Resum de la Revolució liberal francesa. Alumnes 4ESO

1. Quines van ser les causes de les revolucions liberals?
� Causes ideològiques:
� Influència del pensament liberal (John Locke, Adam Smith…) i el pensament il· lustrat:
� El liberalisme és el moviment polític que quan neix vol alliberar-se del poder absolut del monarca i de l’Església.
� La il· lustració és com es coneix el moviment cultural, sorgit a França, que es desenvolupa durant el segle XVIII.
� Principals característiques del pensament il· lustrat:
� Té confiança en la raó humana.
� Promociona els ideals de llibertat, igualtat i fraternitat (liberté, egalité, fraternité )
� Comença la difusió del coneixement (enciclopèdies).
� Defensa la democràcia liberal.
� Principals característiques del liberalisme:
� defensa la llibertat individual
� defensa el dret a la propietat privada
� Causes socials:
� Causades per les grans diferències materials entre privilegiats i no privilegiats (sobretot, en matèria fiscal).
� Els privilegiats tenien aliments, bona higiene, grans llocs on viure, drets, no pagaven impostos, i la llei els emparava.
� Els no privilegiats, gairebé no tenien per a menjar, la seva higiene era pessima (lo qual els hi provocava moltes
malalties), vivien en cases petites, normalment en males condicions, o al carrer; no tenien drets i pagaven una alta
quantitat d’impostos.
� Causes polítiques:
� Els burgesos volien poder de decisió, ja que ells eren els que realment creaven i aportaven riquesa al regne. Es volia
modernitzar el país.
� Antigament, els reis exercien tots els poders de l’estat (legislatiu, executiu i judicial) i els aplicava segons li convenia. Els
burgesos volien que aquest poder fos aplicat justament a gent del poble doncs ells eren els verdaders propietaris del
poble.
� Causes econòmiques:
� El Regne de França va recolzar econòmicament a les 13 colònies durant la Guerra d’Independència (per la rivalitat existent
entre les dues potències Regne Unit-França i la pèrdua del Canadà durant el regnat de Lluís XV).

2. � L’hivern del 88-89 va causar molta fam, malalties i morts. Hi havia escassetat de molts aliments, però el més
preuat en aquells moments era la farina. La escassetat d’aquesta va fer que reduis la producció de pa, i això va
provocar grans disputes per les poques existències que hi havia.
� Les grans despeses econòmiques i impopulars que havia fet Lluís XV i que continuava fent Lluís XVI i Maria Antonieta.
� Els monarques gastavengrans quantitatsde diners en festes, apostes, jocs… Però a més d’aquestesgrans
despeses, Maria Antonieta es gastava molts diners en vestits, joies i pentinats extravagants. .
Com es va desenvolupar la Revolució Francesa i l’Imperi Napoleònic?
� Es convoquen els Estats Generals el maig de 1789 per resoldre la situació fiscal desesperada del regne i amb l’objectiu de decidir
si els privilegiats paguen impostos.
� El Tercer Estat i alguns membres de l'Església rural veuen que no hi ha una clara voluntat de modernitzar el país i no es vol
establir un sistema de votació just així que es reuneixen a banda i constitueixen una assemblea nacional constituent. (17/6/89)
� El rei no reacciona fins setmanes més tard, quan envia un exèrcit a la ciutat de París per frenar les protestes. El poble pren la
Bastilla. (14/7/89)
� A l’agost del 89 s’aboleix el feudalisme, s’aprova la llibertat de premsa i es signa la declaració dels drets dels homes i del
ciutadà.
� La monarquia no vol afrontar els fets. A més a més, el poble té por que els reis conspirin contra la revolució. S’obliga que
aquests es traslladin a París. (OCT/89)
� Les monarquies europees es mobilitzen per fer caure la revolució. El rei planeja una fuga a la frontera d’Àustria (fuga de la
Varennes), però l’enxampen. A canvi de la seva vida, haurà de signar la Constitució de 1791.
� Les potència absolutistes amenacen al 1792 entrar a París. Sembla que la revolució acabarà. Les tropes prussianes adverteixen
de dures reprimendes si es fa mal a la família real. Això provoca que el poble sospiti del rei. L’Assemblea aboleix la monarquia
constitucional i es proclama la República. (22/9/92)
� Els revolucionaris més radicals prenen el control dels carrers mentres els exèrcits enemics amenacen la revolució. Aquests fets
es coneixen com el Terror (durant aquestes jornades maten a molts reialistes empresonats).
� Es reuneix una nova Assemblea, escollida per sufragi universal i coneguda amb el nom de la Convenció. En aquest primer
període el poder el tenen els moderats (Girondins- 92-93). La República guanya a les tropes prussianes a la batalla de Valmy.
� El 21 de gener de 1793 es guillotina a Lluís XVI, això provoca protestes internes i fortes amenaces exteriors.

3. � Els jacobins es fan amb el poder i instauren el Gran Terror per acabar amb els dissidents interns (sublevació de la Vendée) i les
guerres contra mitja Europa. (93-94)
� Existeixen sospites de què Robespierre es declari dictador i el poble el guillotina. Després d’això, una convenció més moderada
pren el poder. Es signa la pau amb les potències europees i una nova constitució (1795).
� Es forma un govern per garantir la pau, anomenat el Directori (1795-99) i constituït per 5 homes. Aquest govern és impopular.
Per evitar que els jacobins o els realistes es facin amb el poder, es produeix un cop d’Estat (18 de Brumari de 1799), protagonitza,
entre d’altres, per Napoleó.
� El consulat és format per 3 homes, encara que el primer cònsol és el que té més poder. Es vol evitar els atacs de les potències
enemigues. Napoleó prendrà grans reformes. S’aprova la Constitució del 1802. En ella es proclama Napoleó com a cònsol vitalici.
� Maig de 1804→ Napoleó es proclama emperador. Guanya als austríacs i rusos a la batalla
d’Austerlitz (1805). Sitúa als trons dels territoris conquerits membres de la seva
família i generals.
� També pateix grans derrotes com la de la batalla de Trafalgari males decisions com la de conquerir Espanya (1808).
� L’error definitiu que va fer caure el seu imperi va ser el d’intentar envair Russia (1812). Milers de soldats van morir sense gairebé
entrar en batalla.Més tard a la batalla de Leipzig (1813), Napoleó perdrà contra les forces aliades.
� Napoleó serà empresonat a l’illa d’Elba i França tornarà a ser una monarquia, amb Lluís XVIII ocupant el tron. Aconseguirà
escapar de l’illa i es produirà l’anomenat imperi dels 100 dies. Finalment, Napoleó perdrà a la batalla de Waterloo (1815).
� Per evitar que tornés a escapar, Napoleó va ser empresonat a l’illa de Santa Elena. Al sud del continent africà, on morirà al 1821.
Napoleó va actuar com un dèspota i, al mateix temps, va afavorir a l’expansió d’alguns dels ideals liberals.
Quines van ser les conseqüències de les revolucions liberals?
� Es va produir un intent per part de les monarquies europees de recuperar l’absolutisme (Congrés de Viena-1815), encara que
sabien que s’havien d’adaptarals nous temps per no morir. Aquesta etapa es coneix com la de RESTAURACIÓi es caracteritza
per:
� Una ideologia conservadora, contrària al liberalisme.
� En alguns casos, els rei otorguen Cartes de Drets (en comptes, de constitucions).
� Adopten per primer cop congresos internacionals i es funda la Santa Aliança.
� No obstant això, durant el segle XIX es produeixen moltes Revolucions Liberals:

4. � Bona part de les colònies espanyoles s'independitzen adoptant règims liberals.
� França 1830 i 1848 (II República Francesa).
� Bèlgica, Alemanya, Itàlia, Polònia…
� Les revolucions liberals van acabar amb l’antiga estructura feudal i amb les monarquies absolutistes. L’actual societat es regeix
per aquesta ideologia amb punts forts i febles que cal reflexionar.
� Durant el segle XX el pensament liberal es va dividir en dues escoles:
� Liberalisme de dretes: defensora de la llibertat individual.
� Liberalisme d’esquerres: defensora de la llibertat individual i de la igualtat d’oportunitats.