2. ÍNDEX
Introducció: pàg 3
Autorretrat pàg 4
Treballem les ombres pàg 6
PORTEM UN OBJECTE: RATOLI pàg 11
VIDEO: JOC DE DESCOBERTA
DE L’ OBJECTE pàg 12
JOC HEURÍSTIC I PANERA DELS TRESORS
TREBALL EN GRUP: EL BOSC FRONDÓS pàg 13
TREBALLEM DIFERENTS ARTISTES: pàg 15
PLA I VOLUM pàg 20
Parlem d’autors
Parlem del fang; pàg 25
FEM UN GELAT DE FANG! Pàg 25
Paso doble pàg 28
Momentos – Cantos entre balbuceos pàg 29
( Loris Malaguzzi)
Conclusió pàg 29
Bibliografia:
pàg 30
3. Introducció:
¿ Que és l’Educació visual i plàstica?
És una àrea d’educació centrada en el llenguatge de les imatges , la
comunicació visual i la cultura artística , d’una gran riquesa en els propis
temes i en la possibilitat de tractament.
El seu objectiu és desenvolupar el potencial creatiu del nen , afectiu i
sensible.
La matèria d’Educació visual i plàstica té com a finalitat desenvolupar les
capacitats perceptives, expressives i estètiques de l’alumnat i dotar-lo de
les eines que el permetin accedir i transformar la informació en
coneixements.
L’educació visual i plàstica està vinculada amb el món de les experiències que
tenen el seu origen no únicament en els sentits, sinó també en la interacció
d’aquests i amb l’activitat i la creació humanes .
Els continguts de la matèria d’Educació visual i plàstica desenvolupen
directament les competències comunicatives , tant la lingüística i audiovisual
, com l’artística i cultural . d’una banda amb la competència lingüística i
audiovisual es potencia l’observació, anàlisi i valoració dels missatges
audiovisuals des del punt de vista de la innovació formal i temàtica, de
l’educació del sentit estètic i de la capacitat comunicativa. De l’altra, amb la
competència artística i cultural s’afavoreix tot el que suposa conèixer,
comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions
culturals i
artístiques, utilitzar-les com a font d’enriquiment personal i gaudi, i
considerar-les com a part del patrimoni de la col·lectivitat.
La competència artística incorpora igualment el coneixement bàsic de les
principals tècniques, recursos i convencions dels diferents llenguatges
artístics.
Suposa també desenvolupar actituds de valoració i estima de la creativitat
implícita en l’expressió artística, d’interès per cultivar la pròpia capacitat
estètica i creativa i de respecte cap a la diversitat d’expressions
artístiques i
culturals de la pròpia comunitat i d’altres.
4. Nom: María Juárez
Grup: 1K-B Grau Educació Infantil
16/9/2009
Títol: Autorretrat
Aquesta activitat la vem fer com un autorretrat nostre, amb les nostres
característiques que ens defineixen i una part del nostre cos que ens
agrada.
Consistia en treballar el paper, la primera eina que necessitavem era la mà,
I a partir de les formes que feiem amb el paper i la mà vem treballar el
volum i el color.
Un cop ja teniem la figura feta, introduiem el vocabulari; les lletres que ens
definieixen, jo personalment vaig posar dos:
- A: Amable
- I: Ingenua
La figura era important treballar-la desde diferents punts de vista;
- Adalt- abaix
- Costats
- A la finestra
5.
6. 22/9/2009
TREBALLEM LES OMBRES AMB LA LLINTERNA
Primer de tot vam escollir dos papers de diferents colors, amb un vam
experimentar i vam fer una figura, i amb l’altre era l’escenari.
A partir d’això vàrem agafar un homenet que ens va donar la Georgina i
l’havíem de situar dintre de la nostre obra, jo el vaig situar dalt de tot,
perquè és una perspectiva on es pot veure tot.
Després vam apagar la llum i amb les llanternes vam jugar a trobar ombres.
Amb aquesta pràctica l’objectiu principal erra treballar les ombres,
l’equilibri, aquest el treballàvem amb l’homenet, depèn d’on el col·locàvem.
També treballaven a partir d’aquest la situació, dins- fora, i la percepció.
7.
8.
9.
10.
11. DIMARTS 29 DE SETEMBRE
PORTEM UN OBJECTE: RATOLI
Fem una descripció de l’objecte: és un ratolí de peluix, petit, suau, de color
marró clar, té dos orelles grans, dos braços aixecats i dos cames.
Porta una samarreta de màniga curta de ratlles verdes i blanques, i té unes
lletres vermelles on posa TATA.
És tou i càlid, al radera té una cua feta de cordill, i les característiques més
rellevant com el nas , les celles i la boca estan fetes de fil.
Aquest peluix me’l va regalar el meu germà quan ell va néixer i des de llavors
el tinc sempre al llit, transmet amor i per això sentimentalment és
important per que és el primer regal que tinc d’ ell.
Fem diferents fotografies des de diferents punts de vista:
Amb aquesta pràctica treballem un element, que és un objecte, i en ell els
sentiments.
12. DIMECRES 30 DE SETEMBRE
VIDEO: JOC DE DESCOBERTA DE L’ OBJECTE
JOC HEURÍSTIC I PANERA DELS TRESORS
L’Edat en que es treballa és de 6 Mesos a 2 anys.
Es fa dos cops per setmana.
LA PANERA DELS TRESORS: 6-12 mesos.
És una concentració de sentits , el gust, el tacte, el nen descobreix que pot
fer amb això.
Dins la panera dels tresors el nen pot jugar , experimentar amb aliments,
textures, volums, classificació de la natura, el vidre, metall… són elements
de la vida quotidiana.
JOC HEURÍSTIC o Joc de descoberta:
Va començar cap a l’any 1983/1984 a l’escola d’estiu.
És una unitat didàctica establerta per la generalitat entre els 12-23 mesos.
Treballa els coneixements sensorial, de ordenació, classificació, material
específic, material no dissenyat, material reciclat, elements de la natura,
material segur, material higiènic, i material no perillós.
Materials inespecífics com:
- objectes -> combinables entre ells
contenidors o bosses formant part de l’actiu.
Dins de l’aula ha d’haver una actitud bona per crear una atmosfera
agradable per cada nen.
A l’estona de joc només intervé la mestra si hi ha baralles , però no ha de
intervenir per res més, el nen a de descobrir per ell sol.
La recollida és molt important, la mestra participa proposant als nens la
recollida, ha de ser abans de que estiguin cansats.
13. DIMARTS 6 D’OCTUBRE
TREBALL EN GRUP: EL BOSC FRONDÓS
Comencem a fer el treball en grup, portem una fotografia individual del
nostre objecte.
El treball consisteix en familiaritzar-nos amb els elements i materials de
l’aula. Agafem els materials que ens sembla que necessitem i comencem a
experimentar.
Les quatre components del grup ens posem d’acord i ens repartim la feina.
Agafem paper mache de diferents colors i fem tires i aquestes les pengem
dels tamborets de classe juntament amb les nostres fotografies dels
objectes personals distribuïts pels tamborets, volem jugar amb les ombres,
agafem els tamborets i els donem la volta. Busquem una imatge que ens
sembli convenient per treballar, un Bosc, treballem els arbres amb les
ombres dels tamborets.
A continuació , busquem una música per fer la presentació.
Per finalitzar un cop tenim els tamborets forrats , i la imatge comencem a
buscar personatges , i posem una tela d’escenari a sobre d’una taula, fem un
riu , i agafem els personatges i els distribuïm pel bosc.
I per últim ens inventem la història que explicarem als nens.
18. Joan Muñoz (Reina Sofia- Madrid) ( 1953-2001)
Escultor figuratiu, juga amb l’escultura i l’arquitectura, utilitza elements
reals i ficticis.
Característiques:
Il·lusionisme
Aparició del drama
La perspectiva: disseny del terra molt elaborat.
Figures a escala
Manca de comunicació: espais buits, llums clares...
Personatges solitaris
Aïllament i introspecció individual.
Penoné ; soplo de hojas, empremta a les fulles, treballa amb la natura.
19. Ibarrola; Bosc del País Basc – treballa les rodones.
Sandy Skoglund: crea ambients irreals, amb objectes estranys, però les
persones que apareixen són reals.
Perejaume: enamorat de la natura, percep la natura com si fos un
espectacle.
Lydia Clark: fa teràpies a través dels sentits, sobretot amb el tacte.
Marina Abramovic: crea obres amb diferents materials que tenen diverses
temperatures.
20. DIMECRES 7 D’OCTUBRE
Parlem de com han anat les exposicions, comentem el que hem volgut
reflectir en cada una de elles, com les treballaríem amb els nens, si hem
estat d’acord els components del grup alhora de posar-nos a treballar.
Comentem els materials que hem utilitzat i com els hem utilitzat.
DIMARTS 13 D’OCTUBRE
PLA I VOLUM:
• Construeixen volums amb diferents plans, es treballa l’encaix i el baix
relleu.
• Descomposició de caixes de cartró per a construir diverses figures.
• Aquestes activitats van lligades als seguents referents artistics:
Richard Serra, Oteiza , Picasso i Hundertwasser.
Parlem d’autors:
Richard Serra:
23. Hundertwasser,: un dels primers arquitectes que feien cases a la
muntanya, ecologista vegetacio , molt referent de gaudi tema encaix.
Miquel navarro : és un valencià que treballa amb baix relleu, omplia espai
amb peces repetides i construí ciutats .
24. DIMECRES 21 D’OCTUBRE
Parlem del fang;
El fang és el material de modelatge per excel·lència .
També es poden modelar amb altres materials, pasta de paper, plastilina.
Ahir vàrem estar treballant la experimentació.
La textura i la manipulació dels materials, no és la mateixa.
Referents artístics del modelatge amb fang:
• Miquel Barceló
Vídeo
Veiem un vídeo de com treballen els nens que poden tenir aproximadament
dos anys amb el fang.
Hi ha algun que se’l posa a la boca, fan pasta, el toquen, s’embruten les mans,
experimenten.
DIMARTS 27 D’OCTUBRE
Experimentem amb el fang!
Primer de tot vàrem haver de forrá tota la taula amb paper per no
embrutar-la, la Georgina ens va donar recipients i els vam omplir d’aigua.
Ens va donar un recipient amb fang amb pols i havíem de ficar només unes
gotes d’aigua i tocar, després anàvem ficant cada cop més aigua, i el procés
del fang anava canviant. Finalment vàrem posar bastant aigua i ens va
quedar fang per moldejar.
Amb aquest fang l’havíem d’agafar i fer figures, tocar-lo , experimentar...
Un cop cadascuna tenia la seva figura feta i ja havíem experimentat prou
vàrem agafar tot el paper que envoltava la taula i el vam doblegar cap dalt.
25.
26. DIMECRES 28 D’OCTUBRE
FEM UN GELAT DE FANG!
La practica consistia en fer un gelat amb fang. Vàrem portat una copa de
casa i havíem d’experimentar amb diferents tipus de fang, marró, negre, i
fang en pols,
Jo personalment vaig agafar només el marró, per que volia fer un gelat de
xocolata marró, vaig fer dos boles grans i les vaig posar dintre de la copa,
vaig agafar el ratllador i vaig ratllar unes quantes tires de fang que les vaig
llençar per sobre. Però la figura més gran que vaig fer va ser una bola gran
que vaig guarnir amb pedretes i amb boletes més petites pel voltant de la
copa, i finalment per donar un toc més personal vaig posar dos plomes per
decorar, una de color rosa i un altre de color groc.
Amb aquesta pràctica vàrem treballar diferents elements com:
- dins/fora
- diferents punts de vista i de costats, en funció de la forma de la
copa.
- Diferents tipus d’estris que ens donava diferents formes, el nen crea
i juga.
- Treballem amb els complements, fem el posa - got.
- Exposar els treballs a les vitrines són un privilegi. Hi ha mestres que
no valoren el treball dels seus alumnes.
- Que vàrem sentir nosaltres? Vàrem fer una associació de records, el
gelat, les vacances...
- El so de la xeringa
- Vàrem treballar amb les pròpies mans i amb diferents estris.
- El color del fang canvia.
- Nosaltres estàvem concentrades, hi havia moviment.
- Tràfic d’influències( ens deixàvem el material i els estris).
- La recollida a costat més, mentre unes estaven fora mirant els
treballs a les vitrines, a classe hi havia poques recollint, i a sigut més
lent.
27. 3 de Novembre
Mirem un vídeo de l’obra de Miquel Barceló i Josef Nadj al 60é aniversari
d’Avignon.
Paso doble
- Primer van donant cops amb les pales.
- Es posen a donar cops contra la paret amb els colzes. Amb els dits en
Barceló fa ratlles que més tard serà un arbre.
- Fa espines d’un peix
- Impressions de la mà
- Fa ditades
- Amb pales de fusta donen cops ( apareix l’eina)
- Alteració de la matèria, transformació.
- Es fan incisions
- Agafen boles de fang i les llencen contra els arbres dibuixats.
- És un treball de cos i de plàstica .
- Se’l van mirant, escullen on volen posar les coses.
28. - Treball de textures, apareix el vermell per sota, es pessiga,
s’esgarrapa.
- Seuen a sobre de fang, es va desfent.
- Queda una forma al seure amb el cul.
- Agafen el tros que queda en forma de cul i se’l posen a la cara, fan
forats, fan formes amb la cara, el nas... després de fer mascares les
llencen contra la paret de fang.
Momentos – Cantos entre balbuceos ( Loris Malaguzzi)
S’utilitzen diferents matèries plàstiques, juguen amb fang, amb paper,
apareix l’element d’estripar el paper amb la boca.
Agafen papers de colors se’l posa molts cops davant dels ulls, perquè veu les
coses del color del paper.
El nen pot conèixer l’espai a partir del volum , d’experimentar.
Conclusió:
Al llarg d’aquests tres mesos , a l’àrea de llenguatge visual i plàstica he
après , treballat, perfeccionat i obtingut nous coneixements, tant teòrics,
pràctics , com experimentar amb diferents materials que no coneixia.
He après a manipular ( fang, líquid) maneres diferents d’expressar
sentiments, emocions, records, sensacions, totes aquestes damunt d’un
paper.
He treballat referents artístics que no coneixia , ho únic que si que coneixia
era la panera dels tresors .
He après tècniques i feines, que en un futur com a mestre podré utilitzar i
ensenyar als meus alumnes.
