Escultura grega del segle IV. Obra de Praxíteles. Classicisme.

1. Hermes amb Dionís infant Autor: Praxíteles (309-330 aC) Dimensions: 2,13 m d’alt Cronologia: 343 aC Material: marbre Localització original: Temple d’Hera (Olímpia) Tècnica: Talla Localització actual: Museu Arqueològic (Olímpia) Formes: exempta Estil: Grec clàssic Tipologia: grup Cromatisme: monocroma

2. Escultura grega Període clàssic ple (segle IV) S’aparta de la duresa de les escultures anteriors Major suavitat i harmonia en el tractament del cos humà Corba praxiteliana (figura arquejada formant una S suau) Major expressivitat (més atenció als sentiments i les emocions, també dels déus) Retrat més individualitzat Principals escultors: Praxíteles, Escopes i Lisip. Anticipen l’etapa hel·lenística.

3. Anàlisi formal Descripció: Què hi ha representat i com?

4. Atenció als sentiments i a les emocions. Fou trobada l’any 1877 en unes excavacions prop del temple d’Hera, a Olímpia. Tendresa en la mirada Corba praxiteliana (equilibri moviment-repós) Humanització dels déus (jove atleta) Sfumato Rectilini suport (tronc d’arbre cobert amb una túnica) 2,13m d’alt Gran expressivitat Naturalisme i delicadesa en el tractament anatòmic Possible original de marbre

5. La composició busca centrar l’atenció en el rostre d’Hermes, que apareix concentrat en els seus pensaments. Presenta un contrapposto i esquema en S amb una postura lànguida i natural: el braç dret està en tensió, amb l’espatlla una mica desplaçada, mentre que l’esquerra es recolza en un suport. La cama esquerra queda lliure de pes i toca el terra amb la punta del peu. La cama dreta aguanta el pes del cos, remarcant la línia del maluc i formant una S suau, és la corba praxiteliana . L’esquema es completa amb la lleugera inclinació del cap.

6. Ideal jove de bellesa - Contrast entre sinuositat figura Hermes i verticalitat Dionís i túnica (sobre arbre per suportar l’escultura) - Llum uniforme sobre la superfície del cos d’Hermes, creant-hi modulacions i subtils matisos, menys als plecs del mantell i als cabells (zones clarobscur)

7. Estil: Grec clàssic (segle IV aC) Característiques de l’obra de Praxíteles : Imatges més suaus i harmòniques Més expressives: més atenció als sentiments (1r cop els déus) Les figures de Praxíteles són més dolces i delicades (andrògines) Més realisme (com plecs túnica) Inici cap al llenguatge hel·lenístic Sentiments i realisme sense perdre ideals clàssics (encara cànon) Introduí el nu femení (només per Afrodita)

8. Les imatges representades per Praxitel.les són els déus més populars de la mitologia grega, com Apol-lo, Hermes o Afrodita, en comptes de Zeus, Posidó… Són representats sota un aspecte humà. Per les seves Afrodites sembla que va fer servir de model a Phryné, una cèlebre cortesana, amant seva. Com hem dit fou el primer en fer el nu femení com a model escultòric, donant-li una imatge eròtica i femenina, i les seves escultures masculines són lànguides i efeminades. Utilitzà preferentment el marbre. Apol.lo

9. Altres escultors del segle IV: Escopes: modelat dur, amb gran força expressiva Lisip: cànon més esvelt (8 caps) Ménade furiosa, d’Escopes Tensió i moviment Apoxiomeno, de Lisip (cànon estilitzat, realisme, escena intranscendent)

10. Interpretació Tema de la mitologia grega

11. Contingut i significació Els protagonistes d’aquest grup escultòric són dos déus de l’Olimp grec. Cal conèixer la història de tots dos i la seva relació. És important el moment concret d’aquesta història que representa l’escultura. Dionís, fill de Zeus i Sèleme.... El geògraf grec Pausanies en la seva Descripció de Grècia, comenta que va veure una estàtua semblant al temple d’Hera, a Olímpia, i l’atribuí a Praxíteles. El 1877 es trobà l'estàtua que ens ocupa, en unes excavacions a Olímpia, a les ruïnes del temple on la va veure Pausanies. No hi ha però acord en la datació, i alguns opinen que és una copia posterior de l’original de Praxíteles. Es dubta fins i tot de l’autoria d’aquest. Funció S’ha interpretat com una commemoració de l’aliança entre Arcàdia i Elis, de les quals eren els patrons Hermes i Dionís respectivament.

12. Breu biografia de Praxíteles Va néixer a Atenes el 400 aC. Es formà amb el seu pare, Cefisòdot el Vell, i desenvolupà la seva màxima activitat entre els anys 370 i 340 aC. Treballà a Atenes, on hi tenia un taller. Friné, (Phrynea) una famosa hetaira (cortesana) li feu de model i també fou la seva amant. En ella s’inspirà per crear les seves famoses Afrodites. Fou popular entre el poble i va tenir força èxit. El viatger i geògraf Pausànies esmenta un escultor anomenat Praxíteles, que alguns pensen que podria tractar-se d’una altra persona. Se li atribueixen una seixantena d’obres , algunes per fonts antigues, altres per còpies, i també per referències indirectes, però no es conserva cap peça original que hom pugui atribuir-li amb tota seguretat.