2. Lluís XVI i M. Antonieta
La Revolució Francesa
França, abans de 1789, era una gran potència, amb uns 30 milions d’habitants i
amb un exèrcit poderós.
El govern absolut estava en mans de Lluís XVI, i les despeses de la seva cort
havien pujat tant que l’Estat estava a punt d'arruïnar-se.
Els nobles i els clergues eren uns 500 mil, i continuaven vivint amb els seus
privilegis i envoltats de luxe els que estaven a la cort (Versalles).
3. La majoria de la població eren pagesos (un 80%), que seguia depenent dels seus
senyors feudals i vivint en condicions molt dures.
La burgesia era més lliure, i tenia més riquesa, però era dels no privilegiats, i
pagaven impostos, igual que els artesans i el baix poble urbà. Tots aquests grups
estaven molt descontents amb la situació econòmica i les crisis de subsistència
que hi havia. La burgesia volia participar en el poder.
La difusió de les idees liberals va permetre conèixer una forma alternativa de
govern a l’absolutisme i una organització social diferent a l’estamental.
4. La Revolució Francesa: Etapes
• Revolta dels privilegiats: Convocatòria dels Estats Generals (1789)
2. Assemblea Nacional Constituent: Declaració de Drets i Constitució 1791
3. Assemblea Legislativa: esclat de la guerra amb l’Europa absolutista (1792)
4. Convenció Nacional: proclamació de la República. Hi ha 3 etapes:
a) Convenció Girondina: burgesia moderada al poder
b) Convenció Jacobina: burgesia radical al poder
- Etapa del Terror
c) Convenció Termidoriana: tornen els moderats al poder
5. El Directori: cop d’estat de Napoleó Bonaparte (18 Brumari 1799),
creant:
6. El Consolat: Napoleó concentra el poder, fins que el 1804 proclama:
7. L’Imperi napoleònic (1804-1815)
5. L’esclat de la revolució
Lluís XVI va voler obligar a pagar impostos als privilegiats, es qual es van negar a
pagar-los, i exigiren la convocatòria dels Estats Generals (reunió dels 3 estaments).
Per preparar la reunió, els diferents estaments demanaren als seus representats la
redacció d’uns “Quaderns de queixes”.
Els Estats Generals es reuniren a Versalles, presidits pel rei, a primers de maig de
1789.
El Tercer Estat
demanà un vot
per persona, i no
per estament
com deia la
norma.
Al no ser
acceptada la
petició, la
burgesia
abandonà
Versalles.
6. La burgesia es reuní en una espècie de frontó i feu el “Jurament del Joc de
Pilota”, i es constituïren en Assemblea Nacional, jurant no separar-se fins
haver elaborat una Constitució per França.
7. L’Assemblea Nacional es tornà a reunir a Versalles, presidida pel rei. Davant
un intent d’aquest de dissoldre-la, el poble de París assaltà la fortalesa de la
Bastilla, el 14 de juliol de 1789, símbol de l’arbitrarietat reial. Lluís XVI
reconegué la legalitat de l’Assemblea.
Al camp també es revoltaren els camperols, exigint l’eliminació dels drets
feudals, cosa que feu l’Assemblea el 4 d’agost del mateix any.
8. L’Assemblea Nacional
Va elaborar una sèrie de lleis que varen posar fi a l’Antic Règim:
e) Abolició del feudalisme
f) Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà
g) Abolició dels gremis, duanes interiors...
h) Constitució civil del clergat (nacionalització dels seus bens)
i) Aprovació d’una Constitució el 1791, basada en la divisió de poders, el
sufragi censatari i en l’establiment d’una monarquia constitucional.
Aprovada la Constitució l’Assemblea es dissolgué i donà pas a una nova:
Assemblea Legislativa
El rei i la seva família intentaren
fugir i foren detinguts a prop de
la frontera nord, a Varennes, i
obligats a tornar a París.
Esclatà la guerra amb les potències
Absolutistes (Àustria i Prússia).
9. Marat
La marxa de la guerra fou negativa per França, i quan els exèrcit enemics
amenaçaren al poble de París amb fortes represàlies si li passava quelcom al rei,
aquest es rebel·là, i obligà a l’Assemblea a empresonar a Lluís XVI. Aquesta es
dissolgué i per sufragi universal es trià una nova Assemblea;
La Convenció, que proclamà la República, el setembre de 1792.
Fou l’etapa més radical de la Revolució. Compren 3 períodes:
a) Girondina b) Jacobina c) Termidoriana
Danton Robespierre
10. La Convenció jutjà a Lluís XVI, i fou condemnat a morir a la guillotina. Aquest
instrument començà a ser utilitzat habitualment, sobre tot en l’etapa de
govern dels jacobins, quan imposaren un estat d’excepció i aplicaren la política
del Terror, sota el domini de Robespierre. Foren executades unes 40.000
persones. També feren reformes socials en benefici dels més pobres.
11. La Convenció jacobina continuà amb la guerra contra les potències europees i
començà a tenir èxits militars. A l’interior de França s’hagué d’enfrontar a
una guerra civil promoguda pels contrarevolucionaris. Finalment, al juliol de
1794 un cop d’estat dels més moderats acabà amb el govern del Terror de
Robespierre i els seus partidaris (mes de termidor segons el calendari
revolucionari).
El Directori
Fou el govern moderat establert el 1795,
format per 5 directors amb el poder executiu,
i el legislatiu el tenien dues cambres.
Restabliren el sufragi censatari.
La guerra amb la resta d’Europa
continuava, i a l’exèrcit Francés va
començar a destacar un jove general,
Napoleó Bonaparte.
Quan aquest es trobava a Egipte,
el 1799, fou cridat pel Directori
A París.
12. El Consolat (1799-1804)
El general Napoleó Bonaparte va fer un cop d’estat i suprimí el Directori. Ell fou
el primer cònsol, de tres que hi havia. Acabà sent cònsol vitalici, i el 1804 es
coronà emperador de França. Va fer importants reformes internes, i en
l’exterior, continuà la guerra amb la majoria de països europeus, arribant a
conquerir mitja Europa el 1812.
14. Europa el 1812. Possessions i dominis de la França de Napoleó
15. Fins el 1812 França va conquerir més de mitja Europa,
fent caure reis absolutistes, com és el cas d’Espanya, i
posant en el seu lloc gent de confiança de Napoleó.
Aquestes conquestes van contribuir a difondre les idees
de la Revolució.
Quan al 1812 Napoleó preparà la campanya de Rússia, que
acabà sent un desastre, la caiguda de l’imperi francès fou
imparable.
Primer fou derrotat a Leipzig, el 1813, i després de
l’Imperi dels Cent dies, a la batalla de Waterloo patí la
seva última derrota.
Wellington
Campanya de Rússia
Napoleó a Waterloo
16. RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA
1814-1848
G.B, Prússia,
Rússia, Àustria
La Santa Aliança
La derrota de Napoleó provoca el retorn
de les monarquies absolutistes
Defensa del legitimisme
característiques
Es decideixen al
Per tal de defensar
aquests principis es
crea la
Defensa de l’absolutisme
Equilibri territorial
Congrés de Viena
La Restauració
Reorganitza el
mapa d’Europa
Potències absolutistes:
Àustria, Rússia, Prússia,
Gran Bretanya i França.
17. Alexandre I
Talleyrand
Metternich presidí el
Congrés
Els principals personatges del Congrés de Viena, i
per tant de la Restauració, varen ser Lluís XVIII i
el seu representant Talleyrand, de França,
l’emperador d’Àustria Francesc I i el seu canceller
Metternich, el tsar de Rússia Alexandre I,
Castlereagh i el duc de Wellington per Anglaterra,
Lluís XVIII
18. La fi de l’Antic Règim i les revolucions burgeses
Sobirania
nacional
Separació
poders
Igualtat
davant llei Drets i
Llibertats
individuals
Propietat
privada
El liberalisme
Els poders
venen del
poble
Tria els governants
amb el vot o sufragi
Legislatiu
Executiu
Judicial La llei ha de
ser la mateixa
per a tots
Associació
Expressió
Religió
Censatari Universal Noves idees seguides per la burgesia
20. Les grans potències europees del segle XVIII
Les dues grans potències eren:
França: monarquia absoluta. Gran Bretanya: monarquia parlamentària.
Centre d’art, idees... Gran marina, potència colonial.
Versalles palau dels reis.
Dues potències rivalitzaven per dominar el centre d’Europa:
Prússia: ampliava territori sobre Àustria: s’estén cap a Hongria i Balcans
l’antic imperi alemany. Absolutista. Imperi format per moltes nacions.
També absolutista
Rússia: l’imperi més gran i endarrerit. El tsar governava de manera autocràtica.
Espanya: país en recessió, que conserva el seu imperi americà. A mitjans de segle
governa Carles III, monarca il·lustrat.
La majoria van ser dèspotes il·lustrats, perquè seguien les idees de la Il·lustració,
Prenent mesures a favor del poble, però sense renunciar al seu poder absolut.
22. Antic Règim
Absolutisme
Feudalisme
Societat estamental
Revolucions
burgeses Estat liberal
Sobirania nacional
Separació de poders
Igualtat davant la llei
Drets i llibertats
Llibertat econòmica
Realitzades en diferents
països als segles XVIII i
XIX, fetes en nom del
liberalisme
Monarquia
parlamentària
República
parlamentària
Els tres estaments
Cap d’estat és
un rei no
absolut
Cap d’estat és
escollit per
sufragi
23. Carles X
Lluís Felip d’Orleans
La Restauració va provocar la reacció dels liberals, que
volien suprimir definitivament l’Antic Règim. Hi van haver
tres onades revolucionàries a Europa:
a) 1820: revolucions als
països mediterranis. Els
grecs contra Turquia.
b) 1830: França, Bèlgica..
c) 1848: França, Àustria..
A França, el 1830, una revolució va foragitar a
Carles X, rei absolutista que havia succeït a Lluís
XVIII, i es va proclamar nou monarca a Lluís
Felip d’Orleans, que representava a l’alta
burgesia.
Els belgues es van rebel·lar contra Holanda,
aconseguint finalment la independència.
Els polonesos es rebel·laren contra Rússia, però
fracassaren.
24. París el 1830, quadre de Delacroix: La llibertat guiant el poble.
25. Revolució del 48 a París Napoleó III
El 1848 hi hagué una nova onada revolucionaria. Va començar a París, on el règim
de Lluís Felip d’Orleans no va satisfer les aspiracions de la majoria de la població
(burgesia mitjana i baixa i poble), exclosos del dret de vot i amb les llibertats
limitades. París es rebel·là i Lluís Felip fou destronat. Es formà un govern
provisional que proclamà la II República. S’implantà un règim democràtic. En un
mesos el nou govern que sortí de les eleccions reprimí les aspiracions del poble, i
proclamà president de la República a Lluís Napoleó Bonaparte, que acabà
restaurant l’Imperi (2n Imperi) que governà com a Napoleó III (1850-1870).
26. El nacionalisme
La Revolució Francesa va fer populars els termes nació francesa, sobirania
nacional, Assemblea Nacional). Nació coincidia amb Estat.
Cal diferenciar els dos conceptes, tal i com s’entenien al segle XIX:
Nació Estat
Conjunt d’homes i
dones units per una
sèrie d’elements
comuns, com la
llengua, les tradicions,
la història, la religió,
el dret...
Organització política i
administrativa (lleis,
funcionaris, exèrcits,
fronteres...) mitjançant
la qual es governava un
territori independent.
El habitants d’un territori si tenen consciència de ser diferents
d’altres comunitats humanes i manifesten la voluntat col·lectiva de
mantenir aquesta diferència, es diu que formen una nació.
27. L'imperi austrohongarès Era un estat plurinacional, que tenia un
sol govern però moltes nacions diferents dins les seves fronteres.
Molts estats plurinacionals intentaven suprimir les diferències nacionals
dins dels seus territoris, imposant una sola cultura, llengua...
29. També hi havia nacions pluriestatals, és a dir, pobles amb la mateixa llengua,
cultura, història... separats en diversos Estats. Els casos més representatius
eren el d’Itàlia i el d’Alemanya. Tant els italians com els alemanys
nacionalistes volien unificar els seus pobles respectius sota un sol Estat.
Líders de la unificació italiana foren: Cavour i Garibaldi, i Víctor Manuel II,
primer rei de la Itàlia unificada.
30. 1ª Guerra contra Àustria, 1859
Pau de Zúrich
Annexió de la Llombardia,
Parma, Mòdena i Toscana
2ª La guerra contra Nàpols,
Expedició dels mil (Garibaldi),
1860
Annexió de les Dues Sicílies
3ª Annexió de Venècia (durant
la guerra austro-prussiana,
1866)
4ª Annexió dels Estats
Pontificis (durant la guerra
franco-prussiana, 1871)
Etapes
de la unificació
REGNE DE
LES
DUES SICÍLIES
PIEMONT
LLOMBARDIA
PARMA
MÒDENA
TOSCANA
ROMA
Estats Pontificis
VENETO
31. Otto von Bismark
Unificació d’Alemanya
A principis del segle XIX, el territori
habitat per alemanys era un conjunt de més
de 30 Estats independents. D’aquest
destacava Àustria i Prússia, amb gran força
econòmica i militar.
Tots els estats estaven habitats per
alemanys, amb una llengua, història i cultura
comunes. Els nacionalistes romàntics
manifestaren l’anhel de crear un Estat
alemany unificat.
El primer pas fou crear el Zollverein, la unió
duanera, el 1834, promoguda per Prússia.
El 1848 es formà un Parlament democràtic
a Frankfurt, que elaborà una constitució
comuna, i oferí la corona al rei de Prússia, el
qual la rebutjà i dissolgué el Parlament. A
partir de 1861 aquest Estat promogué la
unificació.
Guillem I de Prússia
32. Etapes
3ª La guerra contra
França
2ª La guerra contra
Àustria
1ª La qüestió dels
ducats
Unificació d’Alemanya
