SlideShare a Scribd company logo
1 of 102
Download to read offline
LES ILLES BALEARS DURANT L’ANTIGUITAT
                            TARDANA
1.   Introducció
2.   Cristians i Jueus a les Illes Balears
3.   La invasió dels vàndals
4.   L’expansió occidental de Bizanci
5.   Les primeres incursions musulmanes a les Illes Balears

ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ
1. INTRODUCCIÓ

   Un dels fets més importants de la romanització
     expansió cristianisme:
     IllesBalears  propagació cristianisme per la
      visita de soldats + comerciants + viatgers.
        1rs nuclis convertits al cristianisme  costaners 
         posteriorment també els nuclis de l’interior.
        Fonts epigràfiques i restes arqueològiques (Pol·lèntia,
         Palma, Santa Maria i Randa)  constaten l’arribada del
         cristianisme a les Balears.
1. INTRODUCCIÓ

   Caiguda de l’Imperi romà  conseqüència de:
     Lluites internes pel poder
     Crisi social i econòmica

     Forta pressió de les tribus situades més enllà dels
      rius Rin i Danubi:
       A finals del 406 dC  travessaren el Rin i el Danubi per
        el glaçament de les aigües.
1. INTRODUCCIÓ

   Caiguda de l’Imperi Romà d’Occident  inici
    d’una nova etapa històrica = transició del món
    antic a l’edat mitjana.
2. CRISTIANS I JUEUS A LES ILLES BALEARS
2. CRISTIANS I JUEUS A LES ILLES BALEARS

   Imperi romà d’Occident
     desaparició arran de
    les invasions bàrbars
    (visigots, sueus, alans,
    vàndals...).
Les illes balears durant l’antiguitat tardana
Les illes balears durant l’antiguitat tardana
2. CRISTIANS I JUEUS A LES ILLES BALEARS

   Imperi romà d’Orient (Imperi Bizantí)  fou
    capaç de contenir les pressions que exercien
    els pobles bàrbars i es va mantenir fins el
    1453 (pressa de Constantinoble pels turcs
    otomans de Mehmet II):
     Imperi   Bizantí:
        més ric que l’Imperi d’Occident (agricultura, artesania)
        gaudia d’una defensa i administració millors
Les illes balears durant l’antiguitat tardana
2. CRISTIANS I JUEUS A LES ILLES BALEARS
   Illes Balears  conversió al cristianisme possiblement a partir del s.
    III  proves:
       A finals de la dominació romana  hi havia cristians a Mallorca:
            Basílica de sa Carrotja (Porto Cristo):
                  Basílica rectangular de tres naus separades per columnes.
                  Vestíbul on hi havia la piscina baptismal en forma de creu.
                  Estava orientada l’absis cap a llevant.
            Basílica de son Peretó (Manacor):
                  Basílica construïda a finals del s. IV i va subsistí al menys, fins al segle VI  hi ha indicis
                   que fou destruïda (pels vàndals?) i més tard reconstruïda.
                  És un edifici més notable que el de sa Carrotja, així i tot l’estructura és semblant en
                   ambdues.
                  Constava de tres naus separades per pilastres i columnes.
                  Vestíbul amb dues piscines baptismals cruciformes.
                  Trespol  cobert per un mosaic de diferents colors que formaven figures geomètriques.
                  Mosaic-epitafi de Baleria.
       Restes arqueològiques + epigràfiques  sa Pobla, Artà, Alcúdia, Palma i
        Menorca.
2. CRISTIANS I JUEUS A LES ILLES BALEARS

   Segle III:
        Balears  plenament romanitzades.
        Pràcticament havien desaparegut els últims trets de la
         cultura talaiòtica  encara que molts poblats indígenes
         eren habitats (al manco parcialment).
        Pitiüses  llumeneres amb simbologies cristianes 
         prova de la difusió del cristianisme durant l’època de
         l’Imperi romà.
2. CRISTIANS I JUEUS A LES ILLES BALEARS

   Inicis Segle V:
        Pobles germànics envaeixen l’Imperi d’Occident  les
         comunitats cristianes estaven ben arrelades a totes les
         Balears.
        No coneixem els bisbes de Mallorca, però si un de
         Ciutadella de Menorca: el bisbe Sever:
             A principis del s. V va escriure una carta a tota la cristiandat per
              comunicar la conversió dels jueus de Maó al cristianisme en
              ocasió de l’arribada d’unes relíquies del màrtir Sant Esteve.
2. CRISTIANS I JUEUS A LES ILLES BALEARS

   La millor coneguda  comunitat cristiana de
    Menorca  gràcies a l’ENCÍCLICA DEL BISBE
    SEVER: (418 dC) ( A l'Església Catòlica una
    encíclica era una carta circular enviada a totes les
    esglésies d'una zona concreta)
       Menorca  existència d’una comunitat cristiana
        consolidada:
          Dirigida pel bisbe, auxiliat per preveres i diaques.
          Hi havia també  monjos i dones consagrades a la religió,
           amb vot de castedat.
          El bisbe Sever tenia la seu a la ciutat de Iamona (Ciutadella).
2. CRISTIANS I JUEUS A LES ILLES BALEARS

   Encíclica 418  informa que a Magona (Maó)
     hi residia una comunitat jueva ben
    organitzada i que celebrava la seva fe a una
    sinagoga.
     Segons  el Bisbe Sever  amb l’ajuda de les
      relíquies del màrtir Sant Esteve  els cristians
      menorquins convertiren al cristianisme els jueus de
      Magona.
Les illes balears durant l’antiguitat tardana
2. CRISTIANS I JUEUS A LES ILLES BALEARS

   Encíclica del Bisbe Sever:
       És un escrit propagandístic i profètic del que ha de succeir
        arreu del món.
       Posa de manifest la complexa situació política, social,
        religiosa i econòmica de Menorca, amb la bipolaritat (jueus-
        cristians) urbana i religiosa, i de com la comunitat cristiana
        ha pres la iniciativa per acabar amb la situació dual
        (almenys en el camp religiós) ja que els jueus convertits al
        cristianisme continuaren mantenint la seva preeminència
        social i econòmica, i possiblement, el poder polític.
       La carta és un elaborat text teològic i ideològic, on no
        manquen els simbolismes i prodigis, però també la coacció i
        la violència que revelen la prepotència d’un cristianisme
        triomfant característic del Baix Imperi.
2. CRISTIANS I JUEUS A LES ILLES BALEARS

   Paral·lelament a les Balears vivia un important
    pensador cristià  Consenci segons Josep
    Amengual:
     creu   que residia a Menorca
     possiblement fou el redactor material de l’encíclia
      de Sever
     Consensi  mantenia correspondència amb Sant
      Agustí bisbe d’Hipona, al nord d’Àfrica (un dels
      intel·lectuals més importants de l’època).
3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS
3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS
   Vàndals:
       Foren un poble del centre d'Europa, un dels
        poblesindoeuropeus de família germànica, que habitaven les
        regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les
        actuals Alemanya i Polònia).
       Inicis s. V creuà la Gàl·lia i la Península Ibèrica, s'instal·là
        breument a la vall del Guadalquivir, passà l'estret de Gibraltar i,
        comandat per Genseric, creà un regne al nord d'Àfrica, centrat a
        l'actual Tunísia, i que finalment fou destruït pels bizantins el 534.
       L'any 455 els vàndals que havien format un regne en el nord
        d'Àfrica van acabar amb la dominació romana de les nostres illes
        i les van incorporar al nou estat africà.
       La submissió a les directrius de Roma s'havia mantengut prop de
        sis segles, però ara havia arribat al seu final.
Les illes balears durant l’antiguitat tardana
Les illes balears durant l’antiguitat tardana
Les illes balears durant l’antiguitat tardana
Les illes balears durant l’antiguitat tardana
3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS
   VÀNDALS:
     Professaren   l’arrianisme:
       és  un corrent religiós cristià del segle
        IV considerat heretgia pel catolicisme. Es basa en negar
        la divinitat de Jesús com a fill de Déu.
       El principi fonamental de l'arianisme fou l'afirmació de la
        unicitat i de la transcendència de Déu. Per Déu, Ari
        entenia el Pare i, en conseqüència, el Fill
        necessàriament era una criatura de la qual el Pare
        s'havia servit com a instrument per a la creació, puix que
        el món contingent no pot establir contacte directe amb
        Ell.).
3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS
   A pesar de la fama de grans
    destructors i cruels
    perseguidors del
    catolicisme, sembla ser que
    els vàndals, cristians de la
    versió ariana, poc van
    afectar al desenvolupament
    econòmic, social i cultural
    de la majoria de les gents
    de les nostres illes.
3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS
   Els vàndals eren cristians arrians i perseguiren els
    catòlics cruelment:
       No sols la raça i la religió separaven els vàndals
        dominadors dels romans subjugats, sinó també els
        costums i la llengua: una parlaven el gòtic i els altres el
        llatí, però més que tot els dividia l’odi que es
        professaven mútuament:
          Per això  sembla que no hi hagué fusió entre la població
           mallorquina indígena-romana i la vandàlica (probablement
           molt escassa a les illes, limitant-se als funcionaris de
           l’administració).
          No es estrany que hi hagi pocs vestigis de la dominació
           vàndala a Mallorca.
3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS

   Els Vàndals i les Illes Balears:
     Poble vàndal (hàbils navegants) es feren amos i
      senyors de la Mediterrània occidental  capital =
      Cartago:
        Vàndals (Rei Gunderic)  425 arriben a les Balears i les
         saquejaren.
3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS
   VÀNDALS  Genseric 455 tornen a envair les
    Balears i les annexionen al seu regne, juntament a
    les Illes de Còrsega, Sardenya i Sicília:
     Destrucció Pollèntia + Basílica de Son Peretó
      (Manacor)  pogueren coincidir amb aquesta
      ocupació.
     Eivissa  proves clares de destrucció a diferents
      enclaus rurals.
     Escassetat de restes arqueològiques d’aquesta època
       fa pensar que:
         Ocupacióes limità a una reduïda elit dominant
         Comportà una important minva en el nombre de pobladors
Genseric
Les illes balears durant l’antiguitat tardana
3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS

   Persecucions dels vàndals arrians contra els
    seus súbdits catòlics:
     Vàndals  = arrians  els reis vàndals que es
      mostraren més despietats amb els catòlics foren
      Genseric i Hunneric.
     Hunneric  convençut de la ineficàcia de la
      persecució violenta, canvià de tàctica i volia
      aconseguir una apostasia col·lectiva dels bisbes
      catòlics dels seus dominis.
3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS
   Així, segons el cronista Víctor de Vita (autor de la
    principal font de les incursions dels vàndals a la
    Àfrica romana):
       Tres bisbes de les Balears: Helias de Majorica +
        Macàrius de Minorca + Ophil·ló d’Eubso + altres prelats
        catòlics  foren obligats (febrer 484) a anar a Cartago
        per donar raó de la seva fe davant del rei vàndal
        Hunneric:
          Bisbes  presentació per escrit al rei Hunneric una professió
           de fe catòlica  va provocar la irritació del rei  decretà el
           lliurement dels béns dels catòlics als arrians.
          Bisbes  no pogueren retornar i restaren a Cartago.
3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS

   El domini vàndal de les nostres illes sols va
    durar prop de vuit dècades, ja que l'any 534
    són novament conquerides, en aquesta ocasió
    per l'Imperi bizantí, estat hereu de l'Imperi
    romà d'Orient.
3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS

   533 els bizantins havien conquerit Cartago i
    exterminat la monarquia vàndala.
     Sembla   que llavors les Balears i les Pitiüses van
      passar a formar part de la província Mauritània II,
      amb capital a Septem (actual Ceuta).
     Tot indica que també van continuar mantenint la
      seva importància en les rutes comercials, sobretot
      com pont entre les penínsules Itàlica i Ibèrica,
      ambdues parcialment dominades per Bizanci.
3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS
   A partir del segle VII dC, una vegada que els
    bizantins són expulsats de la Península Ibèrica i,
    sobretot, una vegada que els musulmans irrompen
    en el Mediterrani, la presència bizantina i el seu
    domini van quedar bastant diluïts.
     Des d'aquest moment s'iniciarà una etapa
      pràcticament d'autarquia i d'aïllament, en la qual les
      autoritats illenques adquiriran un major protagonisme.
     A principis del segle següent —el 707 es produeix la
      primera expedició musulmana a les Illes—, aquestes
      van començar a entrar dins l'òrbita del món islàmic,
      però no serien conquerides fins el 902-903 d C.
Les illes balears durant l’antiguitat tardana
Les illes balears durant l’antiguitat tardana
3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS
   Aquesta etapa que va des del segle V fins al X ha
    estat denominada com «segles foscs», a causa
    que molt poc sabem sobre el que va succeir a les
    nostres illes. Les referències literàries d'aquesta
    època són escasses i la informació sol ser molt
    minsa.
       L’extraordinària excepció és la documentació
        corresponent a l'inici del segle V que ens ha arribat
        gràcies a la carta encíclica del bisbe Sever de Menorca
        i a la correspondència de l'escriptor cristià Consenci,
        resident també en aquesta illa.
4. L’EXPANSIÓ OCCIDENTAL DE BIZANCI
4. L’EXPANSIÓ OCCIDENTAL DE BIZANCI

   Imperi romà d’Orient (Imperi bizantí o Bizanci)
     governat des de Constantinoble:
     Se  va anar recuperant  intent de restauració de
      l’Imperi romà en la seva plenitud.
4. L’EXPANSIÓ OCCIDENTAL DE BIZANCI

   Durant el regnat de Justinià (527-565):
     S’aconsegueix  posar fi a la guerra amb els perses.
     Així Bizanci  va poder portar el pes del seu exèrcit
      cap a la conquesta dels antics territoris que
      formaven l’Imperi romà d’Occident:
        Aquestaempresa militar  possible gràcies a alguns
        generals de l’exèrcit de Justinià I  Belisari + Narsès +
        Joan Troglita.
L’emperador   El general
   Justinià    Belisari
4. L’EXPANSIÓ OCCIDENTAL DE BIZANCI
   BIZANCI i les ILLES BALEARS:
       Entre els segles V i principis del segle VI  Illes Balears
        sota el domini vàndal.
       Emperador Justinià  aprofità les divisions internes dels
        vàndals per enviar un exèrcit a Cartago (comandat pel
        general Belisari).
          Després d’una campanya relativament breu  Belisari conquistà el
           regne vàndal  el nord d’Àfrica quedà incorporat a l’Imperi d’Orient.
          Paral·lelament que Belisari derrotava els vàndals  Apol·linar  al
           534 s’apoderà de les illes Balears  hi romangué com a
           governador.
          Des de 534  a poc a poc tot el nord d’Àfrica, les Illes de Sardenya i
           Sicília, la península Itàlica, les Balears i el llevant de la península
           Ibèrica  quedaren sota el domini bizantí.
4. L’EXPANSIÓ OCCIDENTAL DE BIZANCI
   Conquesta de les illes Balears per Bizanci  va permetre el
    desenvolupament del culte catòlic sense traves:
       Testimonis  nombroses basíliques paleocristianes a Menorca i
        Mallorca, del segle VI  mostres important de l’art paleocristià:
            Basílica de Son Fiol a Santa Maria del Camí  tres naus amb un
             paviment format per un mosaic de marbre.
            Basílica de Son Peretó a Manacor.
            Basílica de Son Bou a Alaior.
                  Cronologia: finals del segle IV o començaments del segle V.
                  Edifici de planta rectangular, amb vestíbul o nàrtex, tres naus separades per
                   columnes, capçalera tripartida i absis semicircular.
            Basílica del Molinet des Cap des Port a Fornells, es Mercadal.
            Basíliques de l’Illa del Rei, Illa d’en Colom i es Fornàs de Torelló (Maó).
4. L’EXPANSIÓ OCCIDENTAL DE BIZANCI

   Eivissa  arqueologia apunta cap a una
    recuperació de les activitats agràries:
     Algunes   explotacions foren abandonades al llarg de
      l’ocupació vàndala  es tornen a posar en
      funcionament  encara que no arribaren al mateix
      nivell d’abans.
4. L’EXPANSIÓ OCCIDENTAL DE BIZANCI

   DECADÈNCIA DEL PODER BIZANTÍ A LA
    MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL:
       Segle VII  península ibèrica dividida en dues parts:
          Nord  i el centre  sota el poder visigot.
          Sud i part del llevant  sota el poder de Bizanci.

       Dos reis visigots  Sisebut + Suíntila  lluitaren per
        tal d’alliberar els territoris peninsulars en poder de
        Bizanci:
          629 ho aconseguiren  des d’aleshores la península Ibèrica
          restà sota l’hegemonia visigoda.
Son Peretó
4. L’EXPANSIÓ OCCIDENTAL DE BIZANCI
   També en el s. VII  bizantins comandats per
   Gregori (governador militar de Cartago)  derrotats
   pels musulmans en la batalla de Subeitala (647) al
   nord d’Àfrica  aquest fet provoca:
     Gran   nombre d’habitants del nord d’Àfrica 
      s’espargiren per altres territoris  alguns d’ells a les
      Illes Balears.
   Caiguda
          definitiva de Cartago en mans dels
   musulmans  es produeix al 698.
4. L’EXPANSIÓ OCCIDENTAL DE BIZANCI

   Segle VIII:
    A  mesura que Bizanci anava perdent territoris de la
      Mediterrània occidental a favors dels musulmans.
     Les Illes Balears també quedaven cada cop més
      aïllades i independitzades de l’Imperi bizantí 
      encara que conservaven les institucions
      administrativomilitars d’arrels bizantines.
BASÍLICA DE SON PERETÓ (MANACOR)
BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ

 Introducció:
 El jaciment paleocristià de Son Peretó (Manacor):
       és una de les troballes més importants de la Mallorca
        de l'Antiguitat tardana:
          testimoniatge   de la primera arquitectura cristiana mallorquina
          símbol de la implantació del cristianisme a l’illa

          conjunt fonamental per entendre els denominats en la nostra
           historiografia com els "segles foscs" (s. IV fins a la conquesta
           islàmica al s. X) de la història de Mallorca.
BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ

   Conjunt arqueològic de Son Peretó  ocupa
    una extensió de vuit mil metres quadrats i
    consta de:
     una basílica
     un baptisteri

     una necròpolis dels segles V i VI d C
BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ

   L’art paleocristià:
      L'art paleocristià és l’art realitzat per les primeres
       comunitats cristianes que es van expandir per tot l’Imperi
       Romà, que data des del segle III fins a meitat del VIII, pel
       que coincideix paral·lelament amb el final de l'art romà,
       l'apogeu de Bizanci (V-VIII) i el transcurs del preromànic
       (bàrbars).
BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ
   Passa per dues etapes:
       La primera entre els segles III i IV, sent un art clandestí i perseguit
        (es poden destacar els frescos de les catacumbes romanes).

       La segona, l'etapa triomfal, marcat per:
            L'Edicte de Milà (313), promulgat per Constantí, que va permetre la
             llibertat de culte convertint-lo, poc més tard , en el primer emperador
             romà cristià, manant ell mateix construir la primera basílica de Sant
             Pere del Vaticà (320),.
            L'Edicte de Teodosi (392), convertint el cristianisme en la religió oficial
             de l'Imperi. A aquest art ja triomfal pertanyen les grans basíliques,
             mausoleus, baptisteris, sarcòfags escultòrics i mosaics que van establir
             els primers models de representació de la iconografia cristiana, i que
             veim manifestat també a les Illes Balears.
ART DE LA PRIMERA ETAPA (no reconeixement del Cristianisme)
ART DE LA SEGONA ETAPA (reconeixement del Cristianisme)
BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ

   La basílica demostra la poca reticència utilitzant
    les formes (ordres clàssics) i tipologies paganes
    (romanes) per a adaptar-les a les seves
    necessitats.
       El concepte i la funcionalitat del temple cristià són molt
        diferents de la concepció del temple clàssic grec i
        romà.
          El temple clàssic era una petita cambra destinada a la
           representació de la divinitat corresponent.
          En canvi, el temple cristià és fonamentalment un lloc de culte
           i de reunió de la comunitat de fidels, la qual cosa determina la
           necessitat de construir espais amplis i ordenats per al
           desenvolupament de les funcions litúrgiques.
BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ

   Model de basílica cristiana  no podien ser els temples
    pagans  els cristians refusaren tot el que pogués
    recordar el paganisme.
       Cristians prengueren el model per als seus temples de
        l’arquitectura oficial romana, concretament de la basílica:
             edifici que tenia diverses funcions a l’imperi romà però que
             s’adaptava bé tant a:
                  les necessitats funcionals: la reunió comunitària
                  com al simbolisme: (lloc de culte a l’emperador, substituït per la figura de
                   Crist Rei) de l’església cristiana.
       Les basíliques romanes eren, però, molt diferents en forma i
        funció, i el cristianisme no va copiar literalment cap dels
        seus tipus sinó que en va fer una creació nova dins d’una
        tipologia coneguda.
BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ

   Es tria la basílica perquè era un espai ampli apropiat per
    albergar a la comunitat cristiana.
   L'estructura és pràcticament igual que la basílica romana
    (destinada a transaccions comercials i a impartir justícia),
    presentant algunes variacions:
       com la no utilització de voltes per cobrir les naus, sinó que les
        cobertes seran cassetonades, és a dir, de fusta, planes i
        decorades amb cassetons.
       la introducció en algunes basíliques de nau transversal (cos que
        creua la nau longitudinal, cap a l'altar) al·ludint al símbol de la
        creu on va morir Crist.
Basílica romana de Maxenci
BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ
   La tipologia de la basílica cristiana, després d’un període de vacil·lacions i recerques, va
    quedar definida a la primera meitat del segle IV i va presentar una notable uniformitat en tot
    l’àmbit de la cristiandat; l’església cristiana presenta els següents elements:
       L’atri, un pati tancat al qual podien accedir fins i tot els no creients i els aspirants al
         baptisme.
       El nàrtex, o vestíbul, que és un pòrtic o una nau transversal afegida, anterior al recinte
         estrictament sagrat, i des del qual podien seguir la segona part de la Missa (l’Eucaristia)
         els catecúmens o fidels que es preparaven per rebre el baptisme.
       El recinte sagrat, una gran sala longitudinal orientada en direcció oest-est, dividida en un
         nombre senar de naus (una, tres o cinc) separades entre si per arquitraus sobre columnes
         o per arcs de mig punt sobre columnes. La nau central, més ampla i més alta que les
         laterals, s’il·lumina mitjançant les finestres que s’obren a les naus laterals.
       L’absis, és un espai semicircular situat en el costat oposat a la porta, com a culminació de
         l’eix de la nau central. Funcionalment, forma part del presbiteri, la zona reservada als
         sacerdots i on aquestss celebren el sacrifici de la missa. El presbiteri estava separat de la
         nau central per la iconòstasi.
       La pròtesi i el diacònicon eren dues dependències annexes al presbiteri on es recollien les
         ofrenes (diacònicon) i on es feia la benedicció del pa i del vi (pròtesi).
Les illes balears durant l’antiguitat tardana
Les illes balears durant l’antiguitat tardana
BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ

 Entre aquestes basíliques destaquen la de Santa
  Sabina, Sant Pere del Vaticà, San Joan de Laterà,
  Sant Pau extramurs, de Betlem a Jerusalem
  (bressol del cristianisme).
 A les Balears, entre d’altres: la Son Peretó
  (Manacor), de Son Bou (Menorca), etc.
 La majoria d'elles modificades estilísticament a
  través del temps, com la de Sant Pere...
BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ
   Son Peretó:
   Aquesta basílica presenta una estructura de planta
    rectangular, amb tres naus separades per dues fileres de
    columnes que suportarien les respectives arquejades, a més
    de quatre pilars en els extrems.
       La nau central era més ampla que les laterals i es trobava
        rematada per un absis.
       En aquest absis, al que es devia accedir per dos escalons, es va
        recuperar en les antigues excavacions un primitiu altar de pedra,
        que presumiblement devia haver allotjat un reliquiari.
       Les naus laterals acabaven en dos recintes que flanquejaven
        l'absis i sembla ser que van ser incorporats amb posterioritat a la
        primitiva construcció.
Les illes balears durant l’antiguitat tardana
Les illes balears durant l’antiguitat tardana
Les illes balears durant l’antiguitat tardana
BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ

   Precedint el temple es troba un vestíbul o atri de
    planta quadrada, on es va localitzar el nàrtex o
    baptisteri central.
       Com fet excepcional, aquest disposava de dues
        piscines baptismals que encara avui no se sap si es
        van utilitzar simultàniament (la gran per als adults i la
        petita per als nins), o si la gran és més antiga (per al
        ritu baptismal per immersió) i la petita més moderna
        (per al ritu baptismal per aspersió).
          El baptisteri fou una sala de planta rectangular, que segueix
           l'eix de la basílica.
Les illes balears durant l’antiguitat tardana
Les illes balears durant l’antiguitat tardana
Les illes balears durant l’antiguitat tardana
BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ

   Cal assenyalar que el jaciment arqueològic de
    Son Peretó és molt major del que avui dia es
    pot apreciar, ja que la part excavada és molt
    petita en relació al que queda sense excavar.
BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ

   El paviment del temple es trobava cobert per
    un conjunt de mosaics amb motius vegetals i
    geomètrics, amb representacions d'aus,
    sanefes, faixes i cercles enllaçats.
     L'única representació figurativa es trobava en la
      nau central: es tracta probablement d'una escena
      paradisíaca encara que únicament es conserven
      restes de palmeres.
BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ
   Mosaics de la basílica paleocristiana de Son Peretó:
       resenten clares similituds amb altres produccions musivàries de
        l'àrea mediterrània que s'enquadren temporalment a mitjan segle
        VI dC i mostren evidents connexions culturals, tant per la seva
        temàtica com per la seva disposició, amb els centres nord-
        africans.
       Consten de pannells quadrangulars de diferents mesures
        envoltats per sanefes i cadascuna de les catifes està dedicada a
        temes diversos, fruit de la combinació de motius geomètrics i
        vegetals i, en ocasions, amb representacions zoomòrfiques.
       Estilísticament destaquen la seva plenitud i frontalitat, l'absència
        de volums i ombres, l’estilització dels motius vegetals i la
        circumscripció de les figures d'animals en els elements
        geomètrics o florals.
Les illes balears durant l’antiguitat tardana
Les illes balears durant l’antiguitat tardana
BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ



   Entre els altres mosaics sobresurt la làpida sepulcral
    d'una dona anomenada Baleria, que incorpora motius
    de simbologia cristiana com són les aus i les cràteres.
BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ
     Mosaic de na Baleria:
        Lauda  sepulcral, en forma de mosaic, de Balèria, dona de
         Mallorca, morta vers la meitat del segle IV, i a qui algú va
         dedicar un bell mosaic.
        El mosaic (opus tessellatum), es divideix en tres parts, segons
         el model comú al Nord d'Àfrica i a la Península Ibèrica.
             A la part superior hi ha representada una corona amb dos ocells a
              cada banda.
             En la banda central del mosaic hi ha l'epitafi.
                   L'epitafi, en llatí ens diu: BALERIA/ FIDELIS IN/ PACE VIXIT/ANNIS X
                    TRS/ DE HAC VITA/SD II/KAL OCTO  La traducció, aproximadament,
                    ens diria que Balèria, fidel, va viure en pau anys (?), i va sortir
                    d'aquesta vida el dia segon de les calendes d'Octubre.
             A l'inferior, una cràtera i dos cors. Es tracta d'una simbologia
              cristiana molt emprada en la decoració funerària.
             Tot el conjunt està emmarcat per una sanefa de rombs i cercles.
MOSAIC DE NA
BALÈRIA
Les illes balears durant l’antiguitat tardana
Vídeo de la Basílica Paleocristiana de Son Peretó
Vídeo de la Basílica Paleocristiana de Son Peretó
BASÍLICA DE SON BOU (ALAIOR)
BASÍLICA DE SON BOU (ALAIOR)
   Es tracta d'una basílica de tres naus, amb absis central flanquejat per dues
    capelles annexes i precedida d'un nàrtex.
   A la façana occidental s'obren tres portes d'accés, mentre
    en el nàrtex s'obren tres portes que donen pas a cadascuna de les naus.
   L'últim cos central, i més proper a
    l'absis, es troba lleugerament elevat sobre el nivell de les naus i separat de
    la resta de l'església per cancells.
   Les dues capelles annexes al absis no semblen haver tingut un
    altre accés més que el que s'obre cap
    a les naus laterals, i corresponen respectivament a la prothesis, a la banda
    esquerra, i al diakonikon, en el dret.
   La prothesis va servir de baptisteri, tal com ho
    demostra la piscina monolíticacilíndrica trobada en aquest lloc i tallada for
    mant a la part interior un buit de quatre lòbuls.
   Així com el conjunt de l'església es pot datar al
    segle V, la pilabaptismal pertany al segle VI.
Les illes balears durant l’antiguitat tardana
Les illes balears durant l’antiguitat tardana
Les illes balears durant l’antiguitat tardana
Les illes balears durant l’antiguitat tardana
5. LES PRIMERES INCURSIONS MUSULMANES A
                        LES ILLES BALEARS
5. LES PRIMERES INCURSIONS MUSULMANES A
LES ILLES BALEARS
   Fe islàmica (ISLAM) predicada pel profesta
    Mahoma (622-Hègira) havia aconseguit
    d’unificar les tribus del desert d’Aràbia al
    començament del segle VII:
     Després  de la mort de Mahoma (632)  els àrabs
      islamitzats aconseguiren derrotar dos dels més
      grans imperis de l’època:
        El Bizantí
        El Persa
5. LES PRIMERES INCURSIONS MUSULMANES A
LES ILLES BALEARS
   Musulmans  iniciaren una ràpida expansió
    amb la incorporació de:
     Extensos  territoris d’Àsia: Síria, Palestina,
      Mesopotàmia, Iran...
     D’Àfrica: Egipta, Líban i el Magrib.
Les illes balears durant l’antiguitat tardana
5. LES PRIMERES INCURSIONS MUSULMANES A
LES ILLES BALEARS
   Desintegració del poder bizantí a la Mediterrània
    occidental  va deixar les Balears a la mercè de
    les incursions musulmanes:
       1a expedició contra les Balears  707 dirigida per Abd
        Al·lah (fill del governador musulmà del nord d’Àfrica,
        Mussa).
          Mussa   + Tariq  envaïren la península ibèrica + derrotaren
           els visigots a la batalla de Guadalete (711).
          En pocs anys  ocuparen gairebé tota la Península (nuclis de
           resistència: muntanyes cantàbriques i als Pirineus).
Les illes balears durant l’antiguitat tardana
5. LES PRIMERES INCURSIONS MUSULMANES A
LES ILLES BALEARS
   ILLES BALEARS  no foren ocupades  els
    seus habitants de religió cristiana continuaren
    vivint de manera més o menys independent:
     Entorn 800  pobladors de les Illes demanaren
      ajuda a Carlemany (emperador dels francs) 
      perquè eren amenaçats pels sarraïns:
        No se sap si els francs ajudaren a les Balears.
        Queda descartat que les Illes Balears quedassin
         vinculades a l’Imperi franc.
5. LES PRIMERES INCURSIONS MUSULMANES A
LES ILLES BALEARS
   Balears durant el s. IX  novament atacades
    pels musulmans i normands:
     Normands   (víkings)  arribaren en les seves
      incursions fins a la Mediterrània.
     859 saquejaren les Balears.

     848 les Balears  objecte d’un atac de l’emir de
      Còrdova Abd al-Rahman  després que els illencs
      haguessin trencat un tractat amb els musulmans.
5. LES PRIMERES INCURSIONS MUSULMANES A
LES ILLES BALEARS
   A finals del segle IX  les Balears es trobaven
    en una situació molt precària:
        La  vida urbana havia desaparegut.
        El comerç pràcticament no existia.

        La població havia declinat força  els repetits atacs
         exteriors de musulmans i normands havien deixat les
         Balears gairebé despoblades.
Les illes balears durant l’antiguitat tardana

More Related Content

What's hot (20)

TEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICA
TEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICATEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICA
TEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICA
 
Romànic
RomànicRomànic
Romànic
 
Imperi bizantí
Imperi bizantíImperi bizantí
Imperi bizantí
 
3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.
 
Civilització Romana
Civilització RomanaCivilització Romana
Civilització Romana
 
AL ANDALUS
AL ANDALUSAL ANDALUS
AL ANDALUS
 
Els regnes cristians peninsulars
Els regnes cristians peninsularsEls regnes cristians peninsulars
Els regnes cristians peninsulars
 
4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya
 
ART BIZANTÍ
ART BIZANTÍART BIZANTÍ
ART BIZANTÍ
 
T3 Regnes Cristians
T3 Regnes CristiansT3 Regnes Cristians
T3 Regnes Cristians
 
TEMA 2.B. HISTÒRIA ESPANYA. REGNES CRISTIANS
TEMA 2.B. HISTÒRIA ESPANYA. REGNES CRISTIANSTEMA 2.B. HISTÒRIA ESPANYA. REGNES CRISTIANS
TEMA 2.B. HISTÒRIA ESPANYA. REGNES CRISTIANS
 
T1 Fragmentació del món antic
T1 Fragmentació del món anticT1 Fragmentació del món antic
T1 Fragmentació del món antic
 
Art gòtic
Art gòticArt gòtic
Art gòtic
 
L'època dels Habsburgs
L'època dels HabsburgsL'època dels Habsburgs
L'època dels Habsburgs
 
TEMA 3.B. DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS
TEMA 3.B. DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICSTEMA 3.B. DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS
TEMA 3.B. DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS
 
Arquitectura Gòtica
Arquitectura GòticaArquitectura Gòtica
Arquitectura Gòtica
 
L’art romànic 2eso
L’art romànic 2esoL’art romànic 2eso
L’art romànic 2eso
 
Tema 3. La caiguda de Roma i l’evolució posterior del territori de l’Imperi
Tema 3. La caiguda de Roma i l’evolució posterior del territori de l’ImperiTema 3. La caiguda de Roma i l’evolució posterior del territori de l’Imperi
Tema 3. La caiguda de Roma i l’evolució posterior del territori de l’Imperi
 
Art renaixement introducció
Art renaixement introduccióArt renaixement introducció
Art renaixement introducció
 
Art Gòtic
Art GòticArt Gòtic
Art Gòtic
 

Viewers also liked

TEMA 1.A. HISTÒRIA ESPANYA. PREROMANS
TEMA 1.A. HISTÒRIA ESPANYA. PREROMANSTEMA 1.A. HISTÒRIA ESPANYA. PREROMANS
TEMA 1.A. HISTÒRIA ESPANYA. PREROMANSAssumpció Granero
 
Diversificacionne
DiversificacionneDiversificacionne
Diversificacionnefelipis
 
Imagen Y Posicionamiento El Mercurio Antofagasta
Imagen Y Posicionamiento El Mercurio   AntofagastaImagen Y Posicionamiento El Mercurio   Antofagasta
Imagen Y Posicionamiento El Mercurio Antofagastamatildebaeza
 
La Escuela
La EscuelaLa Escuela
La Escuelasruibal
 
Meditemos Juntos Frase De San Juan Bosco
Meditemos Juntos Frase De San Juan BoscoMeditemos Juntos Frase De San Juan Bosco
Meditemos Juntos Frase De San Juan Boscounemi
 
Gep Eq2 T10 Presentacion Ms Proyect
Gep Eq2 T10 Presentacion Ms ProyectGep Eq2 T10 Presentacion Ms Proyect
Gep Eq2 T10 Presentacion Ms ProyectAngie Vargas Lara
 
Leccion-1-4Q_Un orden nuevo_Sef
Leccion-1-4Q_Un orden nuevo_SefLeccion-1-4Q_Un orden nuevo_Sef
Leccion-1-4Q_Un orden nuevo_SefSamy
 
Coca Cola vs SuaviCola
Coca Cola vs SuaviColaCoca Cola vs SuaviCola
Coca Cola vs SuaviColaGino Paz
 
Concurso De FotografíAaNormalizacióN
Concurso De FotografíAaNormalizacióNConcurso De FotografíAaNormalizacióN
Concurso De FotografíAaNormalizacióNfernanesquio
 
Analítica web - Módulo del curso de marketing digital - Octubre 2012
Analítica web - Módulo del curso de marketing digital - Octubre 2012Analítica web - Módulo del curso de marketing digital - Octubre 2012
Analítica web - Módulo del curso de marketing digital - Octubre 2012Fermín Palacios
 
MS-PROJECT GRUPO 5
MS-PROJECT GRUPO 5MS-PROJECT GRUPO 5
MS-PROJECT GRUPO 5raps483
 
Un revisión crítica al Argumento end-to-end.
Un revisión crítica al Argumento end-to-end.Un revisión crítica al Argumento end-to-end.
Un revisión crítica al Argumento end-to-end.Danny Guamán
 
Recursos humanos de www.espacioblog.com/puestos
Recursos humanos de www.espacioblog.com/puestosRecursos humanos de www.espacioblog.com/puestos
Recursos humanos de www.espacioblog.com/puestosChristian Rosado
 
Presentacion1
Presentacion1Presentacion1
Presentacion1VIDAL QR
 

Viewers also liked (20)

Els ibers
Els ibersEls ibers
Els ibers
 
TEMA 1.A. HISTÒRIA ESPANYA. PREROMANS
TEMA 1.A. HISTÒRIA ESPANYA. PREROMANSTEMA 1.A. HISTÒRIA ESPANYA. PREROMANS
TEMA 1.A. HISTÒRIA ESPANYA. PREROMANS
 
Diversificacionne
DiversificacionneDiversificacionne
Diversificacionne
 
Web
WebWeb
Web
 
Imagen Y Posicionamiento El Mercurio Antofagasta
Imagen Y Posicionamiento El Mercurio   AntofagastaImagen Y Posicionamiento El Mercurio   Antofagasta
Imagen Y Posicionamiento El Mercurio Antofagasta
 
Las Conductas
Las ConductasLas Conductas
Las Conductas
 
La Escuela
La EscuelaLa Escuela
La Escuela
 
Meditemos Juntos Frase De San Juan Bosco
Meditemos Juntos Frase De San Juan BoscoMeditemos Juntos Frase De San Juan Bosco
Meditemos Juntos Frase De San Juan Bosco
 
Gep Eq2 T10 Presentacion Ms Proyect
Gep Eq2 T10 Presentacion Ms ProyectGep Eq2 T10 Presentacion Ms Proyect
Gep Eq2 T10 Presentacion Ms Proyect
 
Practica Micologia Renovada
Practica Micologia RenovadaPractica Micologia Renovada
Practica Micologia Renovada
 
La Calle Es Tuya222
La Calle Es Tuya222La Calle Es Tuya222
La Calle Es Tuya222
 
Leccion-1-4Q_Un orden nuevo_Sef
Leccion-1-4Q_Un orden nuevo_SefLeccion-1-4Q_Un orden nuevo_Sef
Leccion-1-4Q_Un orden nuevo_Sef
 
Coca Cola vs SuaviCola
Coca Cola vs SuaviColaCoca Cola vs SuaviCola
Coca Cola vs SuaviCola
 
Concurso De FotografíAaNormalizacióN
Concurso De FotografíAaNormalizacióNConcurso De FotografíAaNormalizacióN
Concurso De FotografíAaNormalizacióN
 
Analítica web - Módulo del curso de marketing digital - Octubre 2012
Analítica web - Módulo del curso de marketing digital - Octubre 2012Analítica web - Módulo del curso de marketing digital - Octubre 2012
Analítica web - Módulo del curso de marketing digital - Octubre 2012
 
MS-PROJECT GRUPO 5
MS-PROJECT GRUPO 5MS-PROJECT GRUPO 5
MS-PROJECT GRUPO 5
 
Un revisión crítica al Argumento end-to-end.
Un revisión crítica al Argumento end-to-end.Un revisión crítica al Argumento end-to-end.
Un revisión crítica al Argumento end-to-end.
 
Recursos humanos de www.espacioblog.com/puestos
Recursos humanos de www.espacioblog.com/puestosRecursos humanos de www.espacioblog.com/puestos
Recursos humanos de www.espacioblog.com/puestos
 
Presentacion1
Presentacion1Presentacion1
Presentacion1
 
Cultura china
Cultura chinaCultura china
Cultura china
 

Similar to Les illes balears durant l’antiguitat tardana

L'inici de l'Edat Mitjana
L'inici de l'Edat MitjanaL'inici de l'Edat Mitjana
L'inici de l'Edat Mitjana2nESO
 
Edat mitjana
Edat mitjanaEdat mitjana
Edat mitjanaivcs
 
Mitjana laia janet sebastià
Mitjana laia janet sebastiàMitjana laia janet sebastià
Mitjana laia janet sebastiàcarme tribo berga
 
Tema 11 regnes cristians peninsulars (2º)
Tema 11 regnes cristians peninsulars (2º)Tema 11 regnes cristians peninsulars (2º)
Tema 11 regnes cristians peninsulars (2º)Txema Gs
 
Edat Mitjana 6è B
Edat Mitjana 6è BEdat Mitjana 6è B
Edat Mitjana 6è B6sise
 
Tema 11 regnes cristians peninsulars (2º)
Tema 11 regnes cristians peninsulars (2º)Tema 11 regnes cristians peninsulars (2º)
Tema 11 regnes cristians peninsulars (2º)Txema Gs
 
Quadern història-2013-2014
Quadern història-2013-2014Quadern història-2013-2014
Quadern història-2013-2014Balearik 1315
 
Tema 9 l'edat mitjana
Tema 9 l'edat mitjanaTema 9 l'edat mitjana
Tema 9 l'edat mitjanamflore22
 
Art romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesArt romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesJulia Valera
 
ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ
ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ
ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓAssumpció Granero
 
Els àrabs mai no tornaran a Catalunya
Els àrabs mai no tornaran  a CatalunyaEls àrabs mai no tornaran  a Catalunya
Els àrabs mai no tornaran a CatalunyaOng Provalores
 
L'edat mitjana 2n ESO-adaptació de textos i activitats.
L'edat mitjana 2n ESO-adaptació de textos i activitats.L'edat mitjana 2n ESO-adaptació de textos i activitats.
L'edat mitjana 2n ESO-adaptació de textos i activitats.Rocio Avila
 
Adaptació edat mitjana(2eso).ppt
Adaptació edat mitjana(2eso).pptAdaptació edat mitjana(2eso).ppt
Adaptació edat mitjana(2eso).pptMAICA CIMA
 
Adaptació edat mitjana(eso).ppt
Adaptació edat mitjana(eso).pptAdaptació edat mitjana(eso).ppt
Adaptació edat mitjana(eso).pptMAICA CIMA
 
Literatura. Edat Mitjana
Literatura.  Edat MitjanaLiteratura.  Edat Mitjana
Literatura. Edat Mitjanamsimo6
 

Similar to Les illes balears durant l’antiguitat tardana (20)

L'inici de l'Edat Mitjana
L'inici de l'Edat MitjanaL'inici de l'Edat Mitjana
L'inici de l'Edat Mitjana
 
Edat mitjana
Edat mitjanaEdat mitjana
Edat mitjana
 
Edat mitjana
Edat mitjanaEdat mitjana
Edat mitjana
 
Mitjana laia janet sebastià
Mitjana laia janet sebastiàMitjana laia janet sebastià
Mitjana laia janet sebastià
 
POWER EDAT MITJANA 6è A
POWER EDAT MITJANA 6è APOWER EDAT MITJANA 6è A
POWER EDAT MITJANA 6è A
 
Tema 11 regnes cristians peninsulars (2º)
Tema 11 regnes cristians peninsulars (2º)Tema 11 regnes cristians peninsulars (2º)
Tema 11 regnes cristians peninsulars (2º)
 
Edat Mitjana 6è B
Edat Mitjana 6è BEdat Mitjana 6è B
Edat Mitjana 6è B
 
Tema 11 regnes cristians peninsulars (2º)
Tema 11 regnes cristians peninsulars (2º)Tema 11 regnes cristians peninsulars (2º)
Tema 11 regnes cristians peninsulars (2º)
 
Quadern història-2013-2014
Quadern història-2013-2014Quadern història-2013-2014
Quadern història-2013-2014
 
Tema 9 l'edat mitjana
Tema 9 l'edat mitjanaTema 9 l'edat mitjana
Tema 9 l'edat mitjana
 
Jordiperramon pràctica4
Jordiperramon pràctica4Jordiperramon pràctica4
Jordiperramon pràctica4
 
Treballfinal
TreballfinalTreballfinal
Treballfinal
 
Art romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesArt romànic context i característiques
Art romànic context i característiques
 
ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ
ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ
ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ
 
Els àrabs mai no tornaran a Catalunya
Els àrabs mai no tornaran  a CatalunyaEls àrabs mai no tornaran  a Catalunya
Els àrabs mai no tornaran a Catalunya
 
L'edat mitjana 2n ESO-adaptació de textos i activitats.
L'edat mitjana 2n ESO-adaptació de textos i activitats.L'edat mitjana 2n ESO-adaptació de textos i activitats.
L'edat mitjana 2n ESO-adaptació de textos i activitats.
 
Adaptació edat mitjana(2eso).ppt
Adaptació edat mitjana(2eso).pptAdaptació edat mitjana(2eso).ppt
Adaptació edat mitjana(2eso).ppt
 
Adaptació edat mitjana(eso).ppt
Adaptació edat mitjana(eso).pptAdaptació edat mitjana(eso).ppt
Adaptació edat mitjana(eso).ppt
 
Literatura. Edat Mitjana
Literatura.  Edat MitjanaLiteratura.  Edat Mitjana
Literatura. Edat Mitjana
 
Pdf 2
Pdf 2Pdf 2
Pdf 2
 

More from amelisgalmes

El quadern de classe modificat
El quadern de classe modificatEl quadern de classe modificat
El quadern de classe modificatamelisgalmes
 
Josefina i nerea l’agricultura, la ramaderia i la pesca nerea y josefina
Josefina i nerea l’agricultura, la ramaderia i la pesca nerea y josefinaJosefina i nerea l’agricultura, la ramaderia i la pesca nerea y josefina
Josefina i nerea l’agricultura, la ramaderia i la pesca nerea y josefinaamelisgalmes
 
Les fonts d'energia q r
Les fonts d'energia q rLes fonts d'energia q r
Les fonts d'energia q ramelisgalmes
 
Regne mallorca ppt
Regne mallorca pptRegne mallorca ppt
Regne mallorca pptamelisgalmes
 
Sistemes econòmics
Sistemes econòmicsSistemes econòmics
Sistemes econòmicsamelisgalmes
 
Activitat 33 pàg 114
Activitat 33 pàg 114Activitat 33 pàg 114
Activitat 33 pàg 114amelisgalmes
 
Els regnes cristians hispànics power point
Els regnes cristians hispànics power pointEls regnes cristians hispànics power point
Els regnes cristians hispànics power pointamelisgalmes
 
Activitats estatut d'autonomia ib 2007
Activitats estatut d'autonomia ib 2007Activitats estatut d'autonomia ib 2007
Activitats estatut d'autonomia ib 2007amelisgalmes
 
Activitats constitució espanyola 78
Activitats constitució espanyola 78Activitats constitució espanyola 78
Activitats constitució espanyola 78amelisgalmes
 
Activitat institucions ue
Activitat institucions ueActivitat institucions ue
Activitat institucions ueamelisgalmes
 
Ciéncies sociaaaaaaaaals nerea rodríguez i josefina pilloneto
Ciéncies sociaaaaaaaaals nerea rodríguez i josefina pillonetoCiéncies sociaaaaaaaaals nerea rodríguez i josefina pilloneto
Ciéncies sociaaaaaaaaals nerea rodríguez i josefina pillonetoamelisgalmes
 
Powerpoint socials gustavo cobelo
Powerpoint socials gustavo cobeloPowerpoint socials gustavo cobelo
Powerpoint socials gustavo cobeloamelisgalmes
 
Vocabulari unitat didàctica 4 solucionari
Vocabulari unitat didàctica 4 solucionariVocabulari unitat didàctica 4 solucionari
Vocabulari unitat didàctica 4 solucionariamelisgalmes
 
Treball social 2 cati alva
Treball social 2 cati alvaTreball social 2 cati alva
Treball social 2 cati alvaamelisgalmes
 
Trabajo sociales alex gaviria
Trabajo sociales alex gaviriaTrabajo sociales alex gaviria
Trabajo sociales alex gaviriaamelisgalmes
 
Sociales trabajo josefina pilloneto i nerea
Sociales trabajo josefina pilloneto i nereaSociales trabajo josefina pilloneto i nerea
Sociales trabajo josefina pilloneto i nereaamelisgalmes
 

More from amelisgalmes (20)

El quadern de classe modificat
El quadern de classe modificatEl quadern de classe modificat
El quadern de classe modificat
 
Josefina i nerea l’agricultura, la ramaderia i la pesca nerea y josefina
Josefina i nerea l’agricultura, la ramaderia i la pesca nerea y josefinaJosefina i nerea l’agricultura, la ramaderia i la pesca nerea y josefina
Josefina i nerea l’agricultura, la ramaderia i la pesca nerea y josefina
 
Les fonts d'energia q r
Les fonts d'energia q rLes fonts d'energia q r
Les fonts d'energia q r
 
Regne mallorca ppt
Regne mallorca pptRegne mallorca ppt
Regne mallorca ppt
 
Sistemes econòmics
Sistemes econòmicsSistemes econòmics
Sistemes econòmics
 
Activitat 33 pàg 114
Activitat 33 pàg 114Activitat 33 pàg 114
Activitat 33 pàg 114
 
Els regnes cristians hispànics power point
Els regnes cristians hispànics power pointEls regnes cristians hispànics power point
Els regnes cristians hispànics power point
 
Activitats estatut d'autonomia ib 2007
Activitats estatut d'autonomia ib 2007Activitats estatut d'autonomia ib 2007
Activitats estatut d'autonomia ib 2007
 
Estatut2007
Estatut2007Estatut2007
Estatut2007
 
Constitucio
ConstitucioConstitucio
Constitucio
 
Activitats constitució espanyola 78
Activitats constitució espanyola 78Activitats constitució espanyola 78
Activitats constitució espanyola 78
 
Al andalus
Al andalusAl andalus
Al andalus
 
Activitat institucions ue
Activitat institucions ueActivitat institucions ue
Activitat institucions ue
 
2006 es
2006 es2006 es
2006 es
 
Ciéncies sociaaaaaaaaals nerea rodríguez i josefina pilloneto
Ciéncies sociaaaaaaaaals nerea rodríguez i josefina pillonetoCiéncies sociaaaaaaaaals nerea rodríguez i josefina pilloneto
Ciéncies sociaaaaaaaaals nerea rodríguez i josefina pilloneto
 
Powerpoint socials gustavo cobelo
Powerpoint socials gustavo cobeloPowerpoint socials gustavo cobelo
Powerpoint socials gustavo cobelo
 
Vocabulari unitat didàctica 4 solucionari
Vocabulari unitat didàctica 4 solucionariVocabulari unitat didàctica 4 solucionari
Vocabulari unitat didàctica 4 solucionari
 
Treball social 2 cati alva
Treball social 2 cati alvaTreball social 2 cati alva
Treball social 2 cati alva
 
Trabajo sociales alex gaviria
Trabajo sociales alex gaviriaTrabajo sociales alex gaviria
Trabajo sociales alex gaviria
 
Sociales trabajo josefina pilloneto i nerea
Sociales trabajo josefina pilloneto i nereaSociales trabajo josefina pilloneto i nerea
Sociales trabajo josefina pilloneto i nerea
 

Les illes balears durant l’antiguitat tardana

  • 1. LES ILLES BALEARS DURANT L’ANTIGUITAT TARDANA
  • 2. 1. Introducció 2. Cristians i Jueus a les Illes Balears 3. La invasió dels vàndals 4. L’expansió occidental de Bizanci 5. Les primeres incursions musulmanes a les Illes Balears ÍNDEX
  • 4. 1. INTRODUCCIÓ  Un dels fets més importants de la romanització  expansió cristianisme:  IllesBalears  propagació cristianisme per la visita de soldats + comerciants + viatgers.  1rs nuclis convertits al cristianisme  costaners  posteriorment també els nuclis de l’interior.  Fonts epigràfiques i restes arqueològiques (Pol·lèntia, Palma, Santa Maria i Randa)  constaten l’arribada del cristianisme a les Balears.
  • 5. 1. INTRODUCCIÓ  Caiguda de l’Imperi romà  conseqüència de:  Lluites internes pel poder  Crisi social i econòmica  Forta pressió de les tribus situades més enllà dels rius Rin i Danubi: A finals del 406 dC  travessaren el Rin i el Danubi per el glaçament de les aigües.
  • 6. 1. INTRODUCCIÓ  Caiguda de l’Imperi Romà d’Occident  inici d’una nova etapa històrica = transició del món antic a l’edat mitjana.
  • 7. 2. CRISTIANS I JUEUS A LES ILLES BALEARS
  • 8. 2. CRISTIANS I JUEUS A LES ILLES BALEARS  Imperi romà d’Occident  desaparició arran de les invasions bàrbars (visigots, sueus, alans, vàndals...).
  • 11. 2. CRISTIANS I JUEUS A LES ILLES BALEARS  Imperi romà d’Orient (Imperi Bizantí)  fou capaç de contenir les pressions que exercien els pobles bàrbars i es va mantenir fins el 1453 (pressa de Constantinoble pels turcs otomans de Mehmet II):  Imperi Bizantí:  més ric que l’Imperi d’Occident (agricultura, artesania)  gaudia d’una defensa i administració millors
  • 13. 2. CRISTIANS I JUEUS A LES ILLES BALEARS  Illes Balears  conversió al cristianisme possiblement a partir del s. III  proves:  A finals de la dominació romana  hi havia cristians a Mallorca:  Basílica de sa Carrotja (Porto Cristo):  Basílica rectangular de tres naus separades per columnes.  Vestíbul on hi havia la piscina baptismal en forma de creu.  Estava orientada l’absis cap a llevant.  Basílica de son Peretó (Manacor):  Basílica construïda a finals del s. IV i va subsistí al menys, fins al segle VI  hi ha indicis que fou destruïda (pels vàndals?) i més tard reconstruïda.  És un edifici més notable que el de sa Carrotja, així i tot l’estructura és semblant en ambdues.  Constava de tres naus separades per pilastres i columnes.  Vestíbul amb dues piscines baptismals cruciformes.  Trespol  cobert per un mosaic de diferents colors que formaven figures geomètriques.  Mosaic-epitafi de Baleria.  Restes arqueològiques + epigràfiques  sa Pobla, Artà, Alcúdia, Palma i Menorca.
  • 14. 2. CRISTIANS I JUEUS A LES ILLES BALEARS  Segle III:  Balears plenament romanitzades.  Pràcticament havien desaparegut els últims trets de la cultura talaiòtica  encara que molts poblats indígenes eren habitats (al manco parcialment).  Pitiüses  llumeneres amb simbologies cristianes  prova de la difusió del cristianisme durant l’època de l’Imperi romà.
  • 15. 2. CRISTIANS I JUEUS A LES ILLES BALEARS  Inicis Segle V:  Pobles germànics envaeixen l’Imperi d’Occident  les comunitats cristianes estaven ben arrelades a totes les Balears.  No coneixem els bisbes de Mallorca, però si un de Ciutadella de Menorca: el bisbe Sever:  A principis del s. V va escriure una carta a tota la cristiandat per comunicar la conversió dels jueus de Maó al cristianisme en ocasió de l’arribada d’unes relíquies del màrtir Sant Esteve.
  • 16. 2. CRISTIANS I JUEUS A LES ILLES BALEARS  La millor coneguda  comunitat cristiana de Menorca  gràcies a l’ENCÍCLICA DEL BISBE SEVER: (418 dC) ( A l'Església Catòlica una encíclica era una carta circular enviada a totes les esglésies d'una zona concreta)  Menorca  existència d’una comunitat cristiana consolidada:  Dirigida pel bisbe, auxiliat per preveres i diaques.  Hi havia també  monjos i dones consagrades a la religió, amb vot de castedat.  El bisbe Sever tenia la seu a la ciutat de Iamona (Ciutadella).
  • 17. 2. CRISTIANS I JUEUS A LES ILLES BALEARS  Encíclica 418  informa que a Magona (Maó)  hi residia una comunitat jueva ben organitzada i que celebrava la seva fe a una sinagoga.  Segons el Bisbe Sever  amb l’ajuda de les relíquies del màrtir Sant Esteve  els cristians menorquins convertiren al cristianisme els jueus de Magona.
  • 19. 2. CRISTIANS I JUEUS A LES ILLES BALEARS  Encíclica del Bisbe Sever:  És un escrit propagandístic i profètic del que ha de succeir arreu del món.  Posa de manifest la complexa situació política, social, religiosa i econòmica de Menorca, amb la bipolaritat (jueus- cristians) urbana i religiosa, i de com la comunitat cristiana ha pres la iniciativa per acabar amb la situació dual (almenys en el camp religiós) ja que els jueus convertits al cristianisme continuaren mantenint la seva preeminència social i econòmica, i possiblement, el poder polític.  La carta és un elaborat text teològic i ideològic, on no manquen els simbolismes i prodigis, però també la coacció i la violència que revelen la prepotència d’un cristianisme triomfant característic del Baix Imperi.
  • 20. 2. CRISTIANS I JUEUS A LES ILLES BALEARS  Paral·lelament a les Balears vivia un important pensador cristià  Consenci segons Josep Amengual:  creu que residia a Menorca  possiblement fou el redactor material de l’encíclia de Sever  Consensi  mantenia correspondència amb Sant Agustí bisbe d’Hipona, al nord d’Àfrica (un dels intel·lectuals més importants de l’època).
  • 21. 3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS
  • 22. 3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS  Vàndals:  Foren un poble del centre d'Europa, un dels poblesindoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).  Inicis s. V creuà la Gàl·lia i la Península Ibèrica, s'instal·là breument a la vall del Guadalquivir, passà l'estret de Gibraltar i, comandat per Genseric, creà un regne al nord d'Àfrica, centrat a l'actual Tunísia, i que finalment fou destruït pels bizantins el 534.  L'any 455 els vàndals que havien format un regne en el nord d'Àfrica van acabar amb la dominació romana de les nostres illes i les van incorporar al nou estat africà.  La submissió a les directrius de Roma s'havia mantengut prop de sis segles, però ara havia arribat al seu final.
  • 27. 3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS  VÀNDALS:  Professaren l’arrianisme:  és un corrent religiós cristià del segle IV considerat heretgia pel catolicisme. Es basa en negar la divinitat de Jesús com a fill de Déu.  El principi fonamental de l'arianisme fou l'afirmació de la unicitat i de la transcendència de Déu. Per Déu, Ari entenia el Pare i, en conseqüència, el Fill necessàriament era una criatura de la qual el Pare s'havia servit com a instrument per a la creació, puix que el món contingent no pot establir contacte directe amb Ell.).
  • 28. 3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS  A pesar de la fama de grans destructors i cruels perseguidors del catolicisme, sembla ser que els vàndals, cristians de la versió ariana, poc van afectar al desenvolupament econòmic, social i cultural de la majoria de les gents de les nostres illes.
  • 29. 3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS  Els vàndals eren cristians arrians i perseguiren els catòlics cruelment:  No sols la raça i la religió separaven els vàndals dominadors dels romans subjugats, sinó també els costums i la llengua: una parlaven el gòtic i els altres el llatí, però més que tot els dividia l’odi que es professaven mútuament:  Per això  sembla que no hi hagué fusió entre la població mallorquina indígena-romana i la vandàlica (probablement molt escassa a les illes, limitant-se als funcionaris de l’administració).  No es estrany que hi hagi pocs vestigis de la dominació vàndala a Mallorca.
  • 30. 3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS  Els Vàndals i les Illes Balears:  Poble vàndal (hàbils navegants) es feren amos i senyors de la Mediterrània occidental  capital = Cartago:  Vàndals (Rei Gunderic)  425 arriben a les Balears i les saquejaren.
  • 31. 3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS  VÀNDALS  Genseric 455 tornen a envair les Balears i les annexionen al seu regne, juntament a les Illes de Còrsega, Sardenya i Sicília:  Destrucció Pollèntia + Basílica de Son Peretó (Manacor)  pogueren coincidir amb aquesta ocupació.  Eivissa  proves clares de destrucció a diferents enclaus rurals.  Escassetat de restes arqueològiques d’aquesta època  fa pensar que:  Ocupacióes limità a una reduïda elit dominant  Comportà una important minva en el nombre de pobladors
  • 34. 3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS  Persecucions dels vàndals arrians contra els seus súbdits catòlics:  Vàndals = arrians  els reis vàndals que es mostraren més despietats amb els catòlics foren Genseric i Hunneric.  Hunneric  convençut de la ineficàcia de la persecució violenta, canvià de tàctica i volia aconseguir una apostasia col·lectiva dels bisbes catòlics dels seus dominis.
  • 35. 3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS  Així, segons el cronista Víctor de Vita (autor de la principal font de les incursions dels vàndals a la Àfrica romana):  Tres bisbes de les Balears: Helias de Majorica + Macàrius de Minorca + Ophil·ló d’Eubso + altres prelats catòlics  foren obligats (febrer 484) a anar a Cartago per donar raó de la seva fe davant del rei vàndal Hunneric:  Bisbes  presentació per escrit al rei Hunneric una professió de fe catòlica  va provocar la irritació del rei  decretà el lliurement dels béns dels catòlics als arrians.  Bisbes  no pogueren retornar i restaren a Cartago.
  • 36. 3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS  El domini vàndal de les nostres illes sols va durar prop de vuit dècades, ja que l'any 534 són novament conquerides, en aquesta ocasió per l'Imperi bizantí, estat hereu de l'Imperi romà d'Orient.
  • 37. 3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS  533 els bizantins havien conquerit Cartago i exterminat la monarquia vàndala.  Sembla que llavors les Balears i les Pitiüses van passar a formar part de la província Mauritània II, amb capital a Septem (actual Ceuta).  Tot indica que també van continuar mantenint la seva importància en les rutes comercials, sobretot com pont entre les penínsules Itàlica i Ibèrica, ambdues parcialment dominades per Bizanci.
  • 38. 3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS  A partir del segle VII dC, una vegada que els bizantins són expulsats de la Península Ibèrica i, sobretot, una vegada que els musulmans irrompen en el Mediterrani, la presència bizantina i el seu domini van quedar bastant diluïts.  Des d'aquest moment s'iniciarà una etapa pràcticament d'autarquia i d'aïllament, en la qual les autoritats illenques adquiriran un major protagonisme.  A principis del segle següent —el 707 es produeix la primera expedició musulmana a les Illes—, aquestes van començar a entrar dins l'òrbita del món islàmic, però no serien conquerides fins el 902-903 d C.
  • 41. 3. LA INVASIÓ DELS VÀNDALS  Aquesta etapa que va des del segle V fins al X ha estat denominada com «segles foscs», a causa que molt poc sabem sobre el que va succeir a les nostres illes. Les referències literàries d'aquesta època són escasses i la informació sol ser molt minsa.  L’extraordinària excepció és la documentació corresponent a l'inici del segle V que ens ha arribat gràcies a la carta encíclica del bisbe Sever de Menorca i a la correspondència de l'escriptor cristià Consenci, resident també en aquesta illa.
  • 43. 4. L’EXPANSIÓ OCCIDENTAL DE BIZANCI  Imperi romà d’Orient (Imperi bizantí o Bizanci)  governat des de Constantinoble:  Se va anar recuperant  intent de restauració de l’Imperi romà en la seva plenitud.
  • 44. 4. L’EXPANSIÓ OCCIDENTAL DE BIZANCI  Durant el regnat de Justinià (527-565):  S’aconsegueix posar fi a la guerra amb els perses.  Així Bizanci  va poder portar el pes del seu exèrcit cap a la conquesta dels antics territoris que formaven l’Imperi romà d’Occident:  Aquestaempresa militar  possible gràcies a alguns generals de l’exèrcit de Justinià I  Belisari + Narsès + Joan Troglita.
  • 45. L’emperador El general Justinià Belisari
  • 46. 4. L’EXPANSIÓ OCCIDENTAL DE BIZANCI  BIZANCI i les ILLES BALEARS:  Entre els segles V i principis del segle VI  Illes Balears sota el domini vàndal.  Emperador Justinià  aprofità les divisions internes dels vàndals per enviar un exèrcit a Cartago (comandat pel general Belisari).  Després d’una campanya relativament breu  Belisari conquistà el regne vàndal  el nord d’Àfrica quedà incorporat a l’Imperi d’Orient.  Paral·lelament que Belisari derrotava els vàndals  Apol·linar  al 534 s’apoderà de les illes Balears  hi romangué com a governador.  Des de 534  a poc a poc tot el nord d’Àfrica, les Illes de Sardenya i Sicília, la península Itàlica, les Balears i el llevant de la península Ibèrica  quedaren sota el domini bizantí.
  • 47. 4. L’EXPANSIÓ OCCIDENTAL DE BIZANCI  Conquesta de les illes Balears per Bizanci  va permetre el desenvolupament del culte catòlic sense traves:  Testimonis  nombroses basíliques paleocristianes a Menorca i Mallorca, del segle VI  mostres important de l’art paleocristià:  Basílica de Son Fiol a Santa Maria del Camí  tres naus amb un paviment format per un mosaic de marbre.  Basílica de Son Peretó a Manacor.  Basílica de Son Bou a Alaior.  Cronologia: finals del segle IV o començaments del segle V.  Edifici de planta rectangular, amb vestíbul o nàrtex, tres naus separades per columnes, capçalera tripartida i absis semicircular.  Basílica del Molinet des Cap des Port a Fornells, es Mercadal.  Basíliques de l’Illa del Rei, Illa d’en Colom i es Fornàs de Torelló (Maó).
  • 48. 4. L’EXPANSIÓ OCCIDENTAL DE BIZANCI  Eivissa  arqueologia apunta cap a una recuperació de les activitats agràries:  Algunes explotacions foren abandonades al llarg de l’ocupació vàndala  es tornen a posar en funcionament  encara que no arribaren al mateix nivell d’abans.
  • 49. 4. L’EXPANSIÓ OCCIDENTAL DE BIZANCI  DECADÈNCIA DEL PODER BIZANTÍ A LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL:  Segle VII  península ibèrica dividida en dues parts:  Nord i el centre  sota el poder visigot.  Sud i part del llevant  sota el poder de Bizanci.  Dos reis visigots  Sisebut + Suíntila  lluitaren per tal d’alliberar els territoris peninsulars en poder de Bizanci:  629 ho aconseguiren  des d’aleshores la península Ibèrica restà sota l’hegemonia visigoda.
  • 51. 4. L’EXPANSIÓ OCCIDENTAL DE BIZANCI  També en el s. VII  bizantins comandats per Gregori (governador militar de Cartago)  derrotats pels musulmans en la batalla de Subeitala (647) al nord d’Àfrica  aquest fet provoca:  Gran nombre d’habitants del nord d’Àfrica  s’espargiren per altres territoris  alguns d’ells a les Illes Balears.  Caiguda definitiva de Cartago en mans dels musulmans  es produeix al 698.
  • 52. 4. L’EXPANSIÓ OCCIDENTAL DE BIZANCI  Segle VIII: A mesura que Bizanci anava perdent territoris de la Mediterrània occidental a favors dels musulmans.  Les Illes Balears també quedaven cada cop més aïllades i independitzades de l’Imperi bizantí  encara que conservaven les institucions administrativomilitars d’arrels bizantines.
  • 53. BASÍLICA DE SON PERETÓ (MANACOR)
  • 54. BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ  Introducció:  El jaciment paleocristià de Son Peretó (Manacor):  és una de les troballes més importants de la Mallorca de l'Antiguitat tardana:  testimoniatge de la primera arquitectura cristiana mallorquina  símbol de la implantació del cristianisme a l’illa  conjunt fonamental per entendre els denominats en la nostra historiografia com els "segles foscs" (s. IV fins a la conquesta islàmica al s. X) de la història de Mallorca.
  • 55. BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ  Conjunt arqueològic de Son Peretó  ocupa una extensió de vuit mil metres quadrats i consta de:  una basílica  un baptisteri  una necròpolis dels segles V i VI d C
  • 56. BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ  L’art paleocristià:  L'art paleocristià és l’art realitzat per les primeres comunitats cristianes que es van expandir per tot l’Imperi Romà, que data des del segle III fins a meitat del VIII, pel que coincideix paral·lelament amb el final de l'art romà, l'apogeu de Bizanci (V-VIII) i el transcurs del preromànic (bàrbars).
  • 57. BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ  Passa per dues etapes:  La primera entre els segles III i IV, sent un art clandestí i perseguit (es poden destacar els frescos de les catacumbes romanes).  La segona, l'etapa triomfal, marcat per:  L'Edicte de Milà (313), promulgat per Constantí, que va permetre la llibertat de culte convertint-lo, poc més tard , en el primer emperador romà cristià, manant ell mateix construir la primera basílica de Sant Pere del Vaticà (320),.  L'Edicte de Teodosi (392), convertint el cristianisme en la religió oficial de l'Imperi. A aquest art ja triomfal pertanyen les grans basíliques, mausoleus, baptisteris, sarcòfags escultòrics i mosaics que van establir els primers models de representació de la iconografia cristiana, i que veim manifestat també a les Illes Balears.
  • 58. ART DE LA PRIMERA ETAPA (no reconeixement del Cristianisme)
  • 59. ART DE LA SEGONA ETAPA (reconeixement del Cristianisme)
  • 60. BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ  La basílica demostra la poca reticència utilitzant les formes (ordres clàssics) i tipologies paganes (romanes) per a adaptar-les a les seves necessitats.  El concepte i la funcionalitat del temple cristià són molt diferents de la concepció del temple clàssic grec i romà.  El temple clàssic era una petita cambra destinada a la representació de la divinitat corresponent.  En canvi, el temple cristià és fonamentalment un lloc de culte i de reunió de la comunitat de fidels, la qual cosa determina la necessitat de construir espais amplis i ordenats per al desenvolupament de les funcions litúrgiques.
  • 61. BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ  Model de basílica cristiana  no podien ser els temples pagans  els cristians refusaren tot el que pogués recordar el paganisme.  Cristians prengueren el model per als seus temples de l’arquitectura oficial romana, concretament de la basílica:  edifici que tenia diverses funcions a l’imperi romà però que s’adaptava bé tant a:  les necessitats funcionals: la reunió comunitària  com al simbolisme: (lloc de culte a l’emperador, substituït per la figura de Crist Rei) de l’església cristiana.  Les basíliques romanes eren, però, molt diferents en forma i funció, i el cristianisme no va copiar literalment cap dels seus tipus sinó que en va fer una creació nova dins d’una tipologia coneguda.
  • 62. BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ  Es tria la basílica perquè era un espai ampli apropiat per albergar a la comunitat cristiana.  L'estructura és pràcticament igual que la basílica romana (destinada a transaccions comercials i a impartir justícia), presentant algunes variacions:  com la no utilització de voltes per cobrir les naus, sinó que les cobertes seran cassetonades, és a dir, de fusta, planes i decorades amb cassetons.  la introducció en algunes basíliques de nau transversal (cos que creua la nau longitudinal, cap a l'altar) al·ludint al símbol de la creu on va morir Crist.
  • 64. BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ  La tipologia de la basílica cristiana, després d’un període de vacil·lacions i recerques, va quedar definida a la primera meitat del segle IV i va presentar una notable uniformitat en tot l’àmbit de la cristiandat; l’església cristiana presenta els següents elements:  L’atri, un pati tancat al qual podien accedir fins i tot els no creients i els aspirants al baptisme.  El nàrtex, o vestíbul, que és un pòrtic o una nau transversal afegida, anterior al recinte estrictament sagrat, i des del qual podien seguir la segona part de la Missa (l’Eucaristia) els catecúmens o fidels que es preparaven per rebre el baptisme.  El recinte sagrat, una gran sala longitudinal orientada en direcció oest-est, dividida en un nombre senar de naus (una, tres o cinc) separades entre si per arquitraus sobre columnes o per arcs de mig punt sobre columnes. La nau central, més ampla i més alta que les laterals, s’il·lumina mitjançant les finestres que s’obren a les naus laterals.  L’absis, és un espai semicircular situat en el costat oposat a la porta, com a culminació de l’eix de la nau central. Funcionalment, forma part del presbiteri, la zona reservada als sacerdots i on aquestss celebren el sacrifici de la missa. El presbiteri estava separat de la nau central per la iconòstasi.  La pròtesi i el diacònicon eren dues dependències annexes al presbiteri on es recollien les ofrenes (diacònicon) i on es feia la benedicció del pa i del vi (pròtesi).
  • 67. BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ  Entre aquestes basíliques destaquen la de Santa Sabina, Sant Pere del Vaticà, San Joan de Laterà, Sant Pau extramurs, de Betlem a Jerusalem (bressol del cristianisme).  A les Balears, entre d’altres: la Son Peretó (Manacor), de Son Bou (Menorca), etc.  La majoria d'elles modificades estilísticament a través del temps, com la de Sant Pere...
  • 68. BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ  Son Peretó:  Aquesta basílica presenta una estructura de planta rectangular, amb tres naus separades per dues fileres de columnes que suportarien les respectives arquejades, a més de quatre pilars en els extrems.  La nau central era més ampla que les laterals i es trobava rematada per un absis.  En aquest absis, al que es devia accedir per dos escalons, es va recuperar en les antigues excavacions un primitiu altar de pedra, que presumiblement devia haver allotjat un reliquiari.  Les naus laterals acabaven en dos recintes que flanquejaven l'absis i sembla ser que van ser incorporats amb posterioritat a la primitiva construcció.
  • 72. BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ  Precedint el temple es troba un vestíbul o atri de planta quadrada, on es va localitzar el nàrtex o baptisteri central.  Com fet excepcional, aquest disposava de dues piscines baptismals que encara avui no se sap si es van utilitzar simultàniament (la gran per als adults i la petita per als nins), o si la gran és més antiga (per al ritu baptismal per immersió) i la petita més moderna (per al ritu baptismal per aspersió).  El baptisteri fou una sala de planta rectangular, que segueix l'eix de la basílica.
  • 76. BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ  Cal assenyalar que el jaciment arqueològic de Son Peretó és molt major del que avui dia es pot apreciar, ja que la part excavada és molt petita en relació al que queda sense excavar.
  • 77. BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ  El paviment del temple es trobava cobert per un conjunt de mosaics amb motius vegetals i geomètrics, amb representacions d'aus, sanefes, faixes i cercles enllaçats.  L'única representació figurativa es trobava en la nau central: es tracta probablement d'una escena paradisíaca encara que únicament es conserven restes de palmeres.
  • 78. BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ  Mosaics de la basílica paleocristiana de Son Peretó:  resenten clares similituds amb altres produccions musivàries de l'àrea mediterrània que s'enquadren temporalment a mitjan segle VI dC i mostren evidents connexions culturals, tant per la seva temàtica com per la seva disposició, amb els centres nord- africans.  Consten de pannells quadrangulars de diferents mesures envoltats per sanefes i cadascuna de les catifes està dedicada a temes diversos, fruit de la combinació de motius geomètrics i vegetals i, en ocasions, amb representacions zoomòrfiques.  Estilísticament destaquen la seva plenitud i frontalitat, l'absència de volums i ombres, l’estilització dels motius vegetals i la circumscripció de les figures d'animals en els elements geomètrics o florals.
  • 81. BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ  Entre els altres mosaics sobresurt la làpida sepulcral d'una dona anomenada Baleria, que incorpora motius de simbologia cristiana com són les aus i les cràteres.
  • 82. BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON PERETÓ  Mosaic de na Baleria:  Lauda sepulcral, en forma de mosaic, de Balèria, dona de Mallorca, morta vers la meitat del segle IV, i a qui algú va dedicar un bell mosaic.  El mosaic (opus tessellatum), es divideix en tres parts, segons el model comú al Nord d'Àfrica i a la Península Ibèrica.  A la part superior hi ha representada una corona amb dos ocells a cada banda.  En la banda central del mosaic hi ha l'epitafi.  L'epitafi, en llatí ens diu: BALERIA/ FIDELIS IN/ PACE VIXIT/ANNIS X TRS/ DE HAC VITA/SD II/KAL OCTO  La traducció, aproximadament, ens diria que Balèria, fidel, va viure en pau anys (?), i va sortir d'aquesta vida el dia segon de les calendes d'Octubre.  A l'inferior, una cràtera i dos cors. Es tracta d'una simbologia cristiana molt emprada en la decoració funerària.  Tot el conjunt està emmarcat per una sanefa de rombs i cercles.
  • 85. Vídeo de la Basílica Paleocristiana de Son Peretó
  • 86. Vídeo de la Basílica Paleocristiana de Son Peretó
  • 87. BASÍLICA DE SON BOU (ALAIOR)
  • 88. BASÍLICA DE SON BOU (ALAIOR)  Es tracta d'una basílica de tres naus, amb absis central flanquejat per dues capelles annexes i precedida d'un nàrtex.  A la façana occidental s'obren tres portes d'accés, mentre en el nàrtex s'obren tres portes que donen pas a cadascuna de les naus.  L'últim cos central, i més proper a l'absis, es troba lleugerament elevat sobre el nivell de les naus i separat de la resta de l'església per cancells.  Les dues capelles annexes al absis no semblen haver tingut un altre accés més que el que s'obre cap a les naus laterals, i corresponen respectivament a la prothesis, a la banda esquerra, i al diakonikon, en el dret.  La prothesis va servir de baptisteri, tal com ho demostra la piscina monolíticacilíndrica trobada en aquest lloc i tallada for mant a la part interior un buit de quatre lòbuls.  Així com el conjunt de l'església es pot datar al segle V, la pilabaptismal pertany al segle VI.
  • 93. 5. LES PRIMERES INCURSIONS MUSULMANES A LES ILLES BALEARS
  • 94. 5. LES PRIMERES INCURSIONS MUSULMANES A LES ILLES BALEARS  Fe islàmica (ISLAM) predicada pel profesta Mahoma (622-Hègira) havia aconseguit d’unificar les tribus del desert d’Aràbia al començament del segle VII:  Després de la mort de Mahoma (632)  els àrabs islamitzats aconseguiren derrotar dos dels més grans imperis de l’època:  El Bizantí  El Persa
  • 95. 5. LES PRIMERES INCURSIONS MUSULMANES A LES ILLES BALEARS  Musulmans  iniciaren una ràpida expansió amb la incorporació de:  Extensos territoris d’Àsia: Síria, Palestina, Mesopotàmia, Iran...  D’Àfrica: Egipta, Líban i el Magrib.
  • 97. 5. LES PRIMERES INCURSIONS MUSULMANES A LES ILLES BALEARS  Desintegració del poder bizantí a la Mediterrània occidental  va deixar les Balears a la mercè de les incursions musulmanes:  1a expedició contra les Balears  707 dirigida per Abd Al·lah (fill del governador musulmà del nord d’Àfrica, Mussa).  Mussa + Tariq  envaïren la península ibèrica + derrotaren els visigots a la batalla de Guadalete (711).  En pocs anys  ocuparen gairebé tota la Península (nuclis de resistència: muntanyes cantàbriques i als Pirineus).
  • 99. 5. LES PRIMERES INCURSIONS MUSULMANES A LES ILLES BALEARS  ILLES BALEARS  no foren ocupades  els seus habitants de religió cristiana continuaren vivint de manera més o menys independent:  Entorn 800  pobladors de les Illes demanaren ajuda a Carlemany (emperador dels francs)  perquè eren amenaçats pels sarraïns:  No se sap si els francs ajudaren a les Balears.  Queda descartat que les Illes Balears quedassin vinculades a l’Imperi franc.
  • 100. 5. LES PRIMERES INCURSIONS MUSULMANES A LES ILLES BALEARS  Balears durant el s. IX  novament atacades pels musulmans i normands:  Normands (víkings)  arribaren en les seves incursions fins a la Mediterrània.  859 saquejaren les Balears.  848 les Balears  objecte d’un atac de l’emir de Còrdova Abd al-Rahman  després que els illencs haguessin trencat un tractat amb els musulmans.
  • 101. 5. LES PRIMERES INCURSIONS MUSULMANES A LES ILLES BALEARS  A finals del segle IX  les Balears es trobaven en una situació molt precària:  La vida urbana havia desaparegut.  El comerç pràcticament no existia.  La població havia declinat força  els repetits atacs exteriors de musulmans i normands havien deixat les Balears gairebé despoblades.