1. Hermes amb Dionís infant
Autor: Praxíteles (309-330 aC) Dimensions: 2,13 m d’alt
Cronologia: 343 aC Material: marbre
Localització original: Temple d’Hera (Olímpia) Tècnica: Talla
Localització actual: Museu Arqueològic (Olímpia) Formes: exempta
Estil: Grec clàssic Tipologia: grup
Cromatisme: monocroma
2. Escultura grega
Període clàssic ple (S. IV a C)
Característiques de l’obra de Praxíteles:
-S’aparta de la duresa de les escultures anteriors.
-Major suavitat i harmonia en el tractament del cos humà
-Corba praxiteliana (figura arquejada formant una S suau)
-Major expressivitat (més atenció als sentiments i les emocions,
també dels déus)
-Les figures de Praxíteles són més dolces i delicades (andrògines)
-Més realisme (com plecs túnica)
-Sentiments i realisme sense perdre ideals clàssics (encara cànon)
-Praxíteles introduí el nu femení (només per Afrodita)
-Retrat més individualitzat
-Principals escultors: Praxíteles, Escopes i Lisip.
-Anticipen l’etapa hel·lenística.
4. Breu biografia de Praxíteles
Va néixer a Atenes el 400 aC. Es formà amb el
seu pare, Cefisòdot el Vell, i desenvolupà la seva
màxima activitat entre els anys 370 i 340 aC.
Treballà a Atenes, on hi tenia un taller. Friné,
(Phrynea) una famosa hetaira (cortesana) li feu
de model i també fou la seva amant. En ella
s’inspirà per crear les seves famoses Afrodites.
Fou popular entre el poble i va tenir força èxit.
El viatger i geògraf Pausànies esmenta un
escultor anomenat Praxíteles, que alguns pensen
que podria tractar-se d’una altra persona. Se li
atribueixen una seixantena d’obres, algunes per
fonts antigues, altres per còpies, i també per
referències indirectes, però no es conserva cap
peça original que se li pugui atribuir amb tota
seguretat.
5. Les imatges representades per Praxitel.les són els déus més populars
de la mitologia grega, com Apol-lo, Hermes o Afrodita, en comptes de
Zeus, Posidó… Són representats sota un aspecte humà. Per les seves
Afrodites sembla que va fer servir de model a Phryné, com hem dit, una
cèlebre cortesana, amant seva. També recordeu que fou el primer en
utilitzar el nu femení com a model escultòric, donant-li una imatge
eròtica i femenina, i les seves escultures masculines són lànguides i
afeminades. Utilitzà preferentment el marbre.
Apol.lo
6. Altres escultors del segle IV:
Escopes: modelat dur, amb gran força expressiva
Lisip: cànon més esvelt (8 caps)
Apoxiomeno, de Lisip
(cànon estilitzat, realisme,
escena intranscendent)
Ménade furiosa, d’Escopes
Tensió i moviment
7. Anàlisi formal Noi jove dempeus,
sense part del braç
Descripció: dret, el qual manté
alçat, recolzant-se
amb l’esquerra sobre
el tronc d’un arbre
cobert per una túnica
i sostenint un nen
petit, al qual es mira,
i sembla mostrar-li
alguna cosa. Entre
tronc i figura hi ha
un suport
transversal,
necessari per a
sostenir-la.
Què hi ha representat i
com?
8. Atenció als sentiments i a Naturalisme i delicadesa
Tendresa
les emocions. en el tractament
en la mirada
anatòmic
Gran expressivitat
Sfumato
Humanització dels déus
(jove atleta)
Corba
praxiteliana
(equilibri
moviment-repós)
Possible
original de
marbre
2,13m d’alt
Fou trobada l’any 1877 en unes excavacions prop del
Rectilini suport (tronc
temple d’Hera, a Olímpia.
d’arbre cobert amb una
9. La composició busca centrar l’atenció
en el rostre d’Hermes, que apareix
concentrat en els seus pensaments.
Presenta un contrapposto (volums
compensats) i esquema en S amb una
postura lànguida i natural: el braç
dret està en tensió, amb l’espatlla
una mica desplaçada, mentre que
l’esquerra es recolza en un suport. El
maluc dret està més elevat i la cama
esquerra, lliure de pes es flexiona i
toca el terra amb la punta del peu. La
cama dreta aguanta el pes del cos,
remarcant la línia del maluc i formant
una S suau, és la corba praxiteliana.
L’esquema es completa amb la
lleugera inclinació del cap. La
sinuositat es veu reforçada pel
treball delicat dels contorns de la
figura.
10. Ideal jove de bellesa (clàssic)
- Contrast entre sinuositat figura Hermes
i verticalitat Dionís i túnica (sobre arbre
per suportar l’escultura. Caiguda natural
dels plecs)
- Llum uniforme sobre la superfície del
cos d’Hermes, creant-hi modulacions i
subtils matisos, menys als plecs del
mantell i als cabells (zones clarobscur)
12. Contingut i significació
Els protagonistes d’aquest grup escultòric són dos déus de l’Olimp grec. Cal
conèixer la història de tots dos i la seva relació. És important el moment
concret d’aquesta història que representa l’escultura.
Dionís, fill de Zeus i Sèleme....
El geògraf grec Pausanies en la seva Descripció de Grècia, comenta que va
veure una estàtua semblant al temple d’Hera, a Olímpia, i l’atribuí a
Praxíteles. El 1877 es trobà l'estàtua que ens ocupa, en unes excavacions
a Olímpia, a les ruïnes del temple on la va veure Pausanies. Tenia les
cames tallades i li faltava el braç amb el qual segurament Hermes
ensenyava un gotim de raïm a Dionís. No hi ha però acord en la datació, i
alguns opinen que és una copia posterior de l’original de Praxíteles. Es
dubta fins i tot de l’autoria d’aquest.
Funció
S’ha interpretat com una commemoració de l’aliança i la pau entre Arcàdia
i Elis, de les quals eren els patrons Hermes i Dionís respectivament.
13. Models i
influències
Praxíteles seguí els cànons
clàssics de bellesa
(Policlet). Malgrat això, la
seva obra es considerada
la precursora del nou
llenguatge hel·lenístic, en
el qual els déus
s’humanitzen i
reflecteixen per primer
cop emocions i sentiments.
La seva influència es notà
en l’obra de Lisip i Scopes.
Posteriorment, en el
Renaixement... La seva
corba praxiteliana fou
molt imitada com a model
d’equilibri.
“DAVID” de Donatello i M. Àngel.
