1. CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B
El sistema educatiu com a àmbit i
com a eina de recuperació
UNITAT 5 lingüística. Ordenament jurídic en
matèria de llengua i planificació
lingüística
OBJECTIUS
1. Conéixer l’organització general del sistema educatiu valencià i el marc legal pel que fa a les
llengües, amb una atenció especial als programes d'educació plurilingüe, així com els documents
de planificació de centre.
2. Saber com s’articulen les mesures organitzatives i didàctiques per a aconseguir els objectius
lingüístics mitjançant l'aplicació dels fonaments de l'adquisició de llengües a cada context, la
planificació del procés i la diversificació del tractament de la L1, la L2 i la LE.
3. Produir discursos en una varietat formal per a participar en intercanvis comunicatius amb
l'objectiu de gestionar l'acció didàctica i les relacions socials i administratives en el centre.
TAULA
0. Qüestionari inicial i tasca
1. La llengua i els diferents àmbits d’ús
2. El marc legal
2.1. Legislació en matèria de llengua a la Comunitat Valenciana
2.1.1. Marc general
2.1.2. Implicacions de l’ordenament jurídic en el sistema educatiu valencià
2.2. L’ensenyament de la llengua pròpia a la resta de l’estat espanyol
3. La planificació lingüística
3.1. Els models d’educació bilingüe
3.2. Els programes d’educació bilingüe al territori valencià
3.3. El Disseny Particular del Programa (DPP) dins del Projecte Educatiu
4. La normalització lingüística als centres de Secundària
4.1. El Pla de Normalització Lingüística (PNL) i el Pla Anual de Normalització Lingüística
(PANL) dins del Projecte Educatiu

2. CURS DEFORMACIÓ TÈCNICA B UNITAT 5
0. QÜESTIONARI INICIAL I TASCA
Marqueu la casella corresponent segons considereu que l’afirmació que es realitza és Vertadera o
Falsa o les dues coses
V F
1. Tot el sistema educatiu valencià és bilingüe
2. La LOE no diu res de l’ensenyament del valencià
3. Els professors i les professores valencians no estan obligats a conéixer el
valencià, perquè el Certificat de Capacitació no és obligatori
4. Un PEV i un PIL necessiten la mateixa metodologia, però amb alumnat
de llengua familiar diferent
5. En el PIP, en primer de Primària, pot impartir-se el Coneixement del
Medi en valencià
6. Per a participar en un programa d’Immersió cal estar en possessió del
Diploma de Mestre de Valencià
7. Ensenyar a llegir i escriure en un PIL requereix un mètode específic
8. Amb el nivell Mitjà de la JQCV pot fer-se classe de Valencià i en valencià
9. En un PIL no s’ensenya castellà
10. En un PIP, a partir de tercer de Primària, el Coneixement del Medi s’ha
d’impartir en valencià
11. Un PIL és el mateix que un PIP, però canviant les llengües
12. El Pla de Normalització Lingüística i el Pla Anual de Normalització
Lingüística només els han d’elaborar els centres de zona
valencianoparlant
13. La normalització lingüística s’aconsegueix introduint l’àrea de Valencià
en els plans d’estudi.
14. La competència lingüística en valencià s’aconsegueix suficientment
amb l’àrea de Valencià.
15. Les actituds del profesorat envers una llengua no són importants
16. L’alumnat, en finalitzar els estudis obligatoris, ha de tenir competència
plena en castellà i suficient en valencià
17. En un futur pròxim, per a vehicular matèries en una LE caldrà el
Certificat de Capacitació en Llengües Estrangeres.
18. Per a vehicular una matèria en anglés, cal simplement buscar un llibre
de text escrit en la llengua en qüestió
1

3. CURS DEFORMACIÓ TÈCNICA B UNITAT 5
Tasca final
Al vostre institut cal actualitzar els documents lingüístics inclosos en el Projecte Educatiu perquè fa
molts anys que es van elaborar i han canviat les circumstàncies del centre: s'apliquen nous
programes d'educació bilingüe o plurilingüe; hi ha hagut canvis de professorat i per tant, ha variat
la capacitació lingüística dels docents; fins i tot, l'alumnat és ben divers arran de la incorporació
d'alumnat nouvingut en els últims anys... Per tot plegat, heu decidit que és necessari adequar els
documents a la nova realitat.
1. Haureu de conéixer quins documents organitzatius articulen els programes d'educació
plurilingüe als centres: el Disseny Particular del Programa i el Pla de Normalització
Lingüística.
2. Caldrà tindre en compte la competència comunicativa de l'alumnat i els objectius lingüístics
establits per llei que han d'assolir els alumnes en acabar l'educació obligatòria, això és,
dominar les llengües oficials i tindre un coneixement alt d'almenys una d'estrangera.
3. Prepareu un text expositivoargumentatiu per defensar davant dels membres de la
Comissió de Coordinació Pedagògica la importància de comptar amb un bon projecte
lingüístic al centre perquè l'alumnat assolisca un domini efectiu de les llengües del
currículum.
2

4. CURS DEFORMACIÓ TÈCNICA B UNITAT 5
1. LA LLENGUA I ELS DIFERENTS ÀMBITS D’ÚS
La situació sociolingüística en què es veu immersa històricament la nostra llengua ha determinat la
necessitat que, al davant del procés de minorització progressiva del valencià al si de la pròpia
societat on es parla, els diversos agents politicoadministratius i socials hagen hagut de plantejar
estratègies de reinserció i d’activació del valencià en cadascun dels àmbits d’ús o situacions
comunicatives en què la llengua es fa viva.
Activitat 1
Tot seguit vos oferim una graella en què, per parelles, mirareu de valorar quina és la presència
actual del valencià en els diversos àmbits d’ús i mitjançant la qual pugueu establir entre tots quines
són, al vostre parer, les mancances i necessitats d’ús social que se’n poden extraure.
ÀMBITS D’ÚS Molt alta Alta Irregular Escassa Nul—la
Administració
Associacionisme
Cultura i espectacles
Comerç
Economia i empresa
Ensenyament
Justícia
Mitjans de comunicació
Política
Temps de lleure
Religió
Vida privada
Intenteu arribar a un acord entre tots, i sintetitzeu les vostres valoracions en un paràgraf que done
una perspectiva general de la situació social del valencià. En què s’ha avançat? On no s’ha avançat
gens? Quines actuacions i fites continuen sent deficitàries?
3

5. CURS DEFORMACIÓ TÈCNICA B UNITAT 5
2. EL MARC LEGAL
2.1. LEGISLACIÓ EN MATÈRIA DE LLENGUA A LA COMUNITAT VALENCIANA
2.1.1. MARC GENERAL
Activitat 2
a) Feu grups i distribuïu-vos els fragments de les disposicions legals vigents que s'han seleccionat.
Cada grup s'encarregarà de llegir un o diversos textos legals, d'analitzar-ne el contingut,
d'extraure'n les idees més rellevants, i de nomenar un portaveu perquè ho expose a la resta de
la classe.
b) Entre tots, delimiteu els conceptes més importants que apareixen en els textos legals: llengua
oficial i cooficialitat, drets i deures lingüístics, llengua pròpia, llengua primera, llengua
vehicular, etc.
CONSTITUCIÓ ESPANYOLA (1978)
Article 3
1) El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conéixer-la i el
dret a usar-la.
2) Les altres llengües espanyoles seran també oficials a les comunitats autònomes respectives d’acord
amb els seus estatuts.
3) La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte
de respecte i protecció especials.
ESTATUT D’AUTONOMIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA (2006)
Article 6
1) La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià.
2) L'idioma valencià és l'oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà, que és l'idioma oficial
de l'Estat. Tots tenen dret a conéixer-los i a usar-los i a rebre l'ensenyament del, i en, idioma valencià.
[...]
4) Ningú no podrà ser discriminat per raó de la seua llengua.
5) S'atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià. [...]
7) Es delimitaran per llei els territoris en els quals predomine l'ús d'una llengua o de l'altra, així com els que
puguen ser exceptuats de l'ensenyament i de l'ús de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana.
8) L'Acadèmia Valenciana de la Llengua és la institució normativa de l'idioma valencià.
4

6. CURS DEFORMACIÓ TÈCNICA B UNITAT 5
LLEI D’ÚS I ENSENYAMENT DEL VALENCIÀ (1983)
Article 2
El valencià és llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i, en conseqüència, tots els ciutadans tenen dret a
conéixer-lo i a usar-lo oralment i per escrit, tant a les relacions privades com a les relacions amb les instàncies
públiques.
Article 19
1) Hom procurarà, en la mesura de les possibilitats organitzatives dels centres, que tots els escolars reben els
primers ensenyaments en la seua llengua habitual, valencià o castellà.
2) Això no obstant, i sense perjudici de les excepcions regulades a l'article vint-i-quatré, al final dels cicles en
què es declara obligatòria la incorporació del valencià a l'ensenyament, i qualsevol que haja estat la
llengua habitual en iniciar els estudis, els alumnes han d'estar capacitats per a utilitzar, oralment i per
escrit, el valencià en igualtat amb el castellà.
Article 23
Atesa la cooficialitat del valencià i del castellà, els professors han de conéixer totes dues llengües.
LOE (LLEI ORGÀNICA D’EDUCACIÓ, 2/2006)
Títol preliminar
Capítol I. Principis i finalitats de l'educació
Article 2. Finalitats
j) La capacitació per a la comunicació en la llengua oficial i cooficial, si n'hi haguera, i en una o més llengües
estrangeres.
Títol I. Els ensenyaments i la seua ordenació
Capítol II. Educació Primària
Article 17. Objectius de l'Educació Primària
e) Conéixer i emprar de manera apropiada la llengua castellana i, si n'hi haguera, la llengua cooficial de la
Comunitat Autònoma i desenrotllar hàbits de lectura.
f) Adquirir en, al menys, una llengua estrangera la competència comunicativa bàsica que els permeta
expressar i comprendre missatges senzills i sortir-se'n en situacions quotidianes.
Capítol III. Educació Secundària Obligatòria
Article 23. Objectius
h) Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en la llengua castellana i, si n'hi haguera, en la
llengua cooficial de la Comunitat Autònoma, textos i missatges complexos, i iniciar-se en el coneixement, la
lectura i l'estudi de la literatura.
i) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.
Capítol IV. Batxillerat
Article 33. Objectius
e) Dominar, tant en la seua expressió oral com escrita, la llengua castellana i, si n'hi ha, la llengua cooficial de
la comunitat autònoma.
f) Expressar-se amb fluidesa i correcció en una o més llengües estrangeres.
5

7. CURS DEFORMACIÓ TÈCNICA B UNITAT 5
DECRET 38/2008 (CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ INFANTIL)
Article 3. Objectius del cicle
L’Educació Infantil contribuirà al fet que les xiquetes i els xiquets desenrotllen les capacitats que els
permeten:
h) Conéixer que a la Comunitat Valenciana hi ha dos llengües que interactuen (valencià i castellà), que han
de conéixer i respectar per igual, i ampliar progressivament l’ús del valencià en totes les situacions.
DECRET 111/2007 (CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA)
Article 4. Objectius de l’etapa
L’Educació Primària ha de contribuir a desenrotllar en l’alumnat les capacitats que li permeten:
e) Conéixer i utilitzar de manera apropiada el valencià i el castellà, oralment i per escrit. Valorar les
possibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i com a part
fonamental del seu patrimoni cultural, així com les possibilitats comunicatives del castellà com a llengua
comuna de totes les espanyoles i els espanyols i d’idioma internacional. Desenrotllar, així mateix, hàbits
de lectura com a instrument essencial per a l’aprenentatge de la resta de les àrees.
DECRET 112/2007 (CURRÍCULUM DE L'EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA)
Article 4. Objectius de l’etapa
L’Educació Secundària Obligatòria ha de contribuir a desenrotllar en les i els alumnes les capacitats que els
permeten:
i) Comprendre i expressar amb correcció textos i missatges complexos, oralment i per escrit, en valencià i
en castellà. Valorar les possibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat
Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural, així com les possibilitats comunicatives del
castellà com a llengua comuna de totes les espanyoles i els espanyols i d’idioma internacional. Iniciar-se,
així mateix, en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura d’ambdós llengües.
DECRET 112/2008 (CURRÍCULUM DEL BATXILLERAT)
Article 5. Objectius
El batxillerat contribuirà a desenrotllar en l’alumnat les capacitats que li permeten:
e) Dominar, tant en la seua expressió oral com escrita, el castellà i el valencià, i conéixer les obres literàries
més representatives escrites en ambdós llengües fomentant el coneixement i l’estima del valencià; així
com la diversitat lingüística i cultural com a un dret i un valor dels pobles i de les persones.
DECRET 62/2002 (REQUISIT LINGÜÍSTIC)
Article 1. Coneixement dels idiomes oficials
El personal docent dels centres d’ensenyament no universitari i dels serveis o unitats de suport escolar i
educatius dependents de la Conselleria de Cultura i Educació ha de tindre el coneixement adequat, tant a
nivell oral com escrit, dels dos idiomes oficials de la Comunitat Valenciana.
Article 2. Supòsits en què s’haurà d’acreditar
L’acreditació del coneixement adequat a què es refereix l’article anterior s’exigirà als procediments selectius
d’ingrés i d’accés a cossos docents que es convoquen a la Comunitat Valenciana, inclosos els procediments
d’accés a la condició de catedràtic.
6

8. CURS DEFORMACIÓ TÈCNICA B UNITAT 5
ORDRE DE 5 D’OCTUBRE DE 2009 (CERTIFICAT DE CAPACITACIÓ EN VALENCIÀ, ANGLÉS
I ALTRES LLENGÜES ESTRANGERES)
Preàmbul
Cal configurar un nou pla de formació per a aconseguir que el professorat valencià assolisca el saber
(competència lingüisticocomunicativa) i el saber fer (la formació tecnidodidàctica) en valencià, en anglés i
en altres llengües estrangeres, que possibiliten la vehiculació de continguts en les llengües del currículum
del sistema educatiu valencià.
Capítol I
Article 1. Capacitació Lingüisticotècnica en valencià
Per a la capacitació en valencià, este pla de formació lingüística i tècnica té com a objectius dotar de la
formació necessària el professorat valencià per tal que este assolisca la competència lingüisticocomunicativa
en valencià per a exercir la docència en i del valencià en els diferents nivells d’ensenyament no universitari.
Article 10.4
[...] el Diploma de Mestre de Valencià facultarà el professorat que l’obtinga per a impartir continguts
curriculars de valencià en tots els nivells d’ensenyament no universitaris, sempre que estiga en possessió de
les titulacions o condicions acadèmiques i administratives requerides per a impartir la docència en els
esmentats nivells.
Capítol II
Article 12. Capacitació en anglés i en altres llengües estrangeres
Per a la capacitació en anglés i en altres llengües estrangeres presents en el currículum del sistema educatiu
valencià, este pla de formació tècnica té com a objectiu dotar el professorat valencià de la formació
metodològica necessària per a impartir ensenyament en les llengües estrangeres que integren el currículum
valencià no universitari.
2.1.2. IMPLICACIONS DE L'ORDENAMENT JURÍDIC EN EL SISTEMA EDUCATIU VALENCIÀ. A
MANERA DE RESUM
1. El valencià és llengua pròpia de la Comunitat Valenciana.
2. L'aprenentatge del valencià és obligatori en el sistema educatiu valencià.
3. Tots els alumnes han d'assolir un domini igual de les dues llengües oficials en acabar
l'escolaritat obligatòria.
4. El sistema educatiu ha d'estendre l'ús del valencià com a llengua d'instrucció.
5. Tot el professorat ha de conéixer les dues llengües oficials de la Comunitat.
6. L'Administració educativa ha de garantir la disponibilitat de professorat competent suficient
perquè cada centre puga impartir el projecte educatiu que haja determinat.
7

9. CURS DEFORMACIÓ TÈCNICA B UNITAT 5
3. LA PLANIFICACIÓ LINGÜÍSTICA
3.1. ELS MODELS D’EDUCACIÓ BILINGÜE
Activitat 3
Reviseu per parelles i comenteu esta graella que arreplega les característiques principals dels
diversos models d’educació bilingüe.
DENOMINACIÓ DESTINATARIS OBJECTIU ORGANITZACIÓ
Usuaris d’una Compensar La llengua materna s’estudia en els
L2 minoritzada. les mancances nivells inicials, però després deixa
lingüístiques d’utilitzar-se com a llengua
Model dels aprenents d’instrucció. La L1 és usada per a
compensatori en la llengua ajudar l’alumnat a conéixer la L2, més
prestigiada. que no pas per a ensenyar continguts.
Quan l’aprenent és competent en la
L2, abandona el model i s’integra dins
els programes regulars en L1.
Usuaris d’una Mantenir Els aprenents solen començar
L2 minoritzada. i desenvolupar l’ensenyament utilitzant la L1 com a
Model de
la llengua vehicle d’instrucció i a poc a poc van
manteniment
i la cultura incorporant la L2 en l’ensenyament de
minoritzades. continguts escolars. El currículum
s’imparteix en ambdós llengües.
Usuaris de les Desplegar Les dues llengües són vehicle
Model dues llengües la competència d’instrucció i hom mira de fer-ne una
d’enriquiment en contacte. comunicativa distribució equitativa al llarg de les
plena en totes diferents etapes educatives.
dues llengües.
Parlants de les Invertir La L2 minoritzada és l’única llengua
Model de dos comunitats la situació vehicular a l’àmbit educatiu, mentre que
recuperació lingüístiques. de substitució la L1 esdevé una mera matèria d’estudi.
plena lingüística
de la llengua
minoritzada.
8

10. CURS DEFORMACIÓ TÈCNICA B UNITAT 5
Activitat 4
Llegiu els textos i indiqueu a quin model educatiu fa referència cadascun. Expliqueu si
s’aconsegueix un domini igual d’ambdues llengües.
A. Pep sempre ha parlat en valencià ja que al seu poble tothom ho fa. A l’escola, quan hi anava,
totes les matèries s’estudiaven en castellà perquè era l’única llengua oficial en aquell moment;
fins i tot, estava prohibit parlar valencià fora de l’aula.
B. Lola estudia 2n de Batxillerat a l’institut de Torrevella. Des de 5é de Primària ha estudiat
valencià i ja ho comprén quasi tot. Se sent segura i, en certes situacions, ja prova de parlar en
valencià.
C. Johny (li diuen Juanito a sa casa) viu a Los Ángeles. Quan va començar l’escola el consideraren
no competent en anglés. Ha tingut l’escolaritat en espanyol i classes d’anglés i en anglés. A poc
a poc, la presència de l’espanyol desapareixerà.
D. Inka, una xiqueta finesa que viu a Estocolm estudiarà des dels set anys fins als quinze en finés.
El suec serà contemplat com a àrea durant tota l’escolaritat i només l’usarà en les classes de
plàstica. A més des de quart estudiarà anglés. Els companys suecs no tenen cap estudi en o del
finés.
E. Estefania és una xiqueta de tres anys castellanoparlant de Petrer. Els pares han decidit que
faça ensenyament en valencià. Estudiarà amb una minoria de valencianoparlants i ho farà tot
en valencià fins el segon cicle de Primària. La resta de l’escolaritat usarà les dues llengües
d’instrucció i a més una d’estrangera.
F. A Dénia, els pares de Sergi van optar per matricular-lo en un centre d’ensenyament en
valencià. Ell i la major part de companys són valencianoparlants. Ara està en tercer, on estudia
en castellà Educació Artística i Educació Física. La resta d’àrees les estudia en valencià i també
ha començat amb l’anglés.
G. Momo s'ha matriculat en una escola de Cornellà. Amb els seus pares parla berber i també sap un
poc de francés que ha aprés a l'escola. Seguirà un programa d'immersió, on totes les àrees es
vehicularan en català, tret de les àrees lingüístiques de castellà i anglés.
H. Orhan, d'origen turc, viu a l'estat bavarés d'Alemanya. Com que no coneix prou l'alemany, no
ha estat escolaritzat en el programa regular sinó en un altre on l'alemany és ensenyat com una
LE. A partir de 5é curs una matèria es vehicula en alemany. Amb aquest mètode, tindrà poques
ocasions d'interactuar amb companys germanòfons.
9

11. CURS DEFORMACIÓ TÈCNICA B UNITAT 5
3.2. ELS PROGRAMES D’EDUCACIÓ BILINGÜE AL TERRITORI VALENCIÀ
D’acord amb el que exposen Pascual, V. i Sala, V. (1992), “la peculiar distribució territorial del
valencià i el castellà i el marc legal autonòmic impliquen, per al sistema escolar de la Comunitat
Valenciana, l’adopció d’un tipus d’educació monolingüe, amb el castellà com a llengua d’instrucció i
el valencià com a simple matèria d’estudi, per al territori de predomini lingüístic castellà; per al
territori de predomini lingüístic valencià, en canvi, comporta un tipus d’educació bilingüe, amb el
valencià i el castellà com a llengües d’instrucció, concretament anomenat model d’enriquiment.
La característica fonamental d’aquest model consisteix en el fet d’estar dissenyat per a tota la
comunitat i no solament per als parlants de la llengua minoritzada. El seu objectiu primordial és
que tots els membres, qualsevol que siga la llengua materna, assolisquen un domini efectiu de
totes dos llengües, sense perjudici de l’aprenentatge d’una llengua estrangera en edats ben
primerenques, o d’una altra més tard, si s’escau, mal que siga a nivells merament funcionals.
Aquest model d’educació bilingüe, tanmateix, si examinem curosament la complexa situació
sociolingüística del medi social de què es nodreix l’escola, haurem de constatar que ha d’adaptar-
se a circumstàncies molt heterogènies i afrontar situacions sociopedagògiques ben dissemblants.
Per aquest motiu [...] es configura en programes. Un programa d’educació bilingüe és, doncs,
un patró didacticoorganitzatiu que [...] intenta adaptar-se al conjunt de variables (socials,
sociolingüístiques, territorials, econòmiques, etc.) que conformen una situació educativa general.”
La classificació dels programes s’ha fet a partir de tres elements classificadors: atenent al territori
(en els territoris de predomini lingüístic castellà -definits en l'Estatut d'Autonomia- el valencià
s'estudia com a àrea, però també es poden aplicar Programes d'Educació Bilingüe o Plurilingües); a la
llengua base d’aprenentatge; i a la llengua habitual de l'alumnat.
Els elements que es tenen en compte a l’hora de concretar els diferents programes són:
♦ La llengua de l’entorn, usada habitualment en l’entorn social de l’alumnat i habitual dels
estudiants.
♦ La necessitat, des d’una perspectiva del plurilingüisme additiu, de fer un ús vehicular
majoritari en valencià.
♦ L’actitud dels pares i les mares envers la presència del valencià al centre.
♦ La llengua base d’aprenentatge en què s’iniciarà la lectoescriptura i es vehicularan la major
part dels aprenentatges.
♦ L’ús vehicular de les diferents llengües: valencià, castellà i anglés.
Activitat 5
A partir de la vostra experiència com a docents, mireu d’esbrinar els trets definitoris d’aquests tres
programes.
10

12. CURS DEFORMACIÓ TÈCNICA B UNITAT 5
PEV PIL PIP
Territori Predomini lingüístic
d’aplicació valencià
Nivell educatiu Primària
en què s'aplica
Destinataris alumant
castellanoparlant i
valencianoparlant
Objectius Afavorir l’aprenentatge
de llengües a partir de
la llengua no assolida
Organització
- Llengua castellà
vehicular primera
- Iniciació a la castellà
lectoescriptura en
- Introducció 1r de Primària
de LE
Cronograma a incorporació progressiva
Secundària d'àrees vehiculades en
valencià a partir d'un
(nombre d'àrees)
mínim de dos
I.
11

13. Relació entre els programes d’educació bilingüe i plurilinüe d’Educació Infantil i
Primària i els d’Educació Secundària
TERRITORI DE PREDOMINI LINGÜÍSTIC VALENCIÀ TERRITORI DE PREDOMINI
LINGÜÍSTIC CASTELLÀ
EDUCACIÓ
INFANTIL
I Programa Programa Programa Tractament del valencià
EDUCACIÓ d’Immersió d’Ensenyament d’Incorporació com a àrea
PRIMÀRIA Lingüística en Valencià Progressiva
Programa Programa Tractament del valencià
EDUCACIÓ d’Ensenyament d’Incorporació com a àrea
SECUNDÀRIA en Valencià Progressiva
NOTA:
Al territori de predomini lingüístic castellà també poden aplicar-se
programes d’educació bilingüe i plurilingüe amb caràcter voluntari.

14. Activitat 6
ELS PROGRAMES PLURILINGÜES A L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA,
ELS BATXILLERATS I ELS CICLES FORMATIUS
PROFESSORAT D'ÀREES NO LINGÜÍSTIQUES
(Si eres professor/a d'àrees lingüístiques gira el full)
Responeu les qüestions següents. Trieu l’opció correcta:
1. En quina llengua vehicules les teues classes?
a) Valencià
b) Castellà
c) Indistintament
2. El teu material curricular és fonamentalment...
a) el llibre de text.
b) material d'elaboració pròpia.
c) el llibre de text i esporàdicament altres recursos.
3. En la teua programació didàctica –i en les teues classes– integres objectius lingüístics?
a) Sí.
b) No.
c) Sí, al meu centre hem consensuat amb els departaments de llengües quins objectius,
continguts i criteris d’avaluació lingüístics formen part de la programació de les àrees
no lingüístiques.
4. El teu alumnat elabora textos, orals o escrits?
a) Exposicions orals.
b) Treballs monogràfics, projectes de taller, etc.
c) Els dos.
5. En ocasions, dones suport als continguts de la teua àrea amb lectures per a l'alumnat?
a) Sí, llibres complets.
b) Sí, capítols de llibre, articles o fragments.
c) No, amb el llibre de text tinc suficient material.
6. Quins són els documents de gestió del centre?
a) PE (RRI, DPP, PNL, CC, PAT), PC, PGA,
b) PC, PGA
c) PANL, RRI
7. Què és el Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües. Aprendre, ensenyar i
avaluar?
a) Un document de consens per a l’ensenyament-aprenentatge de les llengües a
Europa.
b) Un manual universitari per a les titulacions de filologia.
c) No el conec
8. Què és el Portfolio Europeu de les Llengües?
a) Una carpeta per recollir records lingüístics.
b) Un instrument més per a l’ensenyament-aprenentatge de les llengües inspirat en el
Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües.
c) No el conec
9. Per vehicular una classe en una llengua és suficient amb tenir-ne un domini efectiu?
a) Si la llengua forma part del context de l’alumnat sí.
b) Si la llengua no forma part del context de l’alumnat es necessita una metodologia
específica per ensenyar llengua i continguts.
c) En qualsevol cas cal aplicar una metodologia específica per ensenyar llengua i
continguts.

15. CURS DEFORMACIÓ TÈCNICA B UNITAT 5
ELS PROGRAMES PLURILINGÜES A L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA,
ELS BATXILLERATS I ELS CICLES FORMATIUS
PROFESSORAT D'ÀREES LINGÜÍSTIQUES
(Si eres professor/a d'àrees no lingüístiques gira el full)
Responeu les qüestions següents. Trieu l’opció correcta:
1. Si eres professor/a de llengua estrangera, quina és la llengua oficial de referència en
les teues classes?
a) Valencià
b) Castellà
c) Indistintament
2. El teu material curricular és fonamentalment...
a) el llibre de text.
b) material d'elaboració pròpia.
c) el llibre de text i esporàdicament altres recursos.
3. Al teu centre les programacions didàctiques de les àrees no lingüístiques inclouen
continguts lingüístics?
a) Sí.
b) No.
c) Sí, al meu centre els departaments d’àrees lingüístiques i no lingüístiques hem
consensuat quin objectius, continguts i criteris d’avaluació lingüístics formen part de les
programacions de les àrees no lingüístiques.
4. El teu alumnat elabora textos, orals o escrits?
a) Exposicions orals.
b) Treballs monogràfics, projectes de taller, etc.
c) Els dos.
5. Quan planifiques les lectures complementàries del teu alumnat, et coordines amb
algun/a professor/a d’àrees no lingüístiques per consensuar algun títol?
a) Sí.
b) No.
c) De vegades.
6. Quins són els documents de gestió del centre?
a) PE (RRI, DPP, PNL, CC, PAT), PC, PGA.
b) PC, PGA.
c) PANL, RRI.
7. Què és el Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües. Aprendre, ensenyar i
avaluar?
a) Un document de consens per a l’ensenyament-aprenentatge de les llengües a
Europa.
b) Un manual universitari per a les titulacions de filologia.
c) No el conec
8. Què és el Portfolio Europeu de les Llengües?
a) Una carpeta per recollir records lingüístics.
b) Un instrument més per a l’ensenyament-aprenentatge de les llengües inspirat en el
Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües.
c) No el conec
9. Per vehicular una classe en una llengua és suficient amb tenir-ne un domini efectiu?
a) Si la llengua forma part del context de l’alumnat sí.
b) Si la llengua no forma part del context de l’alumnat es necessita una metodologia
específica per ensenyar llengua i continguts.
c) En qualsevol cas cal aplicar una metodologia específica per ensenyar llengua i
continguts.

16. CURS DEFORMACIÓ TÈCNICA B UNITAT 5
3.3 ELS PROGRAMES D’EDUCACIÓ PLURILINGÜE
PROGRAMA D'EDUCACIÓ PLURILINGÜE EN EDUCACIÓ INFANTIL
En Educació Infantil, el curs 2001-02, es va iniciar l’experimentació d’aquest programa en 15
centres de la Comunitat Valenciana i s’ha regulat definitivament mitjançant la resolució de 30 de
juliol de 2008, per la qual s’estableixen els requisits bàsics, criteris i procediments per a aplicar en
els centres educatius un programa d’educació plurilingüe que permeta fomentar una primera
aproximació a la llengua anglesa en el segon cicle de l’Educació Infantil.
El programa pretén donar resposta a la necessitat de dominar per igual els dos idiomes cooficials,
valencià i castellà, cosa a la qual s’afegeix la necessitat d’augmentar el domini d’altres llengües
estrangeres necessàries per vehicular la comunicació a nivell europeu i internacional, des d’una
perspectiva ben primerenca.
ELS PROGRAMES D’EDUCACIÓ BILINGÜE ENRIQUITS EN PRIMÀRIA (PEBE)
L’Ordre de 30 de juny de 1998 (DOGV de 14 de juliol) fixa els requisits, criteris i procediments per
aplicar un programa d’educació bilingüe enriquit amb la incorporació d’una llengua estrangera com
a llengua vehicular des del primer cicle de l’educació primària. El nombre de centres de la
Comunitat Valenciana que han aplicat en el curs 2007-08 aquest programa plurilingüe en Educació
Infantil i Primària és de 310.
A l'hora d'aplicar un PEBE, cal determinar la proporció de l’ús vehicular del castellà, del valencià i
de la llengua estrangera triada, d’acord amb els cronogrames orientatius dels annexos i tot
respectant els mínims que s’estableixen pel que fa a l’ús vehicular del valencià i a les hores
establertes per a l’ús i ensenyament de la llengua estrangera. De la mateixa manera, caldrà
establir el moment i la seqüència d'introducció sistemàtica de cadascuna de les llengües del
programa, així com definir el tractament de la lectoescriptura. S'hauran de prendre acords
relacionats amb la metodologia i el tractament integrat de les llengües del programa.
EL PROGRAMA PLURILINGÜE EN ESO, BATXILLERAT I CICLES FORMATIUS
Pel que fa a l’Educació Secundària, Batxillerat i Cicles Formatius, la Conselleria d’Educació porta a
terme des de fa uns anys un programa experimental plurilingüe que implica un grup d’uns trenta
centres, en els quals es vehiculen també coneixements en les dues llengües oficials i en llengües
estrangeres. Es planteja amb aquest programa l’extensió de la llengua estrangera com a llengua
vehicular i com a llengua de transmissió de coneixements. La normativa al respecte per al curs
2009-10 s’ha concretat en la Resolució de 22 de juliol de 2009 de la Direcció General d’Ordenació i
Centres Docents de la Conselleria d’Educació, per la qual es regula i s’estableixen els requisits per a
l’experimentació de l'ús de les llengües estrangeres com a llengües vehiculars (programa
plurilingüe) en les etapes de l’educació secundària obligatòria, els batxillerats i els cicles formatius
dels centres de la Comunitat Valenciana sostinguts amb fons públics.

17. CURS DEFORMACIÓ TÈCNICA B UNITAT 5
Per a poder aplicar el programa, els centres han de comptar amb l'acord del Consell Escolar, del
Claustre i amb la conformitat de les famílies. A més, els centres també han d’elaborar el
cronograma de distribució de temps per a cada una de les llengües curriculars i adoptar acords
metodològics relacionats amb la didàctica integrada de llengües del programa i amb el tractament
integrat de llengua i continguts.
3.4 DOCUMENTS ORGANITZATIUS QUE ARTICULEN ELS PROGRAMES D’EDUCACIÓ
BILINGÜE I PLURILINGÜE EN ELS CENTRES: EL DISSENY PARTICULAR DEL
PROGRAMA DINS DEL PROJECTE EDUCATIU
El Decret 234/97, de 2 de setembre, que determina els elements constituents del reglament
orgànic i funcional dels instituts d’ESO estableix que, el projecte educatiu, entre altres coses inclou,
el disseny particular del programa o programes d’educació bilingüe (DPP) que aplique el centre i el
pla de normalització lingüística (PNL), que recull els aspectes rellevants relatius a l’ensenyament i a
l’ús de les llengües al centre.
Projecte Educatiu PGA
ENSENYAMENT . Disseny Particular del - Situació Anual del
Programa (DPP) Disseny Particular del
Programa
ÚS - Pla de Normalització - Pla Anual de
Lingüística (PNL) Normalització
Lingüística (PANL)
- Valoració del PANL del
curs anterior

18. CURS DEFORMACIÓ TÈCNICA B UNITAT 5
Projecte Educatiu de Centre
EL DISSENY PARTICULAR DEL PROGRAMA
(RESOLUCIÓ de 15 de juny de 2001, de les direccions generals de Centres Docents,
d’Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística i de Personal, per la qual es
dicten instruccions en matèria d’ordenació acadèmica i d’organització de l’activitat
docent als centres d’Educació Secundària per al curs 2001/2002. [2001/X6303] i
prorrogada fins l'actualitat)
Què és el DPP?
El DPP és la concreció i contextualització d'un Programa d’Educació Bilingüe o Plurilingüe determinat a
la realitat particular de cada centre.
Per què el DPP és un document fonamental en la planificació educativa?
–Permet adequar els programa al centre.
–Permet que l'administració educativa conega la situació de l’ús de les llengües en cada centre.
–Permet la dinamització i la promoció de l'ús vehicular del valencià entre tots els col—lectius de la
comunitat educativa.
–Permet prendre decisions respecte a l'ús del valencià i de les llengües estrangeres com a llengües
vehiculars que després s'han de tenir en compte en la resta d’aspectes del PE i el PC.
Marc legal per a l'elaboració del DPP:
procediment i aprovació.
Quins centres han d’elaborar el DPP? A qui en correspon l’elaboració i l’aprovació?
• Tots els centres de poblacions de El DPP ha de ser elaborat per la Comissió de
predomini lingüístic valencià. Coordinació Pedagògica i aprovat pel Consell
• Els centres de poblacions de predomini Escolar.
lingüístic castellà podran elaborar un DPP, Amb el suport de l'Assessoria Didàctica per a
cas que apliquen un PEB o un programa l'Ensenyament en Valencià.
plurilingüe.
Contingut del DPP
• Els objectius generals del currículum prescriptiu del nivell contextualitzats i, atenent a la realitat
educativa del centre i a les exigències del Programa o Programes d’Educació Bilingüe que
s’apliquen.
• La proporció d’ús vehicular de les dues llengües als diferents cicles, cursos i grups d’alumnes.
• El tractament metodològic de les diferents llengües: valencià, castellà i llengua estrangera.
• La previsió d’actuacions amb l’alumnat de nova incorporació al sistema educatiu valencià i que
necessita una atenció específica per a suplir la baixa competència d’aquests en alguna de les
llengües oficials.
• La distribució del professorat d’acord amb els diferents nivells de formació lingüisticotècnica i
la seua competència lingüística en valencià.
• Les necessitats específiques per a una aplicació correcta dels diferents PEB existents al centre
Programació General Anual
Inclou la informació anual sobre l’estat d’aplicació del DPP dissenyat pel centre. Se sotmet a
l’aprovació del Consell Escolar.
Activitat 7
El DPP és un document que, a hores d’ara, deu estar elaborat en la majoria dels centres. Fóra
interessant que esbrinàreu quines particularitats presenta el del vostre i que en féreu un breu
informe.

19. CURS DEFORMACIÓ TÈCNICA B UNITAT 5
4. LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA ALS CENTRES DE SECUNDÀRIA
“Normalitzar un centre significa que el valencià hi siga llengua d’ús habitual en totes les activitats.
Aconseguir esta finalitat exigeix, necessàriament, una planificació acurada i coherent amb la resta
d’actuacions.
El primer pas consisteix en l’anàlisi del centre com a unitat d’intervenció i la configuració dels espais i
sectors susceptibles de ser abordats des de la perspectiva del canvi de la llengua d’ús.”
(Pascual, Vicent, 1992)
4.1. EL PLA DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA I EL PLA ANUAL DE NORMALITZACIÓ
LINGÜÍSTICA DINS EL PROJECTE EDUCATIU
El PNL parteix de la consideració que la normalització de l’alumnat i de la comunitat escolar en
general depén, en gran mesura, del grau d’ús del valencià a l’entorn dels i les alumnes, però també
dels mètodes didàctics, dels materials que s’hi utilitzen i de la qualificació del professorat.
Valencianitzar un centre és, doncs, el millor sistema per a proporcionar una elevada competència
lingüística i per a promoure un canvi dins dels hàbits lingüístics. Així doncs, actuar eficaçment en
els àmbits descrits exigeix una planificació acurada i coherent que preveja entre altres coses:
a) Les actuacions previstes en cadascun dels espais d’intervenció del centre, tot preveient-hi quins
seran els òrgans implicats i els recursos necessaris per a poder dur-les a terme, etc.
b) Una temporització que faça explícita la priorització dels objectius adés esmentats i una
seqüència, al llarg d’un calendari a mitjà termini, a partir del qual puga establir-se per als
cursos vinents el pla anual de normalització lingüística (PANL), que, al seu torn, ha de concretar
les actuacions del PNL en propostes d’intervenció operatives.
Es dedueix que, per poder prendre les decisions relacionades amb el PNL i el PANL, cal conéixer
prèviament la realitat en què viu el centre i l’especificitat de les persones que el conformen.
Aquesta anàlisi ha de ser rigorosa i ha d’arreplegar tots els trets que, d’alguna manera, hi estan
relacionats. Pot incloure alguna d’aquestes qüestions:
Sobre el centre:
• Quina volem que siga la llengua de comunicació al centre?
• Quina volem que siga la llengua d’aprenentatge?
• Quan i com han d’introduir-s’hi les segones llengües?
• Com es concreta el disseny en la primera llengua?
• Quins són els requisits previs per a l’aprenentatge de la lectoescriptura?
• Com atenem la diversa procedència sociolingüística del nostre alumnat?
Sobre l’alumnat i les seues famílies:
• Quina n’és la llengua primera?

20. CURS DEFORMACIÓ TÈCNICA B UNITAT 5
• Quin perfil sociocultural tenen?
• Quin grau d’integració tenen dins la llengua i cultura pròpies de la societat valenciana?
Sobre el professorat:
• Quina llengua primera tenen?
• En quina llengua fan les classes?
• Quin grau de competència comunicativa tenen en valencià?
Sobre l’entorn de l’institut (barri, poble, ciutat):
• Grau d’inserció dins de la llengua i cultura pròpies: percentatge d’immigració,
presència social del valencià, actituds lingüístiques, costums, etc.
• Relació entre el centre i l’entorn: tipus i freqüència d’esta mena de contacte.
Document adaptat de Daniel Cassany, Ensenyar llengua.
Projecte Educatiu
PLA DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA
RESOLUCIÓ de 15 de juny de 2001, de les direccions generals de Centres
Docents, d’Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística i de Personal,
per la qual es dicten instruccions en matèria d’ordenació acadèmica i
d’organització de l’activitat docent als centres d’Educació Secundària per al curs
2001/2002. [2001/X6303] i prorrogada fins l'actualitat
Procediment d’elaboració i aprovació
L'elabora la Comissió de Coordinació Pedagògica i l'aprova el Consell Escolar.
Contingut del PNL
A. Objectius.
B. Actuacions en cadascun dels àmbits d’intervenció:
Administratiu i social Acadèmic o de gestió pedagògica
Activitat oficial i relacions amb Documentació referent a:
l'administració: Planificació educativa
a) Documents oficials escrits Reforç, assessorament i suport tècnic
b) Documentació econòmica Seguiment i control
c) Comunicació oral
Els símbols externs:
Interrelació amb l’entorn sociofamiliar Interacció didàctica
Comunicacions orals Actuació del professor
Comunicacions escrites Els materials didàctics
El clima de la classe
C. Temporització: es tracta d’un document de planificació a llarg termini, per tant els
centres hauran d’establir la seqüenciació de les activitats que s’hi preveuen.
D. Criteris d’avaluació del Pla.
Pla Anual de Normalització Lingüística
A partir del PNL s’elaborarà el Pla Anual de Normalització Lingüística del centre (PANL) que
determinarà les actuacions pertinents per a cada curs escolar. El PANL, una volta informat el
Claustre, s'incorporarà a la Programació General Anual del centre (PGA) que serà sotmesa a
l’aprovació del Consell Escolar.

21. CURS DEFORMACIÓ TÈCNICA B UNITAT 5
Activitat 8
Classifiqueu les actuacions següents extretes del Pla Anual de Normalització Lingüística d'un centre
de secundària, d’acord amb l’espai d’intervenció a què pertanyen. Proposeu altres actuacions
possibles.
D'INTERRELACIÓ
ADMINISTRATIU
AMB L'ENTORN
D'INTERACCIÓ
DIDÀCTICA
ACADÈMIC
ÀMBIT
ÀMBIT
ÀMBIT
ÀMBIT
Difondre entre el professorat i l’alumnat premsa en valencià.
Facilitar l’accés del personal d’administració i serveis a cursos de
formació i actualització en valencià.
Informar al professorat dels recursos didàctics en valencià que hi
ha a Internet. Proporcionar recursos per potenciar l’autoformació:
adreces d’Internet, cursos telemàtics de valencià, materials
d’autocorrecció, etc.
Configurar en valencià els missatges del contestador automàtic,
porter automàtic o altres.
Convocar un concurs entre els alumnes per elaborar la pàgina web
del centre.
Editar l’agenda escolar del centre en valencià.
Donar informació als alumnes sobre els recursos didàctics –
informàtics i bibliogràfics- en valencià
Els escrits adreçats a organismes, institucions i empreses, tant
públics com privats, ubicats en el nostre domini lingüístic seran en
valencià.
Demanar –oralment o per escrit- a aquestes institucions que es
comuniquen amb el centre en valencià, especialment els estaments
de caire educatiu.
Organitzar un curs d’actualització lingüística (CAL).
Presentació i realització de sessions d’informació sobre el SALT.4
per al personal d’administració i serveis.
“Parla’m en valencià” Organitzar una campanya o activitats per
reforçar l’ús del valencià en situacions informals –i en les
comunicacions personals.
Elaborar un recull d’escrits administratius en valencià més utilitzats
al centre.
Sol—licitar als subministradors del centre que emeten les factures en
valencià.
Promoure activitats de valencià que poden incidir sobre les famílies:
exposicions de projectes escolars, ràdio escolar en valencià,
intercanvis d’alumnes.
Atendre en valencià les consultes telefòniques i les visites al centre
( fórmules d’inici, manteniment de la conversa en valencià, etc.)
Els escrits informatius sobre estudis, cicles formatius i altres serveis
que el centre ofereix es redactaran bàsicament en valencià.
El Departament de Matemàtiques dissenyarà el seu espai a la web
en valencià.
Fer una sessió de formació sobre el SALT per al professorat.
Els escrits adreçats als alumnes es faran únicament en valencià.
Editar la pàgina web del centre en valencià.
En els grups de PEV, els tutors faran les reunions generals amb
les famílies en valencià.
Adquirir mapes geogràfics, globus terraqüis, murals de ciències
naturals i altres materials en valencià
Instal—lar el programari en valencià en els ordinadors de tots els
departaments, de la biblioteca, de la sala de professors i de
direcció.