre dels bé ha dit Elizabeth Warren (que va ser quals és molt més reduït del que la po- l’encarregada de l’oficina en defensa del blació creu. consumidor dels serveis financers de Avui estem governats financera i econò- l’Administració Obama), “ningú arriba micament per elits molt minoritàries, que a ser ric i super ric pel seu propi mèrit. estan darrere d’aquelles institucions i Repeteixo, ningú”. neixement científic bàsic produït per ins- i finançats col•lectivament, que són des- exemple de l’habitatge, creant uns preus que tenen una enorme influència sobre Els rics i super rics arriben a ser-ho a titucions públiques. prés explotats amb fins personals, i aquí artificials que els beneficien a ells a costa les institucions definides com represen- causa dels recursos proveïts per uns Internet es va desenvolupar a força del és quan sorgeixen els super rics. Com de la majoria. En aquest sector, també és tatives en els sistemes democràtics. altres. Entre aquests recursos estan el coneixement produït per la inversió pú- diu Elizabeth Warren, cap super ric ha cert allò de que “ningú és super ric amb Aquestes reflexions vénen arran de coneixement produït per institucions pú- blica del Govern federal, el Advanced arribat a ser-ho exclusivament pel seu i pels seus propis mitjans”. En realitat, la l’eslògan utilitzat pels indignats a EEUU: bliques finançades per tots, que han fet Research Projects Agency Network propi mèrit. Milions de ciutadans han es- gran majoria de super rics en el sector “Nosaltres som el 99%”, és a dir, nosal- possible que els rics i super rics pogues- (Arpanet) en els anys seixanta. Una tablert les bases perquè ells (la majoria financer obté els seus diners d’activitats tres som la gran majoria de la població sin explotar tal coneixement. Les grans cosa igual ocorre amb la majoria de la són homes) poguessin explotar-les. predominantment especulatives, la qual d’EEUU, que té raons per a estar indig- fortunes en el sector de l’alta tecnologia informàtica electrònica. El mateix Bill Per aquest motiu les autoritats públiques cosa danya a la societat. És, per tant, nada enfront del 1% de la població que estan basades, per exemple, en el co- Gates ha reconegut que no estaria on haurien de recuperar la seva inversió necessari que es redueixi la grandària està sense l’enorme inversió pública en en les riqueses personals derivades del de l’activitat especulativa gravant-la in- tecnologia del Govern federal coneixement produït per l’Estat, gravant tensament. després de la II Guerra Mundial. fortament tals fortunes. No cal dir que la Una última observació. L’argument utilit- El mateix quant al iPhone, la tec- creativitat, enginy i oportunitat han de zat pels conservadors i neoliberals per nologia del qual deriva de la in- ser compensats. Però les enormes des- a justificar tals desigualtats és que els versió federal en sectors militars igualtats existents sobrepassen qualse- super rics inverteixen i creen ocupació i exploració de l’espai. Una situa- vol criteri de recompensa justificable. a través de tal inversió. Això no és així. ció idèntica passa, per exemple, Permetre els nivells de desigualtat ex- Segons les últimes xifres del Comitè del en farmàcia. Dels 15 nous prin- trems existents suposa afavorir l’espoli Congrés d’EEUU, encarregat de políti- cipis actius, la venda dels quals del que és públic per part d’interessos ques fiscals, el 0,1% de la població –els ha significat majors ingressos privats personals, a més d’accentuar la super rics– inverteix en activitats que no per a la indústria farmacèutica, ineficiència de tal sistema de repartiment creen cap ocupació, doncs inverteixen en arribant a més d’un bilió (ameri- de les rendes i de les riqueses. activitats financeres merament especula- cà) de dòlars, 13 s’han basat en Existeix a més una altra riquesa de- tives. L’intent de justificar les enormes investigació finançada per insti- rivada, no de la producció, sinó de desigualtats amb arguments d’eficiència tucions públiques. l’especulació, la qual, per definició, es econòmica no se sustenta basant-se en Milers de casos assenyalen que basa en l’explotació de la majoria per part el coneixement científic. els grans avanços en la riquesa d’una minoria. D’aquesta especulació, la d’un país es deuen a la utilitza- més estesa és la financera. Els propie- * Vicenç Navarro és economista ció dels recursos públics (in- taris i controladors de grans quantitats i membre del Consell Científic cloent el coneixement), produïts de diners especulen sobre els preus, per d’ATTAC Espanya Pobresa i misèries «per», que indica la finalitat amb què que contradiu la seva intenció original. I reixo a la sobirania de Catalunya, no. Cal actuar contra els estralls que està Jordi F. Fernández Figueras es fa alguna cosa o allò a favor de què una vegada llançat el títol a la llum... ja Em refereixo a la sobirania del propi causant el sistema capitalista, però no es procedeix; sinó «contra», que indica no s’han atrevit a fer marxa enrere. Estat, convertit en una mena de colònia tan sols mitjançant iniciatives benin- que es vol actuar en oposició a alguna Perquè, ¿com no tenir el subconscient d’Alemanya o, més aviat, de les forces tencionades, però impersonals, que V a arribar a la meva oïda no fa gaire dies que TV3 prepara un esdeveni- ment titulat «Marató per la pobresa». cosa. La meva primera impressió va ser doncs que el desencert lingüístic de TV3 fent-te la guitza quan els partits gover- nants competeixen per empobrir-nos? «sense rostre» que ho maneguen tot rere les bambolines. fan pensar en la beneficència amb què apaivagaven la seva mala conscièn- era absolut, però després un amic em Retallades dels sous, retallades dels És clar que algunes coses no es reta- cia els burgesos d’altres èpoques. Cal Vaig pensar que m’havien informat ma- va fer adonar que potser l’error era fruit drets laborals i socials, retallades dels llen: els impostos i els preus dels béns una acció solidària quotidiana i directa lament, ¿no voldrien dir «Marató contra d’un problema psicològic: un «lapsus pressupostos destinats a la sanitat i de consum essencials, les falses pro- adreçada a ajudar els nostres conciu- la pobresa»? Però no es van equivocar, linguae», un acte fallit en terminologia l’educació, retallades dels minsos va- meses que fan els polítics, les decla- tadans amb dificultats econòmiques, a «Marató per la pobresa» és realment el freudiana. lors democràtics que queden a la nostra racions cíniques de les organitzacions evitar els desnonaments, a aconseguir títol de l’espectacle benèfic que propera- Els nostres governs, català i espanyol, «democràcia representativa», retalla- empresarials, els privilegis de certes que es respectin els drets socials i labo- ment ens oferirà Televisió de Catalunya. semblen tan entestats en la seva marató des de la dignitat col•lectiva si s’acaba elits i les garrotades que acostumen a rals de tota la col•lectivitat, etc. Si aquest esdeveniment vol contribuir per empobrir-nos, que el subconscient arribant a un acord amb el promotor etzibar els Mossos d’Esquadra, amb la No podem plegar els braços i ser tes- a eradicar la pobresa, o a fer dismi- dels promotors de l’esdeveniment els d’Eurovegas... col•laboració inestimable de provoca- timonis passius de com les coses van nuir els seus efectes, i no a afavorir-la, va provocar un curtcircuit mental i van Posats a empobrir-nos, també se’ns dors infiltrats i eixelebrats espontanis, a empitjorant i empitjorant en ple desgo- no s’hauria de fer servir la preposició batejar el programa amb una expressió ha empobrit la sobirania. I no em refe- la gent que es manifesta pacíficament... vern! Maig de 2012 27
- 29. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > EL FAR 3) Autogestió: Socialització de taxis, ferrocarrils i vaixells com una bandera al vent per la ciutat de Revolucionario Antifascista y el Gobierno Ferran Aisa Barcelona i al subsòl la carrosseria dels de la Generalidad de Cataluña, haciéndose combois del Metro també recorrien les cargo de todo el pasivo, activo y material estacions amb els colors de la bandera de la misma, para su explotación definitiva. E l mateix dia 20 juliol va ser requi- sats pel Sindicat Únic del Transport de la CNT de gairebé tots els taxis, així cenetista. N’era el signe clar de la Revolu- ció que estava gestant la “massa” obrera Se nombró un Comité de ambas organiza- ciones para regentar los ferrocarriles cata- de Catalunya. lanes con la intervención de un delegado com vehicles de transport i automòbils La Companyia de Ferrocarrils Catalans de la Generalidad, que tan sólo tiene por particulars, els quals van passar a ser va ser incautada pels treballadors en els misión examinar la labor que se hace”. destinats a funcions de les autoritats civils primers compassos de la revolució. Les La darrera setmana de juliol va ser (Generalitat, Ajuntament,Milícies, Sindi- línies que explotava aquesta companyia col•lectivitzada la Companyia del Ferroca- cats, Sanitat, Proveïment, etc). La Secció eren Barcelona-Manresa; Martorell-Igua- rril de Sarrià i Vallvidrera i les línies de tren de Taxis de la CNT es va fer càrrec de lada; Manresa-Olván; Olván-Guardiola; a Sabadell, Sant Cugat i Terrassa. També constituir el Comitè de Control Obrer i de Manresa-Suria; i Bordeta a Puerto. El van ser col•lectivitzades les indústries de preparar els vehicles, perquè fessin les popular “Carrilet” que sortia de la plaça navegació, tant les que feien viatges a la funcions habituals dels taxis a Barcelona. Espanya de Barcelona i seguint el curs del península i a les illes, com les que suraven A mitjan d’agost la normalització ja era riu Llobregat arribava fins a la Catalunya els mars arran del planeta. La Companyia quasi una realitat, doncs s’autoritzà a cir- central, era considera pels ciutadans com de navegació Transatlàntica va passar cular taxis per Barcelona. Alguns vehicles un tren de joguina. a ser dirigida pels treballadors que van van ser retornats als seus propietaris, so- La col•lectivització de la companyia va constituir un Comitè de Control CNT-UGT. Els treballadors quan van ocupar les ofi- mentre que un contramaestre cobrava bretot si tenien una professió específica quedar sota el control obrer, que va no- La companyia disposava de nou vaixells, cines van poder ser testimonis dels grans 350, un fuster 285 i un mosso 200 pes- com podia ésser metge o que necessites- menar un Comitè CNT-UGT. Solidaridad dels quals, segons el Comitè Obrer, no- sous que dels membres del Conselle setes mensuals. La Transatlàntica sota el sin el vehicle per la feina col•lectivitzada. Obrera (4-9-1936), fa la crònica: “El dia més eren disponibles sis, els anomenats: d’Administració i el seu president Joan control obrer contemplava un futur opti- El servei de taxis nocturn no es va norma- 24 de julio, en Manresa, reunidas la CNT “Habana”, Cristóbal Colón”, “Marqués de Antoni Güell i López, “nieto del negrero mista que, com escrivia Pellicer: “...tendrá litzar fins el 6 d’octubre de 1936, eliminant y la UGT ferroviarias, acordaron proceder Comillas”, “Juan Sebastián Elcano”, “Ma- Antonio López”, diu Francisco Pellicer, au- días de esplendor, navegando por todos el plus que regia a partir de les 22 hores. a la incautación de la Compañia General nuel Arnús” i “El Magallanes”. El personal tor del reportatge per la Soli (13-10-1936), los mares, enarbolando la bandera de la Tramvies, autobusos, taxis circulaven de Ferrocarriles Catalanes... Este acuerdo adscrit a aquesta companyia era de 2.500 41.000 pessetes i 63.750 en qualitat de Revolución, por el engrandecimiento y el posant en moviment el color roig i negre fue refendado oficialmente por el Comité persones a tot Espanya. despeses de representació mensuals, bienestar del pueblo español”. Eficàcia i repertori Raimundo Viejo cions de poder efectives sota l’opressió immensos esforços que requereix, avui, tes entre elits... A resultes de tot això, la nar el PSOE al poder amb més o menys del qual viuen, i l’exigència de canviar tot l’acció col•lectiva a qui participen en ella. política es redimensiona a una escala en contrapès de les esquerres subalternes d’arrel. En el terreny del concret això últim s’ha la qual l’eficàcia de la participació es fa –de partit i sindicals–. Per a entendre’ns: la Gran Revolució és de traduir en una avaluació realista dels assumible a mitjà termini, permet produir U n vell relat obsessiona a l’esquerra; és el relat de la Gran Revolució. Se- gons aquest relat, una mobilització social una cosa així com el conte de la bona pipa per a l’esquerra radical; la narrativa neuròtica de l’èxit pretèrit que –per ser assoliments ‘polítics’ de les mobilitza- cions i aquests, caldrà recordar, no no- més es mesuren per l’èxit d’assistència, les institucions de l’autonomia i instaurar, per tant, el règim polític del comú –el del 99%–. És això o persistir en “un contra * Raimundo Viejo és activista so- cial i professor de teoria política de la Universitat Pompeu Fabra. creixentment organitzada, enquadrada tal– no s’ha de verificar avui. La seva sinó pel que se segueix d’aquests èxits el PP ens mobilitzarem millor” sense més Article publicat al núm. 169 de la sota una estratègia unitària de conques- veritat se suposa i d’ella només es re- que de vegades són això –encara que no sentit ni utilitat que la ja coneguda: retor- revista Diagonal. ta del poder i sota el comandament d’una quereix que sigui el que és: un axioma. sigui poc–. I és que les mobilitzacions no agència antagonista –de preferència un No obstant això, per a qui ja hem hagut haurien d’acabar el dia de la manifestació partit, encara que també valgui un sin- d’experimentar dècades de reculada o el dia de la vaga. Resulta absolutament dicat– assoleix fer-se amb els recursos neoliberal, el problema no és, substan- prioritari, si es vol començar a canviar les de poder que facin possible derrotar al tivament, epistèmic ni psicològic, sinó coses, veure més enllà de cada jornada neoliberalisme. polític: aconseguir modificar les condi- d’acció col•lectiva, més enllà de cada ci- Sota aquesta perspectiva, Grècia avui es cions efectives de poder sota les quals cle de lluites, més enllà fins i tot de cada converteix en una fantasia i –com a tal– s’implementa el neoliberalisme; i això de ona de mobilitzacions. en un formidable exterior constitutiu al tal sort, que sigui possible instaurar una Arribats a aquest punt el debat es reobre servei de la política identitària. Igual que alternativa viable. de manera productiva: les vagues –gene- la Itàlia de l’autonomia, l’Euskal Herria Com abordar llavors l’exterior grec? Com rals i sectorials– es desmitifiquen a favor dels independentistes i altres exemples, extreure lliçons útils de la seva realitat- de la vaga metropolitana; el proselitisme Grècia esdevé el terreny imaginari que altra que no ens aboquin a projeccions partidista cedeix davant la cooperació ens permet escapar a la terrible sensa- neuròtiques d’impotència política? Cal entre singularitats irreductibles; la cons- ció d’impotència que aboca el relat de la invocar el principi de realitat enfront de trucció d’hegemonies internes es retira Gran Revolució. I és que si alguna cosa la fantasia; i amb ell –en política– la dura davant la confrontació agonística entre no suporten els partidaris d’aquesta èpi- prova de l’eficàcia. Només sota un gir iguals, i la d’hegemonies externes esca- ca, és el desolador salt entre les condi- així podran esdevenir canvi efectiu, els pa a la disciplina de negociacions i pac- Receptes... Aguiat de rap oli amb la cabeça d’alls sencera, ment, hem fregit, com també L’amo en Pep des Vivero 1 tomàtiga sal i pebre bo una fulla de llorer i una mica una grapada de pèsols. Feim (Mallorca) brou de peix de tomàtiga dins una greixo- una bona picada d’ametlles 1 cabeça d’alls sencera Elaboració: nera. Afegim el brou de peix, torrades i un poquet d’all i juli- patató tallat a cantons no gaire, i, quan comença a vert, hi ho afegim cinc minuts Ingredients: pèsols Salpebram les tallades de bullir, hi posam el rap que ha- abans de llevar la greixonera julivert rap, no molt petites, les enfe- víem reservat. Ho deixam a del foc. 1 Rap llorer rinoam, les fregim i reservam. poc foc. Al cap de deu minuts 1 ceba farina Sofregim la ceba tallada petita afegim el patató que, prèvia- Bon profit! 28 Maig de 2012
- 30. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > UNA MIRADA CRÍTICA DES DEL CINEMA Casablanca Segurament hauria sigut més coherent elegants i precisos i mai son gratuïts. I paraules finals que Rick li diu a Renault Rick transmet integritat, ètica, compro- Joan Canyelles Amengual i adequat que a la revista hi pogués per altra banda és un gran dominador de “Crec que això es el principi d’una bona mís, encara que en teoria i com diu ell aparèixer una secció titulada “Cinema l’el·lipsis. amistat”, varen ser afegides a la sala de mateix “Ara nomes em preocupo de les i revolució” o com el d’un dels meus La seva preocupació per l’estètica i la muntatge un cop acabada la pel·lícula meves coses”. Tot això sota una capa (Michael Curetiz, 1942) llibres de consulta “Des de que els Lu- innovació queden corroborades pels per indicació de Hall Wallis, el productor de nostàlgica indiferència que el fa irre- Un bon i estimat amic, company del miere filmaren els obrers” de José Luís missatges que li enviava Hal Wallis, pro- de la pel·lícula. sistiblement atractiu. Com diu el capità sindicat m’ha suggerit aquest títol per a Sánchez Noriega. Però la meva cultura ductor d’alguna de les seves pel·lícules La famosa cançó “As time goes by”, au- Renault “Rick és el tipus d’home del qual comentar aquest mes. Suggerència que cinematogràfica és extraordinàriament més importants: “No feim art Mike, feim tèntic himne cinematogràfic, es va salvar jo m’enamoraria si fos una dona”. També agraeix-ho sincerament perquè per una limitada i no em permet assolir aquesta pel.lícules”. de miracle. A Max Steiner no l’acabava hauria pogut dir “si no fos tan obstinada- banda em treu de sobra la cada cop més tasca, que estic segur de que seria apas- En definitiva Michael Curtiz és el respon- de convèncer i va proposar la seva subs- ment heterosexual”. complicada tasca de triar una pel·lícula, sionant. En qualsevol cas, alguna mena sable d’obres tan emblamàtiques com titució. Però per substituir-la s’hauria de Ja hem dit al principi que a “Casablanca”, i per l’altre em permet parlar d’un de les de compromís hi ha a la pel·lícula quan el “20.000 anys a Sing Sing” (20.000 years repetir l’escena en la que Ingrid li ento- segurament no hi ha res de revolucio- pel·lícules mes mítiques de la història del seu protagonista ha lluitat a les Brigades in Sing Sing, 1933); “Capità Blood” (Ca- na a Sam les primeres notes, quan ell nari. Però no es pot oblidar que Rick ha cinema i una de les que més vegades he Internacionals. pitain Blood, 1935), “Robin dels boscs” fingeix no recordar la cançó que li està lluitat a les Brigades Internacionals. Està vist. Per altra banda, queda clar que la nos- (The adventures of Robin Hood, 1938), demanant que toqui. I això no va ésser inequívocament situat a l’esquerra, quan Algunes i alguns de vosaltres pensareu tra intenció també es parlar del cinema “Àngels amb les cares brutes” (Angels possible perquè l’actriu ja s’havia incor- estar situat a l’esquerra és realment pe- que “Casablanca” té poca cosa de revo- per si mateix, oferir informació, generar with dirty faces, 1939) o “El llop del mar” porat al rodatge de “Per qui sonen les rillós. Renuncia a l’amor de la seva vida lucionària i qüestionareu el fet de comen- curiositat i contagiar el plaer de mirar i (The sea wolf, 1941), totes elles grandís- campanes?” i s’havia tallat els cabells. per una causa justa i col·lectiva. I es fàcil tar-la en una revista com la nostra. Amb tornar a mirar pel·lícules. Debatre sobre simes pel·lícules per no dir obres mes- Totes aquestes anècdotes i d’altres que imaginar que passarà a formar part de la matisos hi puc està d’acord. Però si ano- elles, sobre el seu missatge i les seves tres. no tenim temps de contar fan que aquest resistència. Fins i tot, quan ven el seu lo- menàrem aquesta secció o pàgina “Un virtuts artístiques. El que desig quan don El prestigiós crític Andrew Sarris, va dir pel.lícula sigui tan absolutament màgica cal a Ferrari es preocupa de que els seus mirada critica des del cinema”, va ésser la meva opinió és que la pacient lecto- que “Casablanca”, era l’accident més per una pura qüestió atzarosa. (sense treballadors conservin el seu lloc i les se- perquè ens oferia la possibilitat, sense ra o lector (supos-ho que sovint ho fa si brillant de tots els accidents cinemato- que això li resti gens ni mica de mèrit a la ves condicions laborals. (Podré entendre enganar a ningú, de parlar de pel·lícules ha vist la pel·lícula) doni també la seva gràfics. Efectivament. Per començar, la portentosa labor de Michael Curtiz). que algú pensi que sembla que m’estic que en alguns casos, sols de manera i mantenir amb ell o ella, amb vosaltres pel·lícula de Curtiz té el seu origen en Poques vegades una pel·lícula ha contat justificant sense que ningú m’ho demani). tangencial o secundària podien presen- una mena de diàleg imaginari. Això és el l’obra de teatre “Every body comes to amb un repart tan absolutament redó. Tot Si hagués de triar una imatge per defi- tar elements socials, polítics o sindicals que jo faig quan llegeixo les crítiques de Rick’s” de Joan Allison i Murray Burnet els actors i totes les actrius estan perfec- nir que és el cinema, en triaria una de interessants. Tal vegada es la distància la gent que realment en sap. que mai es va arribar a estrenar als es- tes i sembla impensable substituir-los per qualsevol de les pel·lícules de Charlot. que separa la mirada de la visió. Michael Curtiz d’origen hongarès, diri- cenaris de Brodway. Els autors finalment uns altres. Si n’hagués de triar dues, l’altre se- geix entre 1912 i 1961 gairebé dues cen- enviaren el seu text a diferents estudis També el guió, malgrat les seves con- ria un dels fotogrames de escena de tes pel·lícules, un poc més de la meitat, cinematogràfics i a la Warner el lector tinues improvisacions es fantàstic. No l’acomiadament de Ilsa i Rick al boirós i pertanyen a l’època del cinema silent. de guions Stephen Karnot va pensar que conec una pel.lícula amb uns diàlegs tan humit aeroport de Casablanca. Evidentment en una carrera tan extraor- allà hi podia haver el punt de partida per esmolats, precisos i memorables: “Nacio- En realitat, “Casablanca” és una determi- dinàriament dilatada hi ha de tot. una bona pel·lícula. Els seus comenta- nalitat?” li demana el general Straser a nada idea del cinema en estat pur. Amb Però seria injust dir que la seva trajec- ris despertaren l’interés de Hal Wallis, Rick “Borratxo”, contesta ell. “Estic segur molts i bons adjectius, però sense etique- tòria és irregular, perque la majoria dels un dels mes importants productors de de que em menysprees” li diu Peter Lorre tes. Emoció i sentiment. Es la pel·lícula seus treballs son com a mínim, interes- la companyia cinematogràfica. I així va a Bogart, “Si arribés a pensar en tú, se- que justifica la frase (no record l’autor): sants, i també ho seria que pasés a la començar tot. gurament ho faria”, es la seva resposta. “El cinema és el material amb el qual es- història únicament per haver dirigit “Ca- El paper de Rick va ser oferit en primer Podríem citar-ne moltes altres, però ens tan fets els somnis”. sablanca”. lloc a George Raft, que el va rebutjar, quedarem amb la que més s’ha incorpo- És tard. M’agradaria poder comptar més L’etapa més important de la seva carrera convertint-se d’aquesta manera en l’únic rat a l’imaginari col·lectiu. “Que serà de coses, però com sempre, em falta es- és la que desenvolupa els trenta anys actor de la història més conegut pels per- nosaltres?” demana Ilsa. “Sempre ens pai. I temps. El meu bon amic em deu que està a la “Warner Brothers”, fins al sonatges que no va interpretar que pels quedarà Paris”, contesta Rick. estar maleint, perquè fa dies que bé o punt de que es podria dir que és el di- que va interpretar. També Ronald Rea- Una certa mitologia cinematogràfica va malament, aquesta col·laboració hauria rector més emblemàtic d’aquesta com- gan va estar a punt de passar per davant nèixer amb “Casablanca”. Ho va fer anys d’haver entrat en el seu correu electrònic. panyia cinematogràfica. Sovint s’ha dit de Bogart. Naturalment si s’hagués donat després de la seva estrena, perquè en Salut i revolta d’ell que reprodueix o representa totes aquesta circumstància, ara no estaríem un primer moment, i encara que havia Fitxa tècnica les virtuts i els defectes de l’anomenat parlant de “Casablanca”. Hedy Lama- guanyat l’Oscar a la millor pel·lícula, guió “cinema d’estudi”. rr o Ann Sheridan varen estar a punt i director, no va ser un èxit de públic arro- Dr: Michael Curtiz; Però com diuen Pierre Coursodon i Ber- d’interpretar el paper de Ilsa. La pel·lícula llador. G: Phlip i Julius Epstein, Howrd Koch i Cassey Robinson (sen- trand Tavernier, aquestes dues afirma- tampoc hagués sigut la mateixa. Per algunes generacions, Rick va ser se acreditar) basada en la obra cions, serien com a mínim, reduccionis- El guió s’anava escrivint dia a dia. Ingrid l’autèntic model a imitar. Molt més que de teatre “Every bodi comes tes, per explicar una obra tan complexa Berman es queixava al director perquè Cary Cooper, Erol Flyn o Robert Taylor. to Rick’s” de Murray Burnet i com la seva i perque deixaria de banda no sabia amb qui es quedava al final i Rick s’emparava en el cinisme per ama- Joan Allison; tota la seva producció europea i la de això li creava molts de dubtes a l’hora gar la tristesa produïda per un desen- Ft: Arthur Edeson; l’època silent (època que per descomp- d’interpretar el seu paper. Algunes vega- gany amorós. L’aparent fredor emocional Ms: Mx Steiner; (cançó “As des als actors i a les actrius les entrega- ocultava malament el dolor d’una ferida tat, jo no conec ni d’enfora). time goes by” M.K. Jerome i Sovint millora guions fluixos i anodins ven els diàlegs que havien d’interpretar oberta que mai podria cicatritzar del tot. Jack Scholl); Int: Humphrey Bogart, Ingrid amb els que es veu obligat a treballar aquell dia quan arribaven al plató. La I malgrat haver renunciat a l’idealisme, Berman, Paul Heneid, Claude amb una portentosa imaginació i un seqüència final va ser una completa a la lluita política, la solidaritat sempre Rains, Conrad Veidt, Dooley immens talent creatiu. Sap donar a les improvisació, fins l’últim moment no es que podia sortia a la llum. Com si for- Wilson, Sydney Greensteet, seves pel·lícules un ritme trepidant. Els sabia si abans de separarse Rick i Ilsa màs part del seu ADN i no se’n pogués Peter Lorre, Madeleine LeBeau. seus moviments de càmera solen ser es farien una besada. I sembla que les desprendre’ns per molt que ho volgués. Maig de 2012 29
- 31. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > DES CARTES MAUDITES Ja no Oblit i revisionisme llegeixo Pasqual Aguilar tejaments de classe. Recordem que la trajectòria política de Cambó es va basar atiaven la repressió contra el moviment obrer. Aquests precedents fonamenten alinear-se contra Catalunya. La vicepresidenta del govern, Joana Or- en la defensa de l’ordre secular i va cul- el discurs de l’actual govern autonòmic, tega, ja ha deixat clar que la memòria no minar amb el finançament del cop d’estat complaent amb les grans fortunes, espe- és patrimoni de cap bàndol. Sembla com L Carles Jove i Buxeda es polítiques oficials sobre memòria feixista. Va col•laborar a consolidar el ronador de la brutalitat policial, impulsor si totes les víctimes haguessin tingut el històrica xoquen fins ara amb la im- règim i va perseguir exiliats republicans de les retallades, perseguidor dels bene- mateix tracte. Ortega obvia que les vícti- possibilitat d’anul•lar les sentències de la i catalanistes. ficiaris de la PIRMI, etc. mes de Franco segueixen sense obtenir F a temps que he perdut l’hàbit de llegir. Deuen haver passat tres o qua- dictadura i jutjar-ne els crims. La memòria històrica s’ha interpretat des Des que governa CiU, s’alcen veus com la de l’historiador berguedà Ramon Feli- Cal recordar que la guerra civil va ser una confrontació d’interessos entre la veritat, justícia i reparació. Justifica el col•laboracionisme de Cambó, Armengou... del poder com un exercici de consens so- pó que clamen per la difusió de la figu- majoria de la població, ideològicament com un mal menor. Ara el PP i CiU volen tre mesos des que vaig co- cial, però sense haver restituït la dignitat ra de mossèn Armengou. Armengou va radicalitzada entorn de l’anarquisme i perpetuar la ignomínia, esborrar els rastres mençar i acabar un llibre, i de milers de persones s’allisa el camí per el socialisme, i les forces de la reacció del genocidi, aigualir els crims d’estat feixis- ser un referent del nacionalisme pujolià abans d’aquest, no recordo a la manipulació de la història. I, alhora, formades pels generals, els propieta- tes i dimensionar la violència espontània i alguns el consideren fill il•lustre de Ber- massa bé haver llegit res en s’enterra la càrrega reivindicativa que té ris agraris, l’església i la gran burgesia. dels oprimits, que va ser conseqüència de ga; però també va ser un capellà militar, concret. Bé, sí, un llibre que rehabilitar la memòria dels oblidats ad Cambó i Armengou sabien on era el seu dècades d’explotació i humiliació. voluntari de l’exèrcit feixista, i enemic em va passar el company Jor- maiorem gloriam del Caudillo i dels seus lloc. Reivindicar-los sense assenyalar la Ens esperen temps de donar la veu als qui declarat del moviment obrer, del qual di Martí titulat El nacionalismo bel•ligerància que van mostrar contra la van voler fer callar per sempre més. Temps hereus. mai no va acceptar que fos originari de lingüístico. (Jordi, el tinc jo, no democràcia republicana i el moviment de tenir presents les seves idees, el seu Des de l’anomenada transició es van Catalunya. Un altre exemple, doncs, pateixis). El llibre en qüestió obrer i camperol busca diluir la respon- esperit. Temps de lluitar contra l’amnèsia. arraconar els passatges més durs de la de defensor destacat de l’oligarquia i la m’interessava, i em va agra- sabilitat de certs sectors socials que van repressió durant el conflicte i, sobretot, religió cristiana, encara que Catalunya dar, però estava relacionat es va passar de puntetes pel dolorós s’hagués de sacrificar. amb un treball d’investigació record d’una postguerra marcada per la Torra ens convida a de la universitat, o sigui que criminalitat institucionalitzada del fran- gaudir de l’obra catala- no era ben bé una lectura per quisme. Aquest arraconament va centrar nista de Cambó i relati- gaudi, sinó una lectura per a les actuacions del memorial en els esde- vitza els camins cruels fer-ne alguna cosa. El qual veniments bèl•lics de la guerra civil i ha que va conrear amb la em fa pensar que potser no facilitat el relat de la guerra com un en- seva immensa fortuna. és que hagi perdut l’hàbit frontament entre germans que equipara Felipó diu que tothom de la lectura, sinó que més els antagonistes. D’aquesta manera, es al Berguedà espera aviat fa una bona temporada que les meves lectures estan dificulta entendre la veritable dimensió la publicació dels die- sempre relacionades amb al- de la lluita. taris d’Armengou, i guna activitat. La memòria individual deslligada de que Berga necessita La diferència és important. la història permet oblits interessats. A l’edició completa de Si fa anys llegia per devoció Catalunya provoca la reivindicació d’un tota la seva obra «en- i em sentia mancat de quel- sector dels vencedors, que va passar del cara que hi hagi qui en com important si passaven nacionalisme català de dretes al suport qüestioni una part». un parell de dies en que no incondicional a Franco. Durant el Tripar- Cambó, Estelrich (el tenia temps per agafar un lli- tit la figura de Cambó va ser elogiada, i seu col•laborador bre, ara he arribat a un punt no només pel catalanisme autonomista. fidel), els germans en el qual llegeixo per ob- L’editor Quim Torra, entre d’altres, va Badia, Sentís, Armen- jectius. Necessito saber tal proposar la revaloració del personatge gou, i molts d’altres, cosa: llegeixo sobre tal cosa. perquè fou mecenes de la cultura catala- compartien una visió He de fer un treball sobre tal na, sense tenir en compte els seus plan- classista, xenòfoba i tema: llegeixo sobre tal tema. Vull posar-me al dia sobre qüestions relacionades amb la meva feina: llegeixo quatre IX Ofensiva contra l’oblit. Exili i retorn com a llibres del gremi. I així passen els dies i les pàgines. Maquis Recordo un estiu que vaig passar sol a un pis de Gràcia Col•lectiu A les Trinxeres 16h Tornada a Arsèguel, amb l’opció de Organitza: Col•lectiu A les Trinxeres marxa-maquis.org en què vaig llegir més llibres visitar el Museu de l’Acordió (preu no Col∙labora: XV Marxa homenatge als Ma- Col∙lectiu A les Trinxeres: www.nodo50. que en tota la meva anterior inclòs). quis org/alestrinx / alestrinx.blogspot.com / vida. No Logo, de Naomi 17h Arribada novament a l’alberg. Informació en diferents webs: www.myspace.com/collectiualestrinxe- E Klein, va estar només quatre n el marc dels actes de la XV Marxa 18h Xerrada sobre l’Exili i els Maquis amb Marxa Homenatge als Maquis: www. res dies a les meves mans. Això d’Homenatge als Maquis, els dies 25, Enric Melich resistent llibertari, Dolors sí, jornada intensiva! Em lle- 26 i 27 de maig de 2012 tindran lloc a Marín i Pep Cara, ambdós historiadors vava, em tumbava al sofà, l’Alberg la Valira de la Seu d’Urgell un se- llibertaris, i Antonina Rodrigo escripto- i llegia. I així fins el dinar. I guit d’actes de la IX Ofensiva contra l’oblit. ra i companya d’Eduard Pons Prades després fins el sopar. I des- (19/12/1920-28/05/2007) al qual retrem prés escrivia cartes d’amor a - Divendres 25 de maig Homenatge en el 5è aniversari de la seva la meva companya, que esta- A partir de les 18h rebuda dels i les par- mort. va a França fent no sé què. ticipants. riants : 21h Sopar (*). I au, na fent que som joves. 18h30m Inauguració de les Jornades a ‐ Preu divendres, dissabte i diumenge 22h Concert «IX Maquis Rock» amb el Recordo que llegir era un càrrec de membres de la Marxa Homenat- (places limitades 45). Cost 60 Euros (30 grup de Cerdanyola “Atrako a Mano Ar- plaer, però també un deure. ge als Maquis. Euros els menors de 5 anys). El preu mada” Amb els companys de sin- 19h Presentació del llibre “La batalla del inclou el dormir dos dies (divendres i dis- que ens presentaran el seu darrer treball dicat parlàvem de llibres, i Pirineu. Xarxes d’informació i d’evasió sabte) i sis àpats. (sopar, esmorzar, dinar‐ “El futuro sera negro”, i els d’Arfa “Ke Ku- d’aquell que és tan bo i que aliades al pícnic, sopar, esmorzar i dinar). rre Jiménez”. no te’l pots perdre perquè Pallars, l’Alt Urgell i Andorra, durant la Se- ‐ Preu dissabte i diumenge (places limita- explica la realitat de no sé gona Guerra Mundial” a càrrec dels seus des 51). Cost 40 Euros (20 Euros els me- - Diumenge 27 de maig què, i aquell altre que és una autors Annie Rieu‐Mias, Josep Calvet Be- nors de 5 anys). El preu inclou el dormir un 9h Esmorzar (*). novel•la, però una novel•la llera i Noemí Riudor Garcia. dia (dissabte) i quatre àpats (dinar‐pícnic, 11h Xerrada sobre els Maquis a Andorra amb transfons polític i que 21h30m Sopar (*) sopar, esmorzar i dinar). a càrrec d’en David Mas autor del llibre per tant val la pena, i mica en Tot a l’Alberg La Valira menys el dinar‐píc- “Les Valls d’Andorra i els maquis antifran- mica et fiques en la novel•la i - Dissabte 26 de maig nic del dissabte que serà a la muntanya. quista”. tant li fot si té transfons polític A partir de les 8h30m rebuda dels i les El dinar‐pícnic de dissabte els que no es- 12h Presentació del còmic “Exili” amb la o no, perquè ens agrada tant participants. tan inscrits tindran que portar‐se’l. participació del seu guionista i coordinador llegir que ja llegim de tot, que Total places 96 persones. Data límit 9h Esmorzar (*) Salva Pujol i el seu autor, Juan Kalvellido. volem canviar el món collons! d’inscripció el dia 30 d’abril 2012. Cal fer 9h30m Sortida amb cotxes cap a Arsè- 14h Dinar (*). I no sé com, mica en mica, l’ingrés al Triodos Bank nº compte 1491 guel. llegir ha anat despareixent 0001 290010005248 indicant el nom i 10h Arribada a l’aparcament del poble. Comptarem amb dues exposicions: “La de la meva rutina. I ara busco els cognoms dels inscrits. Atenció: No es 10h30m Ruta explicada ‐Camí del Bosc Batalla del Pirineu”. (Sobre les xarxes vint minuts al dia per anar a podrà pagar l’alberg. Preus únics, no es de la Rosa i Coll del Jou‐ Ruta de Maquis d’evasió) i “Exili” (Dibuixos del Kalvellido) córrer. I si no hi vaig, em sen- poden fer pagaments parcials. i Búnquers Línea P (nivell mig, apta per Tots els actes són lliures i gratuïts, excepte to tan malament com quan no Per més informació i inscripció: maquispo- tothom). els marcats amb asterisc (*). tenia temps per llegir. nent@gmail.com 13h30m Dinar campestre. (*) (*) Cal apuntar‐se prèviament. Dos va- 30 Maig de 2012
- 32. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Llibres Milers de persones es La Idea. clase. Leyendo su prosa vibrante, directa y clara se adivina al hombre que hay de- nach. Pròleg de Vicenç Nava- rro. L’onada de protestes que va recórrer els països del Sud contra la pujada vertigi- manifesten Negre sobre trás de ella, y, a la inversa, siguiendo su nosa del preu dels aliments durant els ejecutoria práctica se intuye el carácter de su verbo. También en él se confirma Editorial Icaria, 2012 112 pàg. anys 2006-2008 va donar visibilitat a un a Barcelona blanc. fenomen que feia anys que es venia in- una vez más la tesis de Buffon de que “el estilo es el hombre”. […]. Disposar d’una atenció sanitària pública, universal i de qualitat és un dret ciutadà, cubant i que no ha fet més que agreujar- en defensa Articles de Josep se en els últims anys: el de l’escassesa i Los documentos recogidos en este libro independent de la condició social o lloc encariment d’aliments. de l’educació Alomà pertenecen a un pasado ya distante, de residència. La progressiva aplicació L’endeutament en el qual havien incorre- pero son todo lo contrario de arqueología histórica. Baste en este contexto adqui- de polítiques neoliberals, que desman- gut molts països del Sud Global els ha- pública tellen l’Estat del benestar i afavoreixen via impedit defensar-se de les polítiques rir conciencia de que la explotación del la privatització de la sanitat, danya la d’ajustament estructural imposades pel hombre por el hombre denunciada en su nostra salut i augmenta la desigualtat. Banc Mundial i el Fons Monetari Inter- Redacció día por Alomà y sus compañeros de lu- Com si fos una mercaderia més, la nacional, que havien suposat la supres- cha sigue causando los mismos o incluso sanitat pública està “en venda”: es tan- sió de les ajudes a l’agricultura local, la más estragos que causaba en la década quen centres d’atenció primària, urgèn- retallada salvatge de tot l’àmbit públic del treinta del siglo XX. Y la misma ac- tualidad y vigencia conserva la grandeza humana que caracterizó la conducta per- cies i quiròfans, augmenten les llistes d’espera, s’àmplia el repago... (salut, educació...), la substitució de l’agricultura tradicional per l’agricultura U nes 25.000 persones van sortir al carrer a Barcelona el 21 d’abril en defensa de l’educació pública, per re- La ciutadania ha de saber el que ens ju- industrial per a l’exportació i l’obertura sonal de Alomà y demás militantes liber- guem: perdre un dret essencial aconse- butjar les retallades anunciades pels incondicional de fronteres a inversions i tarios y que por sí sola e implícitamente guit després de llargues lluites socials. governs català i espanyol, amb la in- productes exteriors. constituye la negación más absoluta de El creixement d’un moviment popular, tenció de fer front comú contra les reta- Aquestes polítiques nefastes no no- la mezquina egodicea y el hedonismo participatiu i valent, que defensa i pro- llades anunciades pel Govern de la Ge- més no van servir per a pagar el deute, ramplón difundidos por el capitalismo tar- neralitat en la reducció pressupostària mou la millora de la sanitat pública és sinó que han destrossat les estructures dío y sus lacayos políticos y mediáticos que es preveu per aquest 2012, i les motiu d’esperança. Aquest llibre pot aju- econòmiques locals i han sumit en la en el curso de las últimas décadas en comunicades recentment pel Govern dar a que la ciutadania defensi un dret fam i la misèria a Estats antany expor- nombre de la “sociedad de la abundan- espanyol que preveu retallar 3.000 mi- avui seriosament amenaçat. tadors d’aliments, i ara obligats a en- cia” y otras gangas publicitarias”. lions d’euros més, amb mesures com deutar-se encara més amb la importació l’augment de les ràtios per aula, la su- Ramón Gras Alomà Heleno Saña, Extracte del Pròleg Crisis d’aliments. D’altra banda, el previsible esgotament pressió de les substitucions per baixes o l’augment de les hores lectives del alimentaria dels combustibles fòssils ha dut a les Arola Editors, 2012, 268 pàg. La sanidad grans potències a apostar per la produc- ció d’agrocombustibles com alternativa, professorat. La marxa reivindicativa convocada per “L’època actual és d’enorme progrés está en y políticas el que està provocant una substitució massiva de terres de cultiu d’aliments diverses entitats, associacions i sindi- cats del sector educatiu (entre ells la de ajuste material, de grans avenços científics, de continus invents, ço que fa que el segle XX es digui el segle de la civilització. venta per terres dedicades a cultius ener- gètics, a més de la roturació d’ingents CGT), va començar a les cinc de la tarda a Plaça Urquinaona i va recórrer Però al costat d’aquests progressos ma- terials veiem que manca el progrés edu- Y también nuestra estructural masses de boscos verges per a aquesta fi. els carrers de Barcelona fins arribar a la Plaça Sant Jaume on es va llegir el catiu moral que completi l’educació dels salud Això ha causat una forta pressió sobre manifest unitari. El recorregut va trans- els preus dels aliments, que s’ha vist córrer entre xiulets, cassolades, crits pobles. Per això, conscient de la respon- agreujada per un nou fenomen: la crisi de rebuig i càntics en defensa dels sabilitat que he contret en fer-me càrrec de les hipoteques escombraries, que ha serveis públics i una educació publi- de la Conselleria de Cultura, és pel que a provocat que els especuladors financers ca i de qualitat, i contra les retallades mesura que ho permetin les possibilitats privats i públics hagin trobat nous valors anunciades. del moment que vivim, anirem ordenant i orientant tot allò que pugui ésser un mitjà refugi en l’especulació amb els aliments Els organitzadors van reclamar la de divulgació cultural”. i l’acaparament de terres. prioritat en la despesa pública i que Josep Alomà, Diari de Tarragona, 9 de Les experiències que l’activista i inves- no siguin els nostres infants i joves desembre de 1936 tigador Walden Bell analitza en el seu els que hagin de pagar aquesta crisi. “El testimonio escrito que nos ha legado llibre (Mèxic, Àfrica, Filipines i Xina) També van apel•lar a la responsabili- Josep Alomà constituye un fiel reflejo són molt il•lustratives del desenvolupa- tat en moments de crisi global, en que de su trayectoria como militante de la ment d’una crisi alimentària (ecològica els governs han optat per destinar els CNT y de las numerosas funciones que i humanitària) que es veu agreujada recursos públics cap al sector privat fi- como tal desempeñó. En ambos aspec- per nous fronts en una «guerra pels ali- nancer, afirmant que no podem perme- tos constatamos la misma coherencia, el ments» que no sembla conèixer límits. tre les retallades que afecten les po- mismo espíritu de lucha y el mismo amor «Els arguments fonamentats èticament litiques educatives, socials i laborals, a sus ideales de libertad, de justicia so- de Walden Bell en favor de la sobirania vulnerant drets que posen en perill la cial y de emancipación humana. Su plu- alimentària, la desglobalització i que igualtat d’oportunitats, la cohesió so- ma y su actitud como militante y como Walden Bello s’escolti a la pagesia són una lectura cial i, per tant, el futur dels nostres in- persona forman una unidad indivisible y Carles Muntaner, Clara Valver- indispensable», Annette Desmarais, La fants i joves. També van recordar que sin fisuras ni contradicciones de ninguna de, Gemma Tarafa, Joan Be- Virus Editorial, 2012, 288 pàg. Via Camperola. tenim l’obligació de garantir una edu- cació de qualitat i una vida personal i laboral dignes, doncs la seva educació és el futur de la nostra societat. Revistes El manifest unitari acusava al Govern de voler beneficiar els més poderosos mentre perjudiquen els més vulnera- bles: “Retallar l’educació pública és l’opció política d’aquells que volen que els diners públics es destinin a altres objectius, d’aquells que governen pels poderosos, d’aquells que volen fer recaure els ajustos pressupostaris da- munt el més vulnerables”. BARRICADA DE PAPEL LE MONDE LIBERTAIRE DIAGONAL EL ECOLOGISTA Òrgan d’expressió de la CGT d’Andalusia, Revista de la Fédération Anarchiste en llen- Periòdic quinzenal d’informació, debat, in- Publicació mensual de l’organització con- amb l’actualitat de les lluites sindicals i so- gua francesa, una publicació històrica que vestigació i anàlisi, que recull l’actualitat dels federal Ecologistes en Acción, amb completa cials i de les dinàmiques confederals, www. recull totes les lluites on estan implicats els moviments socials a nivell d’Estat espanyol i informació sobre l’estat del medi ambient i les cgtandalucia.org/Barricada-de-Papel anarquistes, www.monde-libertaire.fr/ internacional, www.diagonalperiodico.net/ lluites ecologistes, www.ecologistasenaccion. org/ Maig de 2012 31
- 33. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA ALEIX CORTÈS PUIG, CODIRECTOR DEL DOCUMENTAL “EL BAZAR SOLIDARIO” > LES PARAULES SÓN PUNYS “Cal qüestionar el paper Danys col•laterals que juguen algunes ONG en jordimArtifont el marc global i capitalista” T res homes amb els ca- bells nets, ben pentinats però embullats pel vent que “Algunes ONG i la cooperació en general s’han convertit en una indústria hi feia, miren somrients el que mou molts diners i ocupa molta gent, deixant al marge l’acció i la fotògraf que els immortalitza en una illa de les Açores. Han crítica política” decidit fa dies que aniran a la guerra i ho han ratificat i es- cenificat posant davant les càmeres. El més gran de tots > LA FRASE... agafa per l’esquena l’únic bigotut del tercet mentre el tercer posa tranquil veient com l’Imperi contraataca, ell que n’havia tingut tant. Uns quants dies després, amb un món visiblement mobilitzat contra la guerra que el trio ha anunciat, les bombes cauen damunt camps i ciutats. La Ibtihal Jassem és una nena de nou anys noia a qui retra- ta un altre fotògraf, en aquest cas d’Associated Press. També està escabellada i en al foto no es reconeix si és “La solidaritat viva o si és morta. La porta pervertida és un en braços el seu tiet (el seu producte més pare, la seva mare i cinc ger- mans que tenia han mort en que es compra un bombardeig) que l’ha res- i es ven en el catat d’entre els enderrocs mercat” de casa seva. A la foto, la Ibtihal, sorda i muda de nai- d’inacabables barriades de barraques de cia el segrest que van patir a Mauritània, xement, té els ulls tancats i no hem rebut cap resposta i no crec que Josep Estivill la seva cama dreta s’ha con- taulons habitades per gent resignada a els interessi gaire que se’n parli. sols serveixen perquè alts càrrecs de les esperar i com a única i falsa sortida la ca- Amb les administracions públiques no hi administracions i consellers d’empreses vertit en un plec de tendons, pacitat assistencial de les ONG. hem tingut cap contacte, ja que tota la públiques emprenguin una espècie un tros de carn, ossos, mús- Llicenciat en Filosofia per la Uni- Si algú va a Colòmbia descobrirà un país feina ha estat produïda, incloent-hi la part d’aventura de turisme solidari. Tampoc té culs i sang. El peu ha deixat versitat de Barcelona (2003). Ha enormement ric que ha estat espoliat per econòmica, per nosaltres mateixos; no sentit que Repsol YPF tingui una fundació d’existir i el seu jersei lila és col•laborat en la realització del molts governs al llarg de les últimes dèca- hem volgut demanar cap subvenció, ja solidària a Llatinoamèrica i a la vegada ple de pols i tacat de sang, llargmetratge “El Taxista Ful” (Jo des, els quals han fet el joc als interessos que teníem por que això acotés la llibertat els seus interessos estiguin exterminant i tal com els seus pantalons Sol), i en la pel•lícula “Squat” de les grans multinacionals nord-america- de moviment que hem tingut. expulsant el poble Maputxe. Si l’objectiu verds, esquinçats i amarats. (Christophe nes i europees, amb una notable presèn- d’una ONG és, en principi, desaparèixer El Govern dels Estats Units Coello). Actualment treballa en un cia de les espanyoles, fet que ha convertit - Quina ha estat la reacció del un cop solucionat un problema, ens tro- d’Amèrica i la resta de re- documental sobre la coordenada la misèria en el gran motllo vivencial per la públic? bem que la majoria ha agafat un caràcter productors del discurs do- espai a partir dels pobles abando- gran majoria de la població. En general crec que el documental te empresarial, i com a empresa vol créixer minant l‘anomenarà “danys nats de la provincià de Tarragona. una bona recepció i acaba sempre amb gestionant la misèria i no pas eradicant- col•laterals”, de la mateixa “El bazar solidario” és el seu pri- - Com va sorgir la idea del do- una pregunta força important: “ i ara què la. Per a mi, el rol hauria de ser sempre manera que anys enrere mer treball com a realitzador. cumental? fem, o què hem de fer?”. Moltes vega- d’activisme polític i complicitat amb les a la tercera part de la sèrie - La corealitzadora del documental, Zeltia des, el més important és tenir preguntes comunitats a les què es pretén ajudar, i de misèries fílmiques Ram- - En què consisteix el documen- Outeiriño, que en aquells moments (octu- i no pas les respostes; això vol dir que el en cap cas justificar la manca de serveis bo els mujaidins afganesos tal “El bazar solidario”? bre 2007) era càmera professional per La- documental genera dubtes i un esperit públics ni ser com empreses para-admi- eren anomenats “lluitadors - “El bazar solidario” és un documental vinia (subcontrata d’informatius a Tele5), crític. Jo no puc donar solucions sobre nistratives amb pretensions a la baixa ni per la libertat”. A l’altra ban- independent fet arran d’un viatge a Co- tenia un nen apadrinat en una ONG de com haurien de funcionar les ONG, a tampoc apedaçar la manca de garanties da del mirall, Al-Qaida quali- lòmbia per col•laborar amb una ONG Vigo (Fundai), la qual li va encarregar un banda que seria una mica dogmàtic; aquí jurídiques. fica d’”infidels” i “croats” els d’apadrinament. No ens va agradar el tre- publireportatge a Colòmbia. l’important és que entre tots pensem com Estats Units, alhora i sense ball que feien, d’aquí que sigui una reflexió La Zeltia em va proposar que l’ajudés en hauria de ser un funcionament coherent. - Parla’ns del format documen- immutar-se. Els seus “llui- sobre el que vam veure i enregistrar. Per el projecte i jo que aleshores ja era escèp- La “solidaritat” que des de sempre ha tal com un instrument de con- tadors per lalibertat” faran entendre millor la realitat vam entrevistar tic amb aquests apadrinaments vaig ac- estat un concepte revolucionari (podríem trainformació? explotar els seus cossos per Carlos Gómez Gil i Miguel Romero, tre- cedir a la seva petició amb la condició de citar “Los Solidarios”, Durruti, Ascaso, - En general, el cinema i el llenguatge au- malmetre’n d’altres, tants balladors i investigadors del món de les fer, a la vegada, un treball crític sobre el García Oliver...) i compromès en les di- diovisual com a eina interdisciplinària és com sigui possible. ONG. El resultat és una crítica al consum tema, i així va ser. En tornar de Colòmbia verses lluites, ara s’ha pervertit com un un mitjà que permet explicar moltes varie- És evident que la primera de solidaritat en què s’han convertit algu- vam presentar un publireportatge irrisori a concepte bàsicament de recaptació de tats de coses i, en el cas del documental, víctima de qualsevol guerra nes ONG i la cooperació en general, una la ONG i vam treballar en la construcció recursos econòmics, deixant al marge la gràcia radica en que amb pocs mitjans és el llenguatge, però sen- indústria que mou molts diners i ocupa i muntatge de “El Bazar Solidario”, una l’acció i la crítica política. Ens trobem da- econòmics i materials un mateix és capaç se guerra és aquest també molta gent. Una afirmació col•lectiva i au- pel•lícula que qüestiona el treball solidari vant d’organitzacions acrítiques que fan el d’aportar informació crítica i de primera l’objectiu cobejat del domini tocomplaent del primer món que no fa res d’algunes organitzacions i el paper que ju- joc als governs responsables de la situa- mà. Per això, i donada la difusió que per- per part dels que hi lluiten, més que promoure i invitar a la passivitat guen en el marc global i capitalista, quan ció de misèria en què es troba molta gent, meten les noves tecnologies, pot ésser un tant en la guerra explícita les seves víctimes. la solidaritat pervertida és un producte podríem dir que aquestes ONG tapen les fantàstic instrument de contrainformació. com en la del dia a dia. més que es compra i es ven en el mercat. vergonyes de moltes institucions. Naturalment, que un documental “in situ” - Com va ser l’experiència del com ‘El bazar Solidario” és contrainforma- rodatge? - Què us han dit les organitza- - Quin rol haurien de jugar les ció. La indústria de la solidaritat posa en . Va ser una experiència força dura, po- cions d’apadrinament de nens i ONG en un món tan globalitzat, circulació eslògans i narracions que trac- dríem dir que es va convertir en un “tour” les administracions públiques? complexe, paradoxal i canviant ten els problemes amb lògica de recinte, per la misèria, una misèria afincada so- - Les ONG i les organitzacions de caire com el nostre? destaquen individualitats desenllaçades bretot a la perifèria de Barranquilla i Car- militant i amb actitud política han acollit - El que per a mi és inadmissible és que buscant cotitzants individuals. Els cartells tagena, on la majoria de la gent que hi viu molt bé el nostre documental, de tal ma- organitzacions com Barcelona Acció Soli- i els fullets situen el problema en termes des de fa anys són desplaçats de les terres nera que moltes vegades ens conviden a daria (que és de l’Ajuntament de Barcelo- de culpabilització i simultàniament pro- interiors del país a la costa, per la guerra passar-lo a les seves seus per parlar so- na) s’autoanomenin no governamentals ja porcionen l’anestèsic per a aquells que interna que pateix Colòmbia des de fa bre el tema. De les ONG més mercantilit- que en essència són governamentals to- no tenen temps però volen fer alguna temps. Aquest fet ha propiciat el naixement zades i/o amb programes d’apadrinament talment, i moltes vegades, com ho eviden- cosa.