Your SlideShare is downloading. ×
0
07 El jurament dels Horacis
07 El jurament dels Horacis
07 El jurament dels Horacis
07 El jurament dels Horacis
07 El jurament dels Horacis
07 El jurament dels Horacis
07 El jurament dels Horacis
07 El jurament dels Horacis
07 El jurament dels Horacis
07 El jurament dels Horacis
07 El jurament dels Horacis
07 El jurament dels Horacis
07 El jurament dels Horacis
07 El jurament dels Horacis
07 El jurament dels Horacis
07 El jurament dels Horacis
07 El jurament dels Horacis
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

07 El jurament dels Horacis

7,871

Published on

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
7,871
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
15
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. El Jurament dels Horacis Jacques-Louis David Museu del Louvre. París 1 784 – 1785 Neoclassicisme Jacques-Louis David (1748-1825) Oli sobre llenç 330 x 42 5 cm http://www.artcyclopedia.com/artists/david_jacques-louis.html http://www.louvre.fr
  • 2. Dibuix preparatori 1782
  • 3. Tracta d'un assumpte dramàtic i moral situat en el segle VII aC. Roma i Alba Longa es disputaven el domini de l’Itàlia central. Per dirimir quina de les dues ciutats seria la vencedora decidiren que lluitarien entre ells tres germans de cada bàndol. Per par de Roma els Horacis i per part d’Alba Longa els Curiacis. Titus Livius (Tit Livi) “ AB URBE CONDITA” ( llibre I ca pítol 26) Pierre Corneille HORACE , 1640 TRAGEDIA en 5 actes dedicada al Cardenal Duc de Richelieu David presta el jurament, dels tres germans Horacis davant el seu pare, de matar els Curiacis per tal d'obtenir així la supremacia romana sobre els albans. Camil·la, promesa d'un dels tres Curiacis, desconsolada, plora simultàniament la pèrdua del seu enamorat i dels seus germans que marxen al combat. « Vés-te’n amb el teu amor frustrat, amb el teu promès, sense recordar els teus germans morts i el que encara viu, sense recordar la teva pàtria. Així morís qualsevol romà que plori la mort d’un enemic».
  • 4. perspectiva lineal L’enrajolat del terra i les parets proporcionen una perspectiva lineal que té com a punt de fuga el jurament (les mans alçades dels tres germans i les tres espases alçades del pare).
  • 5. escenari sobri i poc profund (una portalada amb tres arcs de mig punt sobre dues massisses columnes d’ordre toscà) cada arc conforma un grup compositiu pare amb les espases tres germans Horacis les dones i els nens centre compositu Composició racional (simètrica i equilibrada) vestits com antics romans
  • 6. David hi va afegir una dona vídua amb un infant, segurament un recurs per afegir dramatisme a l’escena, ja que no apareixen en els relats clàssics. Curiositat
  • 7. dibuix precís contorns nítids modelat escultòric equilibri de color: vermell, gris, ocre (Les dues tonalitats blanquinoses situades a l’extrem del llenç) cromatisme sobri supeditat al dibuix Línia i color roig de la túnica color de passió però també de la sang que es vessarà gran naturalisme pinzellada es llisa
  • 8. llum freda focus lumínic plenament raonat situat a l’extrem superior esquerra fora del quadre Llum ombres allargassades projectades en el paviment espai molt fred, sense atmosfera
  • 9. un altre quadres d’història antiga que van provocar gran entusiasme El Rapte de les Sabines 1799
  • 10. va posar els seus pinzells al servei dels ideals revolucionaris Mort de Marat 1793
  • 11. Coronació de Napoleó 1805-1807 fou el pintor de cambra de Napoleó
  • 12. Per el Neoclassicisme l’art Rococó és banal, frívol i decadent. Fragonard “El gronxador” Estil Rococó
  • 13. El Neoclassicisme <ul><li>Segona meitat del segle XVIII fins els primers anys del segle XIX. </li></ul><ul><li>S’identifica amb la Il·lustració . Moviment cultural que amb l’objectiu de recuperar el “bon gust” critica el gust decadent de la noblesa. </li></ul><ul><li>Pels Il·lustrats, la raó triomfa sobre els sentiments. Es proposaven d&apos;il·luminar la humanitat amb les llums de la raó. </li></ul><ul><li>Hi ha un retorn a l’antiguitat clàssica i al Renaixement. Es recerca l’harmonia, la bellesa ideal, la simetria i les proporcions, l’equilibri i la mesura. </li></ul><ul><li>Les Acadèmies vetllaran que les obres siguin ajustades als cànons de bellesa i a través dels Salons l’obra d’art es difondrà. </li></ul><ul><li>L’art ha de ser un mitjà per canviar el món . Ha de transmetre pautes de conducte, ha d’exaltar virtuts com l’abnegació, el sacrifici i la noblesa de sentiments. </li></ul>L’art de la Revolució i de Napoleó
  • 14. L’art clàssic es va veure revitalitzat per les descobertes de les ciutats petrificades pel Vesubi (Herculà (1738) i Pompeia (1748) Winckelmann   Arqueòleg i teòric alemany que es convertí en el teòric del Neoclassicisme El 1764 publica ”Historia de l&apos;Art a l’Antiguitat”. Circumstàncies que afavoreixen l’estil neoclàssic Important bibliografia arqueològica Els artistes van retorna a les fons clàssiques i a l’Antiguitat grecoromana
  • 15. Porta de Brandemburg. Berlín Capitoli de Washington Museo del Prado. Madrid Columna plaça Vendôme. París Porta d’Alcalà. Madrid Arc de l’Étoile. París British Museum. Londres. Es recuperen els ordres arquitectònics, els frontó i el predomini de la línia recta. També es recupera els arcs de triomf romans i les grans cúpules de l’art romà i renaixentista. Arquitectura
  • 16. Ingres Banyista de Valpinçon 1808 La gran odalisca 1814 Ingres Jean Dominique Auguste Ingres
  • 17. El bany turc 1862 Ingres

×