2. L'URBANISME
Tipus d'urbanisme
A l’Antiguitat, com avui, distingim dues formes d’organització urbana:
● Urbanisme orgànic: El trobem quan l’estructura d’una ciutat s’ha anat
desenvolupant a mesura que aquesta creixia de forma natural, sense una
panificació prèvia (seria el cas de Roma i del barri Gòtic de Barcelona).
● Urbanisme hipodàmic (d’Hipòdam de Milet, arquitecte grec del s.VaC): Es
caracteritza per una planificació del territori urbà, amb carrers i solars traçats de
forma ordenada i no improvisada (seria el cas de la majoria de ciutats romanes i
de l’Eixample de Barcelona).
3. Estructura urbana
Els romans van organitzar les seves ciutats igual com ho feien amb els campaments
militars (castra): una planta rectangular travessada per una retícula de carrers entre
els quals s'instalaven les tendes, amb una plaça de reunió on es trobaven la tenda
del general i l'armeria.
Dibuix d'un castra romà amb el traçat adoptat per a les ciutats.
4. La ciutat s'organitzava a partir de dos grans carrers: el cardo maximus (de nord a
sud) i el decumanus maximus (d'est a oest). En el moment de la fundació, un àugur
consultava els presagis per saber si els déus aprovaven l'elecció del lloc, i si era així
dibuixava a terra una creu, els braços de la qual marcaven la direcció del cardo i
del decumanus. Més endavant es traçaven altres cardines i decumani paral·lels als
principals fins que es formava una trama en forma de retícula.
El traçat dels carrers no acabava dins del nucli
urbà sino que s'extenia als camps (ager) del
voltant que eren creuats per camins que eren
prolongacions del cardo i del decumanus.
Planta d'una possible ciutat romana: el cardo
i decumanus maximi es distingeixen en
vermell; en paral·lel a ells hi veiem les vies
secundàries de color taronja; els solars
destinats a l'edificació estan marcats en groc.
Àugur observant el
vol de le aus
5. Carrers de Pompeia
Els carrers eren molt semblants als de les ciutats modernes i
disposaven de voreres per a vianants i indicacions de sentit.
Senyals de sentit d'un carrer
de Pompeia i d'un altre de
Leptis Magna (Líbia)
6. Claveguera de Badalona Reconstrucció d'una claveguera
Les ciutats, a més, estaven dotades d'una xarxa de clavegueres que corria per sota
dels carrers. Les clavegueres recollien les aigües impures de cases, carrers, termes i
latrines públiques i les abocaven en un riu.
Latrina pública
(Sicília)
Final de la Cloaca Màxima de Roma;
construïda en temps dels reis per
dessecar els turons quan plovia.
7. Les ciutats solien estar envoltades per fortes muralles, les quals servien per protegir
la població de possibles atacs i estaven proveïdes de torres i bastions; en períodes de
pau constituïen també un símbol de prestigi.
Muralles romanes de Lugo Porta de la muralla de Trèveris
Les muralles eren travessades per quatre gran portes que es trobaven als punts en que
acabaven el cardo maximus i el decumanus maximus. Aquestes portes solien estar
flanquejades per torres circulars. A part, hi havia altres portes de menor temany
repartides per les muralles.
8. Espais públics
Totes les ciutats romanes disposaven d’un fòrum situat a l’encreuament del cardo
maximus i del decumanus maximus o a la vora. El fòrum era la plaça principal,
sovint envoltada de porxos que servien de lloc de mercat i de refugi contra el mal
temps. Els personatges importants, especialment emperadors, tenien el dret de
tenir-hi estàtues i bustos dedicats.
Allí trobem els edificis principals de la ciutat: el temple, la basílica i la cúria.
També s'hi podien trobar biblioteques, columnes honorífiques i altres tipus de
monuments.
Fòrum d'Empúries Fòrum de Pompeia
9. Alçat de la basílica Emília (Roma) Planta de la basílica de Constantí i
Majenci (Roma)
Edificis públics
Són els que es trobaven al fòrum i servien com a seu d'actes públics i dels diversos
organismes administratius de la ciutat:
● La basílica: Era un edifici destinat a la celebració de judicis i al mercadeig.
Tenia una planta rectangular, dividida en diverses naus per columnates i
arcades. La més antiga va ser la basílica Pòrcia (s.IIaC), al fòrum de Roma, però
la més important va ser la basílica de Majenci i Constantí (s.IVdC), també al
fòrum de Roma. Aquest tipus de construccions van inspirar les basíliques
cristianes modernes.
10. Restes de la basílica Emília (Roma)
Aspecte actual de la basílica de Majenci i Constantí (Roma)
on es poden distingir les tres naus en què està dividit l'edifici.
11. ● La cúria: era el lloc on es reunia el consell municipal
(també anomenat cúria); a Roma la més antiga va ser
la Cúria Hostília, una de les seus del Senat romà.
● Mercats (macella) i botigues (tabernae) i altres establi-
ments on es duien a terme intercanvis de tota mena.
La Cúria Hostília al fòrum de Roma
Pistrina (fleca) de Pompeia Macellum (mercat) de Pompeia Thermopolium (botiga de menjar calent) de Pompeia
12. Reconstrucció de l'aspecte de l'antiga Bàrcino on es distingeixen, en primer pla, les muralles i la porta nord
del cardo; al centre s'hi veu el fòrum, presidit pel temple, a l'encreuament del cardo i el decumanus.
13. EL TEMPLE
El temple, centre de culte
El temple romà era considerat la llar de la divinitat i estava destinat només a
allotjar-ne l'estàtua perquè els romans li dirigissin les pregàries i les ofrenes. Les
cerimònies se celebraven a fora i els sacrificis es realitzaven en un altar que es
trobava en front de l'edifici.
La ciutat de Roma comptava amb centenars de temples dedicats a totes les
divinitats de l'imperi; la majoria de ciutats disposaven almenys d'un temple, situat
al fòrum. Els temples solien estar dedicats a la Tríada Capitolina (Jupíter, Juno i
Minerva) però també n'hi havia dedicats al culte als emperadors, com el temple
d'August de Tàrraco.
14. Estructura
Els temples romans derivaven dels temples etruscos i estaven molt influenciats per
l'arquitectura dels temples grecs. Les seves parts eren:
● El pòdium: Era una base elevada sobre la qual s'alçava l'edifici.
● L'escala frontal: donava al fòrum i era l'únic accés al temple; tenia un nombre
imparell de graons.
● El porxo o pronaos: servia de vestíbul al
temple i solia estar adornat de columnes.
● La cel·la: era la sala on es guardava la
imatge del déu; s'hi accedia per una porta
que era sovint l'única font de llum a
l'interior. Les parets solien estar decorades
amb mosaics i frescos.
15. Mur posterior del temple de Portumne (Roma) Maqueta del temple de Claudi (Roma)
Maison Carrée (Nîmes) Temple d'Antoní i Faustina (Roma) Temple d'August (Pula)
16. La majoria de temples tenien una planta rectangular, tot i que hi ha exemples
notables de temples de planta rodona com el temple de Vesta i el Panteó d’Hadrià a
Roma.
Temple d'Hèrcules Víctor (Roma)
Exterior frontal del Panteó d'Hadrià
Dibuix de l'interior del
Panteó d'Hadrià
