Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Recull publicaciómicrorelats guanyadors 15

918 views

Published on

Recull dels microrelats guanyadors a la III Edició del Concurs de Microrelats de l'MMB

Published in: Education
  • Login to see the comments

  • Be the first to like this

Recull publicaciómicrorelats guanyadors 15

  1. 1. ELPIRATAQUENUNCALOFUÉ Categoria C (Adults) Primer premi MANCA ESTRATÈGIA Categoria A (2003 - 2005) Primer premi PIRATA EN ZAPATILLAS Categoria B (2000 - 2002) Primer premi I Concurs de microrelatsI Concurs de microrelatsI Concurs de microrelatsI Concurs de microrelatsI Concurs de microrelats de tema maritimde tema maritimde tema maritimde tema maritimde tema maritim PresentacioPresentacioPresentacioPresentacioPresentacio laboracio de:laboracio de:laboracio de:laboracio de:laboracio de:‘‘‘‘‘Amb la colAmb la colAmb la colAmb la colAmb la col ‘‘‘‘‘ Corro, agitant l’espasa a la mà dreta. Passo d’un vaixell a l’altre per un tauló de fusta, i reparteixo insults i cops a tort i a dret. Aconsegueixo arribar a proa, a les escales que baixen al camarot del capità. Obro la porta d’un cop de peu. Comença el duel. Ara ve el més difícil. Esquivo, calculador, però el capità enemic tremola de fúria, perquè he arribat lluny. Pitjor per ell. En un descuit, li enfonso l’espasa al cor. Busco el cofre. Està al fons d’un armari, i l’obro. Allà veig la raó per la qual m’he arriscat: un garfi d’or, símbol del capità. Però, al duel, jo també m’he equivocat... Què en faig, si no m’ha tallat la mà? Pseudònim: Nuriduli Nom: Núria Gallucci Vallcorba - Quitaos esas mugrientas botas y poneos las zapatillas, acaban de fregar. - ¡Mujer! ¿Es éste el recibimiento que merece un esposo? - ... Poneos las zapatillas... - Señora, debo recordaros que además de esposo soy Alonso Pérez de Guzmán, Grande de España, al mando de la Grande y Felicísima Armada. ¡La Armada Invencible!, así nos apodan los ingleses, después de haber probado nuestro acero... - Mi señor, si emplearais la misma energía que gastáis en daros rebombo, en satisfacer mis deseos, habríamos zanjado hace rato este enojoso asunto - ... Ciento veintisiete barcos partirán bajo mis órdenes desde Lisboa hasta el Canal de la Mancha... - Alonso, ¿cuál es vuestro problema? ¿De entendimiento o de logopedia? Solo lo diré una vez más... ¡¡PONEOS LAS ZAPATILLAS!!. Pseudònim: X-Pander Nom: Pere Parcerisa Segú Su madre lo parió en Eyl. Mientras su padre, sobre un esquife, abordaba un atunero vasco a cincuenta millas del mar de Hafun. El linaje corsario de la estirpe por fin se consolidaba. Con el paso del tiempo, al joven pirata se le negaron las predilecciones violentas de sus compañeros de juegos. Él prefería recluirse a pescar cangrejos en algún rincón discreto de la playa, perderse caña en ristre entre los acantilados, o construir embarcaciones de pesca con botellas de plástico. Endebles cascarones que después botaba, para que surcasen las crestas, recreándose en cómo se perdían rumbo hacia alta mar. Cumplidos los doce años, abandonó el grupo que se iniciaba en el manejo del AK-47 y el lanzagranadas. Un año más tarde, su padre le obligó a formar parte de una tripulación de asalto contra un petrolero alemán. Nunca regresó. En su aldea, nadie advirtió la ausencia. Tampoco sus padres. Pseudònim: Jero de Pasamonte Nom: Ton Pedraz Pollo Aquestconcurss’haorganitzatamblacol·laboracióde: Els premis del concurs han estat gentilesa de: Teniualesmanselreculldelsnourelatsquehanestat premiatsal«IIIConcursdeMicrorelatsdetemamarítim delMuseuMarítimdeBarcelona»enlestrescategories establertes.Ambaquestasegonaedició,dedicadaalmón delsPirates,hempretèscomençaraconsolidarunprojecte quevaremencetarfadosanysamblaprimeraediciódel concurs,projectequetédosobjectiusprincipals:obriruna novaviadediàlegambpersonesquenohavienparticipat abansdelsserveisdelmuseu,iobrirtambéunanovavia d’apropamentalaculturamarítimadesdelavessant narrativa. L’èxitd’aquestasegonaedició,amb705microrelats presentats,ensfapensarquelapropostatéungran potencial,iensanimaaintentarmantenirelprojecteamb futuresedicions. Laqualitatdelsrelatspresentatsalestrescategorieshaestat altíssimaiescollir-nenouhasuposatunafeinamoltdifícilper aljurat.DesdelMuseuMarítimdeBarcelonavolemagrair l’esforçdetotselsautorsitoteslesautoresqueenshanenviat elsseusescritsdesdetotalageografiadelpaísiquehan propiciatl’èxitdelconcurs. Tienesentusmanoslarecopilacióndelosnueverelatosque hanresultadopremiadosenel«IIIConcursodeMicrorelatos detemamarítimodelMuseuMarítimdeBarcelona»enlas trescategoríasestablecidas.Conestaterceraedición, dedicadaalmundodelosPiratas,hemospretendidocomenzar aconsolidarunproyectoquearrancamoshacedosañosconla primeraedicióndeesteconcurso,proyectoqueplanteados objectivosprincipales:abrirunanuevavíadediálogocon personasquenohabíanparticipadoconanterioridaddelos serviciosdelmuseo,yabriralmismotiempounavíanuevade acercamientoalaculturamarítimadesdelavertientenarrativa. Eléxitodeestasegundaedición,con705relatospresentados, nosllevaapensarquelapropuestaatesoraungranpotencial, ynosanimaaintentarmantenerelproyectoconfuturas ediciones. Lacalidaddelosrelatospresentadosenlastrescategoríasha sidoaltísimayescogernuevehasupuestoungranesfuerzo paraeljurado.DesdeelMuseuMarítimdeBarcelona queremosagradecerelesfuerzodetodoslosautoresytodaslas autorasquenoshanenviadosusobrasdesdetodalageografía delpaís,yquehanpropiciadoeléxitodelconcurso. PIRATES IIIConcursdemicrorelatsdel’MMB PIRATAS IIIConcursodemicrorelatosdelMMB
  2. 2. EXCUSES Categoria A (2003 - 2005) Segon premi ¡CORRE! Categoria C (adults) Segon premi Oigo el murmullo del gentío. Han venido todos a vernos morir. 73 condenados en un día - una fiesta sin precedentes. Pero todos no morirán. Hice un trato con el juez. Que mi tripulación se ponga en fila. Que me decapiten. Y que se salven todos por los que consigo pasar. Sin cabeza. El juez se rió. Nunca había participado en una batalla. De lo contrario sabría que no hay límites para un hombre intrépido. El verdugo levanta el hacha. Respiro una vez más. La última vez. Mis músculos vibran. Me doy la orden final: «¡CORRE!» «Allí va la cabeza.» «¡Störtebeker sale disparado!» «Ya ha alcanzado a los primeros piratas, ha pasado tres - cuatro - CINCO...» «Dios mío, un hombre sin cabeza...» «¡El mismísimo diablo!» «¡Que alguien le pare!» «Le han dado un traspié.» «Se está cayendo...» «Ya no se mueve.» «El juez se levanta. Proclama el veredicto...» «Se salvan ONCE.» Pseudònim: Mar del norte Nom:Kirsten Miltner - Que sí, que t’ho prometo, no t’ho creus? - No gaire - respongué la mare. - De debò, jo era al meu vaixell, de sobte se m’ha empassat un huracà colossal, he viatjat a una altra dimensió i, fins i tot, he conegut a uns pirates! I també... - Ja, i com eren aquests «pirates»? - Doncs tenien un aspecte estrany, uns eren prims i els altres amb una panxa gran com una vaca. Portaven una cama de fusta, o un garfi, o una espasa... I ens hem fet molt amics! M’hauria encantat quedar-me allà jugant amb ells, però màgicament he aparegut a la cuina. Què, ara ja em creus? - No cal que diguis mentides, m’he assabentat que no has anat a comprar el pa. - Qui t’ho ha dit? - Un pirata. - I què feia un pirata per aquí? - Fingir que feia la compra per la seva dona. Pseudònim: Melonysandía Nom: Darío Bueno Giménez EL PIRATA FRICANDÓ I LA SEVA TRIPULACIÓ Categoria A (2003 - 2005) Tercer premi LA MALEDICCIÓ XINESA Categoria C (adults) Tercer premi Si el dia que vam divisar un nàufrag sobre una balsa de canyes haguéssim donat la volta... Però som pirates, curiosos de mena, i no havíem vist mai un xinés al nostres dominis. Per gestos demanava rescat, però la tripulació cridava sobre mals presagis, així que no li vam llençar ni un miserable tros de pa. Ell, en canvi, quan va veure que el deixaríem allà per morir, va agafar un tub de canya i el va llençar amb força sobre la nostra coberta, on es va trencar. Alguns homes diuen que van veure caure unes miquetes negres que van associar a pocions malèfiques. Ara ha passat gairebé un any, i el soroll que fa el cruixir de les entranyes del vaixell ens anuncia el final. Fins i tot el nostre metge, que és home de ciència, ha posat nom a aquest malson. Jo en dic «maledicció», ell en diu «tèrmits». Pseudònim: Soulless Nom:Joan Ayarte Garcías El pirata Fricandó era molt baixet i enormement gras. Quan abordava un vaixell saltava sobre els seus rivals i els esclafava amb la panxa. Els seus canons, en comptes de disparar bales disparaven hamburgueses, mandonguilles, melons i síndries. Les veles del seu vaixell semblaven estampades però en realitat eren taques de menjar perquè el capità les feia servir com a estovalles per als banquets que organitzava. De fet, s’havia arruïnat de tant comprar menjar i per això s’havia fet pirata. Cada any organitzaven un concurs per veure qui podia aixecar al capità Fricandó i qui guanyava s’emportava el botí de tot un any. Només una persona va aconseguir-ho un cop, el grumet Fortatus, però aquell any no hi havia botí perquè en Fricandó se l’havia gastat tot en menjar. Vigileu quan navegueu de no xocar amb cap ós del capità Fricandó, podríeu naufragar. Pseudònim: Ronald Weasley Nom: Jaume Latorre Guardia L’ORDRE UNIVERSAL Categoria B (2000 - 2002) Segon premi Boom, boom... alllò era l’infern. No es podia respirar i no es podia veure. Els dos vaixells pirates s’estaven enfrontant des de feia dues hores en un mar tranquil; un n’havia abordat l’altre. Ningú sabia qui era amic de qui. Era impossible mantenir les esquenes cobertes. Les cares estaven ennegrides del foc i vermelloses de la sang. Si els pirates tenien por o no, no es van aturar a pensar- ho. Tampoc ningú els va preguntar si valia la pena lluitar per un grapat de joies i armes i deixar la vida en l’intent. Eren homes acostumats a obeir i a no qüestionar l’ordre establert. En aquest món, uns quants vivien molt bé a costa de la misèria d’un centenar de desgraciats. Així havia estat sempre. Era l’ordre de l’Univers on els homes eren simples titelles. Pseudònim: Piratas en el mar Nom: Nesma A. Rahman Gómez - Necesito saberlo - exigió aquel joven muchacho. - El secreto lleva en mi tripulación años, no seré el que saque a la luz el origen de esta nave, y mucho menos el de sus tripulantes - discutió el pirata con voz tajante. - Confía en mí, mi lealtad hacia ti y los tuyos es inmen- sa. Sabes que tu secreto estará a salvo conmigo - suplicó el joven arrodillándose junto al pirata. - Dímelo y haré lo que desees. El pirata le susurró algo en el oído y le entregó al muchacho un papel donde había escrito el secreto. Dos horas después, en la bodega de esa amplia nave, yacía el cuerpo inerte del joven muchacho. Con la boca cosida y un mensaje que decía: Tu secreto está a salvo conmigo Daniel, juré lealtad, y leal seré. El secreto va conmigo a la tumba. Tu deseo era que lo guardara, y bien guardado está. Pseudònim: Paloma402 Nom: Cynthia Ramal Marín EL SECRETO Categoria B (2000 - 2002) Tercer premi

×