Ciutat romana

10,441 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
10,441
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2,116
Actions
Shares
0
Downloads
71
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Ciutat romana

  1. 1. L A C I U T A T R O M A N A
  2. 2. Segòbriga
  3. 3. CIUTAT I ROMANITZACIÓ En el món ibèric , no hi havia ciutats sinó tan sols poblats, normalment construïts en llocs elevats. Amb l’arribada de Roma es funden les primeres ciutats i s’emprén un programa planificat de colonització basat sobretot en el repartiment de terres entre els veterans de l'exèrcit, creant una xarxa de ciutats, moltes de nova creació (com Valentia ). <ul><li>La ciutat era el centre de serveis per a la població d'un territori: </li></ul><ul><li>oferia un mercat per als productes agraris, </li></ul><ul><li>tenia uns edificis públics administratius (basílica, cúria), i religiosos (temples), o dedicats a l’oci (termes; i en grans ciutats, com Tàrraco, teatre, circ i amfiteatre). </li></ul>D'aquesta manera els ibers es van veure abocats a abandonar els seus poblats i emigrar a les ciutats, on es van anar assimilant a la civilització dominant . Per això, les ciutats van ser el principal mitjà de romanització ,
  4. 4. Urbanisme La ciutat romana de nova creació tenia una estructura quadriculada , que resultava de la intersecció de dos carrers principals: Cardo Maxinus (de Nord a Sud) i el Decumanus Maximus (d’Est a Oest). En la intersecció, s’alçava el fòrum, la gran plaça pública. En el mateix punt d’intersecció hi havia un pou per a realizar ofrenes. Tenien una amplada estàndard: 12 m. el decumà, i 6 el cardo. Com a defenses la ciutat s'envoltava amb muralles , normalment reforçades amb torres de vigilància i quatre portes, una a cada extrem dels dos carrers principals. Aquest traçat és força coincident amb l'estructura dels campaments militars , dels quals provenien moltes ciutats romanes. Els carrers tenien calçada empedrada i voreres bastant altes. També disposaven d’un sistema complet de clavagueres , distribuïdes per tota la ciutat seguint el traçat de la majoria de carrers.
  5. 6. Plànol d’Empúries
  6. 7. Timgat, Argèlia
  7. 9. Maqueta de Tarraco
  8. 10. Espais públics FÒRUM, CENTRE DE LA CIUTAT El fòrum era la gran plaça pública: un espai a l'aire lliure, de forma generalment rectangular i envoltat de porxos. Era el centre polític, comercial i religiós . EDIFICIS cúria basílica temple estàtues honorífiques tabernae (tendes)
  9. 11. <ul><li>El temple principal de la ciutat solia estar dedicat a la Tríada Capitolina (Júpiter, Juno i Minerva) o bé al culte de l'emperador. </li></ul>Temple romà de Vic
  10. 12. EDIFICIS PÚBLICS PER A L'OCI La major part dels edificis públics eren construïts pels notables més rics de les ciutats provincials. La ciutat els ho agraïa amb honors (una estàtua, una inscripció o un càrrec important). Amfiteatre Teatre Termes Circ
  11. 13. Circ
  12. 14. Amfiteatre
  13. 15. Teatre
  14. 16. Termes
  15. 17. CASES PRIVADES domus insulae uilla rustica uilla urbana
  16. 18. DOMUS , la casa senyorial
  17. 20. INSULAE , blocs de pisos
  18. 21. VILLA URBANA
  19. 22. Carnuntum . Villa Urbana, Austria
  20. 23. VILLA RUSTICA Era el mas, l’edifici central d’ una explotació agrícola.
  21. 25. Imfraestructures AQÜEDUCTES : subministrament d'aigua per a les ciutats (domus, fonts públiques, termes, jardins públics i privats, etc. ) VIES i PONTS : Xarxa viària que comunicava tot l’Imperi amb el centre ( Tots els camins porten a Roma ). L'objectiu primer va ser facilitar el trasllat de tropes, després un valor comercial i administratiu. Al nostre país la calçada principal va ser la uia Hercúlea , anomenada més tard uia Augusta , que unia Gades (Cadis) a Roma. MURALLES
  22. 26. Aqüeducte de Xelva Aqüeducte de Segovia
  23. 27. Pont romà d’Alcántara
  24. 31. Vía Augusta
  25. 32. Muralles romanes de Lugo
  26. 33. Monuments commemoratius Arcs del triomf : per a commemorar una victòria militar Columnes commemoratives, columnes rostrals, trofeus: per a honorar personatges públics Làpides i ares funeràries : per a recordar els familiars difunts <ul><li>INSCRIPCIONS: </li></ul><ul><li>Funeràries : en record d’un difunt </li></ul><ul><li>Honorífiques : per a honrar a un personatge (emperador, noble, militar…) </li></ul><ul><li>Votives : dedicades als déus </li></ul>
  27. 34. L’Arc romà de Cabanes, s II dC. Arc de Titus, Roma
  28. 35. Columna Trajana, Roma
  29. 36. IMP(ERATORI) CAES(ARI) M(ARCO) AUR(ELIO) CLAUDIO PIO FELICI INVICT(O) AUG(USTO) PONT(IFICI) M(AXIMO) TRIB(UNICIA) POT(ESTATE), CONS(ULI) P(ATRI) P(ATRIAE), PROC(ONSULI), VALENTINI VETERANI ET VETERES Pedestal de calç marmori, amb la base i cornisa. En la part superior hi ha quatre forats per a sostenir una estatua. Es trobà el 1851 a la Plaçza de Sant Llorenç. Ara, al Museu Sant Pius V
  30. 37. D M S  F C A L L I N  C R S P I N O  * F R A T I  A N X X X  H S E S T L DIS MANIBUS SACRUM FECIT CALLINUS CIPRINUS FRATRI ANNO XXX HIC SITUS EST SIT (TIBI) TERRA LEVIS Consagrat al Déus Mans Cal·li Cipri la va fer al seu germa de 30 anys Ací es troba, Que la terra et siga lleu

×