Viatge mar enllà
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Viatge mar enllà

on

  • 1,312 views

 

Statistics

Views

Total Views
1,312
Views on SlideShare
585
Embed Views
727

Actions

Likes
0
Downloads
4
Comments
0

7 Embeds 727

http://mmbprogramapedagogic.blogspot.com.es 476
http://mmbprogramapedagogic.blogspot.com 143
http://lavidaabord.blogspot.com.es 79
http://lavidaabord.blogspot.com 17
http://www.blogger.com 6
http://mmbprogramapedagogic.blogspot.fr 5
http://twitter.com 1
More...

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Viatge mar enllà Viatge mar enllà Presentation Transcript

  •  
  • PER QUÈ VIATGEM? Per què tenim tanta necessitat de viatjar? Viatjar ha estat una activitat intrínseca a les persones que, des dels inicis de la història, han marxat a la recerca de nous horitzons per conèixer, trobar un lloc on viure, on treballar, on comerciar... La nostra natura està en el moviment. El repòs absolut és la mort. Blaise Pascal ( 1623-1662) El veritable viatge no consisteix a buscar nous paisatges, sinó una nova mirada. Marcel Proust (1871 – 1922) Si fos cert que viatjar ensenya, els revisors de bitllets serien els homes més savis del món. Santiago Rusiñol (1861-1931) Se viaja no para buscar el destino, sino para huir de donde se parte. Miguel de Unamuno (1864-1936) Quan els meus peus reposen, el meu esperit també deixa de funcionar. Johann Georg Hamann (1730 – 1788) Jo no viatjo per anar enlloc, sinó per anar. Viatjo pel fet de viatjar. La qüestió és moure’s. R. L. Stevenson (1850-1894) Viajar es una buena forma de aprender y de superar miedos. Luís Rojas Marcos (1943) Digueu, què heu vist ? Charles Baudelaire ( 1821-1867)
  • PER QUÈ VIATGEM? Hi ha viatges de tota mena. Hi ha qui viatja per necessitat, per plaer, forçat o de bon grat. Hi ha viatges que tenen una destinació i d’altres que ens porten cap al desconegut. Hi ha viatges d’anada i tornada i d’altres d’un sol sentit. Hi ha viatges imaginaris, iniciàtics, recreats en la literatura, el cinema o la música... Emigrar: un viatge només d’anada per canviar la sort Arxiu fotogràfic Ellis Island Viatges de lleure, pel plaer de conèixer, de moure’s, de fruir Arxiu fotogràfic MMB Dedicar la vida al viatge Tot fent-ne la professió Arxiu fotogràfic MMB Viatge d’exploració i d’aventura, com el de C. Colom - MMB
  • PER QUÈ VIATGEM? Hi ha viatges de tota mena. Hi ha qui viatja per necessitat, per plaer, forçat o de bon grat. Hi ha viatges que tenen una destinació i d’altres que ens porten cap al desconegut. Hi ha viatges d’anada i tornada i d’altres d’un sol sentit. Hi ha viatges imaginaris, iniciàtics, recreats en la literatura, el cinema o la música... Sac de mariner del s.XX - MMB Caixa de mariner del S.XVIII - MMB Bagul de passatger de 1a Classe d’inicis del s.XX MMB Maleta d’emigrant d’inicis del s.XX - MMB Sac de navegant actual del regatista Albert Bargués
  • PREPARANT-NOS PER VIATJAR A cada viatge, un vaixell En un viatge per mar una de les primeres coses a preparar és el vaixell que ens ha de portar d’un origen a un destí i que és l’indret on viurem durant la travessia. Hi ha vaixells dissenyats per explorar: lleugers i maniobrables Hi ha vaixells panxuts, amb les bodegues molt amples per transportar mercaderies Hi ha vaixells destinats a portar, només, portacontenidors: Hi ha transatlàntics de passatge, sigui de 1a o de 3a classe Reproducció de l'exvot de Coca de Mataró del s. XV - MMB Model de portacontenidors de la Cia. Pinillos - MMB Model del transatlàntic Ciudad de Barcelona , d’inicis del s. XX - MMB Model de la caravel·la Niña del s.XV - MMB
  • Hi ha naus de guerra propulsats a rem, de passeig, de pesca, esportius, de guerra... Petites embarcacions de pesca o grans vaixells pesquers dotats amb les últimes tecnologies Hi ha velers de tota mena que tant portaven mercaderia com passatge Model de la Galera reial de Don Joan d’Àustria del s.XVI - MMB Model de bot de pesca a l’encesa del s. XX - MMB Ex-vot d’una pollacra goleta - MMB PREPARANT-NOS PER VIATJAR A cada viatge, un vaixell Les diferents necessitats que una embarcació ha de satisfer han portat a l’aparició d’una gran varietat de formes i tipologies de vaixells.
  • PREPARANT-NOS PER VIATJAR La preparació de la tripulació Al llarg del temps, les tripulacions als vaixells s’han nodrit de marins professionals , formats a les escoles de nàutica o que han après l’ofici a través de l’experiència; de voluntaris que han vist en els viatges una oportunitat per fer fortuna o viure noves experiències, o d’individus forçats a embarcar-se i a viure en condicions molt semblants a l’esclavatge. El que va a la mar per plaer és capaç d'anar a l'infern a passar l'estona. Proverbi mariner anglès del segle XVIII. Cap home es farà mariner com a estratagema per lliurar-se de la presó; perquè anar embarcat és com estar a presó, amb la possibilitat a més de morir ofegat… un home a la presó té més espai, millor menjar i generalment millor companyia. Jame Boswell, The Life of Samuel Johnson, 1791 Qui enrola el seu fill de mariner faria més bon negoci fent-lo aprenent de botxí. Proverbi mariner anglès del segle XVIII Siempre menesteroso y soportando todo tipo de miserias y adversidades; teniendo el vientre hambriento y la espalda mojada y oyendo como se le llama -viejo perro-, -viejo bribón-, -hijo de puta- y términos semejantes, que son frecuentes entre la gente de mar, pero que suponen una gran pesadumbre para un anciano. Diari d'Edward Barlow
  • La preparació de la tripulació Embarcar-se de bon grat Marxar . Fer-se a la mar per deixar una vida que pesa, per conèixer món, per provar-se, perseguint l’aventura, per començar de nou... Aquestes han estat algunes de les raons que han fet decidir molta gent a embarcar-se, sigui com a passatge o bé com a membres d’una tripulació. Embarcament dels voluntaris catalans per la guerra de Cuba al port de Barcelona , oli sobre tela de Ramon Pedret, 1870 MMB Es busquen homes per a un viatge arriscat. Sou baix. Molt fred. Llargs mesos de foscor total. Perill constant.No es garanteix la tornada sans i estalvis. Honor i reconeixement en cas d’èxit. Anunci publicat al diari per Shackleton i respost per més de 5.000 homes.
  • La preparació de la tripulació Embarcar-se de bon grat Alumnes a l’Escola de Nàutica Arxiu fotogràfic MMB Mascaró El Ninot , del s.XIX, que representa un jove amb el títol de nàutica a la mà MMB Serà a càrrec seu de regir, governar i tripular el bergantí Rápido Catalán en aquest viatge que emprèn des d’aquest port al de l’Havana i tot el que sigui neces- sari fins el seu retorn a Barcelona, portant la tripulació a salaris ajustats mensualment d’acord amb el contracte fet a l’Escrivania de Marina. Ordenances de Marina Instruccions per al capità A. Vilà de Lloret. Diego García de Palacio (?-1595) .
  • La preparació de la tripulació A galeres a remar! Hi va haver un temps en què les condemnes es pagaven amb penes a galeres. Durant segles va ser habitual nodrir les expedicions de guerra, d’exploració i, en alguns casos també de comerç, de presidiaris i, quan era necessari, fins i tot de gent arrencada a la força de tavernes i llars. Oli d’una galera navegant amb les veles recollides. Autor anònim - S.XVIII MMB – Ésta es cadena degaleotes, gente forzada del rey, que va a las galeras. – ¿Cómo gente forzada? – preguntó don Quijote–. ¿Es posible que el rey haga fuerza a ninguna gente? – No digo eso –respondió Sancho–, sino que es gente que, por sus delitos, va condenada a servir al rey en las galeras de por fuerza. – En resolución –replicó don Quijote–, comoquiera que ello sea, esta gente, aunque los llevan, van de por fuerza, y no de su voluntad. Miguel de Cervantes El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha , 1615
  • La preparació de la tripulació A galeres a remar!
    • Es pena a 10 anys de galeres els miners o altres persones que venguin metalls sense estar marcats amb la insígnia reial. A perpetuïtat els reincidents.
    • Es pena a 5 anys de galeres els propietaris de banys públics així com a aquells que hi acudeixin habitualment.
    • Es pena a 6 anys de galeres els gitanos majors de 18 anys sense ofici ni senyor (per no haver marxat d’Espanya). A perpetuïtat els reincidents.
    • Es pena a 100 bastonades i 4 anys de galeres els moriscs que conservin els seus costums, creences
    • i llengua antigues. A 4 anys de galeres el morisc localitzat fora dels regnes de València, Aragó o Navarra. A perpetuïtat els reincidents.
    • Es pena a 4 anys de galeres els lladres que delinqueixin per primera vegada, i amb 100 bastonades i a perpetuïtat els reincidents.
    • Es pena a 5 anys de galeres els bígams.
    • Es pena a 10 anys de galeres els blasfems de Déu Nostre Senyor. A perpetuïtat els reincidents.
    • Es pena a 10 anys de galeres aquells que perverteixin la dona.
    • Es pena a 4 anys de galeres els ganduls. A perpetuïtat els reincidents.
    Aquarel·la representant la coberta de la Galera Reial Francesc Artigau 1987 MMB
  • La preparació de la tripulació Preparar-se mentalment La visió del mar com a medi hostil desperta fantasies i angoixes que han alimentat la por dels qui el travessen. Avui com ahir, hi ha situacions amb les quals, qui viatja per mar, no es voldria trobar ... Detall d’una sirena. Dicta Chrysostami (manuscrit franès) - S.XIII British Library Aquest matí alguns dels nostres homes han vist una sirena; la seva esquena i els seus pits eren com els d'una dona, el seu cos era de la mateixa mida que el nostre; la seva pell era molt blanca i els seus cabells, llargs i negres, li queien per darrera l'esquena. Quan s'ha submergit, els mariners han vist, també, la seva cua. Henry Hudson, capità anglès que l’any 1608 va realitzar aquesta descripció en el seu quadern de bitàcola.
  • Preparar-se mentalment Este día por la noche se fue a fondo la (nao) Catalina, de Hernando Guillén, y toda la gente quedó sobre la tolda y se ahogaron catorce o quince personas y dos mujeres. Descripció del naufragi de la nau Catalina, esdevingut el 24 de novembre de 1591. Durant els últims anys ha anat creixent la inseguretat en la navegació per la presència d’embarcacions de pirates armats que, sense cap mena d’escrúpol, envaeixen i segresten vaixells i tripulacions. Els atacs corsaris són cada vegada més freqüents i els pateixen tant embarcacions pesqueres com turístiques. Fotografia cedida per l’Agència EFE, en què s’observa un grup de pirates a bord d’un bot davant les costes de Somàlia, en aigües de l’Índic, el 6 de març de 2010. Exvot de la pollacra-goleta Daria Josep Pineda 1883 - MMB Grup de pirates a bord d’un bot davant les costes de Somàlia, en aigües de l’Índic, el 6 de març de 2010 Agència Efe
  • Preparar-se mentalment Escena d’un monstre atacant una goleta. A. Guillet - 1819 MMB Fragment de l’Atles Català Abraham Cresques - 1375 Facsímil de l’MMB A Hivèrnia hi ha moltes illes meravelloses que són creïbles entre les quals n’hi ha una, petita, on els homes mai no moren, doncs quan són molt vells i estan a punt de morir són portats fora de l’illa. No hi ha serps, granotes ni aranyes verinoses, doncs la terra repèl tot bèstia verinosa, ja que aquí hi ha la Lencerie insulla. Encara més, hi ha arbres que produeixen ocells com figues madures. També hi ha una altra illa on les dones mai no infanten, sinó que quan estan en el moment del part són portades fora de l’illa, segons és costum. Atles Català, 1375 Els qui naveguen per les costes de Noruega, asseguren que, en aquestes contrades, viu una serp de 200 peus de llarg i 20 peus de gruix, que surt a la llum de la lluna per menjar vedells, xais o porcs. Té una crinera, escames negres punxegudes i ulls rutilants com flames. Causa grans perjudicis a qui navega pels indrets on es refugia, llençant-se contra els vaixells i empassant-se tot el que troba. I s’alça com un pilar per devorar a aquells que es troben als vaixells. Olaf Mansson, Historia de gentibus septentrionalibus, 1539.
  • Preparar la ruta Pels camins de la mar Triar una destinació i el camí per arribar-hi. Què necessitem? Informació sobre el lloc on volem arribar i una ruta segura que ens hi condueixi. Però no sempre ha estat fàcil disposar de totes dues coses... Si voleu més informació sobre coordenades , clickeu aquí Arxiu fotogràfic MMB Esferes armillars en un gravat del s.XVIII - MMB
  • TREBALLAR, VIURE I SOBREVIURE A BORD A bord d’un vaixell es treballa , es viu i es sobreviu . Bona part de les activitats de la tripulació asseguren la navegació i el bon funcionament del vaixell. Però en el decurs d’un viatge, tant passatgers com navegants han d’alimentar-se, tenir cura de la salut, distreure’s i passar-ho bé i, de vegades, enfrontar-se als perills, lluitar per la supervivència i plantar cara a les adversitats. Mariners alimentant les calderes d’un vapor Aquarel·la de Francesc Artigau – 1987 MMB
  • TREBALLAR, VIURE I SOBREVIURE A BORD La navegació Passar de mirar la costa a mirar els estels per orientar-se en el mar. Aquest ha estat el gran repte afrontat per generacions de navegants que s’han dotat d’instruments cada cop més sofisticats per poder fixar la seva posició al mar. Corredora de barqueta MMB Quadrant de Davis MMB Nocturlabi MMB Viniendo una nao de Indias, venían dentro tres pilotos y todos (los) tres traían sus cartas y otros instrumentos... y todos juntamente tomando la altura (del Sol) y echando su punto (posición en la carta) cada uno. Sabidos los puntos, el uno se hacía cien leguas de la tierra, y otro cuarenta y cinco, y otro dijo que por su punto iban navegando por tierra... Hernando Colón (1488-1539).
  • TREBALLAR, VIURE I SOBREVIURE A BORD Treballar Passar de mirar la costa a mirar els estels per orientar-se en el mar. Aquest ha estat el gran repte afrontat per generacions de navegants que s’han dotat d’instruments cada cop més sofisticats per poder fixar la seva posició al mar. Abans de la invenció dels quadrants, quan l’instrument més utilitzat era la mira, no hi havia un sol patró entre vint que no fos cec d’un ull pel fet de mirar diàriament al Sol per trobar la ruta. Kenelm Digby. Tractat de la natura dels cossos , 1687. Astrolabi del s.XV - MMB Sextant del s.XIX - MMB
  • La navegació Del grumet al capità Marins, grumets, patges, remers, fogoners, maquinistes, capitans, oficials de totes les graduacions: llops de mar responsables de fer que els vaixells funcionin com una màquina segura i eficaç gràcies a una combinació harmònica de coneixements i experiència. Arxiu fotogràfic MMB
  • Treballar Del grumet al capità Mariner es tengut de acolorar son senyor de la nau si li diu vilanía; è si li corre de sobre, lo mariner deu fugir fins á proa, è deuse metre de lats de la cadena. E si lo senyor hi passa, ell li deu fugir de l’altra part; è si lo senyor lo en- Calça de l’altra part, pot se’n defen- dre lo mariner (...) que’l senyor no deu passar la cadena . Llibre del Consolat de Mar. Capítol CLXV. Segle XIII. Y en las noches de tormenta estando encaramados en lo alto de los palos debíamos amarrar rápidamente las velas, sin ver bajo nosotros otra cosa que el aire y el mar; y a menudo las noches eran tan oscuras que no se podía ver a nadie y soplaba un viento tan fuerte que nos impedía oir al que teníamos al lado, aunque estuviera cerca (…). Edward Barlow, capità de la companyia de les índies orientals, 1697. Gabiers enfilats a la verga d’un veler Aquarel·la de Francesc Artigau – 1987 MMB
  • Treballar Del grumet al capità Campana actual del pailebot Santa Eulàlia MMB Rellotge de sorra MMB Bendita sea la luz y la santa Veracruz Y el Señor de la verdad y la santa Trinidad. Bendita sea el alma, y el Señor que nos la manda, Bendito sea el día, y el Señor que nos lo envía Dios nos dé los buenos días, buen viaje, buen pasaje haga la nao, señor capitán y maestre y buena compaña amén. Así faza buen viaje, faza; muy buenos días dé Dios a vuestras mercedes, señores de popa y proa. Lletania que utilitzaven els grumets que cantaven l’hora en la guàrdia de matinada en els velers del segle XVIII
  • Sobreviure De les racions a la carta Què i com menjar quan es viatja per mar. Heus aquí una preocupació constant en les llargues travessies per l’oceà. Conservar els aliments que s’embarcaven i distribuir-los entre els viatgers intentant mantenir els hàbits adquirits a terra en circumstàncies molt especials. La galleta que comíamos no era ya pan, sino un polvo mezclado con gusanos, que habían devora- do toda la sustancia, y que tenía un hedor insoportable por estar empapado en orines de rata. El agua que nos veíamos obligados a beber era igualmente pútrida y hedionda. ducado. Antonio Pigafetta Cronista d’Índies (1491 – 1531) Cabina de 3a classe Cia General Transatlantique de France Vapor La Provence 1906 Menjador de 1a classe Cia French Line Vaixell France 1921 Menjador de 1a classe Cia French Line Vaixell France 1921 Per esmorzar se’ls hi donarà escudella sola, bacallà sol o dues sardines, sense vi; al migdia vuit unces castellanes de carn d’olla amb la seva corresponent minestra, i per tot el viatge se’ls hi donarà tres pipes regulars de vi Contracte de tripulació del bergantí La Resolució , 1788.
  • Sobreviure Mal de mar Des de prevenir accidents a lliurar els viatgers del «mal de mar», salvaguardar la salut dels viatgers durant les llargues travessies ha constituït sempre un repte, que s’ha afrontat bé amb remeis casolans bé amb avenços de la indústria farmacèutica. Remedios populares contra el vómito Remedio popular 1 Preparar una infusión con 2 cucharaditas de melisa, 2 de menta y 2 de manzanilla. Colocar en un recipiente y luego añadir una taza de agua hervida durante 5 minutos.  Tapar y colar.  Tomar, a sorbos, cuando se presenta los vómitos.   Remedio popular 2 Chupar lentamente un cubito de hielo cuando se noten los primeros síntomas de vómito.   Remedio popular 3 Cortar una cebolla en dos mitades y frotar en las axilas cada vez que aparezca la sensación de vómitos.   Remedio popular 4 Aplicar sobre el vientre, compresas mojadas las cuales deben ser alternadas con agua caliente (un par de minutos) y otras de agua fría (no más de un minuto). También hay ... piojos y tan grandes, que algunos se almadían (se marean) y vomitan pedazos de carne de grumetes... Tiene (el navío) grandísima copia de volatería de cucarachas, que aquí llaman curianas, y grande abundancia de montería de ratones, que muchos de ellos se aculan y resisten a los monteros como jabalíes”. La mar vista por los mareados , 1573. Eugenio Salazar (1530 – 1602).
  • Viure Lleure a bord A bord dels antics velers el lleure estava molt vinculat al joc i a petites manualitats. Les companyies dels primers grans transatlàntics comencen a buscar entreteniments pel passatge de primera i segona classe: biblioteques, balls, jocs a coberta... El punt culminant d’aquests viatges de plaer es dóna en els creuers, concebuts com a hotels de vacances flotants. Arxiu fotogràfic MMB
  • Sobreviure Prevenir el pitjor Què passa quan els perills s’imposen? Quan vencen les forces de la natura? Dotar-se de mitjans per fer front a aquestes circumstàncies ha estat una preocupació permanent que ha ajudat a sofisticar els elements de seguretat a bord dels vaixells. Model del bot de salvament Miquel de Boera de finals del s.XIX - MMB Guindola salvavides procedent del buc Domine MMB Armilla salvavides actual Bot salvavides actual
  • Sobreviure I tantes desgràcies! Com un catàleg il·lustrat de « desgràcies marítimes », la majoria d’incidents que han posat en perill aquells que viatgen han estat plasmats pels mateixos protagonistes en exvots que, fins no fa gaire anys, varen omplir les esglésies costaneres.
  • I EN ARRIBAR, QUÈ? Què hi ha al final d’un viatge? Si el viatge és productiu suposa un canvi, de vegades individual, de vegades que afecta tota la societat. Els viatges ens han ajudat a construir la imatge del món, a conèixer com és de diversa la natura i les persones que poblem el planeta. Com un immens trencaclosques, cada viatger aporta una petita peça d’aquest retrat, una història que serveix per conèixer millor l’altre. Quan acabem un viatge, som diferents. Arxiu fotogràfic MMB Immigrants italians entrant a Amèrica
  • I EN ARRIBAR, QUÈ? Tan a prop i tan lluny L’espai entre un port i un altre no només es mesura en metres; cal recórrer, també, unes distàncies polítiques, culturals, socials, lingüístiques... que fan que la proximitat i la llunyania siguin conceptes molt relatius. Arxiu fotogràfic NASA Immigrants subsaharians M. Zarza Arxiu fotogràfic El País
  • I EN ARRIBAR, QUÈ? Tot representant el món La imatge del món és una representació construïda a bocins aportats per milers de viatgers al llarg de la història. La recopilació d’aquestes notícies s’ha plasmat en els mapes, cartes i atles que han constituït en cada moment un «retrat» de la Terra que reflectia també el qui el traçava. Facsímil de l’ Atles Català , de Cresques Abraham i Jafudà Cresques, realitzat el 1375. En ell es mostra el món conegut en aquella època - MMB
  • I EN ARRIBAR, QUÈ? El final de la travessia Arribar a un nou port és el final d’un viatge i el principi d’un altre: del moure al commoure. I és que un viatge va més enllà del trajecte i del canvi de paisatge. Suposa, també, iniciar un camí d’aprenentatge, d’assimilació i de canvi personal. Diorama del port de Barcelona de Josep Mestres Cabanes realitzat el 1944 MMB
  • I tu, per què viatges?
  • Com que la Terra és rodona, aquest sistema de coordenades és més complex, perquè ha calgut determinar des d’on es comença a comptar. Horitzontalment , la Terra s’ha dividit en dues parts a partir d’una línia imaginària traçada exactament per la meitat. Aquesta línia és l’Equador , a partir del qual es van dibuixant línies paral·leles que, a mesura que s’apropen als pols, són de diàmetre menor. Cada una d’aquestes línies és un paral·lel . La distància entre paral·lels és mesura en graus . De l’Equador, paral·lel zero, a qualsevol pol hi ha 90 graus que corresponen a un quart de circumferència. Cada grau es divideix en minuts i cada minut en segons. Verticalment , la Terra també es divideix per la meitat a partir d’un seguit de línies que passen pels dos pols, dividides igualment en graus. Cada una d’aquestes línies s’anomena meridià . A diferència dels paral·lels, els meridians són tots iguals per la qual cosa ha calgut escollir-ne un que faci de meridià zero: des de l’any 1884 és el que passa per l’observatori de la ciutat de Greenwich , al costat de Londres. Com en el clàssic joc de guerres de vaixells, en el qual cada nau se situa en una quadrícula i té una posició que ve donada per una lletra i un número, la Terra s’ha dividit en un sistema de coordenades que serveixen per determinar la posició d’un punt (com pot ser un vaixell). B-2: tocat i enfonsat! Preparar la ruta Les coordenades
  • Longitud i latitud La latitud és la distància que hi ha entre un punt determinat i l’Equador, mesurada sobre el meridià que passa per aquest punt. Es mesura en latitud nord o latitud sud respecte a l’Equador. La longitud és la distància entre un punt i el meridià de Greenwich, mesurada sobre el paral·lel que passa per aquell punt. Les medicions que es facin a l’Est d’aquest meridià tenen graus est i a l’oest els tenen oest. Es mesuren de 0 (meridià de Greenwich) a 180 graus. Els pols no tenen longitud. D’aquesta manera hem aconseguit una línia de coordenades semblant, si bé més complexa, que la que fem servir en el joc de vaixells. Tornar