1. EL CINEMA I EL LLENGUATGE
EL LLENGUATGE NATURAL HUMÀ
AUTORS: Paula Rodríguez
Miguel Ángel Cantallops Campillejo
ESTUDIS: Grau en Educació Primària
PROFESSOR: Joan Carles Simó Artero
CURS: 4t Grup2 Mitjà2
ASSIGNATURA: 22131 Habilitats Lingüístiques per
a l’Ensenyament Aprenentatge de la Llengua
Catalana
3. 3
1. INTRODUCCIÓ
1.1. TITOL DE LA UNITAT DIDÀCTICA
―El cinema i el llenguatge‖.
1.2. INTRODUCCIÓ
Iniciem aquesta unitat didàctica amb una frase que hem trobat als apunts de
l’assignatura i que ens ha semblat idònia, a més de ser el punt de partida que
ens ha conduït a tractar aquest tema. És una cita de Sapir (1921=1985:13) i
diu: ―El llenguatge és un mètode purament humà i no instintiu de comunicar
idees, emocions i desigs mitjançant un sistema de símbols produïts
voluntàriament‖. Analitzant aquesta frase, considerem que el llenguatge es
considera massa abstracta com per aprofundir molt en les qüestions referides a
la llengua, de manera, que aprofitant la poca reflexió que es fa a les escoles
sobre aquest tema, hem dissenyat la present unitat didàctica amb l’objectiu
fonamental de conèixer i treballar les particularitats del llenguatge;
fonamentalment el llenguatge humà. Amb això no ens referim exclusivament al
llenguatge parlat o escrit, sinó al llenguatge natural per al qual estem
biològicament predisposats i que aprenem gràcies al fet de formar part d’una
societat.
Es tracta doncs, del nostre llenguatge natural, el qual ens permet la
comunicació entre els ésser humans i que ens faculta no tan sols per a
l’intercanvi d’informació, sinó també com la manera de reorganitzar les nostres
idees i la realitat que ens envolta. Es tracta d’un fet, que ha originat la nostra
evolució respecte d’altres espècies (organització del treball, construcció del ―jo‖
personal, comunicació, capacitat de pensament, de mentir...), fins arribar al que
som ara.
Aquesta proposta, anirà dirigida a l’alumnat de 6é de primària (tercer cicle),
a una classe composada per 24 alumnes, amb un nen amb Trastorn per
dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH), quatre estrangers i dos nouvinguts.
La resta són peninsulars, amb una mínima majoria de nens d’origen balear. Així
doncs, encara que ens trobem davant d’una aula heterogènia amb alumnes
4. 4
que aprenen a diferents ritmes, la majoria dels seus integrants formen un grup
amb un bon ambient a l’aula.
Normalment, els nostres alumnes, com la majoria d’escolars de les nostres
illes, no tenen clar que el llenguatge és un sistema format per un conjunt de
signes (que remeten a un significat) i que combinant aquests signes mitjançant
unes regles jerarquitzades, és poden crear un nombre infinit de missatges. A
més, aquestes combinacions provoquen que puguem crear noves
construccions que no havíem vist mai. Una situació que ens ha ajudat a un
desenvolupament superior al d’altres espècies. Perquè encara que els animals
utilitzin cadascun un sistema de comunicació característic, cap no arriba a la
complexitat del nostre.
Al llenguatge natural humà hi trobem diferents sistemes de comunicació
(llenguatge oral, escrit, corporal, etc.), dels quals, en moltes ocasions, ni en
som conscients de la seva importància. De manera, que per fer aquest
apropament al llenguatge, farem servir aquests sistemes de comunicació, per a
què els nostres alumnes assimilin que una cosa és el llenguatge i l’altra, el
sistema que fem servir per transmetre’l.
Seguint la línia dels sistemes de comunicació, cal dir que la continuació de la
cita de Sapir (1921, citat per Tuson, 2003:21) diu: ―Aquests símbols són en
primer lloc, auditius, i son elaborats pels denominats òrgans de la parla‖. De
manera, que farem veure als nostres alumnes les avantatges de la llengua oral
preponderant per damunt les altres i que els altres sistemes de comunicació,
encara que tenen una gran importància a les nostres vides, sorgeixen com una
conseqüència de la llengua parlada.
Finalment, també farem referència a la clara importància de l’evolució del
llenguatge amb el pas dels anys, provocada, principalment, per l’evolució dels
seus parlants. D’aquesta manera veurem, com totes les llengües sofreixen una
mutabilitat que les fan evolucionar en funció del temps, de les necessitats i de
les cultures.
5. 5
1.3. JUSTIFICACIÓ
Començarem aquesta justificació dient que és curiós el detall, de què només hi
trobem dues mencions directes sobre aquest tema al Decret que estableix el
Currículum de l’Educació Primària a l’annex de l’àrea de Llengua Catalana i
Literatura. Ambdues, expliquen la importància de l’expressió de l’ésser humà i
als aspectes que afecta, així com el fet que no es tracta únicament d’apropiar-
se d’un sistema de signes, sinó que va més enllà. De manera, que la justificació
curricular per tractar aquest tema existeix, però quan arribem a la part dels
objectius o els continguts, no hi trobem res que hi faci referència. Això no
significa que actuem en cap moment al marge del currículum, sinó que hi ha
molts continguts d’aquest, que es treballaran a les activitats que hem plantejat.
De manera, que pensem per l’explicat anteriorment, que és important realitzar
un apropament al llenguatge natural humà pel poc aprofundiment que sembla
ser que es realitza a les escoles. Però que a la vegada, treballarem continguts i
objectius reflectits al currículum.
Per altra banda, des de el punt de vista de la nostra evolució competencial, en
el moment en què naixem, encara que ho fem de manera inconscient, utilitzem
tècniques per a comunicar-nos. Tenim l’exemple del nadó que plora perquè té
gana i d’aquesta manera aconsegueix menjar, que posteriorment assenyala
objectes per a què l’adult li faci arribar (protoimpertatius) i evoluciona per
començar a gesticular els seus primers sons i paraules. Tots som conscients de
què aprenem el llenguatge humà, d’una manera natural, sense qüestionar-nos
els símbols de l’idioma del qual l’aprenem. Uns símbols que es troben
relacionats amb un significant, degut a un sistema arbitrari i que la majoria de
gent, no es sol plantejar el seu funcionament, origen o estructura. Però l’esser
humà ha evolucionat amb un llenguatge, que l’ha convertit en l’espècie
dominadora del planteta. I aquest llenguatge, és fa servir de diferents sistemes
per a du a terme el seu ús i comunicació.
Els diferents sistemes de comunicació han format part de l’evolució l’ésser
humà i les diferents troballes arqueològiques així ho demostren. De manera
que el llenguatge i la comunicació és existent allà on l’home hi és present. Així
que gràcies al llenguatge, ens hem pogut comunicar de forma conscient amb
6. 6
altres persones i els hem transmès les nostres idees o emocions. A diferència
dels animals, que tenen un sistema instintiu de comunicació, nosaltres,
posseïm el llenguatge que es manifesta en diferents formes, és a dir, el
llenguatge ens permet comunicar-nos de maneres molt diferents, en funció de
la nostres condicions particulars i culturals.
De manera que creiem que és important pels alumnes conèixer les
particularitats, d’un sistema el qual han adquirit sense, pràcticament, esforç i
que els permeten definir-se com a persones. Un sistema d’una gran complexitat
i és aquesta complexitat, el que ens fa únics.
Però pensem que és important que els escolars entenguin que, encara que el
llenguatge és el mateix per a tots, cada persona o individu, per les seves
condicions particulars, és diferent, de manera que tenim maneres distintes
d’entendre, processar i interpretar les diverses informacions que ens arriben.
Amb això, volem dir que el nostre comportament també variarà en funció de les
nostres característiques personals, contextuals, socials i culturals. Amb
l’objectiu de què els nostres alumnes coneguin les parts o singularitats que
converteixen al llenguatge de l’esser humà en únic i diferent a totes les altres
espècies, fa que iniciem el nostre ―petit projecte‖.
7. 7
1.4. DESENVOLUPAMENT
Per explicar les particularitats del llenguatge humà, ho farem marcant sis ítems
que defineixen el nostre sistema, demostrant les seves característiques,
avantatges i possibilitats:
a) Sistema que serveix per comunicar.
És evident que el llenguatge humà
sorgeix com un sistema per comunicar-
se, per transmetre informació. De
manera, que serveix per establir una relació entre individus que formen
part d’una societat. Però per establir aquesta comunicació, cal l’ús d’un
conjunt de signes (símbols, senyals, sons, gestos...). Normalment, ho
fem utilitzant sons però ens podem valer de molts altres sistemes com
l’escriptura o els moviments del nostre cos. De fet, diverses tribus indies
de les planes dels Estats Units que no tenien el mateix idioma,
compartien un sistema de comunicació corporal molt desenvolupat i
complex.
b) Capacitat no instintiva (o voluntària).
Encara que estem predisposats
genèticament per adquirir el llenguatge
humà, és un sistema après. Ho podem
observar en el fet, de què a distints
països parlen diferents idiomes, però els animals en aquests indrets
lladren, miolen, piulen o bramen igual. Els lleons no van a l’escola, sinó
que neixen sabent per instint a rugir per la necessitat de supervivència
de l’espècie.
c) Sistema de signes. Els signes lingüístics
poden ser sons, gestos, senyes,
símbols... Aquests signes són utilitzats per
expressar, per comunicar una missatge.
Un signes que no apareixen per si sols,
sinó que son combinats amb altres signes, formant part d’un sistema.
8. 8
d) Sistema arbitrari. Un concepte o fet molt
important, és que els signes lingüístics són
arbitraris. És a dir, foren creats en un
moment donat en el temps, de manera que
un significant es relacionés amb un significat. Però en el moment en què
aquesta relació arbitraria s’estableix com una norma convencional,
aquesta arbitrarietat desapareix per convertir-se en el que és habitual.
e) Sistema que ens permet produir
l’abstracte (emocions o creativitat)
o del propi llenguatge. El llenguatge
ens proporciona la facultat per poder
comunicar els propis pensaments o sentiments. Ens permet, com
individus, a pensar de manera diferent, a crear situacions mentals
inventades o a referir-nos a situacions abstractes com l’amor. El
llenguatge humà és un poderós instrument de coneixement, que ens
permet referir-nos a coses, situacions o sentiments, en l’absència
d’aquests. Així com a utilitzar al llenguatge per referir-nos al propi
llenguatge.
f) El llenguatge humà és històric.
Això vol dir que evoluciona
constantment, es pot dir que
posseeix vida, ja que, en certa
manera, sofreix els canvis i
transformacions dels éssers vius. Encara que el seu desenvolupament
es troba condicionat per les necessitats de les persones i, sobretot, de la
societat. Això fa que s’afegeixin o adoptin noves paraules, així com que
en desapareguin d’antigues o poc utilitzades.
Per dur a terme les activitats vinculades als ítems que hem explicat, ens farem
valer de diferents sistemes de comunicació.
El llenguatge corporal (o mímica), que es caracteritza per un conjunt
de senyals no verbals, que implica la utilització de diferents moviments
del cos, postures o gestos.
9. 9
El llenguatge oral o verbal, és el que fa servir un sistema de sons que
arriba relativament lluny i que és el més utilitzat. A més, és el més
utilitzat gràcies al suport que rep per part d’altres elements
extralingüístics com poden ser els gestos, prosòdia, etc. D’aquesta
manera la llengua oral és més enriquidora gràcies a aquesta emotivitat i
expressivitat que asseguren l’eficàcia de l’acte comunicatiu.
El llenguatge escrit, en el que farem servir diferents vessants per a què
els alumnes comprenguin que el nostre sistema d’escriptura esta adaptat
a les característiques de la nostra llengua i cultura, però que existeixen
molts d’altres sistemes d’escriptura diferents al nostre i que contenen les
seves peculiaritats.
La següent graella ens mostra quin sistema utilitzarem per a cada ítem.
ÍTEM SISTEMA
a) Sistema que serveix per comunicar Llenguatge corporal o mímica
b) Capacitat no instintiva (o voluntària) Llenguatge oral (també escrit)
c) Sistema de signes. Llenguatge escrit
d) Sistema arbitrari Llenguatge oral i escrit
e) Sistema que ens permet produir
l’abstracte (emocions o creativitat) i parlar
el propi llenguatge.
Llenguatge oral
f) El llenguatge humà és històric Llenguatge escrit
Aquest serà l’enfocament que li donarem a la present unitat didàctica, fent un
recorregut pels diferents sistemes de comunicació entre els éssers humans,
establint les seves connexions i arribant al sistema més complet i que és
present a totes els pobles o races: el llenguatge oral.
2. OBJECTIUS
10. 10
En principi, l’objectiu general i principal de la unitat didàctica seria:
- Introduir a l’alumne al llenguatge natural humà i els seus aspectes
generals per la seva influència en la història de la humanitat i que ens
permet representar el món en que vivim.
Els objectius curriculars que ens hem proposat aconseguir a partir d’aquesta
unitat didàctica són els següents:
- Expressar-se oralment i per escrit de manera adequada en els diversos
contextos de l’activitat social i cultural per satisfer necessitats de
comunicació i explorar camins que desenvolupin la sensibilitat, la
creativitat i l’estètica.
- Participar en diverses situacions de comunicació i utilitzar la llengua de
manera adequada en l’activitat social i cultural, aplicant les regles
bàsiques de la comunicació i adoptant una actitud respectuosa i de
cooperació, per prendre consciència dels propis sentiments i idees i per
controlar la pròpia conducta.
- Emprar els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la
informació i la comunicació per obtenir, interpretar i valorar informacions
de diversos tipus i opinions diferents i com a instrument de treball i
aprenentatge.
- Posar en pràctica hàbits i estratègies que permetin tant l’activitat
individual com l’aprenentatge cooperatiu, col·laborant activament i amb
responsabilitat en el treball en grup.
Cal destacar que aquests objectius poden ser modificats en funció del ritme del
grup i de l’assoliment dels coneixements per part de l’alumnat; per tal
d’aconseguir un aprenentatge més profund.
3. CONTINGUTS
11. 11
Bloc 1. Escoltar, parlar i conversar
- Participació de manera activa i cooperadora en situacions comunicatives
de relació social; respectant les normes que regeixen la interacció oral.
- Producció de missatges escrits propis dels mitjans de comunicació, per
oferir informació.
- Valoració i anàlisi dels mitjans de comunicació i les seves finalitats
socials.
- Interès per expressar-se oralment de manera correcta, amb exposició
clara i fent ús d’estratègies que facilitin la comprensió dels missatges
orals i en potenciïn l’expressivitat.
- Actitud de cooperació i de respecte en les situacions d’aprenentatge
compartit mitjançant la participació, les aportacions i la manifestació de
l’opinió pròpia amb respecte per les idees, opinions i coneixements dels
altres.
Bloc 2. Llegir i escriure
- Utilització de manera dirigida les tecnologies de la informació i la
comunicació per a la localització, selecció i organització d’informació.
- Interès per la cura, qualitat i creativitat dels textos escrits, aplicant
normes ortogràfiques.
- Valoració l’escriptura com a eina de comunicació i relació social
d’aprenentatge, d’obtenció d’informació i com a mitjà de resolució de
problemes.
Bloc 4. Coneixement de la llengua
- Identificació de diferents tipus de situacions comunicatives i de les
relacions entre els elements del context de situació i les formes
lingüístiques que es manifesten en els discursos orals i escrits.
4. COMPETÈNCIES
12. 12
Aquesta proposta és centrarà, especialment, en la competència en
comunicació lingüística, encara que també es treballaran altres competències
com la social i ciutadana, ja que l’alumne gràcies al llenguatge comprendrà la
realitat social, reflexionant i essent crític sobre la societat que ens envolta.
També treballarà la competència per aprendre a aprendre, degut a que
cercarem que sigui conscient dels processos d’aprenentatge. Cercarem que
acceptin l’error i aprenguin d’ells. Sobretot cercarem, aprendre de i amb els
altres. Però totes les competències es potencien a partir d’una sèrie de
dimensions i nosaltres treballarem les següents:
Saber ser:
- Acceptar i realitzar crítiques amb esperit constructiu.
- Tenir confiança en si mateix per expressar-se oralment i per escrit.
Saber aprendre:
- Analitzar els sistema de la llengua i reflexionar-hi per comprendre’n els
usos i el funcionament.
Discursives:
- Parlar en públic amb seguretat i confiança.
- Emprar i interpretar codis i habilitats lingüístiques i no lingüístiques de
forma activa i efectiva.
5. METODOLOGIA
13. 13
Per desenvolupar aquest apartat, en primer lloc, nosaltres no creiem en aplicar
un sol mètode d’ensenyament-aprenentatge. De manera, que ens decantem
per una metodologia eclèctica, que combina diferents mètodes segons les
circumstàncies i les característiques dels alumnes, utilitzant els sistema més
adequat per a cada situació determinada.
Continuant amb la línia anterior, dir que la metodologia predominant serà la de
caire constructivista, en la que partirem dels conceptes que els alumnes ja
tenen per anar amb un procés de bastida, construint els nous aprenentatges
sobre els que ja posseeix. Amb aquesta línia, cal dir que la funció del docent
serà en un primer moment la d’un adult que dirigeix als alumnes, per anar
agafant el rol de guia. D’aquesta manera els alumnes aniran agafant les regnes
del seu aprenentatge i, la majoria de les vegades, treballant en grup i rebent un
suport mutu. Creiem que és una bona manera per fomentar que l’alumne arribi
a la Zona de Desenvolupament Potencial, gràcies a la col·laboració dels
companys i les orientacions del mestre. A més, considerem que ajudarem a
augmentar la qualitat dels aprenentatges, fent-los més significatius, ja que en la
majoria d’activitats partirem dels seus interessos.
També cercarem crear una dinàmica que sigui lúdica (en aquest cas la
temàtica del cinema), activa i participativa. Per dur-ho a terme és necessari
tenir en compte les característiques dels alumnes. Des de la perspectiva
docent, sabem que l’educació que regeix avui dia les aules de la nostra
Comunitat és intercultural, al mateix temps que bilingüe. Per aquest motiu,
considerem imprescindible l’ensenyament de les llengües des d’una
perspectiva àmplia, enriquidora i facilitadora de l’aprenentatge. Per aconseguir-
ho, utilitzarem una dinàmica a l’aula totalment comunicativa; ja que no hi ha
millor aprenentatge que el de vivenciar i experimentar per un mateix. Utilitzarem
grups de treball heterogenis en els quals tots podran aportar els seus punts de
vista i treballaran en funció de les potencialitats de cadascun. Així doncs, la
tasca fonamental que hauran de realitzar els alumnes serà la d’elaborar i
utilitzar estratègies lingüístiques en tots els seus àmbits i sentits, per tal de fer-
los partícips de totes les possibilitats que tenen les llengües per si mateixes.
14. 14
Per altra banda, considerem a les famílies un factor molt important en
l’educació dels alumnes, de manera que els tindrem informades de tot el que
anem fent i treballant. Proporcionarem ajuda a aquelles famílies que es trobin
desorientades i necessitin ajuda en l’educació dels seus fills, proporcionant la
informació necessària per dur a terme una tasca de reforç a casa.
A més a més, pensem que a l’edat escolar és necessari l’aprenentatge d’una
bona adquisició del llenguatge en totes les seves dimensions i assimilant el
valor real de la llengua. Serà la manera que permetrà als nostres alumnes
explicar, informar, exposar i investigar; per arribar d’aquesta manera, al
desenvolupament potencial dels seus coneixements.
Finalment, també cal esmentar que tindrem que compte els coneixements
previs de cadascun dels alumnes, ja que a l’hora d’avaluar no tots arribaran al
mateix nivell però segur que tots ells hauran après en funció de les seves
possibilitats.
6. ACTIVITATS
15. 15
1) ACTIVITAT INICIAL (una sessió)
Aquest activitat inicial, consistirà en demanar als nostres alumnes si saben el
què és el llenguatge natural humà.
Agrupació:
Activitat en gran grup i, posteriorment, agrupacions de 5 alumnes.
Objectiu:
- Assimilar la concepció de la idea del que és el llenguatge natural humà.
Descripció de l’activitat:
Plantejarem als nostres alumnes la valoració que tenen del llenguatge natural
humà i si el sabrien definir i quines característiques creuen que posseeix.
Tractarem de fer una pluja de idees, en la que tothom hi haurà d’aportar
qualque cosa. Analitzarem el llenguatge més enllà dels idiomes, llenguatge
oral o escrit. És tractarà de què comencin a veure la gran dimensió que té el
llenguatge, les seves capacitats i utilitats. Serà una valoració mútua per fer un
apropament aprofitant aquells conceptes que puguin tenir i mirar de treballar
sobre ells. Els posarem en grup i els demanarem que cada un faci un recull de
les característiques que defineixin el llenguatge. Evidentment, mirarem que
s’apropi als ítems que ja hem preparat, però valorarem les aportacions dels
alumnes i les tindrem en compte, de manera que si hem d’afegir més ítems els
incorporarem per a què es sentin identificats amb el treball que farem. Així
quedarà configurada la tasca per a la nostra Unitat Didàctica.
2) ACTIVITAT “El cinema mut” (una sessió)
Aquesta activitat servirà per explicar el primer ítem de la nostra Unitat
16. 16
Didàctica. De manera, que explicarem que el llenguatge és un sistema que
serveix per comunicar-se. Ho farem mitjançant el llenguatge corporal, en
aquest cas, utilitzarem el recurs del cinema mut.
Agrupació:
Aquesta activitat es realitzarà en grups de cinc
Objectiu:
- Treballar el llenguatge no verbal, com a via alternativa de comunicació.
- Augmentar l’autoestima dels infants.
Descripció de l’activitat:
Farem una petita introducció al tema, demanant quins diferents sistemes de
comunicació tenim les persones. La idea és que enumerin tot allò que se’ls
ocorri i ho anem analitzant entre tots.
Després visualitzarem una escena de la pel·lícula The kid de Charles Chaplin
(https://www.youtube.com/watch?v=u2WHbQ9n6bE). Una vegada haguem vist
el vídeo, farem les agrupacions esmentades i el repartirem, a cada grup, el
dibuix d’una situació quotidiana (un senyor que compra a un mercat, una
persona que puja en un autocar, una dona embarassada que rep ajuda per
creuar el carrer...). Els diferents grups, hauran de representar una escena a la
resta de companys amb l’absència de la comunicació oral. És a dir, utilitzant el
llenguatge corporal, ja sigui d’una forma semblant a la de la pel·lícula
visualitzada o com ells desitgin i creguin que pot quedar més clar pels altres.
Així doncs, cada grup tindrà 10 minuts per assetjar el dibuix que li ha tocat,
quin personatge interpreta, com es poden representar determinades
situacions, llocs... Una vegada hagi passat aquest temps, aniran sortint grup
per grup i faran la seva actuació, mentre que el públic haurà d’esbrinar de
quina situació es tracta o que succeeix, a partir de la mímica, dels gestos, dels
moviments, etc. que facin els seus companys.
D’aquesta manera els emissors podran comprovar el grau de complexitat que
17. 17
adquireix l’acte comunicatiu sense presencia de la llengua oral i els receptors
podran comprovar la dificultat de desxifrar el missatge només a partir de la
l’expressió corporal.
3) ACTIVITAT “El poder de la mentida” (dues sessions)
El fet de que el llenguatge sigui no instintiu atorga a l’ésser humà la llibertat
total i absoluta d’expressió. Això provoca que l’ús que en fem d’ell no està regit
per cap força natural, i que per tant podem utilitzar-lo per pensar, recordar o
socialitzar-nos. No obstant, és precisament aquest fet el que també ens
permet la voluntarietat de dir o no la veritat en totes les situacions
comunicatives de la nostra vida. Per tant, en la següent activitat treballarem
aquesta capacitat de mentir, que és exclusivament humana i que està a l’abast
de tots els humans.
Agrupació:
Aquesta activitat es realitzarà en grups de cinc.
Objectiu:
- Entendre que el llenguatge humà, a diferència d’altres espècies, no és
instintiu.
Descripció de l’activitat:
Plantejarem als nostres alumnes si creuen que els animals tenen la nostra
capacitat per parlar o comunicar-nos sobre allò que volem o en canvi creuen
que estan condicionats pel seu instint. A continuació, visualitzarem un vídeo de
la pel·lícula The invention of lying de Ricky Gervais i Mathew Robinson
(https://www.youtube.com/watch?v=uTcjxjrClUM), que tracta sobre una
societat idíl·lica en la qual no existeix la mentida i una persona descobreix com
mentir.
18. 18
Els demanarem si s’han adonat o plantejat en qualque moment que el
llenguatge és una poderosa eina capaç d’aconseguir fer canviar la mentalitat
de la gent o fer-los veure les coses d’una manera diferent.
Després de la teorització, repartirem un diari diferent a cada grup de feina i
hauran de cercar quatre noticies que els cridin l’atenció. Dues d’aquestes
noticies, les escriuran a un paper posant el títol amb una breu descripció del
succés. A les altres dues noticies, també hi posaran el títol i una breu
descripció, però canviaran el que vulguin (personatges, el que ha succeït, el
lloc...), de manera que la noticia ja no serà real, és a dir, mentiran. Un cop
hagin acabat, un membre de cada grup, llegirà les seves noticies, és a dir, farà
servir el llenguatge oral com a sistema de comunicació, donant la major
credibilitat possible a les seves noticies. Els companys hauran d’esbrinar
quines noticies diuen la veritat i quines són mentida.
Una vegada que els companys hagin esbrinat quines notícies són inventades
han d’explicar en què ho han notat, i els autors hauran d’explicar com l’han
feta, si han agafat una del diari i han canviat dades, si l’han inventat totalment
ells, si han canviat els personatges... Cal destacar que cada grup haurà de
tenir un mínim d’un diari per poder tenir accés a diverses informació i que
puguin triar-ne les que vulguin.
Una vegada tots els grups hagin acabat farem un debat a classe per
reflexionar amb els alumes si els ha semblat fàcil o no dissenyar mentides, si
els hi sembla que els mitjans de comunicació utilitzen la mentida a l’hora
d’informar-nos o si creuen que totes les notícies del diari han succeït de la
manera que estan escrites. Cercarem que s’adonin de què la realitat es pot
contar de diferent manera en funció dels interessos i punts de vista, de manera
que hi pot haver diferents versions. És interessant saber si els hi ha costat
posar-se d’acord a l’hora de realitzar la mentida o si creuen que és fàcil
detectar quan una persona ens menteix. I, sobretot, si pensen que els animals
poden fer el mateix.
4) ACTIVITAT “El llenguatge misteriós” (una sessió)
A diferencia de la llengua oral, l’ésser humà no és capaç de fer servir la
19. 19
llengua escrita de manera ―natural‖. Això és degut a que aquesta es troba
regida per unes normes i uns codis arbitraris que han de ser apresos per
poder utilitzar-la correctament. Aquest és el motiu pel qual hem plantejat la
següent activitat, en la qual els alumnes hauran de crear un sistema de
comunicació escrit. Cadascun dels grups crearà el seu propi mètode
d’escriptura, donant-li el sentit que ells trobin adient a cadascun dels grafemes
que triïn.
Agrupació:
Aquesta activitat es realitzarà en grups de cinc.
Objectiu:
- Entendre que el llenguatge és composat per un sistema de signes.
Descripció de l’activitat:
Veurem una petita escena de la pel·lícula Stargate de Roland Emmerich
(https://www.youtube.com/watch?v=ABD9XtpQZxA&list=PLE3C1808FCEEED1
2F), en la qual el protagonista desxifra un sistema escrit el qual desconeixia i es
interessant comprovar que, encara que es capaç d’entendre els signes, no en
coneix la seva pronunciació. Això vol dir que la parla també és un sistema de
signes (sons) arbitraris. De manera, que realitzarem una teorització, a partir
dels coneixements que puguin tenir, sobre diferents llenguatges escrits
(jeroglífica, xinesa, àrabs, asteques, etc.). Es tracta de que siguin conscients de
què el nostre sistema d’escriptura no és ni únic ni, universal, sinó que
existeixen molts altres mètodes basats en característiques diferents.
Després de formar els grups, els donarem un petit text i cada equip haurà de
crear la seva pròpia llengua escrita; és a dir, que hauran d’arribar a un consens
en el qual ells crearan la relació que vulguin entre un significant que desitgin i el
significat. No els posarem normes o pautes, ja que cadascun crearà el que
s’adapti més a les circumstàncies del grup. De manera, que la varietat
d’estructures escrites creades, serà el que enriquirà aquesta activitat.
Quan tots els grups hagin establerts els seus signes propis, explicaran a la
resta de companys quins són els signes que han dissenyat o triat i a quin
20. 20
significat corresponen cadascun d’ells.
Amb aquesta activitat pretenem que els alumnes entenguin que una llengua
està formada per unitats lingüístiques formades per significants, relacionades
amb un significat i que es decideix de manera arbitraria com han fet ells en
aquesta activitat. D’aquesta manera els demostrarem que ells mateixos han
estat capaços de crear una llengua escrita.
Com una opció per fer adaptacions curriculars, es podria aprofitar aquesta
activitat per si es tinguessin a l’aula nens amb dificultats d’aprenentatge, ja
siguin auditives, visuals o d’altre tipus semblant que li origini l’ús d’un sistema
de comunicació adaptat a les seves capacitats. De manera, que si l’alumne
utilitza el llenguatge de signes, bimodal o l’escriptura en Braille, podria
ensenyar aquest sistema de comunicació a la resta dels seus companys.
5) ACTIVITAT “És o no és” (una sessió)
Aquesta activitat tracta sobre l’arbitrarietat del llenguatge. De manera que
entenguin, que en un moment donat, els nostres signes lingüístics (significant)
és relacionessin amb una imatge mental (significat).
Agrupació:
Aquesta activitat es realitzarà de manera individual.
Objectiu:
- Reconèixer que la relació entre el significant i el significat és arbitrària.
Descripció de l’activitat:
Posarem un fragment de la pel·lícula de La habitación de Fermat de L.
Piedrahita i R. Sopeña (https://www.youtube.com/watch?v=QBGLe6GqcQw),
en el qual s’exposa una problema amb arbitrarietats i que probablement, si no
fos per les capacitats que ens atorga el llenguatge, no seriem capaços de
21. 21
resoldre. De manera que iniciarem l’activitat com és ja habitual, realitzant un
teorització inicial de les idees que tenen sobre l’arbitrarietat del llenguatge.
A continuació, perquè reforcin el que hem reflexionat els plantejarem una
activitat que hauran de resoldre de manera individual. Els posarem un petit
text, en el qual hauran de canviar 15 paraules. Però aquest canvi de significant
no implicarà un canvi de significat. De manera que hauran de tornar escriure el
paràgraf amb les 15 noves paraules, és a dir, amb els seus nous significants.
Al final del text hauran de posar les paraules que han canviat (el significant
establert convencionalment) i la paraula que han utilitzat (el significant
inventat) que pot ser convencional (un significant utilitzat per una altra paraula)
o inventada. Per aquells nens que duguin un ritme més alt i hagin acabat
abans, els podem demanar que, a més, canviïn algunes grafies (com per
exemple, canviar totes les lletres ―efes‖). L’activitat s’entregarà per a la seva
correcció i contarà com a part de la seva avaluació.
Per finalitzar, vorem també que l’arbitrarietat existeix al llenguatge oral i farem
que cada alumne llegeixi una frase en veu alt, en la qual els direm que canviïn
el so d’una lletra per un altra (per exemple, canviar la /c/ per la /t/ i enlloc de dir
casa haurà de dir tasa).
L’objectiu serà que els alumnes s’adonin de què en una època concreta és van
crear significants per als significats, que per exemple, algú va dir ―ce‖ a la lletra
―C‖ o van anomenar cadira al moble que avui coneixem amb aquest nom; però
que ben bé es podria dir ―jupoli‖ si hi hagués hagut consens. Però per altra
banda, també els ha de quedar clar, que en el moment en què aquesta relació
arbitraria s’estableix de manera convencional com una norma, aquesta
arbitrarietat desapareix i els significants que coneixem actualment, que fan
referència a un significat, passen a convertir-se en el que és habitual.
6) ACTIVITAT “Què és?” (una sessió)
22. 22
Aquesta vegada treballarem per aconseguir que els nostres alumnes
reflexionin sobre la capacitat del llenguatge per descriure situacions
abstractes al mateix temps que puguin experimentar la necessitat de
comunicar amb limitacions de conceptes.
Cal destacar que aquesta activitat podria ser lleument modificada per a
pròximes unitats didàctiques de treball per tal d’aconseguir treballar les
funcions del llenguatge. Així doncs, amb aquesta mateixa activitat podríem
treballar la funció metalingüística a partir de l’ús del llenguatge per parlar del
propi llenguatge.
Agrupació:
Els alumnes aniran participant a l’activitat per parelles respectant l’ordre de
llista. En funció que la mestra els vagi anomenant aniran sortint.
Objectiu:
- Comprendre que el llenguatge ens permet descriure l’abstracte i les
emocions, de manera que els podem posar noms i descriure’ls.
Descripció de l’activitat:
Com en cada activitat, iniciarem aquesta amb una escena d’una pel·lícula, en
aquest cas de la pel·lícula Next interpretada per l’actor Nicolas Cage
(https://www.youtube.com/watch?v=EvrWN0q9tmg). Després tractarem aquest
tema i si creuen que el llenguatge et permet descriure qualsevol cosa.
Posteriorment, realitzarem la part pràctica de l’activitat. Cada parella que vagi
sortint a realitzar l’activitat, rebrà una paraula secreta que ells hauran de
descriure a la resta de companys per a que l’esbrinin sense mencionar-la. Per
exemple, si la mestra els hi diu espaguetis, ells poden dir que es tracta d’un
producte italià, que són llargs... D’aquesta manera els alumnes hauran de
descriure elements de la llengua a partir de la resta del vocabulari que
coneixen. Per complicar una mica més l’activitat, també els introduirem
paraules abstractes com amor, soledat o llibertat. És una manera de que
s’adonin de les virtuts del llenguatge.
7) ACTIVITAT “D’on ve la nostra llengua?” (una sessió)
23. 23
Els alumnes ja saben que les nostres llengües, tant el castellà com el català,
provenen del llatí. Lo que no saben són les variacions que han sofert aquestes
per arribar a ser com les coneixem avui dia. És tracta de què entenguin que
tant el llenguatge, com les llengües, es pot dir que són ―vives‖, ja que neixen
evolucionen i tenen el risc de morir.
Agrupació:
Aquesta activitat la realitzarem en grups de cinc.
Objectiu:
- Treballar sobre les diferents variacions que ha sofert la nostra llengua
per veure que és com un sistema viu que varia amb els temps i que
s’adapta a les circumstàncies.
Descripció de l’activitat:
Per aquesta darrera activitat, hem triat una escena de la pel·lícula Cyrano de
Bergerac (http://www.youtube.com/watch?v=wp6g9NKnH5g), la versió
interpretada per Gérard de Pardieu. Reflexionarem sobre l’evolució de la
llengua i les seves variacions. També farem una petita introducció teòrica
sobre l’origen del català, el qual prové del llatí; i per tant la major part de les
paraules que el conformen són llatines. No obstant, n’hi ha d’altres paraules
que no ho són, que són els préstecs lingüístics. Aquestes seran les que
treballarem amb aquesta activitat.
Ens desplaçarem a l’aula d’ordinadors i amb els mateixos grups que ja han
realitzat les activitats anteriors, hauran de cercar paraules de la llengua
catalana que provinguin d’altres llengües. Aprofitant que els alumnes estaran
distribuïts en cinc grup, cadascun d’elles es centrarà en cadascuna de les
llengües majoritàries de manlleus lingüístics (adopcions, adaptacions, etc.): un
grup cercarà paraules que provenen de l’anglès, un altre del castellà, un altre
de l’italià, un altre del portuguès i un altre del francès.
Una vegada hagin acabat, farem un petit mural dividit en 5 zones, on es
col·locaran els préstecs de la nostra llengua de cadascuna de les llengües
24. 24
abans mencionades. El resultat serà semblant en aquest:
Anglès Castellà Italià Portuguès Francès
8) ACTIVITAT. Sessió de repàs
Creiem que els aprenentatges han de ser cíclics per poder ser assolits en
certes garanties, ja que pensem que no n’hi ha prou en haver vist les coses
una vegada per saber-les o recordar-se d’elles. De manera, que farem una
darrera sessió en la qual repassarem el que hem après durant aquestes dues
setmanes. Es tracta d’una activitat en què tots els alumnes posaran en comú
el que han après i de quina manera ho veuen.
Per dur-la a terme podrem utilitzar diversos recursos i deixarem que els nens
ho facin a la seva manera, però anirem creant una mapa conceptual a la
pissarra, que podran copiar per tenir una visió global de la situació.
25. 25
7. AVALUACIÓ
Per davant de tot, creiem amb una avaluació contínua que valora el procés
d’aprenentatge i el progrés de l’alumne durant el desenvolupament de la unitat
didàctica. De manera, que valorem la intel·ligència aplicada, com la capacitat
que inculcarem a l’alumne per resoldre problemes, per damunt de la
intel·ligència memorística que només demostrarà el que sap l’alumne en un
moment concret. Es tracta de valorar l’adquisició de capacitats, donant
importància al procediment.
Per altra banda, a la nostra comunitat existeix una llarga tradició d’una
d’avaluació monopolitzada pel llenguatge escrit, però durant aquesta unitat
didàctica hem defensat la prevalença del llenguatge oral per damunt dels altres
sistemes de comunicació. De manera, que creiem necessari valorar aquesta
via comunicativa sense deixar de banda les altres. Així que per dur a terme
l’avaluació que farà el professor per saber el que han après els alumnes,
atorgarem uns percentatges a les activitats que han anat realitzant.
En primer lloc, valorarem les activitats orals tenint en compte la pronunciació, el
volum, la postura, el contingut, etc. En quant a la part escrita és valoraran les
propietats textuals com la coherència, la cohesió, l’adequació, la presentació, el
lèxic utilitzat. També tindrem en compte la creativitat i imaginació de l’alumne.
Per altra banda, realitzarem una prova oral i una altra d’escrita. Farem servir el
moment en el que hi ha dos mestres per crear un desdoblament del grup.
D’aquesta manera, els alumnes (dividits en dos grups que ocuparan una classe
cadascun) realitzaran una prova escrita basada en preguntes obertes sobre els
temes treballats en aquesta unitat didàctica. Mentre, cada cinc minuts, la
mestre agafarà un alumne per fer-li la pregunta: Què hem pots dir del
llenguatge natural humà? Es tractarà de veure quin nivell d’assimilació ha
aconseguit cada alumne sobre el tema.
Amb l’explicat fins ara posarem, cada alumne obtindrà la seva nota basant-nos
amb els percentatges de la graella de sota.
26. 26
Considerem que, encara que ho exigim, no és pot esperar la participació
voluntària de l’alumne, ja que pensem que és una característica que s’ha d’anar
treballant amb el temps. Però si que podem premiar a aquells alumnes que hi
posen més motivació, ganes i participació. De manera que, afegirem un 5%
extra, a aquells alumnes que ofereixin una major implicació i intervenció.
Per altra banda, creiem que és important l’avaluació del treball de docent, de
manera que dedicarem un temps, per a què els alumnes ens expliquin que els
ha agradat, el que no els agradat i els seus suggeriments. Perquè l’única
manera de millorar és aprenent dels errors i qui millor que els nostres alumnes
per a què ens diguin el que pensen. Dins aquest apartat, també es valorarà el
nostre paper com a docents i com creuen els nostres alumnes que ho podem
fer millor.
ACTIVITAT AGRUPACIÓ PERCENTATGE
Activitat 2: Representació d’una
situació.
En grup 10%
Activitat 3: Creació de notícies
falses.
En grup 10%
Activitat 4: Creació d’una llengua
escrita.
En grup 10%
Activitat 5: Canviar les paraules
arbitràriament.
Individual 10%
Activitat 6: Definicions i
descripcions.
Per parelles 10%
Activitat 7: Cercar manlleus
lingüístics.
En grup 10%
Prova oral Individual 20%
Prova escrita Individual 20%
27. 27
8. TEMPORALITZACIÓ
Durem a terme la unitat didàctica en sessions de 55 minuts, de manera que la
previsió de la seva durada serà de dues setmanes i mitja. Evidentment, podrà
ser prolongada segons les circumstàncies del procés d’Ensenyament-
Aprenentatge. Si els nostres alumnes mostren més motivació per algun dels
aspectes tractats, podrem incidir més en ell. Com hem dit a la metodologia, els
seus aprenentatges han de partir dels interessos i creiem que aquesta es la
millor de les motivacions.
Dia/Setmana DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES
1ra Setmana Activitat 1 Activitat 2 Activitat 3 Activitat 3
2ona
Setmana
Activitat 4 Activitat 5 Activitat 6 Activitat 7
3ra Setmana Sessió de
repàs
Exàmens
oral i escrit
9. CONCLUSIONS
Amb aquesta unitat didàctica hem volgut treballar amb els nostres alumnes la
importància del llenguatge humà, ja que malgrat altres espècies posseeixen el
seu llenguatge particular, cap arriba a la complexitat i evolució al qual ha arribat
el nostre.
Inicialment, hem hagut de treballar la definició de llengua com el mitjà que
permet l’intercanvi d’informació entre les persones a partir d’un sistema comú
de signes. A partir d’aquí, hem considerat important no només estudiar les
característiques de la llengua, tant a nivell oral com a escrit, sinó que hem
trobat adient que fossin els propis alumnes els encarregats de poder
experimentar i vivenciar per ells mateixos cadascuna d’aquestes realitats; les
quals estan acostumats a utilitzar diàriament però no de forma conscient.
És per aquest motiu que hem dissenyat activitats amb les quals els alumnes
mateixos s’adonessin de què les llengües evolucionen a mesura que ho fa la
28. 28
societat i els seus parlants, que estan formades per elements finits amb infinites
possibilitats, que ens permeten xerrar d’elles mateixes mitjançant la
metalingüística; que és un sistema completament arbitrari i consensuat i que és
gràcies al llenguatge que els humans podem pensar i ser intel·ligents; entre
d’altres.
Per altra banda, també hem volgut que els alumnes visquessin per ells tots sols
les diferències entre llengua oral i llengua escrita.
Pel que fa a la llengua oral, volem que aprenguin que aquesta destaca per ser
la primera que aprenem; per a continuació aprendre a escriure a partir d’unes
normes per poder entendre i ser entesos, hi ha interacció immediata entre
emissor i receptor, és un acte momentani; ja que només dura en el moment
d’emissió, no pot ser eliminat ja que és immediat, està marcada per les
característiques geogràfiques i socials dels parlants i, finalment, que és molt
expressiva, espontània i natural.
Pel que fa a la llengua escrita és menys expressiva, no hi ha gestos, pot ser
modificat o corregit perquè es manté en el temps i predomina la comunicació
referencial.
Amb totes aquestes característiques volem introduir el treball a la llengua dels
nostres alumnes degut a que hem considerat necessari que els nins treballin
l’ús del llenguatge des d’una perspectiva intrínseca i no només estudiant les
seves normes; ja que dia a dia s’enfronten a la pràctica de comprensió lectora,
de redacció de texts, d’ús de signes de puntuació... En resum, fan ús
diàriament d’una llenguatge que en molts de casos els hi és aliena i
desconeguda.
A més, les activitats d’aquesta unitat didàctica estan confeccionades per poder
ser modificades i reutilitzades en unitats didàctiques posteriors, ja que
considerem que la temàtica del cinema funciona molt bé amb els alumnes i
estem segurs que són activitats que poden treballar diferents objectius.
29. 29
10. BIBLIOGRAFIA
Piemonte, Eliana. "―Debemos pensar la enseñanza de la lengua escrita
como cultura‖ — Site." N.p. Web. 20 Abr. 2014.
http://www.hoylauniversidad.unc.edu.ar/2011/noviembre/201cdebemos-
pensar-la-ensenanza-de-la-lengua
Alcalde, José A. "Lenguaje Humano." N.p. Web. 20 Abr. 2014.
http://www.slideshare.net/josezubia/lenguaje-humano
Cassany, D.; Luna, Marta y Sanz, Glòria. Enseñar lengua. Barcelona:
Graó, 1994. Reimpressió 8ª: 2002. ISBN: 84-7827-100-7.
Apunts de l’assignatura ―Habilitats lingüístiques per a l’Educació Primària‖
del curs 2013/2014. Professor: Joan Carles Simó.
Alvarado Espinosa, Elizabeth, and Janina Ochoa Soto. "La afectividad de
los padres y su influencia en el desarrollo del lenguaje oral y escrito de las
niñas y niños del primer año de educación básica de la escuela julio
matovelle de la ciudad de loja. período 2009 – 2010." N.p. Web. 16 Abr.
2014.
http://dspace.unl.edu.ec:8080/jspui/bitstream/123456789/3429/1/ALVARA
DO%20YESMENIA%20-%20OCHOA%20JANINA.pdf
"Comunicació, pensamiento y lenguaje." N.p. Web. 18 Abr. 2014.
http://www.ulpgc.es/hege/almacen/download/4/4584/Practica_4.pdf
El chico (charles chaplin). la escena más emotiva. by rosana lq.
youtube.com, 2010. web. 28 abr. 2014.
https://www.youtube.com/watch?v=u2WHbQ9n6bE
Increible pero falso-the invention of lyling-trailer español. youtube.com,
2012. web. 20 abr. 2014. https://www.youtube.com/watch?v=uTcjxjrClUM
30. 30
Cyrano de bergerac - no, gracias. by mgm/. youtube.com, 2010. web. 22
abr. 2014. https://www.youtube.com/watch?v=wp6g9nknh5g
