Successfully reported this slideshow.

MESOPÒTAMIC, PERSA I FENICI

7,832 views

Published on

Published in: Education, Technology
  • Hola, Assumpció; som amiga dels pares d'una alumna teva, Paula L. que, encantada d'haver fet amb tu aquesta matèria a l'institut, em va comentar que tenia molt bon material teu; te va escriure un sms demanant si el me podia passar; a més, em va dir que tenies moltes presentacions: són francament bones i et vull agrair la feina que fas.
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here

MESOPÒTAMIC, PERSA I FENICI

  1. 1. ART MESOPOTÀMIC, PERSA I PÚNIC ART MESOPOTÀMIC, PERSA I PÚNIC Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) M Assumpció Granero Cueves
  2. 2. PORTA D’ISHTAR (SEGLE VI, 575 aC).PORTA D’ISHTAR (SEGLE VI, 575 aC). MESOPOTÀMIAMESOPOTÀMIA ARQUITECTURA
  3. 3. SARCÒFAG ANTROPOIDE MASCULI DE PUNTA DE VACA, CÀDIS (400 aC). Marbre blanc tallat. En origen policromat. DAMA DE GALERA, GRANADA (s. VII aC). Representa a la deessa Astarte. I … FENÍCIAI … FENÍCIA DAMA D’EIVISSA (petita estàtua d’argila, s. III aC) Necròpoli Puig des Molins, Eivissa. ESCULTURA
  4. 4. ÍNDEX: ART MESOPOTÀMIC  LES PRIMERES CIVILITZACIONS URBANES I HISTÒRIQUES.  LES PRIMERES GRANS CIVILITZACIONS DE LA HISTÒRIA.  CARACTERÍSTIQUES DE LES PRIMERES GRANS CIVILITZACIONS.  ENTRADA EN LA HISTÒRIA.  MESOPOTÀMIA. • Localització del marc geogràfic. • Els pobles de Mesopotàmia. • Eix cronològic. • Pobles de Mesopotàmia: Etapes.  FENICIS: CULTURA PÚNICA.  MESOPOTÀMIA. • Societat. • Economia. • Política i societat. • Religió i creences. • Cultura. • Ciència. • Art.  Arquitectura: Tipologies arquitèctòniques.  Terminologia Zigurat.  El Temples: Ur, Uruk, Susa, diferències entre Zigurat i Piràmide, Marduk.  Murades i portes: La Porta d’Ishatar, La Deessa Ishtar.  La Porta d’Ishtar: Conjunt arquitectònic i escultòric (història).  Palaus: Palau de Nínive.  MESOPOTÀMIA: ESCULTURA. • Escultura: Característiques i principals representacions. • Ceràmica: Vasos o atuells, segells ciclíndrics, tauletes i esteles. • Segells cilíndrics: Els KUDURRUS i la glíptica. • Diferències escultura SUMÈRIA i ASSÍRIA.
  5. 5.  FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC. • SUMERIS: Grup escultòric Tell-Asmar; Petita escultura home barbut; Estela d’Ur-Nina; Arts Sumptuàries: L’Estendard d’Ur; Estela dels Voltors. • ACCADIS: Intendent Ebib-II; Estela Naram-Sin. • NEOSUMERIS: Zigurat Ur, Uruk...; Patesi de Gudea: Sedent i dempeus. • PRIMER IMPERI BABILÒNIC: Codi d’Hammurabi. • ASSIRIS: Ciutat-Palau de Khorsabad (Nínive); Lamasu de Khorsabad; Lamasu de palau de Nimrud; Escultures Assurnasirpal: Relleu cacéra rei, estàtua rei, i relleu rei guerrer; Assurbanipal: Relleus cortesans, escenes de caça i SIRRUSH, escena de caça; palau Nínive; SIRRUSH; i la Lleona ferida. • GRAN IMPERI BABILÒNIC (segon imperi): Reconstrucció ciutat Babilònia; Zigurat Marduk; Porta d’Ishtar amb baix relleus mosaic vidrat. • IMPERI PERSA: De les ciutats estat als imperis; Història; Religió.  ART AQUEMÈNIDA.  ARQUITECTURA. Art nòmada; els palaus (PERSÈPOLIS): Plànol, vista aèria, gravat, Tachara, Apadana, sala de les audiències (apadana), plànol, tachara amb relleus, arquitectura arquitravada, columnes, capitells bicèfals, portes amb braus colosals, sostres... ESCULTURA. Relleus desfilades processionals diferents pobles; Relleu dels arquers o dels Immortals de Persèpolis; Fris mosaic vidrat dels Arquers o dels Immortals de Susa; restes de Susa; relleus animals de Susa; i SIRRUSH. ALTRES RESTES ARQUITECTÒNIQUES A PASARGARDAS (província de Fars).  TOMBES: Nache-Rustem; Darios I; Darios II; Artaxerxes II; Artaxerxes III; i Cir II el Gran. • FENICIS. ART PÚNIC: Sarcòfags antropoides; Dama de Galera; Dama d’Eivissa, Tresor d’Aliseda.  BIBLIOGRAFIA.  EGIPTE. ÍNDEX: ART MESOPOTÀMIC
  6. 6. LES PRIMERES CIVILITZACIONS URBANES I HISTÒRIQUESLES PRIMERES CIVILITZACIONS URBANES I HISTÒRIQUES Anar a índex…
  7. 7. Ens endinsam en les primeres grans civilitzacions de la història, un món de saviesa, coneixements matemàtics, astronòmics... Però, sens dubte, també un món de misteri: els ziggurats, les grans piràmides, les mòmies, el culte al més enllà … LES PRIMERES GRANS CIVILITZACIONS DE LA HISTÒRIALES PRIMERES GRANS CIVILITZACIONS DE LA HISTÒRIA L’espai geogràfic on varen sorgir aquestes primeres civilitzacions es troba en Pròxim Orient. L’espai geogràfic on varen sorgir aquestes primeres civilitzacions es troba en Pròxim Orient. PIRÀMIDE DE KEFREN I ESFINX RECONSTRUCCIÓ D’UN ZIGURAT Anar a índex…
  8. 8. Les civilitzacions mesopotàmiques es desenvoluparen devora a dos grans rius, Tigris i Eufrates, i en torn a una sèrie de ciutats: Ur, Babilònia, Nínive... La civilització egípcia emergí devora el riu Nil, en ciutats com Tebas, Menfis... LES PRIMERES GRANS CIVILITZACIONS DE LA HISTÒRIALES PRIMERES GRANS CIVILITZACIONS DE LA HISTÒRIA Egipte i Mesopotàmia foren anomenades les civilitzacions dels rius, per la importància que aquests tingueren en el seu desenvolupament. Egipte i Mesopotàmia foren anomenades les civilitzacions dels rius, per la importància que aquests tingueren en el seu desenvolupament.
  9. 9. LES PRIMERES CIVILITZACIONS URBANES I HISTÒRIQUESLES PRIMERES CIVILITZACIONS URBANES I HISTÒRIQUES
  10. 10. LES PRIMERES CIVILITZACIONS URBANES I HISTÒRIQUESLES PRIMERES CIVILITZACIONS URBANES I HISTÒRIQUES
  11. 11. LES PRIMERES CIVILITZACIONS URBANES I HISTÒRIQUESLES PRIMERES CIVILITZACIONS URBANES I HISTÒRIQUES Canvis econòmics i socials Canvis polítics Canvis culturals Excedents agrícoles generen Desenvolupament comerç Aparició de nous oficis: terrisseria (alfareria), picapedrer (cantería), orfebreria nous grups socials Creixement poblats durà Aparició de les ciutats Naixement de l’Administració de l’Estat Reis i sacerdots prenen el camandament i cobren impostos Naixement de l’escriptura vers 3500 aC Comença la història, les escoles, la ciència i les biblioteques Egipte: jeroglífica, símbols en papir o pedra Mesopotàmia: cuneïforme, signes amb forma de cunya en argila blana assecada al sol Desenvolupament 1res civilitzacions (fa 6000 anys) en torn a un riu Terres fèrtils Grans collites Augment de la població Anar a índex…
  12. 12. Aproximadament devers el 3500 aC es produeix en alguns llocs de la Terra un fet que marcarà, definitivament, l’evolució de les civilitzacions: l’aparició de l’escriptura. Aquest fet marca el principi de la història, i ens permet llegir els documents escrits i conèixer millor el passat. Ja no sols disposam de restes materials, sinó de textos que informen de la llengua, els costums, les lleis i les conquestes d’aquests pobles. Però, la història no comença al mateix temps en tots els llocs, mentre uns pobles ja escrivien, altres encara romanien en la prehistòria. La invenció de l’escriptura va transformar el món i va suposar l’inici de la història. La invenció de l’escriptura va transformar el món i va suposar l’inici de la història. ENTRADA EN LA HISTÒRIAENTRADA EN LA HISTÒRIA JEROGLÍFICAJEROGLÍFICA CUNEÏFORMECUNEÏFORME Anar a índex…
  13. 13. NAIXEMENT DE L’ESCRIPTURA: CUNEÏFORMENAIXEMENT DE L’ESCRIPTURA: CUNEÏFORME
  14. 14. Paul-Emile Botta, cònsol francès a Mossul, desxifrador de l’escriptura cuneïforme. EVOLUCIÓ ESCRIPTURA CUNEÏFORMEEVOLUCIÓ ESCRIPTURA CUNEÏFORME
  15. 15. EVOLUCIÓ ESCRIPTURA CUNEÏFORMEEVOLUCIÓ ESCRIPTURA CUNEÏFORME
  16. 16. PALAU DE NÍNIVE PORTA D’ISHTAR ZIGURAT GRAVAT DE PERSÉPOLIS LES PRIMERES CIVILITZACIONS URBANES I HISTÒRIQUES LES PRIMERES CIVILITZACIONS URBANES I HISTÒRIQUES MesopotàmiaMesopotàmia Anar a índex…
  17. 17. Mesopotàmia en grec significa Terra fèrtil Situada entre dos rius Tigris Eufrates Dividida en dos territoris Alta Mesopotàmia Baixa Mesopotàmia Zona muntanyosa al Nord Zona pantanosa al Sud Dominada per varis pobles Sumeris al Sud Accadis entre els valls dels dos rius Assiris al Nord Sumeris Accadis Assiris MESOPOTÀMIA: LOCALITZACIÓ DEL MARC GEOGRÀFICMESOPOTÀMIA: LOCALITZACIÓ DEL MARC GEOGRÀFIC Baixa Mesopotàmia Alta Mesopotàmia Anar a índex…
  18. 18. Zigurat d’Ur (reconstruccions) Civilització sumèriaART MESOPOTÀMICART MESOPOTÀMIC
  19. 19. MESOPOTÀMIA: LOCALITZACIÓ DEL MARC GEOGRÀFICMESOPOTÀMIA: LOCALITZACIÓ DEL MARC GEOGRÀFIC Zona fèrtil entre els rius Tigris i Eufrates.Zona fèrtil entre els rius Tigris i Eufrates. L'actual territori de l'Iraq equival, a grans trets, al que en l'antiguitat es coneixia amb el nom de Mesopotàmia, una paraula grega que vol dir “entre dos rius”. Territori travessat pel Tigris i l’Eufrates (mesos= entre… potamos= riu). Mesopotàmia era, doncs, una planura fèrtil i molt rica, amb crescudes periòdiques, on van començar la cultura neolítica i va néixer l’escriptura, i es van desenvolupar grans civilitzacions antigues.  Els sumeris, els assiris i els babilonis van ocupar aquest territori i van fer tot un seguit d'aportacions culturals que han arribat fins als nostres dies.
  20. 20. SUMERISSUMERIS ELS POBLES DE MESOPOTÀMIAELS POBLES DE MESOPOTÀMIA ACCADISACCADIS ASSIRISASSIRIS Per exemple, la civilització sumèria, la més antiga, va organitzar-se en ciutats estats, una estructura política que, segles més tard, va ésser perfeccionada a la Grècia clàssica. A la ciutat sumèria d‘Ur, que la Bíblia assenyala com la ciutat del patriarca jueu Abraham, s'hi han trobat gran quantitat de tombes, construïdes a la mateixa època que la piràmide de Keops, a Egipte. A l'interior dels recintes funeraris hi havia tota mena d'objectes magnífics, fets d'or. Anar a índex…
  21. 21. 4000 aC 3000 aC 2000 aC 1000 aC NJC EDAT DE BRONZE EDAT DE BRONZE SUMERISSUMERIS 3700 aC 1900 aC ASSIRISASSIRIS 539 aC PERSESPERSES 331 aC EDAT DE FERROEDAT DE FERRO 1200 aC MESOPOTÀMIA: TEMPS HISTÒRIC (EIX CRONOLÒGIC)MESOPOTÀMIA: TEMPS HISTÒRIC (EIX CRONOLÒGIC) PRIMERS DOCUMENTS ESCRITS INICI DE LA HISTÒRIA (3400 aC) PRIMERS DOCUMENTS ESCRITS INICI DE LA HISTÒRIA (3400 aC) Observa a l’eix la localització temporal de la civilització de Mesopotàmia. Observa a l’eix la localització temporal de la civilització de Mesopotàmia. Tres grans moments de la seva història: - Les ciutats-estat - L’Imperi assiri - L’Imperi persa, … … es succeeixen entre l’any 3700 aC, quan sorgeixen les primeres ciutats, i l’any 330 aC, quan finalitza l’Imperi persa. Aquesta civilització va existir durant més de 3300 anys. Anar a índex…
  22. 22. MESOPOTÀMIA: TEMPS HISTÒRIC (EIX CRONOLÒGIC)MESOPOTÀMIA: TEMPS HISTÒRIC (EIX CRONOLÒGIC)
  23. 23. ELS POBLES DE MESOPOTÀMIA: ETAPESELS POBLES DE MESOPOTÀMIA: ETAPES A partir dels pobles conqueridors podem establir vàries etapes: 3500-1900 aC  Destaquen els SUMERIS que construiren canals i pous per a controlar la crescuda dels rius. S’organitzaven en Ciutats Estat (Ur, Uruk, Èridu, Lagaish), al centre de les quals hi construiren el temple, dedicat als déus, divinitats que les protegien. També inventaren l’escriptura.  Posteriorment, són conquistats per el rei Sargon I, rei d’Akkad: ACCADIS. Ciutats importants seran Accad i Babilònia.  La III Dinastia d’Ur restitueix el poder dels sumeris, el rei Gudea unificarà a sumeris i accadis en un únic imperi. I cap el 1800 aC, Babilònia s’imposa a la resta de ciutats de la Baixa Mesopotàmia. SUMERIS I ACCADISSUMERIS I ACCADIS 1900-539 aC  Primer Imperi Babilònic: Hammurabi uní les terres sota el seu poder (capital Babilònia).  Predomini de l’imperi assiri amb Assurnarsipal II (883-859 aC), esdevindrà una gran potència amb centre a les ciutats d’Assur i Nínive, adquirint el màxim esplendor sota el rei Assurbanipal. El rei assiri Senaquerib destruí, l’any 689 aC, Babilònia, que va tornar a a renéixer, després…  Recuperació del domini babilònic en el 625 aC: Imperi neobabilònico. Destaca Nabucodonosor II que crea el Gran Imperi Babilònic, derrotà els egipcis i dominà Síria. ASSIRIS I BABILONISASSIRIS I BABILONIS 539-331 aC  Cir II va convertir Babilònia en una província persa en el 539 aC. Capital a Susa, i Persèpolis era una altra ciutat important. L’imperi es va estendre per Mesopotàmia, Egipte i Àsia Menor. Ocupava l’actual altiplà d’Iran.  En el 331 aC, Alexandre el Gran va sometre els perses sota el domini grec. PERSES I GRECSPERSES I GRECS Anar a índex…
  24. 24. ELS POBLES DE MESOPOTÀMIA: ORIGEN DELS PERSESELS POBLES DE MESOPOTÀMIA: ORIGEN DELS PERSES
  25. 25.  Menció a part mereix un altre poble, els FENICIS, situat en territoris dels actuals Síria i Líban, el territori ocupat era molt muntanyós, fet que va fer que es dediquessin a l’activitat comercial en les ciutats costaneres.  Ciutats localitzades a Àsia: BIBLOS, SIDÓ i TIR.  Enclavaments comercials a la Península Ibèrica (cap a l’any 1000 aC): MALACA (Màlaga), ABDERA (Adra), SEXI (Almuñécar) i GADES o GADIR (Cadis). EL POBLE FENICI: CULTURA PÚNICAEL POBLE FENICI: CULTURA PÚNICA Anar a índex…
  26. 26. Principal recurs econòmic gràcias a la canalització d’aigües Civilització agrària amb producció de cerals: blat i ordi (cebada) L’Administració d’Estat emmagatzemava el gra per a pagar els treballadors i per a èpoques de sequera Criança de vaques i cabres Paper destacat Ceràmica Metalúrgia Segells Mesopotàmia tenia una gran activitat comercial amb el Mediterrani a través dels fenicis. Els excedents agrícoles i artesanals s’intercanviaven per cereals o plata. Necessitaven metals (coure, plata, estany) i objectes de luxe. Pero no existia la moneda, tan sols tenien petites peces de metall, el pes de les quals era controlat per una marca. FONT DE VIDA Caça d’antílops, gaseles, llebres i altres aus com les guatlles (codornices) i les grues (grullas) Cistelleria Teixits Esmalts i Joies AgriculturaAgricultura RamaderiaRamaderia Caça i pescaCaça i pesca ArtesaniaArtesania ComerçComerç RiusRius MESOPOTÀMIA: ECONOMIAMESOPOTÀMIA: ECONOMIA Anar a índex…
  27. 27. Societat jerarquitzada en torn a la Ciutat Estat. La terra és propietat del rei, dels temples i privada. Les del rei eran cultivadas per colons, a més existien homes lliures que conreaven les seves pròpies terres a canvi de tributs. ALTS FUNCIONARIS, NOBLES I SACERDOTS COMERCIANTS I FUNCIONARIS CAMPEROLS ARTESANS ESCLAUS Poder econòmic i social. Administren terres. Patesi: Príncep- sacerdot Tots els poders: polític, religiós i militar, a més d’administrar justícia. REI Destaquen els escribes. Grup privilegiat que posseeix terres. Treballen les terres del rei, dels sacerdots i dels funcionaris. Els artesans eren el grup social al qual pertanyien els artistes. Són propietat de persones particulars, dels temples o de l’Estat. S’encarregaven de la construcció i conservació de canals i dics. MESOPOTÀMIA: SOCIETATMESOPOTÀMIA: SOCIETAT Anar a índex…
  28. 28. CAP DE BRAU (2500 aC, or i lapitslàtzuli). OBRES ARTÍSTIQUES DE SUMER I ACCADOBRES ARTÍSTIQUES DE SUMER I ACCAD ESTENDARD D’UR. La guerra  La pau 
  29. 29. SUMERIS: ESTENDAR D’UR, LA GUERRASUMERIS: ESTENDAR D’UR, LA GUERRA NOBLES, vestits amb capa i amb els peus descalços, duen al rei els presoners. CAP RELIGIÓS I MILITAR: PATESI GUERRERS amb carros tirats per animals. ENEMIC DERROTAT (cos nu i tombat)
  30. 30. MESOPOTÀMIA: POLÍTICA I SOCIETATMESOPOTÀMIA: POLÍTICA I SOCIETAT  Del sistema d’organització en Ciutats Estats independents, es va evolucionar cap als Grans Imperis.  Com es va produir el pas de la ciutat-estat a l’imperi?  Del sistema d’organització en Ciutats Estats independents, es va evolucionar cap als Grans Imperis.  Com es va produir el pas de la ciutat-estat a l’imperi?  Les ciutat es varen enfrontar unes amb les altres per intentar dominar les terres i les rutes comercials.  Quan una ciutat arribava a dominar a la resta, ocupant un gran territori, es formava un estat molt més poderós: Un Imperi.  Els dos imperis mesopotàmics més importants foren l’Imperi assiri i l’Imperi persa. PERSÈPOLIS Anar a índex…
  31. 31. Creences Politeisme Vida després de la mort Màgia, bruixeria i adivinació: Religió i creences relacionades amb els elements de la natura: terra, pluja... I amb l’observació de les estrelles, cosa que els va possibilitar elaborar un sofisticat calendari, similar al que tenim avui. Déus creadors del món: Complexa mitologia per explicar la creació del món i altres llegendes. Els homes han d’adorar-los i servir-los. MESOPOTÀMIA: RELIGIÓ I CREENCESMESOPOTÀMIA: RELIGIÓ I CREENCES AHURA MAZDA, DÉU PERSA Anar a índex…
  32. 32. Dibuixos amb formes geomètriques sobre argila assecada al sol. Recopilació del coneixement sobre tauletes de fang. Importància de l’epopeya (poema heròic llarg): El poema de Gilgamesh. Literatura Importància de la primera recopilació de lleis: El codi d’Hammurabi. Esteles de lleis El poema de Gilgamesh Escriptura cuneïforme Escriptura cuneïforme BibliotequesBiblioteques MESOPOTÀMIA: CULTURAMESOPOTÀMIA: CULTURA El codi d’Hammurabi Anar a índex…
  33. 33. CiènciaCiència MESOPOTÀMIA: CIÈNCIAMESOPOTÀMIA: CIÈNCIA La ciència babilònica és, probablement, més antiga que la d'Egipte. Al tercer mil·leni ja tenien notació posicional per als números. Aquesta era desconeguda pels egipcis, grecs i romans. La notació posicional requereix el zero. Els grecs mai van redescobrir la notació posicional, que fou introduïda en Europa cap al segle VIII dC, procedent de l'Índia. Astronomia. A banda de les pràctiques astrològiques supersticioses, els sacerdots babilònics, ja al segle XII aC, van observar les irregularitats en el moviment dels planetes, causades pel fet que aquests giren al voltant del sol, cosa que ells no sabien. Aquestes observacions van ser desenvolupades pels grecs. L’any tenia 12 mesos de 30 dies i cada 6 anys tenien un any de 13 mesos per a mantenir el calendari d'acord amb les estacions. Sabien predir amb gran precisió els eclipsis de sol i de lluna. Coneixien l'eclíptica (recorregut del sol, al llarg de l’any, sobre el fons de les estrelles fixes, respecte a un observador terrestre). Distribuïren les estrelles en els dotze signes del Zodíac. Dividiren la circumferència en 360 graus, cosa que permeté mesurar distàncies angulars i situar les estrelles amb gran precisió. Sistema matemàtic de pesos i mesures. Llistats de països, muntanyes,… amb afany de recopilació Geogràfica. Tauleta de matemàtiques Anar a índex…
  34. 34. ARQUITECTURA Ús de petits maons de fang assecat al sol (ladrillos de adobe). Arcs de mig punt (arc semicircular que es sustenta sobre dos suports) i la volta de canó. Construccions recobertes amb marbre, maó vidrat o alabastre a l’exterior, i pintures i relleus a l’interior. MESOPOTÀMIA: ARTMESOPOTÀMIA: ART  Utilització del maó, que a causa de les seves reduïdes dimensions va provocar l’aparició de l’arc i la volta.  Aquestes dues tècniques han estat les més grans contribucions de l’art mesopotàmic a la història de l’arquitectura, ja que permetien cobrir grans espais i, en canvi, per les seves reduïdes dimensions no podien ser emprats per a fer bigues; només els podien posar en posició radial i d’aquesta manera podien tenir una gran solidesa.  Les característiques formals i estructurals estan condicionades pel medi geogràfic, l’escassetat de pedra i de fusta a la regió, fan que la tova i el maó siguin els materials de construcció més emprats, els quals donen un aspecte sobri, per això s’adorna amb relleus i ceràmica vidrada (sobretot en els períodes assiri i babilònic). RESUM CARACTERÍSTIQUES  Grans construccions arquitectòniques. Anar a índex…
  35. 35. ARQUITECTURA Palaus Sobre terrases elevades, basament per evitar humitat. Eren grans i organitzats entorn a diversos patis o jardins. Palau-ciutat: magatzems, quadres, vivendes dels serfs, patis i dependències reials. S’accedia mitjançant rampes. Enrevoltats de murades, i les portes eren custodiades per braus alats de cinc potes i cap humà, amb funció ornamental i de protecció. Palaus amb grans sales, de parets decorades amb relleus, estendards o ceràmica de color brillant. MESOPOTÀMIA: ARTMESOPOTÀMIA: ART  Tres tipologies arquitectòniques: Temples, palaus i tombes. PRINCIPALS TIPOLOGIES Tombes Espais excavats formats per un corredor que conduïa a la cambra funerària, on es disposava l’aixovar i la tomba del difunt. Temples Comú a sumeris, babilonis i assiris. No eren un lloc d’actes públics o cerimònies, sinó morada del déu de la ciutat, un/a de diferent per a cadascuna d’elles. Accés reservat als sacerdots, la qual cosa es conferia poder en la societat. En l’època sumèria els temples s’edificaven sobre un monticle de terra. Aquesta estructura evolucionà fins que es va convertir en el ZIGURAT (era l’element més destacable):Anar a índex…
  36. 36. Zigurat d’Ur (reconstruccions) Civilització sumèriaART MESOPOTÀMICART MESOPOTÀMIC ARQUITECTURA
  37. 37.  ZIGURAT: Santuari. Torre piramidal i escalonada, formada per la superposició de cossos decreixents en nombre variable, de planta rectangular o quadrada, i amb escales d’accés i rampes. De gran dimensió i altura, amb la finalitat d’estar el més a prop possible del déu. Construcció arquitectònica religiosa tradicional de Mesopotàmia antiga. ZIGURAT D’UR ART MESOPOTÀMICART MESOPOTÀMIC ARQUITECTURA TERMINOLOGIA Anar a índex…
  38. 38. ART MESOPOTÀMICART MESOPOTÀMIC ARQUITECTURA: ELS TEMPLES  Els sacerdots eren un grup social molt important en les ciutats mesopotàmiques i, per això, les construccions sagrades van assolir gran dimensions.  De fet, els temples no eren un edifici, sinó més aviat una petita ciutat amb places, habitatges construït en pisos on s’hi accedia mitjançant rampes, és a dir, amb nombroses dependències. La part més important era una torre escalonada anomenada ZIGURAT.MAQUETA ZIGURAT MARDUK, BABILÒNIA Anar a índex…
  39. 39. ART MESOPOTÀMICART MESOPOTÀMIC ARQUITECTURA: ELS TEMPLES  ZIGURAT: Torre escalonada de varis pisos (freqüentment 7), que estaven units i als quals s’accedia mitjançant rampes i escalinates de comunicació, i cada planta es troba pintada d’un dels colors de l’arc de sant Martí. MAQUETA ZIGURAT DE MARDUK, BABILÒNIA
  40. 40. ART MESOPOTÀMICART MESOPOTÀMIC ARQUITECTURA: ELS TEMPLES ZIGURAT D’UR: RAMPES O ESCALINATES DE COMUNICACIÓ
  41. 41. ART MESOPOTÀMICART MESOPOTÀMIC ARQUITECTURA: ELS TEMPLES MAQUETA ZIGURAT DE MARDUK, BABILÒNIA
  42. 42. ART MESOPOTÀMICART MESOPOTÀMIC ARQUITECTURA: ELS TEMPLES  En la part superior, el zigurat està coronat per un petit temple o capella reial, és a dir, el santuari per a rebre al déu i, també, solia servir als sacerdots com a observatori astronòmic.  Es creia que, al temple, la divinitat contactava amb la terra, MAQUETA ZIGURAT Triple escala d’accés Santuari consagrat al déu i centre astronòmic Plataformes
  43. 43. ART MESOPOTÀMICART MESOPOTÀMIC ARQUITECTURA: ELS TEMPLES  Els sumeris concebien l’observatori com un eix còsmic, un enllaç vertical entre el cel i la terra, i entre la terra i el món subterrani i, a la vegada, un enllaç horitzontal entre les diferents terres.  Set nivells representaven els set cels o plànols de l’existència, els set planetes, els set metalls, i cadascun d’ells associats al seu color corresponent. RECONSTRUCCIÓ ZIGURAT D’UR (2100 aC, SEGLE XXI), ACTUAL IRAQ.
  44. 44. ART MESOPOTÀMICART MESOPOTÀMIC ARQUITECTURA: ELS TEMPLES En la part inferior estan les habitacions i magatzems dels sacerdots i sacerdotesses. Els ziggurats requerien una gran mestria tècnica.       ZIGURAT D’UR (2100 aC, SEGLE XXI), ACTUAL IRAQ.
  45. 45. ART MESOPOTÀMICART MESOPOTÀMIC ARQUITECTURA: ELS TEMPLES ZIGURAT D’UR (2100 aC, SEGLE XXI), ACTUAL IRAQ. Anar a índex…
  46. 46.  El zigurat d’Ur es documenta a l’antiga ciutat sumèria d’Ur, en el segle XXI aC (2100 aC), en l’actual Iraq.  Aixecat com a lloc de culte al déu Nannar (o deessa lluna, en sumeri).  Fou construït pel rei Ur-Nammu, destruït pels accadis i, posteriorment, manat reconstruir per Nabucodonosor II de Babilònia.  Estava rodejat per la seva pròpia murada de 8 m, parcialment restaurada a finals dels 70 del segle XX.  Té planta rectangular (61m × 45,7m i 15m d’altura, segurament en tenia més d’alçada, perduda per l’erosió).  L’interior és, completament, de tova (adobe). Les parets exteriors eren de maó cuit, i com a morter s’ha utilitzat el betum asfàltic.  Cada paret està orientada cap a un punt cardinal.  A les plataformes o plantes s’accedeix a través de tres escales exteriors adossades als murs, que encara es conserven. Malgrat els 4000 anys d’antiguitat, i del material utilitzat en la construcció, es troba en bon estat de conservació i parcialment restaurat. Va arribar a tenir set grans terrasses, de les quals tan sols es conserven les tres primeres. COMENTARI ARQUITECTURA Anar a índex…
  47. 47. ART MESOPOTÀMICART MESOPOTÀMIC ARQUITECTURA: ELS TEMPLES ZIGURAT D’UR (2100 aC, SEGLE XXI), ACTUAL IRAQ.
  48. 48. ART MESOPOTÀMICART MESOPOTÀMIC ARQUITECTURA: ELS TEMPLES ZIGURAT D’UR (2100 aC, SEGLE XXI), ACTUAL IRAQ.
  49. 49. Zigurat d’Uruk Reconstrucció ART MESOPOTÀMICART MESOPOTÀMIC ARQUITECTURA: ELS TEMPLES Anar a índex…
  50. 50. ART MESOPOTÀMICART MESOPOTÀMIC ARQUITECTURA: ELS TEMPLES RESTES DEL ZIGURAT DE SUSA Anar a índex…
  51. 51. ART MESOPOTÀMIC I EGÍPCI ART MESOPOTÀMIC I EGÍPCI ARQUITECTURA: TOMBES I TEMPLES PIRÀMIDE ZIGGURAT DIFERÈNCIES COMPARATIVES Construcció en pedra. Tomba. Egipte. Forma piramidal. Construcció en tova i maó. Temple. Mesopotàmia. Forma escalonada.PIRÀMIDES DE GIZEH ZIGURAT D’UR Anar a índex…
  52. 52. ART MESOPOTÀMICART MESOPOTÀMIC ARQUITECTURA: ELS TEMPLES MAQUETA ZIGURAT DE MARDUK, A BABILÒNIA Anar a índex…
  53. 53. ART MESOPOTÀMICART MESOPOTÀMIC ARQUITECTURA: ELS TEMPLES MAQUETA ZIGURAT DE MARDUK, BABILÒNIA
  54. 54. ART MESOPOTÀMICART MESOPOTÀMIC ARQUITECTURA: ELS TEMPLES MAQUETA ZIGGURAT DE MARDUK, BABILÒNIA RECONSTRUCCIÓ DE LA TORRE DE BABEL
  55. 55.  Cal destacar, el zigurat de Marduk, a Babilònia, per la seva gran envergadura. Era un exemple de meravella matemàtica i arquitectònica, encara que no ha quedat pràcticament res, ni a ras de terra.  Però, es parla d’un zigurat de set nivells, pintat de diferents colors, coronat per un temple de belles proporcions (sembla que estava pintat de color blau intens /índigo, indicus/, igual que el darrer nivell).  Es sap que dues de les tres escales que tenia no arribaven més que a la meitat de l’edifici.  També, cal esmentar aquesta obra arquitectònica per la seva famosa porta d’Ishtar, edificada durant el període de Nabucodonosor II (s. VI aC, any 575), en el costat nord de la ciutat.  Era, originalment, una de les 8 portes monumentals (14 m d’altura por 10 d’amplària) de la muralla interior de Babilònia a través de la qual s’accedia al temple de Bel, on es celebraven les festes pròpies de l’any nou.  El nom el rep de la deessa del mateix nom a qui estava consagrada la porta. COMENTARI ZIGURAT DE MARDUK I PORTA D’ISHTARZIGURAT DE MARDUK I PORTA D’ISHTAR ARQUITECTURA Anar a índex…
  56. 56. ART MESOPOTÀMICART MESOPOTÀMIC ARQUITECTURA I ESCULTURA: PORTA D’ISHTAR ISHTAR, DEESSA DE LA GUERRA I L’AMOR Anar a índex…
  57. 57.  Porta d’ISHTAR reconstruïda al Museu de Pèrgam, Berlín. Destaca pel gran arc de mig punt, els maons esmaltats, majorment de color blau, que contrastava amb altres edificis veïnats, donat que els altres eren daurats o vermells, i pels relleus d’animals fantàstics, que formen les siluetes de dracs, braus i lleons, i altres éssers mitològics. ART MESOPOTÀMICART MESOPOTÀMIC MURADES, PORTES I PALAUS Anar a índex…
  58. 58. PORTA D’ISHTARPORTA D’ISHTAR ARQUITECTURA
  59. 59. RECONSTRUCCIÓ PORTA D’ISHTAR ART MESOPOTÀMICART MESOPOTÀMIC MURADES, PORTES I PALAUS  La part inferior i l’arc de la porta estan decorats per files de grans flors semblants a margalides.  La Porta d’Ishtar contava, originalment, amb dues esfinxs dintre de l’arc de la porta, perdudes avui dia. COMENTARI
  60. 60. ART MESOPOTÀMICART MESOPOTÀMIC MURADES, PORTES I PALAUS MATERIALS DE LA PORTA D’ISHTAR
  61. 61. RECREACIÓ PORTA D’ISHTAR ART MESOPOTÀMICART MESOPOTÀMIC MURADES, PORTES I PALAUS BABILÒNIABABILÒNIA
  62. 62. LA PORTA AL LLOC ORIGINAL EN 1932 ART MESOPOTÀMICART MESOPOTÀMIC MURADES, PORTES I PALAUS COMENTARI  Les restes de la porta original foren descobertes en Babilònia durant les campanyes arqueològiques alemanyes de 1902 a 1914. La majoria foren trasllades a Alemanya, on es va reconstruir la porta en el Museu Pèrgam de Berlín, en 1930, que continua actualment en exposició.
  63. 63. MAQUETA PORTA D’ISHTARMAQUETA PORTA D’ISHTAR ARQUITECTURA
  64. 64. MUSEU DE PÈRGAM, BERLIN, 193O ART MESOPOTÀMICART MESOPOTÀMIC MURADES, PORTES I PALAUS  Alguns dels relleus originals de lleons, dracs i braus es troben, actualment, repartits per diferents indrets del món en:  Museu Arqueològic Istambul.  Institut Arts Detroit.  Museu Metropolità Art Nova York.  Institut Oriental Chicago.  Museu Escola Diseny Rhode Island, i...  Museu Belles Arts Boston. COMENTARI ESCULTURA
  65. 65. ALGUNS DELS RELLEUS ORIGINALS. DETALL: BAIX RELLEU D’UN UR (BÒVID). ART MESOPOTÀMICART MESOPOTÀMIC MURADES, PORTES I PALAUS ESCULTURA
  66. 66. ALGUNS DELS RELLEUS ORIGINALS. DETALL: BAIX RELLEU LLEONS. ART MESOPOTÀMICART MESOPOTÀMIC MURADES, PORTES I PALAUS ESCULTURA
  67. 67. ALGUNS DELS RELLEUS ORIGINALS. DETALL: BAIX RELLEU LLEÓ. ART MESOPOTÀMICART MESOPOTÀMIC MURADES, PORTES I PALAUS ESCULTURA
  68. 68. LA PORTA AL LLOC ORIGINAL EN 1932 ART MESOPOTÀMICART MESOPOTÀMIC MURADES, PORTES I PALAUS COMENTARI  Durant el govern de Saddam Hussein en Iraq, es va començar a reconstruir grans zones de la vella Babilònia, entre d’elles la Porta d’Ishtar, la rèplica de la qual es va aixecar sobre l’antic emplaçament de l’original.  El pla era convertir-la en la porta d’accés a un nou museu arqueològic iraquià, que mai s’ha arribat a construir.
  69. 69. LA PORTA AL LLOC ORIGINAL EN 1932 ART MESOPOTÀMICART MESOPOTÀMIC MURADES, PORTES I PALAUS COMENTARI  Actualment, la rèplica es troba sota la responsabilitat de la 155ª Brigada de Combat de l’Exèrcit dels EUA, el campament del qual es troba dintre de les murades de Babilònia.
  70. 70. ARQUITECTURA Palaus Sobre terrases elevades (basament per evitar humitat). Gegantins i disposats entorn a diversos patis o jardins. Palau-ciutat: magatzems, quadres, vivendes dels serfs, patis i dependències reials. S’accedia mitjançant rampes. Enrevoltats de murades, i portes custodiades per braus alats de cinc potes i cap humà (funció ornamental i de protecció). MESOPOTÀMIA: ARTMESOPOTÀMIA: ART  Tres tipologies arquitectòniques: Temples, palaus i tombes. PRINCIPALS TIPOLOGIES Tombes Temples PALAUS, MURADES I PORTES Palaus, juntament amb temples: principals construccions. A Mari s’ha trobat un palau amb quasi 300 habitacions, moltes d’elles decorades amb frescos que representen escenes de la vida quotidiana. Palaus molt decorats, exteriorment per ceràmica vidrada, amb boniques combinacions de colors, i amb animals com a tema preferent. A l’interior grans sales de parets decorades amb relleus, estandards, pintures o ceràmica de color brillant. Anar a índex…
  71. 71. ART MESOPOTÀMICART MESOPOTÀMIC MURADES, PORTES I PALAUS PALAU DE NÍNIVEPALAU DE NÍNIVE Anar a índex…
  72. 72. ART MESOPOTÀMICART MESOPOTÀMIC MURADES, PORTES I PALAUS PALAU DE NÍNIVEPALAU DE NÍNIVE
  73. 73. PALAU DE KHORSABAD, NÍNIVE (capital d'Assíria) MURADES, PORTES I PALAUS PALAU DE NÍNIVEPALAU DE NÍNIVE ART MESOPOTÀMICART MESOPOTÀMIC
  74. 74.  Representacions del rei Gudea de Lagash:  Sedent o dempeus.  Mans juntes, actitud orant.  Turbant i mant sumeri.  En piedra dura de diorita. ESCULTURA  Bous o genis alats:  Cap humà amb barba reial i tiara amb doble cornamenta.  Cos de bou o lleó, amb ales.  Cinc pates (de front sembla immóbil i de perfil sembla estar en moviment).  Petites escultures d’embalum rodó (ple volum, exemptes) o bé en relleu.  El cos humà es modela a partir d’una forma geomètrica senzilla, és a dir, volumètrica (cònica, cilíndrica).  Personatges amb faldilles fins els turmells: Kaunakes.  Nas de forma piramidal, boques rectilínies i cavells simètrics. MESOPOTÀMIA: ARTMESOPOTÀMIA: ART CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS REPRESENTACIONS Anar a índex…
  75. 75. CERÀMICA Vasos o atuells (vasija) Segells cilíndrics Tauletes i esteles  Obres conmemoratives de caràcter únic per a exalçar les victòries dels reis i la intervenció dels déus en les batalles.  Peces de fang cuit o tallades amb pedra, on es grava una signatura, un document.  El cilindre es fa rodar, després, per argila blana deixant impressa la firma.  A més, podien dur imatges religioses, geomètriques, animals…  Diferents formes i mides, segons l’ús. MESOPOTÀMIA: ARTMESOPOTÀMIA: ART Anar a índex…
  76. 76.  A Mesopotàmia, a totes les etapes són importants els documents històrics fets amb segells cilíndrics, amb un dibuix còncau o convex que quan se’l feia girar sobre una matèria blana deixava gravada una escena en relleu.  Són els kudurrus, estels ovals amb inscripcions religioses o jurídiques en les quals es consignaven donacions de terres i que servien per delimitar propietats. MESOPOTÀMIA: ARTMESOPOTÀMIA: ART ELS KUDURRUS I LA GLÍPTICA HIMNE A IDDIN-DAGAN, REI DE LARSA. Inscripcions cuneïformes en sumeri (vers el s. XX aC). Segells cilíndrics CERÀMICA Anar a índex…
  77. 77.  La glíptica (del grec glyptikós, que significa esculpir o gravar), és l’art de gravar les pedres fines. Tècnica escultòrica de gran importància als pobles d’Orient Mitjà, i de la qual es conserva un gran nombre de segells, que comprenen des de la prehistòria fins al final de l’Imperi Babilònic, trobats a Sumer, Assíria, Síria i Anatòlia.  Són escultures realitzades en pedra (diorita), però també n’hi ha de fusta i metall, en forma de cilindres petits, a la superfície dels quals n’hi ha gravada una escena, on s’aplicava un material que fixava el dibuix del segell en el document. Un dels més notables és el segell d’Oxford. Si el dibuix sobresurt rep el nom d’anaglíptic, i si està rebaixat, diaglíptic. MESOPOTÀMIA: ARTMESOPOTÀMIA: ART ELS KUDURRUS I LA GLÍPTICA Segells cilíndricsCERÀMICA
  78. 78. CERÀMICA Segells cilíndrics  Peces de fang cuit o tallades amb pedra, segells cilíndrics que es fan rodar per argila blana deixant imprés firmes, imatges religioses, geomètriques, animals, documents… MESOPOTÀMIA: ARTMESOPOTÀMIA: ART La PEDRA MICHAUX és un kudurru que pertany a la dominació casita de Babilònia. Està escrit en llengua accàdia mitjançant símbols cuneïformes. Descoberta en 1782 pel botànic francès Michaux, va ser el primer testimoni de la civilització mesopotàmica que va arribar a l’Europa Moderna.
  79. 79. PLÀSTICA: ESCULTURA MESOPOTÀMIA: ARTMESOPOTÀMIA: ART DIFERÈNCIES PRINCIPALS COMPARATIVES  L'escultura SUMÈRIA sempre tenia un contingut religiós, mentre que l’ASSÍRIA més aviat de propaganda i exaltació dels cabdills en la guerra i en la cacera.  A SUMER hi ha moltes imatges de les divinitats, tant soles, com en relació amb personatges notables.  A ASSÍRIA es buscava glorificar el sobirà.  En general, és una ESCULTURA ESTATUÀRIA, caracteritzada per l’EXPRESSIÓ HIERÀTICA (= severa i solemne, sense expressar sentiment) i la FRONTALITAT (= imatges que sobretot s’havien de veure pel davant i per tant era aquesta part la més treballada). Anar a índex…
  80. 80.  ESCULTURA D’EMBALUM RODÓ: Realitzades en pedra. De petites dimensions. Tenen funció religiosa i el seu destí era col·locar-les davant l’altar per a servir d’exvot. GRUP ESCULTÒRIC DE TELL-ASMAR. És molt antic, de les primeres escultures sumèries trobades (dotze de petit tamany, dues femenines i la resta masculines). FUNCIONARI D’ALABASTRE AMB KAUNAKES.  Període SUMERI (3500-2500 aC). Escriptura cuneïforme. Ciutats- estat com SUMER, UR, URUK, LAGASH, governades per un PATESI, rei-sacerdot que té tres missions: ocupar-se de la religió, de la justícia i posar-se al front de l’exèrcit, en cas de guerra. Foren derrotats pels ACCADIS. FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC SUMERISSUMERISESCULTURA Anar a índex…
  81. 81. FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC SUMERISSUMERIS ESCULTURA GRUP ESCULTÒRIC DE TELL-ASMAR. És molt antic, de les primeres escultures sumèries trobades (dotze de petit tamany, dues femenines i la resta masculines). FUNCIONARI D’ALABASTRE AMB KAUNAKES.
  82. 82. FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC  Convencionalismes per a representar la figura humana: Actitud orant: mans unides sobre el pit. Rigidesa i immovilisme: cos rígid, cap alçat, mirada absent, nul·la expressió. Cap arrodonit i rapat i és desproporcionat comparat amb la resta del cos. Són representacions frontals signe de devoció i atenció al déu. És una estàtua-bloc, macissa amb la finalitat que no es trenqués i perdurés al llarg del temps íntegra. Són escultures antinaturalistes: desproporció de les distintes parts del cos i el tamany de les figures denoten una societat molt jerarquitzada. Llei de la frontalitat. Simetria.  Els donants apareixen vestits amb el Kaunakes o faldellí. SUMERISSUMERIS Estàtua petita d'un home barbut, probablement un rei-sacerdot, en pedra caliça. Període d’Uruk (arcaic) (3300 aC). Museu Louvre. ESCULTURA Anar a índex…
  83. 83. SUMERISSUMERIS FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC  Baix relleu. Tauletes o esteles quadrangulars de Lagash, que commemoren fets importants de la ciutat, en relleus esculpits en registres, i acompanyats d’escriptura cuneïforme.  Orifici central per a ser penjats en el temple o per què llenegués o rellisqués l’aigua o la sang dels sacrificis.  Gràcies a les inscripcions dels relleus dels faldellins s’ha pogut identificar, pels seus noms, al rei Ur-Nina, monarca de Lagash, en la franja superior, amb el seu característic faldellí (kaunakes) i una esporta, al cap, de picapedrer, amb la seva filla Lida, el príncip hereu Akurgal i els fills menors seguits d’un funcionari. ESTELA O RELLEU D’UR NANSHE o UR-NINA, REI DE LAGASH (3200 aC) ESCULTURA Anar a índex…
  84. 84. ESTELA O RELLEU D’UR NANSHE o UR-NINA, REI DE LAGASH (3200 aC). SUMERISSUMERISESCULTURA
  85. 85. SUMERISSUMERIS FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC  Les inscripcions, que flanquegen el rei, ens conten que es tracta d’un acte en què la família reial presideix la cerimònia del començament de les obres d’un temple (és a dir, col·laborant en la construcció dels temple, col·locant la primera pedra, d’aquí l’esportilla sobre el cap).  En el registre inferior el banquet que seguia a aquest tipus d’actes: el rei, assegut al tro, beu una copa, darrere el coper, i davant un alt funcionari i els fills barons.  En el dos casos, el rei és de major mida que els acompanyants, seguint la jerarquia i el convencionalisme egipci, també com en Egipte, rostre i cames es representen de perfil, i tors i ulls de front. ESTELA O RELLEU D’UR NANSHE o UR-NINA, REI DE LAGASH (3200 aC) ESCULTURA
  86. 86. FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC ARTS SUMPTUÀRIES ESTENDARD D’UR (2700 aC). BRITISH MUSEUM, LONDRES.  Les arts sumptuàries Són objectes sumptuaris i decoratius que mostren la gran mestria i delicadesa sumèria.  La majoria d’aquestes obres procedeixen dels aixovars trobats a les tombes d’Ur.  L’obra mestra és l’Estendard d’Ur, una peça feta amb figures retallades amb incrustacions de conquilla i nacre, adherides amb bitumen (una pasta que s’assembla al betum), sobre un fons de lapislàtzuli, que recobreix un petit cofre de fusta, decorat amb escenes en les seves quatre cares.  Forma trapezoïdal. El nom prové perquè el duien els guerrers amb un pal, però altres pensen que és una caixa d’un instrument musical. SUMERISSUMERIS Anar a índex…
  87. 87. FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC ARTS SUMPTUÀRIES  D’altres peces peces d’art sumptuari són les lires i les arpes, instruments musicals de fusta mixta que, habitualment, es decoraven amb imatges de cap de braus barbats i ulls de lapislàtzuli, i amb aplicacions de làmines d’or. La resta amb decoració figurada o sanefes geomètriques. SUMERISSUMERIS
  88. 88. FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC SUMERISSUMERIS ESTENDARD D’UR (2700 aC). BRITISH MUSEUM, LONDRES.  La vida cerimonial dels prínceps de la primera dinastia d’Ur queda ben il·lustrada a l’Estendard d’Ur. ARTS SUMPTUÀRIES Anar a índex…
  89. 89. FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC  És una narració històrica que representa per una cara la victòria de la cort d’Ur sobre els seus enemics (la guerra) i per l’anvers la celebració de la victòria per la cort (la pau).  Font històrica que documenta (carros, vestimenta, armes).  Està ordenat en registres o frisos que segueixen un ordre cronològic, i es llegeixen de baix a dalt i d’esquerra a dreta.  Frisos separat per una decoració de motius geomètrics ESTENDARD D’UR. La guerra  La pau  SUMERISSUMERIS ARTS SUMPTUÀRIES
  90. 90. SUMERIS: ESTENDAR D’UR, LA GUERRASUMERIS: ESTENDAR D’UR, LA GUERRA NOBLES, vestits amb capa i amb els peus descalços, duen al rei els presoners. CAP RELIGIÓS I MILITAR: PATESI GUERRERS amb carros tirats per animals. ENEMIC DERROTAT (cos nu i tombat) ARTS SUMPTUÀRIES
  91. 91. FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC ARTS SUMPTUÀRIES  En la CARA DE LA PAU es representa, en el registre inferior i en el d’enmig, els súbdits o criats duent el menjar, és a dir, una processó d’ofrenes al rei del saqueig o pillatge.  A la part esquerra del registre superior, es troba el rei assegut i vestit amb el kaunakes i amb una copa en la mà, escoltant, amb els alts dignataris, el concert d’una arpista i una cantant en el banquet de celebració. ESTENDARD D’UR (2700 aC). BRITISH MUSEUM, LONDRES.SUMERISSUMERIS
  92. 92. FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC ARTS SUMPTUÀRIES  A la part esquerra del registre superior, el rei assegut presenta unes proporcions superiors a la resta (perspectiva jeràrquica). ESTENDARD D’UR (2700 aC). BRITISH MUSEUM, LONDRES.SUMERISSUMERIS
  93. 93. FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC SUMERISSUMERIS ESTENDARD D’UR (2700 aC). BRITISH MUSEUM, LONDRES.  Convencionalismes emprats: 1) Relació de la mida de les figures amb el seu estrat social (perspectiva jeràrquica). 2) Desfilada processional: tractament amb isocefàlia. 3) Principi de frontalitat. 4) Narració en registres. 5) Cossos humans desproporcionats i desproporció entre aquests i els animals. ARTS SUMPTUÀRIES
  94. 94. ESTELA DELS VOLTORS (buitres) Primera representació d’un tema guerrer. Commemora la victòria del rei Ennatum de Lagash, net d’Ur-Nina, sobre Umma, durant el període dinàstic arcaic, any 2450 aC. Museu del Louvre, París. Enatum revisa els seus llencers victoriosos, mentre el voltors devoren el cadàvers del vençuts. Relleu més pla que el d’Ur-Nina. Era gran (1’5m) i per les dues cares, i es trobava a l’exterior (s’ha perdut en part). SUMERISSUMERISESCULTURA Anar a índex…
  95. 95. ACCADISACCADIS FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC  Període ACCADI (2500- 2150 aC). Poble d’origen semita de guerrers amb reis militars, que imposen en el territori conquistat una gran centralització política. Establiren la capital en AKKAD i els seus reis principals foren SARGÓN I (rei d’Accad, que conquerí els sumeris) i NARAM-SIN. Ciutats importants foren Accad i Babilònia. Els Accadis varen ser derrotats per una horda procedent de les muntanyes del nord, els GUTI, que imposaren un règim despòtic i bàrbar. L’INTENDENT EBIB-II ( 2400 aC, 52’5 cm alt). SACERDOT PROCEDENT TEMPLE D’ISHTAR EN MARI. MUSEU DEL LOUVRE, PARÍS. Petita i rígida figura sedent, d’alabastre amb guix (sense peus). Kaunakes amb vellons de llana dóna mobilitat, que contrasta amb angulositat colzos i estatisme dels braços. Espatles amples i mans en postura característica. ESCULTURA Anar a índex…
  96. 96. ACCADISACCADIS FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC  ESCULTURA: si és en bronze, es fa amb la tècnica del buit.  Convencionalismes per a representar la figura humana: La cabellera i la barba són treballades després de la fundició a punta de burí (buril). Els ulls es resolen amb incrustacions vítrees. I la modalidat ètnica que representen és la semita: nas aguilenc (aguileño), llavis carnosos, contorns amb força ossament (huesudos). Qualcuns són la representació del sobirà i duen un tocat en el cap. L’INTENDENT EBIB-II (2400 aC, 52’5 cm alt). SACERDOT PROCEDENT DEL TEMPLE D’ISHTAR EN MARI. MUSEU DEL LOUVRE, PARÍS. Detall del cap rapat i barba. Ulls grans i expressius de lapislàtzuli incrustat. Celles arquejades i juntes (es desenvolupara en el neosumeri). Nas gran piramidal i boca petita rectilínia amb esboç de somriure. ESCULTURA
  97. 97. ACCADISACCADIS FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC  Estela de Naram-Sin L’estela o monument commemoratiu apareix en l’època sumèria i s’utilitza en tot l’art mesopotami.  Aquí destaca la del rei accadi Nar m-sin, estructurada en forma de piràmide. De manera gairebé teatral, representa i exalta els triomfs del monarca esclafant els seus enemics.  Utilitza la perspectiva jeràrquica, agegantant la figura del rei en comparació amb els seus súbdits i/o enemics; la figura del rei està coronada amb una tiara de banyes. Els accadis representen figures més estilitzades i amb barba llarga.  Escultura d’arenisca rosada amb relleus que narren acciones béliques, on el paisatge és captat de forma esquemàtica i antinaturalista i els personatges són una mica més naturalistes en les seves postures. ESTELA DE NARAM-SIN (2250 aC). MUSEU DEL LOUVRE, PARÍS. Emfatitza la valentia del rei en la guerra. ESCULTURA Anar a índex…
  98. 98.  Període NEOSUMERI (2150-2000/1900 aC). Recobren importància les antigues ciutats sumèries: UR, URUK, LAGASH. La III Dinastia d’Ur restitueix el poder dels sumeris, el rei Gudea unificarà a sumeris i accadis en un únic imperi (època de gran apogeu cultural amb el patesi Gudea). Després, cap el 1800 aC, Babilònia s’imposarà a la resta de ciutats de la Baixa Mesopotàmia.  ARQUITECTURA: ZIGURAT.  ESCULTURA: PATESI GUDEA. FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC NEOSUMERISNEOSUMERIS ESCULTURA Anar a índex…
  99. 99.  ARQUITECTURA. ZIGURAT: Edifici de set pisos, de proporcions decreixents amb grans escalinates i rampes, i rematat per un petit templet (construït de tova –adobe- i recobert amb maons esmaltats). Complia les funciones de temple i observatori astronòmic. En el pis inferior es situava un altar d’or, on acudien grans processons, doncs, es tenia la creença que a través del temple devallava la divinitat a la terra. FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC NEOSUMERISNEOSUMERIS ARQUITECTURA Anar a índex…
  100. 100. FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC NEOSUMERISNEOSUMERIS PATESI GUDEA.  Escultures en pedra volcànica: diorita blava o dolerita negra.  La vestimenta és una túnica que devalla cap els peus i deixa descoberta l’espatla i el braç dret.  Són escultures d’embalum rodó (bulto redondo), que responen al concepte d’estàtua-bloc i al principi de frontalitat, a vegades sedents i d’altres dempeus. En la túnica apareix en cuneïforme una plegària als déus. ESCULTURA Anar a índex…
  101. 101. FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC  Convencionalismes per a representar la figura humana: Escultura exempta o de ple volum, feta en diorita (46 cm). Escavada en Telloh (antiga Girsu), Iraq. És una de les moltes estàtues que es varen fer de Gudea, príncep de Lagash, que està representat en diferents moments, però aquí conserva el cànon curt. En aquesta, la figura està asseguda (sedent), però amb la mateixa actitud de pregària i recolliment que les altres, les mans creuades, un turbant al cap i les faccions rígides, encara que amb una certa dolçor en el rostre. GUDEA DE LAGASH (2120 aC). MUSEU DEL LOUVRE, PARÍS. Període neosumeri. SUMERISSUMERIS ESCULTURA Anar a índex…
  102. 102. FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC  Convencionalismes per a representar la figura humana: Aquesta és una de les més conegudes, i més antiga que l’anterior. Gudea, príncep de Lagash: estàtua de diorita en la qual el personatge apareix dempeus, dret, en actitud de serena majestat. Resumeix les característiques principals de l’escultura d’aquest període, normalment són: figures orants, hieràtiques, subjectes a la llei de la frontalitat. Apareixen assegudes o dretes amb les mans juntes al pit, el crani i la barba rasurats i es tapen amb una toga que deixa una espatlla i un braç nu. GUDEA DE LAGASH (2200 aC). MUSEU DEL LOUVRE, PARÍS. Període neosumeri. SUMERISSUMERIS ESCULTURA Anar a índex…
  103. 103. SUMERISSUMERIS GUDEA DE LAGASH (2200 o 2120 aC) MUSEU DEL LOUVRE, PARÍS. Període neosumeri. ESCULTURA
  104. 104.  Període del PRIMER IMPERI BABILÒNIC (2000-1600 aC). Eren pobles semites procedents de l’oest. Aquest imperi, després, fou derrotat per les invasions de Kassites i Elamites (des de 1750 a 1500 aC). Monarca important va ser HAMMURABI, que uní les terres sota el seu poder (la capital Babilònia es va estendre per Accad i Sumèria), va centralitzar el regne i va deixar les primeres lleis escrites en l’ESTELA D’HAMMURABI.  En ARQUITECTURA, l’edifici principal és el palau, enorme construcció de tova i maó, “ciutat dins la ciutat”, residència del sobirà, administració, vivenda de l’exèrcit, tallers d’artesans, magatzems, i escola d’escribes i sacerdots, UNA CIUTAT ÀÚLICA (que pertany a la cort a al palau). La seva estructura era quadrangular amb grans patis. Tan sols es coneix al ciutat de MARI, en l’Eufrates mitjà. FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC 1r IMPERI BABILÒNIC1r IMPERI BABILÒNIC ESCULTURA Anar a índex…
  105. 105.  Estela d’Hammurabi Relata el moment en què el monarca, el legislador Hammurabi, rep el famós codi de lleis de mans del déu Shamash (déu del sol i les estrelles), al cim d’una muntanya i, a sota, en un cilindre amb escriptura cuneïforme, es pot llegir el codi legislatiu que va instaurar i du el nom del monarca.  Hammurabi està dempeus en l’actitud reverent sumèria. El déu Shamash, representat com un rei, assegut en el tro i coronat amb tiara de banyes d’or, símbol de santedat i poder. FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC ESTELA GRAVADA CODI D’HAMMURABI (1750 aC). MONÒLIT DE BASALT NEGRE (diorita de 2’25 m). MUSEU DEL LOUVRE, PARÍS. 1r IMPERI BABILÒNIC1r IMPERI BABILÒNIC ESCULTURA Anar a índex…
  106. 106.  Estela d’Hammurabi Codi considerat el text legal comprensible més antic que es coneix i el més complet dels mesopotàmics però, certament, no el primer (són anteriors els de Lagash (c. 2378 aC; Ur (2113-2096 aC); Isin (1934-24 aC); i Esnunna (v. 1800 aC).  Les seves disposicions es basen en l'existència de tres classes socials a Mesopotàmia: awilum (o patricis), muskenum (o subordinats, el poble en general) i wardum (o esclaus). FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC 1r IMPERI BABILÒNIC1r IMPERI BABILÒNIC ESTELA GRAVADA CODI D’HAMMURABI (1750 aC). MONÒLIT DE BASALT NEGRE (diorita de 2’25 m). MUSEU DEL LOUVRE, PARÍS.
  107. 107.  El Codi, que admet la pena del TALIÓ i reglamenta severs càstigs, s'ocupa de tots els aspectes de la societat babilònica: De la propietat (les terres eren de la corona, però era admesa la propietat privada), de la família (el pare tenia un poder omnímode sobre els fills), del comerç, de les obres públiques (manteniment dels canals), etc.  Exercí una gran influència sobre la legislació de molts països, en introduir conceptes adoptats, després, per altres civilitzacions: La protecció legal de les classes més baixes, l’autoritat de l’Estat per fer complir la llei o la necessitat de garantir la justícia social. FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC L’ORGANITZACIÓ: LES LLEISL’ORGANITZACIÓ: LES LLEIS ESTELA GRAVADA CODI D’HAMMURABI (1750 aC). MONÒLIT DE BASALT NEGRE (diorita de 2’25 m). MUSEU DEL LOUVRE, PARÍS.
  108. 108. ESTELA GRAVADA CODI D’HAMMURABI (1750 aC). MONÒLIT DE BASALT NEGRE (diorita de 2’25 m).  Actualment, hi ha una còpia d’aquest Codi (trobat a Susa, Iraq, per arqueòlegs francesos l’any 1901) al Museu del Louvre de París. FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC 1r IMPERI BABILÒNIC1r IMPERI BABILÒNIC ESCULTURA
  109. 109. FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC ASSIRISASSIRIS  Període ASSIRI (1300-600 aC).  Poble d’origen semita, habitants dels altiplans de l’Alta Mesopotàmia, terres que arribaven fins Armenia i Pèrsia, i eren travessades pel Tigris.  Pobles, essencialment guerrers, que es regien per una monarquia militar i tenien la capital en AZUR (nom del principal Déu), que la denominaven, també, MUNTANYA TERRESTRE, en alusió a què era el centre del poder i la divinitat sobre la terra. ESTELA D’ASURNASIRPAL II AMB UNA INSCRIPCIÓ CUNEÏFORME ACCADIA. BRITISH MUSEUM, LONDON. ESCULTURA Anar a índex…
  110. 110. UrukUruk
  111. 111. FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC ASSIRISASSIRIS  Període ASSIRI (1300-600 aC).  El seu imperi es va estendre fins Egipte i Àsia Menor amb el seu rei ASSARADDON. Altres reis destacats: ASSURNASIRPAL II (883-859, ètapa de predomini de l’imperi assiri, esdevindrà una gran potència amb centre a les ciutats d’Assur i Nínive); SALMANASAR (858-834); SARGON EL GRAN (721-705); però va adquirir el màxim esplendor sota el rei ASSURBANIPAL (669-626). El rei assiri Senaquerib destruí, l’any 689 aC, Babilònia, que va tornar a a renéixer, després… ASSURNASIRPAL II, ENMIG, ES REUNEIX AMB UN ALT OFICIAL, DESPRÉS DE LA VICTÒRIA D’UNA BATALLA. ESCULTURA
  112. 112. PALAU DE KHORSABAD, NÍNIVE (capital d'Assíria) MURADES, PORTES I PALAUS PALAU DE NÍNIVEPALAU DE NÍNIVE ART MESOPOTÀMICART MESOPOTÀMIC Anar a índex…
  113. 113. FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC ASSIRISASSIRIS Període ASSIRI (1300-600 aC).  ARQUITECTURA. Ciutat de KHORSABAD erigida per Sargon el Gran amb 3 zones:  PALAU (superfície de 10 Hes). Elevat sobre un alt podi i organitzat entorn a tres grans patis: 1) Dependències privades; 2) Cambres de recepció; 3) Salons de festes i saló del tro (en els dos primers patis).  En el tercer pati, es trobava el nucli religiós amb un ZIGURAT a prop.  De la plataforma sortia una enorme muralla amb murs decorats i reforçats amb torreons rectangulars, que circumdava la ciutadela, on es situava l’exèrcit i els seus magatzems, quadres, les dependèncias administratives de la regió i els temples accesibles al poble.  Als palaus assiris s’accedia per una porta monumental flanquejada per dos monumentals braus alats. BRAU ALAT. PALAU DE KHORSABAD ESCULTURA Anar a índex…
  114. 114. ART MESOPOTÀMICART MESOPOTÀMIC MURADES, PORTES I PALAUS PALAU DE NÍNIVEPALAU DE NÍNIVE
  115. 115. FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC BRAU ALAT GUARDIÀ I PROTECTOR DE LES PORTES DE LA CIUTAT DE KHORSABAD ASSIRISASSIRIS ESCULTURA
  116. 116. FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC  Destaca el Lamasu del palau d’Assurnasirpal II (883 aC, British Museum). En la mitologia mesopotàmica, el Lamasu és una criatura llegendària amb cap d’home, cos de lleó i ales d’àguila, que guardava els temples (generalment en parelles), per a protegir-los de les forces demoníaques. ASSIRISASSIRIS ESCULTURA
  117. 117. LAMASU DE LA PORTA D’ ENTRADA A NIMRUD (ÈPOCA D’ASSURNASIRPAL II). METROPOLITAN MUSEUM. FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC ASSIRISASSIRIS ESCULTURA ARQUITECTURA Anar a índex…
  118. 118.  ESCULTURA. Amb el rei assiri Assurnasirpal II (883-859 aC) i el seu palau en Nimrud (actual Kalhu) apareix, per primera vegada, els relleus escultòrics, on es descriuen campanyes i caceres del rei, a partir d’aquest moment esdevindrà la decoració habitual dels palaus assiris. L’escultura es convertirà en el principal mitjà de propaganda del rei: sales adornades amb baix relleus i pintures. FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC Període ASSIRIS (1300-600 aC).Període ASSIRIS (1300-600 aC). CACERA DEL REI ASSURNASIRPAL (s. IX, 884-858 aC) DEL PALAU DE NIMRUD. ALABASTRE (68 cm altura). BRITISH MUSEUM. LONDON. El rei mostra tota la seva força i valentia. ESCULTURA Anar a índex…
  119. 119. FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC Període ASSIRIS (1300-600 aC).Període ASSIRIS (1300-600 aC). CACERA DEL REI ASSURNASIRPAL (s. IX, 884-858 aC). DEL PALAU DE NIMRUD. ALABASTRE (68 cm altura). BRITISH MUSEUM. LONDON. El rei mostra tota la seva força i valentia. ESCULTURA
  120. 120.  Estàtua de Assurnasirpal II, Kalah (883- 859 aC). Museu Britànic, Londres.  Estàtua en la qual es pretén ressaltar el poder indiscutible del rei: s’observa la força mitjançant la representació dels músculs i una poderosa barba i cabellera, així com els atributs de comandament a les mans, símbol del domini.  Rigidesa hieràtica i monolitisme. FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC Període ASSIRIS (1300-600 aC).Període ASSIRIS (1300-600 aC). ASSURNASIRPAL (883-859) MUSEU BRITÀNIC, LONDRES ESCULTURA Anar a índex…
  121. 121. Els relleus assiris són de caràcter històric i narratiu: escenes quotidianes o episodis diversos per a l’exaltació del rei (tot supeditat a glorificar la figura reial), el rei apareix protegit per genis benèfics (úniques figuras religioses), és representat en cerimònies en la cort, expedicions guerreres o escenes de caça. FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC Període ASSIRIS (1300-600 aC).Període ASSIRIS (1300-600 aC). ASSURNASIRPAL GUERRER (s. IX) ESCULTURA Anar a índex…
  122. 122.  S’intenta representar les proporcions reals (el rei no és de major tamany que els sèquit). Gran importància donada al físic: músculs de braços i cames en tensió, però, les personas encara estan concebudes de forma estàtica (a diferència d’Egipte, es solia representar la figura humana amb el tors de perfil), mentre que els animals es representen de forma dinàmica. FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC Període ASSIRIS (1300-600 aC).Període ASSIRIS (1300-600 aC). RELLEUS ASSURBANIPAL ESCULTURA Anar a índex…
  123. 123.  Es manté la llei de la frontalitat i es distribuïa en franges per la paret, tant interiors com exteriors, abandonant la narració en registre.  CERÀMICA VIDRADA: Bous alats, lleó i SIRRUSH (quadríped amb cos cobert d’escames, cap de serp, mans de lleó i pates d’au de rapinya).  Destaquen les escenes de caça d’Assurbanipal (s. VII aC) del palau de Nínive, caracteritzades pel gran moviment dels animals i la seva expressivitat, entre les quals destaca la Lleona ferida. FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC ASSURBANIPAL I ASSURNASIRPAL CAÇANT UN LLEÓ. DIVINITAT DE NIMRUD. AU ALADA AMB CAP (883-859). BAIX RELLEU. Període ASSIRIS (1300-600 aC).Període ASSIRIS (1300-600 aC).ESCULTURA Anar a índex…
  124. 124. FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC ESCENA DE CAÇA, RELLEUS PALAU D’ASSURBANIPAL A NÍNIVE Període ASSIRIS (1300-600 aC).Període ASSIRIS (1300-600 aC).ESCULTURA DIMENSIONS: 110 X 65 cm. CRONOLOGIA: VII aC. RELLEU LOCALITZACIÓ: Museu Britànic PROCEDÈNCIA: Assíria (Palau Nord de Nínive) Anar a índex…
  125. 125. ART MESOPOTÀMICART MESOPOTÀMIC MURADES, PORTES I PALAUS PALAU DE NÍNIVEPALAU DE NÍNIVE Anar a índex…
  126. 126. ART MESOPOTÀMICART MESOPOTÀMIC  CERÀMICA VIDRADA: Bous alats, lleó i SIRRUSH (quadríped amb cos cobert d’escames, cap de serp, mans de lleó i pates d’au de rapinya). Anar a índex…
  127. 127. FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC SIRRUSH. BAIX RELLEU EN EL MUSEU DE PÈRGAM. BERLÍN. PORTHA D’ISHTAR. BABILÒNIA (etapa següent). PORTHA D’ISHTAR. BABILÒNIA (etapa següent).
  128. 128. ESCENA DE CAÇA Període ASSIRIS (1300-600 aC).Període ASSIRIS (1300-600 aC). FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC ESCULTURA Anar a índex…
  129. 129. FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC Període ASSIRIS (1300-600 aC).Període ASSIRIS (1300-600 aC). FITXA TÈCNICA Títol Lleona ferida Autor Desconegut Cronologia 668-627 aC Estil Assiri Tipologia Baix relleu Material Bloc d’alabastre Dimensions Bloc únic de 60 centímetres Tema Escena cinegètica o de caça dirigida per Assurbanipal Localització d’origen Palau d’Assurbanipal, Nínive Localització actual British Museum (Londres) ESCULTURA Anar a índex…
  130. 130. FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC Període ASSIRIS (1300-600 aC).Període ASSIRIS (1300-600 aC).ESCULTURA
  131. 131. FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC Període ASSIRIS (1300-600 aC).Període ASSIRIS (1300-600 aC). Relleus del palau d’Assurbanipal: Relleu de la lleona ferida Forma part d’un conjunt que representa una escena de caça de lleons dirigida pel rei Assurbanipal. British Museum, Londres.  És l’exemple més conegut. El realisme de la representació d’animals ferits i en acte de defensa és tal que quasi podem escoltar el crit de ràbia i de dolor que surt de la boca d’aquesta lleona. La figura de la lleona ferida, és una dramàtica imatge del dolor animal. També és un asombrós estudi anatòmic, on les pates davanteres, encara amb energia, arrastren el pes de la resta del cos, ja sense vida, a causa de la fletxa que li travessa l’esquena. ESCULTURA
  132. 132. FASES ART MESOPOTÀMICFASES ART MESOPOTÀMIC Període ASSIRIS (1300-600 aC).Període ASSIRIS (1300-600 aC). ESCULTURA PROCEDÈNCIA: Assíria (Palau Nord de Nínive)
  133. 133. FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC Període ASSIRIS (1300-600 aC).Període ASSIRIS (1300-600 aC).ESCULTURA
  134. 134. Període del SEGON IMPERI BABILÒNIC (625-539 aC). ARQUITECTURA. Després que el rei assiri Senaquerib destruí, l’any 689 aC, Babilònia, l’any 689 aC, Babilònia, va tornar a renéixer, després de… Recuperat el domini babilònic en el 625 aC: Imperi neobabilònico. Destaca Nabucodonosor II (604-562 aC) que crea el Gran Imperi Babilònic, amb capital a Babilònia, derrotà els egipcis i dominà Síria. Va reconstruir la ciutat, construint la PORTA D’ISHTAR (s. VII a C), conservada en Berlín: una enorme fortificació amb dos torreons quadrangulars i arc central de mig punt de 12 metres d’altura, recoberta de maons vidrats que representen els animals sagrats o SIRRUSH. FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC GRAN IMPERI BABILÒNIC (segon)GRAN IMPERI BABILÒNIC (segon) ESCULTURA ARQUITECTURA Anar a índex…
  135. 135. UrukUruk
  136. 136. JARDINS COLGANTS DE BABILÒNIA FASES ART MESOPOTÀMICFASES ART MESOPOTÀMIC GRAN IMPERI BABILÒNIC (segon)GRAN IMPERI BABILÒNIC (segon) ARQUITECTURA http://www.fjavier.com/mapas/mapa4dbabil.jpg
  137. 137. VISTA GENERAL DE BABILÒNIA FASES ART MESOPOTÀMICFASES ART MESOPOTÀMIC GRAN IMPERI BABILÒNIC (segon)GRAN IMPERI BABILÒNIC (segon) www.bloganavazquez.com/tag/zigurat-de-marduk/ ARQUITECTURA Anar a índex…
  138. 138. CONSTRUCCIÓ ZIGURAT DE MARDUK FASES ART MESOPOTÀMICFASES ART MESOPOTÀMIC GRAN IMPERI BABILÒNIC (segon)GRAN IMPERI BABILÒNIC (segon)ARQUITECTURA www.bloganavazquez.com/tag/zigurat-de-marduk/ Anar a índex…
  139. 139. PORTA D’ISHTAR FASES ART MESOPOTÀMICFASES ART MESOPOTÀMIC GRAN IMPERI BABILÒNIC (segon)GRAN IMPERI BABILÒNIC (segon)ESCULTURA ARQUITECTURA Anar a índex…
  140. 140. RECREACIÓ PORTA D’ISHTAR ART MESOPOTÀMICART MESOPOTÀMIC MURADES, PORTES I PALAUS BABILÒNIABABILÒNIA
  141. 141. MAQUETA PORTA D’ISHTARMAQUETA PORTA D’ISHTAR ARQUITECTURA
  142. 142. MUSEU DE PÈRGAM, BERLIN, 193O ART MESOPOTÀMICART MESOPOTÀMIC MURADES, PORTES I PALAUS  Alguns dels relleus originals de lleons, dracs braus i sirrush (animals sagrats) es troben, actualment, repartits per diferents indrets del món en:  Museu Arqueològic Istambul.  Institut Arts Detroit.  Museu Metropolità Art Nova York.  Institut Oriental Chicago.  Museu Escola Diseny Rhode Island, i...  Museu Belles Arts Boston. COMENTARI ESCULTURA Anar a índex…
  143. 143. ALGUNS DELS RELLEUS ORIGINALS. DETALL: BAIX RELLEU D’UN UR (BÒVID). ART MESOPOTÀMICART MESOPOTÀMIC MURADES, PORTES I PALAUS ESCULTURA
  144. 144. ALGUNS DELS RELLEUS ORIGINALS. DETALL: BAIX RELLEU LLEONS. ART MESOPOTÀMICART MESOPOTÀMIC MURADES, PORTES I PALAUS ESCULTURA
  145. 145. ALGUNS DELS RELLEUS ORIGINALS. DETALL: BAIX RELLEU LLEÓ. ART MESOPOTÀMICART MESOPOTÀMIC MURADES, PORTES I PALAUS ESCULTURA
  146. 146. FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC GRAN IMPERI BABILÒNIC (segon)GRAN IMPERI BABILÒNIC (segon)
  147. 147. SIRRUSH. BAIX RELLEU EN EL MUSEU DE PÈRGAM. BERLÍN. ART MESOPOTÀMICART MESOPOTÀMIC GRAN IMPERI BABILÒNIC (segon)GRAN IMPERI BABILÒNIC (segon) ESCULTURA
  148. 148. MESOPOTÀMIA: POLÍTICA I SOCIETATMESOPOTÀMIA: POLÍTICA I SOCIETAT  Del sistema d’organització en Ciutats Estats independents, es va evolucionar cap als Grans Imperis.  Com es va produir el pas de la ciutat-estat a l’imperi?  Del sistema d’organització en Ciutats Estats independents, es va evolucionar cap als Grans Imperis.  Com es va produir el pas de la ciutat-estat a l’imperi?  Les ciutat es varen enfrontar unes amb altres per intentar dominar les terres i les rutes comercials.  Quan una ciutat arribava a dominar a la resta ocupant un gran territori, es formava un estat molt més poderós: Un Imperi.  Els dos imperis mesopotàmics més importants foren l’Imperi assiri i l’Imperi persa. PERSÈPOLIS ARQUITECTURA Anar a índex…
  149. 149.  Període de l’IMPERI PERSA (ss. VI- IV aC, 539-331 aC).  Des del segon mil·lenni, en la meseta d’Iran habiten dos pobles indoeuropeus, els medes, establerts al Nord i els perses al Sud.  Al segle VIII aC, Sargon II, rei d’Assíria, els va sometre. Els medes lluitaren contra Assíria i arrasaren ASSUR i NíNIVE, i acabaren amb l’imperi assiri.  Els medes i els perses foren unificats per CIR II EL GRAN (559-529 aC) que va governar, també, les antigues províncies assíries i va conquistar Babilònia i la va convertir en una província persa el 539. Va establir la capital de l’imperi a Susa, i Persèpolis era una altra ciutat important. L’imperi es va estendre per Mesopotàmia, Egipte i Àsia Menor. Ocupava l’actual altiplà d’Iran. PERSÈPOLIS FASES ART MESOPOTÀMICFASES ART MESOPOTÀMIC IMPERI PERSAIMPERI PERSA  DARIOS I (521-485 aC) va dividir l’imperi en satrapies i construí camins per a comunicar-les, tans sols foren destruïts i conquistats per Alexandre el Gran en el 331 aC, que va sometre els perses sota el domini grec.  PÈRSIA. Localització. Medes i perses van desenvolupar la seva civilització entre Mesopotàmia, l’Índia, l'Àsia i el Càucas, regió àrida de pas de tribus nòmades, corresponent a l'actual Iran. ARQUITECTURA ESCULTURA Anar a índex…
  150. 150. FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC IMPERI PERSAIMPERI PERSA  La religió persa, que s’atribueix a Zaratrusta, té com a déu a Ahura Mazda (religió zoroàstrica o zoroastrisme, on déu apareix representat dins un cercle solar alat), que tenia dues personalitats: la del bé, Ormazd, i la del mal, Ahriman. L’estil és animalista i d’abstracció figurativa. Després de dominar els assiris, van conquerir Babilònia el 539 aC, i varen començar a construir palaus colossals de diverses influències i d’ambient cerimonial a Persèpolis i a Susa. Tipologia d’art funerari en les tombes. L’ESCULTURA anirà associada a l'arquitectura. AHURA MAZDA, DÉU PERSA Anar a índex…
  151. 151.  L’art de la Pèrsia Aquemènida: Els monarques perses tenien poder total i absolut sobre el seu poble i, malgrat que no eren considerats representacions divines a la terra, rebien constant adoració i homenatge dels seus vassalls. FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC IMPERI PERSAIMPERI PERSA  Els perses tenien un ART NÒMADA ornamental d'armes, gots en fusta, os o metalls i, en ARQUITECTURA, van desenvolupar un art imperial, l’expressió del qual varen ser els palaus i les tombes. En canvi, com que els perses retien culte al seu déu en espais oberts, no varen construir temples (absència d'arquitectura religiosa). PERSÈPOLIS: APADANA. Columnes jòniques i tambors. ARQUITECTURA Anar a índex…
  152. 152.  ARQUITECTURA. PALAUS DE PERSÈPOLIS: Palaus Els palaus perses seguien el model mesopotàmic, es varen construir sobre grans plataformes de maó, fusta i pedra. Estaven voltats per un parc d’animals salvatges i abundant vegetació, on s’organitzaven caceres. A les diverses dependències palatines s’hi accedia a partir d’escalinates, atris (*) i portes monumentals franquejades per grans escultures de genis i dos braus alats, igual que en els edificis assiris. FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC IMPERI PERSAIMPERI PERSA ESCALA SUD DEL TACHARA. Apadana en darrer pla. BOUS PORTA DE LES NACIONS. Accés oest. ARQUITECTURA Anar a índex…
  153. 153.  ARQUITECTURA. PERSÈPOLIS:  Palaus Al centre del parc, i sobre aquesta enorme estructura, s’aixecava el palau, estructurat en tres parts:  Un gran pòrtic que du a una explanada descoberta on l’escolta del monarca monta guàrdia i el rei reb les audiències o APADANA.  SALA DEL TRON o part oficial: un enorme saló, en el centre del qual s’aixequen 8 columnes de 12 metres, amb capitell format per una doble filera de volutes i un parell de bous agenollats.  Part privada del palau o les ESTANCES PALATINES: lloc de residència del rei la seva família. Format de llarcs pòrtics amb columnates amb una sala central flanquejada de habitacions més petites. FASES ART MESOPOTÀMICFASES ART MESOPOTÀMIC IMPERI PERSAIMPERI PERSA ARQUITECTURA Anar a índex…
  154. 154. ARQUITECTURA
  155. 155. VISTA AÈRIA DE PERSÈPOLIS  PERSÈPOLIS: Es varen obrir i anivellar tres àmplies terrasses, és una gran esplanada emmurallada, extraordinària plataforma natural de 15 m d’altura. ARQUITECTURA Anar a índex…
  156. 156. GRAVAT DE PERSÈPOLIS  ARQUITECTURA PERSA.  PERSÈPOLIS, nova capital de l'imperi persa, fundada per Darios I el Gran (500 aC) i ampliada per Xerxes I i Artaxerxes I, es troba sobre una zona rocosa. ARQUITECTURA Anar a índex…
  157. 157. PERSÈPOLIS, VISTA DE KUH-E RAHMAT PERSÈPOLIS es troba sobre una zona rocosa. ARQUITECTURA
  158. 158. ESCALA SUD TACHARA (PALAU DE DARIUS EL GRAN) PERSÈPOLIS. APADANA EN DARRER PLA.  PERSÈPOLIS: Sobre la plataforma natural de 15 m d’altura, es van anar aixecant edificis de fusta, maó i pedra. ARQUITECTURA Anar a índex…
  159. 159. RECONSTRUCCIÓ DEL PALAU DE DARIUS EL GRAN ARQUITECTURA
  160. 160. PERSÈPOLIS, VISTA GENERAL APADANA: Saló audiències de Darios I. ARQUITECTURA Anar a índex…
  161. 161. PERSÈPOLIS, VISTA GENERAL APADANA: Saló audiències de Darios I, Patrimoni Humanitat UNESCO (1979). ARQUITECTURA
  162. 162. PERSÈPOLIS, VISTA PANORÀMICA ARQUITECTURA
  163. 163.  PERSÈPOLIS: A través d’unes grades o escalinates decorades amb relleus, s'accedia a una mena de sales hipòstiles (*) amb desenes de columnes, recintes dedicats a les grans recepcions.  (*) Hipòstila, sala: Sala amb sostre sostingut per nombroses columnes (temple egipci). Era un espai de pas, anterior a la zona més sagrada del temple egipci, on es pronunciaven oracions i es realitzaven cerimònies. Rebia molt poca llum, només per unes petites reixes entre el sostre i les parets. També hi havia importants relleus que il·lustraven les processons dels déus o festivals, en els quals el faraó era la part important. ARQUITECTURA
  164. 164. PERSÈPOLIS, VISTA GENERAL APADANA: Saló audiències de Darios I.  PERSÈPOLIS: Entre els nombrosos edificis de la ciutat destaquen la sala del tron (la de les cent columnes, de vint metres d'alt), la sala les audiències (apadana, capacitat 10000), els palaus de Darios i el del fill Xerxes, el d’Artaxerxes, el tresor, el gineceu i les tombes reials. ARQUITECTURA Anar a índex…
  165. 165. ARQUITECTURA Anar a índex…
  166. 166. TACHARA (PALAU DE DARIUS EL GRAN) PERSÈPOLIS. APADANA EN DARRER PLA.  PERSÈPOLIS: Tot es troba recobert de baixos relleus on figuren lleons, fileres de soldats medes i perses i de vassalls que porten llurs tributs. ARQUITECTURA ESCULTURA Anar a índex…
  167. 167. ESCALA SUD TACHARA (PALAU DE DARIUS EL GRAN) PERSÈPOLIS. APADANA EN DARRER PLA. ARQUITECTURA
  168. 168. RECONSTRUCCIÓ DEL PALAU DE DARIUS EL GRAN, PER CHARLES CHIPIEZ (1884) ARQUITECTURA
  169. 169. PERSÈPOLIS: DETALL BAIX RELLEU PROCESSÓ DE SOLDATS. ESCULTURA Anar a índex…
  170. 170. RECONSTRUCCIÓ DE L’APADANA I SOSTRE  PERSÈPOLIS: La arquitectura és arquitravada. ARQUITECTURA Anar a índex…
  171. 171. PERSÈPOLIS: APADANA. Columnes Jòniques i tambors.  PERSÈPOLIS: Els fustos de les columnes eren estriats en lloc de llisos, influència rebuda de Grècia. ARQUITECTURA Anar a índex…
  172. 172.  PERSÈPOLIS: Els capitells, molt originals, prenen formes naturalistes, reproduint les cames davanteres de bous que de vegades apareixien alats, motiu que també trobem en les portes monumentals d'accés a la ciutat. FASES ART MESOPOTÀMICFASES ART MESOPOTÀMIC IMPERI PERSAIMPERI PERSA Anar a índex…
  173. 173. COLUMNA DE L’APADANA, per Eugène Flandin (1840). CAPITELL DE COLUMNA amb pròtomes de grifs (via processional).
  174. 174. CAPITELL DE COLUMNA amb pròtomes de brau (apadana).
  175. 175. BRAUS PORTA OEST DE PERSÈPOLIS O PORTA DE XERXES I Anar a índex…
  176. 176. BRAUS COLOSALS (porta inacabada). PERSÈPOLIS DETALL DE BRAU COLOSAL
  177. 177. ARQUITECTURA
  178. 178. PERSÈPOLIS BRAUS PORTA NORD-OEST DE PERSÈPOLIS O PORTA DE LES NACIONS
  179. 179. FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC IMPERI PERSAIMPERI PERSA RECONSTRUCCIÓ DE L’APADANA I SOSTRE  PERSÈPOLIS: La arquitectura és arquitravada. Els edificis tenien els sostres de fusta de cedre, sobre les robustes bigues i esquadres que descansaven en els capitells de pedra de les columnes.  Persèpolis va ser destruïda i incendiada per Alexandre el Gran (331 aC.). ARQUITECTURA Anar a índex…
  180. 180. FASES ART MESOPOTÀMICFASES ART MESOPOTÀMIC IMPERI PERSAIMPERI PERSA  ESCULTURA. Relleus És una època marcada en les arts plàstiques pels magnífics relleus que decoren els murs dels palaus, com el de Persèpolis o Susa.  Relleus d’origen assiri: glorificació de la figura reial, escenes de cort, processons o desfilades de guerrers i tributaris. Art oficial creat per i per a la cort. Escenas cortesanas. Abandonament parcial de convencionalismes. La musculatura a penes està marcada.  Són relleus ornamentals en pedra, en els quals les figures, soldats, braus alats, esfinxs i aixetes, apareixen en processó, amb el rostre en estricte perfil, exaltaven el poder del rei i on els vassalls apareixen esculpits repetidament portant ofrenes. NOBLES PERSES I MEDES (Apadana, escala est) ESCULTURA Anar a índex…
  181. 181.  ESCULTURA. Relleus L’escultor es deté a descriure amb minuciositat els detalls dels seus vestits, les seves armes i les diferents ètnies del moment, pel que constitueix un document excepcional de la societat d'aquesta època. La utilització d'aquest material ve de tradicions anteriors, assíria i babilònica. A l’APADANA i al palau de les 100 columnes en trobem esemples de baix relleus. FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC IMPERI PERSAIMPERI PERSA MEDES. APADANA, ESCALA EST ESCULTURA Anar a índex…
  182. 182. FASES ART MESOPOTÀMICFASES ART MESOPOTÀMIC IMPERI PERSAIMPERI PERSA LIDIS. PERSÈPOLIS ESCULTURA
  183. 183. FASES ART MESOPOTÀMICFASES ART MESOPOTÀMIC IMPERI PERSAIMPERI PERSA BABILONIS. APADANA, ESCALA EST. ESCULTURA
  184. 184. FASES ART MESOPOTÀMICFASES ART MESOPOTÀMIC IMPERI PERSAIMPERI PERSA BACTRIANS. APADANA, ESCALA EST. ESCULTURA
  185. 185. FASES ART MESOPOTÀMICFASES ART MESOPOTÀMIC IMPERI PERSAIMPERI PERSA FRIS DE SOLDATS A L’APADANA. ESCULTURA
  186. 186.  PROCESSÓ DELS ARQUERS de PERSÈPOLIS.  Baix relleu amb arquers reials anomenats IMMORTALS.  Un metre i mig d’altura, esculpit amb soldats ricament vestits. FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC IMPERI PERSAIMPERI PERSA PROCESSÓ DELS ARQUERS, PERSÈPOLIS ESCULTURA Anar a índex…
  187. 187.  MAONS ESMALTATS.  És un relleu dels més coneguts, decorava els murs del palau de DARIOS de Susa, el segon gran palau aquemènida del qual s’han conservat restes.  Per influència de l’antic art mesopotàmic, els perses també decoraven els seus palaus amb frisos de belles ceràmiques esmaltades, formant relleus de diferents colors, escenes sempre dirigides a exalçar el poder del rei.  Policromía i forts contrasts cromàtics (blaus, taronges, verds). FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC IMPERI PERSAIMPERI PERSA FRIS DELS ARQUERS O DELS IMMORTALS (521-486aC). PALAU DE DARIOS, SUSA. MUSEU DEL LOUVRE. PARÍS. ESCULTURA Anar a índex…
  188. 188. FRIS DELS ARQUERS O DELS IMMORTALS (521-486aC). PALAU DE DARIOS, SUSA. MUSEU DEL LOUVRE. PARÍS. ESCULTURA FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC IMPERI PERSAIMPERI PERSA
  189. 189. ARQUER DEL FRIS DELS ARQUERS O DELS IMMORTALS (521-486aC). PALAU DE DARIOS, SUSA. MUSEU DEL LOUVRE. PARÍS. FASES ART MESOPOTÀMICFASES ART MESOPOTÀMIC IMPERI PERSAIMPERI PERSA ESCULTURA
  190. 190. FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC IMPERI PERSAIMPERI PERSA Altres restes d’arquitectura Aquemènida persa es troben a Susa, com el palau construït per Darios I. RESTES ARQUEOLÒGIQUES DE SUSA ARQUITECTURA Anar a índex…
  191. 191. LLEÓ EN UN PANELL DECORATIU DEL PALAU DE DARIOS A SUSA. FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC IMPERI PERSAIMPERI PERSA ESCULTURA Anar a índex…
  192. 192. FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC ESCULTURA Anar a índex…
  193. 193. FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC ESCULTURA
  194. 194. FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC ESCULTURA
  195. 195. FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC Les restes d’arquitectura Aquemènida persa són bastant nombroses, sent les més antigues les ruïnes de Pasargadas, la capital de Cir el Gran. Inclouen dos palaus, un recinte sagrat, una ciutadella, una torre i la tomba de Cir, un petit mausoleu de pedra, en forma cúbica i teulada a dues aigües, col·locat sobre una plataforma escalonada. SALÓ D’AUDIÈNCIES EN PASARGADAS (província de Fars). IMPERI PERSAIMPERI PERSA ARQUITECTURA Anar a índex…
  196. 196. FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC IMPERI PERSAIMPERI PERSA  Tombes L'arquitectura funerària vinculada a la dinastia dels Aquemènides abasta, per una part, el model d’hipogeus egipcis, és a dir, tombes reials excavades i tallades en la roca que imiten la façana d’un palau, però amb l'entrada elevada sobre el nivell del terreny, que estan decorades amb figures sobre l’entrada, on apareix la imatge del rei adorant els déus.  Per exemple, les Tombes de Darios I i d'Artaxerxes I, construïdes entre els anys 486 i 424 aC, respectivament, es troben a Nache–i-Rustem, a 6 km de Persèpolis (hipogeu excavat a mitja altura del barranc). TOMBA A NACHE-RUSTEM I UN RELLEU, A SOTA. ARQUITECTURA Anar a índex…
  197. 197. BAIX RELLEU D’UNA TOMBA A NACHE-RUSTEM FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC IMPERI PERSAIMPERI PERSA ARQUITECTURA
  198. 198. TOMBA DELS REIS AQUEMÈNIDES A NACHE-RUSTEM. FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC ARQUITECTURA IMPERI PERSAIMPERI PERSA Anar a índex…
  199. 199. HIPOGEU DE DARIUS I (6 Km de PERSÈPOLIS, 486 a C) FASES ART MESOPOTÀMICFASES ART MESOPOTÀMIC ARQUITECTURA IMPERI PERSAIMPERI PERSA Anar a índex…
  200. 200. HIPOGEU DE DARIUS II ARQUITECTURAFASES ART MESOPOTÀMICFASES ART MESOPOTÀMIC IMPERI PERSAIMPERI PERSA Anar a índex…
  201. 201. TOMBES A NAQSH-E ROSTAM, A PROP DE SHIRAZ FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC ARQUITECTURA IMPERI PERSAIMPERI PERSA
  202. 202. HIPOGEU D’ARTAXERXES II (PERSÈPOLIS 424 aC) FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC ARQUITECTURA IMPERI PERSAIMPERI PERSA Anar a índex…
  203. 203. HIPOGEU D’ARTAXERXES III (PERSÈPOLIS) FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC ARQUITECTURA IMPERI PERSAIMPERI PERSA Anar a índex…
  204. 204. FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC IMPERI PERSAIMPERI PERSA  Tombes Fins a una altra tipologia com la tomba de Cir el Gran (559-529 aC), a Pasargada, en Iran. Alguns veuen influències del temple grec (coberta a dos aiguavessos i grades) o altres observen la inspiració en el ziggurat mesopotàmic (esglaonada i capella al cim). Després de la conquesta de Pèrsia per Alexandre el Gran el 331 aC i la presa del poder per part de la dinastia Selèucida, l'arquitectura persa va imitar les formes del món grec. TOMBA DE CIR II EL GRAN (PASARGADAS, IRAN, 559-529 aC) ARQUITECTURA Anar a índex…
  205. 205. TOMBA DE CIR II EL GRAN (PASARGADAS, IRAN, 559-529 aC) FASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMICFASES HISTÒRIQUES ART MESOPOTÀMIC ARQUITECTURA IMPERI PERSAIMPERI PERSA
  206. 206. TOMBA DE CIR II EL GRAN, PASARGADA, IRAN (530 Ac). Construida en piedra FASES ART MESOPOTÀMICFASES ART MESOPOTÀMIC ARQUITECTURA IMPERI PERSAIMPERI PERSA
  207. 207. FENICISFENICISART PÚNIC  Els FENICIS, poble semita establert a la costa del actuals països de Síria i Líban, el territori ocupat era molt muntanyós, fet que va fer que es dediquessin a l’activitat comercial en les ciutats costaneres.  Ciutats localitzades a Àsia: TIR, SIDÓ i BIBLOS. Anar a índex…
  208. 208. FENICISFENICISART PÚNIC  Expansió per la Mediterrània (ss XI i VII aC) mitjançant la fundació de colònies comercials: sud Península Itàlica, Sicília, sud Península Ibèrica i nord d'Àfrica, on van fundar la colònia de Cartago. Anar a índex…
  209. 209. FENICISFENICISART PÚNIC  Cartago, a la caiguda de les metròpolis asiàtiques sota l’imperi persa, va continuar la seva expansió convertint-se en un veritable imperi marítim a la Mediterrània occidental fins el s. III aC (Guerres Púniques contra Roma). Enclavaments comercials a la Península Ibèrica (cap a l’any 1000 aC): SEXI (Almuñecar), MALACA (Màlaga), ABDERA (Adra), i GADES o GADIR (Cadis).
  210. 210.  ART PÚNIC: Els fenicis tenien un sentit utilitari, es dedicaven a l’artesania i el comerç de productes de luxe com armes, ceràmica, teles, tints, mitjançant la navegació per tota la Mediterrània i, també, per les costes atlàntiques europees i africanes. Així és com van crear un ART ECLÈCTIC a partir de les influències de l’art egipci, l’art mesopotàmic i l’art egeu primitiu, i les influències mútues amb l’art grec posterior del període orientalitzant i l’època arcaica. A la vegada, es van convertir en transmissors de tendències i tècniques artístiques per tot el Mediterrani. Entre les seves obres més importants: sarcòfags, joies... FENICISFENICIS ART PÚNIC Anar a índex…
  211. 211. FENICISFENICIS ART PÚNIC SARCÒFAGS ANTROPOIDES MASCULI I FEMENI DE PUNTA DE VACA, CÀDIS (400 aC, entre 1000 aC-300 dC). Anònim. Època: Colonitzacions orientals. Museu Belles Arts Càdis. Marbre blanc tallat. En origen policromat.  Sarcòfag antropoide o antropomorfés un sarcòfag amb forma humana i la representació del rostre del difunt a la tapa i a la tanca, segurament d’influència dels egipcis i, generalment, era de marbre. Anar a índex…
  212. 212. SARCÒFAGS ANTROPOIDES MASCULI I FEMENI DE PUNTA DE VACA, CÀDIS (400 aC, entre 1000 aC-300 dC). Anònim. Època: Colonitzacions orientals. Museu Belles Arts Càdis. Marbre blanc tallat. En origen policromat. FENICISFENICISART PÚNIC
  213. 213. FENICISFENICIS ART PÚNIC SARCÒFAGS ANTROPOIDES MASCULI I FEMENI DE PUNTA DE VACA, CÀDIS (400 aC, entre 1000 aC-300 dC). Anònim. Època: Colonitzacions orientals. Museu Belles Arts Càdis. Marbre blanc tallat. En origen policromat.
  214. 214. FENICISFENICIS SARCÒFAG ANTROPOIDE FEMENI DE PUNTA DE VACA, CÀDIS (400 aC). ART PÚNIC
  215. 215.  Estàtues d’alabastre En el seu apartat escultòric destaquen les estàtues d’alabastre com l’Astarte de Galera (s. VII aC). La Dama de Galera, fou trobada en la Necròpoli ibèrica de Tútugi, en el Cerro del Real (Granada), que alberga distints tipus d’enterraments. És una figureta fenícia, semblant a una trobada en Cartago, nord Àfrica. Ara al Museu Arqueològic Nacional, Madrid. La dama, feta d’alabastre, probablement, representa la deessa Astarté; està asseguda entre dues esfinxs i aguanta un recipient al que vessa líquid per dos forats que té en els pits. S’observen influències mesopotàmiques per la robustesa de les formes, en canvi, l’estilització de la roba i els cabells denoten influència egípcia. FENICISFENICIS ART PÚNIC Anar a índex…
  216. 216.  Dama d’Eivissa És una petita estatueta d’argila de 47 centímetres d'altura que data del segle III aC. Va ser trobada a la necròpoli situada al Puig des Molins, a l’illa d’Eivissa.  Està realitzada a motlle i té una cavitat a la seva part posterior, probablement per a ser penjada.  Es tracta de la representació d'una deessa cartaginesa, segurament Tanit, relacionada amb la deessa fenícia Astarté.  Eivissa va ser un punt estratègic pels cartaginesos. La dama presenta una ornamentació molt rica en el seu vestuari i en les joies. FENICISFENICIS ART PÚNIC Anar a índex…
  217. 217.  Tresor d’Aliseda Conjunt de joies trobat en 1920, un tresor d’orfebreria dels tartessis, amb tècnica apresa dels fenicis, de gran rellevància històrica, perquè la troballa del Tresor d’Aliseda va desvetllar que l’origen de la localitat era d’un període anterior a Crist, donat que es trobaren vestigis de l’edat del Bronze final en el cim de la Serra del Aljibe.  El lloc de l’aparició deuria haver estat una sepultura, lloc avui alterat pel creixement del poble.  El tresor (datat entre ss. VII i V aC) està constituït per nombroses peces d’or, cal destacar una diadema completa, i part d’altra, braçalets, un pectoral, cinturons format per diverses plaques i dues arracades. FENICISFENICIS ART PÚNIC Anar a índex…
  218. 218. FENICISFENICIS ART PÚNIC
  219. 219. FENICISFENICIS ART PÚNIC  Tresor d’Aliseda Conjunt trobat 1920. També es va trobar un exvot de bronze fos, que representa una cabra, consagrat a la deessa indígena Ateacina (ss VII i V aC).  Diadema completa, i part d’altra, braçalets, un pectoral, cinturons format per diverses plaques i dues arracades.
  220. 220. DAMA DE GALERA, GRANADA (s. VII aC). Representa a la deessa Astarte. DAMA D’EIVISSA (petita estàtua d’argila, s. III aC) Necròpoli Puig des Molins, Eivissa. FENÍCIA: ART PÚNICFENÍCIA: ART PÚNIC
  221. 221.  www.slideshare.net/amarcos  www.educa.madrid.org/web/ies.sanisidro.../Mesopotamia.ppt ciencias.sociales2006.googlepages.com/CivilizacionesdelaantiguedadMsopyE gip.ppt quedearte.blogspot.com  arteenlasculturas.8m.com  www.artehistoria.jcyl.es  Wikimedia Commons  http://www.wikipediaenciclopedia libre www.diomedes.com BIBLIOGRAFIA MESOPOTÀMIA Anar a índex…
  222. 222.  www.artecreha.com  almez.pntic.mec.es  sapiens.ya.com  liceodeadultoslgc.cl/sidebarizquierdo  www.tamut.edu/academics/mperri/AnWld/AnMesopotamia.ppt  Assumpció Granero. www.slideshare.net/.../art-de-les-primeres- civilitzacionsmesopotmia-i-egipte  Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009.  Bernnàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i Cultura Govern Illes Balears. Palma, 2002.  www.bloganavazquez.com/tag/zigurat-de-marduk/ BIBLIOGRAFIA MESOPOTÀMIA
  223. 223. Comença ... ART EGIPCI Anar a índex…

×