Punt De Trobada 06

980 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
980
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
24
Actions
Shares
0
Downloads
9
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Punt De Trobada 06

  1. 1. http://puntviladecans.blogspot.com puntviladecans@telefonica.net 6 Viladecans Punt de trobada Any 1 15 de desembre Publicació independent d’informació i opinió de 2007 Un any de trobada Acabem l’any, el primer any de Viladecans Punt de Trobada. Vam començar al juny, hem anat sortint puntualment a la meitat de cada mes (llevat de l’agost, que vam fer vacances), i hem pogut adonar-nos que aquest instrument de comunicació que fa sis mesos vam posar en marxa, era una eina útil, i gosaríem dir que necessària. A Viladecans no hi havia cap mitjà de comunicació on es poguessin expressar les inqui- etuds, les propostes, les activitats que es generen des de l’anomenada societat civil, les reivindicacions, els suggeriments de coses a fer... I aquesta revista ha servit per canalitzar aquesta mancança ciutadana. Actualment, Viladecans Punt de Trobada s’envia a un total de 521 adreces electròniques, de persones i d’entitats. I el ressò que ens n’arriba és certament positiu, tant en forma de comentaris com en forma més activa d’articles que anem rebent, i que des d’aquí agraïm i animem a continuar enviant. Certament que la redacció de la revista no es fa responsable del contingut de cada un dels articles que rebem i publiquem, però certament també que així tots plegats ens estem fent un servei mutu, i estem fent possible que a Viladecans hi hagi més veus que puguin parlar i puguin ser escoltades, que prou falta ens fa. Nosaltres continuarem endavant, i farem tot el possible per millorar aquest instrument d’intercanvi. De moment, hem ampliat la redacció amb un parell de persones joves, que sempre és una garantia de més empenta. I, també, estem gestionant de convertir-nos en associació, per tal de poder eixamplar, si s’escau, el nostre camp d’activitat. Amb ganes de treballar per un Viladecans millor i que sigui construït entre tots, des de la redacció us desitgem molt bones festes i un magnífic nou any 2008. Sumari Equip de redacció 2 L’anell. Encarnació Garcia Anna Besora M. Carmen Castellano 2 ¿Qué hacemos hoy? Lluís Rovira Maria Comas Encarnació Garcia 3 Sant Ramon crema! Ricard Caba i Calbet Josep Ginjaume 4 Josep Lligadas Josep Azemar a Viladecans. Jaume LLigadas V. Víctor J. Martínez 5 Can Modolell i Casa Cusí. Jaume Lligadas V. Asunción Polaina Miguel de la Rubia 6 Murs: Trenquem tòpics. Idoia Baixench Mercè Solé 7 L’Ajuntament acomiada treballadors de la Fundació La distribució d’aquest butlletí es fa 7 per correu electrònic. Si no desit- Les Associacions de Veïns. Maria Comas geu rebre’l només cal que ens ho 8 Una denúncia de Salvem Oliveretes. Jordi Mazón comuniqueu. I si voleu que li envi- em a un amic o amiga vostres, feu- 9 Tornen els Pastorets. Josep Lligadas V. nos arribar la seva adreça. Gràcies. 10 La responsabilitat de l’estat espanyol. Rosa Mercader Si voleu enviar articles per publi- car, tingueu en compte que han 11 Els “xatarreros” de Viladecans. Sergio Porrón d’anar signats i no sobrepassar les 40 ratlles o les 600 paraules. 11 Deixar parlar els ciutadans. Ferran Rullo 12 Càritas, la solidaritat tangible. Mercè Solé El nostre correu electrònic: puntviladecans@telefonica.net 13 Doncs no callarem. Luis Juberías El nostre bloc: 14 L’anomalia pluviomètrica del Delta. Ricard Caba http://puntviladecans.blogspot.com 15 La plaça de l’església. José Luis Atienza
  2. 2. ¿Qué hacemos hoy? N uestra ciudad está creciendo a un ritmo vertiginoso, y desde la juventud hay cam- L’anell bios que también notamos y que influyen en nuestra forma de ha- cer las cosas. Cuanto más grande A es una urbe, se supone que más quest estiu em grande debe ser su oferta de es- van regalar un parcimiento y entretenimiento. anell. Són dos Pues bien, desde los jóvenes toca cèrcols i al mig preguntarnos, en lo que a este puestas de los jóvenes, se va a cre- hi ha una greca calada, que tema refiere: ¿en qué ha cambia- ar una ampliación de la masía de és un gravat ben bonic. La do o ha “mejorado”? ¿qué nuevas Can Xic, la cual según nos hacen veritat és que m’agrada ofertas nos trae nuestra ciudad? saber pretende emular las funcio- molt. A mayor ampliación de oferta de nes del centro Frederic Mompou Un dimarts al matí em vaig vivienda, mayor número de equi- de Castelldefels, ofreciendo espa- adonar que l’havia perdut. pamientos, o al menos así debería cios para talleres, ensayo musical, Quin disgust! Quina ràbia! ser. Pero ¿se traduce esta norma escuelas de teatro, juegos de cartas, I no pel valor econòmic. en el campo del ocio? Escaneando etc. Donant-hi voltes, vaig re- un poco los gustos y aficiones de Este tipo de espacios abiertos al cordar que l’última vegada nuestro tejido social más joven nos público y enfocados a que los jóve- que l’havia vist va ser en damos cuenta de que predomina nes se reúnan para pasar el rato de baixar del cotxe. la masificación en discotecas y “af- una manera sana, representa una Trasbalsada vaig sortir al ter hours”. Y que el objetivo de la alternativa muy beneficiosa, que carrer. Dono voltes al cotxe, noche es acabar en uno de estos re- si la tuviéramos más en cuenta po- el regiro per dins, miro per cintos, previa cena en un suculento dría hacer que los jóvenes no cay- tot el carrer i tampoc. Més restaurante de comida rápida. eran en el ocio fácil y consumista. empipada i sense cap resul- No sería justo, por otra parte, cul- Es por eso que sería bueno que tat torno a casa. Miro sota par de ello a la existencia de estos los partidos políticos impulsaran el llit, els calaixos, el bany sitios, sino que habría que profun- campañas de talleres, apertura de i no el trobo. Finalment em dizar en qué tipo de ocio nos ofrece espacios libres, colaboración con dono per vençuda. “L’he Viladecans. Tenemos el Atrium, un asociaciones ya existentes para im- perdut”. teatro que consigue traer grandes pulsar este tipo de ocio alternativo Divendres al matí, d’hora. representaciones, y que posee un y alejado de los excesos. Era el meu aniversari. Vaig amplio abanico de ofertas para Desde estas humildes líneas invito sortir de casa per anar a cór- todas las generaciones. Subiendo la a los jóvenes de Viladecans a pro- rer per la platja. En acostar- Rambla, hay un sitio llamado Au- bar otras fórmulas de entretenimi- me al cotxe “el vaig veure”. ditorio Pablo Picasso, que lamenta- ento como el teatro, no sólo desde Era allà, a terra, lluïa d’una blemente está cayendo en desuso y el punto de vista del espectador, manera especial i no m’ho cada vez más cae en desconocimi- sino adhiriéndose a un grupo y podia creure. I després de ento para el joven viladecanense. trabajando en equipo; o a un club tres dies! Com podia ser! En pro de resucitar este espacio de de rol, cartas, ajedrez. Al entreteni- Amb la gent que passa pel asociacionismo juvenil se invirtió miento que antes practicaban nu- carrer, amb les vegades mucho esfuerzo en desarrollar el estros padres y abuelos, pero que que vaig bellugar el cotxe Cúbic, el cual lamentamos que no con el tiempo ha ido desaparecien- de lloc en aquests dies. Em haya sido dispuesto para este fin. do, dejando paso al ostracismo de vaig ajupir i el vaig agafar. Sin embargo, después de mucho nuestra habitación y nuestro orde- Sí! El meu anell ha tornat ha tiempo haciendo entender al con- nador, saliendo de él sólo para ir a mi. sistorio la necesidad de un espacio una humeante discoteca. juvenil que diera más amplitud de Encarnació Garcia Lluís Rovira Adalid maniobra y proyección a las pro- Viladecans, punt de trobada - Núm. 6 - Desembre 2007
  3. 3. Sant Ramon crema! S ant Ramon crema! Aquest ha estat el crit d’alerta, quan dos focus d’incen- di iniciats al terme de Viladecans podi- en haver acabat en una nova tragèdia. Sobre les 18:00 hores del diumenge 9 de desem- bre es va originar un incendi proper a les in- dústries situades al costat del Camí Fondo de Viladecans. Justament on es preveu la construcció d’un nou barri “El Pla de Llevant” de 2.377 ha- bitatges, promoguts per l’ajuntament i l’Incasol. El foc, que segons han explicat els bombers, es va iniciar en dos punts d’origen de manera simul- tània i fa pensar que ha estat provocat, es va es- tendre cap a uns terrenys forestals del Montbaig (Sant Ramon), situats entre Viladecans i Sant Boi. Tot i que el vent va complicar l’extinció, un canvi 2005, la degradació del territori per deixadesa en la seva direcció va fer que el foc girés sobre municipal, i les nombroses actuacions immo- si mateix i facilités la tasca de les 31 dotacions biliàries no deixen de degradar la muntanya. de bombers que hi van intervenir, tot autoconsu- Recentment i per pal·liar aquestes agressions, s’han mint-se . declarat 69 hectàrees d’utilitat pública a la vessant Segons dades facilitades pels bombers, el foc va de Sant Boi, cosa que demana la Plataforma Salvem cremar 15 hectàrees de pi blanc, matolls i cultius. Oliveretes (PSO) per a la vessant de Viladecans, tal El foc va quedar controlat a mitjanit. Encara que i com s’explica en aquesta mateixa revista. La com- quatre dotacions de bombers van estar remullant i pra de terrenys forestals per part de Global Inversi- continuat les feines d’extinció, fins a les set de la ones Europeas S.L. de Paz Dorado, amb l’estudi del matinada. projecte urbanistic “Residencial Sant Ramon” i Josel La Muntanya de Sant Ramon ha estat víctima S.L. del Grup “Nuñez y Navarro”, no fan més que constant d’agressions al territori en els últims minvar el valor forestal i ecològic de Sant Ramon. anys: un incendi, originat també de forma ir- Ricard Caba i Calbet responsable, va cremar 70 hectàrees el juliol del A la 57 Nit de Santa Llúcia un premi cap a Viladecans Aquest any, a la 57 edició de la Nit de Santa Llúcia, o Festa de les Lle- tres Catalanes, un dels premis que s’hi concedeixen ha anat a parar a un viladecanenc, i membre a més de la redacció d’aquesta revista. Efectiva- ment, Josep Lligadas ha guanyat el XVIII Premi Joan Maragall d’assaig so- bre Cristianisme i Cultura, amb el llibre La política dels cristians. Felicitats! Viladecans, punt de trobada - Núm. 6 - Desembre 2007
  4. 4. Josep Azemar a Viladecans: el valor de la Torre Modolell Josep Azemar també és l’autor de molts edificis modernistes de la seva ciutat i d’altres localitats de l’entorn. Destaquen a Figueres la “Casa Cusí” (1894), amb molts elements que recorden la nostra Torre Modo- lell, “Casa Galter” (1901), “Casa Mas Roger” (1910), segona residència de Salvador Dalí, “Casa Roger” (1896), “Casa Salleres” (1904), i l’escorxador muni- cipal (1904-1907). Tots aquets edificis estan protegits, per l’Ajunta- ment de Figueres, com a Béns Culturals d’Interès Local. A Olot va construir la “Casa Pujador” (1911), també declarada Bé Cultural d’Interès Local. J El modernisme arriba a Agullana també de la mà de Josep Azemar. Són quatre els edificis que hi cons- osep Azemar i Pont, neix l’any 1862 a la ciu- trueix i d’entre ells hi destaca el Grup Escolar, de tat de Figueres, obté el títol d’arquitecte el certa semblança amb l’escola de la Sagrada Família 1887, s’estableix a Barcelona i els primers de Viladecans. Si voleu, podeu consultar la pàgina treballs els fa en la urbanització del Parc de web de l’Ajuntament d’Agullana que hi dedica una la Ciutadella amb motiu de l’exposició universal plana sencera a l’arquitecte i el modernisme. de1888, en col·laboració amb l’arquitecte Josep I mentrestant des de l’Ajuntament de Viladecans, van Amargós i Samaranch, autor de l’edifici de les ai- mirant cap una altra banda, mentre projecten l’en- gües de Cornellà. derroc d’una part de la Casa Palau de Can Modolell. El seu nét, Francesc Labastida i Azemar, exdegà Concretament, tota la part projectada pel prestigiós del Col.legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya arquitecte figuerenc el 1899, és a dir, la cooperativa (COAC), el defineix com un home rigorós amb si agrícola, les antigues escoles, les dues terrasses i les mateix i seriós amb la feina, però amb un gran afec- escales d’accés al jardí. Només es mantidrà la façana te i tendresa per a la seva família. del carrer Jaume Abril i mitja planta baixa. A Viladecans, rep l’encàrrec de Magdalena Modo- És que no serem capaços a Viladecans, de conservar lell de transformar la seva Torre de Guaita en una l’edifici tal i com el va projectar Josep Azemar? Casa Palau d’estil modernista neogòtic que finalit- No seria millor restaurar can Modolell en la seva za el 1892 i que més tard es convertiria en la Casa totalitat, fer-ne difusió i integrar-lo en els circuits de la Vila. Posteriorment, el 1899, projecta l’edifici modernistes de la comarca?. adjunt a on avui s’ubica la cooperativa agrària i les Per això, cal primer estar convençuts que no és de terrasses amb les antigues escoles així com les esca- cartró-pedra, perquè no ho és, sinó que utilitza els les d’accés al gran jardí del palau. sistemes de construcció propis dels diferents estils Magdalena Modolell li encarrega, també a Josep historicistes de l’època. Azemar, alguns treballs a la masia de les Parella- I segon, cal que ens creguem que tenim una gran des (on avui hi ha la plaça d’Europa), i mes tard, el obra d’art, que la tenim. A Figueres, no només s’ho 1910, el col.legi de la Sagrada Família, obres que no creuen, sinó que tot i que no els hi fa tanta falta, sa- van ser acabades fins l’any 1916 aproximadament. ben protegir i conservar totes les seves joies i mol- Abans de morir a Barcelona l’any 1914, ens deixa tes de menys categoria que la nostra Casa Palau. A a Viladecans un altre edifici, l’ala dreta de la Torre Viladecans, en canvi, poques joies que tenim i pel Roja. que sembla, l’administració municipal no sap ni Mentrestant, el 1889, aconsegueix plaça d’arquitecte que ho són. municipal a Figueres, i projecta la casa natal de Sal- vador Dalí, actualment propietat de l’Ajuntament. Jaume Lligadas Vendrell Viladecans, punt de trobada - Núm. 6 - Desembre 2007
  5. 5. Can Modolell i Casa Cusí, dos edificis bessons S i un dia us decidiu a anar a visitar el museu Dalí de Figueres, jo us recomano que acabat aneu a fer un tomb per la ciutat, és una ciutat molt agradable, i si sortint del museu baixeu per la pujada del castell fins a la rambla, us trobareu de cara amb la Casa Cusí (foto 1), construida el 1894 per l’arquitecte Josep Azemar, dos anys després de bastir la casa palau de can Modolell. El primer que us pot cridar l’atenció és la tribuna de l’edifici (foto 2), molt semblant a la de Can Modolell 2 3 (foto 3) i si ens fixem en els elements decoratius de la barana dels balcons (foto 4), veurem que són idèntics als de l’edifici de Viladecans (foto 5). La torre de la dreta de la Casa Cusí va ser projectada i construida l’any 1904. En aquesta part de la casa hi veiem la finestra triforada (foto 6) del primer pis que és molt semblant a les de Viladecans (foto 7), així com l’escut de 4 5 dalt de tot (foto 8 i 9). A la dreta de la torre, i a la part de dalt, veiem la paret que separa la finca del costat (foto 8), que ens recorda la façana emmerletada dels antics col.le- gis (foto 10) decorada amb rajola verda. Aquesta façana ha de desaparèixer segons el projecte municipal. És més que evident que Josep Azemar es va inspirar en la casa palau de Can Modolell per crear la Casa Cusí de Figueres. Jaume Lligadas Vendrell 6 7 8 9 1 10 Viladecans, punt de trobada - Núm. 6 - Desembre 2007
  6. 6. MURS: Trenquem tòpics per la convivència A quest és el títol de l’exposició que la Torre del Baró va te- nir el plaer de rebre entre els passats 18 d’octubre i 16 de novembre; SOS Racisme i el Departament de Convivència i Cohesió Social del nostre Ajuntament van fer possible aquest esdeveniment. Mitjançant panells i audiovisuals força il.lustratius, l’exposició va ajudar a comprendre la realitat migratòria a Catalunya, comparant l’emigració dels catalans amb la immigració que rep actualment, i desmuntant sis tòpics sobre els immigrants: que no es volen integrar, que ens envaeixen, que ens treuen el treball, que són delinqüents, que s’emporten tots els ajuts i que baixen el nivell educatiu. Va mostrar-nos com la societat catalana ac- tual no podria funcionar sense el paper dels immigrants, va ensenyar-nos com podem trencar aquest mur que ens separa els uns dels altres, lluitant contra els prejudicis, les inseguretats i les pors que es generen envers la immigració i que generen actituds discriminatòries. La inauguració va comptar amb la presència de molts viladecanencs, també de la directora de SOS Racisme que va fer-nos una visita guiada, l’Alcalde de Viladecans, regidors, representats d’entitats, alumnes del Curs de Gestió Multicultural entre d’altres. Diverses escoles es van apropar a visitar l’exposició i van aprofitar per treballar d’una manera activa el tema de la lluita contra el racisme. L’exposició també va comptar amb la xerrada “Gitanos, del genocidi a la ignomínia”, gràcies a la colaboració de l’Associació Cultural Gitana de Viladecans. Aquesta xerrada va donar-nos una visió realista i gairebé desconeguda del patiment que aquesta ètnia ha suportat durant tota la història. Mostres com aquesta han d’anar traient granets de sorra d’aquest mur que genera la intolerància. Idoia Baixench Ser dona i musulmana. Dolors Bramon. Editorial Cruïlla i Fundació Joan Maragall, Barcelona 2007. Un llibre altament recomanable i clarificador respecte a tot allò que envolta la dona a l’Islam: el que prescriu l’Alco- rà, el que diuen les diverses tradicions, el pòsit cultural preislàmic, els afegitons culturals que s’han anat fent ar- reu del món segons el lloc d’inculturació de l’Islam… i els múltiples prejudicis nostres. En llenguatge molt planer. De fet, Dolors Bramon va estar a Viladecans fa un any aproxi- madament per parlar de les tres “religions del llibre”. Els que hi vam poder assistir recordem que va ser realment interessant perquè és una bona coneixedora de l’Islam. És doctora en filologia semítica i història medieval. El llibre compta amb un glossari i una bibliografia bàsica. Ah, i a més a més és baratet (10,75 €). Mercè Solé Viladecans, punt de trobada - Núm. 6 - Desembre 2007
  7. 7. Les Associacions de Veïns A Viladecans hi ha 14 Associacions de Veïns. Un nombre bastant important. I crec que tots tenim la mateixa finalitat, que és lluitar pels nostres barris. Però penso que les Asociacions de Veïns te- nen poc prestigi entre els ciutadans, i això ens hauria de fer reflexionar. Potser no estem prou a prop d’ells. Com aconseguir que la joventut s’impliqui a fer coses pel seu barri, o que persones vingudes d’altres països, per poder conèixer millor el lloc on són, acudeixin a les Associacions de Veïns? Crec que això faria que hi ha- gués més bona convivència entre tots. I potser és que no els donem les eines suficients perquè ho facin. No ens hauríem de deixar condicionar, hauríem de tenir la independència suficient per decidir la nostra manera de funcionar. Crec que no es valora prou el treball que fem les Associ- acions de Veïns. L’Ajuntament té aquí una gran ajuda, ja que nosaltres som els qui estem més a prop del ciutadà i coneixem millor els problemes de cada barri. Des de les Associacions de Veïns es podrien impulsar molts projectes, com cursos multicul- turals, de civisme i convivència, o conscienciar els ciutadans de la importància de vetllar pel medi ambient. En resum, que caldria tenir molta més participació en tot allò que ens afecta als ciutadans. Maria Comas L’Ajuntament acomiada treballadors i treballadores de la Fundació Ciutat de Viladecans L a Fundació Ciutat de Viladecans, presidida per l’alcalde de Viladecans i creada pel Ple Municipal ara fa deu anys, procedirà a la reducció de la seva plantilla i a l’acomia- dament d’un 40% del seu personal abans del 31 de de- sembre de 2007. La plantilla de la Fundació treballa per fer avançar la nostra ciutat en la Societat del Coneixement i la Informació, i aposta per la seva con- tinuïtat laboral i professional. Durant aquests deu anys ha desenvolu- pat formació en l’ús de l’ordinador i Internet amb la creació de la xarxa de punts Omnia, ha creat i gestionat el Portal de Viladecans, portal d’informació ciutadana, ha promocionat l’ús d’Internet en el comerç local, ha desenvolupat una sèrie de projectes amb finançament euro- peu sobre temes de salut, immigració, igualtat d’oportunitats, etc. Per tot això, el col·lectiu de treballadores i treballadors de la Fun- dació amb el recolzament de CC.OO. apel·lem a la responsabilitat política, ètica i moral de l’Ajuntament de Viladecans, com a adminis- tració pública i progressista, d’assegurar la continuïtat professional i laboral de tots els treballadors i treballadores de la Fundació. Treballadors i treballadores de la Fundació Ciutat de Viladecans Viladecans, punt de trobada - Núm. 6 - Desembre 2007
  8. 8. Una denúncia de la Plataforma Salvem Oliveretes condiciona una moció al ple de l’ajuntament de Viladecans C seva funció d’embornal del CO2 per ajudar a pal- om a resultant de la denúncia feta per liar el que genera la ciutat. la Plataforma Salvem Oliveretes, anun- ciant que determinades poderoses em- I tercer, reactivar el Consell Municipal de Medi Am- preses estan especulant amb els terrenys bient perquè vetlli en tot aquest procés i fomenti de la muntanya de Sant Ramon -en la qual són el que la ciutadania i les entitats de la ciutat facin pro- propietaris, com a mínim, de 16 i 183 hectàrees jectes per plantar arbres a la zona forestal. respectivament- i planificant el projecte “Sector La Plataforma Salvem Oliveretes continuarà reu- residencial Sant Ramon”, el ple del passat 22 de nint-se cada dimecres a les 19:30 h. a l’auditori Pau novembre va aprovar una moció per expressar la Picasso i continuarà la seva tasca d’oposició al Pla voluntat de protegir i conservar els terrenys qua- de Llevant que vol construir un nou barri de 2.377 lificats com a no urbanitzables situats a la part habitatges a Oliveretes, per a preservar la munta- nord de la ciutat. nya de Sant Ramon. La plataforma va voler participar en el ple i aquest No oblidem que els terrenys que l’equip de govern cop li van permetre fer ús de la paraula, just abans de la votació, i ho va aprofitar per exposar la seva opinió respecte a la moció. Primer, va celebrar la moció, i que l’equip de govern tingués aquesta sorprenent sensibilitat ambiental (ja era hora, i esperem que es repensin urbanitzar a Oliveretes!) però la va qualificar com a una sim- ple declaració d’intencions cara a la galeria, degut a que no figurava cap mesura per desenvolupar-la. És molt fàcil anunciar que l’equip de govern actu- arà segons la llei vigent, i no requalificarà terrenys forestals per a urbanitzar. El difícil i per tant amb més valor és dir-ho i presentar un plec de mesures que garanteixin la protecció de la zona per sempre. I això no es va fer. Segon, va proposar la declaració d’utilitat publica reconeix que tenen un valor ambiental, i que no re- de la muntanya, mesura que s’hauria d’arribar ad- qualificarà, tenen exactament el mateix valor ambi- quirint els terrenys per fer-los públics, per la qual ental que bona part dels d’Oliveretes... L’any 1976, cosa va demanar un percentatge del pressupost algú va traçar una línia sense considerar aquests municipal anys rere any per a aquest fi, i així poder- valors i va decidir que cap avall és urbanitzable, i hi desenvolupar projectes de conservació i regene- cap amunt forestal. Demanem per tant, que el sòl ració forestal amb l’excusa de combatre el canvi cli- d’Oliveretes es consideri d’ús públic, es reforesti en màtic tot reforestant la zona. És inconcebible que aquells sectors més malmesos, i ens ajudi a crear a un municipi del món occidental, com Viladecans, Oliveretes-Sant Ramon un autèntic parc forestal i permeti que la seva zona forestal estigui tant desfo- l’embornal del CO2 que genera la ciutat. Pensem restada com ho està actualment. Una dada, en una globalment i actuem localment! Des de l’equip de hectàrea hi caben 400 arbres que absorbeixen 20.000 govern també! tones de CO2 l’any. Si la zona forestal estigués con- venientment conservada i gestionada, facilitaria la Jordi Mazon Viladecans, punt de trobada - Núm. 6 - Desembre 2007
  9. 9. Tornen els Pastorets N o es fan cada any, però cada cop que es fan és una bona notícia. Aquest any torna a haver-hi Pastorets al Centre Cultural Sant Joan. Seran els dies 22, 23, 29 i 30 de desembre, a les 7 de la tarda. I és una bona notícia perquè vol dir que a Viladecans hi ha una colla de gent que, per- què sí, sense treure’n cap profit econòmic, té ganes de mantenir una activitat viva, creativa, imaginativa, amb valor artístic i amb valor històric, i que ajuda a disfrutar una mica més d’aquestes festes. O sigui que felicitats als que dediquen hores i hores a assajar, i dis- fruten fent-ho, i tenen ganes de mostrar a la gent les seves habilitats com a actors, o com a tramoistes, o com a directors, o com a organi- tzadors. Fer teatre, en el nivell que sigui, i fer-ho per simples ganes de fer-ne, és una de les bones coses i dels bons aprenentatges que en aquest país sempre s’han cultivat, i sempre han servit per tenir una vida més rica i valuosa. I per sort, a Viladecans, el teatre que s’anomena “d’aficionats” té una llarga i antiga tradició, que conti- nua amb tot vigor. I també, deixeu-m’ho dir, felicitats als que els anirem a veure. L’Agrupació Teatral Mossèn Cinto Verdaguer no surt als diaris, i no pot competir amb cap dels espectacles que fan els actors consagrats. Ni tampoc no ho pretenen. Però anar-los a veure és disfrutar de la capacitat de transmetre, amb proximitat, una manera de fer popular, amb tot l’encant de la gent que es pren les coses amb il.lusió i que, gràcies a aquesta il.lusió i a l’esforç de preparació que hi han posat, aconsegueixen que passem una molt bona estona. Perquè les coses bones no són només les que costen molts diners. O sigui que, si no havíeu previst d’anar-hi, fareu bé de preveure-ho i apuntar-vos-ho a la llista d’entreteniments nadalencs. I encara una altra cosa a valorar. Els Pastorets són, com tothom sap, una representació feta a partir de les històries del naixement de Je- sús. Vestides amb molta llegenda i molta imaginació, però l’arrel i el sentit van cap a aquest fet clau de la tradició cristiana. Però els actors i tots els altres col.laboradors de la representació, entre els quals hi ha gent de tot tipus de creences o no creences, no pretenen amb aquesta obra fer cap mena de catequesi. Sinó que, simplement, assumeixen un element important de la nostra tradició cultural, i ens el fan disfrutar. I això crec que és una bona notícia, també. Perquè a vegades hi ha qui sembla que tingui ganes de fer veure que la tradi- ció cristiana és una mena de cosa perniciosa que cal amagar i mini- mitzar al màxim, en comptes de ser capaços d’assumir tot allò que hem estat i que ha deixat en la nostra vida col.lectiva alguna petja amable i amb valor cohesionador. És així de senzill... Fet i fet, jo gosaria dir que recordar la tradició d’un infant que neix pobre en un ambient ingenu i meravellós, és més sa que limitar-se a anar de bòlit en la competència de veure qui compra més i qui llueix més. El record de l’infant no arregla el món, però hi posa una mica d’humanitat. Que no està gens malament. Josep Lligadas Vendrell Viladecans, punt de trobada - Núm. 6 - Desembre 2007
  10. 10. L La responsabilitat de ’estat espanyol és histò- ricament i políticament responsable de la colo- l’estat espanyol nització que ha patit el poble del Sàhara Occidental, en haver ocupat i explotat els seus al Sàhara Occidental recursos més d’un segle. Aques- ta responsabilitat no va acabar el 14 de novembre de 1975, quan es van signar els Acords Tripartits de Madrid que van representar l’incompliment de tots els seus compromisos i el lliurament del territori i dels seus habitants al Marroc i Mauritània. Els diferents governs de la de- mocràcia, no han assumit ni han complert el seu compromís histò- ric amb el poble sahrauí, i s’allu- nyen cada cop més de la seva responsabilitat nacional i inter- nacional en l’actual situació del conflicte. L’estat espanyol té una assignatura pendent i un deute uí volem fer arribar als diferents ser considerats en els programes històric, moral i polític amb el po- partits, la nostra preocupació per electorals com a menors, i que ble sahrauí; no podem parlar de la greu situació que travessa el afecten a diferents temes de la llibertat, justícia o democràcia al conflicte del Sàhara Occidental, política nacional o internacional, nostre país, fins que aconseguim i en particular la permanent vi- però que porten una forta càrrega posar fi a tants anys de patiments olació dels Drets Humans de la ètica i moral, i que poden marcar d’aquest poble, i tancar un procés població civil, a les zones ocu- la diferència entre les diferents de descolonització que vam dei- pades, on els ciutadans sahrauís opcions. Aquest és, a vegadees, xar sense tancar. reivindiquen que s’organitzi un l’únic argument i paper que se’ns L’exèrcit del Marroc continua, referèndum d’autodeterminació deixa tenir en aquestes circums- avui, ocupant un territori que va al Sàhara Occidental i reclamen tàncies. envair per la força. El Marroc es la independència, així com també Per altra banda, veiem amb satis- nega a complir les resolucions l’alliberament dels presos polítics facció la decisió del jutge Baltasar aprovades per l’ONU i pretén, i dels desapareguts sahrauís. Garzón d’obrir diligències prèvi- senzillament, annexionar-se el Des del moviment de solidari- es per a un procés per genocidi Sàhara. I el nostre govern parla tat, instem el govern d’Espanya contra els responsables marro- de “diplomàcia activa” mentre a implicar-se més en la defensa quins de l’intent de genocidi que contribueix a mantenir l’ocupa- dels legítims drets dels sahrauís, pateix el poble sahrauí i la políti- ció il.legal del territori, amb la defensant el dret a l’autodeter- ca repressiva que pateix al Sàhara venda d’armes i la signatura de minació i la independència del Occidental ocupat, que malgrat tractats de pesca i convenis prefe- poble sahrauí, sense maniobres. la seva duresa, no ha aconseguit rents amb el Marroc, que afecten Som molts els ciutadans i ciuta- fer callar la veu dels activistes al Sàhara ocupat. danes a Catalunya i Espanya, que que lluiten per l’autodetermina- Amb motiu de les properes elec- podem arribar a fixar les nostres ció i la independència del Sàhara cions generals que es celebraran posicions electorals fixant-nos en Occidental. el mes de març, l’Associació Ca- temes que com el sahrauí, poden talana d’Amics del Poble Sahra- Rosa Mercader 10 Viladecans, punt de trobada - Núm. 6 - Desembre 2007
  11. 11. Els “xatarreros” de Viladecans Podeu comprobar com a la Carretera de la Vila, com a la Carretera de Valencia, hi ha més d’una empresa establerta amb l’activitat de desballes- tament o desguace. És curiós que mirant les empreses donades d’alta a la guia telefònica, surten en aquesta zona més de sis empreses. Mirem el present i veiem com a poblacions com a Gavà estan al capdavant, recuperant aquesta zona per a la seva població: fent parades d’au- tobusos amb seients, zones esportives, passeig per als vianants, etc. però a Viladecans, com sempre, trigarem molt de temps per poder fer aquestes coses. U na vegada més a l’ajuntament de És el moment de reclamar el tancament dels Viladecans hi ha hermetisme amb el xatarreros i acondicionar aquesta zona, en zona tema que ens preocupa a la població, esportiva, carril bici, parades d’autobusos, més el dret a decidir als plans urbanístics enllumenat públic, borreres per als peatons, de la nostra ciutat. etc. És en aquesta zona, com a d’altres del voltant, Sabem que la Carretera de la Vila fins a la Car- que per part de l’ajuntament té la necessitat de retera de les Filipines (Camí del Mar) hi ha silenciar amb el temps. aprovada una inversió per reformarla, però en Fa temps que en aquesta zona van fer propa- aquesta reforma ¿hi estaran inclosos el carril ganda dient que per fi clausurarien els xatarre- bici, les parades d’autobusos, el voral, l’enllu- ros, però no es així. Avui dia només ha tancat menat públic i zona per vianants? una empresa d’aquesta zona. Sergio Porrón Deixar parlar els ciutadans H e llegit els vostres darrers articles i concretament, el que parla sobre la por que pot tenir o deixar de tenir l’Ajuntament per deixar parlar als ciutadans als plens, m’ha empipat. Anem per parts, com a ciutadà de Viladecans, pago els meus impostos, d’aquests impos- tos, surten els sous dels representants escollits per votació a l’Ajuntament; resumint, la colla que hi ha a l’Ajuntament, desde la senyora de l’entrada, que amb prou feines parla català, fins al mateix batlle, els hi estem pagant el sou. Crec que per aquest senzill fet, tenen l’obligació d’escoltar la meva opinió i la dels altres conciutadans de la vila, és més, que siguin a l’Ajuntament, és gracies a nosaltres i això no els hauria de donar dret a fer el que els hi sembla. Crec que qualsevol projecte hauria d’ésser acceptat per la ciutadania, i més quan la seva resolució afecta a tots els que residim al municipi, sigui el construir més vivendes, sigui el pavimentat dels carrers o el canvi de la il.luminació dels carrers per Nadal, ja que tot això, també surt de les nostres butxaques. Crec que tenim tot el dret a demanar com volem que s’administrin els “nostres calers” a l’hora de ser inver- tits al municipi. D’això se’n diu Democràcia. Si no hi haguessin deficiències, podrien dedicar-se a construir més vivendes, però crec que amb la quantitat de mancances que tenim a la nostra vila, crec lògic primer arreglar el pati per assegurar el nivell de qualitat de vida d’acord amb els impostos que paguem (estem per sota de Castelldefels) i després quan la gent que resideix al Municipi, disposi de les necessitats bàsiques cobertes, es podrà parlar de convidar nouvinguts. Ferran Rullo 11 Viladecans, punt de trobada - Núm. 6 - Desembre 2007
  12. 12. Càritas, la solidaritat tangible els socis. Un import amb què es ternatius, escrivia un dia que la C cobreix aproximadament el 88 nostra societat procura l’anome- àritas de Viladecans % de les despeses. La resta es fi- nat “altruísme indolor”, és a dir, està fent una campa- nança amb subvencions, entre les aquella suposada solidaritat més nya de captació de so- quals és important la que prové fixada en els sentiments que en cis i de voluntaris que de l’ajuntament. Per part eclesial, la butxaca, el temps i l’esforç. Ser vulguin col·laborar de manera Càritas no rep diners del bisbat, solidari no vol dir només emoci- continuada amb l’entitat, unes es beneficia, això sí, de l’ús de lo- onar-se davant el patiment dels persones amb el seu temps, i les cals, d’infraestructura, i de la sen- altres, sinó compartir: de vega- altres amb una aportació econò- sibilització que l’Església sempre des compartir la cartera, en uns mica regular. Ara que ve Nadal, ofereix sobre el tema de la pobre- moments en què la vida està cara, pot semblar una manera més de sa. L’any passat, però, van haver però tots hem de reconèixer que “plorar” per mantenir una tasca d’interrompre’s alguns ajuts per- consumim molt i molt supèrflu- que, amb la constitució a la mà, què no hi havia prou diners per ament. Teresa Pàmies, fa anys, haurien de fer les institucions fer-se’n càrrec. en unes jornades per als treballa- públiques. Aquest és el pensa- dors de Càritas ens deia que, de És per aquest motiu que la jun- ment políticament correcte. jove, pensava que els problemes ta de Càritas s’ha animat a fer El cert, però, és que Càritas i al- es resoldrien quan l’esquerra es- aquesta campanya. L’objectiu tres entitats semblants, fa un pa- tigués en el poder. Després, a poc és aconseguir que algunes per- per més enllà del que poden fer a poc, va anar adonant-se que la sones, ben lliurement, vulguin els poders públics: el fet de ser necessitat de la gent depassa tota pagar una quota periòdica, cosa una entitat relativament petita, intervenció de les administra- que permet saber amb quins in- d’estar a prop de la gent, li per- cions i que els “lendemains qui gressos es pot comptar i per tant met captar de primera mà les chantent”, o sigui les esperances oferir un millor servei a les per- necessitats socials, sempre dinà- en el triomf de la revolució, per sí sones a qui cal donar un cop de miques i canviants, i donar res- soles no arreglen pas els proble- mà. Perquè, de fet, el 80 % dels postes amb una certa agilitat. Li mes concrets de la gent d’avui, donatius de Càritas són ocasi- permet també posar en relleu els per més que siguin necessàries onals, només un 20 % prové de buits que deixa la intervenció de per lluitar contra les causes de la socis. Es podria objectar que con- les administracions, sensibilitzar pobresa. vindrien més subvencions, però la població i intervenir en aque- de fet el que enforteix les entitats En definitiva. Si algú de vosaltres lles situacions on les administra- és el compromís de la gent que hi vol fer-se soci de Càritas només cions no poden arribar. creu i no tant les subvencions. Un cal que es posi en contacte amb excés de subvenció fa depenent Això es fa d’una manera molt nosaltres a través del correu elec- l’entitat de l’administració i no és senzilla, amb professionals i trònic caritas@viladecans.net, o un símptoma de salut ni d’auto- amb voluntaris. Però el finan- bé al telèfon 628 832 568. I si vol nomia a l’hora de fer i de posar çament a nivell local, en el cas dedicar-hi hores, pot trucar al 93 els problemes damunt la taula. de Viladecans, prové exclusiva- 630 11 66 o al 93 652 57 70. Moltes ment d’allò que es recapta entre gràcies. El sociòleg basc Imanol Zubero, la gent: a les parròquies i entre especialitzat en moviments al- Mercè Solé 1 Viladecans, punt de trobada - Núm. 6 - Desembre 2007
  13. 13. Doncs no callarem ment, en canvi, no convencia tan Bush, o estem davant s’un doble- aclaparadorament al carrer. pensar orwelià? Per què ningú no s’ha preguntat per les bases I és que el que no té volta de full L de l’acusació al capital espanyol? es empreses espanyo- és que l’actuació del rei va ser Les classes dominants espanyoles les van ser les grans una greu patinada diplomàtica. I tanquen files i es tapen en el seu beneficiàries de les una altra veritat incontestable és paper nefast a Amèrica Llatina. privatitzacions dels que quan molta gent et defensa anys 90 a Amèrica Llatina, d’on és que la teva actitud és contro- I és que la compra d’aerolínies, han extret importants plusvà- vertida. Massa gent ha de defen- empreses de telefonia, de submi- lues. La fòrmula: monopoli de sar el rei darrerament. Que està nistrament d’energia i d’aigua, mercat, poca o nul.la inversió en qüestió? Doncs sembla que han estat els principals destins de i repatriament de beneficis. Els cada cop més. Tampoc en té, de la “inversió espanyola”. El nego- pobles d’Amèrica Llatina viuen volta de full, que Chávez ha es- ci rodó: comprar barat als estats com un greuge el deteriorament tat escollit democràticament i ha que privatitzaven als anys 90, no dels serveis i fan responsable passat innomebrables consultes invertir ni en manteniment bàsic la gestió de les multinacionals populars i el rei ho és per sang i i obtenir uns retorns extraordina- espanyoles. Chávez, i Ortega, va ser imposat a la “Transacció” ris gràcies al mercat captiu que expressaven aquest sentir de les com a garant de la continuïtat proporcionen els monopolis o majories del continent. amb la dictadura sota l’amenaça oligopolis que representen totes de les baionetes. Paradoxalment aquestes activitats. Al contrari del A la cimera Iberoamericana de un és anomenat dictador i l’altre que els gurús del neoliberalisme caps d’estat i de govern d’aquest demòcrata. Potser una mentida havien promès als pobles llatino- novembre es va produïr un fet repetida mil cops esdevé veritat. americans el servei ha empitjorat singular, un incident diplomàtic i els preus han pujat. És cert que que ha portat cua. La premsa i els El desencadenant de l’incident; algunes empreses espanyoles, tertulians van recollir una inter- bé, la premsa va analitzar que el com Repsol, estan acceptant ne- venció del rei dient a Chávez que fet que Chávez insistís en atacar gociar les noves condicions amb callés: “¿Por qué no te callas?” la figura d’Aznar i anomenar-lo els nous governs llatinoameri- Al dia següent hi havia vídeos, feixista requeria un gest patriòtic cans, però n’hi ha d’altres, com versions humorístiques i, sobre- que hauria encarnat el rei. Amb per exemple Fenosa a Nicaragua, tot, moltes defenses del nostre rei Aznar només ens hi podríem fi- que arriben fins al boicot i asset- com a gran patriota i, com és ha- car els espanyols, com va espetar jament al govern legítim. Alguna bitual als mitjans espanyols, mol- un impresentable Sardà a cert raó tenien Ortega i Chávez per tes, moltes desqualificacions de programa de les nits de dissab- queixar-se, només faltaria. l’estadista veneçolà. Les classes te. Suposo que el senyor Sardà dominants i la premsa, que n’és per aquesta regla de tres no té Luis Juberías expressió, tancaven files. L’argu- cap dret a ficar-se amb el senyor Per què no ens fas arribar fotografies d’aquelles coses que veus als carrers de Viladecans i que caldria millorar? Faries un bon servei a la ciutat. 1 Viladecans, punt de trobada - Núm. 6 - Desembre 2007
  14. 14. L’anomalia pluviomètrica del Delta del Llobregat E l passat 26 de novembre, el viladecanenc, membre de la Plataforma Salvem Olive- retes, Jordi Mazon va ser premiat amb el primer premi Eduard Fontserè, organit- zat per l’Associació Catalana de Meteorologia, la Diputació de Barcelona i el Servei de Meteorolo- gia de Catalunya. He parlat amb en Jordi que d’entrada, però, vol dei- xar ben clar que l’anomalia pluviomètrica no justi- fica les inundacions que pateix la zona del delta del Llobregat, com la de Can Calderon a Viladecans, on l’acumulació de l’aigua, nega cases i fa tallar la carretera C-245. Segons ell, això es deu a una mala urbanització, i al fet que els representants del go- vern (municipal, nacional i estatal), s’obliden que un delta és una zona inundable per definició, i que Les rieres i torrents de les serres del Garraf i l’Ordal les grans infraestructures i urbanitzacions no estan que desemboquen al Delta i a la Vall del Llobregat suficientment adaptades a aquest entorn. col·laboren a aquesta aportació d’aire fresc. Aquest front que avança mar endins estaria comprès entre A banda d’això, en Jordi ens explica que el Delta la desembocadura del riu Llobregat i les costes del del Llobregat presenta uns valors pluviomètrics Garraf. L’existència del massís del Garraf impedeix anuals superiors a les zones veïnes. Aquesta dife- que aquest front s’estengui més cap al sud-oest. rent precipitació es dóna sobretot a la tardor, fruit Aquesta divisió de dues masses d’aire en superfície de la formació d’un front fred superficial nocturn és el que s’anomena front superficial mesoescalar, el davant de les costes del Delta, que ve donada per qual avança lentament mar endins. Per altra banda, tres causes. Primerament, per la amplada i llarga- la massa d’aire mediterrània avança del mar cap a da de la vall del riu Llobregat, confinada entre les terra, i quan troba el front fred mesoescalar, conver- serralades de l’Ordal i Collserola en el seu darrer geixen en superfície les dues masses d’aire, gene- tram, que s’eixampla en arribar a la zona deltaica. rant-se l’ascens de la massa d’aire càlida i humida En segon lloc, per l’aixecament sobtat del mar del sobre la d’aire relativament fred i sec, generant nu- massís del Garraf, a la part més occidental del Del- volositat, tempestes i pluges intenses, que descar- ta, i pel de la muntanya de Montjuïc per orient, que reguen sobre el mar, però que s’atansen tot sovint limiten en tots dos casos al Delta del Llobregat, i cap al continent, cap al delta del Llobregat i la part així l’aire fred que durant les nits descendeix per oriental del massís del Garraf. aquesta vall, s’eixampla en arribar al Delta. I final- ment, com a conseqüència d’una mar Mediterrània Aquest tipus de precipitació, generalment abun- d’aigua calenta des de finals d’estiu i fins a l’inici dant, difícilment arriba a la part occidental i nord de l’hivern, actua com una font de vapor, tot i sua- del massís, raó per la qual els observatoris situats vitzant les temperatures de l’aire, i mantenint una en aquestes regions recullen menys precipitació massa d’aire mediterrani durant les nits. anual. Així, el 85% de les precipitacions del mes de setembre són nocturnes (entre les 21 i les 09 hores), La possible causa de la diferent distribució de la molt sovint en forma de tempestes, fet sorprenent precipitació que crea el massís del Garraf cal cer- i original de la plana deltaica. Quants de nosaltres car-la en la convergència d’aire a nivells baixos per no sentim tronar de sobte i ploure a les nits de se- la interacció de l’aire relativament fred que descen- tembre? deix per la vall del Llobregat i l’aire càlid i humit situat sobre la Mediterrània. formant un front d’ai- Ricard Caba i Calbet re relativament fred quan entra en contacte amb la massa d’aire càlida i humida situada sobre la Me- diterrània. 1 Viladecans, punt de trobada - Núm. 6 - Desembre 2007
  15. 15. La plaça de l’església N a l’estiu, els “cortes” de nata o de carrer que es conserven tal qual o sé on he llegit que tres colors, que tallaven amb un eren en la meva infantesa dels la nostra ciutat és gran ganivet i emparedaven amb anys cinquanta. la que recorrem a dues galetes. Sempre tenia enve- peu. És cert, només “És molt bonic”, va dir la meva ja dels companys que compraven sents com a teus els carrers que amiga. “cortes” gegants que els hi deixa- has trepitjat. Hi ha carrers sim- Tenia raó. L’alineació perpendi- ven tots els morros blancs. pàtics, carrers antipàtics i car- cular de les façanes blanques, la rers preferits. Com el carrer de Avui encara tenim la botiga del seva primitiva senzillesa, tenen Sant Joan. L’altra dia va venir Nitu, un virtuós en el tall del per- sabor a temps perdut. Si la nos- una amiga d’un Centre d’Estu- nil, i el Nou Rals, la llibreria del tra veritable pàtria és la nostra dis i vaig invitar-la a un tallat Jordi Vicente, més que una llibre- infantesa, la plaça de l’església al Cafè Central. Vam quedar a ria, un heroic equipament cultu- era una de les capitals d’aquella la parada dels taxis i vam anar ral autosubvencionat que va ater- pàtria llunyana. Més que una caminant i xerrant mentre jo li rar per casualitat a Viladecans els plaça, sempre ha estat un carrer, feia de cicerone seguint un curt anys setanta. però el porxo columnat de l’es- itinerari. Vam creuar la carrete- Li vaig ensenyar a la meva amiga glésia, l’espai de les escales, li ra i vam entrar per la plaça de la casa del carrer Muntanya amb presta amplitud a l’espai públic. l’ajuntament. Vam pujar per Àn- el compàs dels francmaçons a la Era la plaça dels diumenges al gel Guimerà pel mig del carrer, façana i una perfecta simetria no- matí, de la missa de deu. Quan passejant sense cotxes. Li vaig més trencada per una finestra a la s’obrien les portes, sortíem de explicar la mobilització popular planta baixa. la foscor religiosa a la llum de la i la negociació per salvar el car- llibertat pagana del dia de festa. “No sabia que el teu poble fos tan rer, el patrimoni del passat quo- Per això sempre recordo aquells maco”, em va dir mentre asseiem tidià, encara en espera de reha- diumenges com alegres dies de al Cafè Central. No li vaig portar bilitació, la placa de ceràmica sol baixant l’escala amb tot el dia la contrària. del centenari de Can Ginestar per davant. feta per l’Encarni, Can Amat i el José Luis Atienza Era la plaça de les fotos amb cor- museu per concretar, la casa del bata i pantaló curt, empunyant fusteret de la pela i el restau- una palma, de la mà dels pares, rant Suc que ha sortit recoma- davant de la pissarra negra on nat a El Periodico. En tombar la s’anunciaven amb lletres blan- cantonada ens vam trobar amb ques les pel·lícules del centre, en la vista de la façana de l’esglé- la façana de la casa del senyor sia fins el carrer del Sol. Quan rector. A la sortida de missa anà- ensenyes un carrer a algú, te’l vem a Cal Magí que tenia sempre mires d’una altra manera. Te’l tebeos en els vidres de la porta. mires amb ulls de foraster, com Anàvem a comprar cromos i la si el veiessis per primer cop. A botiga sempre em feia olor del mi em va passar. Va ser com en- pegament amb què els enganxa- fonsar-se en el temps, davant va a l’àlbum. Al costat hi havia de una de les poques façanes de una botiga on compràvem gelats 1 Viladecans, punt de trobada - Núm. 6 - Desembre 2007

×