Aquesta és la 6ª unitat del Bloc 1: L'art a la Grècia Clàssica. ESCULTURA

1. Unitat 6. El Diadumen de Policlet
1. Documentació general:
1.1. Catalogació:
· Autor: Policlet el Vell.
· Títol: Diadumen.
· Cronologia: 430 a.C.
· Localització: Museu Arqueològic Nacional d'Atenes.
· Estil: Grec clàssic.
1.2. Anàlisi material:
· Dimensions: 1,95 m d'alt.
· Material: Bronze (original) i marbre (còpia romana).
· Tècnica: Fosa a la cera perduda (original) i talla (còpia romana).
· Formes: Exempta.
· Tipologia: Dempeus.
· Cromatisme: Monocroma.
2. Policlet, breu biografia:
Escultor més famós després de Fídies (S. V a.C.), va néixer a Argos (deixeble d'Agelades).
Estàtua d'Hera a Olimp, va fer estudis sobre la proporció del cos humà (cànon). Va aconseguir
donar vitalitat a les escultures.
Obra que es no es valora per la seva qualitat només, sinó per la didàctica que emanava. La més
copiada i imitada va ser el Dorífor (també anomenada Cànon). Model perfecte representació
masculina nua. Treballà amb bronze i en estàtues masculines victorioses nues.
3. Cànon de Policlet:
Dorífor --> noi amb llança amb equilibri perfecte. Parts del seu cos amb relació correcte les unes
amb les altres i guarden una relació matemàtica i geomètrica amb el conjunt. Bellesa esdevé
mesura i proporció (també força rítmica). Perfecta proporció dins del naturalisme.
Contrapposto perfeccionat amb Policlet: la cama que aguanta el cos i el braç caigut són al
mateix costat, i l'altre braç està doblegat i el peu només és recolzat pels dits (contrast harmoniós
entre ambdós costats, perfeccionat pel gir del cap). L'equilibri de càrrega i descàrrega del cos li
otorga un gran dinamisme. Policlet va escriure un llibre perdut on explicava la proporció
perfecte.
4. El cànon:
Longitud figures set vegades l'alçada del cap. Rostre dividit en tres parts iguals (front, nas i
mentó). Peu tres vegades el palmell de la mà. Arc toràcic i plec engonal són arcs d'un mateix
cercle.
Una altre unitat de mesura era el dit.
5. Anàlisi formal:
Contrapposto (cama esquerra enrere i relaxada, cama dreta suporta el pes i la tensió), suport
lateral, gran naturalisme, cabells menys geomètrics, musculatura matisada (cos atlètic),
equilibri perfecte i dinàmic, cànon 1/7, ritme alternant (equilibri perfecte part tensa i distesa,
que accentua el dinamisme i naturalitat. Contraposició estàtic-dinàmic), expressió serena, distreta i
pensant, textura (superfície ben acabada, polida, tret dels cabells i el recolzament) perfectament
acabada, visió frontal percep l'harmonia de línies hortizontals i verticals, ondulació cos i cap

2. inclinat que li donen elasticitat (trenca l'estatisme). Postura natural caminant cap a
l'espectador distret i posant-se la diadema al cap (postura del cos centrada a l'acció), perfil grec
(front i nas formen una línia recta), cabells disposats amb naturalitat, atenció en els detalls.
Quatre línies: la primera del cap fins la cama que aguanta el pes, la segona la de les espatlles,
la tercera dels melucs i la quarta a la cama amb contrapposto.
6. Interpretació:
Poden ser Apol·lo o un atleta. Heroi que acaba de guanyar una cursa (activitat física només
homes i nus), atletes famosos per representar virtuts i valentia guerreres.
Competicions olímpiques molt populars (sobretot les que es feien en honor a Zeus, a Olípica).
L'original era de bronze (s'ha perdut) i la romana en marbre. Destinada a ser exhibida en
públic.
Commemora la victòria d'un jove atleta que acaba de cenyir-se la diadema que el confirma
com a guanyador.
Considerat un heroi (donant-li fama) a la seva estirp i a la polis.
Diadumen --> ideal antropològic clàssic grec (jove, plenitud física i triumfant dels jocs atlètics),
equilibri vigor-intel·ligència i destressa-voluntat (factors corporals en harmonia amb els espirituals),
no expressa orgull si no despreocupació, serenor,...
7. Estadi olímpic:
Importància dels esports pels grecs (abundància estàtues atlètiques). Olímpia, celebració dels
jocs més importants (en honor al pare dels déus, Zeus, a Olímpia estava el seu santuari), a
Olímpia s'han trobat bassaments que podien ser d'estàtues dels atletes guanyadors a mida
natural.
8. Models i influències:
Origen obra de Policlet es troba a l'evolució de l'arcaisme al naturalisme. Policlet influit per
Pitàgores en quan a l'importància dels nombres (aplica el seu cànon sobre la proporció del cos
humà)
Cànon i contrapposto de Policlet ha influenciat a artistes contamporanis i encara més
posteriors (romans i renaixentistes).
Lísip també va fer un cànon més esvelt que el Policlet (S.IV a.C.).