Descripció educativa orientada a 3r ESO de Cultura Clàssica sobre com era una ciutat romana.

1. Urbanisme romà

2. Plànol d'una ciutat romana
• L’urbanisme d’una ciutat romana de nova creació agafa l’estructura d’un
campament militar o castrum.
• Està emmurallada i consta de diverses portes d'entrada, normalment orientades als
dos carrers principals que conformen les ciutats romanes. El Cardus (eix N/S) i el
Decumanus (E/O).
• Normalment, al centre, a la confluència d'aquests dos grans eixos viaris trobem el
Fòrum. És el centre administratiu, polític, econòmic i judicial de la ciutat romana. Si
recordem l'Antiga Grècia, seria l'homòleg a l'Àgora.
• A prop del Fòrum, se solen situar altres edificis d'importància, com són les termes,
els mercats o els teatres.
• Adjacent a la muralla es poden trobar infraestructures d'aigua
com són els aqüeductes o cisternes per abastir a la població que vivia en aquestes
ciutats.

3. El Fòrum
Com ja hem comentat, el Fòrum és el centre administratiu, polític i econòmic de la ciutat.
S'administra justícia, es decideixen i s'apliquen lleis, es reuneix la Cúria local.
S'adora als déus protectors de la ciutat i als principals del panteó romà. Es comercia, es compra i es
ven de tot, inclòs persones (esclaus).
En el Fòrum podem trobar 3 edificis principals:
• El Temple, dedicat als déus protectors de la ciutat, o al culte a l'emperador si parlem de l'època
imperial. Aquest solia ser de dimensions considerables i havia de ser observable des de molts
punts de la ciutat, era una referència a la centralitat, ja que per als romans el culte als déus era
molt important. La seva estructura era pràcticament igual al dels grecs, per tant seguien les
pautes de l'arquitecte Vitruvi que veurem més endavant.
• La Basílica, complia les funcions d'administració, de temes legals i judicials. Era de gran mida,
en forma allargada i rodejat de columnes.
• La Cúria Local aquest important edifici feia les funcions de representació política de les ciutats
romanes, era on es reunien els ciutadans escollits als Comicis Locals per a representar a la
ciutadania, decidien polítiques i lleis que repercutien en el dia a dia dels seus ciutadans. Solia
estar situat a un dels costats de la plaça foral.

4. La Domus romana I
L’urbanisme i distribució de la casa o domus romana és
important per entendre la resta de construccions i
edificis romans. Tenien una distribució quadrangular.
Les seves principals característiques són les següents:
• L’entrada per el vestibulum (rebedor actual) donava
accés a un pati interior a cel obert, aquest distribuïa
algunes de les cubiculum (habitacions), aquest pati
s’anomenava atrium. En aquest podíem trobar el
lararium, que era un altar dedicat als deus
protectors de la casa. També trobem l’impluvium,
un espai al centre del pati que recollia les aigües de
les pluges.
• A continuació trobem el tablinum, era el despatx
del paterfamilias. aquest espai era utilitzat per
atendre els negocis i els clients.

5. La Domus romana II
• El tablinum donava accés a un gran pati a la
part posterior de la casa anomenat peristylium,
aquest estava columnat i en el seu interior
podíem trobar un jardí. Tenia la utilitat de servir
també com en el cas de l’atri per a distribuir
diferents estances de la casa com les
habitacions dels esclaus, la cuina o el
triclinium, aquestes estances eren com els
nostres menjadors actuals, el seu nom be del
tipus de mobiliari que utilitzaven els romans per
menjar, els triclini, una mena de seients
allargats on la família podia estirar-se per
menjar.

6. Insulae
Degut a la creixent demanda de vivenda a les ciutats
romanes i que cada vegada hi havia menor espai
constructiu, això provoca un augment del preu del
terreny i una forma d’enriquiment per part dels
propietaris urbans. Com a solució a la demanda de
l’habitatge de les ciutats es creen les insulae, o bloc de
pisos que diríem actualment.
• Els habitatges estaven distribuïts en diferents pisos en
alçada. A la planta baixa podíem trobar tabernae
(botigues).
• La seva construcció era amb materials poc duradors
(vigues de fusta etc) provocant moltes vegades
incendis que podien acabar amb la total destrucció de
la finca.
• Aquets pisos comptaven amb un pati intern per a
ventilació dels habitatges, sovint trobem una font
d’aigua potable per a ser utilitzada per els seus
habitants.
• Aquets blocs podien ser amplis i luxosos en la seva 1a
planta. Les posteriors normalment eren de dimensions
més reduïdes fins arribar a tenir una sola habitació,
com més amunt es vivia mes petita i humil era
l’habitatge i el poder adquisitiu.

7. El temple romà I
El temple és l’edifici més representatiu i
característic de l’arquitectura romana. Aquest
deriva dels temples presents en cultures com la
grega i l’etrusca. El seu disseny te a veure en
gran mesura amb el disseny descrit per Vitrubi.
Les principals característiques són les següents:
• Es de planta rectangular, s’accedeix per una
escalinata des d’una de les parts estretes.
• Seguidament ens trobem amb el pòdium, on
podem trobar un altar per a sacrificis, a
continuació ens trobem amb les columnes
del pòrtic, que poden ser dels 3 coneguts
estils clàssics. A sobre de les columnes
podem trobar un fris i un frontó que podia
estar molt decorat amb escenes gravades en
relleu sobre temàtica religiosa del déu al que
representa.

8. El temple romà II
• A continuació ens trobem amb la cella, o
nau principal, en aquest espai trobem
una estàtua representativa de grans
dimensions del deu a qui va dedicat el
temple.
• El temple estava rodejat de columnes,
anomenades peristilars o perimetrals.

9. El teatre
Els teatres d’època romana tenen el seu origen en les
obres teatrals del gèneres de comèdia i drama de la
cultura grega. Originàriament els teatres grecs es
construïen en turons naturals, a Roma, al principi
eren construccions dèbils de fusta, posteriorment
foren de pedra i recoberts en marbre.
• Les grades on s’asseien els espectadors
s’anomenava cavea. S’accedia a través dels
vomitoris o portes i passadissos d’accés.
• Els músics de l’obra es posicionaven front els
espectadors en un lloc anomenat orchestra.
• L’escenari principal d’actuació s’anomena
pulpitum.
• L’scaneae fronts, es podia utilitzar com a part de
les escenes de les obres, mitjançant accions o
decoracions de l’escenari. També s’utilitza per a la
entrada, sortida i com a vestuari dels actors de
l’obra.

10. El circ
El circ es un dels principals edificis d’oci de la cultura
romana. D’origen en els hipòdroms grecs, aquets
s'utilitzaven principalment per a portar a terme curses
de carros de cavalls. Salvant les distàncies,
contemporàniament, ho podríem comparar amb les
pistes de F1 de l’actualitat. El circus maximo, de la ciutat
de Roma era el més gran i podia tenir una capacitat per
a 300.000 espectadors.
Les seves principals característiques eren les següents:
• De forma allargada, com en el cas del teatre, els
espectadors observaven l’espectacle des de la cavea.
• La zona on es desenvolupava la cursa s’anomena
arena.
• Al mig de la pista, hi havia una separació allargada
que servia per a definir la zona de la cursa, el seu
nom es spina.
• L’entrada dels 4 equips que participaben accedien per
la porta pompae. L’equip triomfant, sortia per la
porta triumphalis.

11. L’amfiteatre
És un edifici d’oci que no te antecedents d’altres cultures anteriors, es exclusiva
de la societat romana. En aquest es representaven les munera, lluites de
gladiadors, i les venationes, lluites amb animals.
Els més antics com en cas dels teatres son de fusta, posteriorment es van fer de
pedra i recoberts amb marbre. Podien ser edificis per a molts espectadors, sent
el cas del de Roma el més gran de l’imperi, amb una capacitat d’uns 50.000
espectadors.
• Com en el cas del teatre o el circ, a partir dels vomitoris, s’accedia a les
grades o cavea. També com en els casos anteriors els espectadors es
dividien en classes socials, en la part superior i per tant més allunyada de
l’escenari se situen els esclaus, estrangers, posteriorment les dones. A
continuació i si anem descendint per la cavea trobem a ciutadans romans
fins arribar a la noblesa patrícia romana que era el sector més pròxim a
l’escenari.
• L’acció es produïa a l’arena, els animals o gladiadors sorgien des d’una
planta inferior a la pista a través d’elevadors. Aquesta part s’anomena fossa
bestiaria.
• La porta libitinensis, s’utilitzava per a treure els adversaris o animals morts
en els combats, en canvi com ja hem vist anteriorment, la porta
triumphalis, s’utilitzava per a que sortissin els guanyadors.

12. Les termes romanes I
Les termes romanes eren uns espais que no només servien com a llocs
d’higiene personal per als ciutadans romans, sinó que s'utilitzaven per
a socialitzar, tractar temes diversos, promoure tractes comercials o
simplement per distreure’s o relaxar-se amb serveis de massatges o de
neteja personal mitjançant serveis específics realitzats per esclaus.
Amb el temps, les termes foren gratuïtes i cada cop eren més grans i
sumptuoses, ja que els patricis a l’inici i els emperadors després en
creaven a totes les ciutats per augmentar el seu renom com a
patrocinadors o per millorar la seva imatge política davant la població.
Les termes es dividien en dos sectors, per als homes i per a les dones
ben diferenciades amb vestuaris independents per a canviar-se.

13. Les termes romanes II
Les característiques principals son les
següents:
• Estances i parets calefactades mitjançant
l’ús d’un mecanisme d’aigua calenta des
d’una caldera per baix el terra.
• Estança amb una piscina d’aigua freda o
frigidarium.
• Habitació amb piscina d’aigua tèbia o
tepidarium.
• Zona amb piscina d’aigua calenta o
caldarium.

14. L’aqüeducte
Per a mantenir una gran població en un mateix
recinte emmurallat es necessari obtenir fàcilment
l’accés a l’aigua potable. Les millors fonts d’aigua,
molts cops es trobaven lluny d’on estava situada la
ciutat.
El seu funcionament era el següent:
• S’iniciava la captació d’aigua des de un dipòsit en
origen anomenat caput aquae.
• Depenent de com fos el terreny, per a que l’aigua
tingués una pressió suficient, la canalització
podia ser soterrada (specus), arran de terra amb
l’ajuda d’un mur (substructiu), o mitjançant
canals aeris mitjançant la construcció de grans
arcs de pedra anomenats arcuationes.