1. El Jurament dels Horacis Jacques-Louis David Museu del Louvre. París 1 784 – 1785 Neoclassicisme Jacques-Louis David (1748-1825) Oli sobre llenç 330 x 42 5 cm http://www.artcyclopedia.com/artists/david_jacques-louis.html http://www.louvre.fr
3. Tracta d'un assumpte dramàtic i moral situat en el segle VII aC. Roma i Alba Longa es disputaven el domini de l’Itàlia central. Per dirimir quina de les dues ciutats seria la vencedora decidiren que lluitarien entre ells tres germans de cada bàndol. Per par de Roma els Horacis i per part d’Alba Longa els Curiacis. Titus Livius (Tit Livi) “ AB URBE CONDITA” ( llibre I ca pítol 26) Pierre Corneille HORACE , 1640 TRAGEDIA en 5 actes dedicada al Cardenal Duc de Richelieu David presta el jurament, dels tres germans Horacis davant el seu pare, de matar els Curiacis per tal d'obtenir així la supremacia romana sobre els albans. Camil·la, promesa d'un dels tres Curiacis, desconsolada, plora simultàniament la pèrdua del seu enamorat i dels seus germans que marxen al combat. « Vés-te’n amb el teu amor frustrat, amb el teu promès, sense recordar els teus germans morts i el que encara viu, sense recordar la teva pàtria. Així morís qualsevol romà que plori la mort d’un enemic».
4. perspectiva lineal L’enrajolat del terra i les parets proporcionen una perspectiva lineal que té com a punt de fuga el jurament (les mans alçades dels tres germans i les tres espases alçades del pare).
5. escenari sobri i poc profund (una portalada amb tres arcs de mig punt sobre dues massisses columnes d’ordre toscà) cada arc conforma un grup compositiu pare amb les espases tres germans Horacis les dones i els nens centre compositu Composició racional (simètrica i equilibrada) vestits com antics romans
6. David hi va afegir una dona vídua amb un infant, segurament un recurs per afegir dramatisme a l’escena, ja que no apareixen en els relats clàssics. Curiositat
7. dibuix precís contorns nítids modelat escultòric equilibri de color: vermell, gris, ocre (Les dues tonalitats blanquinoses situades a l’extrem del llenç) cromatisme sobri supeditat al dibuix Línia i color roig de la túnica color de passió però també de la sang que es vessarà gran naturalisme pinzellada es llisa
8. llum freda focus lumínic plenament raonat situat a l’extrem superior esquerra fora del quadre Llum ombres allargassades projectades en el paviment espai molt fred, sense atmosfera
9. un altre quadres d’història antiga que van provocar gran entusiasme El Rapte de les Sabines 1799
10. va posar els seus pinzells al servei dels ideals revolucionaris Mort de Marat 1793
12. Per el Neoclassicisme l’art Rococó és banal, frívol i decadent. Fragonard “El gronxador” Estil Rococó
13.
14. L’art clàssic es va veure revitalitzat per les descobertes de les ciutats petrificades pel Vesubi (Herculà (1738) i Pompeia (1748) Winckelmann Arqueòleg i teòric alemany que es convertí en el teòric del Neoclassicisme El 1764 publica ”Historia de l'Art a l’Antiguitat”. Circumstàncies que afavoreixen l’estil neoclàssic Important bibliografia arqueològica Els artistes van retorna a les fons clàssiques i a l’Antiguitat grecoromana
15. Porta de Brandemburg. Berlín Capitoli de Washington Museo del Prado. Madrid Columna plaça Vendôme. París Porta d’Alcalà. Madrid Arc de l’Étoile. París British Museum. Londres. Es recuperen els ordres arquitectònics, els frontó i el predomini de la línia recta. També es recupera els arcs de triomf romans i les grans cúpules de l’art romà i renaixentista. Arquitectura
16. Ingres Banyista de Valpinçon 1808 La gran odalisca 1814 Ingres Jean Dominique Auguste Ingres
