6. PARTENÓ

6. PARTENÓ, Atenes (447-442 aC) TEMPLE ÈPOCA CLÀSSICA (s. V aC). ORDRE DÒRIC. Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) M Assumpció Granero Cueves Recreació idealitzada de finals de 1846 per Leo von Klenze.

ART GREC Grècia (cultura Grega)

TEMPLE ÈPOCA CLÀSSICA (V aC)

FITXA TÈCNICA Títol Partenó Arquitectes Ictinos (actiu 2ª meitat s. V aC) i Cal·lícrates (actiu s. V) / Fídies (supervisió i escultures) Cronologia Segle V aC, època de Pèricles (entre el 447- 438 // 432 aC) Estil Grec clàssic Sistema constructiu Arquitravat Tipologia Temple Material Marbre rosat de la pedrera del Pentèlic (muntanya que tanca amb l’Himet , la ciutat d’Atenes al nord) i fusta Dimensions Planta: 69’5m x 31m. // Columnes: 10’5m (alt) x 1’8m (diàmetre base) Localització Acròpoli d’Atenes (Grècia)

1.- CONTEXT HISTÒRIC Reconstrucció de l’ Acròpoli d’Atenes (s. V aC ). Grècia . Grècia antiga és el principal fonament de la civilització occidental . A les polis (ciutats-estats independents), les formes artístiques van assolir una esplendor insòlita. Concretament, al període clàssic comprés entre 475-323 aC, entre el final de les Guerres Mèdiques i la mort d’Alexandre, és l’etapa de màxima esplendor artística .

ARQUITECTURA GREGA.
Desenvolupament de les polis (ciutat-estat).
1.- CONTEXT HISTÒRIC

1.- CONTEXT HISTÒRIC En aquest moment Atenes era el principal centre de cultura, tan a nivell artístic com religiós, filosòfic, històric. En qualsevol d’aquests camps tot girava entorn de l’ home , fet que va influir també en l’ arquitectura , que prenia com a model l’escala humana .

1.- CONTEXT HISTÒRIC Acròpoli d’Atenes (s . V aC ). Grècia . En arquitectura, els grecs concebien l’edifici com a part d’un conjunt, és a dir, es centraven sobretot en el vessant urbanístic de l’arquitectura. En aquest àmbit es crearen espais per a la vida col·lectiva com l’ acròpoli , situada a la zona més alta de la ciutat, que tenia la funció d’ aglutinar els llocs de culte, a més d’una tasca defensiva .

NAIXEMENT DE L’URBANISME. Organització de les polis MURALLA: Se situen a l’interior d’un recinte emmurallat... ACRÒPOLIS: recinte fortificat amb edificis de caràcter sagrat (temples). ÀGORA. EDIFICIS CIVILS.

NAIXEMENT DE L’URBANISME. Organització de les polis MURALLA. ACRÒPOLIS. ÀGORA: plaça pública de reunió i celebració d’assemblees públiques, mercats i transaccions comercials i administració de justícia. EDIFICIS CIVILS: situats prop de l’àgora (majoritàriament) i destinats a la població (llocs de reunió, stoa, gimnàs, palestra, estadi, teatre,...).

Acròpoli d’Atenes (s . V aC ). Grècia . 3.- ACRÒPOLI o ACRÒPOLIS (A) Part d’una polis grega fortificada o emmurallada, situada en una zona elevada on hi ha els edificis sagrats, i que servia com a defensa i com a centre religiós. Castellà: Acrópolis. SELECTIVITAT juny 2010/A, setembre 2010/B : Part de l’antiga ciutat grega situada en un turó o zona elevada amb funció monumental i militar. Terminologia PAU

Reconstrucció de l’ Acròpoli d’Atenes (s. V aC ). Grècia . 3.- ACRÒPOLI o ACRÒPOLIS (A) Terminologia PAU

5.- ÀGORA (A) Plaça principal d’una polis, que era el centre de la vida política, social i comercial, on es reuneix l’assemblea o ekklèsia (qualque espai obert). Castellà: Ágora. Àgora d’Atenes. Grècia. Terminologia PAU

5.- ÀGORA D’ATENES (A) Terminologia PAU

1.- CONTEXT HISTÒRIC Tot i així, el temples que s’hi podien trobar a l’Acròpoli, com és el cas del Partenó, no servien d’aixopluc als fidels, ni estaven pensats per a la reunió col·lectiva dels fidels .

Vista general de l’Acropoli. 1.- CONTEXT HISTÒRIC

Ictinos i Cal·l í crates. Partenó (s . V aC ) . Atenes . Grècia . 1.- CONTEXT HISTÒRIC Les grans cerimònies religioses es realitzaven sobre l’ esplanada que hi havia davant el temple . Per aquest motiu el tractament interior és limitat i es centra l’ atenció en la part externa de l’edifici .

Degut a la seva bellesa i a la tècnica constructiva emprada, el Partenó s’ha considerat la creació màxima de l’arquitectura grega i un exemple de refinament i esveltesa , a la vegada que un model de síntesi absoluta entre arquitectura i escultura . 1.- CONTEXT HISTÒRIC

2.- BIOGRAFIA DELS AUTORS No es té gaire informació històrica dels dos arquitectes: Ictinos i Cal·lícrates. Altres obres seves: - Ictinos: Temple dòric d’Apol·lo Epicur, a Bassae (començat l’any 430 aC). - Cal·lícrates: Petit i elegant temple d’Atena Niké (448-421 aC), a l’Acròpoli d’Atenes. Ictinos.Temple dòric d’Apol·lo Epicur, a Bassae. Cal·lícrates. Atena Niké.

3.- TEMÀTICA I FINALITAT. ICONOGRAFIA (es pot relacionar amb la iconografia les temàtiques de les escultures i els relleus de Fídies). El Partenó és un temple que els atenesos van dedicar a la deessa Atena Pàrtenos , després de derrotar els perses . Atena era considerada la protectora de la ciutat , una ofrena per agrair els èxits de la ciutat a la seva deessa de la guerra, la saviesa i les arts . Atena Parthenos. Fídies

3.- TEMÀTICA I FINALITAT. ICONOGRAFIA La seva construcció, durant l’època de Pèricles , coincideix amb l’ inici de la reconstrucció de l’Acròpoli atenesa, destruïda durant les guerres mèdiques , per això, la construcció d’aquest perfecte edifici, el Partenó, exemplificava la supremacia política, econòmica i cultural atenenca (controla la Lliga de Delos i el seu tresor, que es fou traslladat a Atenes).

3.- TEMÀTICA I FINALITAT. ICONOGRAFIA El Partenó no pot ser considerat pròpiament un temple , ja que no hi havia altar, sinó una ofrena monumental als déus i una demostració de la grandesa d’Atenes , la superioritat del règim democràtic front l’aristocràtic .

4.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 4.1.- ARQUITECTURA El Partenó va ser construït seguint els preceptes de l’ ordre dòric. És un temple, segons les columnes a les façanes principals, octàstil (té 8 columnes a les façanes anterior i posterior); amfipròstil , amb dos pòrtics hexàstils , perquè a les dues façanes hi ha una segona filera de sis columnes; i perípter , perquè tot l’edifici està completament envoltat de columnes.

Ictinos i Ca l· l í crates. Partenó (447-438/432 aC ) . Atenes, Grècia (planta). 4.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 4.1.- ARQUITECTURA

Tipus de temples Monòpter Àpter in antis Pròstil Anfipròstil Perípter Dípter TIPUS TEMPLE SEGONS DISPOSICI Ó COLUMNES
Monòpter (Tholos) Dit d’un temple circular que no té murs, sinó un cercle de columnes que sustenten el sostre

Tipus de temples Dístil (2) Tetràstil (4) Hexàstil (6) Octàstil (8) Decàstil (10) TIPUS TEMPLE SEGONS NOMBRE COLUMNES Tetràstil Hexàstil Octàstil

El temple s’erigeix sobre un basament de tres graons ( estereòbat o crepidoma) , culminant amb un últim graó o plataforma ( estilòbat ), que junts constitueixen l’escalinata que hi dóna accés a l’edifici per tot el perímetre (des de qualsevol dels quatre punts cardinals, cosa que no permetien el temples romans posteriors, dotats de podi i només amb accés frontal al santuari 4.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 4.1.- ARQUITECTURA

Sobre l’ estilòbat s’aixequen, sense base, les columnes dòriques ( 8 a la façana principal i 17 a les laterals). 4.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 4.1.- ARQUITECTURA

4.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 4.1.- ARQUITECTURA Els fusts robustos , formats per tambors superposats i decorats per estries d’aresta viva (tambors que s’unien mitjançant gafes metàl·liques situades al mig de cada peça). Els capitells , purament dòrics (sense cap mena de decoració), consten d’un collarí (motllura anular, quasi inapreciable), l’ equí (en forma de con) i l’ àbac (quadrangular).

Envoltant tot l’edifici, sobre les columnes es recolza l’ entaulament , format per tres seccions horitzontals superposades: l’ arquitrau, el fris i la cornisa ; l’ arquitrau , llis i sense ornamentació; el fris , que envolta la cel·la, on es representa una processó en honor a la deessa Atena, “les processons de les Grans Panatenees” ( joves atenenques que cada any duien un vel, que elles mateixa teixien, en ofrena a Atena). 4.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 4.1.- ARQUITECTURA

El Partenó. Estructura. 4.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 4.1.- ARQUITECTURA

El fris exterior estava dividit en tríglifs i mètopes, en les quals hi havia relleus de temàtica mitològica i llegendària (gigantomàquia, al est, la guerra de Troia, al nord, amazonomàquia al oest, i centauromàquia, al sud). 4.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 4.1.- ARQUITECTURA

Sobre la cornisa, que en origen estava decorada escultòricament, s’aixequen els frontons que formen els triangles de les façanes oriental i occidental, i que estaven plens d’escultures, algunes de les quals encara es conserven (al comentari escultòric). 4.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 4.1.- ARQUITECTURA I de l’entaulament queda la cornisa, que sobresurt a la part superior del fris. Als extrems de la cornisa i al cim del frontó o carener es col·locaven unes escultures petites de terracota, anomenades acroteris (elements de decoració que servien per a dissimular els conductes de desguàs de la coberta).

Els frontons estaven emmarcats per una coberta a dos aiguavessos, actualment perduda. 4.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 4.1.- ARQUITECTURA

A l’interior, la planta rectangular de la cel·la està dividida en dues estàncies, la naos i l’opistòdom , incomunicades i separades per un mur, fet que determina les dues façanes. Davant cada una de les cel·les es situa una pronaos . L’accés a la naos es feia a través de la pronaos (pòrtic oriental hexàstil) , que servia d’antesala al lloc sagrat, on es guardava la majestuosa estàtua criselefantina de la deessa Atena (de 12,8 m). La naos no està dividida en naus, com ho estaran més endavant les esglésies bizantines o romàniques , sinó que té dues fileres de columnes laterals i una posterior que envolta el sancta santorum de l’estàtua de la deessa, envoltada per una columnata interior de dos pisos en forma de “U” . 4.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 4.1.- ARQUITECTURA

Ictini i Cal·l í crates. Partenó (s . V aC ) . Atenes . Grècia . 28.- CEL·LA (A). Sinònim: Naos.
SELECTIVITAT juny 2010/A : Cambra interior del temple grec, on normalment se situa la imatge del déu.
Terminologia PAU

Tant la porta com les finestres obertes als murs de la naos estaven situades estratègicament perquè quan sortís el sol il·luminés l’estàtua . En aquest espai secret no hi entrava ningú, llevat d’ algun sacerdot ; l’estàtua d’ Atena Pàrtenos estava dempeus, vestida i armada en casc, llança i ègida, l’escut sagrat . Al costat occidental s’obria un pòrtic, també hexàstil , que donava accés a la sala més petita o opistòdom (anomenada també “partenó”, donà nom al temple ) que, presidit per quatre columnes jòniques altes que aguantaven el sostre de fusta , guardava a l’interior el tresor del temple. 4.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 4.1.- ARQUITECTURA

L’estàtua d’ Atena Pàrtenos estava dempeus, vestida i armada en casc, llança i ègida, l’escut sagrat (ègida: cuirassa de pell de cabra i per extensió escut) . 4.- DESCRIPCIÓ FORMAL.

4.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 4.1.- ARQUITECTURA El Partenó és una síntesi perfecta entre tradició dòrica (robusta, austera i monumental) i la novetat jònica que va dulcificar les proporcions i va agafar l’home com a mesura en la recerca de l’harmonia constructiva , paraula grega que significa “unió bella del que és divers” . En aquest sentit, cal dir que allò que avui dia fa especial, aquesta obra arquitectònica, són els efectes òptics que aconseguiren els arquitectes.

Els efectes òptics , que aconseguiren els arquitectes, fa del PARTENÓ una obra especial. Així, les línies aparentment horitzontals o verticals es corben o s’inclinen per corregir les distorsions òptiques que causa la perspectiva en el conjunt. Els REAJUSTAMENTS ÒPTICS més importants, utilitzats per Ictinos i Cal·lícrates amb la finalitat d’aconseguir la PERFECCIÓ I L’ARMONIA VISUAL TOTAL de la línia recta, foren realitzats amb una gran precisió matemàtica, utilitzant càlculs matemàtics complexos (èntasi, per exemple). Són: 4.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 4.1.- ARQUITECTURA

Correccions òptiques 1 ) Lleugera curvatura ascendent d’entaulament i l’estilòbat , per a evitar la sensació de bombament o vinclament , que es formin panxes al centre (“pandeo”). 2) Columnes dels extrems amb més diàmetre que la resta i s’ inclinen cap a dintre (per oferir més resistència i compensar la visió de què es tomben cap enfora, així pareixen iguales a la resta, donat que per la seva situació poden donar sensació de ser més primes). 4.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 4.1.- ARQUITECTURA

Correccions òptiques 3) Lleuger bombament o eixamplament del fust, al centre de les columnes, per a evitar la sensació d’aprimament ( èntasi ), i s’aprimen cap a la part superior. 4) Intercolumnis desiguals , més estrets cap els cantons (columnes més juntes), per què semblin tots iguales. 5) Els tríglifs han de coincidir amb l’eix de les columnes o amb el centre dels intercolumnis . 4.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 4.1.- ARQUITECTURA

Èntasi central Intercolumnis de diferent tamany Entaulament i grades corbats

PARTENÓ , Atenes (447-442 aC) TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (VII-VI aC). ORDRE DÒRIC.

El Partenó. Planta i alçat 4.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 4.1.- ARQUITECTURA

ESTRUCTURA INTERNA I EXTERNA

Opistòdom Perístil Columna “in Antis” Estilòbata Estereòbat Pronaos Naos o Cel·la ESTRUCTURA INTERNA I EXTERNA

5.- ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA El Partenó forma part del complex urbanístic religiós de l’Acròpoli d’Atenes . El temple té orientació Est/Oest . La façana principal mira a l’ est (punt on surt el sol) i dóna l’ esquena a l’entrada del recinte de l’ Acròpoli .

Propileus. Mnèsicles. 5.- ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA

La seva majestuositat i ubicació en el punt més alt de la muntanya el converteixen en l’ element vertebrador del conjunt d’edificis del seu voltant l’Erectèon (al nord) i els Propileus i el petit temple d’Atena Nike (a l’oest). 5.- ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA

6.- AL LLARG DE LA HISTÒRIA El Partenó ha tingut una història força agitada . Al segle VI dC va ser transformat en una església cristiana , dedicat a la Saviesa Divina (santa Sofia). Durant l’ ocupació catalanoaragonesa , en el s. XIV dC , el temple es va dedicar a santa Maria de Cetines i era vigilat, de dia i nit, per ordre del rei Pere IV el cerimoniós , per la seva importància artística i cultural.

Sota la dominació turca, al segle XV , es convertí en una mesquita amb un minaret altíssim . Es va mantenir sencer fins al segle XVII , en què els turcs el van utilitzar com a polvorí durant la guerra amb Venècia i va esclatar , essent destruït parcialment per una bomba veneciana el 1687 (l’ interior del Partenó i 14 de les 46 columnes ). 6.- AL LLARG DE LA HISTÒRIA

6.- AL LLARG DE LA HISTÒRIA Després, part dels marbres es varen utilitzar per fer altres edificis i l’ anglès Lord Elgin es va emportar al seu país algunes escultures i relleus dels frisos que decoraven el temple, avui al Museu Britànic de Londres .

6.- AL LLARG DE LA HISTÒRIA El terratrèmol de 1894 el va acabar de destruir. Finalment fou reconstruït, a partir de 1921 , i ara s’enfronta a un nou enemic, l’ erosió mediambiental .

L’arquitectura grega tenia com a referent el sistema arquitravat (marcat per les línies rectes, horitzontals i verticals) emprat amb anterioritat a Egipte i Creta , així com els mateixos materials: pedra, marbre... 7.- MODELS I INFLUÈNCIES

El precedent de la planta és el mègaron micènic . 7.- MODELS I INFLUÈNCIES
Mègaron 
Estança o casa micènica i nucli del palau , construcció de planta rectangular tancada ( domos ), una sala amb quatre columnes en el centre , al voltant de la llar.
E stà precedida d’un doble atri , és a dir, a la sala principal s’anteposen un pòrtic, format per la prolongació de les parets interiors que acabava en dues pilastres (antes) i, entre elles, dues columnes , i un vestíbul ( prodomos ), el que ressalta la seva importància.
D’aquesta sala deriva la planta del temple grec (i és la seva aportació a l’art grec).
Al sostre hi havia una obertura per on sortia el fum i entrava llum.

Així com les columnes protodòriques minoiques del palau de Cnossos seran un antecedent de l’ ordre arquitectònic dòric . 7.- MODELS I INFLUÈNCIES Columna protodòrica Sistema arquitravat arquitrau

És el model a seguir per molts dels temples grecs, així el Temple de la Concòrdia d’Agrigent , que tanca la sèrie de construccions dòriques clàssiques, va rebre plenament la seva influència, així com les altres construccions de l’antiga Grècia. Si bé, la majoria de temples, a diferència del Partenó, seran hexàstils (Agrigent, Paestum, Segesta...). La novetat del pòrtic amb 8 columnes , possibilita uns frontons més grossos per poder situar el programa escultòric de Fídies . 7.- MODELS I INFLUÈNCIES Temple de Posidó, Paestum (460 aC). Ordre dòric. Època arcaica (VII-VI aC). Temple de la Concòrdia, Agrigent (450 aC). Ordre dòric. Època clàssica (s. V aC).

Frontons més grossos per poder situar el programa escultòric de Fídies . 7.- MODELS I INFLUÈNCIES

Durant el temps que va durar la seva construcció, Atenes es va convertir en el lloc de reunió d’artistes i d’intercanvi d’idees , competint entre ells, que assentarien l’estil clàssic grec. 7.- MODELS I INFLUÈNCIES

7.- MODELS I INFLUÈNCIES Els edificis grecs usen els ordres dòric, jònic i corinti , aquest llegat serà imitat per les manifestacions artístiques posteriors: els romans , inspirant-se en els estils arquitectònics grecs, crearen alhora una tipologia pròpiament romana, sobretot en l’obra civil i d’enginyeria; influirà en el Renaixement italià (segles XIV-XVI); en el període neoclàssic del segle XIX ; i, actualment, l’ arquitectura postmoderna encara beu de les fonts clàssiques .

6. PARTENÓ , Atenes (447-442 aC) TEMPLE ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE DÒRIC. Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) M Assumpció Granero Cueves Ictinos i Cal·l í crates. Partenó (s . V aC ) . Atenes . Grècia .

http://munshart.blogspot.com	158
http://moodle.voramar.cat	39
http://www.munshart.blogspot.com	25
http://www.iesramonllull.net	20
http://munshart.blogspot.com.es	18
http://www.munshart.blogspot.com.es	15

6. PARTENÓ

by Assumpció Granero on Jan 30, 2011

Accessibility

Categories

Tags

Upload Details

Usage Rights

6 Embeds 275

Statistics

6. PARTENÓ — Presentation Transcript