2. Classificació tipològica de les llengües
Proposada per Wilihelm von Humboldt, es basa en la
relació que existeix entre llengües tenint en compte
l’estructura interna.
• Llengües aïllants
• Llengües aglutinants
• Llengües flexives
• Llengües incorporants
3. Llengües aïllants
• Tenen paraules invariables sense flexió
• Cada paraula té una funció autònoma
• Les relacions gramaticals i sintàctiques es marquen
mitjançant un ordre molt estricte en l’oració.
• Gairebé no tenen morfologia.
Són aïllants el xinès, el tailandès, el vietnamita, el
tibetà, el hawaià i l’indonesi.
4. Llengües aglutinants
• També anomenades sintètiques o fusionants
• Tenen una morfologia molt rica, amb molts afixos.
• L’arrel expressa el significat bàsic i se li afegeixen
afixos regulars que modifiquen el sentit.
• Són llengües aglutinants l'eusquera, l’hongarès, el
turc, el finés, el japonès, el suahili i el tàmil.
5. Llengües flexives
• Tenen una morfologia molt rica, amb arrels i
desinències ben diferenciades.
• També tenen prefixos i sufixos.
• Són flexives l’àrab, l’hebreu i la majoria de les
llengües indoeuropees.
6. Llengües incorporants
• Tenen paraules molt complexes
• Combinen trets aglutinants i aïllants, que
equivalen, en molts casos, a una oració
• Són incorporants l’esquimal d’Aleska i les
llengües ameríndies.