2. UNA MICA D’HISTÒRIA DELS GRECS:
Els grecs van arribar a la Península Ibèrica entre el 575-550 aC i
van fundar la ciutat d’Empòrion (Ὲμπορίον), mot que vol dir
mercat.
Per què mercat?
Doncs perquè els grecs van arribar amb la intenció de comerciar
amb els ibers, que eren els indígenes que habitaven aquella zona
i tenien el seu propi mercat amb els aliments bàsics.
Per què van arribar a la Península Ibèrica?
Perquè sortien en busca de noves terres on poder instal·lar-se i on
poder comerciar.
Com ja sabeu, abans eren molt habituals els intercanvis per mar
amb vaixells. Per tant els primers llocs on els interessava arribar i
instal·lar-se eren les costes. I efectivament, Empúries està a la
costa.
4. Com heu pogut observar els que habitaven la zona d’Empúries quan
els grecs van arribar eren unes tribus indígenes, anomenats ibers.
Els grecs, a diferència del romans s’instal·laven en una zona de
manera pacífica. Això va fer que els ibers i els grecs creessin una
relació molt ràpida de caràcter comercial que era beneficiosa per
ambdues parts tant econòmicament com culturalment.
Què van aprendre els ibers dels grecs?
Doncs moltísimes coses, ja que els grecs tenien moltes idees i anaven
molt avançats pel que fa a l’organització social i cultural.
Els ibers aprenen la fabricació de la ceràmica feta amb torn, nous
teixits, tècniques de navegació desconegudes, nous sistemes
constructius i noves idees culturals.
5. Observem el sistema constructiu dels grecs (Partenó grec):
El sostre és pla, hi ha abundància de columnes (stylo), el material utilitzat
és la pedra, pedra policromada (pintada de molts colors, tot i que avui
en dia no han perdurat i ens costa molt imaginar-nos el Partenó pintat).
6. Els grecs primerament es van establir a un antic illot, avui el
poble de Sant Martí d’Empúries. Aquesta ciutat, que no s’ha
pogut excavar, l’anomenem Paleàpolis (Palaiá polis).
Però després es traslladen a la Neàpolis, perquè han
establert relacions segures amb els ibers i ja no hi caben a
l’illa.
7. LA CIUTAT
GREGA:
La ciutat grega estava dissenyada seguint el traçat hipodàmic que
consisteix en un centre i tots els carrers en forma perpendicular o
paral·lela al centre, és a dir, tots els carrers formen angles més o menys
de 90º. Els romans eren molt més estrictes amb el pla hipodàmic que no
pas els grecs, com podeu veure.
8. Ara entrarem en la ciutat per veure com era per dins:
El primer que
trobem abans
d’entrar és una
muralla que
envolta tota la
ciutat, per
protegir-se de
qualsevol atac
que poguessin
patir.
LA MURALLA
10. El segon que trobem és el santuari d’Asclepi.
Era un centre terapèutic-religiós sota l’advocació del déu de la
medicina. Els malalts experimentaven un somni sagrat que els
sacerdots interpretaven per tal de determinar quin tractament
terapèutic seguiria el pacient.
14. Perquè us feu una idea
del que era la factoria
de salaons aquí teniu
una representació.
Al centre hi havia un
pati on tallaven i
preparaven el peix per
a poder-ho vendre i
menjar, uns quants
dipòsits (de color marró
fosc a la foto),
i al costat una habitació en forma de L que s’utilitzava per
guardar el peix, que es conservava en àmfores.
Aquest era un bon negoci ja que estaven al costat del mar i un
mar on hi havia molt de peix.
16. Com ja sabeu la casa o domus grega tradicional
era com la veieu a la foto: constava d’un pati
interior obert i envoltat de columnes. Al voltant del
pati es situaven les diferents habitacions ja sigui dels
servents, de la família, dels convidats o botigues,
que es solien reservar aquelles parts de la casa que
donaven al carrer.
17. MACELLUM
El Macellum consistia en un
mercat situat prop de
l’àgora. Estava format per
un seguit de botigues que
donaven al carrer i el que
tenim a la foto és la seva
cisterna que tenia la funció
de recollir l’aigua de la
pluja per a qualsevulla
necessitat del poble.
18. I per fi arribem
a
L’ÀGORA
Com tots ja sabeu
l’àgora era el centre de
la ciutat on hi havia els
edificis més
emblemàtics i d’ús
públic, administratiu i
comercial.
19. També tenien un
sistema de
clavegueram per
tal de treure les
aigües brutes fora
de la ciutat.
20. MOSAIC:
Aquest mosaic
formava part del terra
d’una habitació
destinada a la reunió
del senyor de la casa
amb els seus amics on
bevien, menjaven i
feien altres activitats
d’entreteniment. La
inscripció ῾ΗΔΨΚΟΙΤΟΣ
significa: “dolç estar
reclinat”.
21. ARA PASSEM ALS ROMANS,
FEM UNA MICA D’HISTÒRIA:
Els romans van arribar a la Península Ibèrica l’any 218 aC
per tal de tallar la rereguarda a Hanníbal durant la Segona
Guerra Púnica. L’exèrcit dels Romans era dirigit per Gneu
Corneli Escipió qui va desembarcar a Empòrion, a l’oest de
la ciutat grega, en un campament militar.
Quan els romans s’instal·len en una nova colònia romana,
Empòrion passa a denominar-se Emporiae (mercats en
plural) a causa de l’existència de dues ciutats, la grega i la
romana.
22.
23. LA CIUTAT
La ciutat romana
com veieu
segueix més
ROMANA estrictament el pla
hipodàmic que
utilitzaven els
grecs.
Està envoltada
d’una muralla,
fora es troba
l’amfiteatre i la
palestra i dintre
tenim, al centre el
fòrum i repartits
per la ciutat
temples, termes,
circs...
Podem observar a
dalt a l’esquerra
un aqüeducte que
servia per
transportar aigua
a la ciutat.
24. LA PALESTRA
Comencem per fora:
La palestra consistia en un edifici destinat a fer
activitats físiques.
26. L’amfiteatre és on es celebraven
les lluites de gladiadors i
l’exhibició de feres exòtiques.
Com veieu tenia forma circular
amb unes graderies on s’asseien
els espectadors (que a la imatge
no es poden veure).
28. La muralla va ser construida l’any I aC i té dues parts molt
diferenciades (observeu la fotografia), en la part de baix es van
utilitzar carreus i, en canvi, la part de dalt va ser feta amb formigó
que contenia pedres petites i trossos de ceràmica. Servia per
protegir-se dels enemics.
A la tercera pedra hi ha un símbol fàl·lic esculpit que és símbol de
força i prosperitat.
30. TABERNAE
Són el que ara coneixem com a botigues.
S’assemblaven més al nostre mercat que a les
botigues, ja que consistien en un taulell darrere del
qual s’emmagatzemaven els productes per vendre.
32. Aquí podem veure el sistema
constructiu que utilitzaven. Aquests
porxos els utilitzaven, normalment,
per posar les tabernae quan
plovia.
33. Aquí, on hi ha els nens d’una escola, és el que
seria el temple dedicat a la Tríada Capitolina que
era formada per Júpiter, Juno i Minerva.
Avui dia només en podem veure el pòdium.
36. Les domus romanes.
Solien ser molt grans, i aquesta particularment ho és. La casa,
com les gregues, tenia un pati central obert anomenat atrium en
el centre del qual hi havia l’impluvium que servia per a recollir
l’aigua de la pluja per a l’ús diari. L’atrium donava a tota la resta
d’habitacions de la casa, que podien ser:
- El tablinium, l’habitació més gran de la casa on el senyor rebia
els seus convidats per tal d’allunyar-se de la resta de la casa.
- Els cubicula que eren els dormitoris.
- El triclinium, que formava part de les habitacions més importants
de la domus, era una habitació amb tres sofàs per tal de menjar
mig estirats ja que tenien el costum de menjar estirats i còmodes.
- La culina amb els seus estris i aparells;
- i no molt lluny els banys que connectaven amb el sistema de
clavegueram de la ciutat.
- L’atri tenia un passadís que donava al peristil, un patí molt ben
decorat amb plantes, flors i arbres i envoltat de columnes.
Vegem-ho en fotos:
40. Aquesta casa era d’un gran poder
econòmic perquè com veieu el terra
estava decorat amb mosaics.
41. Què us han semblat la ciutat grega i la romana? No vivien pas
malament oi?
Quina us ha agradat més? On us agradaria viure i per què?
Bé, ara retrocedim per explicar-vos aquest mosaic que vam
veure al museu.
42.
43. Aquest mosaic ens mostra una escena molt famosa de la Guerra de Troia:
el sacrifici d’Ifigenia.
I en què consisteix aquesta escena?
Us enrecordeu de la guerra de Troia?
Doncs aquesta escena és del moment en què l’exèrcit grec està disposat
a partir cap a Troia, però els vents no els acompanyaven. És culpa de la
deessa Àrtemis que està molt enfadada amb Agammèmnon, perquè
aquest li havia promès que li sacrificaria la seva millor caça d’aquell any.
I quina va ser? La seva filla Ifigenia. Per això es va negar a fer-ho, però ara
Àrtemis es venjava.
Segons una versió, Ifigènia, sentint-se culpable que els grecs no poguessin
viatjar cap a Troia, va decidir sacrificar-se.
Però finalment no la sacrifiquen: Àrtemis la converteixen en cérvol i marxa
a Tàuride.
Clitemnestra, però, l’esposa d’Agammèmnon, i per tant la mare d’Ifigenia
no perdonarà mai el seu marit. I aprofitarà per venjar-se quan aquest torni
de la Guerra de Troia.
44.
45. Si us fixeu en les fotografies que vaig poder fer del mosaic, en
cadascuna d’elles destaca un element important que volia
remarcar.
Primer de tot, cal dir que els mosaics estaven fets amb pedres
més grans a les voreres i més petites cada vegada que
s’apropaven al centre, i per això els personatges estaven tant
ben perfilats.
Al cantó superior dret del mosaic es veu representada la deessa
Àrtemis, la culpable que els grecs no puguin partir.
Al centre del mosaic es veuen Ifigènia que va tapada amb un
mantó blanc i al seu costat Agamèmnon amb una llança a la
mà.
Tota la resta de personatges són membres de l’exèrcit grec que
estaven esperant impacients per marxar.
46. I aquí finalitza el meu treball de l’excursió
d’Empúries.
Espero que us hagi agradat i que us serveixi, tant
als de segon per a la Selectivitat, com per als de
primer i quart per repassar, que segur que la Laura
us ho preguntarà a l’examen.
Moltes gràcies.
Paz Heredia
2n BTX B
IS Gallecs
2011-2012