Les illes balears durant l’antiguitat tardana

2,660 views

Published on

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
2,660
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
143
Actions
Shares
0
Downloads
51
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Les illes balears durant l’antiguitat tardana

  1. 1. LES ILLES BALEARS DURANT L’ANTIGUITAT TARDANA
  2. 2. 1. Introducció2. Cristians i Jueus a les Illes Balears3. La invasió dels vàndals4. L’expansió occidental de Bizanci5. Les primeres incursions musulmanes a les Illes BalearsÍNDEX
  3. 3. 1. INTRODUCCIÓ
  4. 4. 1. INTRODUCCIÓ Un dels fets més importants de la romanització  expansió cristianisme:  IllesBalears  propagació cristianisme per la visita de soldats + comerciants + viatgers.  1rs nuclis convertits al cristianisme  costaners  posteriorment també els nuclis de l’interior.  Fonts epigràfiques i restes arqueològiques (Pol·lèntia, Palma, Santa Maria i Randa)  constaten l’arribada del cristianisme a les Balears.
  5. 5. 1. INTRODUCCIÓ Caiguda de l’Imperi romà  conseqüència de:  Lluites internes pel poder  Crisi social i econòmica  Forta pressió de les tribus situades més enllà dels rius Rin i Danubi: A finals del 406 dC  travessaren el Rin i el Danubi per el glaçament de les aigües.
  6. 6. 1. INTRODUCCIÓ Caiguda de l’Imperi Romà d’Occident  inici d’una nova etapa històrica = transició del món antic a l’edat mitjana.
  7. 7. 2. CRISTIANS I JUEUS A LES ILLES BALEARS
  8. 8. 2. CRISTIANS I JUEUS A LES ILLES BALEARS Imperi romà d’Occident  desaparició arran de les invasions bàrbars (visigots, sueus, alans, vàndals...).
  9. 9. 2. CRISTIANS I JUEUS A LES ILLES BALEARS Imperi romà d’Orient (Imperi Bizantí)  fou capaç de contenir les pressions que exercien els pobles bàrbars i es va mantenir fins el 1453 (pressa de Constantinoble pels turcs otomans de Mehmet II):  Imperi Bizantí:  més ric que l’Imperi d’Occident (agricultura, artesania)  gaudia d’una defensa i administració millors
  10. 10. 2. CRISTIANS I JUEUS A LES ILLES BALEARS Illes Balears  conversió al cristianisme possiblement a partir del s. III  proves:  A finals de la dominació romana  hi havia cristians a Mallorca:  Basílica de sa Carrotja (Porto Cristo):  Basílica rectangular de tres naus separades per columnes.  Vestíbul on hi havia la piscina baptismal en forma de creu.  Estava orientada l’absis cap a llevant.  Basílica de son Peretó (Manacor):  Basílica construïda a finals del s. IV i va subsistí al menys, fins al segle VI  hi ha indicis que fou destruïda (pels vàndals?) i més tard reconstruïda.  És un edifici més notable que el de sa Carrotja, així i tot l’estructura és semblant en ambdues.  Constava de tres naus separades per pilastres i columnes.  Vestíbul amb dues piscines baptismals cruciformes.  Trespol  cobert per un mosaic de diferents colors que formaven figures geomètriques.  Mosaic-epitafi de Baleria.  Restes arqueològiques + epigràfiques  sa Pobla, Artà, Alcúdia, Palma i Menorca.
  11. 11. 2. CRISTIANS I JUEUS A LES ILLES BALEARS Segle III:  Balears plenament romanitzades.  Pràcticament havien desaparegut els últims trets de la cultura talaiòtica  encara que molts poblats indígenes eren habitats (al manco parcialment).  Pitiüses  llumeneres amb simbologies cristianes  prova de la difusió del cristianisme durant l’època de l’Imperi romà.
  12. 12. 2. CRISTIANS I JUEUS A LES ILLES BALEARS Inicis Segle V:  Pobles germànics envaeixen l’Imperi d’Occident  les comunitats cristianes estaven ben arrelades a totes les Balears.  No coneixem els bisbes de Mallorca, però si un de Ciutadella de Menorca: el bisbe Sever:  A principis del s. V va escriure una carta a tota la cristiandat per comunicar la conversió dels jueus de Maó al cristianisme en ocasió de l’arribada d’unes relíquies del màrtir Sant Esteve.
  13. 13. 2. CRISTIANS I JUEUS A LES ILLES BALEARS La millor coneguda  comunitat cristiana de Menorca  gràcies a l’ENCÍCLICA DEL BISBE SEVER: (418 dC) ( A lEsglésia Catòlica una encíclica era una carta circular enviada a totes les esglésies duna zona concreta)  Menorca  existència d’una comunitat cristiana consolidada:  Dirigida pel bisbe, auxiliat per preveres i diaques.  Hi havia també  monjos i dones consagrades a la religió, amb vot de castedat.  El bisbe Sever tenia la seu a la ciutat de Iamona (Ciutadella).
  14. 14. 2. CRISTIANS I JUEUS A LES ILLES BALEARS Encíclica 418  informa que a Magona (Maó)  hi residia una comunitat jueva ben organitzada i que celebrava la seva fe a una sinagoga.  Segons el Bisbe Sever  amb l’ajuda de les relíquies del màrtir Sant Esteve  els cristians menorquins convertiren al cristianisme els jueus de Magona.
  15. 15. 2. CRISTIANS I JUEUS A LES ILLES BALEARS Encíclica del Bisbe Sever:  És un escrit propagandístic i profètic del que ha de succeir arreu del món.  Posa de manifest la complexa situació política, social, religiosa i econòmica de Menorca, amb la bipolaritat (jueus- cristians) urbana i religiosa, i de com la comunitat cristiana ha pres la iniciativa per acabar amb la situació dual (almenys en el camp religiós) ja que els jueus convertits al cristianisme continuaren mantenint la seva preeminència social i econòmica, i possiblement, el poder polític.  La carta és un elaborat text teològic i ideològic, on no manquen els simbolismes i prodigis, però també la coacció i la violència que revelen la prepotència d’un cristianisme triomfant característic del Baix Imperi.
  16. 16. 2. CRISTIANS I JUEUS A LES ILLES BALEARS Paral·lelament a les Balears vivia un important pensador cristià  Consenci segons Josep Amengual:  creu que residia a Menorca  possiblement fou el redactor material de l’encíclia de Sever  Consensi  mantenia correspondència amb Sant Agustí bisbe d’Hipona, al nord d’Àfrica (un dels intel·lectuals més importants de l’època).
  17. 17. 3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS
  18. 18. 3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS Vàndals:  Foren un poble del centre dEuropa, un dels poblesindoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).  Inicis s. V creuà la Gàl·lia i la Península Ibèrica, sinstal·là breument a la vall del Guadalquivir, passà lestret de Gibraltar i, comandat per Genseric, creà un regne al nord dÀfrica, centrat a lactual Tunísia, i que finalment fou destruït pels bizantins el 534.  Lany 455 els vàndals que havien format un regne en el nord dÀfrica van acabar amb la dominació romana de les nostres illes i les van incorporar al nou estat africà.  La submissió a les directrius de Roma shavia mantengut prop de sis segles, però ara havia arribat al seu final.
  19. 19. 3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS VÀNDALS:  Professaren l’arrianisme:  és un corrent religiós cristià del segle IV considerat heretgia pel catolicisme. Es basa en negar la divinitat de Jesús com a fill de Déu.  El principi fonamental de larianisme fou lafirmació de la unicitat i de la transcendència de Déu. Per Déu, Ari entenia el Pare i, en conseqüència, el Fill necessàriament era una criatura de la qual el Pare shavia servit com a instrument per a la creació, puix que el món contingent no pot establir contacte directe amb Ell.).
  20. 20. 3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS A pesar de la fama de grans destructors i cruels perseguidors del catolicisme, sembla ser que els vàndals, cristians de la versió ariana, poc van afectar al desenvolupament econòmic, social i cultural de la majoria de les gents de les nostres illes.
  21. 21. 3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS Els vàndals eren cristians arrians i perseguiren els catòlics cruelment:  No sols la raça i la religió separaven els vàndals dominadors dels romans subjugats, sinó també els costums i la llengua: una parlaven el gòtic i els altres el llatí, però més que tot els dividia l’odi que es professaven mútuament:  Per això  sembla que no hi hagué fusió entre la població mallorquina indígena-romana i la vandàlica (probablement molt escassa a les illes, limitant-se als funcionaris de l’administració).  No es estrany que hi hagi pocs vestigis de la dominació vàndala a Mallorca.
  22. 22. 3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS Els Vàndals i les Illes Balears:  Poble vàndal (hàbils navegants) es feren amos i senyors de la Mediterrània occidental  capital = Cartago:  Vàndals (Rei Gunderic)  425 arriben a les Balears i les saquejaren.
  23. 23. 3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS VÀNDALS  Genseric 455 tornen a envair les Balears i les annexionen al seu regne, juntament a les Illes de Còrsega, Sardenya i Sicília:  Destrucció Pollèntia + Basílica de Son Peretó (Manacor)  pogueren coincidir amb aquesta ocupació.  Eivissa  proves clares de destrucció a diferents enclaus rurals.  Escassetat de restes arqueològiques d’aquesta època  fa pensar que:  Ocupacióes limità a una reduïda elit dominant  Comportà una important minva en el nombre de pobladors
  24. 24. Genseric
  25. 25. 3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS Persecucions dels vàndals arrians contra els seus súbdits catòlics:  Vàndals = arrians  els reis vàndals que es mostraren més despietats amb els catòlics foren Genseric i Hunneric.  Hunneric  convençut de la ineficàcia de la persecució violenta, canvià de tàctica i volia aconseguir una apostasia col·lectiva dels bisbes catòlics dels seus dominis.
  26. 26. 3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS Així, segons el cronista Víctor de Vita (autor de la principal font de les incursions dels vàndals a la Àfrica romana):  Tres bisbes de les Balears: Helias de Majorica + Macàrius de Minorca + Ophil·ló d’Eubso + altres prelats catòlics  foren obligats (febrer 484) a anar a Cartago per donar raó de la seva fe davant del rei vàndal Hunneric:  Bisbes  presentació per escrit al rei Hunneric una professió de fe catòlica  va provocar la irritació del rei  decretà el lliurement dels béns dels catòlics als arrians.  Bisbes  no pogueren retornar i restaren a Cartago.
  27. 27. 3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS El domini vàndal de les nostres illes sols va durar prop de vuit dècades, ja que lany 534 són novament conquerides, en aquesta ocasió per lImperi bizantí, estat hereu de lImperi romà dOrient.
  28. 28. 3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS 533 els bizantins havien conquerit Cartago i exterminat la monarquia vàndala.  Sembla que llavors les Balears i les Pitiüses van passar a formar part de la província Mauritània II, amb capital a Septem (actual Ceuta).  Tot indica que també van continuar mantenint la seva importància en les rutes comercials, sobretot com pont entre les penínsules Itàlica i Ibèrica, ambdues parcialment dominades per Bizanci.
  29. 29. 3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS A partir del segle VII dC, una vegada que els bizantins són expulsats de la Península Ibèrica i, sobretot, una vegada que els musulmans irrompen en el Mediterrani, la presència bizantina i el seu domini van quedar bastant diluïts.  Des daquest moment siniciarà una etapa pràcticament dautarquia i daïllament, en la qual les autoritats illenques adquiriran un major protagonisme.  A principis del segle següent —el 707 es produeix la primera expedició musulmana a les Illes—, aquestes van començar a entrar dins lòrbita del món islàmic, però no serien conquerides fins el 902-903 d C.
  30. 30. 3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS Aquesta etapa que va des del segle V fins al X ha estat denominada com «segles foscs», a causa que molt poc sabem sobre el que va succeir a les nostres illes. Les referències literàries daquesta època són escasses i la informació sol ser molt minsa.  L’extraordinària excepció és la documentació corresponent a linici del segle V que ens ha arribat gràcies a la carta encíclica del bisbe Sever de Menorca i a la correspondència de lescriptor cristià Consenci, resident també en aquesta illa.
  31. 31. 4. L’EXPANSIÓ OCCIDENTAL DE BIZANCI
  32. 32. 4. L’EXPANSIÓ OCCIDENTAL DE BIZANCI Imperi romà d’Orient (Imperi bizantí o Bizanci)  governat des de Constantinoble:  Se va anar recuperant  intent de restauració de l’Imperi romà en la seva plenitud.
  33. 33. 4. L’EXPANSIÓ OCCIDENTAL DE BIZANCI Durant el regnat de Justinià (527-565):  S’aconsegueix posar fi a la guerra amb els perses.  Així Bizanci  va poder portar el pes del seu exèrcit cap a la conquesta dels antics territoris que formaven l’Imperi romà d’Occident:  Aquestaempresa militar  possible gràcies a alguns generals de l’exèrcit de Justinià I  Belisari + Narsès + Joan Troglita.
  34. 34. L’emperador El general Justinià Belisari
  35. 35. 4. L’EXPANSIÓ OCCIDENTAL DE BIZANCI BIZANCI i les ILLES BALEARS:  Entre els segles V i principis del segle VI  Illes Balears sota el domini vàndal.  Emperador Justinià  aprofità les divisions internes dels vàndals per enviar un exèrcit a Cartago (comandat pel general Belisari).  Després d’una campanya relativament breu  Belisari conquistà el regne vàndal  el nord d’Àfrica quedà incorporat a l’Imperi d’Orient.  Paral·lelament que Belisari derrotava els vàndals  Apol·linar  al 534 s’apoderà de les illes Balears  hi romangué com a governador.  Des de 534  a poc a poc tot el nord d’Àfrica, les Illes de Sardenya i Sicília, la península Itàlica, les Balears i el llevant de la península Ibèrica  quedaren sota el domini bizantí.
  36. 36. 4. L’EXPANSIÓ OCCIDENTAL DE BIZANCI Conquesta de les illes Balears per Bizanci  va permetre el desenvolupament del culte catòlic sense traves:  Testimonis  nombroses basíliques paleocristianes a Menorca i Mallorca, del segle VI  mostres important de l’art paleocristià:  Basílica de Son Fiol a Santa Maria del Camí  tres naus amb un paviment format per un mosaic de marbre.  Basílica de Son Peretó a Manacor.  Basílica de Son Bou a Alaior.  Cronologia: finals del segle IV o començaments del segle V.  Edifici de planta rectangular, amb vestíbul o nàrtex, tres naus separades per columnes, capçalera tripartida i absis semicircular.  Basílica del Molinet des Cap des Port a Fornells, es Mercadal.  Basíliques de l’Illa del Rei, Illa d’en Colom i es Fornàs de Torelló (Maó).
  37. 37. 4. L’EXPANSIÓ OCCIDENTAL DE BIZANCI Eivissa  arqueologia apunta cap a una recuperació de les activitats agràries:  Algunes explotacions foren abandonades al llarg de l’ocupació vàndala  es tornen a posar en funcionament  encara que no arribaren al mateix nivell d’abans.
  38. 38. 4. L’EXPANSIÓ OCCIDENTAL DE BIZANCI DECADÈNCIA DEL PODER BIZANTÍ A LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL:  Segle VII  península ibèrica dividida en dues parts:  Nord i el centre  sota el poder visigot.  Sud i part del llevant  sota el poder de Bizanci.  Dos reis visigots  Sisebut + Suíntila  lluitaren per tal d’alliberar els territoris peninsulars en poder de Bizanci:  629 ho aconseguiren  des d’aleshores la península Ibèrica restà sota l’hegemonia visigoda.
  39. 39. Son Peretó
  40. 40. 4. L’EXPANSIÓ OCCIDENTAL DE BIZANCI  També en el s. VII  bizantins comandats per Gregori (governador militar de Cartago)  derrotats pels musulmans en la batalla de Subeitala (647) al nord d’Àfrica  aquest fet provoca:  Gran nombre d’habitants del nord d’Àfrica  s’espargiren per altres territoris  alguns d’ells a les Illes Balears.  Caiguda definitiva de Cartago en mans dels musulmans  es produeix al 698.
  41. 41. 4. L’EXPANSIÓ OCCIDENTAL DE BIZANCI Segle VIII: A mesura que Bizanci anava perdent territoris de la Mediterrània occidental a favors dels musulmans.  Les Illes Balears també quedaven cada cop més aïllades i independitzades de l’Imperi bizantí  encara que conservaven les institucions administrativomilitars d’arrels bizantines.
  42. 42. BASÍLICA DE SON PERETÓ (MANACOR)
  43. 43. BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ Introducció: El jaciment paleocristià de Son Peretó (Manacor):  és una de les troballes més importants de la Mallorca de lAntiguitat tardana:  testimoniatge de la primera arquitectura cristiana mallorquina  símbol de la implantació del cristianisme a l’illa  conjunt fonamental per entendre els denominats en la nostra historiografia com els "segles foscs" (s. IV fins a la conquesta islàmica al s. X) de la història de Mallorca.
  44. 44. BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ Conjunt arqueològic de Son Peretó  ocupa una extensió de vuit mil metres quadrats i consta de:  una basílica  un baptisteri  una necròpolis dels segles V i VI d C
  45. 45. BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ L’art paleocristià:  Lart paleocristià és l’art realitzat per les primeres comunitats cristianes que es van expandir per tot l’Imperi Romà, que data des del segle III fins a meitat del VIII, pel que coincideix paral·lelament amb el final de lart romà, lapogeu de Bizanci (V-VIII) i el transcurs del preromànic (bàrbars).
  46. 46. BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ Passa per dues etapes:  La primera entre els segles III i IV, sent un art clandestí i perseguit (es poden destacar els frescos de les catacumbes romanes).  La segona, letapa triomfal, marcat per:  LEdicte de Milà (313), promulgat per Constantí, que va permetre la llibertat de culte convertint-lo, poc més tard , en el primer emperador romà cristià, manant ell mateix construir la primera basílica de Sant Pere del Vaticà (320),.  LEdicte de Teodosi (392), convertint el cristianisme en la religió oficial de lImperi. A aquest art ja triomfal pertanyen les grans basíliques, mausoleus, baptisteris, sarcòfags escultòrics i mosaics que van establir els primers models de representació de la iconografia cristiana, i que veim manifestat també a les Illes Balears.
  47. 47. ART DE LA PRIMERA ETAPA (no reconeixement del Cristianisme)
  48. 48. ART DE LA SEGONA ETAPA (reconeixement del Cristianisme)
  49. 49. BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ La basílica demostra la poca reticència utilitzant les formes (ordres clàssics) i tipologies paganes (romanes) per a adaptar-les a les seves necessitats.  El concepte i la funcionalitat del temple cristià són molt diferents de la concepció del temple clàssic grec i romà.  El temple clàssic era una petita cambra destinada a la representació de la divinitat corresponent.  En canvi, el temple cristià és fonamentalment un lloc de culte i de reunió de la comunitat de fidels, la qual cosa determina la necessitat de construir espais amplis i ordenats per al desenvolupament de les funcions litúrgiques.
  50. 50. BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ Model de basílica cristiana  no podien ser els temples pagans  els cristians refusaren tot el que pogués recordar el paganisme.  Cristians prengueren el model per als seus temples de l’arquitectura oficial romana, concretament de la basílica:  edifici que tenia diverses funcions a l’imperi romà però que s’adaptava bé tant a:  les necessitats funcionals: la reunió comunitària  com al simbolisme: (lloc de culte a l’emperador, substituït per la figura de Crist Rei) de l’església cristiana.  Les basíliques romanes eren, però, molt diferents en forma i funció, i el cristianisme no va copiar literalment cap dels seus tipus sinó que en va fer una creació nova dins d’una tipologia coneguda.
  51. 51. BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ Es tria la basílica perquè era un espai ampli apropiat per albergar a la comunitat cristiana. Lestructura és pràcticament igual que la basílica romana (destinada a transaccions comercials i a impartir justícia), presentant algunes variacions:  com la no utilització de voltes per cobrir les naus, sinó que les cobertes seran cassetonades, és a dir, de fusta, planes i decorades amb cassetons.  la introducció en algunes basíliques de nau transversal (cos que creua la nau longitudinal, cap a laltar) al·ludint al símbol de la creu on va morir Crist.
  52. 52. Basílica romana de Maxenci
  53. 53. BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ La tipologia de la basílica cristiana, després d’un període de vacil·lacions i recerques, va quedar definida a la primera meitat del segle IV i va presentar una notable uniformitat en tot l’àmbit de la cristiandat; l’església cristiana presenta els següents elements:  L’atri, un pati tancat al qual podien accedir fins i tot els no creients i els aspirants al baptisme.  El nàrtex, o vestíbul, que és un pòrtic o una nau transversal afegida, anterior al recinte estrictament sagrat, i des del qual podien seguir la segona part de la Missa (l’Eucaristia) els catecúmens o fidels que es preparaven per rebre el baptisme.  El recinte sagrat, una gran sala longitudinal orientada en direcció oest-est, dividida en un nombre senar de naus (una, tres o cinc) separades entre si per arquitraus sobre columnes o per arcs de mig punt sobre columnes. La nau central, més ampla i més alta que les laterals, s’il·lumina mitjançant les finestres que s’obren a les naus laterals.  L’absis, és un espai semicircular situat en el costat oposat a la porta, com a culminació de l’eix de la nau central. Funcionalment, forma part del presbiteri, la zona reservada als sacerdots i on aquestss celebren el sacrifici de la missa. El presbiteri estava separat de la nau central per la iconòstasi.  La pròtesi i el diacònicon eren dues dependències annexes al presbiteri on es recollien les ofrenes (diacònicon) i on es feia la benedicció del pa i del vi (pròtesi).
  54. 54. BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ Entre aquestes basíliques destaquen la de Santa Sabina, Sant Pere del Vaticà, San Joan de Laterà, Sant Pau extramurs, de Betlem a Jerusalem (bressol del cristianisme). A les Balears, entre d’altres: la Son Peretó (Manacor), de Son Bou (Menorca), etc. La majoria delles modificades estilísticament a través del temps, com la de Sant Pere...
  55. 55. BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ Son Peretó: Aquesta basílica presenta una estructura de planta rectangular, amb tres naus separades per dues fileres de columnes que suportarien les respectives arquejades, a més de quatre pilars en els extrems.  La nau central era més ampla que les laterals i es trobava rematada per un absis.  En aquest absis, al que es devia accedir per dos escalons, es va recuperar en les antigues excavacions un primitiu altar de pedra, que presumiblement devia haver allotjat un reliquiari.  Les naus laterals acabaven en dos recintes que flanquejaven labsis i sembla ser que van ser incorporats amb posterioritat a la primitiva construcció.
  56. 56. BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ Precedint el temple es troba un vestíbul o atri de planta quadrada, on es va localitzar el nàrtex o baptisteri central.  Com fet excepcional, aquest disposava de dues piscines baptismals que encara avui no se sap si es van utilitzar simultàniament (la gran per als adults i la petita per als nins), o si la gran és més antiga (per al ritu baptismal per immersió) i la petita més moderna (per al ritu baptismal per aspersió).  El baptisteri fou una sala de planta rectangular, que segueix leix de la basílica.
  57. 57. BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ Cal assenyalar que el jaciment arqueològic de Son Peretó és molt major del que avui dia es pot apreciar, ja que la part excavada és molt petita en relació al que queda sense excavar.
  58. 58. BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ El paviment del temple es trobava cobert per un conjunt de mosaics amb motius vegetals i geomètrics, amb representacions daus, sanefes, faixes i cercles enllaçats.  Lúnica representació figurativa es trobava en la nau central: es tracta probablement duna escena paradisíaca encara que únicament es conserven restes de palmeres.
  59. 59. BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ Mosaics de la basílica paleocristiana de Son Peretó:  resenten clares similituds amb altres produccions musivàries de làrea mediterrània que senquadren temporalment a mitjan segle VI dC i mostren evidents connexions culturals, tant per la seva temàtica com per la seva disposició, amb els centres nord- africans.  Consten de pannells quadrangulars de diferents mesures envoltats per sanefes i cadascuna de les catifes està dedicada a temes diversos, fruit de la combinació de motius geomètrics i vegetals i, en ocasions, amb representacions zoomòrfiques.  Estilísticament destaquen la seva plenitud i frontalitat, labsència de volums i ombres, l’estilització dels motius vegetals i la circumscripció de les figures danimals en els elements geomètrics o florals.
  60. 60. BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ Entre els altres mosaics sobresurt la làpida sepulcral duna dona anomenada Baleria, que incorpora motius de simbologia cristiana com són les aus i les cràteres.
  61. 61. BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ  Mosaic de na Baleria:  Lauda sepulcral, en forma de mosaic, de Balèria, dona de Mallorca, morta vers la meitat del segle IV, i a qui algú va dedicar un bell mosaic.  El mosaic (opus tessellatum), es divideix en tres parts, segons el model comú al Nord dÀfrica i a la Península Ibèrica.  A la part superior hi ha representada una corona amb dos ocells a cada banda.  En la banda central del mosaic hi ha lepitafi.  Lepitafi, en llatí ens diu: BALERIA/ FIDELIS IN/ PACE VIXIT/ANNIS X TRS/ DE HAC VITA/SD II/KAL OCTO  La traducció, aproximadament, ens diria que Balèria, fidel, va viure en pau anys (?), i va sortir daquesta vida el dia segon de les calendes dOctubre.  A linferior, una cràtera i dos cors. Es tracta duna simbologia cristiana molt emprada en la decoració funerària.  Tot el conjunt està emmarcat per una sanefa de rombs i cercles.
  62. 62. MOSAIC DE NABALÈRIA
  63. 63. Vídeo de la Basílica Paleocristiana de Son Peretó
  64. 64. Vídeo de la Basílica Paleocristiana de Son Peretó
  65. 65. BASÍLICA DE SON BOU (ALAIOR)
  66. 66. BASÍLICA DE SON BOU (ALAIOR) Es tracta duna basílica de tres naus, amb absis central flanquejat per dues capelles annexes i precedida dun nàrtex. A la façana occidental sobren tres portes daccés, mentre en el nàrtex sobren tres portes que donen pas a cadascuna de les naus. Lúltim cos central, i més proper a labsis, es troba lleugerament elevat sobre el nivell de les naus i separat de la resta de lesglésia per cancells. Les dues capelles annexes al absis no semblen haver tingut un altre accés més que el que sobre cap a les naus laterals, i corresponen respectivament a la prothesis, a la banda esquerra, i al diakonikon, en el dret. La prothesis va servir de baptisteri, tal com ho demostra la piscina monolíticacilíndrica trobada en aquest lloc i tallada for mant a la part interior un buit de quatre lòbuls. Així com el conjunt de lesglésia es pot datar al segle V, la pilabaptismal pertany al segle VI.
  67. 67. 5. LES PRIMERES INCURSIONS MUSULMANES A LES ILLES BALEARS
  68. 68. 5. LES PRIMERES INCURSIONS MUSULMANES ALES ILLES BALEARS Fe islàmica (ISLAM) predicada pel profesta Mahoma (622-Hègira) havia aconseguit d’unificar les tribus del desert d’Aràbia al començament del segle VII:  Després de la mort de Mahoma (632)  els àrabs islamitzats aconseguiren derrotar dos dels més grans imperis de l’època:  El Bizantí  El Persa
  69. 69. 5. LES PRIMERES INCURSIONS MUSULMANES ALES ILLES BALEARS Musulmans  iniciaren una ràpida expansió amb la incorporació de:  Extensos territoris d’Àsia: Síria, Palestina, Mesopotàmia, Iran...  D’Àfrica: Egipta, Líban i el Magrib.
  70. 70. 5. LES PRIMERES INCURSIONS MUSULMANES ALES ILLES BALEARS Desintegració del poder bizantí a la Mediterrània occidental  va deixar les Balears a la mercè de les incursions musulmanes:  1a expedició contra les Balears  707 dirigida per Abd Al·lah (fill del governador musulmà del nord d’Àfrica, Mussa).  Mussa + Tariq  envaïren la península ibèrica + derrotaren els visigots a la batalla de Guadalete (711).  En pocs anys  ocuparen gairebé tota la Península (nuclis de resistència: muntanyes cantàbriques i als Pirineus).
  71. 71. 5. LES PRIMERES INCURSIONS MUSULMANES ALES ILLES BALEARS ILLES BALEARS  no foren ocupades  els seus habitants de religió cristiana continuaren vivint de manera més o menys independent:  Entorn 800  pobladors de les Illes demanaren ajuda a Carlemany (emperador dels francs)  perquè eren amenaçats pels sarraïns:  No se sap si els francs ajudaren a les Balears.  Queda descartat que les Illes Balears quedassin vinculades a l’Imperi franc.
  72. 72. 5. LES PRIMERES INCURSIONS MUSULMANES ALES ILLES BALEARS Balears durant el s. IX  novament atacades pels musulmans i normands:  Normands (víkings)  arribaren en les seves incursions fins a la Mediterrània.  859 saquejaren les Balears.  848 les Balears  objecte d’un atac de l’emir de Còrdova Abd al-Rahman  després que els illencs haguessin trencat un tractat amb els musulmans.
  73. 73. 5. LES PRIMERES INCURSIONS MUSULMANES ALES ILLES BALEARS A finals del segle IX  les Balears es trobaven en una situació molt precària:  La vida urbana havia desaparegut.  El comerç pràcticament no existia.  La població havia declinat força  els repetits atacs exteriors de musulmans i normands havien deixat les Balears gairebé despoblades.

×