Les fonts escrites i la realitat arqueològica a Catalunya Sebastià Giralt (Grau d’Estudis Clàssics, Universitat Autònoma d...
Les fonts de la història antiga Fonts escrites Arqueologia Epigrafia Història Interpretació històrica Restes materials Fil...
Fonts escrites Numismàtica Epigrafia Filologia Numismàtica Filologia Numismàtica Filologia Numismàtica Filologia Numismàti...
Inscripcions sobre mosaic Mosaic de la vil·la de Can Pau Birol, 300 d.C., Museu d'Història de la Ciutat de Girona
Inscripcions  sobre metall Inscripció de maledicció en plom  (tabella defixionis), d’Empúries Tabula hospitalis, Museu de ...
Escriptura ibèrica Foto: Rafael dP Dues inscripcions ibèriques del  Museu d’Arqueologia de Catalunya (Barcelona)
Empúries
Estrabó (Empòrion) és una fundació dels massaliotes, que està situada a uns dos-cents estadis del Pirineu i dels límits en...
Aiguamolls  de l’Empordà Posseeixen les terres de l’interior; unes són fèrtils, d’altres no produeixen més que espart, el ...
Vista general del jaciment
Reconstrucció de l’antic paisatge emporità Primerament, els emporitans ocupaven un illot situat davant mateix de la costa,...
Àrtemis d’Efes Aquí (= a Roses),  com a Empòrion, veneren  Àrtemis Efèsia  pels motius que explicaré  en parlar de Massàlia.
Ciutat doble (Estrabó) Empòrion és una ciutat doble separada per una muralla, ja que abans tenia per veïns alguns indicete...
Ciutat doble (Livi, XXXIV, 9) Ja llavors formaven Empúries dues ciutats separades per una muralla. Una l’ocupaven els grec...
Fases de construcció de les muralles  al sud de la Neàpolis Muralla s. V Muralla s. II Muralla s. IV Parapet   s.III
 
Necròpolis Centre d’Interpretació, descoberta el 2010
Colons romans (Livi) Un tercer poble fou el dels colons romans, que hi foren establerts pel diví Cèsar després de la desfe...
Santuari
Asclepi o Serapis?
La inscripció <ul><li>[ISIDI SERA]PI . AEDEM [SIMULACR]A . PORTICVS [NVMAS . N]VMENI . F(ilius) [ALEXANDRI]NVS [DEVOT]VS F...
La segona guerra púnica
<ul><li>LA SEGONA </li></ul><ul><li>GUERRA </li></ul><ul><li>PÚNICA </li></ul><ul><li>A HISPÀNIA </li></ul><ul><li>Campame...
Moneda de bronze hispanocartaginesa encunyada entre el 221-218 aC.  Quadrigatus. Moneda romana de plata encunyada entre el...
Tàrraco L’emperador Marc Aureli, Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
De pompeians a cesarians
El prodigi de la palmera augústea Quan els tarraconenses van anunciar a August que una palmera havia nascut sobre l’altar ...
El temple d’August Als hispans que demanaven que fos construït un temple a August en la colònia de Tàrraco, se’ls va conce...
Finalment el temple han trobat!
....i a la maqueta de nou posat!
Columnes de Tàrraco  provinents de Troia [Adrià] es va dirigir a Hispània i passà l’hivern a Tàrraco (122-123 d.C.),  on v...
Ilerda Indíbil i Mandoni, Lleida
La guerra civil
La campanya d’Ilerda De bello ciuili , I, 38-87.
Bàrcino Ara la teva casa és a Cesaraugusta  més enllà dels Alps  i de la marmòria Pirene...  tens a prop la Tàrraco tirrèn...
Factoria de salaons i gàrum, Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona
Inscripció de la muralla fundacional de Bàrcino, MAC C[aius] Coelius, Atisi filius / IIvir quin[quennalis] mur[os] turres ...
Muralles de Bàrcino IV d.C.  Finals s I a.C, Ca l’Ardiaca
Colonia Iulia Augusta Fauentia Paterna Barcino <ul><li>CÓL(oniae) • IVL(iae) [.] AVG(ustae) • FAV(entiae) PAT(ernae) • BAR...
Temple romà de Barcelona
Termes donades a Bàrcino pels Minicis Natals pare i fill (125 d.C.), MAC
<ul><li>Els sèvirs augustals de Bàrcino a Luci Minici Natal fill  </li></ul>
Museu de Lepcis Magna, Líbia
Rèplica de la inscripció d’Olímpia, INEFC, Montjuïc
Luci Minici Natal, campió olímpic [Λ. ΜΙΝΙΚΙΟΣ] ΝΑΤΑΛΙΣ ΣΤΡΑΤΗΓΙΚΟΣ ΟΛΥΜΠΙΑΔΙ  Σ Κ Ζ ΑΡΜΑΤΙ ΤΕΛΕΙΩ ΝΕΙΚΗΣΑΣ ΑΝΕΘΕΚΕΝ  ΤΟ Α...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Les fonts escrites i la realitat arqueològica a Catalunya

2,236 views

Published on

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
2,236
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
843
Actions
Shares
0
Downloads
8
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Les fonts escrites i la realitat arqueològica a Catalunya

  1. 1. Les fonts escrites i la realitat arqueològica a Catalunya Sebastià Giralt (Grau d’Estudis Clàssics, Universitat Autònoma de Barcelona) Conferències de la Secció Catalana de la SEEC per al batxillerat Girona, 1 de febrer del 2012
  2. 2. Les fonts de la història antiga Fonts escrites Arqueologia Epigrafia Història Interpretació històrica Restes materials Filologia
  3. 3. Fonts escrites Numismàtica Epigrafia Filologia Numismàtica Filologia Numismàtica Filologia Numismàtica Filologia Numismàtica Denari romà (idus de març), Boston Inscripció funerària, British Museum Inscripcions públiques, privades, funeràries <ul><li>Textos literaris: </li></ul><ul><li>Historiogràfics, </li></ul><ul><li>Geogràfics, </li></ul><ul><li>Poètics... </li></ul>
  4. 4. Inscripcions sobre mosaic Mosaic de la vil·la de Can Pau Birol, 300 d.C., Museu d'Història de la Ciutat de Girona
  5. 5. Inscripcions sobre metall Inscripció de maledicció en plom (tabella defixionis), d’Empúries Tabula hospitalis, Museu de Badalona
  6. 6. Escriptura ibèrica Foto: Rafael dP Dues inscripcions ibèriques del Museu d’Arqueologia de Catalunya (Barcelona)
  7. 7. Empúries
  8. 8. Estrabó (Empòrion) és una fundació dels massaliotes, que està situada a uns dos-cents estadis del Pirineu i dels límits entre la Ibèria i la Cèltica. És una terra tota fèrtil i té bons ports. Aquí hi ha també la petita ciutat de Roses, una fundació dels emporitans; alguns, però, la consideren una fundació dels rodis. Aquí, com a Empòrion, veneren Àrtemis Efèsia pels motius que explicaré en parlar de Massàlia. Primerament, els emporitans ocupaven un illot situat davant mateix de la costa, el qual avui anomenem Palaiàpolis, però, actualment, viuen a terra ferma. Empòrion és una ciutat doble separada per una muralla, ja que abans tenia per veïns alguns indicetes que, malgrat que es governaven amb independència, per raons de seguretat volgueren tenir un clos emmurallat comú amb els grecs, però doble, separat per una muralla mitgera. Però, amb el pas del temps, s’uniren en un sol estat configurat a partir de lleis bàrbares i de lleis gregues, tal com ha passat a molts altres llocs. A prop, hi corre un riu que té les seves fonts al Pirineu i la seva desembocadura serveix de port als emporitans. Aquests són força bons artesans del lli. Posseeixen les terres de l’interior; unes són fèrtils, d’altres no produeixen més que espart, el jonc palustre de menor utilitat, gràcies al qual aquesta plana és anomenada Plana Joncària. Part d’ells habita també la regió que va des dels cims del Pirineu fins als Trofeus de Pompeu, per on es va d’Itàlia a la Hispània Ulterior. (Estrabó, III, 4,8 -9 ) .
  9. 9. Aiguamolls de l’Empordà Posseeixen les terres de l’interior; unes són fèrtils, d’altres no produeixen més que espart, el jonc palustre de menor utilitat, gràcies al qual aquesta plana és anomenada Plana Joncària.
  10. 10. Vista general del jaciment
  11. 11. Reconstrucció de l’antic paisatge emporità Primerament, els emporitans ocupaven un illot situat davant mateix de la costa, el qual avui anomenem Palaiàpolis, però, actualment, viuen a terra ferma (...). A prop, hi corre un riu que té les seves fonts al Pirineu i la seva desembocadura serveix de port als emporitans.
  12. 12. Àrtemis d’Efes Aquí (= a Roses), com a Empòrion, veneren Àrtemis Efèsia pels motius que explicaré en parlar de Massàlia.
  13. 13. Ciutat doble (Estrabó) Empòrion és una ciutat doble separada per una muralla, ja que abans tenia per veïns alguns indicetes que, malgrat que es governaven amb independència, per raons de seguretat volgueren tenir un clos emmurallat comú amb els grecs, però doble, separat per una muralla mitgera. Però, amb el pas del temps, s’uniren en un sol estat configurat a partir de lleis bàrbares i de lleis gregues, tal com ha passat a molts altres llocs (Estrabó). Àrea superior de temples
  14. 14. Ciutat doble (Livi, XXXIV, 9) Ja llavors formaven Empúries dues ciutats separades per una muralla. Una l’ocupaven els grecs, oriünds de Focea, com els massaliotes, l’altra els hispans; però la ciutat grega, oberta al mar, tenia un clos de muralla que tot plegat no arribava a tenir quatre-centes passes; el mur dels hispans, més allunyat del mar, tenia un perímetre de tres mil passes. Muralla meridional del s. II
  15. 15. Fases de construcció de les muralles al sud de la Neàpolis Muralla s. V Muralla s. II Muralla s. IV Parapet s.III
  16. 17. Necròpolis Centre d’Interpretació, descoberta el 2010
  17. 18. Colons romans (Livi) Un tercer poble fou el dels colons romans, que hi foren establerts pel diví Cèsar després de la desfeta dels fills de Pompeu. Actualment, tots tres pobles resten units en un de sol, després d’haver estat acceptats a la ciutadania romana, primer els hispans i després els grecs.
  18. 19. Santuari
  19. 20. Asclepi o Serapis?
  20. 21. La inscripció <ul><li>[ISIDI SERA]PI . AEDEM [SIMULACR]A . PORTICVS [NVMAS . N]VMENI . F(ilius) [ALEXANDRI]NVS [DEVOT]VS FACIV [NDVM CVR(auit)] </li></ul><ul><li>[ΕΙΣΙΔΙ Σ]ΑΡΑΠΙ [ΝΑΟΝ ΞΟ]ΑΝΑ [ΣΤΟ]ΑΝ ΝΟΥΜΑΣ [ΝΟΥΜΕ]ΝΙΟΥ ΑΛΕ [ΞΑΝ]ΔΡΕΥΣ [ΕΥΣ]ΕΒΕΣ ΕΠΟΕΙ </li></ul>
  21. 22. La segona guerra púnica
  22. 23. <ul><li>LA SEGONA </li></ul><ul><li>GUERRA </li></ul><ul><li>PÚNICA </li></ul><ul><li>A HISPÀNIA </li></ul><ul><li>Campament de la Palma d’Ebre </li></ul>
  23. 24. Moneda de bronze hispanocartaginesa encunyada entre el 221-218 aC. Quadrigatus. Moneda romana de plata encunyada entre el 225-212 aC. Pes 6,2 Uncia. Moneda romana de bronze encunyada entre el 217-215 aC. Pes 14,5 g.
  24. 25. Tàrraco L’emperador Marc Aureli, Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
  25. 26. De pompeians a cesarians
  26. 27. El prodigi de la palmera augústea Quan els tarraconenses van anunciar a August que una palmera havia nascut sobre l’altar a ell dedicat, va respondre: ‘Sembla que no es feia servir massa’ (Quintilià, Inst. Orat. , VI, 3). Moneda de Tàrraco, època de Tiberi (15 dC): sesterci amb representació d’ara amb palmera i la inscripció C(olonia) V(rbs) T(riumphalis) T(arraconensis)
  27. 28. El temple d’August Als hispans que demanaven que fos construït un temple a August en la colònia de Tàrraco, se’ls va concedir la seva petició i va ser posat com a exemple per a totes les províncies (Tàcit, Annales , 1, 78). Dupondi amb temple octàstil amb la llegenda CVTT / AETERNITATIS AVGVSTAE.
  28. 29. Finalment el temple han trobat!
  29. 30. ....i a la maqueta de nou posat!
  30. 31. Columnes de Tàrraco provinents de Troia [Adrià] es va dirigir a Hispània i passà l’hivern a Tàrraco (122-123 d.C.), on va restaurar amb els seus diners el temple d’August ( Història Augusta , Vit. Hadr. , 12, 3-5).
  31. 32. Ilerda Indíbil i Mandoni, Lleida
  32. 33. La guerra civil
  33. 34. La campanya d’Ilerda De bello ciuili , I, 38-87.
  34. 35. Bàrcino Ara la teva casa és a Cesaraugusta més enllà dels Alps i de la marmòria Pirene... tens a prop la Tàrraco tirrènica i Bàrcino, situada a la riba d’un mar ple d’ostres. (Ausoni, Epístoles , 3, 4, 21) Bust, Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona
  35. 36. Factoria de salaons i gàrum, Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona
  36. 37. Inscripció de la muralla fundacional de Bàrcino, MAC C[aius] Coelius, Atisi filius / IIvir quin[quennalis] mur[os] turres portas fac[iundum] coer[avit]. Gai Celi, fill d'Atisi, duúmvir quinquennal, va tenir cura de construir les muralles, les torres i les portes.
  37. 38. Muralles de Bàrcino IV d.C. Finals s I a.C, Ca l’Ardiaca
  38. 39. Colonia Iulia Augusta Fauentia Paterna Barcino <ul><li>CÓL(oniae) • IVL(iae) [.] AVG(ustae) • FAV(entiae) PAT(ernae) • BARCIN(oni o –onis) • IIIIII VIRI AVGVSTAL(es) </li></ul>Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona
  39. 40. Temple romà de Barcelona
  40. 41. Termes donades a Bàrcino pels Minicis Natals pare i fill (125 d.C.), MAC
  41. 42. <ul><li>Els sèvirs augustals de Bàrcino a Luci Minici Natal fill </li></ul>
  42. 43. Museu de Lepcis Magna, Líbia
  43. 44. Rèplica de la inscripció d’Olímpia, INEFC, Montjuïc
  44. 45. Luci Minici Natal, campió olímpic [Λ. ΜΙΝΙΚΙΟΣ] ΝΑΤΑΛΙΣ ΣΤΡΑΤΗΓΙΚΟΣ ΟΛΥΜΠΙΑΔΙ Σ Κ Ζ ΑΡΜΑΤΙ ΤΕΛΕΙΩ ΝΕΙΚΗΣΑΣ ΑΝΕΘΕΚΕΝ ΤΟ ΑΡΜΑ. ΥΠΑΤΟΣ ΑΝΘΥΠΑΤΟΣ ΛΙΒΥΗΣ El pretor Luci Minici Natal, després de vèncer amb el carro indemne en els 227ens Jocs Olímpics, va fer donació del carro. Va ser cònsol i procònsol de Líbia.

×