Butlletí de reflexió i diàleg

1. L’ A G
U L L
A
Juny 2010 - Any XV - Número 70
Laïcitat:
una mica d’afecte mutu
Hi ha una manera d’entendre la laïcitat que consisteix, bàsicament, a mantenir una
actitud defensiva davant qualsevol cosa que tingui relació amb la religió i les religions.
La religió, des d’aquesta perspectiva, és una cosa en principi negativa, perillosa, i
cal evitar al màxim la seva presència i la seva visibilitat pública. Evidentment que
no és una cosa que calgui prohibir, però sí que cal fer els possibles perquè tingui
la mínima presència possible. Sense reconèixer, per tant, cap valor cohesionador ni
dinamitzador a l’activitat que es duu a terme entorn dels centres religiosos, ni cap
valor cultural a les tradicions religioses. I considerant, en el fons, que el fet religiós és
un anacronisme irracional que hauria d’acabar desapareixent.
Hi ha, al mateix temps, una manera d’entendre la religió (el cristianisme, en aquest
cas) que considera, i afirma públicament, que sense Déu la societat perd el rumb, i
s’enfonsa en el desconcert, la manca de principis, la maldat. Aquesta manera d’entendre
la religió afirma, certament, el valor de la democràcia, i el dret dels ciutadans de
decidir els seus propis camins, però sense creure-s’ho realment; el que creu aquesta
manera d’entendre la religió és que els dirigents religiosos són els únics que estan en
condicions de dir cap on cal conduir la societat perquè les coses vagin pel bon camí.
No anem bé, per aquí. Ni amb aquesta manera d’entendre la laïcitat, ni amb aquesta
manera d’entendre la religió. Un no creient, evidentment, té tot el dret de pensar que
la religió és una pèrdua de temps i d’energies, i un sotmetiment a lleis externes sense
sentit. I un creient té també tot el dret de pensar que els no creients s’estan perdent un
estímul vital molt valuós. Però tant uns com altres haurien de ser capaços de mirar
les opcions de l’altre amb afecte, i mirar de descobrir-hi les possibilitats i les riqueses,
i voler que puguin servir per a la construcció de la vida col·lectiva.
I, des de la perspectiva cristiana, sense oblidar que Jesús va deixar un parell de textos
emblemàtics (el del samarità i el del judici final) en què deia que, en última instància,
el que comptava era com cadascú s’havia posat al servei dels que havien quedat als
marges de la vida.
Butlletí de reflexió i diàleg. C/e: agulla.revista@telefonica.net. Bloc: http://punxo.blogspot.com

2. L’Agulla Sumari
Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari
Butlletí de reflexió i diàleg Veure, mirar
03 La crisi: algunes causes i conseqüències. X. Domènech
Any XV. Número 70
Juny 2010
05 Referèndum ciutadà sobre la Diagonal. S. Clarós
Periodicitat: 06 Esperanzah! World Music Festival. O. Rando
cinc números l’any.
Subscripció anual: 10 €
LA PALMERA I LA FONT
Grup promotor:
07 El camí del diaconat. M.A. Jiménez
Jaume Botey 08 El peix, la canya i el riu. Q. Cervera
Joaquim M. Cervera 09 El cristianisme contra el sexe? J. Lligadas
Salva Clarós
Kitty Guirao
10 Un capellà de poble. P. Aguilar
Maria-Josep Hernàndez A peu
Tere Jorge
Josep Lligadas 11 Passejada pels voltants de la Sala. J. Pascual
Josep Pascual
Mercè Solé
amb entitat (i experiència)
Coordinació: 12 Fiare, compartim el teu interès! J. Ibáñez
Josep Lligadas
Compaginació: RECEPTES PER ANAR CANVIANT
Mercè Solé
13 Pastís de tonyina amb espinacs. T. Jorge
Dibuixos:
Montserrat Cabo 13 Valors per remuntar la crisi. S. Clarós
Capçalera: 14 Puntades
Mercè Gallifa
Imprimeix: 15 Per airejar el cervell
Multitext, S.L.
D.L.: B - 41803 - 97
Adreça:
La FE DE CADA DIA
Gran Via de les Corts 16 D’on ve la nostra idea de Déu (i 5: El cristianisme).
Catalanes, 942, 5-1 J. Lligadas
08018 Barcelona
Correu electrònic:
agulla.revista@telefonica.net A peu
Telèfon: 93.308.37.37 Ens fa il·lusió estrenar secció perquè les
(Josep Pascual)
xiruques surtin de l’armari... a prendre
Bloc:
la fresca, ja ens explicareu com us va! A
http://punxo.blogspot.com
la plana 11.
Per subscriure’s a l’Agulla. Es tracta, simplement, d’omplir la butlleta de domiciliació bancària (si no
voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la. També podeu enviar les dades per correu electrònic.
Butlleta de subscripció
Amics, Nom i cognoms: ____________________________________________
Us faig saber que desitjo fer NIF: ____________________________________________________
el pagament de la subscripció
anual de l’AGULLA a través del Adreça: _________________________________________________
compte que us indico.
Població: ______________________________________ CP: _____
Atentament,
Telèfon: _________________________________________________
Firma
Correu electrònic: __________________________________________
2 Entitat
- Oficina
- Control
- Compte o llibreta

3. Veure, mirar...
Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar...
La crisi: algunes causes i
conseqüències
Xavier Domènech
La present situació de crisi està tenint una durada
superior a la que esperàvem i ha adquirit una
profunditat major del que ens pensàvem. A finals
de 2008 pensàvem que el 2009 seria un any molt
complicat –com així ha estat– i que seria l’any de
la crisi. La gent es desitjava directament un “feliç
2010”, mirant de passar de llarg del 2009. Ara
estem a 2010 i continua sent un any complicat, ple
d’interrogants i de reptes.
Com diu el professor Niño Becerra, en el seu
apocalíptic llibre “El crash del 2010” (publicat el
març de 2009), en darrera instància, la intensitat
d’una crisi és en gran mesura una situació de
percepció. Es viu pitjor anar a pitjor quan s’ha
accedit a un nivell de vida mitjà-elevat que quan
s’està vivint en un entorn miserable. Hem de
pensar que si aquells primers proletaris que vivien
en la més absoluta misèria sense esperança ni futur
veiessin com es viu de bé ara, no s’ho creurien i sense precedents recents. Des d’aquell moment, es
no entendrien que al que avui està succeint ho van produint tot un seguit de males notícies entre
anomenem crisi. I si no volem anar tan lluny en el les quals destaca al setembre de 2008 la fallida de
temps, només ens cal agafar una “patera” en direcció Lehman Brothers –la major de la història– que era
contrària per trobar-nos amb una realitat semblant. un dels quatre grans bancs d’inversió dels EUA.
Amb aquest comentari no voldria menystenir totes
les persones que s’ho estan passant molt malament A Espanya ja feia temps que es parlava de “bombolla
al nostre país, i sóc conscient que el faig des de la immobiliària” i ens vam voler creure allò de que
meva pertinença al conjunt dels privilegiats, és a no es produiria un esclat de la bombolla sinó un
dir, dels que tenen feina i habitatge dignes, i no “aterrizaje suave”. La realitat ha estat que la crisi
tenen problemes econòmics (com a molt, tenen financera internacional ha precipitat la caiguda
la por a tenir-los). Per tant, la crisi ens afecta a en picat del sector immobiliari, que era un dels
tots, però no d’igual manera. Aquí repassarem, puntals de creixement de l’economia nacional.
simplement enunciant-les, algunes de les seves Només una dada: a finals del anys 90 es construïen
causes i conseqüències. 350.000 habitatges/any i el 2007 se’n van construir
850.000.
Per què estem on estem? Causes de la crisi De tota manera, costa de creure que uns milers o
Després d’una dècada o més d’una bonança milions de persones que no poden pagar la seva
econòmica que semblava no tenir fi, a l’agost de hipoteca puguin desencadenar per si mateixes una
2007 els EUA fan públic que com a conseqüència de crisi d’abast mundial. Això és el diu en Joan Majó
les hipoteques d’alt risc o “subprime” hi ha entre 1 –enginyer i exministre d’Indústria– en el seu llibre
i 3 milions de ciutadans que poden ser embargats titulat “No m’ho crec” (publicat a l’abril de 2009).
i quedar-se sense habitatge. Com que aquests Ens ve a dir que un simple refredat només acaba
crèdits hipotecaris corrien per tot arreu en forma en pneumònia quan el pacient ja està malalt ó molt
de participacions bancàries (que al final han tingut baix de defenses.
el mateix valor que les de la loteria de Nadal),
això desencadena una crisi financera internacional
Quines causes, doncs, podem assenyalar? 3

4. • En primer lloc, el propi funcionament del nostre
sistema econòmic, el capitalisme. El capitalisme
es basa en que l’home està guiat per l’egoisme
i la cobdícia, i això exigeix una expansió
constant de l’economia que, òbviament no és
possible. El sistema havia donat per suposat
que les matèries primeres eren inesgotables,
que sempre serien barates i que la demanda
de béns i serveis seria il·limitada, de manera
que els beneficis empresarials i personals
mai no pararien de créixer. Això és el que en
aquests moments està en crisi. El nostre model
de creixement s’ha esgotat, semblantment al
que passa amb els nens, que paren de créixer
quan ja es fan grans. No estic dient que aquest
sistema no ens hagi portat coses bones en d’empreses que tots coneixem. Entre el primer
relació a sistemes anteriors, sinó que té defectes trimestre de 2008 i el tercer de 2009 es van destruir
i conseqüències que són greus. a Catalunya 225.000 llocs de treball, dels quals
180.000 han estat a la indústria i 110.000 a la
• D’altra banda, en els darrers temps hem viscut construcció. Val a dir que a Catalunya la utilització
un miratge basat en un hiperconsum que de la capacitat productiva s’ha situat al 2009 al
estava animat per l’hiperendeutament, així voltant del 70%, quan en el quart trimestre del 2007
com en el recurs al sector serveis per donar estava en el 81%.
feina a uns treballadors cada vegada menys
necessaris. L’especulació financera ha estat A Espanya, la taxa d’estalvi sobre la renda
el combustible i el lubricant de tot el sistema. disponible està en màxims històrics (18%), per
La nostra sensació de prosperitat estava motius de precaució. La gent té por que les coses
cimentada en una piràmide de deutes. Això és vagin més malament, i estalvia més que abans.
el que s’anomena “efecte riquesa”. En conjunt, Tot i la caiguda de l’ocupació, la renda familiar
en aquests anys hem augmentat ingressos i disponible hauria caigut només un 0,2% al 2009,
consum, però hem actuat com a nous rics sense gràcies a l’escàs augment de preus, la reducció dels
pensar en el futur. tipus d’interès, les prestacions per desocupació i
les diferents mesures fiscals. En canvi en el mateix
• Els habitatges s’havien convertit en un actiu període el consum privat ha retrocedit un 5%.
especulatiu, i no en un bé de primera necessitat.
Havíem convertit la propietat d’un pis en la I finalment, s’ha produït una caiguda històrica de
destinació normal de l’estalvi personal, sobretot les compres a l’exterior (18,8% en termes reals, quan
enlluernats per la seva contínua revalorització. en la crisi de 1993 van caure el 5,2%). Això redueix
el nostre dèficit amb l’exterior, la qual cosa és bona
• Venim d’una situació viciada per un creixement per a nosaltres i dolenta per als nostres proveïdors
basat sobretot en sectors de poca productivitat estrangers.
i poc valor afegit, entre ells la construcció.
Xavier Domènech és economista
On estem? Algunes conseqüències de la
crisi
La crisi financera internacional ha produït una crisi
de confiança entre els mateixos bancs, i d’aquests
cap als seus clients (a qui estaré deixant els diners?).
A diferència d’abans, el crèdit és ara escàs i car. El
sector privat (empreses i particulars) està en un
procés de desendeutament forçós.
La crisi ha generat nous reptes, com ara l’augment
del dèficit públic i l’augment de l’atur, que pot
tardar anys a tornar als valors previs a la recessió.
En comparació amb les Espanyes, a Catalunya
hem patit la crisi de la construcció –que tenia un
pes important i ha arrossegat altres sectors–, però
4 també una forta crisi industrial, que no ve d’ara,
amb processos de desinversió i deslocalització

5. Referèndum ciutadà
sobre la Diagonal
Jo no m’apunto a la lapidació
de l’alcalde Hereu aprofitant
la consulta ciutadana per la
reforma de la Diagonal. Motius Salvador Clarós
o excuses per deixar-me portar
per l’impuls emocional no me’n
falten perquè penso que Hereu, econòmica, amb la pacificació del
que a les darreres eleccions crisis imminents transit amb zones 30
municipals va patir un sever com la del peak als nuclis històrics
avís dels electors, ha continuat oil... cal una visió dels barris, els
menystenint els ciutadans amb oberta i de futur per camins escolars, la
preteses polítiques de proximitat entendre que el que regulació dels límits
com a succedani de l’exercici ens traurà de la crisi de velocitat per
de la participació ciutadana. no serà ni l’obsoleta limitar les emissions
Ha estat la actitud arrogant cultura tradicional de contaminants,
impròpia d’un alt mandatari de l’automòbil l’extensió i
públic, més que no pas l’evident ni els negocis modernització
falta de carisma d’aquest alcalde, excessivament de la xarxa de
el que li ha passat ara factura. La llastats per metro i de tren de
Diagonal, però, n’és la víctima l’economia del rodalies... són una
innocent. carboni, ni uns Jocs aposta per passar
Dic que no m’apunto a aquesta Olímpics d’hivern del col·lapse a la
mena de linxament popular que impossibles, sinó l’electrificació sostenibilitat. Al mateix alcalde
ha promogut Xavier Trias al del transport, el canvi de model li ha costat adonar-se que calia
derivar el tema de la Diagonal energètic i productiu, la transició fer aquests canvis, només fa
cap a la renyina política, perquè cap a una economia que serà tres anys negava la possibilitat
encara que l’actitud sigui legítima cada cop més urbana... Negar d’interconnectar els tramvies
per més que indecent –allà ell– doncs aquestes inversions amb per la Diagonal i també advertia
qui hi perd és la ciutat i tots els el feble i romàntic argumentari que era impossible enderrocar el
ciutadans. de que ara no toca, que no es nus viari de les Glòries. Avui ho
poden substituir els arbres de dóna per fet.
En primer lloc no estic d’acord
la Diagonal o que el tramvia
amb la tan repetida consigna que És una llàstima que quan hi ha
és una regressió al passat és
ha fet córrer l’oposició de que en una proposta estratègica ben
no haver entès res del moment
temps de crisi no és el moment pensada i amb futur, a diferència
que vivim, i menys encara del
de fer inversions d’aquesta de propostes tronades del mateix
que ha de venir. Al contrari,
naturalesa i que tampoc Barcelona alcalde com la de convertir el
invertir en el canvi de model
necessita aquesta reforma tan litoral barceloní en un parc
és posar els diners allà on toca:
ambiciosa. Al contrari, és el marí o la de fer unes olimpíades
les infrastructures en lloc de la
millor moment i la millor forma d’hivern, una proposta com la
promoció immobiliària o del
d’invertir a la ciutat. La reforma de la Diagonal que no alimenta
turisme de masses; l’impuls de
integral de l’avinguda no és una l’especulació ni el globus de la
la industria autòctona d’energia
obra faraònica sinó un projecte insostenibilitat sinó l’interès
renovable, de trens i tramvies, de
de sana ambició pel que suposa de tots, per culpa d’un combat
l’electrificació de l’automoció...
de canvi de model de mobilitat polític aliè al futur de la ciutat
al nucli dur de Barcelona, és a La transformació de la Diagonal els ciutadans acabin votant que
dir a l’Eixample. És una obra no fa més que continuar el canvi no es faci res. És per això que
estratègica que ha de marcar la que s’està produint a Barcelona discrepo de l’alcalde que per
pauta del canvi de rol dels espais des de fa algun temps. La decisió vergonya diu que els barcelonins
urbans en el segle XXI. de suprimir l’excalèxtric de la no s’equivoquen quan voten. Jo
plaça de les Glòries i de la ronda penso que en aquesta ocasió
M’explicaré. En un món que ha de
del mig, la introducció amb gran s’han equivocat.
fer front a reptes de la magnitud
del canvi climàtic, en plena crisi
èxit del Bicing, la implantació
d’àrees verdes d’aparcament,
Salvador Clarós és sindicalista 5

6. Esperanzah!
Aquest mes de juny de 2010,
tornarà a celebrar-se el Festival de
Músiques del món Esperanzah! en
el Parc Nou del Prat de Llobregat.
En la seva primera edició, aquest
festival procedent del World
Music Festival Esperanzah de
World Music Festival
Floreffe (Bèlgica), va aconseguir Óscar Rando
reunir més de 13.000 persones
sota una mateixa consigna: Un participatiu on a més oferim
altre Festival és possible, un l’oportunitat a grups musicals
altre món és possible. Els dies i companyies de teatre perquè
25, 26 i 27 de juny d’enguany, tinguin la possibilitat d’estar en
les músiques, les danses, la un festival de grans dimensions
gastronomia, el teatre o la reflexió per a poder mostrar els seus nous
més compromesa entorn de com projectes a través dels concursos
aconseguir canviar allò que fa de música i teatre que oferim
d’aquest món un lloc injust, des de la nostra pàgina web. En
insolidari i insostenible, ens definitiva un festival per a tots i
tornarem a trobar en un festival totes.
que va deixar un gran sabor de
boca entre els seus assistents i La política de preus del festival
participants. intenta ser coherent amb el món
que vivim i per això hi ha preus
En la primera edició de des de 1 a 32 euros, orientats a
l’Esperanzah! El Prat 2009, més fer que tothom pugui participar
de 13.000 persones, van tenir a treballar tot allò que oferim d’aquest projecte. Hi ha preus
l’oportunitat de passejar pel dintre del festival com és el Poble per a desocupats i desocupades,
recinte del festival, per a escoltar dels nens, on s’oferirà animació per a famílies monoparentals,
propostes de world music, i activitats per als més petits per a famílies en general i per a
visionar pel·lícules, documentals, al llarg dels tres dies, el teatre entitats. Les entrades del festival
escoltar xerrades i debats i veure ambulant amb accions per tot el estan concebudes també perquè
les alternatives dels 35 estands Festival. El “zoco” Planetari serà tot tipus d’ONG puguin utilitzar-
de les més de 150 ONG que l’espai dels artesans i el Poble les per a obtenir recursos per als
ens han acompanyat en aquest Gastronòmic serà la zona on seus propis projectes.
projecte per a representar un poder gaudir dels sabors de les
lloc no només de protestes sinó cuines del món. Aquest any el festival associarà
també d’alternatives per a la els ingressos obtinguts a diferents
Les entitats, un dels eixos causes socials, ambientals,
transformació social. principals del Festival culturals o humanitàries que
En aquest nou viatge, artistes Esperanzah! conformaran La actuen tant en l’acció local com
compromesos com Amparo Plaça dels Possibles per a donar- en la global. Com l’any passat,
Sánchez, Ojos de Brujo, La nos elements de consciència i tornarà a ser un festival neutre en
Kinky Beat, Canteca de Macao, per a ajudar-nos a abordar la Co2 i compensarà les emissions
Pedro Guerra, Els Poutrelles temàtica anual que aquest any generades pel festival plantant
Fiver, Sam Tshabalala, Quantic girarà al voltant del Futbol com arbres a través d’un projecte de
Orchestra Barbaro, Damba, a eina de transformació social. cooperació al desenvolupament
Microguagua, el Niño de la En aquest sentit, Esperanzah! a Bolívia.
Hipoteca o el projecte eclèctic de proposa un espai de música, Óscar Rando és director del Festival
Trikordeón (Joan Garriga, Carles futbol i reflexió per a la Esperanzah! (www.esperanzah.cat)
Belda, Antonio Rivas), seran la transformació social, un espai
millor de les bandes sonores per
6

7. La palmera i la font
La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font
El camí del diaconat Miquel Àngel Jiménez
Sóc en Miquel Àngel Jiménez, tancament la fàbrica, i me’n vaig
estic casat amb la Maria, fa 34 anar fent a la idea.
anys. Tenim quatre filles, i un
nét que té 3 anys, les tres grans ja L’octubre del 2008 en vam tornar
són fora de casa i la petita encara a parlar amb mossèn Joan i a
viu amb nosaltres. partir d’aquí vaig començar a
reflexionar-hi, a fer pregària i a
Des que ens vam casar, sempre compartir-ho novament amb el
hem fet coses a la parròquia, grup de revisió de vida... Vaig
als moviments, i al poble, decidir intentar-ho, i va començar
conjuntament o bé per separat, el meu camí cap el diaconat a
JOBAC, JOC, ACO, catequistes través de la formació, de les
de primera comunió, acolliment reunions amb altres candidats
de promesos, consell parroquial, de les tres diòcesis de Sant Feliu,
consell arxiprestal, esplai, Terrassa i Barcelona.
sindicat, comitè d’empresa, etc.
Pel que fa a la formació estic
El 30 de setembre del 2007 amb cursant la diplomatura en
56 anys, em van acomiadar de la ciències religioses a l’ISCREB.
feina per tancament de la fàbrica Són tres cursos, ja veurem
on treballava. Després de dos quants anys estic per acabar els dels pobres. Vull creure que el
anys d’atur, actualment estic en tres cursos, vaig fent, la meva diaconat permanent és un primer
procés de prejubilació. formació ha estat en la branca pas en aquest sentit. És un camí
Quan em van acomiadar ja ho de ciències i ara després de 30 que no té edat, ni posicions
tenia clar. Vam fer números i anys sense estudiar es fa una socials o culturals. Una opció
vam veure que en teníem prou mica difícil seguir segons quines personal de disponibilitat i de
per viure. Feia 41 anys que assignatures, però com ja he dit servei de cara als altres moguda
estava treballant per guanyar-me vaig fent. per la fe.
un sou, ara podria ser una etapa L’opció pel diaconat no ha estat Per a mi és un camí de
de la meva vida de dedicar més fàcil, parteix de la meva opció responsabilitat, viscut dintre
temps als altres, fent de voluntari, personal, però també afecta a la d’una pastoral de conjunt, una
o implicar-me en algun projecte resta de la família. pastoral que neix de la comunitat
de cara als altres. parroquial.
Posar-se al servei de l’Església
El rector de la parròquia, mossèn significa dedicar-hi temps però Crec que és un servei important
Joan Soler, em va dir que em també estimar-la amb els seus a l’Església, no sé si seré capaç
pensés si voldria ser diaca defectes i les seves virtuts. No de completar el procés, espero
permanent, sempre que la meva puc negar que a vegades em crea que, amb l’ajut del Senyor, podré
dona hi estigués d’acord. Li vaig contradiccions. seguir endavant. Em poso a les
dir que era una cosa molt seriosa seves mans.
i que potser valia la pena de Crec que l’Església l’hem de fer
pensar-ho amb calma. entre tots i totes però queda un Busqueu el Senyor, ara que es
llarg camí per assolir una igualtat deixa trobar... (Is 55,6).
Hi vaig anar pensant, en vam entre homes i dones dintre de Miquel Àngel Jiménez és prejubilat i
parlar amb la Maria, amb les l’Església. militant d’ACO
meves filles i amb el grup de
revisió de vida, mentre encara Desitjaria una Església mes
democràtica i mes igualitària,
estava enfeinat com a delegat
sindical amb els problemes del amb menys estructures de
poder, més senzilla i al servei
7

8. El peix, la canya i el riu
Quim Cervera
Des de fa anys, per superar
desorientades, “perdudes” en
les anomenades actituds de
un món d´estímuls consumistes
beneficència, i de paternalisme,
que no poden satisfer, fruit de
sobretot en els ambients de
molts factors, de tipus hereditari,
Càritas i de parròquia, es
però sobretot de caire educatiu
parla de que és més important
i de mancances serioses en la
ensenyar de pescar que donar
socialització. En especial, ens
el peix. Durant un temps
recordava Mn. Ventosa, perquè
es contraposaven aquestes
ningú no els ha posat límits i
posicions, potser per necessitat
“pinten” la seva vida fora del
uns d´apartar-se del mal vist i
marc, i no saben on és el riu, ni
poc “progressista” paternalisme
els seus canals... de treball, de
i altres per resguardar la tradició
vida...
d´atenció directa, honesta i sense
protocols, a la persona que en Personalment encara hi afegiria
un moment determinat pot tenir que cal un altre element per a
una necessitat urgent. moltes persones del quart món:
Per tant actualment se´ns fa més
molts no tenen consciència
Després ja vam passar a que patent i urgent complementar
que són o poden esdevenir
s´havien de fer les dues coses segons diferents vocacions,
veritables “pescadors”. La seva
ja que si no es dóna el peix per confluint sinergies, i evitant
autoestima és tan anul·lada,
menjar, la persona no tindrà enfrontaments en l´acció social
que no reconeixen les seves
ànims ni força per aprendre a de les nostres comunitats,
qualitats, les seves potencialitats,
pescar, per sostenir la canya i per moviments i entitats cristianes,
i les seves capacitats d´esdevenir
treure el peix. Aquí va començar actuar combinant les següents
“pescadors”. “Pescadors” de
un procés de complementarietat, accions:
tot allò que els pot donar vida
de no desqualificació mútua i 1. Donar el peix per menjar.
veritable: d´una ocupació, d´unes
de veure i atendre cada cas, de
relacions humanes dignes, d´uns 2. Donar “canyes” (i segons
forma realista segons la situació
recursos que els posen en una els casos, també “xarxes”
que presenta.
circulació humanitzadora i en i “barques”) i ensenyar a
Recordo que Mn. Lluís Ventosa, una xarxa solidària. Pescadors, pescar.
un dels fundadors d´Obinso, i per tant, d´una vida més plena,
dedicat tota la vida a tractar amb que agafa el seu propi destí, 3. Acompanyar als “rius”,
delinqüents, em va fer pensar que es valora i demana amb “canals”, i als “llacs” i “mars”
en el fet que moltes persones llibertat les ajudes necessàries (llocs de treball, d´economies
per més peix que se´ls doni i a d´altres, no d´una forma socials, cooperatives, llocs de
més canya que tinguin apresa a exigent, quasi infantil, sinó molt relacions humanes i xarxes
llançar, no poden obtenir mai un més madura. Sovint observem socials, associacions, atencions
peix per autonomia i voluntat que tenen una gran capacitat psicològiques, educatives,
pròpia, ja que estan lluny del riu. de “picaresca”, de “donar-te sanitàries, jurídiques...).
El que cal, ens deia, amb aquestes la volta”, “d´aconseguir” amb 4. Col·laborar a fer que cada
persones, és acompanyar-les llestesa de la persona o entitat persona prengui consciència
al riu, allà on hi ha l´aigua que donadora (vistes i viscudes com que és “pescador” (treball
els pot oferir el menjar, la vida, ingènues i poc vives) el que volen. psicològic i espiritual).
les possibilitats de futur sense Aquestes habilitats les han après Cadascú pot fer més un servei
dependre d´altri. Sovint no ens a la família, i per la pressió de la que un altre, segons les seves
adonem, en el treball social, necessitat, però, al meu entendre, qualitats i experiència, i així
d´aquesta realitat (el sistema no els ajuda a créixer. Amb la potser sí que farem el miracle de
econòmic –el riu– s´allunya crisi, l´enfortiment de la societat la “pesca miraculosa”.
dels exclosos, cada cop més) i de consum, i la consolidació
8 de la situació de cada cop més
persones que han restat totalment
global del capital pot més aviat
augmentar aquesta picaresca.
Quim Cervera és capellà i sociòleg

9. El cristianisme contra el sexe?
Josep Lligadas
Jesús, expliquen els evangelis, va cap lloança del valor de la relació
néixer d’una mare verge, Maria. sexual (com sí que trobem a
Però, alhora que diuen això, no l’Antic Testament, per exemple
diuen en cap moment que això a Gènesi 18,11-12 o al llibre del
fos una virtut o un valor que Càntic dels Càntics).
Maria volgués preservar. Sinó
Però el cas és que aviat això
que el que volen destacar és
canviarà. Aviat, els escriptors
que el naixement de Jesús és un
cristians començaran a parlar
esdeveniment tan transcendental
de les relacions sexuals i el
que es realitza per una
plaer sexual com d’una cosa
intervenció de Déu més enllà de
en principi poc recomanable, i
les expectatives humanes. Però
fins i tot dolenta, que només es
de valorar la virginitat com una
justifica perquè és l’únic mitjà
situació superior a la vida sexual
perquè arribin fills al món. I es
normalitzada, res de res.
dirà que cal evitar tant com es
Més endavant, el mateix Jesús, pugui buscar plaer en aquestes
en un determinat moment, relacions, i cal evitar també
segons es recull a Mateu 19,12, tenir relacions quan no hi ha
valorarà el fet de renunciar a la possibilitats de tenir fills. Per
relació de parella i al matrimoni, què, aquest canvi?
per dedicar-se de ple al Regne de
Doncs per una cosa molt senzilla.
Déu, és a dir, a viure intensament
Perquè el cristianisme, en arrelar-
la relació amb Déu, a anunciar
se en el món grec i romà, es va
el projecte de Déu en el món i
omplir de la forma d’entendre la
a treballar per fer-lo realitat. De
vida més seriosa que hi va trobar,
fet és la seva pròpia opció. Però,
que era l’estoicisme i altres
alhora que la defensa i la valora,
filosofies similars. En aquell
no diu tampoc en cap moment
món en què tothom buscava
que la relació de parella i el sexe
el propi interès, el propi èxit i tipus que fos. I allò que Jesús i
tinguin menys valor o siguin en
el propi benestar trepitjant qui Pau deien sobre la renúncia a la
cap sentit una cosa dolenta.
fos, els únics que presentaven vida matrimonial pel Regne de
I finalment, sant Pau també una alternativa digna eren els Déu, va passar a entendre’s com
valorarà aquesta opció de estoics, que propugnaven una renúncia al plaer sexual perquè
dedicar-se de ple a Déu i viure en vida seriosa, atenta als valors de allunya de Déu. I la virginitat
celibat. Pau sí que dirà, al capítol l’esperit, atenta als altres... i que, de Maria va deixar de ser entesa
7 de la primera carta als corintis, com a fonament teòric, afirmaven com una afirmació de l’acció de
que aquesta és, segons ell, la que les coses materials, entre les Déu més enllà de les expectatives
millor opció, perquè dedicar-se quals hi havia, naturalment, la humanes, i va passar a ser entesa
a Déu és el millor que es pot fer, relació sexual, eren dolentes i com una virtut de Maria que així
mentre que la vida de matrimoni menyspreables, i que l’únic que s’allibera de les maldats del sexe
obliga a estar atents a altres valia eren les coses de l’ànima, per poder ser digna Mare de
coses. Però tampoc no diu que les coses que estaven més enllà Déu...
la vida sexual sigui en si mateixa del cos.
una cosa de menys valor. El Concili Vaticà II, a la
I d’aquesta filosofia es va Constitució “Gaudium et
En definitiva, que al Nou impregnar el cristianisme. De Spes”, va intentar refer aquests
Testament no hi trobem ni una manera que aquelles renúncies plantejaments. Però realment,
sola insinuació sobre que la a les riqueses i al propi benestar continuen profundament arrelats
relació sexual i el plaer sexual que Jesús predicava per dedicar- en la ideologia catòlica...
siguin una cosa dolenta, ni tan se a Déu i als altres, van passar
sols una cosa poc recomanable a ser enteses com renúncies a Josep Lligadas és tècnic editorial
en si mateixa. Tot i que, també
s’ha de dir, tampoc no hi trobem
tot allò que signifiqués plaer del 9

10. Un capellà de poble
Pep Aguilar
Si us he de ser sincer, quan malgrat la distància, però tinc Quan la gent critica
em van demanar que fes un clar que la meva gent són els els joves, que no hi
testimoni sobre el meu ser capellà dels pobles, i sento que la són... és veritat que
de poble, em vaig quedar ben meva vida té sentit en abans en teníem
sorprès; a un barceloní com jo tant que és donant-la m é s , però
–de fet sóc del barri del Congrés– per ells...
li demanen un testimoni com si
En tercer lloc, i lligat
fos de poble... però la vida és així
amb l´anterior, des
de curiosa, tu que ets de ciutat i
de l´agraïment a Déu
vas a parròquies de pobles, i en penso, quina
per la riquesa que
canvi d´altres companys que pena que
tenim a
feien bandera de ser del “tronxo” aquests joves
l e s
ara estan a ciutat... tan ferms i
nostres
compromesos
Què destacaria del meu ser comunitats...
q u e tenim als
capellà de poble, als pobles, o tots els capellans
moviments no se sentin prou
com vulgueu dir-ho? suposo –però els de poble ho
recolzats i acompanyats... hi ha
En primer lloc dir que ets capellà tastem molt– constatem que
molta gent que els critica que
de diversos pobles, i de diverses tenim una gent que està a
si sabessin la feina amagada,
parròquies. En el meu cas visc totes, al peu del canó, fent-te
generosa i despresa que fan,
–o diria que dormo i menjo– a costat tant pastoralment com
potser serien més prudents
Esparreguera amb el rector del humanament... poder agrair
en els seus judicis... són pocs?
poble, i hi dono un cop de mà a Déu tenir una gent que des
Potser si, però presents i actius
en la mesura que puc i convé, i d´anys i panys que estimen la
allà on són... els nostres joves
sóc rector de Collbató, i de les comunitat, que s´hi dediquen...
estan fent de catequistes,
parròquies de Santa Maria i la de és un gran tresor... i això viscut
d´iniciadors, de monitors i de
Sant Pau de la Guàrdia al Bruc. des d´un cert astorament; quin
caps, representant a la JOC al
Com ser present a tot arreu, tresor que tenim en l´Església;
bisbat, fent moviment des de
com fer-t´hi present enmig dels quantes formiguetes en aquests
càrrecs nacionals, o tants llocs...
pobles, estant al servei de tots, laics i laiques compromesos...
I també la presència al Cau de
sense que es pugui dir que estàs i en el meu cas són un regal
Martorell. Una tasca que és molt
més per uns que pels altres? La immerescut perquè vaig arribar
de presència, d´acompanyament,
veritat és que al principi em va i ja ho eren, i quan em canviïn
d´ajudar els caps a fer la seva
costar bastant situar-me, però –quan Déu i el bisbe vulguin–
tasca compromesament... potser
ara tinc el sistema de distribuir ells seguiran al peu del canó.
voldries poder-ho fer més
el temps de manera de ser arreu Realment tenim tanta gent, i tan
profundament? Sí, però és la
en la mesura que pots, això sí vàlida! Als pobles constatem i
teva gent, i que sentin que poden
intentant rendibilitzar esforços; agraïm la riquesa dels carismes
comptar amb tu, dóna sentit al
el despatx parroquial el faig a que dóna l´Esperit, i són motiu
teu ser capellà...
Collbató per a les tres parròquies, d´admiració i agraïment a Déu,
com a mínim per a mi. En definitiva, per mi, ser capellà
i tinc posat el número del meu
de poble és viure implicadament
mòbil i de Collbató perquè la I junt a això la tasca a nivell
la teva pertinença al poble, a la
gent em pugui trobar. d´arxiprestat, acompanyar
gent, i donar gràcies a Déu per tot
En segon lloc que intento viure- com a consiliari els joves,
el que Ell fa en el seu Poble, i per
ho des de la proximitat amb la especialment als del moviment
deixar-nos ser uns instruments
gent; pot semblar “cursi” però de la JOC, fer de secretari de
al seu servei.
per mi la gent dels meus pobles les reunions de capellans... Als
pobles l´arxiprestat té molta Pep Aguilar és capellà
és la meva família. Evidentment
que tinc uns pares i uns germans importància, i més que n´haurà
10 que estimes i amb els quals
intentes mantenir el caliu
de tenir, per coordinar esforços de
militants, religiosos i capellans.

11. A PEU
A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu
Passejada pels voltants de la Sala
Josep Pascual
El dia que vaig fer aquesta Tot just començar trobem freixes
passejada, la primavera en aquell i roures, amb algun pi i algun
racó on va néixer en Serrallonga castanyer. Després començarem
feia el ple. És una passejada apta a trobar faigs i més endavant
per a qualsevol estació de l’any, faran acte de presència les
cada una molt contrastada en alzines. També ens trobarem
aquella vall especial. amb algun prat.
Pujant per la carretera que va Justament quan serem al primer
de Seva a Viladrau, un parell prat podrem contemplar davant
de quilòmetres llargs després nostre els tres turons altius (el
d’haver deixat a l’esquerra el turó Gros del Pujol, el turó del tancat de la Sala Nova, amb un
trencall cap a Vic, trobem a mà Mig i el turó del Coll d’Urdials), bell xiprer, un gran avet i un
dreta el camí que duu al Polo Sant que de fet són el vessant nord del gran tell o til·ler.
Antoni de Viladrau. L’agafem Matagalls, i també a molta altura,
fins a una bona esplanada, ideal Aquí mateix, davant d’un cobert,
més a la dreta, entre penyes, el
per deixar-hi el vehicle. entre unes tanques de fusta,
gran santuari de Sant Segimon.
l’avet i el til·ler, surt un camí tot
D’aquí surten dos camins clars, Mentre continuem caminant
ple d’herbei, que deixem al cap
l’un va cap al pàrquing de seguint el prat veurem dos
de quatre passes per agafar un
l’hípica, i l’altre, a la dreta, que és masos junts, Can Bosch, i més a
corriol a mà esquerra a tocar
el que seguirem, amb un senyal la dreta en una cota lleugerament
d’una alzina, marcat de vegades
que indica només hi poden més baixa entreveurem Can Gat.
amb una petita fita. És un caminet
accedir amb vehicle els veïns. No serà fins a una mica més
ombrívol que continua força pla
Com que anem a peu, nosaltres endavant que veurem la Sala.
gairebé paral·lel al que acabem
endavant. Seguirem durant Arribats a l’alzina, deixem el de deixar, i que amb prou feines
una mitja hora bona per aquest camí i agafem a mà esquerra un en 5 minuts ens portarà a la font
camí fins a arribar a una gran caminoi entre boixos, ombrívol, dels Avellaners, gairebé al peu
alzina (amb moltes branques que baixa fins a la riera, que d’un faig monumental. Aquest
mortes), arran de camí, que passem per un pontet. A partir caminet mig tapat per l’herba alta
destaca especialment. Poc abans d’aquí el camí, ple de pedres i passa prop de castanyers, arbres
d’arribar-hi trobareu un vell rocs, va pujant cada cop més caiguts, soques recaragolades.
tronc molt gruixut travessat al dret i desfet (una pujada d’uns Al peu del faig hi ha una pedra
camí. Durant aquest recorregut 10 minuts) fins a la Sala, casal de molí que fa de taula, i a deu
deixarem a mà esquerra un pista fortificat documentat des del metres baixant arran de torrent
que ens portaria dins l’hípica i 1181; transformat en masia, hi va hi ha la font al costat d’unes
a mà dreta un parell de camins néixer el 1594 Joan Sala i Ferrer, pedres que havien estat taula i
clars. el bandoler conegut per Joan de bancs. I aquí acaba la passejada.
Quan comencem a caminar Serrallonga. Conserva una torre Us suggereixo de tornar pel
voregem les instal·lacions del rodona adossada al mas. mateix camí per gaudir del
polo, que ens queden a l’esquerra; Ja al peu de la casa, amb la torre mateix paisatge des d’una altra
després el camí avança més o rodona a la dreta, continuem de perspectiva.
menys paral·lel a la riera de la Sala dret endavant cap a la Sala Nova, Us recomano que situeu els llocs
–també a la nostra esquerra–, que que és a 5 minuts encara no, i seguiu l’excursió amb el Mapa
segurament sentirem com canta deixant dues pistes a l’esquerra Guia Excursionista Montseny/Parc
però no veurem si no és que ens i, tot seguit, una altra a la dreta Natural, del qual Editorial Alpina
hi acostem expressament. (amb una torre transformador). i Geo-Estel, aquest febrer, acaben
El camí fins a l’alzina va pujant De seguida s’entreveu la casa a de publicar la segona edició. Us
suaument entre molta vegetació,
que en tan poc tros canvia força.
mà esquerra. La voregem i ens
plantem davant la porta del
suggerirà un munt d’excursions i
passejades més.
11

12. Amb entitat (i experiència)
Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència)
Fiare, compartim el teu interès!
Jordi Ibáñez
Un estat de crisi econòmica La militància econòmica
com l’actual, posa de ha anat fent nous passos
manifest el que l’economia també en l’àmbit de les
solidària ve dient des de finances. Potser el cor de
sempre: que el sistema la bèstia... Els moviments
econòmic actual no té crisis socials van descobrir ja
cícliques sinó que tendeix fa més de 30 anys que la
al desequilibri no només intermediació financera
econòmic sinó també social i mediambiental. Ja és una esfera que podien apropiar-se, transformar
abans de la crisi, el 80% de la riquesa està en mans i posar al servei de les persones. Així neixen
del 20% de la població, més de 1.000 milions de experiències com el Bank Grameen a Bangladesh,
persones pateixen fam, i en canvi consumim més Banca Popolare Ètica a Itàlia ó el JAK a Suècia. Poc
recursos dels que la naturalesa és capaç de generar. a poc, a partir dels 90 també a Espanya les finances
En els darrers temps hem patit deslocalitzacions ètiques han anat agafant protagonisme.
d’empreses que durant anys han tingut beneficis
En aquest context, aquestes entitats, sovint de
creixents de forma exponencial mentre pagaven
caràcter local, juntament amb un bon grapat
salaris constants o decreixents: si fem una mirada
d’entitats socials i d’iniciatives d’economia
enrere, els anys 60, un sou mantenia tota una família,
solidària han donant forma al Projecte Fiare que es
ara, amb dos encara costa arribar a final de mes. Els
va constituir l’any 2005 com una agència financera
beneficis que hem produït entre tots han quedat en
de Banca Popolare Etica a Espanya. Per mitjà de
mans de pocs o s’han reinvertit en més producció.
FIARE i amb l’autorització del Banc d’Espanya
Tanta producció amb aquests salaris era impossible
aquesta cooperativa italiana pot recollir dipòsits
d’absorbir, de manera que al mateix temps que
del públic i fer préstecs al conjunt de l’economia
invertien en empreses, els bancs oferien crèdits
solidària. Avui dia tenim oficines de FIARE a
tous a les famílies perquè poguessin consumir per
Barcelona, Bilbao i Madrid i punts d’informació
damunt de les seves possibilitats. Però la corda
a Sabadell, Donosti, València o Pamplona, entre
s’ha estirat tant que la bombolla ha esclatat amb la
d’altres. L’activitat financera va agafant força fins
mirada passiva de les administracions públiques
a arribar a gestionar 22 milions d’euros en llibretes
que s’aboquen ara a repercutir els costos de la crisi
d’estalvi del públic i 15 en préstecs a projectes
a les classes mitjanes i baixes sense canviar el model
d’economia solidària.
econòmic.
A més d’aquesta agència, FIARE promou la creació
Més que mai, amb aquesta crisi la ciutadania
d’un banc cooperatiu propi i per això està recollint
mobilitzada ha anat complementant sensibilització
des del 2007 el capital social fundacional que serà
i denúncia des de moviments socials amb
necessari: més de 900 persones i organitzacions
l’articulació concreta d’experiències d’economia
han subscrit i desemborsat ja més de 1,5 milions
alternativa. Així, al llarg del temps han aparegut
d’euros.
i s’han multiplicat cooperatives i societats
laborals, empreses d’inserció laboral, grups de Fiare és doncs una realitat concreta i transformadora
consumidors organitzats en contacte directe amb inserida en un moviment de fons que navega cap
productors responsables, centres especials de a un canvi de model econòmic. I ho fa complint
treball, productors i distribuïdors de Comerç Just, amb tots els requisits legals que s’imposen a
organitzacions no lucratives que realitzen serveis una institució financera i amb la supervisió del
a persones dependents i en definitiva tot un banc central, però orientant-se per criteris de
teixit econòmic alternatiu que situa al seu centre no lucrativitat, transparència, i participació. De
neuràlgic la democràcia i la solidaritat. Es calcula manera que FIARE ens convida a tots a ser clients
que a tot l’Estat, aquest tipus d’alternatives suposen d’una forma alternativa de fer banca, però també a
que, plegats, en prenguem el timó.
12
ja el 10% del PIB estatal i ocupen més de 2 milions
de persones.

13. RECEPTES per anar canviant
Receptes per amar canviant Receptes per anar canviant
Pastís de tonyina Valors per remuntar
amb espinacs la crisi
Tere Jorge Salvador Clarós
Ara que arriba la calor el que més ve de gust són plats Aquells que no són capaços d’imaginar un món
frescos i que no ens comportin gaires tràfecs amb els sense capitalisme no estan preparats per superar la
fogons. Qui més, qui menys, té, a l’estiu, la sensació crisi ni entendre res del que esdevindrà en el segle
d’estar menjant malament. El descontrol d’horaris, XXI. Els que ja practiquen el treball voluntari, la
viatges, saltar-se la rutina, les nits en terrasses de bars solidaritat i viuen amb suficiència sense malbaratar,
i restaurants... Molt sovint acabem caient a la temptació són els més preparats per al canvi.
de les tapes, els bocates, les pizzes. Però també tenim plats
senzills de preparar i que pots deixar fets el dia abans i que La xerrameca nacional que divulguen els “star
ens ajudaran a mantenir una alimentació saludable. media”, vull dir els polítics, banquers, sindicalistes...
propaga la idea de que la recuperació de
No sé si recordeu un personatge de dibuixos animats que l’economia arribarà amb la represa del creixement
simbolitzava la força i l’optimisme, gràcies a ’una dieta del PIB i també dels llocs de treball. Cap d’aquests
basada en el consum d’espinacs. Així va néixer “Popeye”, interlocutors parla d’adaptar l’estil de vida, de
personatge que va esdevenir model de fortalesa i energia, canviar prioritats ni de capgirar l’ordre dels valors
al qual els nens i les nenes de l’època admiraven. que mou el dia a dia de les persones. Per exemple,
Eren altres temps i ara aquesta verdura tan nutritiva en lloc de dir “replanteja si necessites canviar el cotxe”,
i saludable ja no gaudeix de la popularitat de llavors. diuen: “aprofita per canviar el cotxe ara que hi ha
No obstant això, us proposo un plat que incorpora els ajudes governamentals disponibles”. El missatge que
espinacs, gairebé de camuflatge, molt apetitós per a es transmet és que cal esperar una ràpida curació
l’estiu. Tant de bo ens ajudi a revifar-nos!!! del sistema, amb un còctel de medicaments i de
Ingredients (4 persones): 100 gr. de tonyina teràpies de xoc.
de llauna; 100 gr. d’espinacs; 4 ous; 2 La retallada per decret, la reforma laboral,
llesques de pa de motllo sense vores; 50 gr. l’augment de l’impost de successions... no són
de salsa de tomàquet; 50 gr. de nata liquida; més que medecines que atenuen la febre o el mal
1 raig de conyac; una mica de sal i pebre; maionesa; de cap del malalt. No curen, només combaten els
unes fulles d’enciams variats per acompanyar. símptomes, no pas les causes de la malaltia. La
Preparació: Ho triturem amb la batedora, formant xerrameca diària sobre si les mesures per fer front
una pasta homogènia, la tonyina, dos ous, les a la crisi són les adequades, si arriben tard, si són
llesques de pa de motllo, la salsa de tomàquet i el suficients... així com els termòmetres que posen
conyac, i ho salpebrem. ara ja a diari els mitjans de comunicació per copsar
la temperatura de la confiança de l’electorat amb
Bullim els espinacs amb una mica d’aigua i sal. Un
uns i altres són això, simple xerrameca, que no té
cop cuits s’han d’escórrer bé. Tallem els espinacs
a veure amb la salut del malalt. Les malalties se
a trossos i els barregem amb els altres dos ous, la
superen definitivament quan el pacient s’ha adonat
nata líquida, una mica de sal i pebre. Ho triturem.
que ha de canviar els hàbits de vida i que s’ha de
Posem la massa d’espinacs cobrint el fons d’un desprendre de tot allò que li fa mal. Caldrà acudir
motllo de vidre per a microones. Ho escalfem 8 doncs a la medicina alternativa davant la saturació
minuts a la meitat de potència. La crema d’espinacs de tanta píndola i automedicació?
ha de quedar semiquallada i llavors hi afegim la
Doncs sí. La causa profunda de la crisi econòmica
barreja de tonyina i ho tornem a posar al microones
és l’excés, vivim en promig per sobre de les
durant 10 minuts a la meitat de potència.
possibilitats reals en termes de petjada ecològica.
Un cop es refredi, el desemmotllem i veureu Estem esperant la tornada al creixement mentre
com us queda un pastís de dos colors que es pot el que seria més intel·ligent és aprofitar la situació
acompanyar amb maionesa i la varietat d’enciams. present sense creixement per consolidar-la o fins
i tot fer marxa enrere tot i mantenint l’índex de
Es pot utilitzar com a aperitiu, tallant-lo a llesques
i posant-lo sobre torrades. desenvolupament humà. És a dir, reformular el
concepte de benestar.
13

14. Puntades
Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades
L T
A MALDAT DEL CAPITALISME. INC TEMPS? Aquest és
Aquesta crisi, realment, ensenya el nostre mal: si no tenim
moltes coses. I la més elemental temps, si no trobem el
és una que pràcticament ningú no temps, si no volem el
diu. Fixem-nos-hi. Resulta que, després temps…
d’unes èpoques en que les grans empreses – Per fer silenci enmig de tant brogit.
han anat acumulant beneficis, i els bancs – Per escoltar. Hi ha qui necessita parlar i el món
s’han enriquit amb els seus préstecs, i entre és ple de murs.
uns i altres ens han dut a l’actual situació, la – Per abraçar l’amic o l’amiga. Si som més humans,
solució és retallar els sous dels funcionaris estem més vius.
i dels treballadors d’empreses concertades – Per pregar. Cadascú amb el seu llenguatge, amb
(incloent-hi els que cobren sous més baixos) la seva fe diversa. I en la pregària, saber donar
i les pensions dels jubilats. I, quan algú diu gràcies i saber no pensar tant i escoltar més.
que almenys caldria apujar una mica els – Per ser tendres. Quina medicina per escampar
impostos dels més rics, sembla que aquest pel món!
algú sigui un irresponsable. A veure. És – Per la paciència. Tanta paciència que ens cal per
possible que el sistema en el qual estem anar per un molt tant esquerp, tan ple de judicis i
ficats obligui a fer això. Però si és així, això prejudicis sobre l’altre, tan ple de duresa...
demostra palesament, més que cap discurs – Per reaccionar. Cal saber deixar-ho tot quan
més o menys revolucionari, que aquest algú ens necessita, cal saber donar prioritat no
sistema és intrínsecament malvat. Jo no sé pas al que ens omple l’agenda sinó al que ens diu
què s’ha de fer, davant aquesta situació. el cor que hem de fer.
Però almenys, el que sí que crec que es –Per fer un petó al nostre fill quan surt de l’escola,
pot i s’ha de fer, i tantes vegades com es riure amb ell, fer-li pessigolles, parlar amb ell i
pugui, és dir que no està escrit enlloc que plorar, si cal, amb ell.
aquest sistema sigui l’únic possible, fruit –Per fer una trucada en lloc d’un mail: fa mandra
d’algun destí inexorable. I que, com que és agafar el telèfon, potser no és tan pràctic, potser
intrínsecament malvat, la cosa més sensata trucarem en mal moment... però, oi que ens
seria intentar canviar-lo. Josep Lligadas alegrem més quan sentim la veu d’un amic?
–I sobretot, cal tenir temps per dir “t’estimo” i
dir-ho tantes vegades com ho sentim així. Maria–
Josep Hernàndez
L
’INDEPENDENTISME OBLIGATORI. Com he dit ja més d’un cop, servidor no
és gens partidari de la independència de Catalunya, i considera un mal servei
dedicar-se a intentar promoure-la. Potser la independència ens aportaria alguns
beneficis col·lectius, però alhora provocaria un esquinçament tal que ens faria
mal a tots, i sobretot als sectors més febles. I bé. La Mònica Terribas, directora de TV3,
es veu que opina el contrari que jo, i per això utilitza el diner públic per promoure tant
com pot l’opció independentista, com si volgués convèncer-nos que la cosa “normal” per
a un català “normal” sigui voler la independència. L’exemple més obvi que hem viscut
darrerament va ser el programa “Adéu, Espanya?”, emès el passat 3 de juny i del qual al
telenotícies de l’endemà en van continuar fent propaganda i ens van animar a mirar-lo per
Internet. Jo li demanaria a la senyora Terribas, en nom de la pluralitat, que encarregui ara
un altre reportatge, igual de llarg i de favorable, sobre les bondats del sistema federal, i
dels beneficis que Catalunya aconseguiria amb un sistema així tot formant part d’Espanya.
14 Josep Lligadas

15. Per airejar el cervell
Per airejar el cervell Per airejar el cervell Per airejar el cervell
feminista de Dèbora que anuncia des del punt de vista alemany, tot
al cabdill corresponent que la i que a la colpidora experiència
victòria aquest cop serà gràcies viscuda de Grossman, Littlell
a les dones... No són històries contraposa una elaboració molt
exemplars, sens dubte. Sinó vida més literària i simbòlica, potser
molt real! Josep Lligadas massa enrevessada i delirant pel
meu gust, però que va aconseguir
motivar-me per continuar
Recorreguts per la Bíblia més aprofundir sobre el tema.
curiosa: 2. El llibre dels Jutges Si algú s’anima a fer la
Continuant la sèrie iniciada en comparació, ja ens informarà
el número passat, us proposo un dels resultats. Això sí, la novel·la
altre recorregut bíblic. En aquest de Littell encara és més llarga
cas, un llibre sencer, el llibre dels que la de Grossmann... Mercè
Jutges. El llibre pròpiament dit Solé
ocupa un total de setze capítols, Vida y destino. Vasili Grossman.
i després hi ha quatre capítols Random House - Mondadori.
més que són un apèndix. O sigui Barcelona 2009.
que, si voleu, us podeu aturar
al capítol 16, amb la història de L’estic acabant de llegir (em
Samsó, o arribar fins al final, al falten un centenar de planes per
capítol 21. completar les 1.112 del volum de
butxaca que em vaig comprar
El llibre dels Jutges és, per Sant Jordi). Em sembla una
probablement, l’escrit més novel·la magnífica que pren com
“arcaic” de tot l’Antic Testament. a eix la batalla d’Stalingrad per
Presenta un recull d’històries descriure àmpliament la Rússia
diverses que ocupen el temps estalinista. Guia d’orquestra. Raimon
que va des de l’arribada a la Terra Colomer i Víctor Solé. Catalunya
Promesa després de la fugida Vasili Grossman (1905-1964) va Música (http://www.catmusica.
d’Egipte, cap a l’any 1200 abans ser un periodista nascut a l’actual cat).
de Crist, fins a la instauració de Ucraïna, que durant la Segona
Guerra Mundial va cobrir la A partir d’una conversa il·lustrada
la monarquia, cap a l’any 1030
batalla d’Stalingrad i sembla amb exemples musicals, “Guia
abans de Crist. I ens mostra, amb
que fou el primer a donar a d’orquestra” fa un seguiment detallat
tota la seva cruesa, la duresa de
conèixer l’existència dels camps de les obres del concert setmanal de
l’ocupació d’aquell territori per
d’extermini nazis. l’Orquestra Simfònica de Barcelona
part de les tribus israelites.
i Nacional de Catalunya. Aquesta
Els “jutges” eren cabdills que La commoció d’una guerra és l’explicació que trobareu a
apareixien enmig del poble en que va resultar tan cruenta, la internet d’aquest esplèndid
situacions conflictives i que, al situació dels jueus, que van rebre programa, una bona manera
front d’alguna o algunes de les no només dels nazis, sinó també d’apropar-se i d’aprofundir en
tribus, realitzaven determinades de l’estat soviètic, el sagnant la música simfònica. Als qui no
gestes que anaven ampliant la surrealisme estalinista i, sobretot, hi entenem gaire ens ajuda a
part dominada pels israelites. I la inquietud per trobar un sentit familiaritzar-nos amb els termes
hi ha de tot. Des de la tragèdia tant al patiment com a la bondat, tècnics musicals, i evidentment
de Jeftè que fa vot que, si Déu li van expressar-se en aquesta a fixar-nos molt més en allò que
concedeix la victòria, sacrificarà novel·la, que va ser censurada i escoltem. És una bona cosa, a
la primera persona que el surti a que l’autor no va arribar a veure més, aquesta complementarietat
rebre... i qui surt és precisament publicada. entre el calendari musical de
la seva filla, la qual accepta de ser Seria un exercici interessant l’orquestra i els programes de
sacrificada. Fins a la coneguda comparar-la amb un recent ràdio i de televisió. És una forma
història de Samsó, amb totes èxit editorial,Les benignes, de d’estimular l’assistència als
les traïcions i males arts
acumulades. Passant per l’orgull
Jonathan Littell, que descriu
pràcticament la mateixa realitat,
concerts en directe i de promoure
la cultura musical. Mercè Solé
15

16. La fe de cada dia La fe de cada dia - La fe de cada dia - La fe de cada dia - La fe de cada dia
D’on ve la nostra idea de Déu
(i 5: El cristianisme)
Josep Lligadas
Després de la mort de Jesús, els seus deixebles aquests: 1) que Déu ofereix plenitud de vida per
comencen a reagrupar-se i comencen a dir que a tothom, sense distincions de cap tipus; 2) que
l’han vist viu: que Déu l’ha ressuscitat. Indepen- la distància que l’ésser humà sent davant Déu,
dentment de com vulguem entendre l’experièn- i que es nota sobretot en la dificultat per seguir
cia que hi ha al darrere d’aquesta afirmació, el el camí que Déu proposa, ha quedat superada
que sí que és clar és la deducció que aquells dei- perquè un home concret, Jesús, ha viscut la vida
xebles en van fer: que, realment, el missatge que humana de manera totalment entregada i segons
Jesús transmetia, la seva manera d’entendre Déu el camí d’amor que Déu vol; 3) que, per això,
i l’estil de vida que proposava, eren realment els podem dir que en Jesús Déu hi era totalment
que Déu volia. present, de manera que tothom qui cregui en
Jesús i s’enganxi a ell, entra de ple en el camí i en
I a partir d’aquí es va iniciar un difícil procés de
la vida de Déu; 4) que aquesta fe en Jesús com-
reelaboració de moltes coses. D’entrada, aquells
porta voler viure amb el mateix amor i entrega
deixebles, jueus convençuts com eren, van inter-
que ell ha viscut; 5) que tots els qui creuen en
pretar la proposta de Jesús com una forma de
Jesús formen la comunitat dels fills de Déu, i es-
viure el judaisme en la línia que ja havien iniciat
tan cridats a compartir junts aquesta fe i aquest
alguns dels profetes d’Israel: una forma que
seguiment.
posava més l’accent en l’amor als altres i el servei
als pobres que no en els ritus i les normes legals. Si, després del recorregut que hem anat fent al
Però sense trencar amb aquests ritus i aquestes llarg d’aquest curs en aquesta pàgina tornéssim
normes. ara al començament, podríem dir que aquella
intuïció inicial d’una realitat que està més enllà
Aviat, però, van començar a sorgir visions més
del que es pot veure i tocar, ens ha conduït cap
rupturistes. Esteve apareix com el primer que
a una concreció molt propera. A través de la
enceta aquests plantejaments, i per això mor
paraula i la vida d’un home, Jesús de Natzaret,
apedregat. I seran Bernabé i Pau els que arri-
hem descobert un Déu que acompanya el món i
baran fins al final amb aquesta ruptura. Ells,
la història, que ofereix compartir una vida plena,
en efecte, afirmaran que la proposta de Jesús
i que empeny a viure en aquest món de manera
supera la religió d’Israel, i que està destinada a
seriosament humana, és a dir, responent a les
tothom sense distinció. I això provocarà trau-
crides que sorgeixen d’un cor net, obert, atent als
mes i tensions molt considerables, perquè molts
altres, desitjós d’una vida digna per a tothom.
dels jueus que havien cregut en Jesús no podien
acceptar que tota la tradició que havien viscut Certament que no podem deixar de dir, per aca-
i que parlava d’Israel com a poble escollit per bar, que massa cops la nostra història cristiana
Déu, quedés liquidada d’aquesta manera. no ha respost a aquesta crida que li dóna sentit.
Però això no treu cap valor a la crida mateixa,
La proposta rupturista, però, serà la que triom-
sinó que, més aviat, és un estímul que empeny a
farà definitivament. I els seus eixos bàsics seran
treballar perquè hi respongui.
Avui l’immigrant irregular se’ns presenta com aquest foraster en qui Jesús demana
El retall
ser reconegut. Acollir-lo i ser solidari amb ell és un deure d’hospitalitat i fidelitat
a la pròpia identitat de cristians.
Joan Pau II (Missatge per a la Jornada Mundial de l’Immigrant, 1995)