1. Caterina Canas Solé 1r d’educació infantil Grup A Classe K Universitat Ramon Llull Llenguatge visual i plàstica 22/12/2009 Índex: Introducció Reportatge fotogràfic 2.1 Omni 2.2 Pensament 2.3 Tinta xina 2.4 Dictat 2.5 Pintura Referents artístics Articles Valoració global del que has après Bibliografia i fons de documentació Introducció La matèria d’Educació visual i plàstica té com a finalitat desenvolupar les capacitats perceptives, expressives i estètiques de l’alumnat i dotar-lo de les eines que li permetin fer i transformar la informació en coneixement perquè després ho pugui aplicar. També és molt important l’experimentació amb diferents materials. S’ha d’explorar, percebre, expressar, interpretar. L’objectiu és que els infants tinguin una interacció pedagògica. Omni Primer a música vam fer un treball d’un objecte musical no identificat ja que havia de ser un objecte amb material reciclat. Llavors a la classe de llenguatge visual i plàstica vam fer el món o un zoom del planeta d’on prové el nostre OMNI (objecte musical no identificat). En el meu cas vaig fer un zoom del planeta, ja que havia de cabre dins de la fullola de mida DinA-4 que ens havia demanat, que compréssim. Vam utilitzar els següents materials: cartró pedra, pasta de paper, paper de diari , la cola , paper de seda. El meu zoom del planeta que he volgut representa ha sigut el mar i una cova, ja que el meu OMNI era una ampolla de vidre. Podem veure la cova en una cantonada i el mar ocupant casi tota la fullola amb petxines i sorra de platja per sobre. El mar el vaig fer de dos colors diferents perquè es veies més realista. Vaig fer que ocupes casi tota la fullola per donar-li més importància, ja que es d’on venia la ampolla de vidre. Finalment així va quedar el meu treball: Pensament Aquest treball ha consistit en fer un recull de tots els nostres pensaments, sentiments, emocions, coneixements... apresos i viscuts durant aquesta setmana d'activitats extraordinàries. La nostra representació l’hem fet en paper blanc gruixut i hem utilitzat com a material tinta xina negra i com a eines diferents tipus de pinzells (gruixuts i prims). Primerament en brut hem experimentat la possibilitat dels pinzells i ens hem familiaritzat amb ells. Hem fet esborranys i proves de com volíem que quedessin representats els nostres pensaments i finalment ho hem plasmat en net. Per acabar la feina hem pensat una manera creativa i original d’embolicar aquests pensaments. Finalment així va quedar el meu treball: Tinta xina Vam seguir treballant el traç i la tinta xina, però aquest cop havíem de
copiar
unes plates al paper. Però no volia que fossin fotocopies ni tan sols que les copiéssim, simplement intentar-ho plasmar amb les diferents textures i traços que podem obtindré amb el pinzell. Vam utilitzar traços: curts, llargs, prims i gruixuts. Diferents textures de línies més rugoses o menys. Diferents mides de paper hi ha més els podíem posar horitzontalment o verticalment. Diferents línies rectes, corbes... Podíem arribar a aconseguir dos tons de tinta un més clar i l’altre més fosc depèn de si utilitzes més o menys tinta. Podíem agafar diferents pinzells aconseguint diferents traços. També havíem de organitzar l’espai perquè ens hi càpigues. També podíem escollir si volíem fer un dibuix gran o un petit. No ens ho havíem de penar gaire havíem de gaudir-ho i no ens havíem de preocupar per si quedava bé o malament.Amb una música relaxant de fons i amb silenci absolut.Primer de tot havíem d'observar tant estona com fes falta la planta que anàvem a plasmar al paper. Desprès vam començar a pinar unes de branques o trossos de plantes de manera que no ens importes com quedes sinó que havíem de moure la mà a la vegada que observàvem la branca. Vam arribar a la conclusió que no es pot plasmar com vols, esperes que et sortirà molt millor del que realment et queda finalment. Vam estar treballat el traç , la línea, el gesto el moviment de la mà...Cada pinzell dibuixava diferent i cadascú tenia una textura diferent. La mà es amb l’eina que em treballat per aconseguir el traç que em volgut plasmar. La música ha ajudat molt a concentrar-nos i a relaxar-nos. Em comentat a classe que els nens de 3 anys ja comencen a treballar l’observació d’objectes i de la realitat que els envolta. Es una manera d’educar la ment i l’observació saber mirar i saber veure a mida que es va practicant. Alguns del meu resultat a sigut el següent: Dictat Per realitzar aquesta activitat vam utilitzar: mig full de paper i ceres.I consistia en que la Georgina ens deia una paraula i nosaltres ho l'havíem de representar al paper. Abans de que passessin 3 min. Els dos dibuixos que vam realitzar havíem de dibuixar amb ceres. Podíem utilitzar tots el color que volguéssim i el traç que més ens agrades o en el que ens sentíssim més còmodes.La primera paraula que ens va dir va ser la por. Jo inconscientment vaig representar la por a través del color negre i amb un traç molt segur i fort amb ratlles gruixudes.Un cop feta la por el següent sentiment que havíem de transmetre va ser l'alegria. Amb aquest inconscientment el que vaig fer va ser agafar el color groc. El traç que vaig realitzar va ser diferents línies rectes que anaven de dalt a baix. El dibuix de la por em vaig deixar anar molt més que en el de la alegria. Els dos els vaig pintar d’un sol color i bastant senzills. Aquest a sigut el meu resultat: Pintura Amb la pintura ens hem pogut comunicat a través dels colors. Teníem diferents de pigments d’aliment que barrejats amb una espècie de gelatina feta amb farina de pastisseria i aigua al bullir-ho. Amb aquest pigments podíem crear diferents colors, formes, volums, textures... Les mans han estat la nostra principal eina, ja que hem utilitzat el palmell de la mà, els dits, els punys... Primer vam pintar sobre papers petits de diferents mides. Barrejant els colors groc, vermell i blau podíem aconseguir tots els colors que volguéssim. Vam posar en practica totes les possibilitats de fer textures, volums, colors diferents. També vam doblegar el paper per la meitat o posant un paper en blanc a sobre d’un que ja estava pintat, posant trossos de diari a sobre i desprès els trèiem... Finalment de tots els dibuixos que havíem fet ens vam tindre que quedar un parell aquests van ser els que em vaig quedar: Referents artístics Hans Hartung (1904-1989) Va néixer a Alemanya, en una família de pintors. És un pintor conegut pel seu estil abstracte visual i per les seves línies verticals. Les seves obres abstractes de traços cal·ligràfics negres sobre fons de colors. Les seves pintures son abstractes, reflecteixen la seva opinió sobre la representació de la realitat: l’expressió lliure i pura ha de transcendeix a la realitat. Finalment va aprendre la base del cubisme i la pintura francesa. Juan Uslé Va estudiar Belles Arts a l’Escola Superior de Belles Arts de San Carlos a València. En les seves primeres obres es manifesta com seguidor d’un estil abstracte expressionista. Ha treballat molt la fotografia, les línies gruixudes, treballa amb corró. Relaciona la geometria i el lirisme. Dubuffet (1901-1985) Dubuffet va designar el terme Art Brut per l’art produït per no professionals que treballes fora de les normes estètiques, com ara pacients mentals, presoners i nens. Dubuffet pretenia crear un art, incloent artistes lliures de preocupacions intel·lectuals com l’Art Brut, crea figures elementals, i sovint, cruels (es va inspirar en dibuixos de nens, de criminals…). Treballa sobretot amb els colors vermells, blau i negre. Treballa les ratlles: curtes, juntes, separades. Alexander Calder (1898-1976) Alexander Calder va néixer en una família d’artistes, ja que el seu avi era escultor i la seva mare pintora. L’any 1885 va contribuir amb il·lustracions per la National Police Gazette. L’any 1926 es va fer conegut a Paris i va començar a crear figuretes d’animals de fusta i filferro, retrats, els combinats de línies continuades i abstractes. Va treballar molt la línea i l’espai. Es conegut com l’inventor del mòbil (joguina mòbil penjant). També va elaborar obres esculturals immòbils, conegudes com stabiles. Encara que els stabiles de Calder van ser relativament petits, poc a poc va dirigir-se cap a la monumentalitat en els seus treballs posteriors. Articles El dibuix infantil: tendències i problemes en la investigació sobre la expressió plàstica dels escolars. Els dibuixos dels nens ens plantegen una enorme quantitat d’interrogants. Com per exemple: ¿Perquè la figura humana es el tema preferit dels nens?, ¿Perquè els nens dibuixen d’aquell manera tant característica?, ¿Hi ha nens superdotats per el dibuix?,... Els artistes, tampoc han sigut distant el encant dels dibuixos dels nens i no pocs com Picasso, Klee o Grosz han declarat el seu interès i admiració per ells. Des de els primer treballs sobre aquests temes es van establir diferents punts de vista. Les característiques formals dels dibuixos infantils. Des de el moment en que va començar a considerar-se un dibuix infantil com una forma d’expressió pròpia del nen amb la seva manera peculiar de ser i concebi el mon. Es va comprovar certes estratègies de representació comunes. Hi ha molts principis però jo esmentaré els mes importants: El principi d’aplicació múltiple per que una mateixa forma pot servir per representar moltes coses diferents. Esquematitzant que consisteix en utilitzar una figura simple, un cercle,... per representar una gran varietat d’objectes o parts del cos humà. Per exemple un cercle serviria per dibuixar uns ulls, un cap o unes mans. El principi de la línea de base. Els personatges i objectes necessiten un punt de recolzament èxplicit sobre la que situar-se, una línea de terra que serà compartida amb la línea del cel. El principi de la perpendicularitat és la relació entre l’objecte i la base sol ser perpendicular, sigui la que sigui l’orientació concreta que tingui la base. El principi de l’ importància de la mida lo més important ja sigui des de un punt de vista emocional, funcional o semàntica, a de tenir una mida més gran que lo secundari. Per això las parts del cos de major importància expressiva, com els ulls, la boca... tenen unes proporcions desmesurades. 2on Article Evolució del dibuix espontani del nen. El dibuix del nen és sempre figurat i realista. S’adapta a la realista que és canviant, veurem ambdues coses. 1-2 anys: gargot incontrolat d’experimentació descoberta. 2-4 anys: gargot controlat i repetició de formes iguals. 4-6 anys: dibuix esquemàtic i respon a una intenció del nen d’explicar. 7-9 anys: Dibuix descriptiu que respon a una funció social i fa composicions complexes. Apareixen els problemes. 10-12 anys: Necessita dibuixar la realitat de les coses i donar-ne una versió personal des de un únic punt de vista. 3er Article El missatge cultural de l’infant a través del dibuix. El dibuix és la memòria de l'infant plasmada en un paper. A partir d'aquesta imatge permet comunicar les experiències en l'aprenentatge i serveix com a registre gràfic de la seva evolució.Dibuixar és explicar i, al mateix temps, entendre.Dibuixar sorgeix com a conseqüència d'una manera particular d'explicar el món, és alguna cosa més que un joc. La criatura aprèn a través de l'acte de dibuixar i ofereix interpretacions del que no coneix però si que intueix.La imatge mental elaborada a partir de la percepció de la realitat exterior i de les seves pròpies sensacions es transforma, en una imatge representada de la qual l'infant és conscient.En l'acte de dibuixar s'uneixen l'acció i el pensament, el símbol i la imatge.La memòria del dibuixFer memòria és evocar el que està absent. Per evocar, utilitzem símbols i dibuixar és la interpretació simbòlica de la realitat. Els símbols ajuden a evocar tot el que no està físicament present. per exemple les pintures rupestres són les primeres manifestacions simbòliques de l'ésser. Així traslladaven la seva realitat, desitjos, temors, experiències a un pla simbòlic. La memòria està conformada per imatges visuals. La memòria visual és una poderosa eina d'evocació. Ajuda a reviure el passat i també el representa. la memòria és oberta a un munt d'interpretacions i permet imaginar les possibilitats que constitueixen la nostra identitat. El dibuix com a memòriaEl dibuix serveix per simbolitzar experiències viscudes o imaginades i que no s'oblidin. L'infant crea, mitjançant el dibuix, una imatge permanent amb un gran contingut simbòlic que ofereix informació i permet organitzar la mirada de qui el mira per poder comprendre el sentit. També dibuixa per fer memòria dels esdeveniments, representar damunt del paper el que ha viscut. S'endinsa en la seva imaginació i rescata de les seves imatges mentals la que necessita. Si no la hi troba, acudeix a l'observació del natural. Dibuixar de memòria els permet aprendre, retenir i conservar el coneixement adquirit. Serveix per compartir i comunicar experiències amb les persones adultes i amb altres infants. Valoració global del que has après He après molt al llarg d’aquesta assignatura com per exemple traç, gest, línea, el dibuix, les experiències, textures, conèixer el pinzell, la música, d’explorar, percebre, observació, relaxació, Diferents maneres de pintar, compartir, memòria, expressar, interpretar, imaginar, manipular diferents materials, que la eina més poderosa són les nostres mans però també he après dels errors , diferents maneres de treballar, els diversos punts de vista... Bibliografia i fons de documentació http://www.invertirenarte.es/index.php/mercado-de-arte/293-aun-hay-obras-interesantes-para-comprar http://enews.art-signal.com/2007/10/03/alexander-calder-y-new-photography-2007-en-el-moma-de-nueva-york/ http://www.stephanietheobald.co.uk/pages/api/art-and-artists http://nga.gov.au/International/Catalogue/Detail.cfm?IRN=115025&ViewID=2&GalID=ALL&MnuID=1