SlideShare a Scribd company logo
1 of 8
Download to read offline
Colonia Iulia Augusta
Faventia Paterna
Barcino
Dossier solucionat
Cultura Itinerant, serveis culturals i didàctics. 934175563. www.itinerants.cat
Pàgina 1
1. ELS ROMANS
 Indica amb una creu si les afirmacions següents són veritables o falses. Si són falses escriu l’afirmació correcta.
1. Els romans van desembarcar a Empúries per lluitar contra el poble iber. Fals
Van lluitar contra el poble cartaginès.
2. Els romans arribaren a la península Ibèrica amb motiu de la II Guerra Púnica. Cert
3. El seu idioma era el llatí, el qual ha estat mare de les llengües romàniques. Cert
4. Barcino fou fundada cap al 15 – 10 aC. Cert
5. Barcino fou la primera ciutat que van fundar els romans a la Península Ibèrica. Fals
Les primeres ciutats foren Empúries-Emporiae- i Tarragona –Tàrraco-.
6. Barcino va ser la capital de la Província Citerior i per això la ciutat més important. Fals
El títol de capital de Província ho tenia la ciutat de Tarraco.
7. La ciutat de Barcino estava envoltada de muralles i tenia quatre portes d’entrada. Cert
8. L’edifici d’espectacles més gran de la ciutat de Barcino fou l’amfiteatre. Fals
La ciutat de Barcino era molt petita per tenir edificis d’espectacles. Es diu que podia tenir un teatre de fusta que montaven i
desmontaven.
9. La ciutat de Barcino tenia dos aqüeductes: un que anava al riu Llobregat i l’altra al Besòs. Fals
Teniu un únic aqüeducte que anava a buscar aigua al riu Besòs.
2. L’ARRIBADA DELS ROMANS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
 Els romans van arribar a la península Ibèrica per una guerra. Quina guerra fou? La Segona Guerra Púnica 218 aC. Contra el
poble Cartaginès.
 Quan els romans arribaren a la península es trobaren amb uns pobladors autòctons anomenats: El Poble Iber. Tenien
l’assentament a la muntanya de Montjuïc i s’anomenaven Laietans.
Cultura Itinerant, serveis culturals i didàctics. 934175563. www.itinerants.cat
Pàgina 2
3. BARCINO
 Identifica en el plànol actual el recorregut que
hem fet i els edificis romans que hem observat.
 Com s’anomenen els dos carrers principals de
les ciutats romanes?
1-El Cardo maximus que anava de sud a nord
2-El Decomanus maximus que anava est a oest
 Quina estructura tenen les ciutats romanes?
Els dos carrers principals marcaven els eixos
principals de la ciutat, en forma de creu. En el seu
encreuament es situava la plaça més important de
la ciutat, el Fòrum. A partir d’aquests dos carrers
principals es feien els carrers menors,
perpendiculars i paral·lels al Cardo i el Decomanus.
Obtenint així un urbanisme quadriculat.
 Barcino no era una ciutat de grans dimensions.
Creus que era una ciutat important? Quina era
la ciutat romana més important de la província?
Era una ciutat molt petita, només tenia 2000
habitants. La ciutat important va ser Tàrraco amb
uns 30000 habitants.
Barcino fou fundada entre el 15 i 10 aC., durant el govern d’August. Era una ciutat molt petita i envoltada per unes muralles. Els carrers formaven illes
(insulae) i la majoria estaven porticats.
La funció principal que havia de dur a terme la nova ciutat era la d’aglutinar i controlar un territori no gaire extens, però sí molt productiu i ja explotat
des de l’època republicana, segons coneixem per les restes de vil·les a la vora del Llobregat. La riquesa del territori era assegurada per la fertilitat de
la terra, apta per al conreu dels cereals i de la vinya; pels recursos miners amb explotació de ferro, i potser de plata; i finalment per l’abundància de
productes del mar, d’entre els quals, al segle IV dC, el poeta Ausoni alaba encara la salsa de peix i les ostres.
Barcino controlava l’artèria fluvial del Llobregat, que servia tant de sortida de productes diversos com d’entrada d’importacions i manufactures de tot
tipus, com també de camí per anar a la recerca de recursos riu amunt, com ara la sal de la muntanya de Cardona.
Reconstrucció hipotètica de la ciutat romana La ciutat actual
Cultura Itinerant, serveis culturals i didàctics. 934175563. www.itinerants.cat
Pàgina 3
4. ELS EDIFICIS ROMANS
 Les ciutats romanes es constituïen per una sèrie d’edificis que tenien unes funcions concretes. Completa els espais buits del
següent quadre posant el nom, la funció o el tipus d’edifici.
 Quins d’aquests edificis hem pogut observar a la ciutat de Barcelona?
Alguns arcs de l’aqüeducte, parts de la muralla, parts del temple d’August.
Edifici Funció Tipus d’edifici
Basílica
Era un edifici que servia com a lloc de reunió per a les relacions comercials o per a
l’administració de justícia. Normalment estava en el Fòrum.
Edifici públic
Termes
Són els banys públics, amb tres piscines, la d’aigua calenta (caldarium), la d’aigua tíbia
(tepidarium) i la d’aigua freda (frigidarium).
Edifici públic
Fòrum Centre comercial, administratiu, religiós i social de la ciutat. Espai públic
Teatre Es representaves obres de teatre, generalment tragèdies o comèdies
Edifici
d’espectacles
Aqüeducte
Superaven distàncies a vegades de quilòmetres per subministrar d’aigua a les ciutats fins a les
cases dels particulars, les fonts públiques i la indústria.
Obra d’enginyeria
Muralla Límits i defensa de la ciutat.
Obra
d’enginyeria
Circ Edifici on es realitzaven carreres de cavalls.
Edifici
d’espectacles
Domus Casa romana on vivien els ciutadans més adinerats. Edifici privat
Temple Lloc de culte Edifici públic
Domus Era la casa romana on vivien els ciutadans més adinerats. Edifici privat
Cultura Itinerant, serveis culturals i didàctics. 934175563. www.itinerants.cat
Pàgina 4
5. EL TEMPLE D’AUGUST
 A on estava situat el temple?
A la plaça principal de la ciutat, el fòrum.
 Quantes columnes tenia el Temple?
32 columnes. 5 intercolumnis (espai entre columnes) als costats curts i
10 intercolumnis en els costats llargs. En l’actualitat només es conserven
4 columnes i el pòdium ( la base del temple).
 Per què creus que el temple tenia aquest nom? Raona la teva
resposta.
August va ser el fundador de la ciutat de Barcino. Va ser un dels primers
emperadors que es va divinitzar i per aquest motiu el van dedicar a
August.
6. LA NECRÒPOLIS
 Què és una necròpolis?
És el cementiri de les ciutats romanes. La paraula la van copiar de la cultura grega que vol dir la ciutat dels morts.
 On estaven situades normalment les necròpolis?
Fora de la ciutat i a costat i costat de les vies principals de les ciutats, com la Via Augusta. També estaven en vies secundàries
com la que es pot veure actualment a la ciutat de Barcelona.
7. EL MUSEU D'HISTÒRIA DE LA CIUTAT
 Què es feia a la fullonica o bugaderia? La fàbrica on es portava a rentar la roba.
 Què realitzaven a la tinctoria? La fabrica on tintaven la roba. Quan la roba quan perdia el color la portaven a tintar.
 Què és el garum i el salaó? El garum o salsa de peix va ser molt apreciat; convertit en un producte car i de luxe, va arribar aser
un complement indispensable en nombrosos plats. La base d’aquesta salsa consistia en la maceració en sal dels menuts del peix
(ous, sang, budells, etc.), barrejats sovint amb peixos petits sencers.
El salaó era la fàbrica on salaven els productes per la seva conservació.
Cultura Itinerant, serveis culturals i didàctics. 934175563. www.itinerants.cat
Pàgina 5
8. VIDA QUOTIDIANA
Els romans classificaven els seus habitatges en tres tipus diferents.
 Explica les característiques de cada habitatge:
1.Insulae:Edificis de tres o quatre plantes on vivien els plebeus. Eren edificis de fusta. Normalment només estaven a les ciutats
molt grans i amb molta població.
2. Domus: Normalment hi vivia una família, tot i que si no tenien gaires diners, dues famílies la podien compartir. A la casa hi
havia un pati central, l’atri (pati d’hivern) al voltant del qual se situaven totes les estances. Si la família s’enriquia, es podia
ampliar la casa, també al voltant d’un altre pati més gran, el peristil (pati d’estiu).
3. Villae: Eren cases molt grans, pertanyents als patricis, famílies adinerades. Les cases estaven envoltades de terrenys que
s’utilitzaven per conrear vinya, blat i oliveres. Els patricis també les utilitzaven com cases de descans.
 Observa en el dibuix com era una domus. Identifica què és l’atri, l’impluvium i el perístil.
 Quines arts utilitzaven per a decorar les seves cases?
1. El terra es decorava amb mosaics.
2. Les parets eren pintades amb la tècnica de la pintura al fresc.
3. I els patis moltes vegades hi havia escultures.
Cultura Itinerant, serveis culturals i didàctics. 934175563. www.itinerants.cat
Pàgina 6
LA DOMUS
Domus romana -maqueta del museu- el nucli de la casa romana era l’atri (1), pati descobert al qual s’arribava a través del
vestíbul. A l’atri hi ha una cisterna petita, l’impluvi (6), servia per recollir l’aigua de pluja, i diverses portes donaven accés
directament a diferents cambres i dormitoris. Al cantó oposat del vestíbul hi havia el tablinium, sala de rebre els visitants, i des
d’allà es passava al peristil o jardí (2), aquest patí a diferència de l’atri, estava envoltat de columnes i amb arbres. En la maqueta
del museu també es veu com la domus té tabernae (4) en un dels cantons amb portes molt grans obertes al carrer. El número 5
són les habitacions dels esclaus, amb les parets sense pintar. El número 3 és el triclinium, el menjador, amb tres sofas en forma
de U, on s’estiraven i menjaven. Normalment les domus tenien poques portes i finestres. Dues portes una per la família i l’altre per
esclaus.
En les domus vivien els patricis, els homes amb més recursos econòmics. Com les domus són molt grans de vegades podien
llogar part de la seva casa als plebeus per posar les tabernae –botigues- (per aquest motiu la maqueta en té).
No tothom vivia en domus, la gent menys afavorida (els pelebeus) vivia en les Insullae, blocs de pisos fets de fusta. On vivien
moltes famílies. A Barcino no hi ha aquest tipus d’aquests habitatges.
Fora de la ciutat ens trobem les villaes, eren les masies. Vivien els patricis, era la seva segona residència, habitatges molt grans i
es dedicaven a treballar les terres, òbviament les terres les treballaven els esclaus.
1
2
4
3 5
6
Cultura Itinerant, serveis culturals i didàctics. 934175563. www.itinerants.cat
Pàgina 7
9. L'ART ROMÀ
Relaciona els següents elements arquitectònics amb els dibuixo i digues en quines construccions les utilitzaven els romans.
Arc, volta, frontó, mosaic i columna
Nom: Arc
Edifici: Portes de la muralla
Nom: Volta
Edifici: amfiteatre, teatre, circ
Nom: Columna
Edifici: Temples
Nom: Mosaic
Edifici: per decorar els interiors dels
edificis públics o privats
Nom: Frontó
Edifici: En les cobertes dels temples

More Related Content

Similar to da barcino_CS Solucionat.pdf

Viatge a Roma
Viatge a RomaViatge a Roma
Viatge a Romalleona49
 
Valentia
ValentiaValentia
Valentiasemgrec
 
Urbanisme romà.pptx
Urbanisme romà.pptxUrbanisme romà.pptx
Urbanisme romà.pptxXavierComes1
 
Barcino et ilerda
Barcino et ilerdaBarcino et ilerda
Barcino et ilerdaerosyoli
 
Organyà descobrir el passat, observar el present.
Organyà  descobrir el passat, observar el present.Organyà  descobrir el passat, observar el present.
Organyà descobrir el passat, observar el present.caboet
 
BARRI JUEU - EL CALL DE BARCELONA
BARRI JUEU - EL CALL DE BARCELONABARRI JUEU - EL CALL DE BARCELONA
BARRI JUEU - EL CALL DE BARCELONAManel Cantos
 
Barcino
BarcinoBarcino
BarcinoSergi
 
Els Ibers
Els IbersEls Ibers
Els Ibers1513
 
L'edat antiga
L'edat antigaL'edat antiga
L'edat antigacpjaumei
 
Valencia Historica
Valencia HistoricaValencia Historica
Valencia Historicacpcervantes
 

Similar to da barcino_CS Solucionat.pdf (20)

Viatge a Roma
Viatge a RomaViatge a Roma
Viatge a Roma
 
Edificis De Barcino
Edificis De BarcinoEdificis De Barcino
Edificis De Barcino
 
Valentia
ValentiaValentia
Valentia
 
La ciutat romana i els seus edificis
La ciutat romana i els seus edificisLa ciutat romana i els seus edificis
La ciutat romana i els seus edificis
 
Urbanisme romà.pptx
Urbanisme romà.pptxUrbanisme romà.pptx
Urbanisme romà.pptx
 
Barcino et ilerda
Barcino et ilerdaBarcino et ilerda
Barcino et ilerda
 
Abd al azia
Abd al aziaAbd al azia
Abd al azia
 
LVCENTUM I
LVCENTUM ILVCENTUM I
LVCENTUM I
 
Organyà descobrir el passat, observar el present.
Organyà  descobrir el passat, observar el present.Organyà  descobrir el passat, observar el present.
Organyà descobrir el passat, observar el present.
 
Ciutats romanes
Ciutats romanesCiutats romanes
Ciutats romanes
 
BARRI JUEU - EL CALL DE BARCELONA
BARRI JUEU - EL CALL DE BARCELONABARRI JUEU - EL CALL DE BARCELONA
BARRI JUEU - EL CALL DE BARCELONA
 
Patricia
PatriciaPatricia
Patricia
 
Barcino
BarcinoBarcino
Barcino
 
Empúries
EmpúriesEmpúries
Empúries
 
Ciutats romanes
Ciutats romanesCiutats romanes
Ciutats romanes
 
Conchi: Projecte Writer COMPETIC3
Conchi: Projecte Writer COMPETIC3Conchi: Projecte Writer COMPETIC3
Conchi: Projecte Writer COMPETIC3
 
Escala Pau
Escala PauEscala Pau
Escala Pau
 
Els Ibers
Els IbersEls Ibers
Els Ibers
 
L'edat antiga
L'edat antigaL'edat antiga
L'edat antiga
 
Valencia Historica
Valencia HistoricaValencia Historica
Valencia Historica
 

Recently uploaded

ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller atJuliaBasart1
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfErnest Lluch
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
l_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptx
l_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptxl_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptx
l_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptxEDUARDNAVARRODOMENEC
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musicalalba444773
 

Recently uploaded (10)

ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller at
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
l_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptx
l_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptxl_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptx
l_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptx
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
 

da barcino_CS Solucionat.pdf

  • 1. Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino Dossier solucionat
  • 2. Cultura Itinerant, serveis culturals i didàctics. 934175563. www.itinerants.cat Pàgina 1 1. ELS ROMANS  Indica amb una creu si les afirmacions següents són veritables o falses. Si són falses escriu l’afirmació correcta. 1. Els romans van desembarcar a Empúries per lluitar contra el poble iber. Fals Van lluitar contra el poble cartaginès. 2. Els romans arribaren a la península Ibèrica amb motiu de la II Guerra Púnica. Cert 3. El seu idioma era el llatí, el qual ha estat mare de les llengües romàniques. Cert 4. Barcino fou fundada cap al 15 – 10 aC. Cert 5. Barcino fou la primera ciutat que van fundar els romans a la Península Ibèrica. Fals Les primeres ciutats foren Empúries-Emporiae- i Tarragona –Tàrraco-. 6. Barcino va ser la capital de la Província Citerior i per això la ciutat més important. Fals El títol de capital de Província ho tenia la ciutat de Tarraco. 7. La ciutat de Barcino estava envoltada de muralles i tenia quatre portes d’entrada. Cert 8. L’edifici d’espectacles més gran de la ciutat de Barcino fou l’amfiteatre. Fals La ciutat de Barcino era molt petita per tenir edificis d’espectacles. Es diu que podia tenir un teatre de fusta que montaven i desmontaven. 9. La ciutat de Barcino tenia dos aqüeductes: un que anava al riu Llobregat i l’altra al Besòs. Fals Teniu un únic aqüeducte que anava a buscar aigua al riu Besòs. 2. L’ARRIBADA DELS ROMANS A LA PENÍNSULA IBÈRICA  Els romans van arribar a la península Ibèrica per una guerra. Quina guerra fou? La Segona Guerra Púnica 218 aC. Contra el poble Cartaginès.  Quan els romans arribaren a la península es trobaren amb uns pobladors autòctons anomenats: El Poble Iber. Tenien l’assentament a la muntanya de Montjuïc i s’anomenaven Laietans.
  • 3. Cultura Itinerant, serveis culturals i didàctics. 934175563. www.itinerants.cat Pàgina 2 3. BARCINO  Identifica en el plànol actual el recorregut que hem fet i els edificis romans que hem observat.  Com s’anomenen els dos carrers principals de les ciutats romanes? 1-El Cardo maximus que anava de sud a nord 2-El Decomanus maximus que anava est a oest  Quina estructura tenen les ciutats romanes? Els dos carrers principals marcaven els eixos principals de la ciutat, en forma de creu. En el seu encreuament es situava la plaça més important de la ciutat, el Fòrum. A partir d’aquests dos carrers principals es feien els carrers menors, perpendiculars i paral·lels al Cardo i el Decomanus. Obtenint així un urbanisme quadriculat.  Barcino no era una ciutat de grans dimensions. Creus que era una ciutat important? Quina era la ciutat romana més important de la província? Era una ciutat molt petita, només tenia 2000 habitants. La ciutat important va ser Tàrraco amb uns 30000 habitants. Barcino fou fundada entre el 15 i 10 aC., durant el govern d’August. Era una ciutat molt petita i envoltada per unes muralles. Els carrers formaven illes (insulae) i la majoria estaven porticats. La funció principal que havia de dur a terme la nova ciutat era la d’aglutinar i controlar un territori no gaire extens, però sí molt productiu i ja explotat des de l’època republicana, segons coneixem per les restes de vil·les a la vora del Llobregat. La riquesa del territori era assegurada per la fertilitat de la terra, apta per al conreu dels cereals i de la vinya; pels recursos miners amb explotació de ferro, i potser de plata; i finalment per l’abundància de productes del mar, d’entre els quals, al segle IV dC, el poeta Ausoni alaba encara la salsa de peix i les ostres. Barcino controlava l’artèria fluvial del Llobregat, que servia tant de sortida de productes diversos com d’entrada d’importacions i manufactures de tot tipus, com també de camí per anar a la recerca de recursos riu amunt, com ara la sal de la muntanya de Cardona. Reconstrucció hipotètica de la ciutat romana La ciutat actual
  • 4. Cultura Itinerant, serveis culturals i didàctics. 934175563. www.itinerants.cat Pàgina 3 4. ELS EDIFICIS ROMANS  Les ciutats romanes es constituïen per una sèrie d’edificis que tenien unes funcions concretes. Completa els espais buits del següent quadre posant el nom, la funció o el tipus d’edifici.  Quins d’aquests edificis hem pogut observar a la ciutat de Barcelona? Alguns arcs de l’aqüeducte, parts de la muralla, parts del temple d’August. Edifici Funció Tipus d’edifici Basílica Era un edifici que servia com a lloc de reunió per a les relacions comercials o per a l’administració de justícia. Normalment estava en el Fòrum. Edifici públic Termes Són els banys públics, amb tres piscines, la d’aigua calenta (caldarium), la d’aigua tíbia (tepidarium) i la d’aigua freda (frigidarium). Edifici públic Fòrum Centre comercial, administratiu, religiós i social de la ciutat. Espai públic Teatre Es representaves obres de teatre, generalment tragèdies o comèdies Edifici d’espectacles Aqüeducte Superaven distàncies a vegades de quilòmetres per subministrar d’aigua a les ciutats fins a les cases dels particulars, les fonts públiques i la indústria. Obra d’enginyeria Muralla Límits i defensa de la ciutat. Obra d’enginyeria Circ Edifici on es realitzaven carreres de cavalls. Edifici d’espectacles Domus Casa romana on vivien els ciutadans més adinerats. Edifici privat Temple Lloc de culte Edifici públic Domus Era la casa romana on vivien els ciutadans més adinerats. Edifici privat
  • 5. Cultura Itinerant, serveis culturals i didàctics. 934175563. www.itinerants.cat Pàgina 4 5. EL TEMPLE D’AUGUST  A on estava situat el temple? A la plaça principal de la ciutat, el fòrum.  Quantes columnes tenia el Temple? 32 columnes. 5 intercolumnis (espai entre columnes) als costats curts i 10 intercolumnis en els costats llargs. En l’actualitat només es conserven 4 columnes i el pòdium ( la base del temple).  Per què creus que el temple tenia aquest nom? Raona la teva resposta. August va ser el fundador de la ciutat de Barcino. Va ser un dels primers emperadors que es va divinitzar i per aquest motiu el van dedicar a August. 6. LA NECRÒPOLIS  Què és una necròpolis? És el cementiri de les ciutats romanes. La paraula la van copiar de la cultura grega que vol dir la ciutat dels morts.  On estaven situades normalment les necròpolis? Fora de la ciutat i a costat i costat de les vies principals de les ciutats, com la Via Augusta. També estaven en vies secundàries com la que es pot veure actualment a la ciutat de Barcelona. 7. EL MUSEU D'HISTÒRIA DE LA CIUTAT  Què es feia a la fullonica o bugaderia? La fàbrica on es portava a rentar la roba.  Què realitzaven a la tinctoria? La fabrica on tintaven la roba. Quan la roba quan perdia el color la portaven a tintar.  Què és el garum i el salaó? El garum o salsa de peix va ser molt apreciat; convertit en un producte car i de luxe, va arribar aser un complement indispensable en nombrosos plats. La base d’aquesta salsa consistia en la maceració en sal dels menuts del peix (ous, sang, budells, etc.), barrejats sovint amb peixos petits sencers. El salaó era la fàbrica on salaven els productes per la seva conservació.
  • 6. Cultura Itinerant, serveis culturals i didàctics. 934175563. www.itinerants.cat Pàgina 5 8. VIDA QUOTIDIANA Els romans classificaven els seus habitatges en tres tipus diferents.  Explica les característiques de cada habitatge: 1.Insulae:Edificis de tres o quatre plantes on vivien els plebeus. Eren edificis de fusta. Normalment només estaven a les ciutats molt grans i amb molta població. 2. Domus: Normalment hi vivia una família, tot i que si no tenien gaires diners, dues famílies la podien compartir. A la casa hi havia un pati central, l’atri (pati d’hivern) al voltant del qual se situaven totes les estances. Si la família s’enriquia, es podia ampliar la casa, també al voltant d’un altre pati més gran, el peristil (pati d’estiu). 3. Villae: Eren cases molt grans, pertanyents als patricis, famílies adinerades. Les cases estaven envoltades de terrenys que s’utilitzaven per conrear vinya, blat i oliveres. Els patricis també les utilitzaven com cases de descans.  Observa en el dibuix com era una domus. Identifica què és l’atri, l’impluvium i el perístil.  Quines arts utilitzaven per a decorar les seves cases? 1. El terra es decorava amb mosaics. 2. Les parets eren pintades amb la tècnica de la pintura al fresc. 3. I els patis moltes vegades hi havia escultures.
  • 7. Cultura Itinerant, serveis culturals i didàctics. 934175563. www.itinerants.cat Pàgina 6 LA DOMUS Domus romana -maqueta del museu- el nucli de la casa romana era l’atri (1), pati descobert al qual s’arribava a través del vestíbul. A l’atri hi ha una cisterna petita, l’impluvi (6), servia per recollir l’aigua de pluja, i diverses portes donaven accés directament a diferents cambres i dormitoris. Al cantó oposat del vestíbul hi havia el tablinium, sala de rebre els visitants, i des d’allà es passava al peristil o jardí (2), aquest patí a diferència de l’atri, estava envoltat de columnes i amb arbres. En la maqueta del museu també es veu com la domus té tabernae (4) en un dels cantons amb portes molt grans obertes al carrer. El número 5 són les habitacions dels esclaus, amb les parets sense pintar. El número 3 és el triclinium, el menjador, amb tres sofas en forma de U, on s’estiraven i menjaven. Normalment les domus tenien poques portes i finestres. Dues portes una per la família i l’altre per esclaus. En les domus vivien els patricis, els homes amb més recursos econòmics. Com les domus són molt grans de vegades podien llogar part de la seva casa als plebeus per posar les tabernae –botigues- (per aquest motiu la maqueta en té). No tothom vivia en domus, la gent menys afavorida (els pelebeus) vivia en les Insullae, blocs de pisos fets de fusta. On vivien moltes famílies. A Barcino no hi ha aquest tipus d’aquests habitatges. Fora de la ciutat ens trobem les villaes, eren les masies. Vivien els patricis, era la seva segona residència, habitatges molt grans i es dedicaven a treballar les terres, òbviament les terres les treballaven els esclaus. 1 2 4 3 5 6
  • 8. Cultura Itinerant, serveis culturals i didàctics. 934175563. www.itinerants.cat Pàgina 7 9. L'ART ROMÀ Relaciona els següents elements arquitectònics amb els dibuixo i digues en quines construccions les utilitzaven els romans. Arc, volta, frontó, mosaic i columna Nom: Arc Edifici: Portes de la muralla Nom: Volta Edifici: amfiteatre, teatre, circ Nom: Columna Edifici: Temples Nom: Mosaic Edifici: per decorar els interiors dels edificis públics o privats Nom: Frontó Edifici: En les cobertes dels temples