• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Catalunya- Papers nº 142 setembre 2012
 

Catalunya- Papers nº 142 setembre 2012

on

  • 1,219 views

Publicació anarcosindicalista de la CGT de Catalunya i Balers

Publicació anarcosindicalista de la CGT de Catalunya i Balers

Statistics

Views

Total Views
1,219
Views on SlideShare
1,071
Embed Views
148

Actions

Likes
0
Downloads
1
Comments
0

4 Embeds 148

http://www.cgtcatalunya.cat 94
http://cgtcatalunya.cat 39
https://twitter.com 11
http://revistacatalunya.blogspot.com 4

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Catalunya- Papers nº 142 setembre 2012 Catalunya- Papers nº 142 setembre 2012 Document Transcript

    • Catalunya> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Setembre 2012· núm. 142· 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org Fem solidaris i solidàries Avui com ahir, sí que es pot Autor: Alexa CamareroDipòsit legal: B 36.887-1992
    • > Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 142 · Setembre 2012 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat Fem solidaris i solidàries Avui com ahir, sí que es pot Autor: Alexa CamareroDipòsit Legal: PM 1.177-2005
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial> ON ENS TROBEM?CONFEDERACIÓ GENERAL DELTREBALL (CGT) DE LES ILLESBALEARSCamí de Son Rapinya, s/n - Centre“Los Almendros”, 2n 07013 Palma deMallorcaTel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -lesilles@cgtbalears.org La CGT crida a laDelegació MenorcaPlaça de la Llibertat, 5 07760CiutadellaTel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592menorca@cgt-balears.org mobilitzacióSECRETARIAT PERMANENTDEL COMITÈ CONFEDERAL DE LACGT DE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è - 08003Barcelona -spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax933107110FEDERACIONS SECTORIALS• Federació Metal·lúrgica deCatalunya (FEMEC) D avant del context social, econòmic i polític, que fa que es segueixin incrementant les xifres de persones a tants anys de lluita van costar, el camí no s’ha d’omplir de referèndums o consultes ja que els drets no es negocien ni es vo- els que hi van al darrera; no al seu da- rrera, sinó d’allò pel que se’ls ha convo- cat: aturar la deriva neoliberal de rescat i General amb capacitat real d’afectar els interessos econòmics de l’elit dirigent, convocatòria que ha d’anar més enllà de• Federació de Banca, Borsa,Estalvi i Entitats de Crèdit l´atur i es pateixin contínues retallades ten. Si el que es vol es tombar un govern, tornar a recuperar drets socials i laborals. les aturades que s’han vingut convocant• Federació Catalana d’IndústriesQuímiques (FECIQ) socials en els sectors públics fonamen- deixem això a l’acció de les persones Per aquest motiu ens proposem realitzar en els últims anys que, aïllades i sense• Federació de Sanitat tals (sanitat, educació, serveis socials..) encorbatades dels partits polítics amb mobilitzacions pròpies arreu en cada àm- continuïtat, estan molt lluny de poder fer• Federació d’Ensenyament deCatalunya (FEC) des de CGT, en relació a la Declaració de representació parlamentària. Si el que es bit local de forma autònoma, i debatent front a l’ofensiva de retallades i reformes• Federació d’Administració la “Cimera Social” de Madrid apadrinada vol es que el govern sàpiga que a ningú en cada convocatòria unitària sota quines contra els nostres drets del govern i laPública (FAPC) pels oficialment dits majoritaris, i vista la no li agrada que li retallin rés, no cal pre- reivindicacions i lema propis serem allà. patronal.Via Laietana 18, 9è - 08003 Bcn instrumentalització partidista i el segrest guntar. Si el que volen es que escoltin als Òbviament, serem iguals amb els grups i Rebutgem, per tant, l’així anomenada “Ci-Tel. 933103362. Fax 933107110 d´un calendari propi de mobilitzacions, contraris a les seves tisores, cridem, però organitzacions que són iguals amb nosal- mera Social”, tant en les seves absurdesFEDERACIONS COMARCALS hem considerat pertinent no adherir-nos- no fem més jocs de mans. tres i, per tant, entre nosaltres cercarem aspiracions de tornar a una idealitzada si-Anoia hi, ni a la declaració ni al seu “full de ruta”. Son les mobilitzacions, “unitàries” o no, la màxima coincidència. tuació anterior a la “crisi econòmica” aixíCarrer Clavells 11 - 08700 IgualadaTel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es A més, ens resulta impossible anar de les que sempre han fet canviar alguna Cal continuar amb les mobilitzacions so- com el full de ruta plantejat des del sin- bracet amb organitzacions dels cossos cosa. Avui, en aquest sentit, no és dife- cials i laborals, pròpies i amb els actors dicalisme institucional, que no condueixBaix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus policials que participen a la repressió de rent a ahir. Seguirem participant a mo- que així hi desitgin participar, per visibilit- sinó a la desmobilització per la seva in-baixc-p@cgtcatalunya.cat moviments socials i sindicals que denun- bilitzacions unitàries quan així ho consi- zar la necessitat d’una nova vaga general sistència en la defensa d’un referèndumTel. 977340883. Fax 977128041 cien les desigualtats en la nostra societat. derem, però deixarem ja de contribuir a i de consum que vagi més enllà d’una que ja ha estat rebutjat pel govern i per laBaix LlobregatCra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà - Considerem que per defensar tots i ca- omplir carrers mentre que els “líders” que aturada d’un dia. seva aposta per una inútil consulta popu-cgtbaixll@cgtcatalunya.cat dascun dels drets socials i laborals que van a la pancarta segresten la veu a tots Considerem que aquesta tardor serà lar que cap efecte pot tenir sobre el poderTel. 933779163. Fax 933777551 crucial per a frenar l’ofensiva del govern polític i econòmic, mentre es rebutgen oComerç, 5. 08840 Viladecanscgt.viladecans@yahoo.es i entenem que aquests atacs solament es posterguen mesures més contundents.Tel./fax 93 659 08 14 poden parar i revertir en favor de la classe Per tot això, creiem que el camí a seguirBaix Penedès treballadora des de la mobilització social és la participació en les convocatòries deNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977660932 generalitzada i contundent, enfrontada mobilitzacions i jornades que lluita quecgt.baix.penedes@gmail.com radicalment a l’actual model econòmic i ens condueixin a la Vaga General, po-Barcelonès Nord polític al servei de les elits empresarials sant en evidència la falta de voluntat deAlfons XII, 109. 08912 Badalonacgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 i financeres. lluita real del sindicalisme de concertació Defensem que aquesta mobilització ha de CCOO i UGT per la seva negativa aGarraf-PenedèsLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la de passar per la convocatòria d’una Vaga realitzar-la.Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.catTel. i fax 938934261MaresmeUnió 38 baixos, 08302 Mataró - Agurreljmaresme.cgt@gmail.comTel. i fax 937909034Vallès OrientalFrancesc Macià, 51 08100 Mollet -cgt.mollet.vo@gmail.comTel. 935931545. Fax 935793173FEDERACIONS INTERCOMARCALSGironaAv. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005Gironacgt_gir@cgtcatalunya.catTel. 972231034. Fax 972231219PonentAv. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida -lleida@cgtcatalunya.catTel. 973275357. Fax 973271630Camp de TarragonaPlaça Imperial Tarraco, núm. 1 Edifici2, 3a Planta, 43005 Tarragonacgttarragona@cgt.esTel. 977242580 i fax 977241528FEDERACIONS LOCALSBarcelonaVia Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelonaflbcn@cgtbarcelona.orgTel. 933103362. Fax 933107080BergaBalç 4, 08600sad@cgtberga.org Tel. 938216747ManresaCircumval·lació 77, 2n - 08240 Edició del Col·lectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T, Jose Cabrejas, MireiaManresamanre@cgtcatalunya.cat Bordonada, Dídac Salau, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Martí, Josep Torres, Txema Bofill, PacoTel. 938747260. Fax 938747559 Martín, Moisès Rial i Laura Rosich. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, “Vindrà el teu cos que suaument em poses en el Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, Agurrelj, Joan Canyelles meu cos quan ens sentim ben junts,RubíColom, 3-5, 08191 Rubí, cgtrubi@ Amengual, Emili Cortavitarte, L’amo en Pep des Vivero i les federacions i seccions sindicals degmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacció i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. i floriran millor que mai les roses: a poc a pocSabadell 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, ens clourem com un puny.”Rosellò 10, 08207 Sabadell - com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacció i subscripció a Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centrecgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447. Col·laboracions: comunicacio@cgt-balears.org745 01 97 Web revista: www.revistacatalunya.cat. RaimonTerrassa No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa -cgtterrassafl@gmail.com Drets dels subscriptors:Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor- porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de CatalunyaCastellar del VallèsPedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretatVallès necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació,cgt.castellar-v@terra.es, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca-Tel./fax 93 714 21 21 talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447. comunicacio@cgt-balears.orgSallentClos, 5, 08650 Sallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya”sallent@cgtcatalunya.cat Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.Sort - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.Pl. Major 5, 25560, Sortpilumcgt@gmail.com Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Setembre de 2012
    • REPORTATGE Cal un projecte que impliqui Pels propers mesos cal articular una mobilització i una contestació ferma i transformadora que desbordi el marc fixat una aposta per pel full de ruta del sindicalisme i l’esquerra institucionals canviar de model Tardor Calenta?Estem per la unitat d’acció i la mobilització conjunta, però a partir d’una res. No volem acabar com en altres ocasions fent de simples comparses delanàlisi coherent i crítica de la realitat actual i de com i perquè hi hem arri- sindicalisme institucional i una socialdemocràcia caducada i sense projectebat, i amb un projecte i una pràctica realment rupturistes i transformado- de futur, sinó que volem ser actors reals d’un veritable canvi social.CGT davant la “Cimera Social” Secretariat Permanent del Molt al contrari, la CGT, activamentComitè Confederal de la CGT contribuirà al desemmascarament d’aquesta maniobra política en la qual sempre perden els més febles.E l passat 25 de juliol va tenir lloc a Esperem que la Cimera Social no si- Madrid la 1a Cimera Social afa- gui el paraigua que doni cobertura avorida pels sindicats CCOO i UGT. tota aquesta maniobra política.La Cimera Social es va dotar d’unaDeclaració de Principis i d’un Full de Sobre la iniciativa deruta. En la seva constitució han par- convocar la Cimera iticipat diferents organitzacions sindi-cals, socials, veïnals, professionals, la unitat d’acciósectorials i fins i tot organitzacionsempresarials. La 2a Cimera està pre- Per a la CGT, efectivament, sónvista pel 10 de setembre. Mentrestant temps d’unitat d’acció però tenints’estan constituint rèpliques de la clars els objectius pels quals llui-mateixa per Territoris i Comunitats tem i que compartim. És obvi queAutònomes així com en sectors del cal comptar amb una coordinaciómón laboral. de totes les organitzacions que ver-Després d’analitzar la Declaració de tebren la societat però que, neces-Principis, la Full de ruta plantejada, sàriament, cal compartir els objectiustenir en compte les organitzacions de l’anticapitalisme, antipactisme,que integren la Cimera Social i, espe- els diferents governs i la patronal, sions pel qual es retarda l’edat de ju- dua de protagonisme i descrèdit del antidesarrollisme, anticreixement in-cialment, valorar la dramàtica situa- gestionat des de la prepotència, que bilació fins als 67 anys o signant el II sindicalisme institucional i aquí in- sostenible, anticonsumisme. Cal mo-ció de retallades i reformes a la qual ha format part de l’engranatge de la Acord per l’Ocupació i la Negociació terpretem, des de la CGT, la urgent bilitzar-se de forma unitària perquèestà sent sotmesa la majoria de la política econòmica i social i que està Col•lectiva amb la patronal en el qual convocatòria de la Cimera Social en la sortida a la crisi no sigui més delpoblació, que estan provocant situa- basat en la pèrdua progressiva de ja es recullen moltes de les maldats el que considerem un intent de capita- mateix, no sigui un nou capitalismecions d’autèntica emergència social, drets laborals i socials en benefici del que posteriorment ha desenvolupat litzar i protagonitzar la lluita sindical reforçat en els nivells d’explotacióla Confederació General del Treball paper de l’empresa i la patronal. el PP amb la seva Contra-Reforma i social actual, però amb l’objectiu de cap als treballadors amb una nova le-(CGT) manifesta: Aquest model sindical els ha permès Laboral. no revitalitzar el conflicte social ne- gislació laboral que afavoreix noves obtenir privilegis, ajudes, subven- Com a conseqüència de la intensa cessari per a una sortida social a la retallades de drets i llibertats. cions, reconeixements, per part del lluita sindical i social que la classe crisi, sinó de domesticar-lo, seqüen- Des de la CGT venim treballant perConsideracions govern i de la patronal. En definiti- treballadora està mantenint con- ciar-lo, refredar-lo, adormint tota la la unitat d’acció des de fa anys, inten-generals prèvies va, han contribuït al sosteniment del tra la crisi, com a conseqüència lluita antisistema. tant configurar un gran Front Sindi- sistema obtenint el suport interessat de la lluita de les organitzacions El rescat total del nostre país serà cal i Social ampli que doni respostesLa Cimera Social és convocada per del sistema, el suport interessat del sindicals i socials que representen traumàtic, implicarà nous i enormes alternatives i reals per a una sortidainiciativa de CCOO i UGT, sindicats poder. Això ha propiciat el seu crei- l’anarcosindicalisme, el sindicalis- sacrificis de la majoria de la pobla- social de la crisi. Aquest Front Sin-institucionals, majoritaris pel seu ni- xement exponencial i l’atribuir-se la me alternatiu, els moviments socials, ció, l’empobrida classe treballadora dical i Social ampli gestat des devell de representativitat, que exercei- representativitat de tota la classe tre- el 15M, les assemblees populars... i classes populars, el que suposarà, l’anarcosindicalisme, el sindicalismexen històricament de majoritaris en balladora, ignorant altres veritables aquests sindicats majoritaris es van sense cap tipus de dubtes, una ampli- de classe i combatiu i els movimentsel sentit de protagonitzar de forma lluites sindicals i socials en defensa veure forçats a la convocatòria d’una ficació de la conflictivitat social. La socials ha de plantejar noves propos-excloent el què, el com, el quan, el de les i els treballadors i la pluralitat primera Vaga General contra la po- millor manera de frenar o canalitzar tes de canvi de model, de repartimentper què, el per a què de les mobilitza- real existent. lítica econòmica i antisocial del go- aquesta conflictivitat social i poder del treball i de la riquesa, respostes decions, de les convocatòries, de les rei- En els últims anys, des de 2008, quan vern socialista el 29 de Setembre de portar a terme les reformes impo- justícia social.vindicacions, de la lluites sindicals. La mecànica de treball en els pro- se’ns “va vendre” pel govern del 2010 i una segona Vaga General con- sades pel rescat, ens estan insinuant cessos reals d’unitat d’acció són elAquests sindicats institucionals han PSOE l’actual crisi econòmica, una tra el govern del partit popular el 29 que ha de ser un govern de concer- debat des de la multilateralitat, laconfigurat en les últimes dècades crisi financera del sistema capitalis- de Març de 2012. tació nacional pp-psoe-nacionalistes, negociació de propostes, la presa deun model sindical de concertació i ta, l’actitud i les pràctiques d’aquests Els efectes de les Vagues Generals que impliqui a tots els partits polítics, decisions col•legiada, la definiciópacte social que ha contribuït al sos- sindicats institucionals, han seguit no han sabut gestionar-los adequa- que ens situï a tots en el mateix vai- clara d’una plataforma de reivindica-teniment del sistema capitalista, ges- sent de pacte i concertació social dament UGT i CCOO. La situació de xell i amb la mateixa responsabilitat, cions per les quals ens mobilitzem, eltant un model de relacions laborals arribant fins i tot a signar l’actual la classe treballadora i classes popu- un govern de tecnòcrates obedient als consensuar horitzontalment les datesi negociació col•lectiva, pactat amb Reforma del Sistema Públic de Pen- lars és cada dia més dramàtica com dictàmens dels grups financers, pa- de mobilització, de la vaga general, el a conseqüència de les retallades, les tronal i els mercats, un govern prete- contemplar el calendari d’altres con- reformes, els rescats, el pagament sament sense ideologia amb el qual la vocatòries de mobilització. del deute, com a conseqüència de les majoria es vegi reflectit o identificat. Des de la CGT venim treballant per polítiques dictades des del Govern, la La CGT no jugarà a aquest gran pac- la unitat d’acció real, però definint Unió Europea, el FMI, els especula- te de concertació nacional per a fer abans la gestió de la unitat, la defi- dors usurers. La situació de conflicte callar les protestes i desencantament nició d’objectius. Prenguem-nos de social ha arribat a un nivell insosteni- populars, per a preservar els privi- debò el tema de la unitat d’acció i ble que està provocant la mobilitza- legis de la minoria, un gran pacte construïm una relació horitzontal ció espontània de la societat. per a anestesiar a la dissidència, no d’organitzacions entre iguals que Les reformes del PP vénen a aprofun- contribuirà a uns “nous Pactes de pretenen lluitar frontalment contra dir les reformes iniciades pel PSOE, la Moncloa”, no es mobilitzarà per l’actual política i sistema capitalista. provocant més atur, precarietat, re- aquest canvi de govern per a seguir La CGT a hores d’ara no serà com- tallades laborals i socials, privatit- aplicant la mateixa política antiobre- parsa de cap posada en escena en la zacions, repressió, estafa a l’erari ra, un pacte de la classe política que qual el protagonisme real ho tingui el públic, reforma constitucional per impedeixi un país revoltat en defensa sindicalisme institucional. Què opina a convertir al país en l’avantguarda dels seus interessos, un país callat i la Cimera del repartiment, de qui ha dels estats neoliberals. submís que permeti aplicar amb du- de pagar la crisi, de la reforma de les En aquest context, sorgeix una pèr- resa i rigor les reformes. pensions...? Què han parlat els secre-Setembre de 2012 3
    • REPORTATGEtaris generals d’UGT i CCOO amb la La Declaració ignora absolutament Consulta Popular a l’octubre, obviar lluita per la transformació social, lluites, amb les convocatòries de lespresidenta Merkel, amb Mariano Ra- la complicitat d’UGT i CCOO amb la convocatòria de Vaga General a per una nova societat basada en la mobilitzacions, amb la Vaga Gene-joy o amb el Rei? Quina plataforma les reformes laborals aprovades, Euskadi, o no plantejar amb claredat justícia social i la llibertat, per una ral.de mínims planteja el sindicalisme amb la reforma de les pensions, amb o relegar la convocatòria d’una nova nova societat alternativa al capitalis- Des de la CGT entenem que cal con-institucional? La realitat és més se- l’aprovació del Tractat de la Unió Vaga General a un incert novembre, me, centrada en els interessos del ser templar un programa de mínims queriosa i complexa que l’aplicació d’un Europea, amb la reforma constitucio- representa un element distractor i humà i conscient de les limitacions inclogui:simple corró de majories. nal pactada entre el PP i PSOE per a desmobilitzador. El referèndum i la dels recursos naturals. - Retirada de tota la legislació labo- pagar el deute i reduir el dèficit. No consulta popular no són les eines de Per altra banda, la CGT per coherèn- ral i reformes aprovades contra elsSobre la declaració de hi ha cap proposta alternativa en la la classe treballadora, són eines prò- cia amb els seus propis estatuts que drets de les i els treballadors. Declaració. Es parla de mobilitzar-se pies de la classe política, de la pròpia impedeixen l’afiliació de policies, - Protecció als milions de personesprincipis de la Cimera però para què? amb quins objectius? constitució, del propi sistema i com guàrdia civil, militars, funcionaris aturades fins que trobin treball. No es defineix la convocatòria de la a tals són alienes a les nostres eines de presons, cossos repressius... no - Protecció davant els desnonaments.La Declaració comença inculpant Vaga General, no s’opina sobre la de lluita. pot integrar-se en una Cimera Social Programa d’habitatges socials.de la crisi al sistema financer nord- desobediència civil pacífica, sobre La CGT aposta per la mobilització en la qual participen associacions - Repartiment del treball, reduccióamericà, justificant, per tant, i dife- la resistència civil, sobre desallotja- permanent i per la convocatòria de i sindicats representants d’aquests de la jornada laboral, reducció derenciant indirectament, un capita- ments, redadas a migrants sense pa- Vaga General, sense més dilacions. col•lectius i d’organitzacions patro- l’edat de jubilació.lisme europeu de rostre humà, un pers... El full de ruta marcada per la cimera nals. - No a les privatització dels serveiscapitalisme social que ha generat un No hi ha cap referència al canvi de respon més als interessos propis del públics: sanitat, educació, trans-estat del benestar en el qual patronali classe treballadora hem “conviscut model, al necessari canvi de sistema sindicalisme majoritari institucional Conclusió ports... per a afrontar la veritable crisi estruc- que persegueix recuperar la capacitat - No a les retallades socials i labo-feliçment” durant més de trenta-cinc tural que subjeu a la crisi financera- d’interlocució social que ha perdut i li rals.anys. En el cas concret del nostre La CGT manifiesta que en aquests econòmica, com és la crisi energètica, està negant el govern actual del Partit moments, la millor eina que li queda - Desenvolupament de les ajudes apaís, es defensa el model de dret la- la crisi de recursos, la crisi climàtica, Popular. Els que afavoreixen la Ci- la dependència.boral creat amb la Transició demo- a les i els treballadors i classes po- mediambiental, la crisi de model pro- mera volen protagonitzar el conflic- pulars és la mobilització permanent, - No als ERO.cràtica i que ara s’està demolint. Per ductiu i de creixement il•limitat, no te social per a descafeïnar-lo, volen - Expropiació de les empreses quea evitar-lo, es torna a confiar en el la lluita pels seus drets i llibertats, plantejaments de repartiment i de jus- allargar artificialment els temps de la la Vaga General, sense dilacions, ni van ser públiques anteriorment ipropi sistema i s’aposta per guanyar tícia social. lluita amb un calendari que difumina presten serveis bàsics a la societat.un referèndum i propiciar l’avenç de treves, ni distractors, ni instruments En definitiva estem davant una De- l’espontaneïtat i efectivitat real de la desmovbilitzadors, ni pacte social, - Reforma fiscal perquè paguin mésles eleccions generals. claració de Principis que pretén lluita social. qui més tenen.La Declaració no es qüestiona el sis- ni burocràcies, ni referèndum, ni portar-nos de nou al 2007 per a se- La CGT aposta per lluites sectorials, Consulta Popular... - Persecució del frau fiscal.tema econòmic, polític, per contra, guir apostant pel mateix model de mobilitzacions, vagues de consum, - Ús dels diners públics per as’accepta el capitalisme com siste- - La CGT no s’integrarà en la Cime- creixement i sense cap alternativa. ocupacions, accions directes... tot el ra Social l’economia productiva sostenible,ma i, en conseqüència, s’assumeix És una Declaració sobre la modera- que possibiliti incrementar la con- per a la creació d’ocupació i no per al’explotació laboral com sistema de - No signarà la Declaració de la Ci- ció, que pretén evitar respostes ra- flictivitat social, propiciant per a mera Social pagar el deute o rescatar bancs.relació social, es reconeixen les bon- dicals, que aposta pel pacte social i això una estratègia d’aliances amb - Exigència de responsabilitats pe-dats del model de convivència dels - No donarà suport a la iniciativa l’entreguisme, que aspira a dignificar el sindicalisme de base i combatiu que el Govern convoqui un referèn- nals als causants de la crisi.últims 35 anys, en els quals s’ha co- la imatge del sindicalisme institucio- i els moviments socials que permeti - Llibertat sense càrrecs per a totesquetejat i jugat amb el capitalisme. dum sobre la política econòmica i nal i que sigui aquest qui protagonitzi expandir propostes, principis, valors antisocial les persones jutjades amb motiu deEn la Declaració es confia a tornar a les protestes ja domesticades, igno- alternatius, anticapitalistes, valors la seva militància sindical o social.la situació laboral i social anterior a - No donarà suport la convocatòria rant, per exemple totes les mobilitza- de llibertat i justícia social. d’una Consulta Popular sobre la po- - No a la repressió.la crisi, amb mesures de reactivació cions anteriors, totes les lluites que la lítica del Govern plantejada pereconòmica que generin creixement,creació d’ocupació, augment del con- societat ha vingut fent, amb centenars Sobre les les organitzacions que formen de manifestacions i accions que pre- part de la Cimera Socialsum i en conseqüència, des del seu tenen trencar la lògica del capital. organitzacions que - La CGT si donarà suport i par-punt de vista, cohesió social. Per tant,es proposa sortir de la crisi amb les Per a la CGT, integrar-se en la Cime- formen la Cimera ticiparà de forma activa en totes ra Social i subscriure la seva declara- les mobilitzacions que s’estanmateixes receptes d’explotació però ció de Principis implica renunciar a La CGT no pot integrar-se en convocant per a potenciar elamb una precarietat i degradació so- un discurs diferenciat, renunciar a la l’estructura de la Cimera Social atès necessari conflicte social quecial inaudita. nostra anàlisi, a les nostres idees, a la que algunes de les organitzacions ens condueixi a la convoca-No hi ha qüestionament de la UE que nostra autonomia. És necessari exigir que la integren mantenen objectius, tòria d’una nova Vaga Generalpatim i que volem, ni del paper del responsabilitats del que està ocorrent plantejaments i ideologia absoluta- el més unitària possible en laBanc Central Europeu, ni del Fons i desenvolupar instruments per a la ment contraposats a la CGT. És una pròxima Tardor.Monetari Internacional, ni el paga- transformació social i no per al pacte cimera interclassista que no té comment del deute, ni les alternatives a i la resignació. la Cimera Social pot objectiu el canvi del sistema capita- Alternativesl’euro. No hi ha cap lloc a la crítica, a ser un instrument per a la resignació. lista si no la seva reflotació, el po-l’autocrítica, cap referència al passat,als pactes signats, cap responsabilitat sar pedaços, el tornar il•lusament a Sí hi ha alternatives, sí és possi- situacions de creixement semblantssobre el que està esdevenint, tot ha Sobre el full de ruta al període anterior a 2008. ble sortir de la crisi amb un altreestat perfecte en les últimes dècades model alternatiu al capitalisme.de convivència, les i els treballadors plantejat per la La CGT com organització sindical Quan es planteja una lluita perhem viscut un conte de fades i hem Cimera Social de classe té com objectiu el canvi la transformació social i con-estat molt felices. No hi ha cap qües- del sistema capitalista, no treballa cretada en el temps, és neces-tionament de la Transició democràti- Per a la CGT el plantejar un Re- només contra les retallades i la de- sari definir aquests objectiusca. ferèndum al setembre, una posterior fensa dels drets laborals sinó que mínims a aconseguir amb lesCGT acorda un calendari de mobilitzacions per al setembre encamí cap una nova vaga general “Cimera Social” del passat 25 de Ju- cions que s’estan convocant des de unitària possible en la propera tar- ral convocada a Euskadi i Navarra SP Comitè Confederal CGT liol afavorida per CCOO – UGT. la pròpia CGT i des d’altres organit- dor. per ELA, LAB, ESK, CGT, CNT, - No recolzarà la iniciativa d’instar zacions sindicals i socials, en defen- - 12 de setembre a l’estat espanyol: STEEE-EILAS, EHNE i HIRU, al fet que el Govern convoqui un sa dels drets laborals i socials, del Mobilitzacions del sector públic. La amb el suport de més de 50 organit-L a Confederació General del Treball, després d’analitzar ladramàtica situació de retallades i referèndum sobre la seva política econòmica i antisocial. sector privat i sector públic, contra les privatitzacions, contra les reta- CGT participarà en aquesta convo- catòria descentralitzada. zacions socials d’Euskadi. - Vaga general a la tardor: Fins a la - No recolzarà la convocatòria d’una llades, contra la reforma laboral i la - 15 de setembre a Madrid: La CGT determinació de la data de la Vagareformes a la qual està sent sotmesa Consulta Popular sobre la política política econòmica i antisocial del participarà activament en la ma- General, la CGT seguirà treballantla majoria de la població, entén que del Govern plantejada per les or- Govern... mantenint sempre els seus nifestació i farà una crida a favor per aquesta convocatòria i per ala millor eina que li queda a les i els ganitzacions que formen part de la senyals d’identitat, el seu propi dis- d’aquesta mobilització, com a bloc això seguirà mantenint contactes,treballadors i classes populars és la Cimera Social. curs, el seu propi bloc com a orga- unitari, crític i diferenciat... reunions, amb organitzacions sin-mobilització permanent, la lluita pelsseus drets i llibertats, la Vaga Gene- - CGT redactarà un comunicat pú- nització o participant en blocs unita- - 17 de setembre a l’estat espanyol: dicals i moviments socials a fi deral. blic dirigit a la societat i a les orga- ris, crítics, al costat del sindicalisme La CGT convocarà una Jornada de convocar-la conjuntament.Sense dilacions, ni treves, ni distrac- nitzacions sindicals i socials de les alternatiu i moviments socials... Lluita coincidint amb la vaga con- Finalment la CGT convocarà unacions, ni instruments desmobilitza- raons per les quals CGT no formarà Totes les mobilitzacions sectorials vocada en tot el sector ferroviari i la nova Plenària Confederal Extraor-dors, ni pacte social, ni burocràcies, part de la Cimera Social ni del seu o territorials de CGT s’integren en vaga en l’ensenyament de Madrid... dinària el 13 de Setembre per defi-ni referèndum, ni Consulta Popular... “full de ruta”. el treball d’agitació social que con- - 26 de setembre a l’estat espanyol: nir el Pla de Treball fins a la Vagaen conseqüència: - CGT recolzarà i participarà, de dueixi necessàriament a la convo- La CGT convocarà una Jornada de General i fixar la data concreta- CGT no signarà la Declaració de la forma activa, en totes les mobilitza- catòria d’una Vaga General el més Lluita coincidint amb la Vaga Gene- d’aquesta vaga.4 Setembre de 2012
    • REPORTATGE Sobre la ‘Declaració de la Cimera Social’: sindicats majoritaris i resistències ens han conduït a ella, i entre ells un Carlos Taibo sindicalisme de pacte obstinat a aca- tar respectuosament les lleis i cada vegada més somort i desacreditat.-I Perquè res falti, el que s’intueix per darrere és un intent de construir fic-Llegeixo la “Declaració de la Cimera ticis consensos com els que es vanSocial celebrada a Madrid el 25 de fer valer a principis de 2003 a la ca-juliol de 2012”, un text que serveix lor de les protestes contra l’agressióde convocatòria per a un conjunt de nord-americana a L’Iraq. Cridaner ésmobilitzacions que s’han de desen- referent a això, per afegiment, que elvolupar en els pròxims mesos. L’han document de convocatòria es limiti asubscrit moltes de les organitzacions recordar el significat d’una data, el 19assistents a la reunió corresponent, de juliol, en la qual els sindicats ma-amb CCOO i UGT al capdavant. joritaris van liderar manifestacions aÉs un text desalentador en el qual les quals es van sumar, amb criterisno s’aprecia voluntat alguna, si més les més de les vegades distints, mol-no retòrica, d’atreure a qui no estan tes altres gents. Que curiós és quepròxims. No constitueix, de cap ma- s’oblidi que el 15-M porta un any ennera, un mínim comú denominador: el carrer amb demandes i pràctiquesexclou, i amb claredat, a molts. de perfils significativament més radi-Conforme al que s’inclou en aques- cals. Pel que sembla, només interes-tes línies és obligat deduir que el que sen les protestes pròpies o, el que ésteníem abans de 2007, el moment de el mateix, les més moderades.l’esclat de la crisi financera, era un Extrec una conclusió ràpida: per amodel de perfeccions. Ens havíem donar suport al que de saludable pu-dotat, pel que ens expliquen, d’un gui haver-hi -em temo que poc- enmodel de convivència que ha servit la fulla de ruta dissenyada pels sin- interès a postular una tasca inexcusa- legítim concloure que obeeix al pro- jos amb un eventual govern de coali- dicats majoritaris no hi ha cap motiutotalment durant ni més ni menys que ble: la que convida a separar el deute pòsit principal de cobrir l’expedient, ció de pretesa condició tecnocràtica). per a sumar-se a una iniciativa com35 anys. I gaudíem d’una Constitució legítim de l’il•legítim, com si el seu sembla cridada a tenir efectes limi- Mentre, IU no dubta a emetre sen- la que ara m’ocupa. La tasca de lesque encara avui posa en les nostres designi de trencar les regles del joc tats per molt que la lògica suggereixi yals que mostren la seva disposició persones conscients de la necessitatmans instruments importants. fos, com sempre, limitadíssim. Sem- que en aquest cas mereixerà majors a ocupar l’espai socialdemòcrata que inexorable d’articular una contesta-La transició política no és, llavors, bla que els sindicats majoritaris són suports. el PSOE ha deixat lliure. No parlo ció ferma i transformadora consisteixobjecte de cap qüestionament en un part del problema, i no els agents Intento retratar l’anterior amb altres d’altres formacions polítiques perquè abans de res a desbordar el marc fixatescenari en el qual -se’ns diu- han principals per a resoldre’l, i això per paraules: CCOO i UGT de cap mane- la convocatòria que ara m’interessa per aquest full de ruta. Sense perdredespuntat els ‘assoliments laborals’ molt que avui intentin ocultar-lo. ra desitgen, malgrat les aparences, un té, per omissió, un rotund caràcter en cap moment els senyals d’identitati l’Estat del benestar ha brillat amb Més enllà de tot l’anterior, el text consens ampli contra les agressions espanyol i no sembla parar esment a propis. En aquesta tasca han d’estarllum pròpia. Com vulgui que cap es- arrossega dues tares insortejables. que patim. El que pretenen, sense les realitats sindicals i socials pròpies el sindicalisme alternatiu, els mo-ment es fa referent a això en el text La primera assumeix la forma d’un més, és recuperar protagonisme abri- dels llocs en els quals el discurs i les viments socials que resisteixen, elque m’ocupa, està servida la conclu- oblit més: el que tot el que tenim avui gallats per moltes altres organitza- pràctiques corresponents presenten gruix del 15-M i totes aquelles per-sió que havíem resolt els problemes és una conseqüència directa, i inevi- cions, de tal manera que un eventual perfils diferenciats. sones que estan decidides a trencarprincipals pel que fa a la situació table, del que teníem abans. Tornar fracàs resulti menys cridaner. Es trac- La conseqüència final, i la més im- els diferents cordons policials quede les dones, al medi ambient i als a 2007 és, com horitzó mental, una ta, en substància, d’amagar la respon- portant, és fàcil d’enunciar: la fórmu- ens envolten.països del Sud. Si unes vegades elque s’imposa és el silenci -per a què necetat que beu d’una il•lusió òptica. sabilitat que els dos sindicats majori- la que s’intenta desplegar, encamina-parlar de l’OTAN?-, en altres resulta La segona és la dramàtica absència taris tenen en la deterioració de tantes da en essència a salvar la cara a les * Carlos Taibo és activista so-fàcil intuir un exercici d’adoració del de projecte que impliqui una aposta relacions i d’ocultar la impotència cúpules dels dos sindicats majorita- cial, escriptor, editor i professorcreixement i del consum que diu poc per canviar de model. És inevitable pròpia carregant-la, fins a on sigui ris, obeeix al clar propòsit de frenar Titular de Ciència Política i ded’una comprensió total dels nostres que, en aquestes condicions, a molts possible, sobre uns altres. Tot això respostes més robustes. Que en ella l’Administració a la Universitat Au-deures envers les generacions futu- ens deixin fora. en la confiança que ara, i a diferència -ho repetiré una vegada més- no hagi tònoma de Madrid. Text publicat ares. de l’ocorregut en els dos últims anys, cap proposta de canvi de model ho Kaos en la Red.A semblant visió dels fets s’agrega - II se sumaran a les protestes qui estan diu tot.l’afirmació, una miqueta sorprenent, preocupats per la pèrdua de la sevaque la consciència de que semblant Algú podrà adduir, amb tot, que poc paga extra tot i que no senten major - IIIparadís començava a esvair-se ha importen els textos de convocatòria inquietud per tota la resta de retalla-estat particularment visible, en els i molt, en canvi, el sentit de fons des. D’aquí, tal vegada, el to calcula- La gent ben intencionada assenyalaúltims anys, en el món sindical, d’aquesta última. Vegem llavors en da i alarmantment lleuger del text de una vegada i una altra que cal sumarque repetides vegades hauria cridat què sembla consistir la ‘resposta rà- convocatòria al que m’he referit unes enfront de les agressions. Bé està.l’atenció referent a això. Serà en pida i contundent’ que va anunciar línies més amunt. Però immediatament cal preguntar-les files del sindicalisme alternatiu. setmanes enrere Fernández Toxo. En la rebotiga, en fi, despunta una se què és el que proposem enfrontPerquè el registre de les cúpules de No sembla, d’antuvi, que s’ajusti farsa més: la que en aquest camí que d’aquestes agressions -no vagi a serCCOO i UGT sembla molt distint: no a cap dels dos adjectius enunciats. s’obre els partits ocuparan un paper més del mateix- i si aquells amb quiconsta que en el seu moment plantes- Es promouen manifestacions en les secundari. És fàcil endevinar la re- anem de la mà sumen realment. Ten-sin cara a la bombolla immobiliària, quals el protagonisme ha de corres- gla mestra del joc: evitem formal- int en compte del seu registre de tanthan acatat successives i impresenta- pondre, per lògica, als sindicats ma- ment als partits, per a així sortejar temps, acudir al compàs dels sindi-bles reformes laborals, han fet altre joritaris. Es proposa un referèndum un descrèdit major, però de cap ma- cats majoritaris, és realment sumar otant amb el pensionazo i, per si poc sabent que no serà acatat pels nostres nera trenquem amb el circuit tancat és convidar a la desafecció?fos tot l’anterior, no van dubtar a governants. Se suggereix que tal re- que alimenten aquests partits. Encara Sobre aquesta base no hi ha mínimprotegir l’any 2005 l’infame Tractat ferèndum podrà ser substituït per una que caldrà confirmar-lo, sembla que comú denominador que valgui. ElConstitucional de la Unió Europea, consulta popular. I, com última, des- el PSOE se suma a la iniciativa, que que despunta és un joc molt similar alcorresponsable de molts dels nostres esperada i no clarament especificada li resulta còmoda a l’efecte d’ocultar que abracen els nostres governants:mals d’avui. solució, es contempla la possibilitat que manca d’un projecte alternatiu al com ells, CCOO i UGT pretenenEn aquestes hores, i d’altra banda, d’organitzar una nova vaga general del PP (esperem a veure el que passa, plantar cara a una situació extrema,aquestes cúpules no senten major que, com les anteriors, i atès que és això sí, a l’empara dels seus coquete- sí, amb els mateixos instruments queSetembre de 2012 5
    • TREBALL-ECONOMIA Exigim, lluitem, Refusem frontalment les mesures econòmiques d’aquest i de reivindiquem i l’anterior govern: perquè no són per a la defensa del nivell i creem alternatives qualitat de vida de la població sinó de l’economia d’uns pocs Cap a una Vaga de la societat ... en General Secretariat Permanent cions als hospitals; som els disca- què no són per a la defensa del nivell CGT Catalunya pacitats que ens retallen la nostra i qualitat de vida de la població sinó integració; som els estudiants que de l’economia d’uns pocs. Conside- patim la pujada de les matrícules; rem positives totes les accions queJ som els ecologistes que veiem que es facin per cercar unitat d’acció a fa temps que la CGT comparteix ens destrossen el litoral per poder entre aquells que, d’una manera o amb sindicats alternatius i de base edificar ports nàutics o més xiringui- una altra, sabem que aquest no és eli amb moviments socials d’esquerres tos a costa de la costa; som les tre- nostre sistema social i en volem unla clara i absoluta necessitat de treba- balladores de l’empresa pública que altre. Estem segurs que cal una mo-llar i, millor encara, de treballar ple- veiem com el nostre sou es congela bilització permanent, diversa, ima-gats per a establir un marc d’oposició primer i es rebaixa després en tant ginativa, sorollosa i creativa per talconstant i efectiu contra les políti- que els nostres caps continuen en de fer que la societat tota vagi pre-ques regressives i destructives que cotxes oficials per anar a sopars de nent el tren de no deixar a les mansels últims anys els parlaments euro- ric; som els empleats no funcionaris d’altres la gestió de la seva vida. Arapeu, espanyol i català ens estan im- de les empreses públiques que patim mateix, totes les convocatòries queposant sota la justificació de la crisi les mateixes retallades econòmiques rebutgin les retallades i el manteni-econòmica. i encara més tisorades de condicions ment de l’estatus de poder establertNo importa si és el sistema capita- laborals; som els de les empreses les hem de sentir com a nostres. Hilista o les polítiques neoliberals les privatitzades del transport que fem hem de participar en la mesura de lesque determinen que tot ha de funcio- la mateixa feina que els de la pú- nostres possibilitats, no de les nos-nar sota l’únic imperi dels diners i blica, cobrem menys i tenim menys tres afinitats.de l’acumulació d’aquests, tant seval. El que importa és que aquells garanties; som els desnonats perquè Ja se n’han realitzat durant l’estiu governs només tenen els ulls posats dins d’ella, proclamem. Exigim,que s’omplen la boca dient que ens un dia vam creure el que se’ns deia i hi ha preparades noves mobilitza- en els bitllets que hi ha a les seves defensem i creem: cooperativesrepresenten i que són demòcrates que podríem comprar i després ens cions i vagues per al setembre i oc- butxaques i a les dels seus amics econòmiques i socials, horts urbansperquè es presenten a eleccions cada han deixat sense poder pagar; som tubre, a empreses, barris i sectors; i/o propietaris. No té cap respecte i agraris que fomentin l’autoconsumquatre anys, estan sota la pressió les acomiadades després de 30 anys també vagues de consum. Tot això per a l’ésser humà, sigui immigrant, ecològic, centres socials ocupats,d’uns altres que ningú no ha escollit a l’empresa perquè no som rendibles pot crear bones condicions per a una malalt crònic, pensionista... No té banca ètica, energia neta, serveis pú-i que són els que posseeixen el po- i som barates de substituir; som els vaga general -cap a la tardor- real, respecte per cap pacte social que blics de qualitat, empreses públiquesder econòmic, al qual els primers se qui ells anomenen antisistema per- forta i efectiva. Una vaga que aple- estableixi que qui treballa és un és- al servei de la població, recuperaciósotmeten tot elaborant les lleis que a què a més de no voler que ens re- gui a qui treballa i a qui ha perdut la ser digne que no hauria de poder ser d’espais públics a les ciutats, unanosaltres ens ofeguen. tallin sous tampoc volem que ens feina, a qui estudia i a qui té cura de despatxat, sense avís, només perquè agricultura al servei de la sobiraniaSom la gran majoria dels ciutadans, retallin drets i llibertats i se’ns pixin la llar, a qui rep la pensió i a qui no el cost, en diners, de fer-ho és pràc- alimentària de les persones...els que vivim, o vivíem, d’un sou a sobre; som els treballadors vinguts té contracte... ticament zero. Ja només faltava el Tot això és el que realment motiva imensual els qui rebem les garrota- de fora, usats com a mà d’obra ba- La vaga general no és l’acció d’un “¡que se jodan!”, ara ja ens ho han el que s’aconsegueix amb una vagades de les retallades; som els cuida- rata i als que, al drama de les reta- sol dia ni resol res per ella mateixa: dit alt i clar. general: revertir la situació des dedors de tercers que no rebem l’ajut llades, s’hi afegeix la negació dels funciona i té sentit si és la culmina- Som-hi tots i totes, cadascú a la seva la negativa crisi que ens imposa elpromès; som les malaltes que con- drets bàsics de ciutadania i, ara, tam- ció d’un procés i la demostració de manera i amb les seves propostes, Capital a la positiva societat ambfiem en el sistema sanitari públic bé de l’assistència sanitària; som... què junts podrem arribar a canviar però tots cap a aturar aquestes ma- justícia social i llibertats individualsles qui hem de pagar més cares les Per tot això refusem frontalment les coses. lifetes i a sentir-nos capaços de re- i col•lectives que serem capaços dereceptes i hem de patir retallades a totes les mesures econòmiques Aquesta darrera tongada de reta- llançar les alternatives que tant de fer si som els amos de les nostresl’atenció dels CAP o a les interven- d’aquest i de l’anterior govern: per- llades ha deixat palès que aquests temps fa que la societat, i nosaltres pròpies vides.Importants mobilitzacions el 19 de juliol contra les retallades delPP Redacció rona, Tarragona, Tortosa, Lleida, serveis socials, etc i a més donen su- costa de retallar prestacions socials a diverses mobilitzacions els dies 12 Mollet, Vic, Igualada, Reus (el 21J), port a totes les retallades que promou aturats, pensionistes, treballadors/es, i 13 de juliol contra les mesures re- Palma,... sumant un total d’unes el PP, quan no són ells els ideòlegs estudiants i al conjunt de la societat, gressives i les noves retallades apro- 500.000 manifestants al conjunt de de les retallades. Ens vam concentrar una resposta al carrer que reclama un vades via R.D. 20/2012 pel GovernE l 19 de juliol vam ser testimonis de una de les mobilitzacions mésexitoses i massives dels últims temps Catalunya i més de 50.000 a les Illes Balears. Una riuada humana de 400.000 per- unes 750 persones que després vam baixar en manifestació fins a la Plaça Urquinaona, creixent fins a prop de canvi radical de polítiques socials i laborals. Des de CGT ens felicitem en con- del PP.A Barcelona, la tarda del dia 12 es va produir una concentració davant de la Delegació de Governarreu de Catalunya i Balears, amb sones va col•lapsar Barcelona el 19J. les 2.000 persones, i ja quan vam tribuir a que des d´arreu del territori contra les noves retallades convoca-manifestacions en contra de les po- Pel matí es van viure talls de tràfic arribar on començava la manifesta- s’hagi impulsat, des de l’autonomia i da per diversos sindicats. CGT vamlítiques antisocials i neoliberals del en diversos punts de la ciutat i en ció unitària el numero de persones la unitat d’acció sindical, a aglutinar decidir fer a més una manifestació enPP, en les quals va participar la CGT, diverses empreses, amb forta impli- que se’ns va anar sumant va anar un nombre històric de gent al carrer què van participar al voltant de 1000a Barcelona, Terrassa, Sabadell, Gi- cació dels afiliats de CGT, un matí incrementant-se. La manifestació el 19J, un fet que ens esperona a con- persones, acabant davant del local de de mobilitzacions amb la resta de forces sindicals va tinuar treballant per la convocatòria la patronal, on es va llegir un comu- descentralitza- ser una marea immensa de persones de la propera vaga general per a la nicat. Per altra banda, el divendres des que es van que va transcórrer per la Via Laietana tardor en que conflueixin les luites 13 de juliol es van concentrar unes fer notar. Ja a fins a finalitzar amb la lectura d’un socials i laborals, per fer-la massiva 500 persones davant la seu del PP al la tarda la CGT manifest. i participativa per aconseguir aturar carrer Urgell. vam realitzar Important també va ser la manifesta- el desmantellament de drets socials i El 13 de juliol també es van portar a una concentració ció pels carrers del centre de Palma laborals. terme concentracions davant les seus enfront de la seu amb participació d’unes 50.000 per- del PP de nombroses ciutats (en al- central de CiU sones. Concentracions a les guns casos amb manifestació inclo- als quals fem res- Una important jornada de mobilitza- sa), participant la CGT en diverses ponsables de ser ció per fer front a les polítiques neoli- seus del PP el 12 i 13 d’elles, com El Vendrell (200 per- els que realitzen berals en contra de la majoria social, de juliol sones), Reus (100), Manresa (500), les retallades en que suposen un frau democràtic, que Sabadell (100), Terrassa (75), Lleida sanitat, educació, beneficien els oligopolis financers, a Prèviament al 19J, es van realitzar (80) Mataró, Vilafranca,...6 Setembre de 2012
    • TREBALL-ECONOMIA Estiu, tardor... foc i etcètera Jordi Martí Font rescats, els crèdits, etc., suposen la ben venuts com a garantia de pau i remarcada prou la importància de la ho fa... destrucció total del que toquen alhora prosperitat, de modernitat, de felicitat propaganda... Al setembre, o a l’octubre... ens cal que fan rics els qui llencen les gràcies fins i tot. La propaganda, ja se sap, Un estiu d’amors que van i tornen, posar-ho tot damunt la taula per fer a la seva cotització borsària. Alhora ens pot fer creure que fa fresca enmig pugen i baixen i mai es conformen, sentir la nostra veu, però no nomésÉ s a l’estiu, aquest estiu que ara passa, l’estiu del 2012, quan elsgoverns de Rajoy, Fabra, Bauzà i Mas els efectes colaterals que produei- xen comporten la destrucció del que s’anomenava “estat del benestar” i el de la calor asfixiant de la cubeta de Móra. I en aquest cas la propaganda de paraules que es perden per con- certs de rock i orquestres mediocres de festa major i música enllaunada. per a això. Si tenim prou força –i pot ser que la tinguem- la tardor ha de ha estat massiva, total, disciplinada i ser tan calorosa com l’estiu, tot i que(tots al servei dels amos rics que ens dret de conquesta aplicat a les seves res- tan falsa com calia. Un estiu com tots els estius però amb sense platja. Pel que fa a movimentsporten com a societat cap al penya- tes, que són convertides ràpidament en És enmig de la calor avivada pel foc personalitat pròpia, especificada per socials, el suïcidi està permès... i quisegat) han premut més l’accelerador. dividends per als que llencen les bom- que ens crema boscos i paisatges aquests divendres criminals en què es vulgui apartar que ho faci, però elsI no ho fan per malícia sinó per pura bes. Negoci rodó. Cobdícia extrema. que les amenaces de colonització i els amos ens anuncien què ens roba- objectius són ben clars i diàfans. Ocobdícia. Ens apliquen les matei- I tot seria molt més complicat de de convertir-nos en un protectorat ran la setmana que ve, just abans del guanyem ara o preparem-nos perquèxes polítiques d’espoli que fa una portar a la pràctica o impossible sense cap mena de poder de decisió cap de setmana festiu, i com ho faran. el que hem vist fins ara no ha estatdècada aplicaven a les perifèries de d’aplicar, sense aquesta versió de sobre els assumptes que regeixen la I jo em pregunto sobretot si serà res. Per tant, arrisquem-nos, utilitzeml’Imperi i que nosaltres combatíem l’ultracapitalisme extrem que imposa nostra vida pública s’estan materia- aquest l’estiu que passarà a la història la intel•ligència i no deixem que elsdemanant la condonació del seu deu- el Banc Central Europeu amb l’ajuda litzant cada dia més. Un protectorat com el precedent d’unes mobilitza- moderats potinegin més. Però no cai-te extern. Dèiem que era una forma de la superestructura de la Unió Eu- ple d’obrers sense drets que treba- cions multitudinàries sense especta- guem tampoc en violències estèrilsd’imperialisme, una forma de domi- ropea (on es veu que els independen- llen cada cop més a canvi de... la cle, per tant reals, que van poder ca- sense sentit. Cal que anem a l’arrelnació colonial. I més enllà de totes tistes del Principat ens volen portar subsistència i la reproducció de la pgirar el curs de la història... i espero del problema i aquest no és altre queaquestes paraules, el que realment l’endemà que facin un estat amb les força de treball. Un protectorat amb que sigui així. Tot i que si només ho el sistema capitalista i l’autoritat, lessuposava era pura cobdícia. Cobdícia quatre províncies). La Unió Europea, exèrcits de pobres indisciplinats que espero i ho esperem tingueu clar que dues cares de la mateixa moneda. Ensque els feia bombardejar la perifèria el Banc Central Europeu, l’euro... s’arremolinen al voltant dels con- no serà. I encara els queda tant per hi va tot...igual que ara bombardegen el mig la calor de l’estiu només els pot po- tenidors de la brossa (que a Girona robar-nos... anar al metge quan estemcentre i demà el centre si en poden drir, encara més. No són Europa sinó s’estalvien tancant-los amb candaus malalts, tenir escola per als nostres * Jordi Martí Font és periodista, es-recollir beneficis. I no és cap metàfo- la forma que el capitalisme ultra ha per l’espectacle de la misèria a cada fills, tenir vacances pagades qui tre- criptor, treballador de l’ensenyamentra no pensada. Com les bombes, els pres en aquest tros de món. Això sí, carrer, al centre de la ciutat). Ja l’hem balla, tenir alguna cosa d’atur qui no i afiliat a CGT TarragonaEl govern espanyol s’entesta en empobrir als més febles Secretariat Permanent del classe treballadora.Comitè Confederal de la CGT Dels gairebé 6 milions de desocupats/des estadística- ment comptabilitzats (EPA)E l govern endureix l’accés a - gairebé 25 persones de l’ajuda de 400 euros i amb cada 100 en edat de treba-l’avantprojecte de la Llei de mesures llar-, entorn de 800.000 fa-de flexibilització i foment del mercat mílies no tenen ingressos dede vivendes que fomenta el desallot- cap tipus, 1.800.000 llars te-jament exprés no afronta el problema nen a tots els seus membresde l’habitatge. en l’atur, més de 2.600.000Per a la CGT, en el Consell de Minis- manquen de qualsevol co-tres del passat 24 d’agost, segons re- bertura social, no percebencull el BOE del dissabte 25 d’agost, ni prestació contributiva,el govern autoritari i populista del ni subsidi d’atur ni rendaPP, com bon govern d’ultradreta, un activa d’inserció, ni sub-govern il•legítim socialment, en clar sidis eventuals agraris, nifrau “democràtic” i valedor dels in- són beneficiaris del Plateressos de les grans corporacions Prepara (els 400 euros). Aempresarials i financeres, torna a més, la EPA ha mostrat queaprovar mitjançant un altre “decre- existeixen prop de 400.000tazo”, noves mesures econòmiques i persones que ni treballensocials per a acarnissar-se contra les i ni busquen ocupació, perels més febles. entendre que no serveix perEl govern afronta el major problema res. Del que visquin, no ésdel país de l’única manera que sap un misteri, possiblement defer-lo, amb malvolença cap a les per- les famílies o de la xarxa desones en atur, empobrint encara més solidaritat familiar, denomi-a qui menys tenen, a l’endurir les nada “matalàs social”.condicions d’accés a l’ajuda econò- Amb aquesta reforma del Pla Prepa- davant 65.000 milions d’euros que I això es fa, al mateix temps que presentat un reglament per a realitzarmica anomenada Pla Prepara, exigint ra, el govern del PP pretén xulejar a surten de totes i tots i que ens per- s’ultimen les condicions per a lliu- els desnonaments de manera exprés12 mesos continuats d’atur, retirant les 200.000 persones que vénen re- metrien mantenir uns serveis públics rar-los als estafadores del sistema fi- i en quinze dies poder desallotjar alsl’ajuda a qui fins a ara podien rebre- bent aquesta “ajuda de beneficència de qualitat, a més d’altres 10.000 nancer i immobiliari, altres 100.000 inquilins d’un habitatge en lloguer,la, tenint en compte els ingressos del dels 400 euros per 6 mesos i una sola milions de retallades en sanitat i edu- milions d’euros, els quals sortiran demostrant així el menyspreu queconjunt de la unitat familiar on viu la vegada”. Al govern no els impor- cació demostrant la seva incapacitat dels acomiadaments de milers i mi- senten els nostres governants cap apersona parada per a treure-li aquest ta que el 52% dels joves no puguin de generar ingressos i reduint serveis lers de persones que treballen en la les persones que majors necessitatsdret, exigint demostrar documental- treballar, amb la qual cosa tenir una públics en comptes d’augmentar la funció pública (personal d’educació, socials tenen.ment que es porta buscant treball els “llar pròpia i independent” es con- càrrega impositiva dels quals més de sanitat, d’ajuntaments, de co- Per a la CGT no és l’hora d’un re-últims trenta dies. verteix en una quimera i un contra- tenen. munitats autònomes, de mitjans de ferèndum, ni una consulta popularJa al juny aquest govern va reduir i sentit. És a dir , primer se’ls nega la A més en els pròxims mesos viurem comunicació públics, de la retirada sobre la política del govern, és l’horava endurir les condicions d’accés a vida autònoma o un projecte de fu- centenars de milers d’acomiadaments de la paga extraordinària de tots els de mobilització permanent, l’horala prestació per atur de les persones tur, a l’impedir-los treballar i segon, d’empleades i empleats públics a tra- organismes públics, de les priva- d’una nova Vaga General laboral iparades disminuint les quantitats a es carrega a la xarxa familiar, la seva vés dels ERO que, per la normativa titzacions, etc, etc), de la pujada de social que serveixi a les i els treballa-cobrar amb la finalitat d’incentivar manutenció i desenvolupament de la imposada per aquest govern, s’estan l’IVA, de la pujada dels preus de tots dors i societat en el seu conjunt per“la recerca d’una ocupació” que a seva vida. realitzant en les administracions els serveis públics, de la retallada de a recuperar els drets que ens estandia d’avui es nega a gairebé 6 mi- Tot aquest atemptat contra la digni- públiques, empreses i organismes les prestacions socials. arravassant i doni una resposta sociallions de persones augmentant a l’una tat és un suma i segueix a la retalla- públics, ajuntaments i comunitats Alhora que endureix els requisits de a una crisi que nosaltres i nosaltres noels impostos directes i indirectes a la da pressupostària que s’ha dut per autònomes. l’ajuda de 400 euros el govern ha hem generat.Setembre de 2012 7
    • TREBALL-ECONOMIA Contra el nou pla d’ajustament del govern espanyolEn marxa un procés de mobilització cap a una nova vaga general SP Comitè Confederal masclista, exclusió social, de la CGT drogodependències, immi- grants, etc... (aquesta mesura va ser anunciada el dimarts).E - Eliminació de la paga ex- l nou Pla de Mesures tra de nadal a totes i tots els d’Ajustament aprovades pel empleats públics. Reducciógovern del PP el passat mes de ju- de dies de lliure disposició iliol, implica recaptar 65.000 milions eliminació dels dies per anti-d’euros del poble per a donar-los guitat per al personal de totesals banquers especuladors i presta- les Administracions. Elimina-dors usurers, i inclou mesures com ció dels complements per IT.la pujada de l’IVA, la reducció de Es facilitarà la mobilitat delsprestacions per atur, l’eliminació empleats públics.de la paga extra a les i els empleats - Suspensió dels Convenispúblics, els acomiadaments massius Col•lectius en tot o en parten les administracions públiques, la per al Personal Laboral dereducció de la despesa social per a totes les Administracionsajudes a la dependència... Públiques segons el parer deAmb el nou Pla de Mesures l’administrador de torn.d’Ajustament el Govern ha ocul- - Pujada general de l’IVA deltat informació i manipulat l’opinió 18% al 21% mentre que el re-pública, mentre enganya, menteix i duït, que s’aplica a la majo-roba a la majoria de la població. El ria de productes alimentaris,passat 11 de juliol, el President del productes sanitaris, transportGovern espanyol no va anunciar en terrestre de viatgers, entreel Parlament totes les mesures del d’altres, s’apuja dos punts iNou Pla d’Ajustament. El divendres arriba al 10%, minorant el13 de juliol, el Govern no va infor- llistat per a dur-los al general;mar de totes les mesures aprovades el superreduït es manté en elen el Consell de Ministres. El dissa- 4%. des socials de la història de la demo- especuladors i evasores d’impostos, acabar per revertir totes i cadascunabte 14 de juliol, el BOE publicava - Pujada d’impostos indirectes com cràcia actual (65.000 milions en dos dels rics i poderosos. No hi ha una de les mesures antisocials i econò-aquestes mesures però tampoc in- els combustibles, alcohol i tabac. anys), són una enorme estafa per a sola mesura que perjudiqui a les em- miques adoptades pels diferentsformava dels milions d’euros que es - Pujada dels impostos a les i els au- acabar els drets bàsics de la classe preses. governs des del començament de laretallaran per a pagar als banquers tònoms de fins a un 4% al que cal treballadora, del sector públic i sec- A més, tots aquests ajustaments no crisi.i mercaders especuladors (aquesta afegir la pujada de l’IVA d’altre 3% tor privat, de les persones en atur, fan sinó empobrir més a la societat Fem una crida a tota la població, eninformació es publica en una pàgina que aquest col•lectiu abona trimes- persones dependents i els col•lectius propiciant amb això l’atur i aprofun- actiu o desocupada, pensionistes,web d’economia europea). Rajoy ha tralment. socials més populars i precaris. Les dint en una recessió econòmica que estudiantes, joves, persones depen-incomplert el seu programa electo- - Reducció en un 30% l’ajuda al llo- mesures donen un cop mortal al sis- ens duu a la ruïna a totes i tots. dents, immigrants... a participarral i ha apujat impostos, però un cop Des de la CGT hem de dir amb total guer per a joves que ja ho tinguessin tema de relacions socials i laborals en totes i cadascuna de l’accions imés ha deixat ben clara la seva ideo- que veníem coneixent. rotunditat que ja és hora de canviar, concedit i eliminació de l’ajuda a mobilitzacions que s’han convocatlogia: fer política al servei de l’1% i A això cal sumar els realitzats pel és l’hora de la mobilització general nous sol•licitants. i es seguiran convocant per part deen perjudici del 99% de la població. - Eliminació de la deducció per ad- govern del PP amb anterioritat com societat i exigir en els carrers,Per a la CGT, el govern del PP està la CGT com les convocades per la quisició d’habitatge habitual a aque- com la Reforma Laboral, pujada en el treball, en les empreses, el que resta d’organitzacions socials i sin-prenent el pèl a tot el poble, no no- lles persones que l’haguessin realit- d’impostos, Pressupostos Generals és nostre per dret. És hora de sumarmés robant-lo, sinó ofenent a la seva dicals, contra les mesures instaura- zat abans de 2006 i també a partir de l’Estat 2012, les retallades en totes les voluntats, perquè l’agressió des per aquesta classe política queintel•ligència, manipulant la infor- del 2013. Educació que suposen l’eliminació és contra tota la societat, és l’horamació, ignorant les pròpies regles pretén enfonsar definitivament els - Privatització d’empreses públi- de les beques d’estudi, d’ajudes a convocar una Vaga General que fre-del joc democràtic parlamentari. drets conquistats durant generacions ques com Renfe, Adif i Aena. menjadors escolars, pujades de les ni d’una vegada per sempre aquestaLes mesures més destacades del Pla de lluita i s’ha replegat definitiva- - Liberalització d’horaris comer- taxes universitàries i acomiadament agressió salvatge que estem patint.són les següents: ment als interessos dels mercats, es- cials per a explotar-nos més i millor. de milers de docents, o les retalla- És necessari sortir als carrers tots- Baixada de les prestacions per peculadors, banquers del nostre país - Es retallaran o es suprimiran em- des en Sanitat que inclouen el repa- els dies, acabar amb la pau social iatur fins al 50% de la base regula- i de la UE. preses públiques locals. gament sanitari de les medicines, el no parar de lluitar fins a aconseguirdora a partir del sisè mes. Possible acabar amb aquest sistema injust i Per això promovem assemblees en - Creació d’un nou instrument fi- tancament de llits hospitalaris i cen-suspensió de la prestació per part de tres ambulatoris i l’acomiadament desigual. Per això, tornem a fer una centres de treball, manifestacions, nancer que garanteixi liquiditat a lesl’INEM al seu antull si “creu” que comunitats autònomes de milers de treballadors del sec- crida a tota la població, a les orga- concentracions, marxes, cassolades,hi ha frau. Aquestes mesures suposen un nou tor, tot això al costat de les que va nitzacions socials i sindicals, perquè ocupacions de centres de treball,- Rebaixa en indemnitzacions per atac frontal i definitiu als drets so- prendre el govern anterior sobre junts sortim a defensar els drets i lli- vaga en l’ensenyament al comença-acomiadament del FOGASA en un cials, econòmics i laborals contra retallades en despesa social, Re- bertats que la societat espanyola ne- ment del nou curs escolar, vaga en32%. Eliminació del subsidi a ma- la població en general i contra la forma de les Pensions, Negociació cessita recuperar de manera urgent. els serveis públics, vaga en el sectorjors de 45 anys. Els desocupats que classe treballadora en particular, Col•lectiva, reducció de salaris, ... Davant aquesta importantíssima ferroviari, manifestació a Madrid elcobrin els 426 euros podrien perdre s’acumulen a la resta de reformes Amb aquest atracament social, el agressió és necessari buscar la major 15 de setembre, vaga general a Eus-la prestació si viatgen a l’estranger. anteriors contra les quals venim llui- govern aprofundeix en la seva idea de les confluències en el conjunt de kal Herria el 26 de setembre, jorna-- Reducció de les cotitzacions de les tant des de fa anys: reforma laboral, que la crisi l’hem de pagar les ca- la societat, entre les organitzacions des de mobilització,...empreses a la seguretat social. negociació col•lectiva, reforma pen- pes socials més febles, les i els tre- sindicals i socials, per a aconseguir Des de la CGT apostem per la con-- Baixada del 15% en les prestacions sions, repagament de la sanitat, pri- balladors del sector públic i privat, frenar aquest atac ideològic i estra- fluència de totes aquestes mobilitza-derivades de la Llei de Dependència vatitzacions, retallades en despeses les persones pensionistes, les i els tègic que ens farà retrocedir dècades cions en la convocatòria d’una novai supressió de l’abonament de cotit- socials, retallades en els Pressupos- dependents, les persones sense tre- en els nostres drets i en el desenvo- Vaga General a la tardor capaç dezacions per a les i els cuidadors. tos Generals de l’Estat, etc. ball ni ingressos, les dones i nens lupament econòmic i social de qui donar resposta a la classe treballa-- Eliminació del 65% de les ajudes Aquest Nou Pla d’Ajustament, afec- víctimes de violència domestica, … vivim i treballem en aquest país. dora i al conjunt de la societat da-socials destinades a l’assistència de ta a la majoria de la població, les i amb això, sostenir els privilegis i la La CGT no s’aturarà en la seva vant aquest atropellament social quedones i nens víctimes de violència mesures suposen les majors retalla- corrupció de qui ens governen, dels obstinació de seguir en lluita fins a patim qui no hem generat cap crisi.8 Setembre de 2012
    • TREBALL-ECONOMIA L’ALTRA REALITAT QUI PAGA MANA Construint la A Catalunya se subvencionen escoles que vaga general segreguen en funció del sexe de l’alumnat Pepe Berlanga seguretat cap la possibilitat que es sobre la imperiosa necessitat de la continguda. relaxin fins a transcorregudes les seva celebració, ara bé estem treba- I per a plasmar la gimnàstica que convergeixi en aquesta necessària Emili Cortavitarte Carral Eleccions a Euskadi i Galícia, és a llant l’entorn perquè sigui reeixida? gran resposta, que serà a la tardor o dir, que no és improbable que, fins ens relacionem amb els sectors queA ningú li resulta ja estrany que quan les condicions siguin les més a passada la celebració d’aquestes caminen contra les retallades? Per propícies, hem de programar tro- contínuament es parli de la crisi,tertulians analitzant les raons i rea-firmant que l’única sortida possible el 21 d’octubre, romanguin relati- vament tranquils o, si més no, els ajustaments siguin de menor calat o aquests motius i davant l’adveniment de noves voltes de rosca, el nostre Sindicat ha de treballar braç a braç bades amb els sindicats alternatius, amb els institucionalitzats també, amb els moviments socials, amb A finals de juliol, les sentències de dues sales del Tribunal Supremo donaven la raó als Governs de Cantà-és la que el govern de torn engega, d’un cert tall populista, ara bé, la que amb qui s’enfronten a aquestes vio- algunes associacions professionals, bria i d’Andalusia que havien negat laés el pa de cada dia, fins i tot quan s’aveïna serà sonada. lentes accions, sense fer-li fàstics a amb les plataformes que s’enfronten concessió del concert educatiu al cen-no lse l’esmenta, quan deixa de ser a les retallades, confluir amb les mo- tres privats Torrevelo i Elcható (que Són múltiples les capes de la socie- ningú, inclusivament amb qui no bilitzacions ad hoc, … Passar pel te- escolaritzen exclusivament alumnatel centre del debat, ja comencem a tat que vénen sofrint les constants coincidim, ni en els mitjans ni en rritori per a organitzar la vaga, prepa- d’un sexe ) en funció del que esta-trobar-la a faltar. agressions, organitzant-se en plata- l’objectiu final, el contrari seria un rar actes propagandístics i d’extensió bleix l’article 84.3 de la Ley Orgáni-En aquest context, l’administració formes específiques com oposició a suïcidi, l’enemic és tan poderós que perquè sigui un èxit, elaboració de ca de Educación (LOE)Aquest articledel Partit Popular ni tan sols durant la “passivitat col•lectiva” i davant no podem permetre’ns la divisió de documentació i propaganda, i totes regula que, en l’admissió d’alumnes,el període estival ha sabut romandre aquest esdeveniment és necessari un forces, temps hi haurà per a recalcar aquelles iniciatives que escrutin la necessitat de no continuar fent ca- en cap cas haurà discriminació perquieta, el salvatge atac consumat a referent comú, capaç d’unificar les les nostres disjuntives. raó de naixement, raça, sexe, religió, dascú la guerra pel seu compte,…mitjan mes de juliol és l’exemple lluites, de fer-les confluir en una gran Quant al com hem de programar-la, opinió o qualsevol altra condició o És un moment important que només significatiu d’aquestes políti- resposta que soscavi els fonaments no és complicat, algunes mobilitza- podem permetre’ns desaprofitar, ni circumstància personal o social. Comques de contínues retallades, l’única d’aquest sistema malalt i el tracta- cions recents ens marquen el camí, conformar-nos amb una resposta a conseqüència, sembla lògic deduiralternativa a una situació econòmica ment del qual de xoc està resultant no anirien malament unes columnes qualsevol, és aquesta fase tan de- que exclou qualsevol possibilitat quede resultats impredictibles, diuen. tan perniciós. marxant pel país, apilant el malestar mandada de la qual ha de ressorgir un centre públic o concertat (finançatPerò, no satisfets i donada la inexis- I en aquest ambient tan animós, la general, amb la possibilitat de fer-les una CGT, sense cap dubte, útil. en bona mesura amb diners públics)tent resposta global, ja anticipen CGT hem anunciat una vaga ge- confluir en un moment determinat. pugui discriminar en funció del sexenoves mesures, encara que amb tota neral a la tardor. Res que objectar L’important és agermanar la ràbia de l’alumnat. Així ho han entès dos de cada tres dels jutges que han dictat les sentències.Malgrat la norma legislati- va de la LOE de 2006, molts governsRajoy envia a la UE un ajust de 102.000 milions fins autonòmics han renovat i han concedit nous concerts educatius a centres queal 2014 discriminaven a l’alumnat per sexes. El nou govern popular de Cantàbria va concertar el centre Torrevelo, poc prenents és que preveu que la re- Nadal dels funcionaris. per l’eliminació de la paga extra de després de prendre possessió. En Redacció l’actualitat hi ha 90 centres concertats captació creixi en 15.000 milions el Dels 102.149 milions anunciat per Nadal als funcionaris. També recull 2013, en plena contracció del 0,5% Rajoy, 73.145 corresponen a ajustos la reducció d’un punt en les cotitza- a l’Estat espanyol amb aquestes carac- del PIB. Tampoc no aclareix com de l’Estat, 19.734 a les comunitats cions al règim general de la Seguretat terístiques, tot i que la xifra podria serM ariano Rajoy ha anat abando- més alta donada l’opacitat de determi- estalviarà 5.425 milions en la fun- autònomes i 9.000 als ajuntaments. Social el 2013 i d’altre addicional el nant el to ambigu per esqui- nades administracions. A Catalunya, ció pública, ni com les comunitats Per a l’Administració Central el go- 2014, seguint les recomanacions devar el dilema de si demanarà l’ajut 16 centres que practiquen discrimina- podran ajustar 19.734 milions entre vern preveu que les noves mesures la Comissió Europea, ció sexista reben 20 milions d’eurosdel fons de rescat i ja contempla 2013 i 2014 i com podran els ajunta- suposin un estalvi de 13.118 milions També les comunitats autònomes anuals de subvenció del Departamentseguir la imposició del governador ments estalviar 9.000 milions. per a l’any 2012, 28.589 milions el hauran de fer un ajust més gran del d’Ensenyament.Les declaracions deldel BCE, Mario Draghi. A primers Les principals novetats del pla són 2013 i 31.708 milions el 2014. No- previst teòricament per passar d’un ministre Werth i de determinats porta-d’agost, va enviar a Brussel•les un que, en relació a la tisorada de 65.000 més per aquest any 2012 l’executiu dèficit del 1,5% al 0,1%, que seria veus de governs autonòmics no donennou lot d’ajust de 102.149 milions milions del passat juliol, augmenta espanyol haurà fet retallades per un d’uns 15.000 milions. El programa cap garantia que aquestes sentènciesque contempla retallades de despe- en 8.400 milions l’impacte de l’ajust valor de 40.418 milions (els 27.300 presentat a Brusel•les preveu que s’acompliran. La patronal d’aquestssa i pujades d’impostos per 102.000 que farà l’Estat per a la resta d’aquest milions previs i els 13.118 anunciats s’estalviïn prop de 5.000 milions més centres i les seves associacions de pa-milions fins al 2014, un ajustament any, el 2013 i el 2014. Aquest aug- el 3 d’agost). a través de retallades en sanitat i edu- res (vinculades a grups religiosos comque equival al rescat a la banca i en ment es fa amb una previsió d’estalvi Pel que fa a les Comunitats Autòno- cació o amb l’eliminació d’empreses l’Opus Dei i d’altres) recorreran al Tri-què la sanitat i l’educació concen- més gran i amb noves mesures com mes el pla preveu un estalvi de 6.867 públiques. El Pla però, com ja ve sent bunal Constitucional, amb la intenciótraran una tisorada de 5.000 milions canvis en el finançament de les milions el 2013 i 12.867 milions el habitual últimament en les compa- de guanyar temps mentre el PP faciaddicionals, mentre la UE va aprovar pensions, impostos especials, lluita 2014, mentre que per als Ajunta- reixences i actuacions del govern del una nova llei d’educació a la seva me-una ajuda de fins a 100.000 milions contra el frau laboral, tisorada més ments és de 3.500 milions el 2013 PP, manca de detalls concrets sobre sura.La caverna mediàtica s’emparaper a sanejar a la banca espanyola a gran als ministeris i la congelació i 5.500 milions el 2014. En total, al l’aplicació de les mesures. en convenis de la UNESCO de 1960 icanvi d’unes estrictes condicions, no de l’oferta d’ocupació pública. Tam- conjunt de l’Estat espanyol, del 2012 en suposats deliris pedagogistes sobresols per al sector financer sinó per bé amplia als pròxims dos anys la al 2014 la tisorada suma un import l’anomenada “educació diferenciadaal conjunt de l’economia espanyola. previsió d’estalvi de 15.000 milions per valor de 129.449 milions, una xi- per sexe” proposada des del Tea PartyJa està clar també que el BCE ofe- que suposaran per a les comunitats fra corresponent a 12 punts del PIB. nord-americà. Però, tot és més senzill irirà comprar deute espanyol i italià, autònomes les retallades en sanitat De fet, duplica el que suposaria com- les referències són més properes: la es-però a canvi de més retallades i ajus- i educació. Només per aquest any plir els objectius i reduir el dèficit cuela nacional franquista va practicartaments. s’estimava que la tisorada en hos- del 8,9% del PIB del 2011 al 2,8% al la discriminació sexista fins a principisEl pla biennal comporta un nou pitals i escoles permetria gastar uns 2014. El problema és que ja no n’hi dels anys 70 i la Formación del Espiri-ajust de 38.956 milions el 2013 i 10.000 milions menys. ha prou amb un ajust corresponent al tu Nacional la consagrava.de 50.075 milions el 2014, que su- A casa nostra, el Departament El pla enviat a Brusel•les no inclou PIB sinó que cal contraposar altresmats als 13.118 milions d’aquest d’Ensenyament opta per mantenir els les retallades per valor de 27.300 factors com l’augment dels interessosany, fan que l’ofrena de sacrificis a seus 16 concerts sexistes, com a mínim milions que va aprovar Rajoy abans del deute o l’atur. fins a 2014 que s’han de renovar. EnBrussel•les sigui de 102.149 milions dels seus anuncis al Congrés com a En el document, el Govern quantifica un moment de profundes retallades aa canvi de guanyar un any i complir requisit per a la flexibilització del dè- que l’augment de l’IVA proporcio- l’ensenyament públic català (acomia-el 3% de dèficit el 2014 i no el 2013, ficit i el rescat bancari, ni l’impacte narà ingressos extra de 2.300 milions dament de professorat interí i substitut,un pla d’ajust superior en un 57% a per a aquest any de pujada de l’IRPF d’euros aquest any, de 10.134 milions augment dels alumnes per classe, dis-l’anunciat prèviament. o l’amnistia fiscal, però si que inclou de 2013 i de 9.670 milions en 2014. minució de les dotacions al centres...)El nou lot d’ajustos no precisava la previsió d’estalvi per a la resta del Les mesura de racionalització de les és repugnant que es continuïn man-exactament què vindrà de la retalla- 2012, i per al 2013 i 2014 de totes les Administracions Públiques perme- tenint els concerts educatius i, encarada a la despesa i què de l’augment mesures aprovades com l’increment tran ingressos addicionals de 3.723 més, que una part d’ells s’utilitzin perd’impostos, però un dels punts sor- de l’IVA, els canvis en la prestació milions el 2013 i de 5.300 milions el finançar grups religiosos que discrimi- d’atur o la supressió de la paga de 2014, que se sumen als 5.200 milions nen l’alumnat en raó del sexe.Setembre de 2012 9
    • TREBALL-ECONOMIA Bankia, crònica d’un altre atracament David Fernàndez, d’euros, que suposen el 5% d’un Setmanari Directa negoci controlat pel Santander i el BBVA en un 89%. Bancs i entitats que donen un suport financer cabdal a laD indústria de la guerra i retroalimenten e crònica negra. Tarda del el cicle armamentístic. Bankia lidera diumenge 6 de maig. Luís de les participacions accionarials de laGuindos, exresponsable de Lemhan indústria bèl•lica amb 141 milionsBrothers a l’Estat espanyol i actual d’euros a empreses com Emte Siste-ministre d’Economia de l’executiu mas, Indra, Inmize o Acitutti. Ha pres-del PP, telefona personalment Rodrigo tat més de 19.000 milions a empresesRato. Li demana que es reuneixi amb d’armament entre el 2005 i el 2010 i téell al seu despatx oficial del ministeri 2,8 milions d’euros en bons d’inversióa les vuit del vespre. Quan hi arriba el en el negoci de mort de la indústria depresident de Bankia –exvicepresident la guerra.econòmic dels governs d’Aznar i ex-president de l’FMI–, el ministre estàflanquejat per Emilio Botín, president Vuitè rescat a recertotpoderós del Santander; Francisco del FROBGonzález, del BBVA, i Isidre Fainé,de La Caixa. La tríada bancària espan- El rescat de Bankia, el vuitè des queyola li demana que plegui. Ells conti- milions Gallardón i Esperanza Aguirre. Una compte enrere per una intervenció del va arrencar la crisi, ha suposat una in- lluita on es va arribar a posicionar el BCE o l’FMI al sistema financer es-nuen fixant la política econòmica del jecció inicial de diner públic de 7.000 Però aquest no és l’únic suport finan- cap visible de la trama Gürtel del PP, panyol s’accelera.govern. milions, la més gran que mai s’hagi cer públic que ha rebut Bankia, la Francisco Correa. En una conversa Parlem de crònica negra i d’elit pluto-Abans, el 24 d’abril, l’FMI ja havia registrat des del FROB. La CAM –ve- quarta entitat financera de l’Estat. Des intervinguda telefònicament, la seva cràtica, doncs. Comptes que no surtenapuntat textualment cap a Bankia en nuda per un sol euro a Banc Sabadell– de 2008, la matriu de Bankia, BFA, esposa, Carmen Rodríguez, conse- i auditories que no signen; tupinadesel seu darrer informe sobre l’Estat va rebre 2.800 milions d’euros. La fu- ja ha rebut 39.000 milions: 4.456 llera de Caja Madrid, deia a Correa: mítiques cobertes amb diners públicsespanyol. Mentrestant, l’auditora de sió de Caixa Galicia amb Caixanova milions del primer FROB –el fons “Volen fotre fora Blesa (president de per la via de les retallades; caixes po-luxe Deloitte –que cobra 5,8 milions va rebre 2.465 milions. Cajasur, pro- de rescat i reordenació aprovat per Caja Madrid). Jo votaré Blesa. La fi- lítiques i polititzades arruïnades perpels seus serveis– es negava a estam- pietat de l’Església, va assolir 990 mi- Zapatero– i gairebé 35.000 milions lla de puta de l’Espe vol fer-lo fora”. I la mateixa gent que les rescaten, i unpar la seva signatura als comptes de lions i Caja España-Caja Duero, 525 en les emissions de deute avalades Correa contestava: “Si el votes, demà president dimitit per ordre del mateix2011 de l’entitat presentats davant milions. Respecte a les antigues cai- per l’Estat: 19.600 entre 2008 i 2009 Blesa et manté de consellera”. que el va nomenar, Mariano Rajoy.la Comissió Nacional del Mercat de xes catalanes, Unnim ha estat venuda i 15.000 aquest 2012. Full de ruta? Per la seva banda, Bancaja –els exe- Llàstima que Islàndia quedi tan llunyValors. Comptabilitat tafurera i crea- al BBVA per un euro i ha rebut 568 Guindos ja ha cuinat la guinda: res- cutius de la qual eren nomenats pel encara.tiva, l’auditora adduïa un desfasament milions del FROB. CatalunyaCaixa catar l’entitat, sanejar-la amb recursos Consell Valencià– no ha estat més quepatrimonial en els balanços de 3.500 està en procés de subhasta, tot i havermilions d’euros. El dilluns 7, Rodrigo públics i, després, “sotmetre-la a un una joguina pels tripijocs dels Zaplana La caixa negra del PP rebut 1.718 milions. Banco de Valen- procés de privatització”. Cercle tancat i Camps de torn. A través de l’entitat,Rato truca Mariano Rajoy i, abans de cia, la darrera entitat intervinguda, va i negoci rodó; i nova estafa consuma- van aconseguir finançar la ruïna de Bankia, amb uns préstecs concedits alpresentar la seva dimissió de forma rebre 3.000 milions. L’Estat espanyol da. Més encara si tornem a escoltar Terra Mítica o el circuit urbà de Fór- sector del totxo superiors als 37.000voluntària, li demana que el rebi a La no és el país que ha injectat més diners les paraules de Mariano Rajoy durant mula 1 a València, els macroprojectes milions d’euros, és la primera immo-Moncloa. El rep de seguida i xerren. a la banca. Mentre les ajudes estatals, el cara a cara electoral amb Alfredo i l’obra pública impulsada pel PP oFet i fet, va ser Rajoy qui el va biliària bancària i encapçala la llista a través del FROB, s’han apujat a Pérez Rubalcaba a TVE, el novembre centenars de promocions immobi-col•locar a Bankia. El dimecres, es fa dels bancs més exposats a la bombolla 15.209 milions d’euros, Alemanya ha passat: “No penso donar ni un sol euro liàries fallides.pública la nacionalització de Bankia, especulativa, per davant del Santan- rescatat els seus bancs per un importRato plega i el flamant José Ignacio de diner públic a la banca”. Fet i fet, Bancaja estava dirigida per der (31.994 milions), el Banc Popular superior als 106.000 milions d’euros.Goirigolzarri –ben connectat amb el L’Estat ja ha aportat 110.000 milions l’expresident del PP de la Generalitat (22.800), el BBVA (21.872) i Caixa-PP i el PNB– pren les regnes pacta- –entre avals de liquiditat i ajudes a la Valenciana José Luís Olivas, número Bank (20.075). Rere els actius tòxicsdes. De seguida, demana que l’Estat solvència– pel rescat públic del sis- dos de Bankia i, avui, també conseller CCOO, UGT i IU, en de Bankia hi ha –sobretot– les runesadquireixi el 100% del capital del tema financer espanyol, del qual no d’Iberdrola. Coneguda entre els cer- de la dècada prodigiosa dels governs nòminaBanco Financiero y de Ahorros (BFA) es coneixen del cert les xifres reals i cles financers com Blancaneus i els del PP i de la fal•lera constructora ii es faci amb el 45% del control de les condicions exactes. Aquesta xifra, set nans (per les set caixes que inte- Rodrigo Rato rebia una retribució la bombolla especulativa atiada perBankia, amb deu milions de clientes i però, ja dobla la de les pitjors retalla- gra), Bankia és una de les entitats que anual de 2,34 milions d’euros de Ban- la llei del sòl de 1998 de José Maria400.000 accionistes. Dit i fet: el vuitè des antisocials des del final de la dic- més va recórrer al Banc Central Eu- kia, 260 vegades el salari mínim in- Aznar.rescat bancari des de l’inici de la crisi tadura, aprovades pel PSOE el maig ropeu per aconseguir préstecs barats. terprofessional. Una treballadora que Bankia també és la caixa negra delsva acompanyat de la quarta reforma de 2010 per al període 2010-2013. Amb una caiguda del 38% a la borsa cobri el SIM trigaria dos segles i sis PP: de projectes megalòmans ruïnososdel sistema financer espanyol, presen- D’aquella injecció, l’Estat només n’ha des que cotitza, aquella fusió de cai- dècades a cobrar-ho. Rato, que serà com Terra Mítica, el circuit de Fórmu-tada el divendres, on l’Estat posarà recuperat 19.000 milions i el rescat ja xes va suposar el tancament del 20% indemnitzat amb 1,2 milions d’euros, costa 82.000 milions d’euros. la 1 a València, les desenes de promo-15.000 milions d’euros més en avals. de les oficines (853) i l’acomiadament ha estat substituït per l’executiu del cions immobiliàries buides i, fins i tot,El cas de Bankia, però, remet a la del 16% de la plantilla (3.850 perso- BBVA Jose Ignacio Goirigolzarri, que la fiança de tres milions per evitar quesocialització de les pèrdues d’una de Nepotisme financer i nes). Actualment, Bankia té 3.000 su- Jaume Matas, exvicepresident balear no hauria de cobrar més de 600.000les anomenades entitats sistèmiques cursals i 21.000 treballadores. euros anuals (les entitats intervingu-–massa grans per deixar-les defallir–, polititzat Aquest nou rescat públic d’una enti- del PP, entrés a la presó. La direcció des tenen topall salarial), però que actual de Bankia està farcida de diri- mantindrà la seva jubilació d’or dela la qual Mariano Rajoy ja ha atorgat tat financera, arruïnada per una ges- Nascut de la integració de set caixes gents del PP: des de l’exministre de BBVA, valorada en 68,7 milionsuna injecció pública inicial de 7.000 tió política malbaratadora, també ha en risc de fallida (Caixa Madrid, amb l’Interior Acebes, passant per Merce- d’euros.milions d’euros. Una xifra que dobla merescut l’atenció del diari Financial el 52%; Bancaja; Caja Canarias; Caja des de la Merced, la filla d’Eduardo Un treballador que cobra el SIM hau-el pressupost per al 2012 del Minis- Times, que s’ha preguntat “per què de Àvila; Caixa Laietana; Caja Sego- Zaplana, nombrosos excàrrecs dels ria de treballar 7.600 anys, com recor-teri d’Educació i triplica el destinat a els banquers espanyols, reguladors i via i Caja Rioja), el nucli dur de Ban- executius d’Aznar o l’entorn familiar da el periodista Ignacio Escolar, perSanitat. En època de retallades dràs- funcionaris del govern troben tan di- kia està afiliat al PP i vinculat direc- i polític d’Esperanza Aguirre. assolir aquesta xifra. Ells no són pastiques i austeritats unilaterals impo- fícil acceptar (i explicar) la veritat?”. tament a les trames de poder del País els únics. Del PSOE a CCOO, totssades, les comparacions es multipli- El diari britànic criticava la falta de València –laboratori de corrupció i tu- estaven representants als òrgans di-quen: el rescat de Bankia és similar a pinades– i de la Comunitat de Madrid. transparència i recordava que els mi- La Bankia armada itota la retallada en educació i sanitat rectius de Bankia. José Antonio Mo- Caja Madrid ha estat al servei del nistres havien insistit que “no seria militar ral Santín, per Izquiera Unida (IU),(10.000 milions), dobla la retallada necessari injectar més diner públic” Partit Popular durant disset anys: cobrava 197.000 euros anuals; elpatida per les treballadores de la fun- als bancs i cloïa afirmant que, una Segons un informe recent del Centre ha protagonitzat fallides d’escàndol líder d’UGT José Ricardo Martínez,ció pública (4.000), triplica la tisorada vegada més, seran les contribuents per la Pau JM Delàs titulat Banca ar- com la de Martinsa-Fedesa o les ur- 180.000 euros, i dos membres de laen I+D científic (2.000) i quintuplica les que calmin els mercats transferint mada: inversions explosives de bancs banitzacions del Pocero a Seseña i el direcció de CCOO asseguts al consellla retallada de les pensions (1.500). milions d’euros públics. Mentre això i caixes, Bankia és la tercera entitat nomenament de Rodrigo Rato com de Bankia, Francisco Baquero i Pedro a president ordenat per Mariano Ra- passa, en la crònica d’un atracament espanyola vinculada al finançament Bedia, van cobrar 625.000 euros. EnI ja són 39.000 joy, després que la disputa pel con- consumat a plena llum del dia i anun- del complex militar-industrial, amb aquest cas, els diners anaven a les res- trol de la caixa enfrontés obertament ciat des dels micròfons oficials, el unes inversions totals de 162 milions pectives organitzacions.10 Setembre de 2012
    • TREBALL-ECONOMIA El Sector Social es mobilitza Sector Social CGT de gestió que signa l’administració Ensenyament amb les empreses adjudicatàries.sectorsocial@cgtcatalunya.cat Això no solament baixaria els costos laborals, sinó que serviria a les em- preses per a pressionar en la nego- ciació del conveni, fet que probable-E l Sector Social de CGT Ensen- yament davant les retallades,impagaments i procés de desprofes- ment comportaria una baixada en les condicions laborals i econòmiques i fins i tot una modificació de lessionalització al que està sent sotmès funcions adscrites a aquests llocs deel Sector Social aposta per preparar treball, ja que la categoria professio-accions i mobilitzacions per al mes nal és l’única barrera que la reformade setembre. laboral ha deixat per a impedir-lo.El passat dia 23 de juliol la DGAIA En definitiva, pitjors condicions la-va a comunicar als CRAES que el pa- borals i econòmiques. Fins que esgament del mes de juliol no es faria cobreixi el percentatge de treballa-efectiu a temps per falta de liquidi- dors/es amb inferior qualificació,tat. Des de DGAIA es porta mesos un període ampli de temps que noparlant de retallar els mòduls (diners es contractarà cap titulat universi-que es dóna a cada empresa gestora tari. Resumint, una devaluació de laperquè desenvolupi el seu servei). La nostra professió, una baixada en lapròpia patronal del sector es va ma- qualitat dels serveis i la prevalençanifestar en contra d’aquesta mesura del factor econòmic sobre qualsevolfent-li arribar al Director General una altra consideració a l’hora de dissen-carta en la qual fins a 36 d’aquestes yar i gestionar el sistema de protec-entitats es manifestaven en contra de ció social per part de l’administració.tal decisió. Encara estem a temps de parar-ho.En aquest context, i en el de la lluita Diverses assemblees, plataformes,política del Govern de la Generalitat seccions sindicals, agrupacions ciu-amb l’estatal pel Pacte Fiscal, cal em- tadanes i de treballadors/es… duemmarcar la decisió de la Generalitat de temps treballant per a millorar elsno pagar els diners corresponents al serveis que es presten, les condi-mes de juliol als serveis concertats cions laborals dels/les professionals li les conseqüències de les mesures dors/es (delegats/des de personal) la lles. Des de DGAIA s’està valoranten sanitat, ensenyament i serveis so- i amb això la nostra qualitat com so- que s’estan prenent. La segona, pas- negociació es presentarà realment permetre un percentatge de treballa-cials. cietat. És el moment de sumar forces saria per traslladar el problema “cap difícil, ja que les empreses tenen el dors amb menor qualificació (fona-Crida l’atenció que de tots els serveis i engegar una estratègia de defensa avall”, retallant en la qualitat del ser- context econòmic i la nova reforma mentalment integradors/es) en lesi organismes que sosté econòmica- ferm i eficaç; el moment de visibi- vei i en les condicions laborals dels/ laboral, que els faculta per a modi- plantilles dels CRAES. Això comment la Generalitat sigui precisa- litzar-nos i mobilitzar-nos com sec- les treballadors/es. ficar les condicions laborals en cas punt de partida i mesura urgent per ament per a aquests sectors “social- L’opció que s’intenta afavorir des de de baixada en els diners que reben, abaratir costos, justificar una baixa- tor. El que està en joc és massa perment sensibles” per als quals no hagi l’administració, i concretament en el per a poder pressionar. A més pre- da en les assignacions econòmiques a quedar-nos esperant que uns altresdiners i succeeixi just quan la Gene- cas dels CRAES des del propi Direc- senten un front unit i perfectament a les empreses gestores de serveis i vinguin “a salvar-nos”; és responsa-ralitat ha de negociar les condicions tor de la DGAIA, Josep Llui Ortuño, organitzat, al contrari que els/les tre- de passada oferir una sortida a les bilitat de cadascun de nosaltres/asde préstec de liquiditat per part de és la segona. I pretén forçar la situa- balladors/es, que no estem (encara) empreses per a evitar que aquestes actuar.l’Estat (el famós rescat). ció a través d’una reducció en els ni organitzats ni informats. El punt els causin problemes. S’estan preparant diverses accionsAlgú podria pensar que s’està ac- mòduls de cara al pròxim curs. Això de partida per a aquestes negocia- D’aquesta manera les empreses i mobilitzacions per al mes de set-tuant de forma mesquina i irrespon- té dues conseqüències nefastes: cions tampoc seria l’idoni, ja que podran optar entre discutir amb embre, us convidem a tots/es no so-sable, sinó fora perquè tots/es sabem Al reduir els diners assignats a la el conveni no s’està complint en la DGAIA o traslladar el problema als lament a que us sumeu, sinó que usque en el Govern no hi ha polítics prestació d’un servei, l’empresa ges- seva totalitat en molts centres de tre- seus treballadors. L’experiència ens organitzeu i actueu, des dels centressinó estadistes. tora encarregada de desenvolupar el ball, pel que aquests incompliments demostra que en aquests casos “la de treball a les universitats, des delsReferent al Sector Social, la cosa mateix té la possibilitat, gràcies al s’integrarien com norma en els con- merda cau per a baix”. Per descomp- sindicats a les associacions i assem-està així. La patronal té dues op- nou “marc laboral” sorgit del Pacte venis d’empresa. En els centres de tat aquesta mesura no quedarà sola- blees de barri.cions. La primera, defensar el sector, Social signat al gener entre els sin- treball on no hi hagi representació la ment en els CRAES, sinó que gràcies Tot el/la que estigui interessada enla seva importància i valor per a la dicats majoritaris i la patronal i a la plantilla haurà d’assumir una modifi- al nou conveni sectorial que s’ha això pot posar-se en contacte ambsocietat, i enfrontar-se al desmante- reforma laboral de Rajoy, de despen- cació global de les seves condicions de negociar en els pròxims mesos nosaltres en la direcció de correu quellament de tot el sistema de protecció jar-se del conveni sectorial (Acció laborals (a la baixa) en els termes (l’actual caduca el 31/12/2012) apareix al final d’aquest document.social que planteja el Govern for- Social) i substituir-lo per un conveni que l’empresa, unilateralment, fixi. s’estendrà a tota la professió. La in- Volien fer tot això sense que ensmant un front unit amb tots els/les d’empresa amb condicions laborals i La segona conseqüència passaria per tenció és fer-lo ampliant les catego- adonéssim, presentar-nos-ho comtreballadors/es del sector, els usuaris econòmiques inferiors. una desprofessionalització parcial ries professionals que apareixen en un fet consumat irreversible. Ara jad’aquests serveis i la pròpia societat, En els centres de treball on hi hagi del sector mitjançant una modifica- aquest Conveni, fet que després es no poden. Ens tenen davant i anem aa la qual caldria implicar explicant- representació legal dels/les treballa- ció de la composició de les planti- veuria també reflectit en els acords plantar cara.Setembre de 2012 11
    • TREBALL-ECONOMIA CiU SA: la via catalana a la corrupció Higínia Roig - Lorenzo Acuña, reincideix en la me- Setmanari Directa sura de gràcia: ja va ser salvat en el cas Turisme de finançament il•legal que afectava la Unió de Duran i Llei-T da. ot just abans de l’estiu i en rela- Hemeroteca, doncs, densa i espes- ció al Cas Palau, el jutge impo- sa. Per començar per la punteta desava a CDC una fiança de 3 milions l’iceberg, caldria començar pel casd’euros. Oriol Pujol, secretari gene- Banca Catalana, quan el 1984 esral de la formació a qui han vinculat va arribar a processar l’expresidentpresumptament a una frau amb em- Jordi Pujol, contra qui la fiscalia vapreses d’ITV, va afirmar falsament, atribuir fins a quatre presumptes de-en compareixença parlamentària, que lictes d’apropiació indeguda, falsedatl’Orfeó ja els havia exonerat. Repas- en document públic i maquinació persem, de Banca Catalana al 3% pas- alterar el cas de les coses. Finalment,sant per Pretòria i Palau, nombrosos va resultar exonerat i el cas es va ar-casos de corrupció, gairebé sempre xivar el 1990, perdut als calaixos deimpunes, que han esquitxat les for- l’oblit dels palaus de justícia, peròmacions que componen la coalició constatant “la gestió imprudent i finsque governa a Catalunya. El sector i tot desastrosa” de l’entitat finan-negocis convergent, al nucli dur de cera. L’advocat de Pujol no era caples tupinades. altre que Joan Piqué Vidal, desprésGalàxia CiU, binomi país-empresa, condemnat a set anys per la implica-porta giratòria entre política i nego- ció directa en la vasta trama corruptaci o crònica negra de la cruïlla entre de xantatges i extorsions del cas Es-esfera pública i interessos privats. tivill –nomenat vocal al Consell Ge-Recorrent a l’excusa del cas aïllat, neral del Poder Judicial (CGPJ) perevitant de situar la corrupció com a CiU el 1994. Piqué Vidal va ser in- cia, en va sortir el cas Adigsa, on panyia pública –Enric Roig i Antonio Fundació Trias Fargas. El gener demal endèmic de la gestió pública i vestigat el 2005 per connexions amb s’acrediten –mentre Felip Puig dirigia Herce– per un pla il•legal de pen- 2011, tot just arribar a la Generali-privada, els consecutius casos aïllats el blanqueig de diners del narcotràfic el Departament d’Obres Públiques– sions d’on van sostraure gairebé tres tat, el govern convergent va remetrede corrupció convergent s’acumulen colombià. operacions de compra d’immobles milions d’euros que han de restituir. un escrit als jutjats on demanava laa l’hemeroteca. I amb ella, una impu- Després, el 2005, va arribar el 3% que augmenten el seu valor un 164% Sense desestimar el cas KIO i Javier no imputació de Daniel Osàcar i Àn-nitat reiterada. Sempre en surten ben etzibat al Parlament per Pasqual en disset dies i presumptes comis- de la Rosa, icona empresarial del mo- gel Colom. Blindatge institucionalparats, com demostra el darrer indult Maragall; l’acusació explícita de sions d’un 20%. Només vuit dies del de país convergent. que va contrastar amb les primeresals dirigents d’Unió Democràtica de l’expresident socialista cap a CiU de després que el Tribunal Superior de declaracions categòriques de FelipCatalunya, atorgat pel PP la setmana cobrar comissions en la concessió Justícia de Catalunya (TSJC) impu- Entre Pretòria i Palau Puig al capdavant d’Interior: “S’hapassada. Fins i tot un dels indultats, d’obra pública. D’aquella denún- tés quatre alts càrrecs d’Adigsa, uns acabat la impunitat”. desconeguts van entrar a la seu de Finalment, mesclat socioconver- De tot plegat, al país del 3%, hi ha l’empresa pública i van robar quatre paradoxes ben sintètiques: que Pre- gent, va esclatar el cas Palau i el cas ordinadors, tres targes de memòria i nafeta –màxim exponent del sector Pretòria. En el segon, l’exconseller sis llapis de memòria USB. El país negocis de CDC– assistís cofoi a la Macià Alavedra i l’exsecretari de de les meravelles. La ciutat dels presa de possessió d’Artur Mas; que presidència de Jordi Pujol, Lluís prodigis.Cal afegir-hi el cas Hisen- Fèlix Millet ho reblés quan passava da –on, al costat d’empresaris molt Prenafeta, van resultar implicats i per prohom: “Som quatre-cents i nostrats, es va condemnar Joan An- van ser empresonats breument. En sempre som els mateixos”, o –resu- toni Sánchez Carraté, assessor fiscal relació a la trama del Palau, una de mint-ho del tot– que el pare d’Artur personal de Jordi Pujol–, una trama les peces que s’investiguen al jutjat Mas, traspassat la setmana passada, que el fiscal Emilio Sánchez Ullad va número 30 de Barcelona és el fi- fos enxampat al paradís fiscal de definir com a “exemple de brutícia i nançament il•legal de CDC a través Liechtenstein amb un compte opac cobdícia” i la sentència del qual obli- de pagaments efectuats per Ferrovial de 823.262 euros. ga a retornar 75 milions d’euros. No per la concessió de l’obra pública de I en els escaires de tanta opacitat, podem oblidar, tampoc, el cas FGC, la Ciutat de la Justícia i la línia 9 tupinada tunejada, sura el dubte in- que va cloure amb dues condemnes del metro de Barcelona. Entre elles, evitable: la corrupció és del sistema? contra dos expresidents de la com- el pagament de 600.000 euros a la O és el sistema?Mercadona i SAT: Qui són els lladres? four a Arcos de la Frontera (Cadis), potètica” fi “de treure’ns de la crisi”. venda al detall. Ambdós supermer- pagesia on les produccions familiars Esther Vivas van recollir aliments bàsics, van sor- Està clar que el que val per a uns, no cats sumen gairebé el 40% de la quota i a petita escala no tenen cabuda, tir del primer per la porta sense pagar val per a uns altres. de mercat de la distribució d’aliments, promovent un model d’agricultura i els hi van lliurar a col•lectius neces- Ara Mercadona ha presentat denún- segons dades del 2007. industrial, intensiva i insostenible. ElT reure d’un supermercat nou ca- rros de la compra amb produc-tes alimentaris de primera necessitat sitats. Després d’aquesta acció, el ministre d’interior Jorge Fernández Díaz va cia contra aquells que van portar a terme aquesta acció per, entre altres motius, “substracció de menjar”, A l’Estat espanyol, tan sols set cade- nes de supermercats controlen el 75% de la distribució de menjar. Es tracta, monopoli exercit pels supermercats i la pressió als agricultors ha conduït a una situació on aquests cada vegadasense passar per caixa per a donar-ho donat ordre de “crida i cerca” per però és necessari preguntar-nos aquí: després de Carrefour i Mercadona, cobren menys per allò que conreen.a qui més ho necessiten sembla ser als sindicalistes que la van portar a “Qui són els lladres?”. d’Eroski, Alcampo, El Corte Inglés i Els preus en origen dels productesconstitutiu de delicte; vulnerar drets terme, afirmant que “tots som cons- Els supermercats al llarg de les úl- les dues principals centrals de com- agrícoles han arribat a multiplicar-selaborals, pagar un preu de misèria als cients que la gent ho està passant times dècades han generalitzat un pres majoristes Euromadi (amb Spar, fins a per onze en destinació, segons malament, però la fi no justifica els model de producció, distribució i Schlecker, Guissona…) i IFA (amb dades del sindicat agrari COAG. I esproductors agrícoles i acabar amb la mitjans”. Encara que per a Fernández consum d’aliments que ha tingut Condis, Coaliment, Supersol...). Mai calcula que més del 60% del beneficipagesia local... queda impune davant Díaz sí hi ha mitjans que són justi- conseqüències dramàtiques per a la el mercat de la distribució d’aliments final del preu del producte es concen-la Llei. ficats per a determinades finalitats. pagesia, el petit comerç, els drets la- havia estat en tan poques mans, el que tra en els supermercats. Actualment, aAquesta és la conclusió que podem Els sindicalistes del SAT no poden borals i el medi ambient. proporciona a aquestes empreses un l’Estat espanyol poc més del 5% de latreure de l’acció portada a terme pel treure aliments d’un supermercat per Carrefour i Mercadona són els enorme poder a l’hora de decidir què població activa és camperola.Sindicat Andalús de Treballadors a donar-se’ls a qui més ho necessiten, màxims exponents d’aquestes mengem, quin preu paguem per allò El model de distribució comercial dels(SAT), quan el dimarts 7 d’agost van però el govern del PP sí pot retallar pràctiques en l’Estat espanyol a que consumim i com es produeix. supermercats comporta també conse-entrar en dos supermercats, un Mer- la prestació d’ocupació, el salari dels l’encapçalar el rànquing de les grans Així mateix, els supermercats deter- qüències negatives per a qui formencadona a Écija (Sevilla) i un Carre- funcionaris, pujar l’IVA... amb “la hi- empreses que dominen el sector de la minen un model d’agricultura i de part de la seva plantilla laboral. Els12 Setembre de 2012
    • TREBALL-ECONOMIAtreballadors d’aquests centres estan ments improcedents i assetjament ensotmesos a una estricta organització el treball, durant els últims anys.laboral neotaylorista caracteritzada Avui qui hauria de donar explicacionsper ritmes de treball intensos, tas- enfront dels jutges no són els sindi-ques repetitives i rutinàries, causants calistes del SAT amb Juan Manueld’esgotament, estrès i malalties labo- Sánchez Gordillo al capdavant, sinó elrals pròpies del sector. Pel que fa a les propietari de Mercadona, Juan Roig,condicions contractuals, prevalen els per les pràctiques abusives de Merca-baixos salaris i els horaris atípics que dona, que li han permès pastar una degeneren en els treballadors serioses les principals fortunes del país, i ja dedificultats per a conciliar la seva vida passada per a donar explicacions delslaboral amb la social i familiar. foscs fils que mou darrera de les bam-A pesar que Mercadona ha buscat con- balines de la política valenciana. L’acció portada a terme pels sindica-rear la imatge d’una empresa familiar, listes del SAT pot ser il•legal, però enpreocupada pel benestar dels seus tre- el context de crisi aguda en el qual ensballadors i consumidors, igual que les trobem és del tot legítima, mentre quegrans cadenes del sector, destaca per precaritzar les condicions laborals potimposar unes condicions de treball ser, lamentablement, legal però no téabusives i practica una política de ges- res de legítim. I cada vegada són méstió de la mà d’obra que es basa en el les persones conscients d’això. D’aquímanteniment d’una pressió constant que front la legitimitat i el suport aals treballadors per a assegurar el seu aquestes mobilitzacions, l’única opciórendiment. A l’Estat espanyol, una de del poder sigui la repressió i la crimi-les principals lluites sindicals contra nalització.una empresa de la gran distribució va Solidaritat, doncs, amb aquells que noser la mantinguda en 2006 pels tre- es resignen i lluiten.balladors de Mercadona en el CentreLogístic de Sant Sadurní d’Anoia. * Esther Vivas és activista social iA més Mercadona ha tingut diverses coautora del llibre “Supermercados,sentències contràries, per acomiada- no gracias” (Icaria ed.).CGT i Coordinadora Interzones convoquen vaga a l’ensenyamentpúblic a l’inici del curs CGT Ensenyament i Interzones i CGT Ensenyament per al conseqüències imprevisibles. 1. Aturar l’acomiadament del pro- Federació d’Ensenyament CGT Ca- Coordinadora Interzones primer dia de classe. Per aquestes raons, des de la Coor- fessorat interí (amb tot el que això talunya Aquesta convocatòria s’ha realitzat dinadora interzones, com a òrgan comporta: precarització de la feina http://cgtense.pangea.org/ d’acord amb unes enquestes fetes en- de decisió assembleari del profes- docent; modificació de l’horari lec- Bloc de la Coordinadora Interzones http://interzonesdocent.blogspot.L tre 5.000 professors, dels quals 3.600 sorat, amb el suport de la Federació tiu i de permanència; augment de les a Federació d’Ensenyament de la com.es es van posicionar, i el 55% ho va fer a d’Ensenyament de la Confederació ràtios i pèrdues de grups; desatenció CGT de Catalunya i la Coordina- Pàgina informativa a Facebook favor de la vaga el primer dia de curs. General de Treballadors (CGT), hem a la diversitat...).dora Interzones, en representació dels http://www.facebook.com/interzo- Aquest calendari de mobilitzacions convocat formalment una vaga dels 2. Cobertura de les substitucionsdocents de Catalunya, han convocat nes.docent s’ha plantejat als altres sindicats, que centres educatius públics els dies des del primer dia amb el cobramentuna vaga als centres educatius per als Grup de Facebook no s’han sumat a la convocatòria. 12, 13 i 19 de setembre (coincidint del 100% del sou per al professoratdies 12 i 13 de setembre, els dos pri- http://www.facebook.com/groups/in- La Coordinadora d’Interzones, nas- amb el primer dia lectiu dels dife- substitut, en comptes de la cober-mers lectius a la primària i a l’ESO, i terzones.docent/ cuda arran de l’autoorganització del rents centres públics de primària, se- tura parcial a partir del desè dia, talper al 19, el primer dia de classes als professorat actiu en la defensa d’un cundària, cicles i escoles d’adults), i com ha establert el Departamentcicles formatius, per exigir a la Gene- ensenyament públic i de qualitat, els dies 26 i 27, de setembre amb la d’Ensenyament per a aquest cursralitat no emprendre acomiadaments ha acordat un calendari de mobilit- intenció de continuar amb una vaga 2012-13.de personal docent, la cobertura del zacions per al curs 2012-13 a fi de indefinida discontínua de dos dies 3. Establiment d’un calendari de ne-100% de les substitucions mantenint posar fre a les polítiques neoliberals setmanals avaluable pel propi òrgan gociacions de la resta de retalladesel salari dels docents i un calendari de mitjançant les quals el Departament convocant en assemblea, fins que el sofertes i exigència d’un tracte dignenegociació. d’Ensenyament està destruint el Departament accepti obrir un període a tota la comunitat educativa per partVaga del primer dia lectiu: nostre model públic d’educació. Un de negociació amb el col•lectiu que de l’Administració.Infantil i Primària: 12 de setembre. model reivindicat i construït durant permeti retornar als centres públics Perquè l’educació pública i de qua-Secundària/CFGM: 12 o 13 de se- la qualitat, els recursos i els docents litat no està en venda ni de rebaixes, dècades sobre l’esforç continuat detembre (en funció del calendari de necessaris per afrontar amb garanties la lluita serà llarga. Encoratgem la mestres i famílies en la voluntatcada centre).CFGS/Adults: 19 de se- d’avançar cap a una societat social- d’èxit l’educació de les futures gene- col•lectivitat educativa i el conjunttembre. ment justa i emancipadora, i que tot racions. de la societat catalana a avançar juntsVaga Indefinida discontínua: just ara veiem com està sent enderro- La nostra Plataforma reivindicativa per reconquerir el que ens estan ro-26 i 27 de setembre, i d’allí en en- cat a cop de decret des d’un govern es basa en els tres objectius mínims bant: la lluita és l’únic camí!davant definir les dates de les con- que actua a l’esquena de les neces- següents: Més informació:vocatòries setmanals següents prèvia sitats de la majoria social treballa-valoració. dora i de la gent dels sectors socialsCGT i la Coordinadora interzones ha més precaritzats. Aquella gent, norebutjat la nul•la voluntat negociado- ens n’oblidem, que sempre ha estatra del departament d’Ensenyament acollida per l’escola pública amb lai pretenen fer dos dies setmanals de voluntat de garantir la cohesió socialvaga fins que la Generalitat escolti els i la igualtat d’oportunitats, valors fo-professors. namentals en el nostre ideari com aEl principals punts que motiven la educadors i sense els qual no resultaprotesta són l’acomiadament del pro- possible la construcció d’una societatfessorat interí, i tot l’empitjorament digna on fer créixer els nostres in-de la qualitat del servei educatiu que fants i joves.això suposa, en disposar de menys En vista de l’atac sense precedents enplantilla, la cobertura de les subs- temps de democràcia formal que estàtitucions des del primer dia amb patint l’educació pública al nostreel cobrament del 100% del salari i país, junt amb altres sectors primor-l’establiment d’un calendari de ne- dials com la sanitat i els serveis so-gociacions de la resta de retallades cials, enfrontats diàriment a la pèrduasofertes. de qualitat en l’atenció a l’alumnatEl curs escolar començarà amb gai- que impliquen les mesures imposa-rebé 30.000 alumnes més i 3.000 des i a la precarització contínua de lesprofessors menys. Les dades fetes nostres condicions laborals, no veiempúbliques per la Consellera Irene cap altra opció més que plantar-nosRigau reforcen els arguments de la dràsticament per aturar el que con-vaga convocada per la Coordinadora siderem que és un retrocés social deSetembre de 2012 13
    • TREBALL-ECONOMIA Notícies sindicalsVaga el 17 de Condicions Laborals de Parcs i Jar- dins 2005-2009 i a partir del 21 desetembre en novembre es nega a realitzar la jubi-defensa del lació parcial als treballadors d’oficis que sol•liciten i tenen dret a la ma-ferrocarril públic teixa. El 2012 les noves jubilacions parcialsDes de la CGT i la resta de sindicats s’han donat pràcticament en exclusi-del sector s’ha convocat Vaga de 24 vitat entre personal tècnic, essent elhores en tot el Sector Ferroviari per personal contractat per al seu relleu,al 17 de Setembre, que afecta a totes aliè a la Bossa de Peons de Jardineriales empreses públiques i privades que i amb un procés de contractació irre-operen en el ferrocarril: Adif, Renfe, gular, sense procés selectiu, i no res-Feve, Ferrocarrils de la Generalitat, pectant els principis constitucionalsMetro de Barcelona, etc… i totes de igualtat, mèrit, capacitat i publici-les contrates i subcontrates dedica- tat a través d’una Oferta pública dedes a la neteja de trens, d’estacions, treball, en un clar intent de legitimarestacions Vialia, manteniment de les aquestes contractacions.infraestructures, atenció a viatgers, Des de novembre del 2011 la direccióserveis a bord, manteniment del ma- de l’ Institut ha negat la jubilació par-terial rodant, serveis auxiliars, venda cial a més de 20 treballadors d’oficisde bitllets, etc… que tenien dret i l’havien sol•licitat,La Vaga i jornada de mobilització es actuant de forma arbitrària i discri-convoca per a defensar el ferrocarril minatòria reconeixent-li aquest dretpúblic de les intencions privatitzado- a un grup de treballadors (tècnics ires i desmantelladores que ha anun- administratius) i negant-li a un altreciat el govern (que vol dividir Renfe (oficis), tenint en compte que tots ells sanitaris, i que per tant, es presti un servei de menys qualitat. pujada de l’IVA, i l’amenaça de no- ves reformes”. utilització d’unen quatre societats anònimes), per adefensar els llocs de treball, les con- compleixen els requisits exigits per la llei. En el web http://www.pobleviu.cat/ herbicida tòxic alsdicions laborals, el dret a la negocia- Entenem un greuge comparatiu rebu- salutreus, es pot trobar el manifest fundacional i el llistat d’adhesions. Creació del Comitè carrers i jardins deció col•lectiva i per a lluitar contra els tjar la sol•licitud de jubilació parcialReials decrets que retallen unilateral- del personal d’oficis d’aquesta feina de Solidaritat amb Barcelonament els salaris pactats, les vacances, penosa i dura, en un clar exemple de Es constitueix Andreu de Cabo La CGT de Parcs i Jardins va de-els descansos, la paga extraordinària, discriminació i arbitrarietat inadmis-etc… sible respecte dels tècnics i adminis- l’Assemblea pels Després de celebrar-se el dia 8 nunciar el dia 9 d’agost a Inspecció de Treball a l’Institut Municipal deEl passat 3 d’agost ja es va convocar tratius. Per això la secció sindical de drets sociolaborals d’agost un CEMAC, entre TMB i el Parcs i Jardins de l’Ajuntament per launa jornada de vaga al sector ferro- CGT ha denunciat el tema al Síndic nostre company Andreu del Cabo,viari que va ser seguida per pràctica- de Greuges de Catalunya. de Rubí acomiadat per Autobusos de TMB, utilització en els carrers i zones ver- des de Barcelona de l’herbicida ambment la totalitat de treballadors amb en el qual la Direcció d’autobusos es Persones provinents de diferents or- base de “glifosat”, Roundup, que pre-opció a fer la vaga i en la qual es vanportar a terme multitudinàries con- Treballadors de ganitzacions i àmbits han constituit a va ratificar en la seva decisió, mentre senta una elevada toxicitat per a tot unes cent cinquanta persones es vancentracions de treballadors, perquè el la sanitat a Reus Rubí el 29 d’agost l’Assemblea pels concentrar a les portes del Servei Te- tipus d’organismes vius, inclosos els humans i també de tipus ambiental.patrimoni de tota la ciutadania i els drets sociolaborals, per lluitar ober-llocs de treball directes i indirectes s’organitzen en tament per la defensa de l’ocupació, rritorial del Departament d’Empresa i Ocupació a Barcelona en suport Els herbicides són productes químics de síntesis qualificats com de risc perque mantenen les empreses ferro- defensa de la contra els ERO, contra les privatit- zacions dels serveis públics, contra Andreu de Cabo, els treballadors i a l’ésser humà, la fauna, la flora i totsviàries no es vegin amenaçats per treballadores d’autobusos han deci-una política ultraliberal i deshuma- sanitat pública les retallades en educació i sanitat, dit augmentar la pressió per aconse- els ecosistemes en general. A Barce- contra el repagament sanitari, contra lona cada any, en els carrers i zonesnitzada. guir, al més aviat possible, la seva El 22 d’agost es va presentar el ma- els desnonaments, treballant colze a verdes de la ciutat els operaris deEls sindicats ferroviaris també acudi- readmissió. nifest fundacional de la Taula Ciuta- colze amb tots els moviments i orga- Parcs i Jardins, apliquen aproximada-ran als tribunals pel RD Llei 20/2012, Entre altres mesures s’ha acordat dana en Defensa de la Salut Pública nitzacions anticapitalistes. ment 10 tones de l’herbicida, la qualque contempla entre altres aspectes convocar vaga i manifestació per al de Reus, una plataforma que pretén En el seu manifest declaren: “Des- cosa representa, una vegada feta lal’eliminació de la paga extra de na- 26 de setembre, al final de la qual es aglutinar treballadors i treballadores prés de la vaga general del 29-M, les barreja, 1.000.000 de litres de liquiddal, la possibilitat de suspendre o lliuraran a l’Alcaldia de Barcelona les dels centres sanitaris de la ciutat, coses segueixen empitjorant encara que s’espargeix per la ciutat.modificar els convenis col•lectius, signatures que s’estan recollint entreaixí com, la reducció dels dies de va- usuaris i usuàries i entitats ciutada- més per a la classe treballadora i la la plantilla d’autobusos en les qualscances i de conveni. nes, amb l’objectiu de defensar la universalitat, la titularitat pública i majoria de la població. Els partits polítics i els sindicats majoritaris, es demana la readmissió d’Andreu. El cost de la llum la qualitat del sistema sanitari. Els només estan plantejant solucions per Igualment s’ha acordat crear un Co- es disparaCGT denúncia les promotors d’aquesta Taula són un reflotar aquest sistema capitalista que mitè de Solidaritat amb Andreu de Cabo en el qual estiguin represen-arbitrarietats i la total d’una vintena de representants sindicals del CMQ, l’Hospital Sant ens està ofegant dia a dia, mentre ens imposen una infinitat de reformes: la- tades totes les assemblees barrials i El rebut de l’electricitat d’una famí- lia mitjana de l’Estat s’ha disparat endiscriminació en la Joan i el Grup Pere Mata, així com borals, del sistema públic de pensions organitzacions polítiques, socials i sindicals que ho desitgin, així com els últims cinc anys fins a encarir-se un 59,9% en els últims cinc anys i unjubilació parcial a de la Coordinadora d’entitats llati- noamericanes. Els promotors volen augmentant l’edat de jubilació als 67 anys, reformes de la negociació persones a nivell particular. 86% en una dècada. Cinc increments Andreu és militant de la CGT, i dele-Parcs i Jardins unir als professionals i als usuaris de col•lectiva per buidar de contingut, el gat sindical fins a fa dos anys. Des de ha experimentat el rebut de la llum en la sanitat pública a la ciutat, per fer medicamentàs, la reducció de salaris, dos anys: dos el 2010, un el 2011 i dos l’any 2008 Andreu ha vist com TMBDes de fa un any la direcció de un front comú davant la privatització prestacions per desocupació ... men- més –que podrien ser tres– el 2012. li ha anat obrint, un darrere l’altre,l’Institut Municipal de Parcs i Jardins d’aquesta, així com contra les mesu- tre, totes les organitzacions pro siste- L’abril passat, les famílies de l’Estat expedients que s’han tancat ambde Barcelona aplica de forma unila- res del govern espanyol que pretén ma aposten per l’euro, la Unió Euro- entomaven un 9,4% d’augment de la nombroses sancions fins que ha arri-teral, arbitraria e injusta, el dret a la negar l’assistència mèdica a les per- pea del capital, per la lliure circulació tarifa elèctrica i tan sols tres mesos bat l’últim expedient que l’empresajubilació parcial d’una part dels/les sones nouvingudes que no estiguin de les finances, per les retallades i després han hagut d’assumir un al- ha decidit resoldre’l directament ambtreballadors/res i contracta de forma cotitzant a la Seguretat Social. les polítiques econòmiques neolibe- tre augment, del 4,3%. Per si no n’hi una carta d’acomiadament. És unfraudulenta, discriminatòria i arbi- Denuncien que s’està duent a terme rals imposades per l’FMI, el BCE i hagués prou, amb l’aplicació del nou company compromès que s’ha impli-trària als treballadors rellevistes de una política de privatització encober- la UE. En definitiva, aposten per la IVA del 21%, el cost mitjà de la llum cat a fons en la lluita per la milloralas jubilacions parcials que realitzen. ta de la sanitat que busca erosionar submissió de la política a la dictadura en una llar se situarà al voltant dels de les condicions laborals de tota laA partir de l’Acord de Condicions la qualitat del sistema, per fomentar dels mercats. Mentrestant, el princi- 79,66 euros. plantilla de TMB, és un companyLaborals de Parcs i Jardins 2005- que la ciutadania es subscrigui a una pal problema per a milions de per- Si comparem els preus del setembre valent que sempre ha denunciat els2009 es va establir regular la jubila- mútua. En aquest sentit, ha destacat sones, l’atur, segueix sense resoldre, vinent amb els de fa deu anys, el re- abusos i les corrupteles de l’empresació parcial per a tot el personal que que les comarques del Camp enca- agreujant-se fins a fer insuportable but de la llum s’haurà encarit un 86%. i sempre ha estat en la primera lí-hi tingués dret, realitzant-se les con- pçalen el rànquing estatal del creixe- la situació a tots/es a qui se’ls nega Tanmateix, les pujades més brusques nia en les mobilitzacions, i aquesttractacions de relleu d’aquest perso- ment de les mútues privades. I, a més, l’accés a un habitatge digne. s’han produït a partir del 2007 i el és el veritable motiu pel qual TMBnal mitjançant la Bossa de Peons de que les retallades en les condicions Davant això la resposta que es dóna rebut de la llum –cost mitjà d’una fa- l’acomiada.Jardineria. laborals no sols eafecten als treballa- és el rescat de la banca, amb 100.000 mília de l’Estat– ha passat de costarEn el 2011 la direcció de l’Institut dors, sinó que també impliquen dis- Milions d’euros, l’aprovació d’un 48,59 euros al mes a costar-ne 79,66.decideix la no validesa de l’Acord de posar de menys recursos als centres ajust de 65.000 Milions d’euros, la CGT denuncia la I en perspectiva hi ha l’anunci del14 Setembre de 2012
    • TREBALL-ECONOMIAgovern espanyol sobre la possibilitat drets retroactius; eliminar els graus ded’un altre increment abans que s’acabi dependència establerts, es faran novesl’any. valoracions i això suposarà que molts veuran rebaixat el seu nivell (me-Rajoy buida de nors ajudes) i altres directament se’ls traurà.prestacions la Llei A Espanya són les dones, majoritària- ment d’avançada edat, les que es fande Dependència i càrrec de cuidar als familiars depen-desempara als més dents (pares, fills), en la immensa majoria dels casos aquesta dedicaciónecessitats els impedeix buscar una alternativa laboral o educativa. Treballen cuidantEn el primer Consell de Ministres que un dependent, però no cotitzen ni dis-presidia Rajoy va decidir paralitzar posen de salari. Gràcies a aquesta Lleil’aplicació de la Llei als dependents a dia d’avui més de 179.000 personesmoderats, d’aquesta manera 400.000 estan subscrites al conveni especialpersones que tenien reconegut el dret de cuidadors no professionals, de lesa algun tipus d’ajut estatal ho van per- quals el 92% són dones. No nomésdre tot de cop i van quedar exclosos. es redueix el seu salari un 15%, sinóDesprés van anunciar una retalladabrutal per a la Dependència en els que a més el Govern ha anunciat quePressupostos Generals de l’Estat i, fi- sotmetrà a “profunda revisió” aquestnalment, a mitjans de juliol el Govern conveni. I ja sabem que vol dir el Go-del PP va procedir al desmantellament vern quan anuncia que revisarà unatotal del sistema de Dependència, cosa.reduint la paga als familiars que tin-guin cura de dependents i als nous els Concentració adeixarà sense cotitzacions. El Comitè d’empresa de BSM també acomiadaments col•lectius massius. dors després que la plantilla rebutgésAmb la Llei de la Dependència, des de L’Hospitalet contra va convocar concentracions el 30 de el pla d’acomiadaments. La plantilla2007 i fins avui, s’han creat 123.000 un acomiadament juliol al costat de la Sagrada Família, Guillotinada de les empreses HP Consultoria i HPnous llocs de treball directes i 63.000 per la decisió de l’empresa d’aplicar el Outsourcing, 2200 treballadors en to-indirectes. Però el més important a Clece Reial Decret Llei 20/2012, concreta- popular a Girona tal, van dir No al Preacord pactat entreés que en 5 anys es van beneficiar ment l’article 2 que retalla la paga ex- l’empresa i CCOO.768.000 persones majors de 65 anys, El Sindicat de Neteja de CGT Bar- traordinària del mes de desembre del La CGT va organitzar el 28 de juliol Després de 2 anys de lluita de la plan-de les quals tres quartes parts són do- celona va convocar una concentració 2012 del personal del sector públic. un debat popular al voltant de les al- tilla contra els acomiadaments a HP, lanes. L’esforç inversor queda reflectit el 2 d’agost davant de l’Ajuntament ternatives al sistema capitalista, con- Secció Sindical de CCOO presentava de l’Hospitalet de Llobregat, contra un preacord assolit en solitari amben la següent xifra: a la any 2003 (Go-vern d’Aznar) la despesa pública per a l’acomiadament de Maria Tarancon Aturades a Unipost vidant a diversos col•lectius i persones dels moviments socials de la ciutat per l’empresa, que incloïa la possibilitatla dependència representava el 0,32% per part de l’empresa Clece. participar-hi. d’acomiadaments de la plantilla sem- CGT i CCOO van convocar aturadesdel producte interior brut (PIB), men- L’activitat s’emmarcava dins els actes pre que es seguís un determinat pro- d’àmbit estatal a Unipost, empresa detre que el 2010 s’havia duplicat fins Conflicte col·lectiu repartiment de correspondència priva- que des de fa un parell d’anys prepa- tocol, preacord que comptava amb l’oposició de la resta de la representa-arribar al 0,64%. ra l’Ateneu 19 de juliol per celebrarEl govern del PP ha paralitzat la in- i concentracions a da, els dies 1, 2, 3, 6 i 7 d’agost i 3, 4, 5, 6 i 7 de setembre. l’inici de la revolució social de l’any ció sindical a l’empresa (CGT, UGT, CSI).corporació de nous dependents alsistema, suprimeix les aportacions B: SM La proposta empresarial que ha pro- 1936, en el que vol ser un espai de trobada de persones i col•lectius per Desde les Seccions Sindicals de CGT vocat la convocatòria d’aquestes atu-econòmiques, i com la partida pressu- parlar i intercanviar impressions sobre a HP sempre han mostrat la seva CGT i UGT de l’empresa B: SM rades són les pretensions de que espostària de les comunitats autònomes com sortir de la situació de precarie- disconformitat a acceptar acomiada- (Barcelona Serveis Municipals) han realitzi un desvinculació salarial, con-ara no és obligatòria, la retallada total tat creixent que ens aboca el capita- ments en una empresa amb beneficis interposat un conflicte col•lectiu con- sistent en una rebaixa d’un 10% en lesascendeix a 566 milions d’euros. lisme a marxes forçades, un espai de i ajudes públiques. Els resultats en tra l’empresa, davant la denegació nòmines que van de juliol de 2012 aA mitjans de juliol el Govern del PP reflexió dins la resposta anticapitalista referèndum va mostrar el rebuig de per part de la Direcció de l’empresa desembre de 2012, en els conceptes deva decretar les següents mesures: im- i solidària que hem de construir les la plantilla a aquesta solució. La Sec- d’autoritzar les reduccions de jornada, la taula salarial i en els complementsplantar el copagament per a les per- treballadores per fer front a la misè- ció Sindical de CGT a HP espera de reconegudes amb anterioritat a la re- personals, aquesta rebaixa seria d’unsones dependents, no només als nous ria d’aquest sistema econòmic i social l’empresa que entengui el missatge forma laboral que va entrar en vigor 5% l’any 2013.declarats, sinó amb caràcter retroac- destructiu i insuportable. i no aposti per una política que porti el 12/2/2012, obligant a pares i mares L’empresa entre el 16 i el 20 juliol vatiu a tots; reduir un 15% la prestació al conflicte, situació que es produïrà de fills/es menors de 8 anys o amb lliurar cartes d’acomiadament a un to- mentre no s’aturin els acomiadamentseconòmica dels familiars cuidadors familiars dependents ha renunciar als tal de 15 treballadors d’Unipost, argu- Concentració a la a HP, 160 en dos anys.de persones dependents; el copaga- seus drets, aplicant retroactivament mentant motius econòmics. Al mateixment l’heretaran els descendents; la reforma laboral. Aquesta actuació temps ha manifestat tenir la intenció seu d’Ambulàncies Per protestar contra els acomiada- ments s’han realitzat durant l’estiu di-elevar a dos anys el termini de trami- de l’empresa s’emmarca dins de la de seguir fent acomiadaments objec- Condal verses mobilitzacions i accions.tació d’expedients i concessió d’ajuts política de pèrdua de drets contra els tius de 30 treballadors cada trimestre, i(abans era de 6 mesos) i s’anul•len els treballadors. també ha amenaçat amb un ERO amb CGT va convocar una concentració- xiulada a Barcelona el 26 de juliol CGT es persona en davant la seu de Ambulàncies Con- el procediment de dal contra el terrorisme empresarial, el xantatge i el maltractament que Bankia comporten els acomiadaments i les actuacions de l’empresa: amenaces La CGT, amb presència i implanta- amb perjudicis de diversa índole si no ció en el si de Bankia i la seva matriu es baixaven la categoria professional BFA, es va personar com part acusa- voluntàriament i sancions amb faltes dora, exercint l’acció particular, con- molt greus amb acusacions falses. tra qui resultin responsables dels ac- L’empresa també ha portat a terme el tes delictius objecte del procés incoat tancament del taller mecànic propi, fet pel Jutjat Central d’Instrucció nº 4 en que ha comportat diversos acomia- defensa dels drets dels treballadors daments, al•legant motius econòmics afectats, així com per a instar les opor- quan tothom sap que és totalment im- tunes responsabilitats penals que de possible, amb el nombre de vehicles les actuacions realitzades per aquestes que disposa l’empresa, obtenir un entitats, els seus actuals gestors i ex- estalvi econòmic mitjançant la sub- consellers es desprenguin. contractació de serveis de taller, xapa, CGT mai a format part dels diferents pintura,… Consells d’Administració de les es- mentades entitats financeres i si en Mobilitzacions canvi ha vingut exigint les respon- sabilitats que ara es depuraran en el contra els corresponent procediment penal, i que acomiadaments a afecten de forma especialment directa als treballadors, la situació i condi- HP cions dels quals es veuen greument afectades per actuacions en les quals HP va acomiadar diversos treballa- no han tingut participació.Setembre de 2012 15
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DIN Parlem Martha Ackelsberg, professora de ciències polítiques, ha estudia “El problema dels ro rrelacionat de jerarquies, però Mujeres Entrevista: Carles Masià. Libres ho tenia molt clar, tant en l’àmbit Fotografies: Luis Tato i Rafael Carmona teòric com en el pràctic. - Llavors, podem dir que aquell col•lectiu de dones es vaMartha Ackelsberg (Nova York, avançar al seu temps?1946) és professora de ciències - Sí, perquè en aquella època de revolu-polítiques a l’Smith College de ció social els moviments feministes vanNorthampton (Massachusetts). considerar que la participació de la donaEl seu interès per les relacions en el món del treball era una necessitatde gènere va cristal•litzar en un provocada per la guerra, però que aixòllibre que recull el testimoni del no havia de ser sempre així. En canvi,grup de dones Mujeres Libres, per a Mujeres Libres, era imprescindibleque durant la Guerra Civil es va que la dona participés plenament en totsautoorganitzar per defensar els els àmbits de la societat. En aquest con-seus drets i jugar un paper actiu text, la preparació de la dona per al móndins del moviment llibertari. El lli- del treball era una part molt importantbre “Mujeres Libres. El anarquis- de la seva tasca. De fet, l’educació eramo y la lucha por la emancipa- el centre de les activitats del col•lectiu,ción de las mujeres” va ser editat creien que la ignorància incapacitavaper Virus editorial (Barcelona). l’individu. Per això, el primer que caliaEl mes de juny d’enguany va fer era combatre l’analfabetisme perquèvisitar Barcelona, Reus i altres les persones poguessin comprendreciutats de l’Estat espanyol invita- mantenir les fàbriques, els hospitals, les - No estic molt al dia d’aquests temes, nals: potser no van viure tota la revo- què passa al món. Això encara es veu escoles –en definitiva, la vida de la gent però, pel que he sentit els últims dies, lució, però segur que van experimentarda per la CGT per participar en molt clar avui dia, com a mínim als EUA,una sèrie d’actes d’homenatge a durant la guerra– i, al mateix temps, pro- el problema dels rols continua existint. una cosa fora del normal, ja que no on hi ha taxes d’analfabetisme funcional moure la revolució social. Els homes segueixen dominant els sin- estem parlant d’un exèrcit regular comun col•lectiu pioner pel que fa a molt altes i molta gent es desentén delsl’amplitud i radicalitat de les se- dicats, les dones no tenen gaires llocs els altres. últims esdeveniments polítics i socials. - Un altre tema de debat impor- de responsabilitat i, a vegades, no seves propostes.Mujeres Libres va ser una orga- tant de la revolució de 1936 les pren seriosament. Aquest va ser el - I a tu, què et va impulsar a - Quin paper van jugar les pu- és que no feia falta lluitar pels problema que va tenir Mujeres Libres investigar aquest moment denització autònoma, aliena a les blicacions i els grups de su-estructures de qualsevol òrgan drets de les dones, ja que, si i molts dels moviments feministes que la història i, concretament, port mutu i estudi en aquell triomfava la revolució, sorgiria han vingut més tard. Tot i que el movi- l’experiència del col•lectiu Mu-del moviment llibertari. Sen- moment d’efervescència cul-se renunciar a les seves arrels una nova societat i ja no cal- ment llibertari d’aquella època i l’actual jeres Libres? tural? dria preocupar-se per la dis- està compromès amb la lluita per la - Estava interessada en la literatura ianarquistes van practicar un - La revista Mujeres Libres es va difon-feminisme obrer. Es van mar- criminació de gènere. Què en igualtat de gènere, tots som el producte la història d’Espanya, suposo que per- dre arreu del país que va quedar sota pensaven aquelles dones? d’una societat patriarcal i aquests valors què, a l’escola primària, vaig començarcar com objectiu preparar a les control republicà. També van fer progra-dones per a poder participar en - Hi estaven totalment en desacord per estan molt interioritzats. Hem d’estar a estudiar castellà. A la universitat, em mes de ràdio, excursions al camp, van diverses raons. Per començar, hi ha un molt atentes per treure’ls cap a fora. va captivar la història de l’anarquismeprimera persona en la revolució participar en conferències i congressosllibertària. És a dir, volien formar concepte sorgit de la teoria de l’acció agrari andalús, potser perquè sóc una i van escriure articles per a la premsa directa –que formava una part molt - La Guerra Civil és un període revolucionària de cor i aquest tipusa les dones, que sofrien unes anarquista per difondre les seves ideestaxes d’analfabetisme elevades i important del moviment anarcosindi- històric que sovint ha fascinat d’experiències fan créixer les possibili- entre les dones, però també entre els calista– que diu que una revolució ha la historiografia i la literatura tats que la gent porti a terme una ac-atreure-les al moviment llibertari. homes. La societat no es podia canviarVan haver de lluitar contra una de créixer des de baix i mitjançant les del món anglosaxó. Per què? ció comuna. Més tard, vaig descobrir la únicament mitjançant les dones, caliacultura de forta arrel catòlica i, activitats de les mateixes persones. Cal - La Guerra Civil no va ser només una teoria anarquista i vaig poder ajuntar-la la participació de tothom. Els homesel més dolorós, contra la indi- tenir en compte que, en aquells anys, guerra, hi havia una revolució social... amb la dimensió pràctica. havien d’entendre que aquest tipus deferència quan no menyspreu les dones estaven força sotmeses i, i no hi va haver gaires experiències Inicialment, em vaig interessar molt per canvi era necessari i això, elles, tambédels seus companys i compan- per poder capacitar-les, era necessari revolucionàries d’aquest tipus protago- les col•lectivitzacions i com la revolució ho tenien molt clar.yes llibertàries. A pesar d’arribar mobilitzar-les des del primer moment. Si nitzades pel poble. A diferència de la social va canviar les relacions entre lesa comptar amb més 20.000 afi- no, el dia després de la revolució, ningú revolució soviètica, aquí, la revolució persones i, específicament, les rela- - Una figura mítica com Du-liades només en la zona republi- no estaria preparat. La nova societat no va créixer des de baix, fruit de 70 anys cions entre dones i homes. rruti, però també molts altrescana, mai van ser admeses com era un regal que cauria del cel, sinó que de preparació mitjançant sindicats, ate- Al final de la dècada de 1970, vaig dirigents anarquistes, defen-part integrant del Consell Gene- saven que les dones no havien s’havia d’anar alimentant i cuidant. neus llibertaris, l’escola racionalista... venir aquí per entrevistar-me ambral del Moviment Llibertari. d’anar a lluitar al front. Com La gent d’aquí estava preparada per fer homes que havien participat de les vivien aquest debat les dones - I tu, personalment, què en una revolució, que al final es va produir: col•lectivitzacions, però ningú no volia del col•lectiu Mujeres Libres penses? es van col•lectivitzar les fàbriques i les parlar d’aquestes relacions ni de les- Quines són les aportacions que vas poder conèixer i entre- - Les revolucions i els moviments so- terres agrícoles i, fins i tot, molts ajun- activitats de les dones, era com si només destacables del col•lectiu vistar personalment? cials tendeixen a dir que l’endemà de la taments. haguessin existit. Primer em vaig des-Mujeres Libres que ha incor- - Algunes eren molt fortes, volien partici- revolució tot estarà solucionat, però això Llavors, el que es va aconseguir –enca- animar una mica, però, després, vaigporat la lluita feminista avui, par i anar al front, tot i que la majoria no no és així. La revolució s’ha de viure per ra que només fos durant uns mesos– va conèixer algunes persones que emtant en l’aspecte teòric com en ho van fer i es van quedar a Barcelona poder crear les condicions d’una nova anar molt més enllà del que s’havia fet van posar en contacte amb dones delel pràctic? o a Madrid. Durant els primers dies de societat. S’ha de lluitar, però, alhora, en altres llocs. Una de les dones de col•lectiu Mujeres Libres, que després- L’aportació més important va ser con- la revolució, aquestes dones van estar també s’ha d’anar canviant la manera Mujeres Libres que vaig entrevistar em vaig entrevistar per al llibre.textualitzar les desigualtats entre homes lluitant a les barricades i també van de viure. Si no, la gent no entén per què va dir que aquests anys que va viure dei dones dins del moviment anarcosindi- proveir els combatents. Les poques que lluita. revolució van ser els més importants de * Entrevista realitzada per Carlescalista de l’època, que lluitava contra van anar al front es van trobar amb si- la seva vida. I quan parlo amb aquestes Masià, aprofitant la presència deles jerarquies en general: de gènere, tuacions difícils, ja que molts soldats les - Fins a quin punt les orga- persones, la seva experiència increïble Martha Acklsberg a Barcelonade classe, la religió... Molts moviments prenien per prostitutes. Mujeres Libres nitzacions llibertàries actuals m’entra al cor. Sents una part molt peti- en un cicle de xerrades organit-feministes d’aquell moment –i també volia ajudar els milicians i les milicianes continuen reproduint, a la ta del que elles van poder experimentar, zades per CGT i Dones Lliber-els actuals– no plantejaven quina era la i la majoria van portar a terme la seva pràctica, els patrons de domi- era una mena de somni. Va passar el tàries, publicada al núm. 281 delsituació de la dona dins del sistema inte- tasca a la rereguarda: es tractava de nació patriarcal clàssics? mateix amb els brigadistes internacio- setmanari Directa16 Setembre de 2012
    • NAMITA DE CERVELL ENTREVISTAm amb... at el grup Mujeres Libres i el seu paper dins del moviment llibertari ols continua existint” Dones lliures a contracorrent > LES FRASES... S oledad Estorach, Conchita Liaño, Teresa Claramunt, Amparo Poch, Mercedes Comaposada... Són els noms van ser ben vistes pels companys lliber- taris –ni tampoc per part de moltes com- panyes–, que no veien la necessitat de d’algunes de les dones que van formar crear una organització separada perquè part de Mujeres Libres, que a partir de creien que podia restar força al movi- 1936 es va organitzar per promoure ment anarquista i desviar l’atenció. Mol- l’emancipació de la dona i preparar-la tes d’aquestes dones estaven afiliades a per als nous horitzons que obria la re- la CNT o a les joventuts llibertàries, però volució social, de la qual participaven Mujeres Libres –que va arribar a comp- activament. tar amb 20.000 adherides– no va ser Van editar una revista amb el mateix nom acceptat com a grup integrant formal del i van dur a terme activitats molt importants Consell General del Moviment Llibertari de formació, com ara les que desenvolu- amb la resta d’organitzacions, tot i que, paven al Casal de la Dona Treballadora finalment, en un dels congressos, va tenir a Barcelona. També s’encarregaven torn de paraula perquè li va cedir un dels d’organitzar una mena d’escoles bres- afiliats a la CNT. sol volants per tenir cura de la mainada Tot això apareix documentat a “Mujeres de les afiliades, que, d’aquesta manera, Libres. El anarquismo y la lucha por la tenien temps per estudiar i participar po- emancipación de las mujeres” (Virus, líticament. Per tot plegat, van tenir una 1999), un llibre que Ackelsberg va publi- funció molt important a l’hora de bastir car en anglès a principis dels 90. Ackels- un moviment de dones d’arrel llibertària i obrera: no es definien com a feministes, berg va recordar el llegat del col•lectiu en unes jornades d’homenatge organit- “Tot i que ja que en aquells moments el concepte s’associava a la lluita dels sectors més zades a Reus i Barcelona el 27, 28 i 29 de juny per la CGT, en què també es va el movi- ment lli- benestants de la societat per obtenir al- poder veure el documental “Indomables. guns reconeixements, com ara el dret de Una historia de mujeres libres” (Zeriku- vot o ascendir professionalment. sia, 2011). Les seves activitats, però, no sempre bertari està com- Documental “Indomables. Una historia de mujeres libres” promès amb la A mb aquest documental realitzat el 2011 per ZerikusiA, s’intenta es- brinar què pensaven, quin era el seu Sánchez Saornil, que els ajuda a explicar la història. lluita per plantejament polític i com van desenvo- lupar la seva tasca Mujeres Libres. Per a la igualtat de gène- aconseguir-lo s’han entrevistat amb dos protagonistes directes d’aquesta història, Conchita Liaño i Sara Berenguer. Amb- dues van prendre part activa i en primera línia en els gloriosos dies de Juliol del 36. re, som el Ambdues amb un bagatge polític i humà considerable. producte Per altra banda s’han entrevistat amb escriptores i historiadores com Laura Vicente que ens posen en antecedents i d’una so- amb Martha Ackersberg, autora del llibre Mujeres Libres, que ens acosta a la situa- cietat pa- triarcal i ció política dels primers anys 30 i al cabal humà de Mujeres Libres. Així mateix, han estat amb un dels grups que mantenen el llegat d’aquelles dones, Dones Lliures d’Alacant, un grup de dones de CGT que aquests va- es reivindica anarkofeminista. Compten també amb la presència poètica i com- lors estan molt inte- promesa amb el feminisme actual de l’escriptora Llum Quiñonero. Per a fer més compresible el missatge de les protagonistes han recreat esce- nes amb actrius arribant a reproduir un rioritzats” míting en un teatre. A més ens porten des d’allà on estigui a l’esperit de Lucia Setembre de 2012 17
    • SENSE FRONTERES El cas de les Pussy Riot com La Trobada Internacional Anarquista de Saint Imier a mostra de la constitueix un pas endavant en la coordinació del dictadura de Putin moviment llibertari internacional Resultat de la Trobada Internacional Anarquista a Saint Imier i el compromís conscient de les clas- Redacció ses populars, és a dir dels individus - dones i homes,- que avui es troben sotmeses per aquest sistema injust.D el 8 al 12 d’agost va tenir lloc a la localitat de Saint Imier(Suïssa) una Trobada Internacional Estem en una veritable guerra social i econòmica, d’intensitat variable però sempre expansiva, cada vegada mésAnarquista, a la qual van assistir unes brutal. En una situació d’inseguretat5000 persones procedents de un llarg social i de precarietat generalitzadesllistat de països de tots els continents, que ha minat el bé comú al facilitaruna assistència multitidinària que va la destrucció dels serveis públics;desbordar en ocasions la capacitat buscant suscitar por, resignació iorganitzativa de la trobada. Simul- submissió i imposant pertot arreu eltàniament es va portar a terme el 9è capitalisme. Aquesta política és con-Congrés de la Internacional de Fede- duïda tant pels capitalistes com pelsracions Anarquistes (IFA) i una Fira governs al seu servei.del Llibre Anarquista. La trobada es Governs que busquen imposar unaportava a terme 140 anys després que colonització total de les nostres con-els sectors antiautoritaris de l’AIT, dicions d’existència, posant al serveioposats a les posicions marxistes, de la reproducció d’aquest sistema to-realitzessin el 1872 una trobada a la tes les nostres activitats. Intensificantmateixa localitat que marcaria l’inici l’exercici d’antics elements de domi-de la tendència llibertària de l’AIT, nació: el patriarcat, la discriminacióque ha continuat fins els nostres dies sexual i de gènere, la xenofòbia, elconservant la mateixa deniminació. racisme, l’esclavitud, l’explotació.Les sessions es van desenvolupar Aquestes desigualtats renovadesa l’Espace Noir (http://www.espa- reforcen el valor capitalista i garan-cenoir.ch/~ch/), un centre social, teixen la seva reproducció general.que compta amb un subterrani i intervencions de Michel Nemitz (de CGT i diversos afiliats van participar jançant la delegació, la submissió i L’anarquisme denuncia aquest sis-quatre pisos molt amplis, adminis- la Federació Anarquista de les Mun- en la trobada. Nosaltres us reproduïm l’obediència. tema de limitació i dominació quetrat per un col•lectiu que, a través tanyes i administrador del Espace a continuació el contingut de la de- A això, el Congrés oposa la federa- obeeix dia amb dia a una lògica oli-de l’autogestió, organitza dintre Noir) i Rene Berthier i H. Hernández claració final de la trobada, una sin- ció de les organitzacions obreres i de gàrquica. L’anarquisme no subestimadel local una sala de cinema (l’únic (ambdós de la Federació Anarquis- tesi del que es va parlar i debatre a totes les lluites així com la lliure ini- de cap manera els espais de llibertatcinema de Saint Imier), una sala ta Francesa). En el miting final de Saint Imier: ciativa, és a dir, un projecte socialista individuals i civils, els serveis públicsd’esdeveniments (per a conferències cloenda les intervencions van versar de gestió directa i de canvi social que i de bé comú i les poques polítiqueso concerts), una taverna, una galeria sobre rol de les i els anarquistes en Declaració final de la reconeix la pluralitat en les formes de redistribució justa de la riquesad’art i una llibreria. És, sens dubte, el segle XXI, de la importància de d’organització, no jeràrquiques, en el possibles gràcies a les diferents for- trobades com aquesta, les despeses Trobada Anarquista moviment obrer, en les seves lluites iun lloc fenomenal, que conta amb un mes de solidaritats socials que àdhucsubterrani i quatre pisos molt amplis, totals de l’esdeveniment, i, per des- de Saint Imier en el projecte socialista llibertari. prevalen. Els anarquistes entenen queun lloc excepcional en una localitat comptat, diverses observacions sobre Nombroses lluites, accions militants cal defensar i ampliar aquests assoli-de només 4000 habitants. desenvolupament de les activitats, Després de cinc dies de debats i inter- i temptatives revolucionàries han ments. Tots aquests avanços van serConferències, debats, tallers, assem- tant positives com negatives. canvi per a recordar la nostra història, precedit i seguit al Congrés Interna- conquestes de passades lluites socials. Per la xarxa es poden trobar di- preparar els nostres combats futurs i cional de 1872. L’anarquisme se si- L’esperança de canviar la societat mi-blees, intercanvi, reunions, activitats verses cròniques de col•lectius i fer convergir els nostres esforços, tua en aquesta història. Constitueix tjançant la presa del poder de l’Estatculturals, projeccions, llibreria i ex- persones assistents. Si en feu una reafirmem el valor de les posicions i avui dia un moviment polític que està àmpliament desqualificada. Laposicions van omplir el programa resolucions del Congrés de St. Imier reagrupa nombroses experiències i conquesta del poder institucional, lad’activitats de la trobada, que es va lectura us podeu fer una idea de la que fonamenten a l’anarquisme so- assoliments comuns de nombrosos integració al poder estatal i l’acciódesenvolupar en diversos espais i diversitat d’opinions i valoracions cial, facilitant el seu futur desenvo- col•lectius i organitzacions especifi-amb traducció simultània (sobretot existent, un fet normal tenint en governamental, la participació en lupament i assegurant les bases per ques, sindicats de lluita social i po-en els actes principals) en castellà, compte l’hetereogeneitat de proce- eleccions, no aporten res a la millo- a una unitat d’acció sincera entre pular. L’anarquisme aporta la sevaanglès, alemany i francès. dències i de tendències existents dins ra de les condicions de vida comunes tots els sectors combatius i antiburo- contribució en la construcció d’unL’acte d’obertura va comptar amb les l’anarquisme. Una delegació de la ni als drets polítics i socials dels po- cràtics de la lluita social. moviment coherent capaç d’una in- bles. Al contrari, és refusant delegar El Congrés de St. Imier va aspirar a tervenció contundent i eficaç i que en l’Estat la definició i el govern del l’obertura, la diversitat i la pluralitat busca la coherència entre els mit- jans i les finalitats a fi de canviar bé comú que les poblacions poden de pensaments i pràctiques del movi- ment obrer antiburocràtic i federalis- radicalment la societat. Per a no- defensar eficaçment els seus interes- ta al mateix temps que es construeix saltres, l’anarquisme alimenta les sos i aspiracions. És actuant per elles el moviment llibertari naixent. lluites socials i es nodreix d’elles, mateixes, multiplicant i reforçant les Va rebutjar l’estratègia de partits i enriquint al moviment popular seves organitzacions, aprofitant-se de tota forma jeràrquica, institucional i d’autoemancipació i d’autogestió. la riquesa social, dels seus mitjans de electoral defensada pels corrents del Cada resistència, cada lluita, cada producció i distribució, anteposant socialisme autoritari. Va combatre la dissidència, cada alternativa conté les seves necessitats, creant les seves concepció estatista del canvi que en- les qüestions de la llibertat i la igual- pròpies formes d’organització i lliu- tenia i entén àdhuc avui dia la presa tat. Cada combat social obre possibi- rant la seva batalla en el terreny cul- de l’estat com un útil de transforma- litats que hem d’acompanyar cap a tural, que les classes populars poden ció social. El Congrés de 1872 va l’alliberament social i política. oposar-se al sistema, assolir la seva proclamar igualment la seva voluntat La transformació social radical que emancipació i millorar les seves con- per combatre tot tipus d’organització desitgem i que preparem amb les nos- dicions d’existència. jeràrquica, burocràtica, constituïda tres accions no pot resultar més que Els partits d’esquerra no representen per a exercir el comandament mit- de la voluntat, la lliure determinació, cap força de progrés i justícia social.18 Setembre de 2012
    • SENSE FRONTERES BALA PERDUDANi tan sols defensen els assoliments sentit: comunalisme lliure, autogo-del passat. Molt al contrari, precipiten vern municipal, autogestió, consellsla ruïna i el desmantellament de les obrers i populars, sindicalisme de Lògicanostres conquestes socials. La buro- base, de combat i de gestió directa,cratització del moviment obrer i so- lliure acord per a la creació, experi-cial, la política de delegació orientada mentació i associació, el federalismea la integració institucional estatal, elrebuig a la lluita i la imposició de la i les seves alternatives concretessis, és a dir la construcció des de la base militarpau social a qualsevol preu, la sub- d’un poder popular directe, no estatal.missió als objectius, a les estratègies Desitgem llavors la ruptura amb el Toni Àlvarezi valors capitalistes de la globalitza- Capitalisme. Lluitem per l’autogestióció que representen ens arrosseguen a d’una societat futura fonamentada enuna regressió social, política i ecolò- la llibertat i la igualtat. Aquest objec-gica de gran envergadura.És per això que l’eficàcia de la llui- tiu implica formes d’organització di- verses en tot l’àmbit de la vida social P erdoneu l’oxímoron del títol però el mes d’agost ens ha portat una noticia que podria semblant sorpre-ta i la construcció d’alternatives i econòmica. Tal orientació reivindicaconcretes estan lligades a l’acció una societat autoinstituida, un desen- nent. Però que, com veureu, té la sevadirecta popular perquè sorgeix de la volupament econòmic i social lliure- lògica. Militar, es clar.convicció que els grups socials han ment escollit. La socialització de les I es que el Tribunal Supremo ha re-d’emancipar-se per si mateixos i ac- forces de producció i d’intercanvi, i baixat la condemna a un sergent detuar amb una base federalista i soli- l’autogestió social com la seva for- l’exèrcit espanyol que va pegar a ladària. En aquesta societat de classes ma principal. Un accés igualitari als seva esposa. Un altre cas de misogí- nia i masclisme a la judicatura pen-no pot haver-hi consens ni compro- recursos disponibles i renovables i sareu i segurament no anirem errats,misos possibles que satisfacin el als mitjans amb els quals la societat però aquesta vegada podem afegirbé comú. Reivindiquem clarament possibilita la lliure associació, experi- algun altre indicador de com es pensael nostre desacord amb els poders. mentació i exploració d’organització dins del cap d’alguns togats. A aquestL’Acció Directa és portadora d’una de les seves condicions d’existència. suboficial de l’exèrcit espanyol el vanproposta oberta i plural de transfor- L’autogestió es fonamenta en condemnar al 2008 a nou mesos i unmació social. Es reprodueix en una l’organització lliure de qui treballen, dia de presó al jutjat de lo penal nº 21pluralitat de formes d’organització i consumeixen, i són els seus membres de Madrid, a més de prohibir-lo portaraccions capaces de federar les resis- després de l’abolició de l’Estat, en un armes al llarg de dos anys. Sentènciatències populars. marc d’autoinstitució política, demo- que va ser refermada per l’AudiènciaEls anarquistes actuen en el sí dels cràcia directa i drets de les minories. Provincial un any després. Arrel demoviments en lluita amb la finalitat L’anarquisme social, l’anarco-sindi- la sentencia, el Ministeri de defensade garantir la seva autonomia i de calisme i el sindicalisme revolucio- va obrir un expedient disciplinari perfederar-los en una perspectiva re- nari, així com el comunisme llibertari “haber sido condenado por sentenciavolucionària i llibertària per a cons- defensen un projecte polític basat firme en aplicación de disposicionestruir el poder popular, amb vista a en la coherència entre fins i mitjans, distintas al Código Penal Militar, porl’emancipació econòmica, política entre accions quotidianes i lluites re- un delito cometido con dolo que llevei social. El nostre projecte és el del volucionàries, entre moviments crei- aparejada la pena de prisión”. Així alComunisme Llibertari, reivindiquen xents d’autoemancipació i transfor- a obrir aquest camí amb el treball de projecte tan lluny com el duguin valent sergent li van caure 9 mesosla convergència de les tradicions i mació radical de la societat. Des de dones i homes lliures. El nostre com- l’acció directa dels pobles. i 1 dia de suspensió de feina que noexperiències acumulades en aquest 1872, el nostre moviment contribueix promís ara és continuar amb aquest St-Imier, Agost 2012. va dubtar en recórrer ja que, una cosa és tenir una condemna de presó (que no implicava complir per la durada) iLlibertat per a les Pussy Riot continuar “treballant” i l’altra és que et sancionin per a treballar. Així va in- terposar un recurs contencioso-militar que provenen de concerts privats per ’Dos dels nostres membres han fu- mantindran un perfil públic baix’, va davant la Sala Quinta del Supremo que Redacció a milionaris i d’actuacions a la tele- git del país i recluten feministes es- afegir. torna a donar la raó als tribunals ante- visió, si s’oposen a Vladímir Putin. trangeres per preparar noves accions Segons la informació que té el ma- riors i al ministeri de defensa “por “la Ara, si les estrelles russes més im- de protesta’, indicava un compte de rit de Tolokonnikova, les fugitives gravedad e indignidad de su compor-E l cas de les Pussy Riot ha tingut sobretot repercussió internacio-nal, tanta que després de la seva con- portants no diuen ni piu, un centenar llarg d’artistes russos (escriptors, ac- tors i músics) han signat una carta de- Twitter relacionat amb el grup. La in- formació del piulet va ser confirmada pel marit de Tolokonnikova, una de poden ser en un país sense acord d’extradició amb Rússia. ’Cal te- nir en compte que encara queden tamiento”.Però la sentència d’aquest tribunal concreta que “(...) hay que valorar positivamente la infrecuentedemna el passat 17 d’agost a dos anys manant l’alliberament de totes tres. les tres empresonades. ’Són a un lloc una dotzena de membres del grup circunstancia de que el suboficial hoyde presó es van organitzar accions de Mentre les Pussy Riot comparen el fora de l’abast de la policia russa. en actiu. Han esdevingut un gran demandante se encuentre en posesiónsolidaritat a més de cinquanta ciutats judici a la repressió estaliniana, el Com que la policia els està cercant, col•lectiu’, ha avisat. de varias condecoraciones, distintivosde tot el món; per exemple, mig cen- seu advocat assegura que tot veredic- y Menciones Honoríficas, así como sutenar de persones van protestar a la te que no sigui el d’innocència serà acostumbrada o asidua participaciónSagrada Família de Barcelona. El seu il•legal. en operaciones de mantenimiento de lacas ha posat encara més en evidència paz en un escenario de la dificultad y peligrosidad de Afganistán, en el quela falta de llibertats existents a Rússia ’Putin atia el foc’, nou resulta frecuente que los participantesi l’autoritarisme del govern de Putin.Banda de punk rock feminista, nascu- senzill de Pussy Riot en tales operaciones hayan necesidad de acudir al empleo de la fuerza ar-da l’any passat, Pussy Riot denuncia El grup de punk Pussy Riot va pu- mada”.Vaja, que a aquest condecoratla manca de transparència política, sergent, acostumat com estava per la blicar una nova cançó coincidintde llibertat d’expressió i la persecu- seva feina a fer ús de la força, li resulta amb el dia que es va fer públic elció dels opositors. El mes de febrer normal arreglar certs assumptes amb veredicte que condemna a dos anyspassat, cinc integrants del grup van violència, execrable diu el tribunal, es de presó tres de les seves integrantsentrar a la catedral del Crist Salvador clar, però empentat per una feina que per ’vandalisme motivat per odi re-de Moscou tapades amb passamun- li exigeix fer-ho. És el preu de la pau, ligiós’. Es titula ’Putin lights up thetanyes de colors i van interpretar la fires’ (’Putin atia el foc’), i el diari si vols estar tranquil•la a casa, millorcançó ’Mare de Déu, fes fora Putin’. The Guardian n’ha fet un muntatge callada. Si vols implantar la pau, mi-Tres van ser detingudes i empreso- en vídeo amb imatges del judici i de llor fer-ho a bombassos. És la lògicanades al març i finalment han estat les mostres de suport que s’han estès militar que, en aquest cas, li ha servitcondemnades a dos anys de presó. La pel món. al valerós militar per a veure reduïdafiscalia considerava que ’van actuar la seva condemna.La Sala Quinta deld’una manera summament vulgar en Tribunal Supremo va rebaixar a cincun lloc com aquell’ i que la cançó que Dues membres de les mesos de suspensió de feina al enten-van interpretar era ’insultant i un sa- Pussy Riot fugen de dre que nou mesos era una extensió “absolutamente desproporcionada”crilegi per als ortodoxos’. Rússia analitzats els fets, tot i que el propi tri-Tothom fa costat a les Pussy Riot,sobretot activistes de tot el planeta bunal els califica “ de indignos, graves Dues membres del grup Pussy Riot y repudiables”, poc abans d’anomenari músics de renom internacional. En s’han escapat de Rússia per evitar a la sentència una llarga llista de con-canvi, les estrelles musicals de Rús- ser detinguts i empresonats com les decoracions i mèrits militars del vale-sia han optat per callar. Com informa tres integrants, Nadejda Tolokon- rós soldat espanyol. L’ardor guerrerol’agència Reuters, les principals es- nikova, Maria Aliokhina i Iekaterina manifestat pel sergent ha trobat algútrelles russes no volen posar en perill Samutsèvits, que van ser condemna- que entengués que necessitava un bonla seva principal font d’ingressos, des a dos anys de presó. repòs del guerrero.Setembre de 2012 19
    • SOCIAL CiU i PP s’estan El Reial Decret 16/2012 se suma a les altres agressions carregant el dret a la Sanitat Pública com l’euro per recepta, la reducció a la salut de llits o el tancament de plantes i serveis sencers Campanya d’insubmissió al copagament farmacèutic Manu Simarro - de 61 euros, moment a partir del qual mesura que ha endegat la Generalitat. afegeixen que “el Setmanari Directa no caldrà seguir pagant la taxa. personal de farmà- El paper ambigu del cia ha de tenir fun- En el cas del 2012, l’import màxim cions sanitàries per PPC serà de 36 euros, donat que la mesu- tal de poder ajudar ol•lectius en defensa de la sa- ra s’ha començat a aplicar a mitjans els pacients amb lut pública, com la plataforma L’aplicació de l’euro per recepta no d’any. Hi ha tres casos en què no s’ha els medicamentsDempeus per la Sanitat Pública o la només ha generat rebuig de la socie- de pagar la taxa. En primer lloc, per per tal de fer-ne unrevista Cafè amb Llet, han editat una tat civil. Tots els partits de l’oposició motius de renda (beneficiàries d’una ús adequat”.Guia fàcil per no pagar l’euro per –excepte el Partit Popular– s’han pensió no contributiva, del progra-recepta, on expliquen com fer insub- mostrat en contra de la mesura. El PP ma de renda mínima d’inserció o de 2. “No vull repa-missió a la nova taxa aprovada als ha jugat un paper ambigu. Primer va la prestació pel manteniment de les gar”pressupostos de la Generalitat de Ca- permetre la seva aprovació abstenint- necessitats bàsiques, entre d’altres). Tot seguit, caltalunya –amb el vot favorable de CiU se a la votació dels pressupostos de Segon, quan el preu del medicament adreçar-se a lai l’abstenció del PP. Vigent des del 23 la Generalitat. Després va anunciar receptat és inferior a 1,67 euros. I persona que ensde juny d’enguany, el pagament d’un que presentaria una llei al Parlament tercer, en el cas del productes ano- atengui i dir-li queeuro per recepta prescrita, conegut per derogar una mesura que, segons menats “dietoterapèutics” –preparats no volem pagarcom a copagament farmacèutic , és deien, comporta “una doble imposi- indicats en malalties metabòliques–, la taxa. En aquestuna de les mesures que contempla la ció”, i va dir que donaria suport a una no considerats com a medicaments ni cas, ens donarannova tongada de retallades d’Artur declaració conjunta contrària al copa- productes sanitaris. un formulari queMas –la tercera des que és president gament. Només quatre hores després,del Govern–, mitjançant les quals el CatSalut ha fa- Alicia Sánchez Camacho es desdeia ipensa sufragar 1.500 milions de dè- Doble ‘càstig’ pactava amb Artur Mas un període de cilitat a les farmà-ficit públic. cies on es demana reflexió de tres mesos per veure com a l’usuària que A la mesura de Mas, cal sumar-hi –en funciona la mesura. empleni les dades el cas de Catalunya– el copagamentContra el farmacèutic espanyol –en vigor des que l’identifiquen,“repagament” de l’1 de juliol–, aprovat pel “Reial Guia pràctica: Com així com el CIP (el codi que surt a dalt decret llei 16/2012 de mesures ur- fer insubmissió a del nom a la tar-Diversos col•lectius contraris a les gents per a garantir la sostenibilitatretallades al sistema públic de salut del Sistema Nacional de Salut”. En l’euro per recepta? geta sanitària). Uns’han mostrat rotundament contraris aquest cas, l’aplicació es farà en cop emplenat el formulari, cal agafar que no paguem pot convertir-se en funció de la renda i es pagarà entre ’Dempeus per la Salut Pública’ i la còpia que correspon a l’usuària. 1,20, ja que la normativa preveu una la mesura. Des de Dempeus asse- el 30% i el 60% del preu dels medi- la revista ’Cafè amb Llet’ editen la Pot passar que la farmacèutica es recàrrec del 20% en el cas que no esguren que “ens volen obligar a pagar caments, també amb algunes exemp- ’Guia fàcil per no pagar l’euro per negui a subministrar-nos el medi- pagui la quantitat demanada en unauna cosa que ja hem pagat” amb unamesura que “no és estalvi”, sinó “un cions. No hauran de pagar la taxa recepta’. El manual per a “ser un in- cament prescrit perquè no volem taxa.càstig als que menys tenen”. Al da- les afectades per la síndrome tòxica submís farmacèutic” detalla acurada- pagar la taxa. En aquest cas, estariarrera, afirmen, hi ha la intenció de o amb una discapacitat superior al ment el procediment que cal seguir incorrent en un delicte de denegació 4. Aleshores, val la pena?“liquidar el dret a la sanitat pública”, 33%, aturades que no rebin el subsidi per esdevenir-ne i conviden tothom a d’assistència. Dempeus per la Sanitat Pública diumentre no es persegueixen casos de o beneficiades de tractaments deri- sumar-se perquè l’acció tingui força. que està treballant amb gabinets decorrupció, com els recentment des- vats d’accidents de treball. En el cas 3. Quines conseqüències pot tenir? juristes per “al•legar i litigar contratapats, que afecten a alts càrrecs de les pensionistes, hi haurà topalls a 1. Preparar l’acció El CatSalut adverteix als formularis aquestes injustes mesures”. Així ma-d’institucions com l’Institut Català partir dels quals no s’haurà de seguir Cal dur a sobre la recepta, el Docu- que el “no pagament de la taxa supo- teix, diuen que “si som moltes, milersde la Salut (ICS) o el Servei Català pagant la taxa. ment Nacional d’Identitat (DNI), una sa d’incompliment d’una obligació de persones, les que NO paguem, lade la Salut (CatSalut) Fins a 61 euros L’aplicació d’aquesta mesura ha estat fotocòpia i la targeta sanitària. La tributària” i comportarà l’aplicació tramitació burocràtica serà inviable”.l’any Totes les receptes prescrites per complicada i, tot i que el sistema in- plataforma impulsora ha editat també del Decret 277/1999, de 28 de setem- Per tant, sembla que l’èxit de la me-facultatius del CatSalut comporten, formàtic de les farmàcies registra les una carta adreçada al farmacèutic que bre, i del Reial Decret 939/2005, de sura de desobediència depèn del se-doncs, el pagament d’un euro addi- aportacions que han de fer els usuaris, es pot descarregar a la seu blog (dem- 29 de juliol. És a dir, que l’usuària guiment que aquesta tingui.cional, que s’abona en el moment la liquidació de l’import que haurà de peusperlasalut. wordpress.com). passa a ser “deutora” de la Genera-de la retirada del medicament a les pagar cadascú no es farà efectiva fins En ella li diuen que “encarregar-li litat i es pot iniciar un procediment * La guia us la podeu descarregarfarmàcies catalanes. L’import màxim els mesos següents, quan acabi un funcions de recaptador d’impostos anomenat “de liquidació i recaptació a http://www.cgtcatalunya.cat/spip.que es pot arribar a pagar cada any és període transitori d’aplicació de la (...) és absolutament improcedent” i de taxes i constrenyiment”. L’euro php?article7630El PP imposa l’apartheid sanitari i acaba amb el dret universal ala salut els estrangers que estiguin a Espanya - S’exclou al sector de població més del que es diu pretendre. i tots els professionals de la sanitat SP Comitè Confederal CGT en situació il•legal. desprotegit de l’assistència sanitària, - Podrà tenir efectes negatius sobre pública, per a l’atenció completa El govern del PP ha decidit deixar qque és un dret humà bàsic, i les la salut de la població general, ja que a aquest grup de població, pertan- sense assistència sanitària a diversos conseqüències d’aquesta decisió pro- senta les bases per a l’increment de yent en gran mesura als grups mésE l dret universal a la salut, ha pas- sat a millor vida a l’Estat espan-yol després de la sentència de mort milers de persones immigrants, en “situació administrativa irregular”, a partir del 31 d’agost, de tal mane- duiran inseguretat sanitària a tota la població. - La falta d’atenció sanitària en pa- les malalties transmissibles i la pè- rdua del seu control (tuberculosi, VIH….). L’augment de malalties desfavorits i dóna suport el dret a l’objecció de consciència per part dels professionals del Sistema Na-signada pel Consell de Ministres del ra que només rebran atenció en “cas tologies cròniques en una primera infeccioses, en general de tractament cional de Salut a l’aplicació efectivaPartit Popular en donar llum verda al d’urgència per malaltia greu o acci- instància, provocarà complicacions barat en una primera fase, ocasionarà del Reial decret Llei 16 /2012, perprojecte de Reial Decret pel qual es dent; assistència a l’embaràs, part i que requeriran la utilització de la via probablement una major despesa a immoral, injust i perillós en termesregula la condició d’assegurat i de postpart, i en el cas de ser menors de d’urgències hospitalàries (atès que és causa de les complicacions que final- de salut pública. Cridem a participarbeneficiari a efectes de l’assistència 18 anys”. l’única possibilitat que els queda), ment precisaran ingressos hospitala- en les mobilitzacions convocades persanitària pública a Espanya, a càrrec Això deixarà als col•lectius més fe- incrementant la pressió assistencial. ris, que com tot el món coneix, són una sanitat pública universal i a favorde fons públics, a través del Sistema bles en una situació de total “despro- Es generarà un increment d’ingressos molt més cars que la prevenció o el de reintegrar a la població immigrantNacional de Salut, pel qual exclou de tecció” i suposa un atemptat gravís- hospitalaris, que possiblement provo- tractament precoç. un dret humà fonamental, el dret a lala cobertura sanitària pública a tots sim contra els drets humans, ja que: qui una major despesa final, en contra CGT fa una crida a l’ètica de totes salut i a la vida.20 Setembre de 2012
    • OPINIÓ-SOCIAL Contra una sanitatclassista, masclista i racistaLluitem perquè no ens retallin la salut i el futur Plataforma “Pel Dret a la pagaments) i “suplementàries” (dife- de certs col•lectius de l’atenció sa- classe social o l’estat de salut; i dels panyol i català, per tal de dificultar Salut” - Barcelona rents segons la comunitat autònoma). nitària. co-repagaments estatals i catalans, la seva posada en pràctica i exigir la Introdueix barreres econòmiques en 6.- No afronta les actuals ineficièn- promoguts pels actuals governs es- seva retirada. l’accés als tractaments de salut: im- cies del sistema de salut. posa el repagament per medicaments No preveu mesures destinades a co-E ls 50 col•lectius que formem part de la Plataforma “Pel Dreta la Salut”, un espai unitari per llui- als pensionistes, incrementa el re- pagament per part dels treballadors actius i introdueix el pagament dels rregir ineficiències, ni desigualtats en l’accés als serveis sanitaris i en la qualitat de l’assistència. No limita latar contra totes les agressions que trasllats no urgents en ambulància, de despesa en medicaments i altres tec-està patint la Sanitat Pública, ens vam l’alimentació artificial, entre d‟altres. nologies que sovint poden ser substi-presentar públicament convocant una Pretén eliminar el dret de les dones tuïts per alternatives de menys cost.manifestació a Barcelona el 28 de ju- a l’avortament, conquerit després de Manté el poder i la influència delsliol, contra el Reial Decret 16/2012 molts anys de lluita. valors de mercat (per exemple, de laque converteix la nostra Sanitat Pú- Així, l’atenció sanitària rebuda indústria farmacèutica) en l‟atencióblica en una sanitat racista, classista i dependrà de la capacitat per pa- sanitària i no aborda la problemàticamasclista, una mesura que se suma a gar i, per tant, deixarà de ser igual dels conflictes d’interessos de polí-les altres agressions del Govern de la per a totes les persones. És a dir, tics, gestors i professionals, en rela-Generalitat a la Sanitat Pública, com s’incrementaran les diferències in- ció a la indústria farmacèutica i del’euro per recepta, la reducció de llits justes en l’accés a la sanitat i, per tecnologia mèdica i altres interessoso el tancament de plantes i serveis tant, les desigualtats en salut entre de mercat.sencers. Tenim com a principal ob- les persones amb o sense malalties o 7.- Potencia el deteriorament deljectiu lluitar contra totes les ofensives en situacions socials i econòmiques Sistema de Salut a Catalunya.que està patint el Sistema Nacional de més o menys desfavorides. L’impacte de les mesures adoptades aSalut i el seu caràcter universal, pú- 3.- Acaba amb el caràcter solidari través d’aquest Decret sobre el SNSblic i equitatiu, a nivell estatal i català. i redistributiu del SNS. i la salut de les persones es potencienEl nostre primer manifest se centra Des de la promulgació de la Llei de amb les ja aprovades per l’actual Go-en la lluita contra el Reial Decret Llei Sanitat de 1986, l’atenció sanitària vern de la Generalitat de Catalunya:del 20 d’abril del 2012, que el Govern no es finança amb les quotes de la la disminució de la despesa públicade l’Estat va aprovar sense cap debat SS, sinó amb impostos com l’IVA, en salut, i el conseqüent tancamental Parlament, que pretén acabar amb l’IRPF i altres taxes que paga tota de llits, centres i serveis de salut;la universalitat del Sistema Nacional la població. Els co-repagaments pre- l’increment de la subcontractació dede Salut (SNS). El títol “per garantir vistos en el Decret posen les bases gestió privada o la recent introduccióla sostenibilitat del SNS i millorar per acabar amb el caràcter redistri- del co-repagament de l’euro per me-la qualitat i la seguretat de les pres- butiu i cohesionador social del SNS. dicament.tacions” anuncia tot el contrari del 4.- Redueix l’eficiència de les me- Aquesta darrera mesura interaccionaseu contingut. A la pràctica, aquest sures preventives i de control de directament amb els efectes del De-Decret refusa un SNS basat en el dret la salut pública promogudes pel cret sobre l’equitat i accés als trac-a l’atenció sanitària universal, equita- SNS. taments (punt 2), atès que augmen-tiva i de qualitat, per a totes les perso- La privació del dret a la salut sobre ta el preu que una persona residentnes, i promou un sistema de salut que determinats col•lectius de la societat a Catalunya haurà de pagar de mésestimula a privatització de l’atenció a i la promoció d‟un model d‟atenció per a poder accedir als medicamentsla salut i afavoreix l’augment de lesdesigualtats socials, segons l’estatus no orientat cap a l’atenció primària tindrà un impacte sobre el conjunt indicats pels professionals de salut, essent de nou les persones de menor Agraïment als companys/ es de la CGT i a totsmigratori, l’edat, la classe social, el nivell d‟ingressos i els malalts crò- de la societat: col•lapsarà els serveislloc de residència o el gènere de les nics els col•lectius més vulnerables. d’urgències, obstaculitzarà la pre- el treballadors/es delpersones. Es tracta, per tant, d‟una taxa injusta venció de determinades malalties,Les mesures del Reial Decret amb sobre l’estat de salut de les persones. farà minvar la qualitat global del Els serveis i tractaments per la vida nostre servei de salutmajor impacte sobre l’actual SNS i la sistema de salut i perjudicarà greu-salut de les persones són: i la salut de les persones no es po- ment els professionals de salut en1.- Suprimeix el dret a la salut com den imposar amb taxes i més, quan l‟efectivitat de la seva funció.a dret universal i individual de les aquestes taxes no justifiquen el gra- 5.- No contribueix a la sostenibili- vatge per cap servei, o bé aquest ser- és el nostre sistema de salut. Quanpersones. tat del SNS. Joaquim Garreta, Secretari vei no està explícitament identificat d’Organització CGT Catalunya comproves, com ho hem fet a casa,Vincula el dret a l’atenció sanitària a Deteriora la qualitat de la salut de les i quantificat. I encara menys quan hi durant els 33 dies que la meva fillal’assegurament de la persona (cotitza- persones i la sanitat pública, promou ha una doble imposició, s’està vulne- ha estat en coma profund, l’eficient,ció social), en contraposició amb els el recurs de les famílies a la sanitat D rant la Llei general tributària, la Llei professional i atent que han estat, lesestaments de la Constitució espanyola privada i n’augmenta l’endeutament. urant tot el maleït procés que ha de taxes i preus públics de la Gene- atencions rebudes per la nostra filla,de 1978 i la Llei General de Sanitat A més, ben al contrari de produir hagut de passar la nostra filla ralitat i la LOFCA i manca un regla- per tot el personal sanitari (metgesde 1986, que vinculen el dret al fet de estalvis, és previsible que motivi Jordina de 19 anys per culpa d’un ment específic per aplicar-la, conver- i metgesses, infermers i infermeres,residir a qualsevol territori de l’estat més ineficiències: els sistemes de grandíssim fill de puta de tumor ce- tint els farmacèutics en recaptadors, ajudants, zeladors i personal de ne-espanyol. Exclou el dret a l’atenció salut universals són reconeguda- rebral que ens l’ha apartat del nostre enlloc de l‟administració pública. teja de Can Ruti). És aleshores quansanitària integral a les persones im- ment més eficients que els basats en costat per sempre, he rebut el suport Fem una crida a la població, els et surt de dintre de debò les ganes demigrades indocumentades, els joves l‟assegurament. Les entitats priva- agents socials, els moviments de i estimació de tants i tants companys defensar, més que mai, aquest siste-majors de 26 anys que no han entrat des proveïdores de serveis sanitaris base i els representants polítics a re- i companyes cegetistes que, o be ma nostre de salut. Evidentment queen el sistema de la Seguretat Social són més cares que les públiques i els butjar i a combatre activament el cop directament o be a través del SP de tot es pot millorà, faltaria. Però el(SS), les persones que treballen en sistemes que atorguen més pes als d’estat espanyol i català als nostres CGT Catalunya, m’heu fet arribar. que tenim és tant que no ens podeml’economia informal o han treballat hospitals que a l‟atenció primària drets. Es fa difícil contestar-los tots i no permetre cap baixada de la guàrdiaen països sense acords de SS, o les són més cars, menys arrelats a la co- Cal que ens mobilitzem de forma trobava la manera de fer-ho, fins que per defensar-lo.dones que s’han dedicat a les tasques munitat i més deshumanitzats. organitzada i recolzem les actuals he pensat en la nostra publicació del Ens alegrem de que els primers endomèstiques sense remuneració al Les mesures previstes en el Decret iniciatives ciutadanes en Defensa Catalunya i del Rojo y Negro que defensar aquest sistema són els pro-llarg de la vida. constitueixen una vulneració fla- del Dret a la Salut i del caràcter uni- mitjançant les seves pàgines, poder pis professionals, que fent be la seva2.- Elimina l’equitat en les presta- grant i inacceptable de l’ordenament versal, equitatiu i públic del SNS i traslladar la meva gratitud a tots i feina es mereixen el nostre recolza-cions sanitàries i en l’accés als ser- jurídic bàsic espanyol i atempten en contra de la privatització, de les totes i, a més, aprofitar per fer una ment i suport.veis i tractaments de salut. contra el dret a l‟atenció a la salut. retallades en la despesa pública en reflexió sobre el nostre sistema de Defensem doncs la nostra sanitatPretén fragmentar l’assistència sa- A més, deterioren les condicions de salut; de la limitació d’accés a les salut. publica, universal i exercida per au-nitària segons tres tipus diferents de vida i de treball dels i les professio- prestacions, serveis i tractament de Crec que convé i és bo ressaltar que tèntics i bons professionals. Treballa-prestacions: “bàsiques comunes”, nals de la salut i els plantegen greus salut segons l’estatus migratori, els és quan un el necessita de debò, quan dors i Treballadores de la sanitat.“complementàries” (mitjançant co- conflictes ètics relatius a l‟exclusió ingressos econòmics, el gènere, la te’n adones de l’eficient i bo que Gràcies a tots i totesSetembre de 2012 21
    • OPINIÓ-SOCIALCGT davantla reforma Perquè cremen elsde la Llei del’Avortament Secretaria de la Dona del nostres boscos? La manca de polítiques adequades de prevenció és la causaComitè Confederal de la CGT principal dels incendis a CatalunyaD avant l’anunci del ministre Ga- llardón de la seva intenció dereformar la Llei Orgànica 2/2010 de Ecologistes en Acció - Catalunya teix i les mesures per al futur. Ecologistes en Acció considera molt inapropiada la proposta oferta pel3 de març, de salut sexual i repro- Conseller d’Agricultura i Medi Na- Eductiva i de la interrupció voluntària n relació al greu incendi forestal tural, Josep Maria Pelegrí, sobre lade l’embaràs, la CGT vol manifestar que va arrassar prop de 13.000 possibilitat que els reclusos en tercerel següent: hectàrees a la comarca de l’Alt Em- grau o penes menors les conmutinEls posicionaments ultra conserva- pordà el passat mes de juliol, Eco- per treballs de prevenció als boscos.dors, reaccionaris i retrògrads que logistes en Acció de Catalunya en No perquè això no sigui possible,preconitzen sectors del PP i de la primer lloc lamenta enormement la sinó perquè els treballs “per la comu-jerarquia eclesiàstica catòlica, pre- pèrdua de vides humanes (4 vícti- nitat” no poden ser presentats comtenen imposar un integrisme radical mes), l’afectació a desenes de cases i un substitut dels cossos professionalsi religiós per mitjà de la normativa moltes més propietats i explotacions que han de treballar en la prevenció ilegal. agrícoles, ramaderes i forestals, així extinció d’incendis.El control del cos de la dona sempre com a infraestructures bàsiques de Cal remarcar que en els incendisha estat, al llarg de la història, una la comarca i a un element bàsic de forestals s’hi uneixen causes na-obsessió patriarcal, donant a enten- la identitat empordanesa i catalana: turals del nostre clima (sequera,dre que les dones som propietat dels el paisatge. En conjunt, les pèrdues vent) amb causes humanes, i és aquíhomes i per tant no estem capacita- econòmiques poden arribar als 3 mi- on cal incidir-hi, principalment:des per a decidir i prendre decisions. un paisatge en mosaic que ara són tes enceses) i per tant, més incen- lions d’€ segons Unió de Pagesos i a l’abandonament rural i dels boscos,El dret a triar és solament un aspecte part del bosc. dis. El Govern de la Generalitat va uns 20 milions al sector del turisme la reducció dels pressupostos per a lamés d’un tema molt més ampli que D’altra banda, hi ha hagut la ten- impulsar el canvi legislatiu a finals d’acord amb els mateixos empresa- gestió forestal i el canvi climàtic queel dels drets reproductius, això és: el està provocant l’africanització del dència durant molts anys d’invertir de 2011 a través d’una de les lleis ris. L’afectació sobre el medi natu-dret de les dones a decidir sobre el clima mediterrani. més en costosos mitjans d’extinció òmnibus, per a facilitar l’accés de ral també ha estat molt important,nostre cos, la nostra vida reproducti- Els ecologistes valorem la gestió del que en gestió i prevenció d’incendis. vehicles (tot terreny i motocicletes) encara que es va aconseguir evitarva i sobre quan volem ser mares. que les flames arribessin al cor del medi natural i la prevenció d’incendis El foc més fàcil d’apagar és el que als camins forestals, en una decisióA pesar que en les dècades recents la massís de l’Albera, un Paratge Natu- amb un suspès per diferents motius: no es produeix. Les millors actua- que els ecologistes qualifiquem d’batalla s’ha centrat al voltant del dret ral d’Interès nacional i protegit per la D’una banda, la gestió forestal ha cions de prevenció són la gestió fo- “irresponsable”.a l’avortament, els drets reproduc- legislació europea. tendit al llarg dels anys a afavorir restal correcta, el suport per evitar I, per últim, les retallades del Governtius inclouen molt més que posar fi a Els ecologistes reclamem a les ad- masses homogènies de boscos d’una l’abandonament rural i el manteni- de la Generalitat en les tasques deun embaràs no desitjat, ja que com- ministracions les actuacions urgents sola espècie, en general pins, amb ment de conreus en un paisatge en prevenció i vigilància, i també extin-prèn també la decisió de tenir fills necessàries tant a nivell social (rea- l’únic objectiu de maximitzar el ren- mosaic, la desbrossada de marges de ció, tal com han denunciat els cossoso no, per al que és imprescindible llotjaments, suport psicològic) com diment econòmic ara inviabilitzat pistes, camins, carreteres i urbanit- de Bombers i d’Agents Rurals, evi-la recuperació de les polítiques de econòmic (ajudes per paliar pèrdues, i que ha provocat l’abandonament zacions, la creació de perímetres de dentment també són una causa direc-planificació que han fet desaparèixer suport a la reobertura de negocis, dels boscos, sense tenir en compte el prevenció d’incendis, la sensibilita- ta en la dificultat d’evitar i aturar lestant els governs del PP com els del etc.). Al mateix temps, feliciten per risc que això suposa per als incendis ció i conscienciació i la vigilància. flames, en reduir la capacitat opera-PSOE. l’inesgotable esforç els cossos de tre- ni la pobresa ecològica d’aquest ti- És aquí on, a parer dels ecologistes, tiva dels cossos. Una prova més, aLa proposta del Govern del PP, a balladors públics que van lluitar con- pus de bosc. A més, s’ha perdut els cal abocar els majors esforços. parer d’Ecologistes en Acció, que lestravés del Ministre de Justícia, de re- tra l’incendi (bombers, ADF, agents aprofitaments de molts camps de En tercer lloc, resulta evident que retallades als serveis públics tenencuperar la Llei de supòsits significa forestals, Forestal Catalana, etc.). conreu, l’integració la vegetació de afavorir l’accés motoritzat al medi conseqüències nefastes per al país, iretrocedir en llibertats, posant en pe- Tanmateix, resulta fonamental en- ribera de molts rius i la gestió in- natural, especialment a l’estiu, no- que complir les mesures d’austeritatrill la vida i la seguretat de les dones, trar en el debat sobre les causes de tegrada de la ramaderia, a causa de més por resultar en més actituds de no només és injust socialment sinóés a dir, volen obligar-nos a dur en- l’incendi, la gestió pública del ma- l’abandonament rural, que generaven risc (com llençar burilles de cigarre- també ambientalment.davant un embaràs encara quan “elfetus tingui greus minusvalideses omalformacions”. Un despropòsit pocentenible que no es pot permetre. Reforma de la Llei de l’avortament: sàdics al govern de l’EstatL’eliminació del dret de les joves de16 i 17 anys a decidir suposarà unaugment dels avortaments clandes-tins, que incidirà negativament en la poder avortar. S’obligarà a donar a ció del concepte vida ha d’incloure se senti cridat a sortir al carrer con-salut i seguretat de les dones. Isa Garnika (Sec. Gènere CGT Catalunya) i Núria Bazaga llum a una persona que des del ma- la possibilitat de partida de poder tra aquest govern, avui, ara, és algúLes dones considerem aquest anun- (Sec. Gènere CGT Girona) teix dia del seu naixement haurà de gaudir-la amb tota la llibertat i com- totalment mancat d’humanitat.ci com un atac directe a la nostra patir dolor i les conseqüències per- pletesa.autonomia, un atac de la dreta ultra sonals, socials i fins i tot polítiques El sàdic ésconservadora, a qui solament inte- A d’una malaltia que l’impedirà poder aquell que gau-ressa la capacitat reproductiva que questes són les negres tempestes gaudir d’una existència feliç, o sim- deix amb el do-posseïm. que avui sacsegen els aires. Ja plement poder projectar-la. lor d’un altre,Davant d’això la CGT exigeix: no s’hi val, no hi ha ni una sola per- S’obligarà una dona a passar per tot el sadisme no- Lliure elecció de la dona sobre el sona a qui no afecti d’una manera o un embaràs, obviant del tot el seu és cap formaseu cos, sense sobres informatius ni una altra alguna de les decisions que dret a decidir, que és un obstacle d’amor, és unperíodes de reflexió. ha pres i portat a terme un govern per un estat que vol retornar-nos a trastorn, com- Igualtat territorial i gratuïtat en tot que des de l’ inici ha practicat una un rol tradicional, a fi de portar al el d’aquellsl’Estat espanyol. política que ataca d’arrel la mateixa món algú la qualitat de vida del qual que afirmen- Polítiques d’anticoncepció eficaces idea de qualitat de vida. estarà marcada des del mateix mo- que per a man-incloses en la seguretat social i apli- Quan encara sentim als peus els pas- ment del part, obligar a donar una tenir l’estat delcables universalment. sos recorreguts la tarda del passat vida de tristesa i dolor, obligar-la a benestar cal fer- Inclusió d’una matèria afectivo- dijous 19 de juliol, aquest diumenge viure aquest patiment i aquest do- retallades ensexual en els currículums escolars. hem rebut la notícia amb la que es lor en nom de què? L’error de Ga- allò social. El- Formació específica per al personal desfan tots els dubtes que ens podien llardón és encara més greu si basa govern atemp-sanitari, educatiu i serveis socials. quedar sobre els límits del govern a aquesta decisió en l’amor a la vida , ta contra la- Seguretat jurídica tant per a les do- l’hora d’atacar la qualitat de vida de en el dret a la vida. qualitat de vidanes que decideixen interrompre el la ciutadania. Ruiz Gallardón anun- De quina mena de vida estem par- de les personesseu embaràs com per al personal que cia amb orgull que la malformació lant? Quin concepte de vida pot i per això totho realitza. del fetus ja no serà un supòsit per a sostenir aquesta decisió? La defini- aquell que no22 Setembre de 2012
    • OPINIÓ-SOCIAL Primer informe sobre l’estat de les nuclears a Catalunya dre una informació rigorosa, que doni De les caigudes de potència o les Tanquem les Nuclears perspectiva, generi consciència dels parades no programades que s’han perills de la indústria nuclear, i per- donat en aquest període, únicament meti fer-se una idea de la necessitat una té una explicació clara (la inva-T anquem Les Nuclears-100% Re- novables (TLN-100% EER) di-fon el primer informe sobre l’estat de urgent de finalitzar el seu funciona- ment. Segons les dades recollides, des del sió d’algues), sobre les altres hi ha manca d’informació de les causes. Cosa que també passa amb el succésles nuclears a Catalunya. gener fins a l’agost de 2012, Ascó i més preocupant: el conat d’incendi aL’informe és part de la nostra res- Vandellòs han totalitzat 15 successos l’edifici de control d’Ascó I.posta a la política informativa de les notificables al CSN que, tot i que han Per disposar d’una perspectiva tem-empreses nuclears i del que hauria de estat classificats individualment com poral s’ha realitzat una anàlisi com-ser l’organisme regulador, el Consell de Nivell 0 en l’escala INES (Escala parativa dels 49 successos compresosde Seguretat Nuclear (CSN). Una po- Internacional de Successos Nuclears entre gener del 2011 i agost de 2012, ilítica que es caracteritza per la frag- en la seva denominació en castellà ), una distribució per central.mentació de la informació, l’ús d’un sí que tenen importància considerats Les dades apunten que tots dos reac-llenguatge tècnic innecessàriament en conjunt. tors d’Ascó es troben en estat precari.elevat, i un volum considerable de S’han donat 4 casos d’incompliments El número I informa de 12 successos,dades que fa difícil establir criteris de les Especificacions Tècniques de i el reactor II de 16 successos, i hi ha, aque discriminin entre informacions Funcionament (ETF), que són el re- més a més, 7 successos que afecten elsignificatives, informacions secun- sultat de la degradació que està patint conjunt de la central, entre d’ells des-dàries i dades irrellevants, a això cal la política de seguretat nuclear. El ba- taquen els relatius a incompliments desumar el absència de controladors lanç final suposa un augment net del les normatives o reglamentacions de és molt limitat, i es troba determinat pugui suposar Vandellòs II.veritablement independents al capda- risc, i la necessitat d’abordar amb es- funcionament per la informació distribuïda pel propi Des TLN-100% EER continuaremvant del CSN, l’organisme que hauria cepticisme les informacions oficials En el cas de Vandellòs II s’indiquen CSN.La conclusió és que encara que aquest treball de seguiment fins ade vigilar la indústria. sobre energia nuclear. 13 successos, entre els que predomi- el funcionament de les dues centrals disposar d’una veritable diagnosi deDes TLN-100% EER, considerem També s’han donat 4 casos de falses nen les referències a falses alarmes. A suposa un risc important, la perillosi- la situació de cada reactor nuclear anecessari que la societat disposi de alarmes per gasos tòxics o radiació destacar l’episodi del descens de ni- tat de la situació a Ascó suggereix la Catalunya, una diagnosi que sigui ri-dades organitzades i estructurades el que demostra la impossibilitat de vell dels generadors de vapor el 21 de necessitat de prioritzar el seu tanca- gorosa i comprensible per a qualsevolque li permetin conèixer el veritable mantenir sempre a punt els milers de febrer de 2012, sobre el qual no s’ha ment. El seguiment continuat donarà persona amb un mínim nivell de co-estat dels reactors, i fer el seguiment sistemes de comprovació que té una donat cap explicació posterior. la pauta de si la major atenció mediàti- neixements.i control de la indústria nuclear. Amb central nuclear, sistemes subjectes a L’informe també mostra que el segui- ca focalitzada sobre Ascó pels escàn- L’informe sencer es pot descarregarl’actual política informativa tal cosa envelliment, el que ens porta, nova- ment de la problemàtica de les cen- dols recents, no han fet quedar en un de http://www.tanquemlesnuclears.no és possible, per tant volem difon- ment, a consideracions sobre el risc. trals des dels mitjans de comunicació segon pla els potencials perills que org/nuccivil/nuccat.htmlLa reforma de la Llei de Costes: una privatització encoberta de per vida. Això, segons el parer i contenció ambiental pels danys que perfil costaner que tindrem d’aquí a la zona i de les pressions a què esti- Ecologistes en Acció d’Ecologistes en Acció, suposa una la pujada del nivell del mar i els tem- uns anys. guin sotmeses. privatització encoberta de la costa i porals de ben segur provocaran en Ecologistes en Acció considera, a Per aquests motius, Ecologistes en el sacrifici del domini públic mariti- les concessions privades, a causa del més, que augmentar la “flexibilitat” a Acció exigeix que es descarti la mo-E cologistes en Acció conside- ra que les línies de modificacióde la Llei de Costes presentades pel moterrestre (DPMT) a l’especulació urbanística i als interessos privats. La bombolla immobiliària no només canvi climàtic. D’altra banda, la pretensió de re- duir la servitud de 100 a 20 metres les platges urbanes no portarà sinó ne- fastes conseqüències per a l’equilibri de la franja litoral així com un efecte dificació de la Llei de Costes de 1988, i més en aquests termes que van en- caminats a la seva privatització i de-ministeri d’Arias Cañete suposen ha degradat i especulat sobre tota la en llocs com les ries és una mesura negatiu sobre els usuaris de les plat- gradació. Per contra, l’organitzaciól’avantsala de la privatització del li- franja costanera, sinó que ara el mi- totalment allunyada de la veritable ges. La gestió del litoral no pot anar ecologista demana que s’aposti pertoral. L’ampliació de la concessió a nistre Arias Cañete i el seu gabinet dinàmica d’aquests ecosistemes. enfocada a si són platges urbanes o una Estratègia d’adaptació al canvi75 anys i la possibilitat de compra- pretenen fer-ho també amb els béns Lluny de prosseguir amb el Pla Na- naturals, sinó que s’ha d’estudiar cas climàtic a la costa, que és el que real-venda dels immobles deixaran els públics existents al litoral. Tot això cional d’Adaptació del Canvi Cli- per cas en funció de la singularitat de ment es necessita.béns públics de la costa a mercè de sota la buida excusa de fer compati- màtic a la costa,l’especulació i d’interessos privats. ble la conservació del medi ambient veiem com el mi-El Ministeri d’Agricultura, Alimen- amb el desenvolupament econòmic i nisteri avança entació i Medi Ambient ha presentat al donar més seguretat jurídica als pro- direcció totalmentConsell de Ministres un Avantprojec- pietaris d’habitatges al litoral. També oposada, el quete de reforma de la Llei de Costes. Es es parlava d’augmentar la seguretat ocasionarà granstracta d’un document qualificat com jurídica. perjudicis socialsuna “primera lectura” de les inten- No obstant això, aquesta reforma no i econòmics a lescions del departament en la modifica- només no incrementarà aquesta segu- poblacions que re-ció d’aquesta Llei D’aquesta manera retat jurídica, sinó que la gran quan- dueixin els metreses posposa fins a algun Consell de titat d’excepcions, casuístiques infi- de la servitud. ÉsMinistres de setembre l’aprovació nites i desigualtats de tractament que més, les ries sóndel projecte de Llei. Cal destacar que planteja, tindrà just l’efecte contrari. considerades pelaquest document es presenta incom- Per exemple, implicarà la delimitació Panell Intergover-plint el compromís previ del ministe- completa de la totalitat del DPMT de namental de Canviri amb les organitzacions ambientals, l’illa de Formentera. Climàtic (IPCC,en el sentit de permetre’ls conèixer En perllongar ara aquestes conces- per les sigles enprèviament el text i aportar el seu sions en DPMT i en la seva servitud anglès) com unpunt de vista. de protecció, l’Estat espanyol haurà dels principalsLa principal mesura que conté aquest de fer front a una onada de reclama- llocs a ser trans-document és la d’ampliar les conces- cions per indemnitzacions dels afec- formats i ocupatssions a 75 anys i permetre la compra- tats que sí que van complir la legisla- pel mar. Per tantvenda, el que equival a tenir en pro- ció. A més, l’Administració haurà de el Ministeri cami-pietat un espai públic pràcticament fer front a les despeses de restauració na en contra delSetembre de 2012 23
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Dinamita de cervellBaixar els salaris per asalvar l’economia? mentant les exportacions està alhora Vicenç Navarro deprimint l’economia domèstica, ven- cent aquesta última a la primera. Això confirma el que diversos autorsU n dogma que s’ha estès en els es- tablishments financers, econòmics,mediàtics, acadèmics i polítics d’Espanya hem estat assenyalant durant bastant temps: el gran error, mostrat moltes vegades a Llatinoamèrica, de voler es-és que per a sortir de la crisi cal baixar els timular l’economia a força de col•locarsalaris. el sector exportador en el centre deTal creença ha estat reforçada per l’últim l’economia. No va ser fins que governsinforme sobre Espanya del Banc Cen- d’esquerres i centre-esquerra van po-tral Europeu donat a conèixer el passat tenciar la demanda domèstica que9 d’agost, el qual subratlla la necessitat aquells països d’Amèrica Llatina vanque es baixin els salaris i el salari mínim sortir de la seva recessió. En aquest(així com altres mesures encaminades aspecte, és interessant veure la simili-a afeblir al món del treball, com la des- tud dels arguments neoliberals (presen-centralització i afebliment del procés de tats com arguments de sentit comú ennegociació col•lectiva) a fi d’augmentar la “les ciències econòmiques”) utilitzats acompetitivitat de l’economia espanyola i Amèrica Llatina i ara aquí a Espanya.amb això facilitar la recuperació econò- Tals arguments estan sent utilitzats avuimica d’Espanya. a Espanya no solament per les dretesL’argument que s’utilitza per a justificar sinó també per economistes de partitstals mesures és que, al no poder deva- exgovernants de centre-esquerra, comluar la moneda (possibilitat denegada el PSOE i el PSC, avui en l’oposicióals països de la Eurozona al tenir tots (resultat, per cert, de l’aplicació de talsells la mateixa moneda) a fi d’abaratir polítiques).els productes i fer al país més competi- Un altre argument que utilitzen talstiu, l’única solució que els queda a tals han cridat la “devaluació domèstica”. en fe en lloc d’evidència científica. En mica pròxim al món empresarial de les economistes, que assumeixen que lapaïsos que estan en recessió és abara- Per cert, fins i tot la Monarquia està pro- primer lloc, fins i tot si acceptéssim per grans corporacions nord-americanes recuperació econòmica procedirà del movent aquesta creença (que ha arribat un moment la necessitat de devaluació (The Conference Board) acaba de publi- sector exportador (per a això exigeixentir els productes a força de disminuir els a nivells dogmàtics) en les seves procla- domèstica, tal baixada dels costos de car un detallat estudi de l’evolució dels un descens salarial), és que aquest ti-salaris. D’aquesta manera seran més i mes. Així, l’hereu del tron d’Espanya, el producció pot fer-se a força de reduir salaris en l’Eurozona que mostra quemés competitius i vendran més produc- pus de recuperació haurà de ser, per Príncep Felipe, en la seva inauguració els beneficis empresarials, en lloc dels aquests han descendit d’una manerates, exportant més i més, convertint tals necessitat, molt lenta. A Amèrica Llatina d’un dels campus del centre de reflexió salaris, possibilitat que gairebé mai molt marcada a Espanya, Irlanda, Grè-exportacions en el motor de l’economia, es va insistir en això, any rere any, du- i promoció neoliberal, el IESE, va fer re- s’esmenta. I quan, rarament es fa, és per cia i Portugal (els famosos països PIGSpermetent així que surtin de la recessió. rant tota una dècada de domini liberal ferència que “els nostres preus i salaris a descartar tal possibilitat doncs –segons en la terminologia anglosaxona). ComAquest argument ha passat a ser part en les esferes de poder. La famosa llum estan marcant el ritme de la tornada a la ells- això desincentivaria la inversió. terme mitjà els costos laborals han des-de la teologia de tals establishments i al final del túnel, no obstant això, mai drecera de la competitivitat”, la qual cosa, Miri’s com es miri, es proposa carregar cendit un 15% des de 2009.es reprodueix no solament pels equips es va engrandir. En realitat, la famosa decodificada la narrativa diplomàtica, vol el pes de la recuperació econòmica en Però com bé assenyala l’economistaeconòmics dels partits governants, la llum apareixia cada vegada més lluny i dir que les baixades de salaris estan pre- les esquenes dels treballadors i no sobre belga Ronald Janssen, aquest descensmajoria conservadors i liberals (en reali- les dels empresaris, als quals cal donar- més petita. I està ocorrent el mateix ara parant la sortida de la crisi, mitjançant dels salaris i augment dels beneficis a Espanya.tat neoliberals), sinó també entre econo- los totes les facilitats i estímuls perquè el suposat augment de la competitivitat no ha anat, en general, acompanyatmistes que gaudeixen de gran visibilitat exportin, doncs aquí és on radica tota la (discurs probablement preparat per Ja- d’un augment ni de les inversions nimediàtica i que han tingut responsabilitat vier Ayuso, periodista econòmic de per- nostra salvació. Però les dades mostren de les exportacions (“Falling Wage On està portantgovernamental tant a nivell central com l’error dels supòsits sobre els quals esautonòmica (govern Zapatero i tripartit), suasió neoliberal, exdirector de comuni- Costs: Europe’s Light at the end of aquest dogma cacions del BBVA, que avui treballa en basa tal dogma. Vegem-los.ara en l’oposició. Podria citar moltes the tunnel?”). Janssen mostra gràfica temes de comunicació en la Casa Real). i convincentment en el seu article que Tot aquest procés era predictible. Ésdeclaracions recents d’economistespròxims al PSOE i al PSC que, afegint un L’error dels supòsits a Grècia, per exemple, el molt marcat fàcil de veure que talis polítiques són Els supòsits de tal que sustenten el descens dels salaris, inclosos en la errònies. Solament es necessita mirar“to de realisme” (que sempre s’utilitza per manufactura, no ha anat acompanyat les dades i oblidar-se de la teologiaa defensar tesis neoliberals), conclouen dogma dogma neoliberal (presentada com coneixe-que si, que cal rebaixar els salaris com d’un augment de les exportacions. Ans al contrari, aquestes han descendit ment econòmic). Quan tants treballa-part del que Paul Krugman i molts altres Tal dogma, com tots els dogmes, es basa Un dels centres d’investigació econò- també molt marcadament. Grècia, per dors estan sense treball i quan la ma- cert, tenia un fort sector exportador joria de joves estan sense treball durant abans que s’iniciés la crisi en el 2008. molts anys, signifiquen una pèrdua, Els salaris doncs han baixat (caigut en moltes vegades irreversible, de recur- picat) a Grècia però això no ha suposat sos productius. I això és el que està ni un creixement de les exportacions ni passant a Espanya. Enfront d’un sector de les inversions. L’única cosa que ha exportador viu, existeix una economia pujat han estat els beneficis empresa- domèstica paralitzada per una enorme rials que s’han disparat arribant a una falta de demanda, creada per la con- xifra equivalent a un 12% del PIB grec. fluència de baixada de salaris, destruc- Mentre, l’economia grega està anant de ció d’ocupació, i reducció de despesa mal a pitjor. pública. Aquesta va ser la situació a A Espanya i a Portugal, no obstant això, Amèrica Llatina en el període neoliberal les exportacions sí que han crescut so- i aquesta és la situació en els països bretot a partir del 2009. Tal creixement PIGS ara (convertit en GIPSI, amb la no obstant això no ha estat suficient per inclusió d’Itàlia). a reanimar l’economia de tals països. En realitat, la baixada de salaris està En ambdós països, la gran destrucció creant una enorme recessió no so- d’ocupació (en part responsable de lament en els països perifèrics de l’augment de la productivitat), conse- l’Eurozona sinó també en els països del qüència de les polítiques d’austeritat i centre. de la gran baixada de salaris, ha creat El nivell de demanda de la manufactura una recessió tal que l’augment de les (PMI, purchasing manager index) està exportacions no ha estat suficient per a baixant també a Alemanya i a França a estimular de nou l’economia. La baixa- nivells d’Itàlia, havent arribat a quotes da de salaris que en teoria està aug- per sota del que es considera el nivell24 Setembre de 2012
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTAacceptable i/o sostenible. I això era,de nou, predictible, doncs gran part deles exportacions alemanyes i franceses Per una desobediència constituent?són importacions italianes, espanyoles,portugueses i gregues. I la baixada desalaris i retallades de despesa públicaestan reduint dramàticament el consumdomèstic i exterior.La resposta del establishment alemanyno és estimular la demanda a Alemanya Un signe pot indicar-nos què és el real col•lectiva, de la llei. gies i altres. Jordi Carmona Hurtado,i en els altres països de l’Eurozona sinó Miriam Martín i Rafael d’aquesta estratègia de repressió anti- Enfront del complot organitzat, la des- Si el 1% té tanta por que ens reunim peral contrari. Les seves polítiques públi- Sánchez-Mateos Paniagua 15M, què és el que el 1% tem realment. obediència civil és pública, no s’oculta a parlar i actuar, és precisament perquèques estan retallant els salaris dels En la recent acció realitzada a Madrid sinó que es declara i diu les seves aquest tipus de desobediència públicatreballadors alemanys i (pressionant a “Pren el metro”, el greu per als nostres raons. Tal vegada avui més que mai que discuteix i comparteix les seves governants no va ser l’aspecte de sabo- sigui necessari que les nostres accions raons podria ser potser el principi d’un Ltravés del Bundesbank i, per tant, del a dissidència generalitzada amb elBCE) dels treballadors dels països pe- tatge simbòlic de l’acte, amb aquests tres insisteixin en aquests dos trets, orga- nou consens originari que doni lloc a 15M posa en qüestió el monopoli de larifèrics de l’Eurozona, conduint al preci- o quatre minuts que es va perllongar la nitzar-se col•lectivament i declarar les noves formes d’organització populars, riquesa i la violència que ostenta el 1%.pici a tota l’Eurozona. S’inicia així una parada habitual, el greu no són aquestes raons i legitimitats de la nostra obedièn- distintes a les fórmules de govern que La desobediència civil organitzada públi-competició per a veure qui paga menys milers d’hores perdudes de producció cia, recordant que la guerra que se’ns se’ns imposen. La recerca de consen- cament i posada a debat en les places sos en les places del 15M, entre gentals seus treballadors. segons les matemàtiques delirants de tracta d’imposar no és la nostra guerra, obre la possibilitat d’un nou consens, un tan diversa, en el sí d’una acció oberta iAquests són els costos de continuar l’Estat, ni la impossibilitat del menor risc que la nostra guerra o la nostra lluita nou món. declarada de desobediència, és un apas-creient en el dogma neoliberal. Però per als passatgers pel fet de parar un consisteix més aviat a ser aquest 99% L’estratègia del 1% és clara, transpa- sionant exemple d’això, una prova de lacom bé ha dit l’Organització Interna- tren ja parat. El que va semblar greu a del que tant parlem. rent. D’una banda, ofensiva del capital, nostra capacitat.cional del Treball, en la seva resposta qui governen és que la gent de “Pren el en la qual mesures de caràcter polític Enfront del complot organitzat, la des-a l’informe del BCE, tal estratègia durà metro” s’hagués concertat per a actuar: La raó comuna tracten de fer-se passar com merament obediència civil és pública; no s’oculta el que els sembla gravíssim, intolerable,a una depressió no solament europea tècniques o econòmiques: múltiples ‘re- és que ens organitzem, que ens reunim qüestionada sinó que declara les seves raons Quansinó mundial. El que està passant en tallades’ l’objectiu de les quals és esten- la llei no regeix o no és justa, un noul’Eurozona és un exemple de les con- per a parlar del que ens preocupa, que dre la lògica del benefici a totes les esfe- Segons Arendt, l’obediència a la llei re- sentit comú creix. Perquè no n’hi ha prouseqüències de tals polítiques. La seva prenguem decisions col•lectivament, res de la vida social, amb la consegüent sideix en una espècie d’acord tàcit, de amb dissentir, l’essencial és preguntar- que les duguem a la pràctica. I en elpropera recessió pot dur a una gran precarització de les formes de vida i la “consens originari”: la llei expressa una se col•lectivament en què aquest disens, fons, si el 1% tracta de criminalitzar ladepressió. En realitat, per a milers pèrdua de les condicions materials que raó comuna. Aquesta raó comuna, en les aquesta negació, aquesta resistència resistència passiva és perquè la comu-d’espanyols i d’europeus aquesta de- possibiliten l’exercici dels drets bàsics nostres societats, és cada vegada més o aquesta desobediència a les lleis del nitat de braços i cames entrellaçadespressió ja ha arribat. Aquests són els que permeten viure dignament. Queda la d’uns pocs, que no obstant això tenen capitalisme i de l’Estat és la condició de que resisteix a la violència policial éscostos de continuar creient i aplicant el denegat l’accés als diners, que des- el monopoli de la riquesa, de la capaci- possibilitat d’una altra cosa, d’un altre com la imatge en miniatura d’un pobledogma. graciadament encara necessitem, i als tat de decisió, dels mitjans de violència consens, d’una altra afirmació, d’un altre organitzat.Una última observació. L’enorme força serveis públics que gestionen el comú, i dels mitjans d’informació. Per aquest món. El 1% ens fa la guerra, i cada vegadai influència del pensament neoliberal a dels quals desgraciadament encara de- motiu la llei ens sembla injusta i no vo- més directament. En aquesta guerra,Espanya (resultat del gran poder que té penem per complet. Acompanya a això lem obeir. Però mentre afrontem això * Jordi Carmona Hurtado, Miriam tenim un paper assignat des de fala banca i la gran patronal en els fórums l’ofensiva dels sistemes estatals de re- individualment no hi haurà obstacles per Martín i Rafael Sánchez-Mateos temps: l’essencial, si volem tenir algunamediàtics i polítics) es reforça amb pressió, tant jurídics com policials, amb als que ens governen, per molt que ens Paniagua són filòsof, criminal iniciativa a l’hora de definir la realitat il’enorme passivitat de les esquerres. I l’objectiu evident d’impedir qualsevol rebel•lem. Tampoc hi haurà cap obstacle d’estar per casa i artista, respec- així poder transformar-la, és rebutjarno m’estic referint als partits polítics (als interrupció d’aquest procés per accions mentre ens organitzem en partits o en tivament. Article publicat al núm. aquest paper que ens captura en la rea-quals caldria reformar substancialment) de protesta, de disens o de desobedièn- grups d’afinitat amb les nostres ideolo- 174 de la revista Diagonal litat paranoide dels que ens governen.i als sindicats sinó a les persones que cia. Hannah Arendt,es consideren d’esquerres i que amb L’estratègia és clara, però la visió de en el seu assaigla seva passivitat estan permetent que la realitat que suposa és de malson i La desobedièn-tal pensament i les polítiques que les deliberadament paranoica. Així, estu- cia civil, analitzasustenten (que estan fent molt dany) diantes que es manifesten per a exigir precisament quècontinuïn. estufes per a les seves escoles serien és el que separaPer aquest motiu em permeto suggerir- en realitat perillosos enemics de l’Estat, aquesta manerali al lector d’aquest article que es mobili- treballadors que exerceixen el seu dret d’infringir la lleitzi i que, si està d’acord amb la tesi que a la vaga realitzant piquets informatius tant del delicteexposo (enormement minoritària a Es- serien guerrillers urbans formats en els comú com delpanya, a causa de la seva marginació mètodes d’alguna kale borroka, etc. complot organit-en els mitjans), enviï aquest article a tot El 1% només veu i només vol veure zat. El que elstertulià i tertuliana, a tot periodista, a tot davant si a criminals aïllats o a terro- sembla gravíssimcanal informatiu que reprodueix tal dog- ristes organitzats. La visió de la realitat i intolerable ésma, a fi de mostrar-los que el que diuen que tracta d’imposar-nos és aquesta: o que ens organit-i promouen no té cap base científica, esteu d’acord o sou criminals o terroris- zem, que pren-denunciant amb això, la seva funció tes. Es tracta així de conduir-nos a la guem decisionspropagandística en lloc d’informativa. impotència, que oblidem les raons per col•lectivamentPermeteu-me una observació personal. les quals lluitem, que perdem de vista Enfront del delic-El meu bloc rep al voltant de 10.000 l’embrió de món nou que duem amb no- te comú, la des-contactes al dia. Si suposem que al- saltres, amb una alegria que desconei- obediència civilmenys un 10% coincideixen amb les xen, cada vegada que actuem. La figura és una infracciómeves tesis i aquests enviessin cartes del antisistema-cremant-un-contenidor organitzada,o truquessin als mitjans cada vegada que es fabrica sense parar per als mit-que tal propaganda ocorre, tals mitjans jans no significa altra cosa: l’ordre actualcaptarien el missatge que la població només sobreviu tractant de demostrar que és l’únic possible, que no hi ha res Contraanuncisés conscient de la seva actitud pro-pagandística, exigint-los major rigor i fora d’ell i que contra ell només hi ha ladiversitat. desesperació muda.L’enorme passivitat de les personesd’esquerra hauria de substituir-se per El 1% versus el 99%una agitació social i intel•lectual quemostrés les enormes falsedats de la sa- organitzatviesa convencional que es reprodueix a Dintre d’aquesta trista lògica es preparatravés dels mitjans d’informació de ma- ja una reforma del codi penal directamentjor difusió, transformant-los en mitjans dirigida contra les accions de desobe-de persuasió. Una de les grans insufi- diència civil com les practicades per totaciències de la democràcia espanyola la constel•lació d’iniciatives que va sorgirés precisament la falta de diversitat del 15M. Així, la resistència passiva, lad’aquests mitjans. La ciutadania hauria forma més clàssica de lluita noviolenta,de mobilitzar-se per a protestar i denun- seria considerada delicte, pel seu caràc-ciar tal situació. ter evidentment “violent”. Convocar en xarxes socials “actes violents” també se-* Vicenç Navarro (http://www. ria delicte; però si la resistència passivavnavarro.org) és economista és violenta, què serà considerat un actei membre del Consell Científic violent? Posar una taula informativa, unad’ATTAC Espanya asseguda col•lectiva, un crit mut, acam- par en una plaça pública, és violència? Tot sembla possible.Setembre de 2012 25
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTALa flama de la rebel·lia seus discurs, però que no veuen amb Enric Tarrida bons ulls la nostra autonomia organitza- tiva i el nostre funcionament horitzontal, oposat a lideratges i/o elits dirigents.U na major simbiosi entre els uns i els altres, un enriquiment mutu, una ge-nerosa utilització del treball de cadascun Per tant si som assemblearis, participa- tius, independents de govern, partit o altra organització, si en la pràctica diàriaa la recerca de l’interès general, de la ens oposem a les brutalitats i injustíciestransformació social. del sistema imperant, si ens sentim elLa Confederació General del Treball paradigma de la lluita i de l’acció directa(CGT) en el seu més de quart de segle per què tenim tan escassa incidència end’existència i més enrere quant als seus el que ha estat ocorrent en el carrer? perorígens, ha estat mantenint una fèrria llui- què hi ha, després de més d’un any deta per a sobreviure i créixer com organit- vida tan poca simbiosi entre la CGT i elzació oposada al sistema imperant. Des 15 M?. Aquestes qüestions es podriendels seus processos de debat i decisió fer extensibles a la resta d’organitzacionsha anat teixint un clar missatge sindical llibertàries, les quals crec que compartei-i social oposat radicalment als sindicats xen amb nosaltres semblant diagnòstica.anomenats majoritaris i a les organitza- Raons perquè això passi n’hi ha diverses,cions polítiques parlamentàries. Però el les de caràcter extern a aquestes organit-més important és que les seves dones zacions que van des del desconeixementi homes, han demostrat amb la pràctica de la nostra existència per molts delsdiària una coherència organitzativa que nostres conciutadans, degut en gran partpocs tenen. a l’intencionat silenci mediàtic teixit alPer això hem pagat i es paga un alt preu, nostre al voltant i al nostre missatge, alsacomiadaments discriminatoris, persecu- ja atàvics prejudicis antianarquistes deció als nostres candidats, discriminació l’acomplexada esquerra del nostre país,sindical, i fins i tot en alguns casos com manà. Per a aquesta part social pot pas- ser, una eina al servei dels treballadors i futures generacions. En aquesta batalla a la també evident voluntat des del po-hem vist en els últims temps assetjament sar que un dia s’adonin que la CGT ha treballadors, al servei dels més febles, en hi cabem gairebé tots, tots aquells que no der real de mantenir l’anarcosindicalismejurídic - policial i privacions incomprensi- mort d’èxit i d’esgotament. contra de les injustícies, i per tant al ser- aspirin a aprofitar-se’n, a prendre el bas- sense capacitat d’incidir en la realitatbles de la llibertat d’alguns dels nostres També existeixen raons internes que fan vei de la necessària rebel•lia, alhora que tó de comandament, a canviar perquè tot social, i fins i tot a la incomprensible fal-militants. I això no passa en actuacions possible o com poc ens poden ajudar a l’anarcosindicalisme en general i la CGT segueixi igual. ta d’unitat de tot el moviment llibertari,desgavellades sinó simplement en el just entendre perquè avui la CGT no és refe- en particular necessita de noves gents, En pocs llocs, en pocs països comp- amanit de vegades amb vergonyoses,exercici de defensa dels drets dels treba- rent en el carrer, d’altra banda a ningú se de sang fresca que renovi i impulsi, i que ten amb un moviment llibertari com en reaccionàries i difamatòries acusacionslladors i treballadores, en no acceptar la li escapa que són moltes les companyes alhora es nodreixi del llegat llibertari. el nostre, ni amb la seva experiència a la nostra organització que sens dub-lògica capitalista, oposar-nos a un model i companys de CGT que participen acti- Perquè això sigui possible, requerim tam- històrica, ni amb les gestes que va rea- te generen una imatge externa com-de societat basada en la competència vament en moviments socials, veïnals, el bé d’un important exercici d’autocrítica, litzar en la transformació social, en el pletament injusta amb la trajectòria desalvatge entre els éssers humans, en l’anarcosindicalisme i donen aparença 15 M, etc. No és poc el pes que pugui d’una revisió dels nostres errors o sim- terreny de les idees però també en lal’explotació de l’home per l’home, en la d’una desunió que cap anàlisi mitjana- tenir perquè això sigui així una saludable plement de les nostres mancances. Des pràctica, en les lluites laborals, amb lesdesigualtat i l’acumulació de la riquesa ment lògica pot suportar. voluntat de respectar la independència de la CGT no hem sabut o no hem pogut col•lectivitzacions, les escoles lliures, elen uns pocs. Model social que ens porta També sofrim els tòpics generalitzadors, de tot aquell que es mogui, a diferència arribar als sectors més desfavorits, no cooperativisme, l’ecologisme, etc, etc,a l’actual estat de coses, a la pèrdua dels “els sindicats” (quan es refereixen als d’algunes organitzacions d’esquerra que aglutinem als milions de desocupats, ni etc. Això és patrimoni de totes i tots, ésnostres escassos drets, a una major de- majoritaris), “tots són iguals” (quan es sense el menor rubor han intentat dur arribem als joves i estudiants, no som herència dels nostres avantpassats quepauperació dels més febles, a l’increment pretén desautoritzar la seva actuació), l’aigua al seu molí. Però també en el ne- un referent de lluita per a ells ni som ca- amb entrega i esforç ho van fer possible,si cap de les desigualtats entre les perso- reforçats per part dels arguments ante- gatiu són evidents algunes reticències a paços d’elaborar i dissenyar la forma de és el tresor d’aquells que ho van perdrenes i també entre dones i homes. riorment exposats i que representen una un moviment tan heterogeni com és el 15 vida, el model de societat alternatiu que gairebé tot menys la dignitat. Aquí està,De nou cal recordar que no participar injustícia sense precedents cap a la CGT M, alhora que també una almenys apa- faci possible allò que anhelem, un món ara és el moment, no el desaprofitem, si-d’aquest model, ser la mosca collonera i cap a qui la conformen, i pels quals, rent generalització del “tots són iguals” millor. guem generosos i pensem en els nostresdel sistema, no ha sortit gratis, com és justament per actuar de manera distinta, no han ajudat a compartir amb més en- La CGT està en totes les batalles, en fills, en els fills de tots.normal, i mentre uns altres es beneficia- paguen un alt preu. tusiasme un moviment social tan pròxim tots els fronts, segueix creixent en l’àmbit Som-hi , és hora de desbordar al siste-ven de recursos econòmics i prebendes, Una gran part de la població ens jutja i en les formes d’actuar i en molts dels sindical mentre la majoria de sindicats ma imperant, de teixir fortes complicitats,a la CGT se l’ha intentat mantenir en condemna pels delictes aliens, mentre continguts reivindicatius. perden delegats i afiliació, però de ma- d’organitzar-nos al marge del “seu sis-l’ostracisme més absolut, se l’ha intentat els esforços i sacrificis realitzats mai són No pretenc amb això dir que la CGT i el nera molt escassa tenint en compte la tema”, de trencar la seva lògica i deixarasfixiar per tots els mitjans i contant en reconeguts ni tan sols per qui haurien moviment llibertari en general haguessin que està caient. Doncs bé. aquest hau- sense sentit la seva estratègia del xoc.moltes ocasions amb la col•laboració, de ser germans de lluita. És cert que d’intentar copar, absorbir, integrar al 15 ria de ser el nostre repte i el nostre regal Deien els antics anarquistes “portem unentusiasta, d’altres organitzacions supo- una important minoria més coneixedora M, ni de bon tros , al contrari lamento a la nostra societat, obrir la CGT sense món nou en els nostres cors” i nosaltres?sadament anomenades de classe. de la nostra activitat ens mira amb res- que no hagi una major simbiosi entre els complexos, donar la calorosa benvin- Salut i solidaritat.També la nostra independència teòrica pecte, però també des d’una distància uns i els altres, un enriquiment mutu, una guda a tota aquella persona, associació(forma part dels nostres estatuts) i real, ja prudencial, com si la CGT fos un ens generosa utilització del treball de cadas- i organització de bona voluntat, que de * Enric Tarrida és Secretari Gene-que ho demostrem en la pràctica, ens ha abstracte, i sense la “puresa ideològica cun a la recerca de l’interès general, de forma honesta i lleial, amb generositat i ral de la Federació Local de Va-provocat no excessives simpaties amb requerida”, com si no necessiti de perso- la transformació social. És a dir, des de solidaritat estigui amatent a defensar els lència de la CGT. Article publicatorganitzacions d’esquerra amb les quals nes per a funcionar i com si els recursos l’anarcosindicalisme, hauríem de, sense nostres drets, a recuperar allò que hem al núm. 259 del periòdic confede-almenys coincidim en bona part dels de l’organització caiguessin del cel com complexos, ser allò que sempre hem dit perdut i a permetre un futur digne a les ral Rojo y Negro.L’INEM contra els magrebins La resposta la trobem en unes directrius que sigui, sempre amb el noble objectiu cotitzat anys i anys, i en un moment on al 12%. Àlex Tisminetzky internes que en els darrers mesos han d’engrandir les arques públiques, dedi- la crisi fa pràcticament impensable trobar De cop i volta, a cop de circulars inter- sembrat de racisme institucionalitzat les cades al noble art de rescatar bancs i una altra feina. Molts d’ells, desesperats, nes, alguns ciutadans ja no tenen els oficines de l’atur. L’argument és tan sen- banquers. es pregunten si l’Estat que es diu del be- mateixos drets que la resta, i per dir-seCentenars de persones immigrades a zill, pervers i institucionalment acceptat, I la veda s’ha obert. L’INEM ha demanat nestar pot retirar-los l’atur de dos anys Mohamed o Fàtima passen a ser “sospi-l’Estat espanyol han perdut als darrers que l’advocacia d’aquest organisme pú- en els darrers mesos a milers de treba- per haver anat només dues setmanes a tosos” de frau, i objectiu del control se-mesos el dret a percebre l’atur i han estat blic no té rubor d’exposar-lo públicament lladors estrangers el passaport, i si en visitar un familiar malalt, o per passar el lectiu. En alguns despatxos deuen estarobligats a retornar els diners rebuts en en seu judicial: els perceptors de l’atur ell consta una sola sortida de “territorio mes d’agost entre els seus a l’altra banda fins i tot celebrant com molts d’aquestsaquest concepte. El motiu? Haver sortit no poden sortir de l’Estat espanyol, si nacional”, l’Estat deixa immediatament del Mediterrani, quan res li passaria a un veïns només els restarà la possibilitatdel territori espanyol. no és amb l’autorització corresponent, i d’abonar la prestació i reclama tots els ciutadà que tingués la família a Almeria, de tornar als seus països, empesosUn dia qualsevol, si algú s’apropes a xa- mai més enllà de 15 dies; però els tre- diners que ha cobrat el sancionat. uns pocs quilòmetres més cap aquí. per tanta vigilància selectiva, i desprésfardejar per algun dels jutjats socials de balladors originaris del Marroc tenen la El resultat ha estat dramàtic per als tre- Els exemples són gràficament indiscu- d’haver comprovat en pròpia pell comBarcelona, segurament es sorprendria incomprensible dèria de visitar els seus balladors i treballadores, i alhora suco- tibles: només a la Oficina de l’INEM de és de democràtica l’Europa que no parade la llarga llista de noms d’origen ma- familiars mentre cobren l’atur, i a més a sament rentable per a l’INEM. Mentre el Vilafranca del Penedès, 104 han estat les d’exportar democràcia arreu el món, agrebí que demanden l’INEM. També es més ho tenen massa fàcil, a poc més de funcionari que ha organitzat aquesta ope- persones afectades en sis mesos, de les cops de bomba, si cal.podria preguntar què tenen els ciutadans d’un dia en cotxe. La consigna s’ha estès ració deu estar rebent copets a l’esquena quals, oh casualitat més casual, nomésdel Marroc contra aquest organisme, tot per les oficines d’aquesta administració: dels seus superiors, milers de treballa- el 97% eren estrangers, quan fa només * Àlex Tisminetzky és Advocat labora-i que la pregunta correcta seria la con- cal controlarlos, qualsevol sortida no au- dors estrangers s’han quedat sense cap un any els sancionats amb targeta de lista del Col•lectiu Ronda. Article publi-trària: que té l’INEM contra les persones toritzada ha de ser sancionada, per curta ingrés de la nit al dia, a pesar d’haver residència extracomunitària no arribaven cat al núm. 281 del setmanari Directad’origen magrebí?26 Setembre de 2012
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTATerror i caos a l’hipermercat cietat. Una generalització d’aquestes Pedro Antonio Honrubia Hurtado accions, consistents en trencar el dret a la propietat dels rics per mitigar la falta d’accés a la mateixa per part dels em-D pobrits, podria comportar l’enfonsament es que en la jornada del 7 d’agost mateix del sistema. diversos centenars de sindicalistes L’expropiació, que no el robatori, és eldel SAT decidissin, pel seu compte i major delicte que es pot cometre con-risc, desafiant tots els convenis i prohi- tra l’actual ordre establert. Anar allà onbicions internacionals, assaltar un parell hi ha els recursos econòmics en mansd’hipermercats a les províncies de Ca- d’uns pocs emprenedors a agafar-losdis i Sevilla, Andalusia, Espanya, i el per la força per posar-los en mansmón sencer ... ... viuen en una situació d’aquells que, tot i ser els seus produc-d’autèntic caos. tors, no són els seus legítims propietarisCom ja és ben conegut, els perillo- segons la llei que regeix la nostra socie-sos activistes, integrants del comando tat, és el major atemptat terrorista que“simpatia” de la perillosa organització es pot cometre contra el conjunt de laterrorista andalusa coneguda com a societat, ja que suposa un atac directeSAT (ASW per les sigles en anglès i contra la base que fa funcionar i serveixAlQaeda per les sigles en castellà del per ordenar la mateixa.PPSOE), van irrompre abans del migdia Vet aquí el per què, segons els expertsdel dimarts 7 d’agost en dos supermer- universitaris, de l’onada de pànic quecats andalusos, vestits amb samarretes vam viure i estem vivint. Si es qüestionareivindicatives, algunes desafiadors el dret dels rics a enriquir-se a costa debanderes blanques i verdes, i amb la rà- fos, tota la responsabilitat seria dels as- el govern va decidir optar per la tercera balladores, com pel que fa als dirigents la misèria dels pobres tenint aquests, abia popular com perillosa arma de des- saltants. “Si tots féssim el mateix, això possibilitat, però sense descartar fer ús polítics de l’estat, els periodistes dels més, de respectar les lleis imposadestrucció massives amb què amenaçar a seria la llei de la selva”, va ser la frase de qualsevol de les dues primeres en principals mitjans i empresaris diversos, en defensa dels emprenedors, ja es po-tots els allí presents, amb la intenció de estrella de la jornada, demostrant així el cas que la situació torni a repetir en els s’ha degut, únicament i exclusivament, dria qüestionar tot. I això, clar, és intole-sostreure una vintena de carros plens profund sentit cívic de la ciutadania en- pròxims dies en aquests o altres indrets a això: l’amenaça que l’acció del SAT rable, només pot generar caos i terror,d’articles de primera necessitat que front de la barbàrie impulsada des dels de l’estat . suposa per a la propietat privada. com és el cas que estem vivint.posteriorment pretenien repartir entre sindicalistes del SAT. Tot, com no podria ser d’altra manera, La propietat privada, com ja se sap i nin- Una onada de terror que es va iniciarpersones necessitades. De la mateixa manera, desenes de pe- en defensa de l’únic dret indestructible gú no pot tan sols gosar posar en dubte, a l’hipermercat i que, esperem, es vagiLa commoció va ser tal que ràpidament riodistes, d’aquests amb gran prestigi que existeix: el dret a la propietat pri- és un dret sagrat que serveix de pilar i calmant a poc a poc amb la ràpida in-el pànic es va apoderar dels esmentats que treballen en els principals i més vada. De fet, com ja s’han encarregat suport de tota la societat de mercat en tervenció de les autoritats públiques,supermercats. Els clients corrien d’un imparcials mitjans de comunicació de de demostrar diverses anàlisis express què vivim. Accions com les realitzades els mitjans de comunicació i, sobretot,costat a l’altre de la sala amb atacs de l’estat, van trigar tot just uns pocs mi- realitzades des de les més prestigioses pel SAT, per tant, no només suposen d’aquesta ciutadania de classe treba-nervis generalitzats, els nens i nenes es nuts a sortir en defensa de la pau, de Universitats del món, el que va passar, un atac a la mateixa, sinó que, el que lladora que no té res però que tant temtiraven a terra i ploraven commocionats la democràcia i de la convivència, per aquesta onada de pànic generalitzada és més perillós encara, posen en risc que li prenguin alguna cosa. Sense lapel que estaven presenciant. Tan sols condemnar també la terrorífica acció que ha inundant la societat, tant pel tot l’entramat sociopolític i econòmic impagable tasca d’aquests últims, ni elsalguna valent caixera, que ja està a la dels militants del sindicat andalús, arri- que fa als ciutadans de les classes tre- sobre el qual se sustenta la actual so- primers ni els segons res tindrien a fer.llista dels seus patrons per ser una deles hereves de l’empresa el dia en què bant fins i tot a entrevistar a un delsels seus amos estirin la pota, va ser caps de l’organització en directe, on elcapaç de contenir el seu terror i resistir personatge, un tal Sánchez Gordillo,valentament enfront de l’atac dels peri- lluny de sentir-se penedit i / o avergonyitllosos terroristes. per la seva acció, va mostrar novamentAfortunadament, els delinqüents es van de quina pasta estan fets aquests pe-conformar amb endur-se els carros de rillosos terroristes, mostrant-se orgullósmenjar (en el cas d’un dels supermer- dels fets, amenaçant amb nous actescats arribant fins i tot a un acord amb similars i desviant l’atenció cap a temesl’empresa després d’una àrdua negocia- menors com són les necessàries ajudesció on van participar els principals ex- dels estats als bancs, les fallides perperts internacionals en la matèria), tot i mala gestió de les caixes d’estalvi o laque per molts moments es va témer per corrupció d’uns pocs polítics de determi-la vida de tots els presents, a qui els te- nats partits majoritaris que són minoriarroristes havien retingut com a ostatges entre els seus honrats companys. Vai als que no van alliberar fins sortir amb arribar fins i tot a parlar de desocupació,els carros plens del supermercat. pobresa, fam i misèria, tot per tal de jus- tificar, mitjançant la demagògia populis-No obstant això, malgrat això, un cop la ta, el seu acte terrorista.notícia es va fer pública a través de la No és sorprenent, després de conèixerpremsa, una onada de terror i pànic va les declaracions de Gordillo, l’onadarecórrer al conjunt de la societat. Cen- de pànic només féu que multiplicar-se.tenars de milers de ciutadans, d’aquells L’estat, en conseqüència, es va veureque compren de tant en tant productes obligat a intervenir amb tota celeritat,hisendats al Mercadona o que tenen tractant així d’impedir que el desconcertuna amiga / veïna / familiar treballant generalitzat en què viu la societat desde caixera en aquesta empresa per 800 d’aquell dia, així com el terror que s’haeuros al mes, veient perillar els seus instal•lat als carrers d’Andalusia i la res-interessos personals, així com tement ta del estat, pugui arribar als mercats,una reacció en cadena que pogués el que, segons càlculs del propi govern,desestabilitzar la societat en conjunt, podria elevar la prima de risc per sobrevan sortir rabents a condemnar i criticar dels 700 punts, i, amb això, un nou pa-l’acció terrorista, inundant les xarxes so- quet de retallades de 100.000 milionscials de missatges de repulsa contra els d’euros hauria de ser implementat perassaltants, amb l’esperança posada en defensar i salvaguardar els drets i inte-què, igual que en el cas de la valenta ressos dels ciutadans.caixera, ells també puguin heretar part Davant la gravetat de la situació, el go-de l’empresa quan estiri la pota el sen- vern, reunit en gabinet de crisi, va estaryor Roig o, si més no, que no li pugin debatent durant tota la nit quina podriael preu del peix que Mercadona sostreu ser la solució més efectiva. Tres vanlegalment al Sàhara i que ells compren ser les que es van estudiar en aquestacom si fos marroquí. reunió amb més força: la declaració deFins i tot es va arribar a demanar, per fa- l’estat d’excepció, la il•legalització de lavor, que l’assalt no repercuteixi en nous CUT-BAI (braç polític del SAT) o emetreabusos contra els treballadors i treba- ordres de detenció contra els partici-lladores de l’empresa en altres ciutats pants en els assalts. Finalment, desprésde l’estat, avisant, això sí, que, si així de consultar amb els principals experts,Setembre de 2012 27
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > EL FARAutogestió Sanitària:1) Els Comitès de Sanitat a la biografia de Trueta, escriu: “Per a ell Els comitès de sanitat publicaven el un antro de la burguesía, que sirvió para tiva de esta fragua social y rebelde que Ferran Aisa no constitueix cap problema greu l’allau Boletín Sanitario, on feien recomana- “snob” trivial, se transforme en cosa útil se llama Barcelona. El enfermo, además de ferits traumatitzats per arma de foc cions higièniques, sanitàries i de salut. y humana, es altamente moralizador y de todas estas bellezas plásticas y de que arriben a l’Hospital, víctimes de les El mateix Ajuntament reproduïa en els elevado. Amplios salones, salón come- natura, encuentra la fraternidad y afec-E ls Comitès de Salut Pública formaven part de la idea revolucionària des dela Revolució Francesa. Totes les revolu- lluites al carrer. L’Hospital General de Catalunya (avui Sant Pau), no era un seus comunicats textos d’aquest butlletí que aportava indicacions sobre malalties dor capaz para trescientas personas, un amplio vestíbulo, habitaciones sober- to, del camarada delegado del Comitè en el sanatorio, Pablo Serrano y sus hospital militar, ni en Trueta un metge mi- infeccioses, febres tifoides, vacunacions, biamente emplazadas, frente al mar o al colaboradores Antonio Paredes y Ángelcions del segle XIX havien comptat amb litar. Però al gran centre hospitalari bar- etc. monte, o dando vista a la bella perspec- Jiménez”.aquest organisme del poble. La revolució celoní van començar a arribar ferits dels Els Comitès de Barriada van donar una Barcelona va fer aparèixer els comitès bombardeigs aeris i marítims, que eren gran impuls a la recuperació d’edificisde sanitat que foren organitzats pels co- els qui presentaven les ferides més com- religiosos o de la burgesia per reconver-mitès de barriada durant la lluita del 19 i plexes. Així que des dels seus primers tir-los en hospitals de sang, sanatoris,20 de juliol als carrers de Barcelona, els moments, els seus ferits, quan abando- ambulatoris o clíniques. El Comitè Revo-quals van tenir continuïtat els primers naven la sala d’operacions, ho feien en- lucionari de Gràcia (zona Carolines) vamesos de la guerra. guixats. Dos anys abans el 1934, Trueta ocupar l’Hotel Florida, a la muntanya delEls Comitès de Barriada doncs van aju- havia presentat una nova tècnica de les Tibidabo, per transformar-lo en Sanatoridar a socialitzar la medicina per a tots fractures obertes a la Societat Catalana controlat per la CNT-FAI.els ciutadans sense excepcions. Però, de Cirurgia. (...) Josep Trueta no ignora- El sanatori comptava amb la participacióa més, també es va crear el Comitè de va pas la importància que podia tenir en dels doctors Bosch i Luzena, el practicantSanitat de les Milícies i, naturalment, hi aquells moments conflictius l’aplicació de Vicenç Ribes, així com personal sanitari,havia el Departament de Sanitat de la la seva tècnica...” cuina i neteja. Solidaridad Obrera (26-Generalitat i la Conselleria de Sanitat de L’èxit de les seves intervencions va fer 9-1936), ho comenta: “Obra de esosl’Ajuntament. que el seu mètode fos acceptat com camaradas de la barriada de GraciaEls comitès van aplegar tot el personal model per tot el sistema sanitari civil i (Carolinas), en haber transformado losanitari que, d’una manera autoges- militar en els seus diferents espais des que fue Hotel Florida, en un espléndidotionària, van fer rutllar la sanitat al ser- de l’hospital de campanya fins a la rere- sanatorio, donde los convalecientes, he-vei dels ciutadans. Els millors metges guarda. Altres metges de gran prestigi ridos en el campo de batalla o enfermos,catalans van aportar la seva saviesa a van treballar als hospitals barcelonins, son atendidos convenientemente. (...) Enla causa republicana com per exemple Salvador Armendares, August Pi i Sun- esta hora de trasmutaciones históricasel doctor Josep Trueta, cap de l’Hospital yer, Jesús Bellido, Antoni i Joaquim Trias de los valores sociales, en que imponeGeneral de Catalunya. Antonina Rodrigo, i Pujol i Moisès Broggi. sus designios el pueblo, el hecho de quePlanificació democràtica i socialitzar Jordi F. Fernández / seus actes i respondre per aquells que íntimament relacionat en xarxes que què serveixen un ministeri d’economia, justícia social, resultarà indispensable Pep Valenzuela perjudiquin la col•lectivitat, com és pos- s’entreteixeixen entre elles. Una empre- un banc central o un síndic de greuges exigir el control de les grans entitats sible el govern de l’Estat faci pagar al sa no podria desenvolupar-se al marge si ells, que han de controlar les grans financeres i productives exercit per re- conjunt de la ciutadania els errors de de les altres empreses, una entitat fi- empreses, les entitats financeres o presentats municipals, sindicals i popu-D avant la crisi econòmica que estem gestió comesos per directius de grans nancera no podria desenvolupar-se de l’administració pública, no són contro- lars als seus consells d’administració, patint, és important fer-se preguntes empreses i entitats financeres? les altres entitats financeres, una perso- lats alhora per la societat? De no gaire, i perquè la corrupció no enterbolísque ens poden ajudar a perfilar alterna- Si governar és fer funcionar —seguint na no podria viure plenament al marge perquè sense la mirada crítica de la gent aquesta presència caldria que existístives a les propostes del neoliberalisme. una línia de conducta encaminada a de la societat, les empreses no funcio- del carrer ja s’encarregaran els poders una forta i àmplia implicació popular enHan tingut algun control els treballadors assolir el benestar general— els afers narien sense persones treballadores i fàctics d’afeblir la seva vigilància. aquesta exigència d’aquesta responsa-i les treballadores sobre què feien les d’un Estat, és lògic que les persones es- persones Si es vol aconseguir una millora del bilitat social i transparència en la gestiócaixes i bancs amb els diners estalviats collides per formar un govern es rentin consumidores, les entitats financeres sistema democràtic i un augment de la d’aquestes grans entitats.«per al dia de demà»? Ha tingut algun les mans si, per una gestió econòmica necessiten les empreses i les personescontrol la ciutadania, els petits inver- errònia o mesquina, una gran empresa i a l’inrevés...sors, sobre què feien les gran empreses o entitat financera posa en perill la salut En aquest context, no es pot admetreamb els diners de les seves modestes emocional i física de milers de perso- cap irresponsabilitat i pensem que re-aportacions? nes? sulta indispensable gaudir d’una plani-Com és possible que els directius de La complexitat de les estructures econò- ficació democràtica i social dels bens igrans empreses que han deixat al carrer miques, polítiques i socials, i les seves serveis que produeixen o gestionen lesmilers de treballadors i treballadores, interrelacions, és tan gran a l’època que grans empreses i les entitats financeres.després d’haver assolit grans beneficis, vivim que resulta impossible acceptar Això no vol dir que un govern faci plansno hagin de pagar per una decisió que la postura dels directius d’empreses i i els imposi, vol dir que, respectant laha provocat gravíssimes conseqüències entitats financeres que pretenen que llibertat de la iniciativa privada, cal quesocials? la societat sigui espectadora impotent la societat disposi d’uns mecanismes deSi se suposa que una persona que viu de la seva gestió. No es pot viure en control amb participació popular i que elen societat ha de ser responsable dels una il•lusió individualista quan tot està govern els faciliti el funcionament. De Receptes...Frit de pop L’amo en Pep des Vivero Pèsols Elaboració: A continuació se fa un bon so- noll tallat petitó i ja al final hi (Mallorca) Patata fregit de ceba, grells, un poc afegeix una bona paellada de Alls El primer que s’ha de fer es de tomàtiga de ramellet, pè- patata fregida. Dónam unesIngredients: Oli d’oliva tupar el pop perquè es rebla- sols i un pebre coent. Quan voltes a tot el frit perquè tots Pebre coent neixi i donar-li un a bona pa- aquest sofrit estigui dauredet, els ingredients prenguin elPop Fonoll llissa, després el bull en aigua però no cremat, hi afegim el gustet dels altres i servim benCeba Sal i sal fins que sigui tendre. Una pop talladet petit, rectificant de calentet amb una bona llescaTomàtiga de ramellet Pebre bo vegada cuit, se treu i s’escola i sal i pebre bo, hi posam una de pa moreno.Grells se fan bocinets. Reservar. fulla de llorer, un manat de fo- Bon profit!!28 Setembre de 2012
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > UNA MIRADA CRÍTICA DES DEL CINEMALa gran guerra acomiadar el 2006 amb “Le rose del haver empentes i Giovanni Busacca, miserable”. el mataran i aquest comentari innecessari Joan Canyelles Amengual deserto”. El novembre de l’any 2010 es (pertentos Vittorio Gassman) diu: “Bo- Certament no hi ha heroisme ni convicció fa que no vulgui tombar el cap, que no vul- va suïcidar quan li va ser diagnosticat un rrecs¡. Quines preses. Que teniu por de per part dels soldats. Tots voldrien ser gui morir humiliat. càncer de pròstata. que s’acabi la guerra?”. a casa seva. I en els oficials hi ha mes Per la seva banda, Oreste no té al cap la(La grande guerra. Mario Moni- De dilatada carrera professional (mes de Instants després s’acosta a Oreste Ja- resignació que altra cosa. Evidentment bandera italiana quan es nega a precisarcelli, 1959). 60 títols), a la seva fillmografia hi ha com covacci (també sublim Alberto Sordi) i els grans generals i coronels no són a la posició dels seus companys. Morirà perDurant la primera guerra mundial, Ores- en la de la majoria de grans directors, pensant que pot tenir alguna influència les trinxeres, donen ordres ridícules que ells, no per la pàtria. I ho farà suplicant,te (Alberto Sordi) i Giovanni (Vittorio films irregulars. Pero l’altissim nivell de li demana que intenti alliberar-lo del re- aquets oficials han de transmetre i fer pregant que no el matin.Gassman), son reclutats per anar al les seves grans pel•lícules el situen entre clutament per motius de salut. Aquell ac- complir sense creure en elles. Per a mi, en definitiva, “La gran guerra”front. Durant tota la seva permanència els millors directors europeus de la histo- cepta fer-li al favor per trenta lliures. En el “La gran guerrra” és una superproducció. és una obra mestra, amb moments an-a l’exèrcit, s’esforcen titànicament per ria. No ha tingut la mateixa repercussió fotograma següent veim a Giovanni vestit Això evidentment l’allunya del Neorealis- tològics, i que no està per sota d’altresno fer cap esforç, escabullir-se de totes mediàtica que un Roberto Rosellini, o un de soldat i renegant d’Oreste. me, però la influència d’aquest moviment pel•lícules com “Senders de glòria” (be,les tasques que els ordenen, i esquivar Luchino Visconti, però hi ha en aquest fet Amb pocs minuts, Monicelli ha mostrat cinematogràfic és nítida. En la seva mira- per ventura m’he passat, no ho se) o “Jo-qualsevol acció que representi un perill (des del meu punt de vista), una certa totes les seves cartes, ha definit el sentit i da, en la textura de les imatges (brillant hny agafà el seu fusell”.(una postura rotundament humana i ho- injustícia. la forma de la pel•lícula. Ha fet en defini- fotografia de Guisepe Rotuno) està molt Sempre que podem, repetim que la llui-norable quan s’està a l’exèrcit). Però per Un del seu primers èxits es produeix l’any tiva una declaració de principis amb una aprop de De Sicca o de Rosellini. ta antimilitarista és tan necessària commala sort i contra cor, moriran afusellats 1955 amb “Un eroe dei nostri tempi”, on extraordinària economia narrativa: primer Però Monicelli desplega també un sentit abans, quan el moviment per la insub-com (suposadament) herois. el gran Alberto Sordi fa un dels seus ha deixat clar que la vida dels soldats és de l’humor que el Neorealisme no va tenir missio va fer que visqués el seu millorJa varem parlar de Mario Monicelli fa un grans primers papers. miserable, en segon lloc, ens presenta mai. El director de “Rufufu”, passa de la moment. Ja sé que pot ser cansat i faparell d’anys, quan en una de les prime- Tres anys mes tard dirigeix “Rufufu” (Il a un dels protagonistes que el primer comèdia al drama o la tragèdia amb una peresa llegir que els exèrcits son el braçres col•laboracions en aquesta revista solti ignoti), que narra la història de qua- que vol fer és partir, i l’altre és un home facilitat pasmosa. I això requereix un im- armant del capitalisme, i que la guerra éscomentarem l’excel•lent “I compagni, tre personatges (tots ells inoblidables i sense escrúpols. Ha introduït el sentit de mens talent cinematogràfic per fer-ho de un dels mes rentables negocis. Però con-1963”, on el director italià narrava les memorables: Vittorio Gassman, Marcello l’humor i ha evidenciat una elegant i ela- manera creïble, de forma que el somriure tinua sent veritat. Sempre recordaré queprimeres vagues a les fàbriques tèxtils al Mastrioani, Toto, Renato Salvatori) que borada posada en escena. o la rialla et quedi congelada. abans de començar la guerra d’Iraq, lesTurí de finals del segle XIX. Monicelli feia intenten donar el cop de la seva vida in- En un altre moment, també al principi Hi ha també a “La gran guerra” un intens empreses nord-americanes i europees,un vibrant i convincent al•legat en favor tentant buidar les oficines romanes del de la pel•lícula, Giovanni diu als soldats: humanisme, en el millor sentit de la pa- es disputaven la reconstrucció d’aquellde les treballadores i treballadors i de la “Monte de Piedad”. Però s’equivoquen i “L’únic que coneixeu és el fatalisme i la raula, i un gran afecte pels personatges, païs. És com si les empreses de seguratseva justa lluita i mostrava el menyspreu fan el forat a la pared que dona a la cuina renúncia. La guerra justa es contra els pri- que en tot moment són creïbles gràcies a tenguessin clíniques privades per curar apels poderosos i els patrons. i acaben menjant pasta i siurons. Tot i ser vilegiats. No heu llegit a Bakunin?”. Pero la enlluernadora direcció actoral de Moni- les persones que han apallissat. O com siDebutà com a director l’any 1949 amb una brillant comèdia no hi deixa d’haver Giovanni no fa ni de bon tros el paper de celli.Alguns moments de la posada en es- els policies tenguessin les farmàcies quela pel.lúcla “Toto cerca casa” i es va una gens edulcorada visió de la misèria i revolucionari. En tot cas, és l’únic que té cena, l’enquadrament i la importància del venen els medicaments a les dones i els la pobresa. consciència de classe i un dels pocs que que succeís en segon pla, m’ha recordat homes que han torturat. Tambè gaudeixen d’èxit “L’armada Bran- te l’absurd de la guerra. Sabem que ha al millor Berlanga. Els i les antimilitaristes tampoc vam saber estat a la presó, pero no el motiu. Podria Al final de la pel.lícula, Oreste i Giovan- aprofitar el moviment contra la guerra per caleone” (L’armata Brancaleone, 1965), ser per raons polítiques, pero també per ni cauen en mans de l’enemic. Tots dos engrescar a la gent que hi participava. No una excel•lent sàtira sobre l’Edat Mitjana altres qüestions. moriran afusellats per no delatar la posició varem saber o poder llançar el missatge de i “Habitación para cuatro” (Amici miei, Monicelli deixa ben evidenciada la seva estratègica del seus companys. Sovint que era necesari anar més enllà. 1975), i la seva seqüela “Amici miei atto posició antibel•licista i antimilitarista. “Els s’ha vist en aquest acte un aire patriòtic Cal recuperar com a mínim la força que tin- II, 1982”. soldats foren enviats a les trinxeres sense que desvirtua en certa manera el to ge- guérem. Denunciar el comerç d’armes, la L’any 2001 va participar en el documental saber perque hi anaven. Els enviaven pa- neral de la pel•lícula. Jo no ho veig així. despesa militar. La lluita contra el capitalis- “Un altro mondo è posibile” i l’any següent mflets patriòtics que gairebé ningú estava Giovannni s’enfronta al general austríac me ha de córrer paral•lela a la lluita contra “Lettere dalla Palestina”, els quals no he en condicions de llegir, per sort per a ells quan aquest diu que els italians l’únic bo les armes, els tancs i els fusells. Perquè si tingut la sort i el plaer de poder veure però perqué no haurien llegit mes que bajana- que tenen és el “fetge a la veneciana”. No tenim oportunitat de guanyar serà l’exèrcit que per referències puc aventurarme a dir que son absolutament recomana- des de retòrica patriotera. La gran guerra em sembla una reacció patriòtica, sinó de qui intentarà barrar-nos els pas. bles i que el situen a la part esquerra de va ser una infàmia organitzada de manera dignitat. Giovanni sap que probablement Salut i lluita. l’esquerra política. Com molt be apunta Jose Maria Latorre en el número 302 de la revista cinema- togràfica “Dirigido por” a la primera part d’un excel•lent dossier que dediquen al Fitxa tècnica “cinema bèl•lic” el juliol del 2001, els títols Dr: Mario Monicelli; de crèdit apareixen sobreimpresionats en unes imatges on hi veim uns primers G: Age, Scarpeli, Vincenzoni, plans de diverses mans que realitzen Monicelli; tasques quotidianes: cosó un botó, lligar Ft: Guiseppe Rotanno; una cigarreta en restes de llosques... fi- Ms: Nino Rotta; nalment unes botes s’endinsen dins del Mt: Adriana Novoli; fang caminant amb dificultat i transmetent una immensa fatiga. Int: Alberto Sordi, Vittorio La primera seqüència és un pla general Gassman, Silvana Mangano, d’una llarga cua de reclutament, amb llarg Rommolo Valli, Folco Lulli, un tràveling lateral la càmera arriba a les Bernard Blier. oficines, en un moment donat hi començaSetembre de 2012 29
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA> DES CARTES MAUDITES Democràcia Llibre d’Exilis: i territori Octavio Alberola Carlus Jové i Buxeda Josep Portella Coll la relació entre Joan Mir i Mir i l’Escola En aquest context és on situem la crea- tacte epistolar a través del correu elec- Moderna de Barcelona. ció de Defensa Interior, primer, i Grupo trònic, un contacte que s’ha reforçat i És natural que presentem la figura Primero de Mayo, després. Malgrat que confirmat aquests passats dies d’abril,E l DIEC defineix “territori” d’Octavio Alberola com a peça en aquest els objectius seran idèntics, la naturalesa en els actes de presentació del llibre a L com a “extensió de terra a biografia d’Octavio Alberola és magma que es conforma durant les dels dos grups és completament diferent. Menorca. No m’he aproximat a Alberola que forma una circumscrip- una de les tres que configura la ter- primeres dècades del segle XX. Ell és En ambdós ens trobem Alberola en un des de la coincidència ideològica, sinó ció política i administrativa”. cera entrega de Llibre d’Exilis. El Llibre casualment menorquí, i també és casual- lloc dirigent. Malgrat l’horitzontalitat en la des de l’interès perquè la seva trajec- Fa temps que em ronda la d’Exilis forma part d’un projecte editorial ment exiliat. Va marxar d’Espanya perquè presa de decisions, malgrat el rebuig de tòria personal, encara vigorosa als 84 idea que hi ha una relació de caire personal, sense més ajuda que marxaven els seus pares, empesos per protagonismes, la meva impressió, vist anys, ens mostri una altra cara de l’exili d’inversa proporcionalitat en- la creença que és important completar-lo, la desfeta en aquella contra el feixisme des de la distància del biògraf, és que i de la lluita antifranquista, i ens situï en tre la possibilitat de demo- per a reunir les biografies llargues d’uns internacional, que ells també aspiraven Octavio era un dels referents principals l’etapa crepuscular que vivim avui. Ja sé cràcia i l’abast territorial. A trenta personatges de l’exili menorquí, que fos una guerra de revolució social. en tot aquell món que ell mateix identifica que això despert poc interès, avui, però més abast territorial, menys en el marc d’una empresa més àmplia, La rellevància històrica d’Octavio Albero- com a conspiratiu. No debades, ell havia si ens hagués de motivar l’interès de la possibilitat de democràcia; a en la que estic treballant, d’un Diccionari la no rau ni en la guerra, ni en la partida, deixat moltes coses pel camí: la casa generalitat de la gent escriuríem sobre menys abast territorial, més. Biogràfic d’uns 400 noms que van partir sinó en la lluita antifranquista. Aquesta mexicana, la feina per la que s’havia intranscendències. És una idea prou senzilla, de Menorca al final de la guerra; no són lluita ja no ho va ser, casual. En aquest preparat, la seva companya i els fills... tot Ara m’he imposat un altre repte: unir les però antagònica a la que cir- tots, perquè mai no hi ha hagut una llista sentit, és un personatge més modern, per abraçar la decisió de contribuir al final biografies de José, el pare, i Octavio, cula majoritàriament. dels que van marxar amb el Devonshire, que lliga el món de l’exili amb l’acció de la dictadura. el fill, per a descriure, el recorregut de En primer lloc, vull remarcar la matinada del 9 de febrer de 1939. contra el franquisme, no la lluita en les És cert que l’acció directa de tall lliber- l’anarquisme espanyol en els darrers el terme “possibilitat”. No es- La “menorquinitat” d’Octavio Alberola és muntanyes, ni la lluita en els casinos con- tari no ha tingut el tractament d’altres cent anys. Esper tenir prou temps, en tic descrivint cap realitat ac- un fet casual: ell va néixer a Menorca vertits en coves de l’enyorança, sinó la moviments armats contra el feixisme, aquest temps de fora hores que hi puc tual, és a dir, no estic dient perquè son pare era llavors mestre de que es va desenvolupar al llarg dels anys ja siguin de caire independentista o en dedicar. que, ara i aquí, en els territoris l’Escola Laica d’Alaior. La família vivia a seixanta i setanta, per la generació dels l’òrbita comunista; supòs que en aques- més grans hi hagi menys de- prop de l’escola, al carrer des Banyer, i fills de la guerra i que va arribar a tenir ta menysvaloració contribueix la divisió i mocràcia que als més petits, per aquells costers va viure els primers tocs d’internacionalisme precursor. enfebliment del moviment anarquista du- ni que en els petits n’hi hagi anys d’infantesa, el nostre personatge. A L’itinerari d’Alberola ens parla de la seva rant la transició i la seva transformació en més que als grans. Entre al- Alaior, avui, encara es recorda José Al- ruptura amb el món dels desterrats, en el una altra experiència històrica sense les tres coses, perquè en el marc berola com un mestre que va donar un que vivien els seus pares, ens parla de sigles que el podien unir al passat. dels estat-nació l’espai per la impuls a l’educacio integral i racionalista. l’emmirallament de processos revolucio- Per a explicar la història d’Octavio Al- democràcia és reduït en quasi L’Escola Laica d’Alaior, sostinguda per naris com el cubà, ens parla de la redes- berola he pogut comptar amb un gran tots els casos. republicans i anarquistes, bàsicament, coberta de l’Europa de la guerra freda, i informador: el propi Octavio Alberola. El Si entenem la democràcia va perllongar-se des de 1906 fins la gue- de la constatació que era necessari un vaig conèixer fa dos anys, a Ciutadella. com a vies directes de parti- rra, constituint l’experiència pedagògica compromís de vida contra la dictadura de El meu interès era que em descobrís cipació, implicació i capacitat de més llarga trajectòria en aquest camp Franco. Pens que aquest compromís no els records que podia guardar d’un al- de decisió dels ciutadans, de l’educació alliberadora; per l’escola era fruit de l’enyorança de l’antiga etapa tre llibertari d’origen menorquí, Liberto sembla prou sensat pensar hi van passar mestres com Joan Duran, republicana, amb la que sempre s’ha Callejas, al que va conèixer a Mèxic. En que en l’àmbit d’una comarca Albano Rosell, Josep Xena, José Albero- manifestat crític, sinó de la necessitat de aquella entrevista vaig comprendre la im- s’hi poden donar més oportu- la, prou coneguts en el lliurepensament. lluitar contra l’opressió material i cultural portància de l’itinerari vital i ideològic de nitats per a l’ individu-ciutadà Ells posen de manifest l’estreta relació que suposava el franquisme, amb brots l’informador i em vaig proposar la seva que en el d’un continent. Si que tenia l’anarquisme menorquí amb de repressió brutal contra els opositors i inclusió al Llibre d’Exilis. una democràcia ha de ser els corrents llibertaris catalans, iniciat en dissidents. Per l’elaboració del text hem tingut con- real, la proximitat amb els centres de decisió ha d’estar garantida. La Peli del En el fons, aquest és Crònica de l’Homenatge a Joan Peiró: l’esquema clàssic del federa- Raval lisme, així que tampoc estic dient res de nou. A partir dels 70è aniversari del seu assassinat col•lectius base que s’hagin Redacció establert, ja siguin municipis, sindicalista. L’acte va començar a les sis de ofrena floral i un minut de silenci en record Fundació Salvador Seguí barris o comarques, es creen la tarda, a la mateixa hora en què va ser del protagonista. federacions i confederacions afusellat a Paterna. També hi va haver una exposició gràfica “L per a tractar les qüestions Unes 200 persones vam estar presents a sobre l’anarcosindicalista, cooperativista, a Peli del Raval, històries de convi- E d’abast comú. Per a la resta, l dimarts 24 de juliol de 2012, al ce- l’acte d’homenatge, juntament amb la seva obrer del vidre, director del Catalunya, ... tot vència intercultural” és un projecte cada nucli s’ocupa d’allò que mentiri vell de Mataró, vam comme- filla Guillermina i altres familiars. La comis- el que va ser i fer, però per damunt de qual- col•lectiu, solidari i intercultural, un pro- li pertany. morar el 70è aniversari de l’assassinat de sió organitzadora va disposar fer un acte sevol altra cosa un exemple d’honestedat, jecte innovador, col•lectiu i solidari en el No obstant, cada dia sentim Joan Peiró i Belis, històric militant anarco- amb un parlament i lectura de manifest, una de coherència i d’esforç a seguir. qual els veïns/es del Raval de Barcelo- a parlar de centralitzar els na han escrit i rodat dues pel•lícules. nuclis de poder, d’ampliar-los L’argument ha sortit dels rumors i este- territorialment, de crear àm- reotips sobre la diversitat cultural i de la bits d’abast cada cop majors. rica i complexa convivència entre cultu- A l’estat espanyol es parla res del barri. És un projecte del Col•lectiu de retornar competències a Pasoapaso i es tracta de la primera l’estat, a nivell europeu de pel•lícula col•lectiva, intergeneracional i crear un govern comú, i fins i intercultural del Raval. tot hi ha qui s’aventura a de- A “La Peli del Raval” els integrants del fensar un govern mundial. Tot Casal Jove Atlas, Casal dels Infants això, amb la idea de fons que del Raval i veïns del barri del Raval “junts és millor”, o que per ga- s’atreveixen a explicar la seva història rantir la democràcia cal que amb un to irònic, basant-se en diferents tots siguem ciutadans del ma- rumors que existeixen en la societat so- teix òrgan. Una idea, em sem- bre la immigració, intentant transmetre bla, equivocada i enganyosa, un missatge clar: si bé tots els éssers hu- ja que l’organització de tipus mans som diferents, tenim necessitats i federal no nega la unitat, sinó inquietuds que ens uneixen i, per a poder que la construeix voluntària- conviure, és indispensable el respecte i ment i des de les necessitats coneixement de l’altre. L’adaptació ha de pràctiques. Tampoc debilita la ser recíproca. democràcia, sinó que la pos- La pel•lícula va ser presentada públi- sibilita, perquè per tal que la cament el 21 de desembre de 2011 al democràcia sigui plena no ha CCCB. de ser numèricament gegan- Per a més informació i veure la pel•lícula tina, sinó profundament prac- aneu al bloc http://lapelidelraval.word- ticable. press.com/30 Setembre de 2012
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Llibres Agenda de la TerraAdéu, a més, una estratègia per arribar-hi, Col.laborà en diferents publicacions: frustració creixent per tot allò que en-capitalisme l´empoderament popular, resultat de combinar la creació de contrapoders so- Crisol, Liberación, Fructidor, Tierra y Libertad, CNT, Iberión... on va exposar i cara no es té o no es podrà tenir mai. L’autonomia personal, el treball creatiu, Estiu 2012- estiu 2013 cials, la mobilització popular noviolenta i difondre les seves idees antiautoritàries el saber compartit en els terrenys de la15M-2031 la via electoral. per les quals va treballar amb dedicació salut i de la formació per a l’ocupació La intenció de la proposta no és cons- i de manera apassionada. de les eines al nostre abast, es veuen truir una suposada societat ideal, sinó L’ideal llibertari i l’estima per la lletra im- anul•lats progressivament per una tec- fer un canvi prou significatiu a vint o presa son incommovibles al llarg de la nologia cada vegada més allunyada de Jordi Urgell trenta anys vista perquè, d´una banda, seva vida; no així la seva trajectória vi- les necessitats immediates reals i de arribem a temps d´aturar la catàstrofe tal: Menorca, Mallorca, Barcelona, París les possibilitats d’ús de les persones; climàtica i social a què ens aboca el i, finalment, Mèxic. L cada vegada més en mans d’una elit ’Agenda de la Terra no s’assembla a capitalisme senil, i de l´altra, obrim la Menut i frágil com un jonc, lleuger d’especialistes que decideixen pel seu d’equipatge, va traçar el camí dels ho- les altres agendes. Comença a l’estiu, possibilitat de desenvolupar plenament compte els mitjans i les fins dels quals mes lliures mitjançant el seu compromís comprèn 15 mesos i no és només una societats més justes, democràtiques, s’ha de dotar la societat, reduint la par- de lliurepensador. agenda, vol ser una eina de transforma- sostenibles i pacífiques. ticipació de les persones a la de meres ció per un món més just i des del nostre El repte és difícil però no impossible, sobretot perquè ja avui existeixen milers La usuàries i consumidores. El resultat és una societat cada vegada més jerar- país. S’escriu en tres llengües minoritzades, d´experiències d´èxit, algunes descrites en el llibre, que ens demostren que és convivencialidad quitzada i més opresiva. sempre en català i esperanto, i cada Segons Ivan Illich, una societat con- any en una llengua minoritzada diferent perfectament factible viure d´una altra vivencial seria aquella que permeti -enguany l’occità-, és també una guia manera. «a tots els seus membres l’acció més cultural i activista per passar de la in- autònoma i més creativa possible, amb dignació i les consultes populars sobre Liberto ajuda de les eines menys controlables la independència a l’acció definitiva per pels altres». Per a l’autor de La Convi- Callejas, vencialidad, «la superproducció indus- construïr sense intermediaris el país del món que volem, posant a l’agendaJordi Garcia Jané l’anarquista trial d’un servei té efectes secundaris tan catastròfics i destructors com la el full de ruta per a l’autogestió d’una terra lliure.Editorial Icària, 2012, 184 pàg. incommovible superproducció d’un bé», plantejament Som els nous responsables de cons- sobre el qual basa la seva teoria dels truir un sistema econòmic just, cultural iJordi Garcia Jané és cooperativis- llindars. Segons aquesta, a partir d’un ambientalment sostenible, per a la nos-ta i participa activament en diversos determinat llindar de desenvolupa- tra terra i per a la terra de tots. I és quecol·lectius socials a Catalunya, com ment, una institució produeix precisa- ja no ens alimenten molles. Ara volemla Xarxa d’Economia Solidària (XES) ment el contrari del que, en teoria, és el pa sencer!i l’Ateneu Popular Julia Romera, de la seva finalitat. És solidària perquè amb la seva com-Santa Coloma de Gramenet. A més, és La medicina, encarregada de pal•liar pra dónes cada any el 7% del seu preuescriptor i conferenciant habitual sobre les noves malalties socials per a asse- a diferents entitats socials. Enguany alstemes d’economia solidària, democrà- gurar el funcionament de la màquina, Amics de la Bressola (escola en catalàcia participativa i alternatives socials en a la Catalunya Nord), Som lo que Sem- produeix noves malalties relacionadesgeneral. A part de nombrosos articles brem (per una Catalunya lliure de trans- amb els tractaments; mentre que el sis-per a revistes com ‘Illacrua’, ‘Nexe’ o Ivan Illich tema educatiu, encarregat d’assegurar gènics) i el CIEMEN (solidaritat amb lesel setmanari ‘Directa’, és coautor de l’adaptació de l’home a la màquina i minories i les nacions sense estat).llibres com ‘¡Abajo los muros de los Virus editorial, 2012, 200 pàg. a les seves necessitats de consum, Organitzada setmana a la vista, éscuarteles!’ (1981), ‘Amb raó, insubmis- produïx mecanicismo i ignorància. De d’any acadèmic, però comprèn 15sió’ (1989), ‘La dimensió cooperativa’ La lògica industrial no forma part so- la mateixa manera, quan la indústria mesos (de juny de 2012 a setembre(2001, 2006), ‘Economía solidaria ycrisis capitalista’ (2010) i ‘Democracia lament de les maneres de producció automobilística hegemoniza el sistema de 2013), ja que als estius esdevé unaeconómica’ (2011), aquests tres darrers d’objectes de consum, sinó que és in- de transports, acaba per dificultar la guia cultural amb els festivals catalans ipublicats a Icaria editorial. També amb herent a totes les instàncies fonamen- mobilitat. europeus més originals. A partir de set-aquesta editorial, ara publica ‘Adéu ca- tals del capitalisme contemporani. La Ivan Illich va escriure aquest llibre el embre, i acompanyades d’il•lustracions, Josep Portella Coll tecnologia en el seu conjunt, el sistema 1974, anticipant-se en la seva anàlisi hi fifuren idees per al consum respon-pitalisme. 15M-2031’.El capitalisme no funciona: és social- de transports, l’escola o el sistema sa- i els seus plantejaments a molts dels sable i l’activisme efectiu: banca ètica, Ses Voltes – CGT Menorca, nitari, tal com es van edificar al llarg del debats, com el del decreixement, avui comerç just, voluntariat lingüístic i so-ment injust, políticament antidemo-cràtic, ecològicament insostenible i 2012, 136 pàgs. segle XX, han adoptat la manera de ineludibles. Ja en ple segle XXI, quan cial, insubmissió i objecció fiscal, dretsestructuralment violent. Però hi ha al- producció industrial, basada en el crei- moltes de les estructures de funciona- lingüístics, solidaritat, salut,...ternativa? L´autor de “Adéu, capitalis- Menorquí i anarquista. Home d’idees en xement exacerbat i sense fi. Les eines ment i dominació del capitalisme indus- Disponible en tres colors (magenta, ta-me. 15M-2031” pensa que sí i per això un temps convuls i canviant. Fundador que havien d’alliberar a les persones de trial estan immerses en un col•lapse de ronja i verd clar), està produïda a Ca-proposa un esbós de model social no el 1923 de Los Solidarios (Durruti, As- l’esclavitud del treball, han acabat per difícil sortida, la proposta de La Convi- talunya i editada sobre paper reciclat,capitalista que anomena Ecodemocrà- caso, Emeterio...),”un grup anarquista, posar-les al seu servei. La productivitat vencialidad, en la qual es planteja un amb la certificació de producció soste-cia cooperativa, basat en un sistema un grup d’acció, per lluitar contra els sense límits genera una oferta contí- horitzó de societat postindustrial, ha de nible.econòmic democràtic, social i solidari, ‘pistoleros’, contra la patronal i contra nua de nous productes i serveis, que ser, mai millor dit, una eina en mans Per a més informació, punts de venda ii en un sistema polític de democrà- el govern”. sotmesos a la llei de l’obsolescència, d’aquells que busquen una transforma- per a veure’n imatges i pàgines de mos-cia participativa i inclusiva. I dibuixa, Va ser director de Solidaridad Obrera. provoquen una sensació d’escassesa i ció real i profunda. tra, aneu al web www.agendadelaterra. cat RevistesEL CORREO LIBERTARIO ROJO Y NEGRO EDUCERE LA RIUADARevista del Sindicat Federal de Correos Periòdic confederal mensual de la CGT Revista del Centre de Recursos Peda- Mitjà de comunicació popular editat alde la CGT amb l’actualitat sindical a a nivell d’estat espanyol, tota l’actualitat gògics Josefa Martín Luengo amb seu a Prat de Llobregat, política, economia, cul-l’empresa, www.cgt.es/correos/ sindical i social i les activitats i lluites de l’Espai Obert de Barcelona, promoció de tura, societat i territori a nivell local, www. la CGT, www.rojoynegro.info la pedagogia llibertària, www.espaiobert. lariuada.cat orgSetembre de 2012 31
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA PAU GOMIS, ANIMADOR DE TEATRE SOCIAL > LES PARAULES SÓN PUNYS“El Teatre de l’Oprimit és L’Hac Mor, lo sentit seràuna eina que ens acosta a derro.catla revolució total” Jordi Martí Font“El teatre de l’oprimit intenta tornar a la persona la seva dimensióteatral, provoca una revolució al nostre interior i ens prepara per J a sé que no toca desbarrar sobre la llengua i dir que al final del nostre camí hi ha cer-a la revolució col·lectiva” teses que podem explicar i dir en veu alta per tal que qui ens llegeixi agafi la llengua, les paraules i els discurs i cons- > LA FRASE... trueixi escuts per protegir-se i espases per atacar. Però si no hi ha certeses després de barricades de paper guarni- des de dades, opinions, dates i noms propis, per què escri- vim tan insistentment sobre la llengua i les diverses formes que té l’opressió amb ella? Per què perdem nits i dies reformulant teories i opinions que altres han fet i dit i donant nous sentits s paraules que, ara ja ho sabem del tot, no en tenen més enllà del que els volen donar els amos? Doncs “Ens permet perquè som així de pesats i veure’ns a caparruts. nosaltres mateixos Carles Hac Mor (1940-) de- en acció i agafar fensa, mai sol ara, el no sentit dels discursos, de les parau- perspectiva dels les i de les maneres de dir per problemes” fer front als amos no només de les parcel•les sinó sobre- tot de les nostres vides. Ja ho sé que no en tenim... però peculiaritat que està ideada i represen- a aquest col•lectiu, la simpatia i la com- el llenguatge que fem anar sí Josep Estivill - Per tota la gent que no el tada per la pròpia Amina i els seus fills, plicitat és immediata. que en té i els sentits i signi- conegui, explica’ns què és el amb la col•laboració del Forn de Teatre ficats esdevenen formes de teatre de l’oprimit i en quins Pa’Tothom, en concret de Jordi Forca- - Una representació no acaba dominació si no som capacesVagi per davant que el Pau Go- aspectes el podem diferenciar das com a director. L’obra reflecteix els necessàriament quan es diu de fer-los front amb caretesmis no es considera una perso- del teatre comercial? problemes de moltes dones immigrants l’última frase del guió, sinó antigàs i sense tancs, ambna representativa del Teatre de El teatre de l’oprimit (TO) intenta tornar a l’hora de cercar feina, ja que només que immediatament després les mans buides d’aparellsl’Oprimit (TO), sinó una de tantes a la persona la seva dimensió teatral. els hi ofereixen feines “en negre”, casi es pot activar un diàleg direc- que llencin flames però ambque es dedica a agitar les cons- El teatre convencional, des del temps sempre a la neteja, o feines amb con- te i obert amb els espectadors, els boques ardents, cremantciències en aquest món nostre on de la Grècia clàssica, instaura la cul- dicions abusives. Un fill d’Amina, Ayoub quina importància té el teatre com mai i sempre alhora.tantes persones viuen alienades tura del monòleg, separant els actors el –Hilali, era alumne del Forn de Teatre fòrum? Paraparèmics del món i deen l’engranatge d’una societat dels espectadors. El TO aposta per la i va engegar aquest projecte familiar que El Teatre Fòrum és el vessant més cone- la Terra blava, uniu-vos,capitalista i assumeixen passi- cultura del diàleg, essent públic i actors va ser representat i comentat per dife- gut del TO, on els espectadors esdeve- barregeu-vos però no calleuvament el seu rol de dominades una mateixa cosa. El teatre convencio- rents llocs i amb diferents col•lectius. nen “espectactors”. Es representa una mai! Ni quan esdevingueusense, de vegades, ni tan sols nal històricament ha transmès les idees situació d’opressió coneguda o viscuda amos de paraules encaraadonar-se o preguntar-se per la de la classe dominant, el TO busca - La pròpia creació de l’obra és i lluny d’oferir solucions des de dalt de que aquestes siguin petites iseva situació social. El TO és, en l’empoderament dels oprimits donant un procés intens que conver- l’escenari s’estableix una dinàmica de rabassudes, no calleu mai! Iaquest context, una eina per treu- veu i possibilitat de diàleg a grups si- teix els actors en autors; com participació on es poden assajar solu- deixeu que les boques abo-re a fora les opressions. lenciats. Per fer-ho ens apropiem dels es desenvolupa un assaig? cions entre tots. El teatre ens permet quin malparlars i maisentitsÉs possible, que en el cas del mitjans de producció teatrals, com una Quan es prepara una obra parlem de veure’ns a nosaltres mateixos en acció per tal que la revolta de lesPau, el seu únic mèrit sigui el forma de revolució, d’assaig de futur i coses molt dures, s’han d’activar opres- i per tant agafar perspectiva dels proble- lletres esdevingui tan grand’haver estat prou agosarat per anàlisi de la realitat. Cito a Sanjoy Gan- sions conegudes i viscudes, tant exter- mes. No es pretén educar ni dir el que que per tot arreu qui manifer-ho a Tarragona, una ciutat guly, fundador del moviment l’Art del nes com interiors (el policia que portem s’ha de fer, sols pretenem donar eines perdi la dominació i esdevin-petita i conservadora on, com Poble a l’Índia: “El TO ens acosta a la dins). Això fa que les representacions i representar unes situacions a les que gui un record de si mateix.tothom sap, és molt difícil gene- revolució total, ja que provoca una revo- siguin creïbles i que no faci falta guió, tots junts intentarem trobar sortida. Som infinits en els nostres norar alternatives. Nosaltres, no ho lució al nostre interior i ens prepara per però sí una estructura. En un assaig, a Nosaltres estudiem l’ésser humà, no el sentits, per això refem el móncreiem pas, perquè va arribar al a la revolució col•lectiva”. part de les tècniques interpretatives, es jutgem, per això demanem l’ajuda del sense el sentit que qui manaTO mitjançant l’animació socio- mira que la situació s’entengui, que sigui públic. li ha donat per tenir-nos, jacultural, els moviments socials, la - En quin moment i en quin lloc real, si està clara la motivació del opri- ho sabeu sempre, conve-passió pel teatre, la literatura, la sorgeix aquest tipus de teatre? mit, com s’estableixen les finestres de - Ens podries fer algunes reco- nientment fitxats i un darrereperformance i l’estudi de la con- Quins serien els seus fona- participació... manacions de lectures o tallers l’altre, ordenats i, sobretot,dició humana. En aquest ambient ments principals? per saber més coses sobre el callats.de passió per la creació, el teatre Aquest tipus de teatre sorgeix al Brasil - La representació posterior teatre de l’oprimit? Crideu!, Crideu ben fort!!! I node l’oprimit esdevé una altra for- als anys 60, creat i sistematitzat per Au- de l’obra no funciona com una Parlar del TO a Catalunya és parlar del calleu mai, mai dels mais!ma més d’intervenció social. gusto Boal com una forma de resistència activitat cultural de mera dis- Forn de Teatre Pa’tothom, ja que funcio-Tot i la seva versatilitat, nosaltres a la dictadura. Està inspirat en la Peda- tracció sinó que l’espectador nen des de l’any 2000 i s’ha convertit enhem volgut acostar-nos a ell per- gogia de l’Oprimit de Paulo Freire i en el també s’hi implica. Com ho fas referent obligatori, pels seus cursos i ta-què ens introdueixi una mica més Teatre Èpic de Bertolt Brecht. per aconseguir aquesta com- llers hem passat bona part dels que ensen els fonaments i l’experiència plicitat tan forta? dediquem al TO a Catalunya.del TO, en la funció terapèutica - Perquè ens en fem una idea Com he dit abans a les representacions La literatura sobre el TO és abundant,de les obres i en l’impacte que la més precisa, per què no no es parla de rés aliè, les opressions però recomano com a imprescindiblerepresentació té sovint sobre els ens comenta’ns l’argument són conegudes i patides tant pel públic “Juegos para actores i no-actores”espectadors, volem donar un ti- d’alguna obra representativa com pels actors, per això funciona la d’Augusto Boal, qualsevol dels seus al-pus de teatre encara poc conegut del teatre de l’oprimit complicitat, tots sabem de que s’està tres llibres també pot ser entenedor i for-que cal difondre’l arreu com una Una obra emblemàtica del TO podria ser parlant. Quan actues per a un col•lectiu ça útil. També recomanaria els “Escritoseina de revolta. “Amina busca feina”. Aquesta obra té la concret, plantejant una situació inherent sobre teatro” de Bertolt Brecht.