Downloaded 14 times
Edat mitjana
- 1. EDAT MITJANA S Va S XV •La societat feudal •Formes de poblament •Regnes cristians i Al-Àndalus •Els inicis de Catalunya. •La Corona Catalanoaragonesa •L’expansió de la Corona C.A •Fi de la dinastia catalanoaragonesa
- 2. L’EDAT MITJANA Comença amb la caiguda de l’Imperi romà Acaba amb el descobriment d’Amèrica PREHISTÒRIA EDAT ANTIGA E. MITJANA E. MODERNA EDAT CONTEMPORÀ NIA 3500000 3000 476 1492 1789 Ara aC. d C..
- 3.
- 4. FORMES DE POBLAMENT Lapoblació vivia agrupada: al castell al monestir al mas o feu a la ciutat
- 5. CASTELLS I MONESTIRS Alguns homes i dones dedicaven la seva Els senyors feudals vivien als castells vida a servir a Déu: eren els monjos i les que estaven emmurallats.La monges.Les seves tasques diàries es repar distracció tien entre l’oració, el treball i l’estudi. preferida dels nobles era la caça i la Els monestirs van ser centres culturals. participació en torneigs.Acròbates i Al voltant dels monestirs hi havia camps músics distreien els habitants del conreats per serfs. De fet els monjos eren castell.Els joglars i trobadors com senyors feudals.
- 6. UN FEU MEDIEVAL Lamajoria dels pagesos eren serfs. Vivien en petits pobles i granges, en territoris que pertanyien a un castell o a un monestir (feu). Havien de treballar la terra i pagar impostos al senyor feudal ( part de la collita). Els pagesos es feien ells mateixos tot el que necessitaven.L’agricultura depenia dels fenòmens naturals, passaven fam i patien malalties com la pesta que causaven grans mortaldats.
- 7. LES CIUTATS MEDIEVALS A partir dels s XI i XII l’agricultura va millorar força i els pagesos van poder començar a intercanviar els seus productes. Els habitants de les ciutats eren lliures (no depenien d’un senyor feudal) . Així va néixer un nou grup social : la burgesia. Les ciutats estaven emmurallades, els carrers estrets, bruts i sense clavegueram. Hi vivien els mercaders i els artesans que treballaven als tallers on feien i venien els productes. Els artesans s’agrupa ven per oficis en gremis que solien estar en un mateix carrer
- 8. LA CAIGUDA DEL’IMPERI ROMÀ A partir del s III d. C., l’Imperi romà tenia problemes: Econòmics Polítics Socials Religiosos Pobles del nord i l’est d’Europa van aprofitar aquesta debilitat per envair les terres de l’Imperi romà. Els visigots es van establir a la Península Ibèrica al s V
- 9. LA INVASIÓ MUSULMANA L’any711 els sarraïns (musulmans procedents del nord d’Àfrica) van derrotar els visigots i van conquerir bona part de la Península Ibèrica que van anomenar Al-Àndalus sV ig ots s Vi II VI ss aï n rr Sa
- 10. AL-ÀNDALUS La majoria dels habitants d’Al-Àndalus van adoptar: la religió islàmica l’idioma àrab i els costums musulmans Era una societat fonamentalment urbana També van desenvolupar una pròspera agricultura D’ells hem heredat el paper, la numeració aràbiga i la pólvora Els sarraïns eren un poble ric,amb costums refinades i eren cultes.
- 11. FORMACIÓ DELS REGNESCRISTIANS Entre els segles VIII i X els habitants del nord de la Península que no havien estat ocupats pels musulmans van anar creant comtats i regnes independents
- 12. ENTRE ELS MUSULMANSI ELS FRANCS Els sarraïns van arribar fins als Pirineus, al límit del regne cristià dels francs. Carlemany (rei dels francs) va expulsar els musulmans del nord de Catalunya i va crear una franja fortificada anomenada MARCA HISPÀNICA. Els comtes catalans per aquest ajut del rei franc, li juraven fidelitat. REGNE FRANC MARCA H IS PÀNICA
- 13. LA CATALUNYA VELLA:ELS COMTATS CATALANS La Marca Hispànica comprenia una sèrie de comtats que depenien dels reis francs. Aquests territoris anaven dels Pirineus fins al riu Llobregat i es coneix com la CATALUNYA VELLA. Al s X el comte de Barcelona va trencar el jurament de fidelitat al rei franc perquè no va tenir el seu ajut i poc a poc els comtes es van anar declarant independents i així va néixer Catalunya. La Catalunya Vella
- 14. LA CATALUNYA NOVA:EL DOMINI MUSULMÀ La resta del territori català va restar sota domini musulmà fins al s XII. Aquestes terres comprenien des del Llobregat fins a l’Ebre i es coneixen com la CATALUNYA NOVA
- 15. FORMACIÓ DE LACORONA CATALANOARAGONESA Al s XII el comte de Barcelona i la filla del rei d’Aragó es van casar i van formar la corona catalanoaragonesa. RAMON BERENGUER IV PERONELLA CORONA CATALANOARAGONESA Tenien un rei comú però mantenien les lleis i les institucions pròpies de Catalunya i d’Aragó
- 16. L’EXPANSIÓ DE LACORONA CATALANOARAGONESA El nou regne disposava d’un exèrcit molt poderós. Ramón Berenguer IV va poder conquerir la resta de terres de Catalunya als musulmans. Al s XIII Jaume I el conqueridor va conquerir les illes de Mallorca i Eivissa i el regne de València. Als s XIV i XV la corona catalanoaragonesa va incorporar Nàpols, Sardenya, Sicília i les regions gregues d’Atenes i Neopàtria
- 17. FI DE LADINASTIA CATALANOARAGONESA Al s.XV l’’últim rei de la dinastia catalanoaragonesa Martí l’Humà va morir sense descendència. Els representants dels tres regnes ( Catalunya, Aragó i València) van optar pel rei Ferran I de la dinastia dels Trastàmara. El seu nét Ferran II es va casar amb Isabel II de Castella i així es van unir les dues corones ( la catalanoaragonesa i la de Castella).
- 18. ESGLÉSIES I CATEDRALSA L’EUROPA CRISTIANA Esglésies Romàniques Catedrals Gòtiques S. XI i XII S. XIII XIV XV Murs gruixuts Murs més alts i prims Poques finestres Amplies finestres amb vitralls Esglésies d’aspecte massís Esglésies esveltes Arc de mig punt Arc apuntat Esglésies fosques Esglésies clares Façanes decorades amb relleus i Façanes decorades amb relleus i escultures escultures Les parets interiors amb Les parets interiors no tenien pintures murals pintures murals Esglésies fora de les ciutats Catedrals dins de les ciutats
- 19.
- 20. COMPARACIÓ D’UNA ESGLÉSIAROMÀNICA I UNA CATEDRAL GÒTICA
- 21.
- 22.
- 23. UNA MESQUITA IUN CASTELL MUSULMÀ Els musulmans han de complir una sèrie d’obligacions: •Resar 5 vegades al dia •Dejunar el mes del ramadà •Practicar l’almoina •Pelegrinar una vegada a la vida, si és possible, a la ciutat sant de la Meca
- 24.