Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Recull relats IV Edició Concurs Microrelats Marítims

4,103 views

Published on

Recull de tots els relats presentats a la IV Edició del Concurs de Microrelats de temàtica marítma

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Recull relats IV Edició Concurs Microrelats Marítims

  1. 1. recull de microrelats
  2. 2. 2 _Teniu a les mans el recull de tots els relats del «IV Concurs de Microrelats de tema marítim del Museu Marítim de Barcelona» en les tres categories establertes. Amb aquesta quarta edició, dedicada al gènere negre, consolidem un projecte que varem encetar fa quatre anys amb la primera edició d’aquest concurs, projecte que té dos objectius principals: obrir una nova via de diàleg amb persones que no havien participat abans dels serveis del museu, i obrir també una nova via d’apropament a la cultura marítima des de la vessant narrativa. L’èxit continuat d’aquesta iniciativa, amb 336 microrelats presentats en aquesta ocasió, ens anima a mantenir el projecte amb futures edicions. La qualitat dels relats presentats a les tres categories ha estat altíssima i, tot i que se n’havien d’escollir només nou per repartir els premis, el cert és que el jurat ha hagut de fer un gran esforç per triar els guanyadors d’aquesta edició. Des del Museu Marítim de Barcelona volem agrair l’esforç de tots els autors i totes les autores que ens han enviat els seus escrits des de tota la geografia del país i que han propiciat l’èxit del concurs. Us animem a llegir aquestes obres, breus però fantàstiques mostres de la imaginació aplicada al microrelat negre ambientat en entorns marítims. Gràcies a tothom qui ha fet possible aquest «IV Concurs de Microrelats de tema marítim del Museu Marítim de Barcelona» _Tienes en tus manos la recopilación de todos los relatos del «IV Concurso de Microrelatos de tema marítimo del Museu Marítim de Barcelona» en las tres categorías establecidas. Con esta cuarta edición, dedicada al género negro, consolidamos un proyecto que arrancamos hace cuatro años con la primera edición de este concurso, proyecto que plantea dos objectivos principales: abrir una nueva vía de diálogo con personas que no habían participado con anterioridad de los servicios del museo, y abrir al mismo tiempo una vía nueva de acercamiento a la cultura marítima desde la vertiente narrativa. El éxito continuado de esta iniciativa, con 336 microrelatos presentados en esta ocasión, nos anima a mantener el proyecto en futuras ediciones. La calidad de los relatos presentados en las tres categorías ha sido altísima y, aunque solamente nueve de ellos podían repartirse los premios, lo cierto es que el jurado ha tenido que hacer un gran esfuerzo para escoger a los ganadores de esta edición. Desde el Museu Marítim de Barcelona queremos agradecer el esfuerzo de todos los autores y todas las autoras que nos han enviado sus obras desde toda la geografía del país, y que han propiciado el éxito del concurso. Os animamos a leer estas obras, breves pero fantásticas muestras de la imaginación aplicada al microrelato negro ambientado en entornos maritimos. Gracias a todos los que han hecho posible este «IV Concurso de Microrelatos de tema marítimo del Museu Marítim de Barcelona»
  3. 3. 3 CATEGORIA A (2004-2006) 1. EL MALSON 7 2. LA RECERCA DEL VAIXELL 7 3. L’EMMASCARAT 7 4. MI DIARIO SOBRE LAS VACACIONES 7 5. UN VIAJE DE MUERTE 7 6. L’ASSASSINAT MARÍTIM 7 7. EL DOBLE ASSASSINAT 7 8. CUIDADO CON MAMA 7 9. NO VEN BÉ UN DESIG 7 10. TRES MUERTOS EN LA AURORA 8 11. EL MEU PLANETA INTERIOR 8 12. UN VIAJE EN EL MUSHU 8 13. BOTELLA AL MAR 8 14. QUI HA ROBAT EL TRESOR? 8 15. EL PEDO ASESINO 8 16. EL PUEBLO 8 17. EL CRIM 8 18. LA DESAPARICIÓ DE L’HOME 8 19. EL DIARI DE LES MEVES AVENTURES 9 20. EL PASSEIG MORTAL 9 21. UNA TARDA MOLT NEGRA 9 22. LA COPA DE VI 9 23. CANVI DE GUÀRDIA 9 24. EL SURFISTA 9 25. L’HOME ASSASSINAT 9 26. A LA LLUM DE LA LLUNA 9 27. ASSASSINAT I ROBATORI 9 28. AMB EL CANVI DE GUÀRDIA TROBARIEN EL COS 9 29. UN COS AL CANVI DE GUÀRDIA 9 30. JONES I LARA 9 31. EL DELINQÜENT I EL FAR 10 32. POLICIA ASSASSÍ 10 33. UN ASSASSINAT AL CANVI DE GUÀRDIA10 34. ELS INVESTIGADORS BUSQUEN EL COS 10 35. LES MILLORS AMIGUES 10 36. EL MAR NEGRE 10 37. MAR ENLLÀ 10 38. DISCOTECA MISTERIOSA 10 39. ASSASSINAT AL MAR NEGRE 10 40. L’ASSASSÍ 10 41. MENTS CRIMINALS 10 42. L’ASSASSINAT SENSE RAÓ 10 43. TOT EN UNA NIT 10 44. UN SEGREST MOLT INTENS 11 45. LA TRUCADA ESTRANYA 11 46. L’ALCALDE 11 47. L’AMIGA ASSASSINA 11 48. LES INVESTIGACIONS DE HAWAII 11 49. LA DESAPARICIÓ 11 50. CANVI DE GUÀRDIA 11 51. UN ASSASSINAT, UN MISTERI I UN CASAMENT 11 52. AMB EL CANVI DE GUÀRDIA TROBARIEN EL COS 11 53. EL PERGAMÍ 11 54. UN DIA AL MAR 11 55. L’ILLA DELS MORTS 12 56. SOTA LA PLUJA 12 57. CONTRABANDISTAS 12 58. L’HOTEL ESPANTÓS 12 CATEGORIA B (2001-2003) 1. EL MAR I EL CRIM 13 2. LOS RUMORES DEL PUEBLO 13 3. LOS PIRATAS DE ALTA MAR 13 4. EL MAR LOCO 13 5. EL PEIX, L’ASSASSÍ, L’HOME I LA POLICIA 13 6. LA TERRIBLE EXPERIENCIA DE JON 13 7. ¿VIVO O MUERTO? 13 8. SOLO EN EL OCÉANO 13 9. AL OÍR EL GRITO 13 10. EL FONS DE LA XARXA 14 11. AL FILO DE LA MAÑANA PASARÁN...14 12. LA CURIOSITAT MATÀ EL GAT 14 13. CIUTAT SUBMERGIDA 14 14. EL DELFÍN 14 15. EL CUERPO MISTERIOSO 14 16. EL VAMPIRO DEL AGUA 14 17. EL LADRÓN DE VIDAS 14 18. DOS PASSOS, I EL TEU SILENCI 14 19. EL MONSTRE ENORME 14 20. CRIM I CÀSTIG 14 21. UNA MUERTE SALADA 15 22. ELS PIRATES 15 23. DETECTIVE DE ALTA MAR 15 24. LA SIRENA 15 25. LA MORT VE QUAN MENYS T’HO ESPERES15 26. POC MENJAR I DESPRÉS MASSA 15 27. LES TRES FIGURES 15 28. ACUSACIÓ ESCLAFANT 15 29. ELS COSSOS 15 30. RUMB A CAP LLOC 15 31. MORT AL PORT 15 32. MAREA CRIMINAL 15 33. RUBÍ DE SANGRE 16 34. ANÒNIM 16 35. LA OLVIDADA 16 36. EMMIRALLAT 16 37. “PAQUITO EL CHOCOLATERO” 16 38. LA INCERTESA MARINERA 16 39. EL BARCO DE FRED WILLIAM EL PIRATA 16 40. EL MONSTRE DEL MAR BLAU 16 41. EL SICARIO 16 42. SIN ASESINO 16 43. MOSCA HI HA EN EL ARRÒS! 16 44. MISTERIO EN LA ISLA 16 45. TORMENTO 17 46. ALGÚN DÍA LO ENCONTRARÍAN 17 47. EL FARO 17 48. ASESINATO EN J.J. PRESS 17 49. UNA NIT AL PONT DE COMANDAMENT 17 50. LAS LÁGRIMAS SON AGUA Y VAN AL MAR 17 51. TIERRA DE NADIE 17 52. EL CADÁVER DE LA PLAYA 17 53. NO SE LO DIGAS A NADIE 17 54. L’ÚLTIMA NIT A MAR 18 55. EN LAS PROFUNDIDADES DEL MAR 18 56. QUI ÉS L’ASSASSÍ? 18 57. ENCERAT 18 58. NO NOMÉS QÜESTIÓ DE DINERS 18 59. EL CAMAROTE 18 60. MAR DE PROMESAS 18 CATEGORIA C (majors de 16 anys) 1. SI NO FOS DEMÀ 19 2. RECUERDOS ROBADOS 19 3. LA SOMBRA 19 4. MORT O ASSASSINAT? 19 5. UN FAR SENSE LLUM 19 6. EN LA ADUANA 19 7. LA TROBADA 19 8. PUNTUALIZACIÓN 19 9. EL TEMPLARIO 19 10. AGUAS TURBIAS 20 11. QUIMERA 20 12. EL DELICTE 20 13. SIRENA 20 Índex D’OBRES
  4. 4. 4 14. VENTADA A OLD PORTSMOUTH 20 15. LA TERMINAL 20 16. SIETE VIDAS 20 17. GAJES DEL OFICIO 20 18. EL MILICIANO 20 19. FARONERA 20 20. EL PES DE LA CULPA 21 21. EPICUR, EL TAUMATURG 21 22. EL REI NEPTÚ 21 23. LA LEY DEL TALIÓN 21 24. LA CURIOSITAT... 21 25. REDENCIÓN 21 26. SABATOT 21 27. L’ATZARÓS CAMÍ DE L’EXILI 21 28. TEMOR 21 29. ATRAPADO 21 30. BUEN FINAL 22 31. ENDEVINA EL FUTUR 22 32. BONA JUGADA 22 33. EL TERROR 22 34. EL BIBLIÓFILO ENMASCARADO 22 35. TESTIGO DE MI PROPIA MUERTE 22 36. HOOL 22 37. 1896 22 38. ILUSIONES 22 39. MOSKOE-STRÖM 22 40. LA VOZ DE LA NOCHE 23 41. L’ASSASSÍ DEL TITANIC 23 42. EL ENIGMA 23 43. LA LUCHA DE SAMUEL 23 44. PROHIBIDA L’ENTRADA SENSE PROTECCIÓ23 45. SICARIO 23 46. EL PLAN 23 47. EL FINAL DE UN ASESINO EN SERIE 23 48. DESERT 23 49. BUTT OF LEWIS 23 50. ¿POR QUÉ ME LO CONFESÓ? 24 51. EL SECRETO 24 52. EL GRILLÓ 24 53. EL COS 24 54. EL CODI MORSE 24 55. L’ONDINA 24 56. HAMBRE DE MAR 24 57. PARTITURA MALDITA 24 58. GLORIA A DOS EN LAS ALTURAS 24 59. POUR ELLE 24 60. EL SONIDO DEL CASCABEL 25 61. LA GRAN EQUIVOCACIÓ 25 62. PER UN RELLOTGE ATURAT 25 63. LLUNES ROGES 25 64. EL CRIM PERFECTE 25 65. PACTE 25 66. NO HI HA MANERA 25 67. MARCUSO 25 68. L’ÚLTIMA VÍCTIMA 25 69. NAUTILUS 26 70. NEMO ME IMPUNE LACCESIT 26 71. ESCABECHINA 26 72. LA MALEDICCIÓ 26 73. VENJANÇA 26 74. CAS TANCAT 26 75. LA TRAICIÓN ES MUERTE 26 76. PERILL: GOS?, DROGA? 26 77. DE TOT SE N’APRÈN 26 78. L’ASSASSINAT I L’ESPADATXÍ 26 79. L’OMBRA 27 80. RUSKY 27 81. EL VENT 27 82. RENCILLAS PERSONALES 27 83. EL ESCOCÉS 27 84. SIN FE 27 85. AMB EL CANVI DE FRASE... 27 86. AI, “CARRANCO”! 27 87. FELICITAT ATRAPADA EN FONS DE VELA 27 88. LA PASAJERA 27 89. NADIE 28 90. VIAJE A NINGUNA PARTE 28 91. SILENCIS D’ALTA MAR 28 92. EL FINAL DE LA TRAVESÍA 28 93. MALDITO CAPITÁN 28 94. LA MISIÓN 28 95. MI MEJOR AMIGO 28 96. LA VERITABLE CAUSA DE LA TRAGÈDIA 28 97. CANVI DE GUÀRDIA 28 98. POLIZÓN A BORDO 28 99. EL SUEÑO AMERICANO 29 100. URGELL 321 29 101. SS NORMANDÍA 29 102. IMPREVISIBLE 29 103. DARRERA ONADA 29 104. BRUIXA 29 105. QUISLING 29 106. EL FAR 29 107. CACERA SALVATGE 29 108. TEMPESTA 29 109. ALBADA 30 110. SANG DE PESCADOR 30 111. EL GEMELO 30 112. ANTES MORIR QUE PERDER LA VIDA 30 113. PENJAT 30 114. GARLANDES 30 115. MASSA PUDOR 30 116. INCOMUNICADOS 30 117. PER TU FARIA EL QUE FOS 30 118. EL NOU POSEIDÓ 30 119. DISSORT EN ALTA MAR 31 120. LA VIDA CON VIENTO EN POPA 31 121. DOLÇA 31 122. VAIXELLESTOPISTA 31 123. JUSTICIA 31 124. UNA NAVAJA 31 125. HASTA DIEZ NUDOS 31 126. MAI MÉS! 31 127. DESAPAREGUT 31 128. POLICÍAS POR PROA Y POR POPA 31 129. COBDÍCIA 32 130. REDADA EN EL MUELLE 32 131. MICRORELAT D’AMOR 32 132. ELS PESCADORS 32 133. DORMINT AMB EL VEÍ 32 134. ÚLTIMA GUERRA MUNDIAL 32 135. NO FACIS TRACTES AMB ELS RUSSOS 32 136. LOS PIRATAS DEL MAR 32 137. EL AMOR DE DIANA Y SU GUARDA 32 138. PER AMOR 33 139. CONFUSIÓ 33 140. PAS VETAT 33 141. NOMÉS QUEDEM NOSALTRES 33 142. SEGUNDOS DE INOCENCIA 33 143. VÍDUA 33 144. FORA DE SOSPITES 33 145. MARXAR 33 146. MAR NEGRE 33 147. MI GRAN OPORTUNIDAD 33 148. L’ESCOMESA 34 149. EL GUIA 34 150. NAVE SUSSEX 34 151. EL VIGIA 34 152. LA VOZ 34 153. NO T’OBLIDIS DE SALUDAR 34 154. PIEZA DE MUSEO 34 155. ENTRE MAFIOSOS 34 156. VEÏNATGE CRIMINAL 34 157. LA BONA REPUTACIÓ 34 158. JOHN “EL LARGO” 35 159. MORT A L’AIGUA 35 160. EN LO MÁS PROFUNDO DEL MAR 35 161. HAZ EL AMOR, NO LA GUERRA 35 162. CRÓNICA DE UN SUCESO 35 163. UNA MORT ENUNCIADA 35 164. LA VEU OBLIDADA 35 165. MORT EL GOS, MORTA LA RÀBIA 35 166. LA VENJANÇA DE LA VÍDUA 35 167. FOSCOR 35 168. EL COS 36 169. LA TRAMPA 36 170. L’EPÍLEG 36 171. CUÁNDO 36 172. EL DÉU DELS OCEANS 36 173. EL MISTERIO DEL BARCO 36 174. NUBES SINIESTRAS 36 175. EL BESO DEL SUEÑO 36 176. ASESINATO EN EL PUENTE DE MANDO 37 177. OUSMANE 37 178. L’IMPOSTOR 37 179. PEIX AL FORN 37 180. TRAILLA 37 181. ASSASSINANT UNA SIRENA 37 182. CONFIDÈNCIES AL MAR 37 183. TEMPESTA ALLIBERADORA 37 184. POLVORILLA 37 185. ¡¡BOOM!! ¡¡GUAU!! 38
  5. 5. 5 186. AMENAÇA 38 187. EL CODI PIRATA 38 188. LAS TORMENTAS 38 189. LA OTRA CARA DE LA MAFIA 38 190. PERIÓDICO DE BARCELONA 38 191. DAVANT UNA PORTA DE 30 CM DE GRUIX I 300 KG 38 192. MIL EUROS POR CABEZA 38 193. EL GRAN AMOR DEL CAPITÀ 38 194. LLEGADO EL MOMENTO, LA HUIDA 39 195. NO CANTARÀ PER A NINGÚ 39 196. LAS OLAS 39 197. RÈQUIEM PER LA PATRONA 39 198. SOPITA DE PESCADO 39 199. EL REGRESO 39 200. L’ILLA DEL FAR 39 201. “MATELOTATGE” 39 202. LA CAPTURA 39 203. EL EXVOTO 40 204. MUERTE ENCUBIERTA (DE LA TRILOGÍA MUERTE EN CUBIERTA) 40 205. MUERTE EN CUBIERTO (DE LA TRILOGÍA MUERTE EN CUBIERTA) 40 206. MUERTE A CUBIERTO (DE LA TRILOGÍA MUERTE EN CUBIERTA) 40 207. JUSTOS PER PECADORS? 40 208. MORT A COBERTA 40 209. AMNÈSIA 40 210. EL CAPITÀ 40 211. EL AMOTINADO 40 212. LA FESTA 40 213. DESAPARECE INFORMACIÓN 41 214. NOCHES CÁLIDAS, FRÍAS MAÑANAS 41 215. UN CRIM SOTA EL SOL DE MITJANIT: ITSASGIZONAK ZIOEN... (EL LLOP DE MAR DEIA...) 41 216. L’ASSASSÍ 41 217. LUCES SOBRE EL MAR 41 218. SIN ALMA 41
  6. 6. 6 Índex d’autors 3GAM 20 3XA 17 7LIG  40, 41 Abat Isalguer  34 Abedul  21, 22, 26 Abril 31 Ada 27 Aeren 16 Agar Titi  16 Aigua  30, 31 Alberto Pagnelli  24 Aleix Laplana  28 Alguer 40 Alma Solitaria  25 Amanda 10 Ambre 26 Amor 9 Amura 38 Ane  30, 36, 40 Angela 38 Anguila  13, 16 Anónimo  16, 17, 18 Arbre 10 Ares 41 Argos 40 Art  32, 33 Artemisa 21 ArtWEN 34 Athos 33 Aura 33 Aurora Boreal  25, 35 Avia49 19 Avi negre  19 Bambu 36 Bantxu 25 Barbanegra 28 Baró Vermell  25, 26 Betixeli 26 Biel  7, 8 Black Masmelow  36 Blanco 14 Blue 11 Blue time  22 Bocaina 22 Bolilla 9 Bornholm 27 Break 33 Bruce76 31 Buttercup 15 Camomila 36 Capità Mussol  14 Capitán Canalla  37 Capità Rudnev  26 Cara Topo  10 Carlosalberic 34 Caza1411 17 Cehache 22 Cervantes  23, 24, 26, 32, 36, 38 Clara 8 Clara Valero  37 Clarence  13, 14 Constel·lació 11 Continental Op  36 Copyright 18 Cor 10 Chloe 9 Dalai 20 Dalhmatty 13 Danger 15 Daniel Crowns  23 Dark 25 Deméter 28 Diftèria 23 El 8buit  20 El Caza Pescados  13 Elda Gri  15 El Lleopard  22 El Mar  35 El Muñeco de Nieve  23 El Petirrojo  24 El Pirata Barba Negra  13, 14 El Pirata Morata  25 El Príncipe Mono  37 El Ratpenat  21 El Redentor  28 Emma 10 Ennuagat 31 Epimeteu 29 Ernesta 39 Errante 31 Escarabats 23 Estel 8 Estibador 34 Estrella 9 Everest 11 Figno 29 Fins Aquí  35 Flagstone 41 Flower Power  9 Fosc i Tendre  31 Foso 39 Fredy 8 Fresenius 21 Futbol 9 Garralaga 27 Gaspar de Norfeu  27, 35 Gat Blau  30 Géminis 27 Giola 23 Green 11 Guybrush 34 Haddock 37 Headhunters 26 Hipatia Ramírez  27 Indigo 19 Inseguretat 18 Isaac Lucky Starr  39 itsmaria_02 17 Jack Pardal  30 Jassem 28 Jero de Pasamonte  23 Jessie 10 Jony Jota  13, 14 Judith 14 Júlia 10 Júliasolet 8 Júliasolet 12 Kaligari 35 Kastrovel 35 Labombatómica  7, 8 LaGarriga 36 Lagarto  32, 34, 41 Landy 36 Lanemoje 23 La Piratilla  8 Las abstractas  15 Laura 37 La xalà de la rotonda  37 LeChuck 35 L’espectre 22 L’Estrella del Diable  25 Life  7, 12 Light  14, 17 Los Mares  35 Lucecitea2 22 Lucky Jack  34 Luna 12 Llabero 10 Llamp 9 Llebeig 26 Lluna 9 M4rieta 24 Mabel 16 Madó 35 Maky 30 Mami ya tu sabe’  32 Maquiavelo 34 Mar 33 Marathon 19 Maria V.P.  29 Mariner 29 Marinera 15 Mariner Marí  19, 20, 21, 22, 28, 31 Marte 12 Matilde 9 Max 17 Mc Agun  15 McVey 15 Me 37 Mentes Criminales  10 Mercè 27 Mestral 39 Mike Mouse  9 Miniño 11 Mishino 17 Mitsubishi 32 Moriarty  7, 8 Mrosape 7 Murmuri 36 Nahla 38 Narref 30 Nausica 30 Némesis 27 Neptuno 28 Nickmad 29 Nopo 17 Nostalgia 39 Nuncamais 31 Nuriona 27 Obenc 39 Obre-Llaunes 38 Olda 41 Onatge 29 Orandella 41 Oyrium 25 Papallona 10 Papi Blanche  32 Partoma 33 Paula Vita  8 Pelegrí 26 Pepe 13  16 Petenera 25 Petunia Blava  33, 40 Piedra 34 Pirata Barba Negra  16 Pluja Fina  18 Pol Mar  20, 21 Poseidona 19 Posidònia 29 Pucela 24 Queen 11 QWERTY  8, 12 QWERTY 12 Rafel d’Abadal  34 Rainfall 15 Rarumo11 15 Rascassa 20 Rauxa 20 Rauxa 21 Realme 24 Rebeca de Winter  28, 30 Rizitos de Oro  11 Roger-fan-Morvill 21 Rosa  10, 16 Rosa Roja  14 RTS 11 Rudra 23 Sanromgi 19 Sara 37 Sari 18 Seabay 33 Seaman 40 Sheziz  19, 26 Sirena  20, 22 Sol 10 Sonenora 16 Sophie Pirata Pianista  7 Spencer 29 Superman  14, 16 Takeda 28 Takkar 11 Tarántula 39 Tempesta 27 Tetiaroa 30 THC 38 The Bat  32 The Writer  32 Threepwood 35 TioFarm 15 Tramuntana 18 Tresor Meu  33 Troyanos 19 Umi 24 Una Escritora  14 Urkara 39 Velero 39 Voliaina 31 Wild 11 William London  7 Wonderfullest 15 Xaloc 24 Xavisic 29 XD 9 Xispa 15 Zanito 38 Zeus 16 Zoe 10 Zuri 11
  7. 7. 7 1. EL MALSON Eren les tres de la matinada. A penes podia distingir la borrosa silueta de la Lluna en aquell boirós cel. Estava fent guàrdia nocturna quan tot d’una vaig sentir un temible soroll similar al d’un sabre. Al cap d’uns segons el vaig poder reconèixer. Era ell. S’estava apropant. Era massa d’hora perquè succeís el contraatac, i encara no estava prou preparat. No estava segur que una criatura com jo fos capaç d’admetre-ho, a pesar de que m’ho mereixés. Vaig tornar a sentir el mateix soroll del sabre com si aquest cop gratés la paret i acompanyat d’uns passos molt pronunciats. Les cames em feien figa, el cos em tremolava i no m’aguantava dret. Vaig cridar: - Intrús al vaixell !!! Però ja era massa tard. Vaig veure la seva ombra a quatre passes de distància. (Amb el canvi de guàrdia trobarien el cos) - Em vaig dir -. Però en aquell precís moment... _William London 2. LA RECERCA DEL VAIXELL Eren les 5 del matí de Diumenge (sona el campanar). “Ostres quina mandra aixecar-me del llit i a més en aquestes hores” va dir en Peter Jackson. Es va llevar i va dirigir-se cap a la cuina i va vessar completament tota la taula amb el cafè! Va sortir de la barca a comprar pa, per no oblidar-se’n, i al forn de pa del port es va trobar a uns vells amics, van xerrar una estona i van planificar anar a... Ara ho descobrireu. El Peter Jackson es va preparar per anar amb el vaixell més gran d’Europa. En Xavi i en Santi també hi van anar amb els seus velers; un es va perdre i l’altre no va arribar. Finalment, en Peter Jackson va pujar al vaixell més important d’Europa per cercar un tresor i mai més va sortir d’allà. Amb el canvi de guàrdia trobarien el cos. _Sophie Pirata Pianista 3. L’EMMASCARAT En la llunyania del mar, es veia un barco balancejant-se sobre les cabaloses onades d’aquella nit. Faltaven 5 minuts per les 12:00. Ella espiava des del seu camarot intentant no ser vista. A l’instant va veure una ombra d’entre la foscor que es movia veloçment. Se li veia la cara a pesar de portar màscara. Es va girar sorpresa quan va sentir un so esgarrifós que provenia de fora. Espantada, va baixar a la bodega. Llavors va sentir un grinyol, probablement, d’una porta. No va tardar en amagar-se. L’emmascarat, al veure que no hi havia ningú a la coberta, va baixar les escales que anaven directament on s’havia amagat la noia. Ella sabia que no tornaria mai d’aquest viatge. Abans de ser descoberta va pensar que, al canvi de guàrdia del far trobarien el seu cos flotant en la mar. Llavors va mirar el rellotge que sonava sorollosament. _Life 4. MI DIARIO SOBRE LAS VACACIONES 22 de Junio Hoy hemos empezado las vacaciones, por cierto me llamo Marta. Me he ido a la playa como todos los años a Torredembarra. Es mi sitio preferido para ir a la playa y nadar en el mar, tenemos una casa allí justo al lado de la playa, ¡Es genial! Hoy es San Juan. 23 de junio Hoy hemos ido a la playa y hemos visto que estaba súper contaminada de petardos, plásticos. Cuando mi hermano ha levantado uno de los plásticos ha visto algo raro, se ha asustado tanto que no dijo nada y pensó: con el cambio de guardia encontrarían el cuerpo. 24 de junio He construido una casa dentro del mar. Ahora tengo muchos más amigos como los pulpos, los caballitos de mar... todavía no sé todos los nombres de memoria, mi mejor amigo es Copi el caballito de mar... ¡Marta despierta, Marta! _Mrosape 5. UN VIAJE DE MUERTE - ¡Soltad amarras! - grité. Yo era el capitán de un barco con destino a la India. Ese barco, como en muchas otras travesías, transportaba cacao para cambiarlo por especias. Este viaje fue diferente, llevaba un polizón a bordo. Cada noche asesinaba a un tripulante; sabía que con el cambio de guardia encontrarían el cuerpo. Con el ocaso me escondía con algunos de los supervivientes, no todos porque la sala donde nos aislábamos era bastante pequeña. Pero llegó un día en que cabíamos todos. Dejaron de aparecer cuerpos aunque seguíamos disminuyendo. Concluimos que el asesino los arrojaba al mar. Un día sólo quedamos el timonel, el contramaestre, el cartógrafo, algunos marinos y yo. El viaje se acababa, el palacio del sultán se veía en el acantilado. El cargamento llegó, pero del asesino nunca llegamos a saber nada. _Moriarty 6. L’ASSASSINAT MARÍTIM En David Sánchez García és un criminal molt buscat, que més d’un cop ha estat arrestat, però sempre s’ha escapat. Un dia, després de moltes setmanes d’espiar a una persona, decidí agafar un creuer, que és on també hi anava la persona que havia estat espiant, per treure-se’l d’enmig. Al cap d’uns dies, ja pujava al creuer, inquiet esperant el moment. Al caure la nit en David s’adonà, de que era el moment d’eliminar-lo i així va ser. Quan la futura víctima dormia, va forçar la porta i li va clavar un ganivet al pit i morí, el va agafar i el deixà a la coberta, però es preocupà que mai descobrissin la víctima, però més tard pensà, però de què m’he de preocupar si amb el canvi de guàrdia trobarien el cos. _Biel 7. EL DOBLE ASSASSINAT - Biiip, biiip! Sonava el mòbil, el va agafar, era la seguretat marítima. Era el somni d’en James, fer de guàrdia en un vaixell i vigilar el mar. Va començar a parlar amb un home amb la veu extremadament greu, que li va preguntar si volia fer unes proves de vigilant en un creuer, i ell va dir que si. Al arribar al creuer, va ser rebut pel capità del vaixell i el va explicar el que hauria de fer. Es va disgustar, havia de fer la guàrdia per la nit! A la nit va arribar el moment i es va posar a vigilar, al cap d’una estona es va trobar una noia morta, va inspeccionar-la i quan es va girar... Li van tirar un tret a la cama... Era una trampa!? No es podia moure, però va pensar, amb el canvi de guàrdia trobarien el cos... _Biel 8. CUIDADO CON MAMA Era una noche fría en el puerto. Un capitán de un barco, quiso ir a visitar a su madre que vivía en la playa. Cuando llegó no había nadie aunque todo estaba encendido, tampoco respondían los vecinos. Observó desde su barco con los prismáticos que no había nadie, vio como un cuerpo flotando a lo lejos. Se acercó con el barco y sí, era un cuerpo, lo subió al barco para entregarlo a la policía para que con el cambio de guardia, encontrarían el cuerpo. Volvió a casa de su madre a telefonear y escuchó un gruñido y vio sangre y vómitos por todo el suelo y las paredes, entonces salió su madre convertida en un zombie y la paralizó con una pistola eléctrica, salió corriendo y había millones de zombies en la playa, luchó hasta llegar a su barco y el último que rescató en el mar le mordió. _Labombatómica 9. NO VEN BÉ UN DESIG Fa potser uns 300 anys, en Jack un nen orfe que sempre ha desitjat tripular un vaixell, va anar fent- se gran, fins que un dia va començar a fer proves de mariner. Al cap d’uns mesos de proves, li varen pujar el càrrec fins a capità d’un vaixell “El navega tot”, és el que sempre havia desitjat ser capità. Però un dia va canviar d’idea... CATEGORIA A (2004-2006)
  8. 8. 8 Per la nit en una festa al vaixell amb tota la tripulació, o gairebé amb tota... Quan ballàvem un vals un filferro molt afilat va travessar pel mig de la pista de ball, tothom morí però jo que havia anar a buscar beguda em vaig salvar però... No per molt perquè quan corria pel passadís una barra de ferro em va donar al cap i em vaig quedar inconscient, amb el canvi de guàrdia trobarien el cos. _Biel 10. TRES MUERTOS EN LA AURORA Después del asesinato del capitán, el fiscal, su hermano, embarcó en “La Aurora” con el asesino para llevarlo a Mónaco a juzgarlo. En el camarote donde se encontraba escoltado el criminal había un fuerte olor a fauna marina. El fiscal pidió a los guardias que lo dejaran solo con el culpable para interrogarlo. Cuando los guardias salieron, se podía distinguir una luz tenue del atardecer reflejada en el mar. No faltaba mucho para que anocheciera. El fiscal cerró la puerta y sacó un revólver de su bolsillo. - ¡Sucia rata! - Gritó. Y, llevado por la ira, disparó contra el asesino. La conciencia lo remordió y, aunque aún confundido optó por el suicidio. A la mañana siguiente, con el cambio de guardia encontrarían el cuerpo de un hombre con el rostro contorsionado colgado del palo mayor. _QWERTY 11. EL MEU PLANETA INTERIOR El meu planeta está situat al mig del mar. És divertit, simpàtic, alegre... però, de vegades hi pot arribar una tempesta de llàgrimes o un gran forat negre on hi regna la fúria. El meu planeta, té cinc reis: l’alegria, la tristesa, la por, el fàstic i la ira, que pot provocar els perillosos forats negres que xuclen tota l’alegria que hi ha. Sempre que es pot, regna l’alegria, però en moments difícils, o crisi entre germans, es pot espatllar i acaben regnant les emocions més horroroses que s’amaguen al nucli del meu planeta. Avui, és un dia trist i ennuvolat. S’ha perdut l’alegria!!! La tristesa ja ho ha sentenciat: “Amb el canvi de guàrdia trobarien el cos”. _Paula Vita 12. UN VIAJE EN EL MUSHU Era un caluroso día de verano en la tierra de los dragones: Draconia. Partí en el mushu desde el puerto de Neria. ¡Ah! ¡El mushu! Un barco donde viajan los más adinerados de Draconia, tan adinerados eran que tenían una escolta personal para la noche, cuando todos duermen. Lo que no sabían es que con el cambio de guardia encontrarían el cuerpo de un dragón marino flotando sobre el agua cristalina del alba. Con cada amanecer encontraban un cuerpo, de jinetes, de dragones, todos apuñalados. Las cubiertas del mushu se llenaban de sangre. Un buen día atracamos en Champonia. Repusimos cargamento y pasajeros, esta vez, con policías. Seguían apareciendo muertos. Nos dimos prisa por llegar y hubo muchos cambios de guardia, hasta que un día apareció un faro en el horizonte. Bajamos y volví a la granja con mis padres, solo tenía doce años y ya había visto demasiados cadáveres. _Moriarty 13. BOTELLA AL MAR Esa botella era mi única opción así que sin más remedio puse el mensaje en su interior, la tapé y la tiré al mar con la esperanza de que alguien la encontrara y me rescatara de mi pesadilla. Mensaje: Soy Charlie Nickelford, Me encuentro en un barco, en medio del mar, sin rumbo y a la deriva, sin capitán, solo yo, aunque por las noches oigo pasos y golpes de puertas al abrirse o cerrarse y siento que algo o alguien me observa. Éramos cinco tripulantes viajando a bordo y ahora estoy solo. Con cada cambio de guardia encontrarían el cuerpo de las víctimas, pero ahora no hay ni guardias, ni cambios ni víctimas, solo yo y alguien más. Si lees este mensaje entra en el mar con un gran barco, tripulación, guardias y policías, necesito ayuda. Desesperadamente: CHARLIE NICKELFORD. _Júliasolet 14. QUI HA ROBAT EL TRESOR? Jo el pirata Pirata Marçal i la meva tripulació, després de deu anys de navegar, saquejar ciutats i vaixells hem aconseguit un gran botí amb milions de monedes d’or joies i perles. El tresor més gran aconseguit en els set mars i el vam enterrar a la illa de les joies. Ara tinc un home vigilant el tresor perquè ningú el robi. Anirem a buscar al pirata que vigilava el tresor i deixar que un altre el vigili. Però al canvi de guàrdia trobaríem el cos del pirata que vigilava el tresor al costat del cofre buit. Qui haurà robat el tresor? _La Piratilla 15. EL PEDO ASESINO Era un día reluciente en la playa, un capitán del barco, bajó de su barco a comprar chuches y golosinas, cuando vio un chicle nuevo super picante. Se lo llevó a la boca y lo masticó, a él no le afectó el picante, pero, a los pocos segundos su culo hizo ¡¡BROOOOOOM!! y todas las personas que estaban en la tienda murieron al instante, se fue corriendo a su barco y por el camino se fue tirando más pedos y la gente iba muriendo al instante. Se encerró en su camarote y se le escapó uno gordo y justamente cuando lo olió, MURIÓ!!!! Con el cambio de guardia, encontrarían el cuerpo. _Labombatómica 16. EL PUEBLO Érase una vez, en un pueblo costero deshabitado, una familia que decidió instalarse ahí. En la primera noche, Samuel, el niño más pequeño, oyó como alguien pedía ayuda. Se levantó de la cama y salió a la calle, entonces vio un señor al que habían apuñalado. Samuel comenzó a darse cuenta que en verdad, el pueblo no estaba deshabitado sino que la gente salía por la noche. El niño vio que el señor había muerto, entonces se dijo a sí mismo - con el cambio de guardia encontrarán el cuerpo - y se volvió a casa. Pero al volver vio a toda su familia muerta. Una señora le dijo - es la maldición de este pueblo, quien sale por el día es asesinado, tienes suerte, pero no cantes victoria, el asesino no parará hasta matarte -. El niño, que no sabía qué hacer, cogió un barco y se marchó, no sabemos dónde. _Fredy Tercer premi categoria A 17. EL CRIM Era un dia de pluja. Hi havia canvi de guàrdia a la comissaria de policies que hi havia a prop del mar. Quan van arribar els policies tot estava tranquil, però quan es canviaven van sentir un tir. PAM!!!! Un cop vestits, van anar al lloc on havien sentit el tir, i es van trobar un policia mort, al terra. L’inspector de policia va anar allà i els va dir: - Senyors, sabia que amb el canvi de guàrdia trobarien el cos. Tots van quedar bocabadats. QUÈ!!!!?? L’inspector, els va explicar que era una prova per saber si estaven atents o no. Quan l’inspector va acabar de parlar, un policia va preguntar: - I l’home mort al terra? L’inspector va contestar. - Era un maniquí. Però un segon després de dir maniquí: PAM!!!! _Estel 18. LA DESAPARICIÓ DE L’HOME La Laia i en Joan que vivien a Sitges van veure per les notícies que havia desaparegut un home de Manresa a la platja de San Sebastià. Com cada tarda la Laia i en Joan van anar a la platja de San Sebastià a fer un passeig amb canoa. Quan estaven a punt de tornar que era el canvi de guàrdia van trobar un cos, es van donar compte que era l’home que havia desaparegut aquell dia. Sobre l’home hi havia una nota. Deia: “Mort d’avorriment”. _Clara
  9. 9. 9 19. EL DIARI DE LES MEVES AVENTURES Un dia en un vaixell a les 6:00 de la matinada vaig veure uns soldats vigilant el tresor d’Anista. Un tresor de fa milions d’anys que va costar molt de trobar. A les 16:00 vaig veure un home molt lleig que portava una capa i parlava sol i que deia que amb el canvi de guàrdia trobarien el cos. Vaig tenir molta por. La gent que quedava viva al vaixell va saltar al mar. Alguns estaven morts. Després vaig sentir el so d’escopetes i crits. En un tres i no res tots van morir menys jo que estava amagada en una habitació. Quan vaig sortir vaig veure un cadàver que deia: “La reina Anista ha tornat a buscar el seu tresor”. _Bolilla 20. EL PASSEIG MORTAL Eren les nou del vespre i una parella d’enamorats passejaven pel mar en una barca. De sobte, una altra embarcació sense ningú a bord portava un tros de rètol molt misteriós que deia: “Us mataré...” El noi i la noia estaven molt espantats, van tornar a la platja i van decidir matar-se mútuament abans que els matés algú. Quan van fer el canvi de guàrdia, van trobar els cossos dels joves a la platja i un tros de rètol que deia: “... de riure”. _Flower Power 21. UNA TARDA MOLT NEGRA Era una tarda de dijous normal i corrent. De sobte es va escoltar un tir de pistola. Jo, com a policia, no vaig saber què passava. L’únic que vaig veure va ser un munt de sang al mar. Em vaig posar el neoprè i vaig anar a bussejar. Vaig trobar un cadàver flotant amb una nota plastificada que deia: AMB EL CANVI DE GUÀRDIA TROBARIEN EL COS!!!! Estava molt intrigada per saber qui era!! _Estrella 22. LA COPA DE VI “Amb el canvi de guàrdia trobarien el cos”, aquesta era la trucada que va rebre Martin a les 6 del matí. No va trigar a arribar i veure que no hi havia res regirat només dos gots de vi sobre la taula de la cabina. La nit abans de partir li havien regalat l’ampolla en un comiat que li van fer els seus amics. L’Eva i ell van beure i jeien al terra agafats de la mà. El Martin es va apropar a ells i un líquid sortia de la boca de l’Eva. - “Enverinada”. Va pensar. Marxà sense vacil·lar. Una dona elegant va aparèixer amb el seu majordom i agafada del cos del Carlos plorava desconsolada. Qui és vostè? I quina relació tenia amb ells? Preguntà Martin curiós i confós... “Sóc la seva dona estàvem divorciats però volia recuperar- lo. I em vaig embarcar”. Respongué ella. _XD 23. CANVI DE GUÀRDIA La Joana i en Marcel estaven fent el torn de matí. Faltava només mitja hora per canviar de torn. Era un dia assolellat i hi havia molta gent a la platja. De cop, es van començar a sentir uns crits esgarrifosos que venien de la platja. Els dos policies, hi van anar corrents. Una noia que anava amb banyador i portava ulleres de sol, es va apropar a ells, i els hi va dir que flotant per l’aigua, hi havia un cadàver. El Marcel va trucar als dos policies que havien de començar a treballar en el torn de tarda. Es deien Daniela i Marc. Al rebre la trucada, van marxar corrents de la comissaria perquè sabien que amb el canvi de guàrdia trobarien el cos. _Matilde 24. EL SURFISTA Un dia d’estiu, un noi que passejava per la platja va decidir fer un curset de surf. Mentre estava surfejant, una ona immensa el va portar mar endins fins que va ser tan lluny que la costa no es veia. Agafat a la taula de surf va decidir nedar lentament en una direcció, amb tanta mala sort que les ones el portaven mar endins. Quan el professor de surf se’n va adonar, va decidir trucar a la policia. La policia va buscar el surfista perdut, però després de buscar-lo durant tot un dia no el van trobar. Per les notícies de la televisió van dir: «L’onada assassina va ser la culpable de que amb el canvi de guàrdia trobessin el cos». _Lluna 25. L’HOME ASSASSINAT A la platja de Barcelona, van trobar una nota que deia: AMB EL CANVI DE GUÀRDIA TROBARIEN EL COS. La policia va anar a donar un vol per la platja i en un racó amb moltes pedres van trobar el cos. Tenia clavada una bala al front. La policia va descobrir que va ser assassinat per un tal Paul Walker, i la víctima es deia John Walker. Resulta que eren germans!!! Finalment Paul Walker es va suïcidar i els pares es van quedar sense fills. _Futbol 26. A LA LLUM DE LA LLUNA Un home s’havia allotjat en un hotel en el que passaven coses molt i molt rares. Les llums de l’hotel s’apagaven i s’engegaven soles; hi havien sorolls estranys i, fins i tot, desapareixien coses. Els clients de l’hotel en comptes de maletes, portaven moto-serres, ganivets i pistoles. Llavors l’home se’n va anar a la platja a contemplar la gran lluna plena que hi havia aquella nit. Amb el canvi de guàrdia, el policia més veterà va trobar, a la platja, el cos de l’home sense vida. Mai es va saber el perquè de la seva mort. Diuen que el seu esperit volta per l’hotel les nits de lluna plena. _Amor 27. ASSASSINAT I ROBATORI Un dia d’hivern, la policia buscava a l’assassí de John Adams. L’assassinat havia tingut lloc en un petit poble d’Ommiskir. Al arribar, es van trobar un problema. Havien robat el cos del mort. No se sabia que podia haver passat, però fos el que fos s’havia de resoldre. L’inspectora va començar interrogant a la dona del mort. Es deia Morgana. Ella creia que podia saber qui era l’assassí. El sospitós es deia Markus, treballava de socorrista a la platja de Borstar. Al veure la policia anant cap a ell, en Markus va sortir corrent, ràpidament el van pillar. En Markus va confessar. Els va dir que amb el canvi de guàrdia trobarien el cos, i efectivament, quan van passar pel camí que feien els policies durant el canvi el van trobar enterrat a la platja, amb la mà sortint de la sorra. Cas resolt. _Mike Mouse 28. AMB EL CANVI DE GUÀRDIA TROBARIEN EL COS Va ser un dijous per la tarda molt calorós. Aquell dia havia d’anar a treballar a l’oficina de policia de Barcelona. Vaig agafar les claus del cotxe, i me’n vaig anar cap a allà. Vaig passar per la Rambla, vaig sentir crits. Estava molt intrigada! Vaig seguir un petit carreró fins al Port Vell. Sentia crits a tot arreu. Vaig baixar del cotxe, i en un vaixell hi havia escrit: “AMB EL CANVI DE GUÀRDIA TROBARIEN EL COS”. _Chloe 29. UN COS AL CANVI DE GUÀRDIA Un dia a la platja de Salou, el socorrista va veure una persona que s’ofegava i va anar a salvar-la. Mentre l’estava salvant, un home va escriure una carta que deia que amb el canvi de guàrdia trobarien el cos i la va deixar al lloc on feien guàrdia. Quan el socorrista va arribar, la va veure i la va llegir. Es va posar molt histèric perquè no sabia què fer. Quan va arribar el canvi de guàrdia, estaven tots molt nerviosos. Van començar a buscar el cos i al final el van trobar. No sabien què fer amb el cos, el van amagar dins d’un armari i van intentar fer com si res. A la nit va treure el cos de l’armari i... _Llamp 30. JONES I LARA Jones i Lara eren els millors investigadors dels anys 50, eren de Boston. Mentrestant passejaven a la vora del mar, veieren alguna cosa flotant, es van acostar i... era una nota d’un assassí que deia que havia matat a algú. La dona que hi havia asseguda al banc del costat de la platja els hi va dir que amb el canvi de guàrdia trobarien el cos. Van seguir parlant i
  10. 10. 10 al final la Lara hi va caure! Segur que trobarien el cos en el canvi de guàrdia de Londres! Un cop allà, van començar a investigar, quan per fi va arribar el moment van veure quelcom misteriós a la finestra del pis que hi havia al seu costat. Quan van arribar a la porta del pis van trucar i al veure que no obria ningú van tirar la porta a terra amb una cossa i... allà hi havia el cos. _Júlia 31. EL DELINQÜENT I EL FAR Em tocava el torn de nit al far. Em vaig preparar un cafè, vaig seure i com cada nit vaig engegar la ràdio. De sobte vaig sentir que deien: “Amb el canvi de guàrdia trobarien el cos de l’home que s’havia escapat del manicomi que es trobava a prop del far”. Vaig mirar per la finestra, el mar estava en calma però alguna cosa flotava vora la platja. Vaig baixar a veure què era, estava espantada. El cos d’un home havia arribat a la platja i semblava mort. De seguida vaig trucar a la policia i quan van arribar el van reconèixer. Era l’home que s’havia escapat. Li agradava anar a la platja i fer-se el mort. _Cor 32. POLICIA ASSASSÍ La Maria i en Joan eren dos policies molt coneguts a Barcelona. Tenien una missió, que era trobar el noi que va assassinar a una noia innocent, que es deia Laia. El cos es va trobar prop de la platja. Com que el cos es va trobar quan feien canvi de guàrdia, van pensar que si tornava a matar a algú amb el canvi de guàrdia trobarien el cos. A l’hora del canvi de torn, a la platja es sentien uns crits. Els policies del torn de tarda van anar-hi corrents i van veure que va deixar el cos. El van agafar. Però tots els policies es van quedar bocabadats al saber que era en Joan, el policia més conegut de Barcelona. _Emma 33. UN ASSASSINAT AL CANVI DE GUÀRDIA Fa un dies, va haver-hi un assassinat quan feien el canvi de guàrdia. Era un dia calorós i xafogós, i els guàrdies estaven al vaixell quan els cridaren per anar a dinar. Quan acabaren de dinar, encara faltava una mica per fer el canvi de guàrdia i decidiren jugar al parxís. Al cap d’una estona es posà a ploure i van haver de posar-se uns abrics per a la pluja. Feia molta mala mar i van haver de quedar-se a dins del vaixell a vigilar. Però passà una cosa, quan passaren llista per veure si estaven tots, faltava un dels guàrdies. Veieren que al final de la llista posava una nota que deia: “Amb el canvi de guàrdia trobarien el cos”. Un noi que estava al costat del mar veié que hi havia un cos flotant. El van aconseguir agafar i el van pujar. Resultava que algú l’havia assassinat. _Rosa 34. ELS INVESTIGADORS BUSQUEN EL COS Eren les dues del vespre, els investigadors mentre feien el canvi de guàrdia van trobar el cos. Es van apagar els llums, i quan es van encendre, van veure que en una paret l’assassí havia escrit amb sang «busqueu-me». Els investigadors van donar moltes voltes per les oficines fins que es van cansar i van anar a prendre un cafè. Al cap d’una estona van veure el cos flotant al mar. I va acabar la pel·lícula. _Amanda 35. LES MILLORS AMIGUES La Joana i la Maria són les millors amigues del món. Es van despertar i estaven enmig de l’oceà Atlàntic. Sense saber-ho les dues havien anat a parar al mateix lloc. Estaven intrigades perquè no sabien què feien allà. De cop i volta van veure un cadàver flotant al mar. No sabien que feia allà aquell cadàver. Tot el mar estava ple de sang. Llavors van anar corrents a buscar uns investigadors i els hi van dir que amb el canvi de guàrdia trobarien el cos, i ho investigarien. _Jessie 36. EL MAR NEGRE Jo, la capitana del meu vaixell pirata estava tranquil·la mirant el mar. Eren les set de la tarda, corria aquella brisa tan freda... De sobte em va venir el Jordi, un treballador de l’equip de neteja dient-me que havien trobat sang al terra del lavabo. Ell pensava que era d’una persona. Vaig córrer a trucar un equip d’investigadors, perquè trobessin el mort. Van arribar en un segon, els del primer torn em van dir que no van trobar res, faltava poc perquè el pròxim torn entrés. Ells deien molt segurs que amb el canvi de guàrdia trobarien el cos. Així va ser, van trobar els dos cossos flotant pel mar. Estaven morts!!! I de sobte... Ja no hi eren. Van desaparèixer!!!! _Papallona 37. MAR ENLLÀ Era una nit que el mar tenia unes onades de 12 metres. Hi havia 20 vaixells navegant i el port quedava molt lluny. La lluna quasi no brillava. No podien continuar endavant i al final els navegants es van tirar al mar pensant que amb el canvi de guàrdia trobarien el cos. _Zoe 38. DISCOTECA MISTERIOSA Una llarga nit al port de Barcelona va arribar un creuer ple de gent. A dins el creuer hi havia una discoteca. Quan faltaven 5 minuts pel canvi de guàrdia. El guàrdia va sentir un soroll i el van apunyalar per darrera. Al cap d’una estona amb el canvi de guàrdia van trobar el cos. La policia ho va investigar. Finalment van trobar l’assassí. Era un noi que no l’havien deixat entrar a la discoteca i es va venjar. _Cara Topo 39. ASSASSINAT AL MAR NEGRE “Amb el canvi de guàrdia trobarien el cos”. I així va ser. El cadàver estava a la platja principal de Samsun al mar Negre. Un noi d’uns 30 anys havia estat assassinat al costat del cadàver hi havia dues bales i un bassal de sang. Els policies que van trobar el cos, van veure algú que s’havia amagat darrere unes barques. S’hi van apropar i es van adonar que també era mort. S’havia suïcidat ja que encara portava la pistola a la mà. De sobte, un soroll intens, agut, penetrant i cada vegada més proper a mi, em va despertar. _Llabero 40. L’ASSASSÍ Una nit freda d’hivern, en una casa de Barcelona un policia s’estava preparant per anar a l’oficina a treballar. De sobte va sentir un missatge al mòbil. Va agafar-lo i va llegir el missatge que posava: “Amb el canvi de guàrdia trobarien el cos”. No va entendre res. Ja era l’hora d’anar cap a l’oficina i va sortir de casa. Va començar a caminar amb por, intriga, dubtes... I de sobte va sentir: PAM!!!! Era el soroll d’un tir. Va començar a caminar encara més ràpid fins que va arribar a la feina. Va entrar i va anar a la porta del darrera a veure què passava a la platja. Va tornar a entrar i va veure una persona morta al terra. Va avisar als altres policies, i juntament amb ell van investigar què havia passat. _Arbre 41. MENTS CRIMINALS En un dia fosc. A la platja va haver-hi un tiroteig, algú va morir. Els policies sabien que amb el canvi de guàrdia trobarien el cos. Van trobar el cos, i al seu costat un home molt perillós. Els policies no confiaven en aquella persona perquè tenia una pistola i el van portar a la presó. Per desgràcia, el dia següent l’assassí es va escapar i mai es va saber res d’ell. _Mentes Criminales 42. L’ASSASSINAT SENSE RAÓ Ahir em va arribar una carta que deia: “Amb el canvi de guàrdia trobaran el cos de la teva família enmig de l’oceà”. Vaig pensar que era una broma, i no li vaig donar importància. Però després de rumiar molt vaig anar a ensenyar la carta a la policia. Em van dir que a moltes cases havia arribat aquest tipus de missatge. També em van dir que al cap de dues setmanes trobarien mortes les persones que havien estat amenaçades. _Sol 43. TOT EN UNA NIT Era la nit del diumenge i havia aconseguit entrar al vaixell. Acabava de disparar el cap de l’equip de detectius. Quan tothom ja s’havia informat del que havia passat, vaig poder veure com un home alt i gras em senyalava cap a mi. Només tenia una opció si no volia morir, tirar-me al mar.
  11. 11. 11 Quan ja havia tocat amb el dit a l’aigua, gairebé ja m’havia glaçat. L’home, en veure’m, va voler trucar a la policia, però va tenir tanta mala sort que, justament en aquell moment, tocava la sirena del canvi de guàrdia. Va marxar corrents, perquè crec que es pensaven que amb el canvi de guàrdia trobarien el cos. De sobte vaig notar que algú em mossegava el peu, i seguidament vaig desaparèixer. _Green 44. UN SEGREST MOLT INTENS Una noia anava de camí a la platja. El mar era tranquil amb una sensació estranya. No hi havia cap mort, l’únic que hi havia era un senyor vestit de negre amb una barba infinita bruta i vella. Portava una corda amb un ganivet afilat. Va agafar a la noia la va lligar, se la va emportar... Va desaparèixer per complet. Els detectius van buscar proves però no van trobar cap emprenta dactilar, l’únic que van trobar va ser una gorra que duie les inicials: U.I.E. Al cap de dues setmanes van anar al lloc on indicaven les inicials. Era la Universitat Internacional Europea. Quan van arribar van interrogar a tots els estudiants. Cap d’ells era sospitós menys un, en Tomy Henderson, el noi sabia que amb el canvi de guàrdia trobarien el cos. I així va ser. _Constel·lació Segon premi categoria A 45. LA TRUCADA ESTRANYA Era una nit d’hivern molt rara en un vaixell de càrrega molt antic. A popa hi havia un guàrdia per vigilar que res passés. Al cap d’una bona estona va sentir un soroll dins del vaixell. El guàrdia es va dirigir al lloc on havia sentit el soroll a poc a poc. Quan estava a punt d’arribar el van trucar. Era un número estrany. Li van dir que amb el canvi de guàrdia trobarien el cos. No va ser a temps de contestar perquè el van penjar. A l’hora del canvi de torn, va arribar un altre guàrdia. Va anar al bany i s’hi va trobar el cos d’una persona. _Rizitos de Oro 46. L’ALCALDE Eren les sis de la tarda. A la vora del mar només quedava el socorrista. Li tocava fer el canvi de guàrdia. Quan va marxar l’altre socorrista va arribar a la torre de vigilància i hi havia una carta. Lentament la va obrir. Hi posava que a les nou de la nit amb el canvi de guàrdia trobarien el cos. El socorrista va anar a l’ajuntament a dir-ho a l’alcalde: - Senyor alcalde, m’he trobat aquesta carta a la torre de vigilància - va dir. El senyor alcalde va començar a suar i va dir: - Perdoni un segon, vaig al lavabo- El socorrista va veure una carta a la taula de l’alcalde i la va llegir. Va veure que era la mateixa lletra i també la mateixa signatura. Va treure una pistola i quan va entrar l’alcalde va mantenir els dits al gatell... i el va prémer... _Miniño 47. L’AMIGA ASSASSINA Un dia vaig anar a la platja amb la meva mare i vaig conèixer a una amiga misteriosa, a mida que passava el temps la gent anava desapareixent fins i tot la meva mare. Vaig anar investigant i vaig veure persones que dormien però altres que ni es movien, per això amb el canvi de guàrdia vaig trobar el cos de la meva professora de matemàtiques. Em vaig espantar tant, que vaig començar a córrer!!!! Mentre corria vaig veure a la meva amiga que s’havia suïcidat. _Queen 48. LES INVESTIGACIONS DE HAWAII Un cap de setmana la Clara i la seva millor amiga de treball d’investigadores, anaren a la platja de Hawaii per desconnectar una mica del treball i disfrutar del surf!!! Però de cop i volta reben una trucada del seu cap i els diu que a la cantonada de la platja hi ha un cadàver i han de descobrir què ha passat. Ràpidament deixen el seu descans i van a descobrir què ha passat i perquè està mort. Un home que passava per allà li preguntaren si sabia alguna cosa del cadàver, els digué que no, però ho podien saber amb el canvi de guàrdia trobarien el cos. Ho van fer però no hi havia manera, encara no sabien què havia passat així que seguiren investigant fins que començà a ploure, i la pluja els hi va inspirar. Potser li donà un infart o alguna cosa així. Encara esperem la resposta. _RTS 49. LA DESAPARICIÓ Era dimarts 29 de juny. Com sempre hi havia canvi de guàrdia en el “xiringuito”. Aquell mateix dia va desaparèixer un home. Uns nens que van veure com el raptaven van anar immediatament a la policia costera a explicar el que havia passat amb l’home. El 17 de juliol després van saber que aquell home es deia Denil Sala. L’endemà van descobrir el nom del segrestador. Ell es deia Marc Ribera. Van començar a investigar en el lloc de la desaparició i allà van trobar una nota on deia: - Amb el canvi de guàrdia trobarien el cos. Van anar al “xiringuito” i va ser quan van trobar una bossa negra en forma de cos. Quan la van obrir van veure que el cos era del... Joan Pons. Els policies van deduir que havia estat en Marc. Van deixar una nota: - Ho sabem!! _Zuri 50. CANVI DE GUÀRDIA Un guàrdia estava a la platja vigilant perquè robaven nois i noies petits. El guàrdia va veure un cos mort i va anar amb una moto d’aigua a buscar el cos. Estava tot ple de sang, era un assassinat. Al canvi de guàrdia trobarien el cos, els hi havia dit, i així va ser. Aquest noi tenia un pare, el pare es deia Joan i va prometre matar el que havia matat el seu fill. El Joan va anar preguntant a la gent del poble, ningú coneixia cap persona estranya. Al final va decidir preguntar a un avi que vivia a la muntanya. L’avi es deia Jorge. El Jorge coneixia l’assassí i li va confirmar el nom. Era C. Ronaldo i el noi que havia mort era el Neimar Junior. El C. Ronaldo l’havia matat per enveja. _Everest 51. UN ASSASSINAT, UN MISTERI I UN CASAMENT En Ben, un policia de Londres, va anar a Melilla per assistir al casament d’un amic seu, anomenat Jack. Quan va arribar a l’esglèsia, l’alcalde que també anava al casament li va dir molt neguitós que quan van fer el canvi de guàrdia, van trobar el cos d’en Jack flotant al mar amb signes de violència. En Ben va quedar de pasta de moniato al sentir la notícia i va decidir preguntar-li al James que era el germà d’en Jack si sabia alguna cosa. En James es va defensar dient que ho havia fet sense voler. I és que tothom que el coneixia sabia que gaudia explicant acudits i un d’aquests acudits va matar a en Jack de riure. _Takkar 52. AMB EL CANVI DE GUÀRDIA TROBARIEN EL COS Era una tarda d’estiu normal i corrent, tot estava en ordre. Hi havia molta gent gaudint de l’aigua. Jo estava acalorada, asseguda al seient del socorrista. De sobte es va sentir un crit esgarrifós i a continuació el soroll d’un tir. La gent va marxar corrents i em vaig quedar sola. Estava molt nerviosa, em vaig quedar quieta i vaig veure un cos flotant. No sabia què fer. Vaig treure’l de l’aigua i el vaig deixar a la sorra on hi havia escrit: “Amb el canvi de guàrdia trobarien el cos”. Em vaig espantar molt! _Blue 53. EL PERGAMÍ En una mar tranquil·la, hi havia uns pirates que sempre tenien moltes riqueses. El problema és que sempre havien d’obtenir-les robant, sabotejant... a altres pirates. Però ells volien aconseguir-lo lluitant amb altres pirates, que també volguessin el mateix tresor. Un dia de tempesta i molt vent, un antic pergamí va arribar volant. El capità el va agafar i se’l va guardar. Quan va parar la tempesta i el vent ja no bufava tant, el capità va començar a llegir. - Si voleu tenir més riqueses heu d’anar a l’illa perduda de forma de calavera i fer una cosa que tots els pirates fan per la nit. Fer tres passes al nord-est i excavar. Allà trobareu un cos que té un pergamí, on indica un tresor molt ocult. Els pirates sabien on era l’illa, ells sabien que havien de fer. Van pensar que amb el canvi de guàrdia trobarien el cos. _Wild 54. UN DIA AL MAR Un dia en el mar vaig veure molta sang, em vaig espantar.
  12. 12. 12 Els detectius investigaven i vaig voler ajudar. Em vaig assabentar que aquella sang podia ser d’un home que l’havien matat abans de tirar-lo al mar. En aquell moment vaig veure una galleda. La meva sorpresa va ser que dins hi havien... dits! No vaig poder evitar cridar. Els detectius van venir corrents. I van dir que tindrien una bona pista. Vaig començar a caminar, quan vaig escoltar que uns homes deien: que a les 18:00 h amb el canvi de guàrdia trobarien el cos. Vaig córrer a informar els detectius. Tot d’una quan el detectiu caminava, va veure un home arrossegant una bossa. El detectiu se’n va anar cap a ell, i li va ensenyar la placa. Com que estaven prop del mar l’home va tirar la bossa i seguidament es va tirar ell. I entre les ones... _Luna 55. L’ILLA DELS MORTS Aquella nit dalt del vaixell estava jo sol fins que vaig sentir una porta que s’obria. De cop vaig sentir un crit que venia de l’habitació del capità i només vaig veure un rastre de sang i un punyal. El rastre de sang em va portar fins a la sortida del vaixell, allà va acabar. A la llunyania vaig veure una barca que portava cadàvers. Anaven cap a la illa!!!!! Vaig cridar... L’endemà vaig trucar per ràdio a la policia... de seguida venim!! Van dir. Un cop van arribar els vaig parlar del que havia passat a la nit, van anar direcció a la illa, no quedava cap rastre, van anar a bussejar... però no sabien que amb el canvi de guàrdia trobarien el cos. _Júliasolet Primer premi categoria A 56. SOTA LA PLUJA Era de nit. Com que no tenia son vaig anar a passejar a la platja. Tenia la sensació que algú em seguia, però no li vaig donar cap importància. Vaig espantar-me quan em va caure una gota a l’espatlla. Començava a ploure però no m’importava mullar-me. Em vaig girar al sentir un lleuger soroll darrera meu però al mirar al davant vaig veure una figura a la llunyania que abans no hi era. Com més m’hi acostava, més curiositat tenia. Quan ja era a prop d’aquella persona vaig veure que s’inclinava cap al davant. Exaltat vaig fer unes passes endarrere al veure que va caure a terra. Però com que tenia curiositat, m’hi vaig acostar. Estava mort!!! Vaig preferir no dir res d’això a ningú. - Amb el canvi de guàrdia trobarien el cos. Vaig pensar. _Life 57. CONTRABANDISTAS Cuando ya estábamos surcando el Océano Índico en un buque de cargas, desde el embarcadero nos enviaron una carta advirtiéndonos que un narcotraficante había puesto drogas en el barco para que las transportáramos a La India. Sin duda había un importante tráfico de drogas allí. A los pocos días llegó otra carta diciendo que podría haber más de un marinero en el barco que estuviera involucrado en el mercado negro. Un detective fue encargado para investigarlo. Después de varios días de interrogatorio a los marineros, el detective llegó a una conclusión. Pero yo no permitiría que me descubrieran. Esa misma noche, con el cambio de guardia, encontrarían el cuerpo del detective flotando en el mar, pero para entonces yo ya me hallaría lejos de allí. _QWERTY 58. L’HOTEL ESPANTÓS Una nit freda un home caminava per la platja de Barcelona. De sobte va veure un fum que sortia d’un hotel. L’home, que estava molt intrigat, va anar a veure-ho. Aquell establiment tenia un secret: hi havia un laboratori. Va entrar- hi i va preguntar si hi havia algú. Alguna cosa es va moure. Va encendre el llum, va pujar les escales i una persona el va atrapar. Amb una esgarrapada molt forta va matar-lo. “La cosa” va llençar el cos per la finestra i el dia següent, quan van fer el canvi de guàrdia, van trobar el cos. Els policies van investigar i van trobar un tros de pell molt podrida. Van descobrir que “la cosa” havia assassinat a la víctima i van encadenar-lo. El dia següent van portar-lo a un centre d’investigació. Després un home de la comissaria va aixecar una cartolina que deia “the end”. _Marte
  13. 13. 13 1. EL MAR I EL CRIM Fa molt de temps, a la terra, hi havia un noi molt dolent que un dia va assassinar a la seva dona i la va tirar al mar. El noi es deia el pirata Pata Cuixa i la seva dona es deia Rinxols de Bronze. Un dia, un mariner estava pescant una balena beluga quan de sobte va veure un cadàver. “Pobre dona!” va exclamar el mariner. Va trucar a la policia i va vindre a investigar sobre el crim, però la policia veia molt perillós entrar al mar perquè hi havia taurons. Al final van haver-hi d’entrar, sí o sí, s’estigueren hores buscant proves a l’aigua. Amb el canvi de guàrdia trobarien el cos de l’assassí, descobrint que era el marit de la Rínxols de Bronze. Conte contat el crim s’ha acabat. _El Pirata Barba Negra 2. LOS RUMORES DEL PUEBLO En el pueblecito isleño se sentían muchos rumores, algunos creíbles pero la mayoría no. El mayor rumor era que había un anciano que por la noche salía al mar y mataba a pescadores y a gente desorientada. Se decía que se vengaba de la muerte de su hermana. Un pescador, en su última pesca del año vio algo oscuro y que se movía de una forma extraña y que iba con un cuchillo muy afilado. En este preciso momento, el pescador salió corriendo de la presencia del asesino. El día siguiente vieron casas ardiendo, coches volcados y lo más terrible; gente muerta por el cuchillo. Pasaría un día y dos, y en el tercer día con el cambio de guardia encontrarían el cuerpo del asesino debajo de un puente. Era un patanegra, y como que era un pirata malo lo dejaron tirado hasta que se desintegró. Nunca más tuvieron miedo. _El Caza Pescados 3. LOS PIRATAS DE ALTA MAR En alta mar un par de piratas medio muertos y que daban asco querían matar a la sirena, la hija del rey tritón Peter Jones. La sirena se llamaba Lucía, y tenía un novio que se sumergía cada noche al mar para verla. Un día los piratas mataron al novio cuando este les descubrió planeando un robo. Al enterarse, Lucía se fue llorando al rey Peter Jones. El rey quería matar a los piratas, y con su tridente alcanzó a uno de los dos, al que hacía la guardia para robarle su corona. Con el cambio de guardia encontrarían el cuerpo del pirata, serviría como aviso para dejar a todas las sirenas y a todos los tritones vivir en paz. _Anguila 4. EL MAR LOCO Hace mucho tiempo la tierra era viva pero ahora no porque todo es agua, se ha convertido en mar. Antes de que se quedaran sin tierra un puñado de gente se salvó a bordo de un transatlántico. La gente se volvió loca por el hambre y por la sed. Por la noche Nessie mató a un tripulante. Por la mañana con el cambio de guardia encontrarían el cuerpo. Buscando y preguntando quién había sido en una reunión. Pepe gritó: ¡Quietos, creo que ya sé quién ha sido! Esmeralda respondió: Ayer por la noche escuché a alguien. Gaspar dijo: ¡Esperad un momento! Hemos buscado en las habitaciones y en la habitación de Nessie estaba el cuerpo. Pero Nessie había cogido el bote salvavidas y se había ido. _Clarence 5. EL PEIX, L’ASSASSÍ, L’HOME I LA POLICIA Hi havia una vegada un capitá d’un vaixell pirata molt exigent i dolent amb la seva tripulació. Un dia el capità li va dir al tripulant “Has d’agafar peix per menjar”, el tripulant va respondre “Jo no sé pescar”. El capitá li va dir de males maneres “PESCA D’UNA VEGADAAAAA T’HE DIT!” i el va llençar al mar amb la xarxa de pescar. Un dia la policia va veure una xarxa a la vora del port, amb el canvi de guàrdia trobarien el cos perdut del tripulant. El policia, de l’espant va fer un salt. Van estar dos mesos per investigar el cas i trobar l’assassí mort de gana dins el seu vaixell. _El Pirata Barba Negra 6. LA TERRIBLE EXPERIENCIA DE JON -¡AAAAAAH!- dijo Jon Mucha Cara, al tocarle un ser monstruoso de ojos negros y estrechos, y con un olor a muerto exagerado. Mucha Cara se dio cuenta de que aquel hombre muerto con la ropa mojada y con muchos agujeros de bala, era un ser del océano oscuro, donde había seres extraños en que el mundo exterior no sabían que existían. Jon corrió y corrió hacia la habitación más oscura del camarote más cercano, cuando un enorme sonido sonó, Jon sudando y llorando del miedo que tenía, cogió la escoba de su derecha, abrió la puerta rápidamente y golpeó a todo ser vivo o muerto que estuviera cerca de él. Tiró todo cuerpo por la borda, sudado y mal oliente se sentó en el tonel de detrás suyo, abrió el grifo, sacó un poco y dijo “con el cambio de guardia encontrarían el cuerpo” y se quedó dormido en el hostil. _Jony Jota 7. ¿VIVO O MUERTO? Todos se quedaron en silencio al ver unas monstruosas palabras escritas en la pared del camarote del jefe Zapato, abrieron el camarote y cerraron la puerta de un golpe; un olor extravagante venía de la habitación, volvieron a abrir la puerta tapándose las narices de manera exagerada. El cuerpo parecía que llevaba mucho en el lugar y no sabían que aquellas marcas de dientes en el cuello de aquel hombre eran de hacía poco tiempo. De pronto algo salió del armario, mordiendo y matando por ambición. Uno de ellos se escondió, no sabía durante cuánto tiempo, sin comer ni beber. Al salir de aquel diminuto lugar vio que aquella gente había muerto y era el único en el barco que permanecía vivo, miró de donde procedían aquellas criaturas monstruosas. Cuando salió, uno de esos seres le arrancó el cuello de un mordisco. Con el cambio de guardia encontrarían el cuerpo. _Jony Jota 8. SOLO EN EL OCÉANO Se quedó parado, mirando su entorno desierto sobre las olas que le escupían agua durante horas, notó un gran suspiro que dejó toda su nuca empapada, el hombre se giró tranquilamente pensando que era una ola acompañada de un poco de viento, cuando en realidad era un ser con la cara desgarrada, el buen hombre puso su mano en la espalda de ese personaje y le dijo: - ¿Está bien usted? - pero el ser levantó la mirada y le arrancó el brazo con sus enormes colmillos. Aquella criatura fue arrojada al agua. Con el cambio de guardia encontrarían el cuerpo y el soñador despertaría de la pesadilla que no podía haber imaginado nunca. _Jony Jota 9. AL OÍR EL GRITO Nadie sabía cómo pudo pasar. Después de un tiro al aire, un grito, y una mujer caía al mar. Eran las tres de la mañana. Todos los presentes llamaron al cuartel e informaron sobre lo ocurrido. El teniente general estaba ausente. Unos fueron al edificio buscando quién era el propietario del arma y, por lo tanto, el culpable del crimen. Otros, fueron en busca de la mujer. Al cabo de unas horas, no habían encontrado nada. Pensaron que con el cambio de guardia encontrarían el cuerpo. Y así fue. Sumergido en el agua, una mujer desconocida. En un quinto piso, un hombre, con una escopeta en la mano y la cara cubierta. Destaparon al culpable. Nadie se lo podía creer. El teniente general era el culpable. Sus palabras de defensa fueron: “Quien no sabe respetar a la gente, no será respetado. Quien se oponga a la vida, perderá la suya.” _Dalhmatty CATEGORIA B (2001-2003)
  14. 14. 14 10. EL FONS DE LA XARXA Hi havia una vegada, a terra ferma, un assassí dolent i fastigós que matava a la gent perquè se sentia bé, perquè ell volia que sofrissin els seus familiars, que ho passessin malament. Els cadàvers els llençava al mar amb una xarxa perquè s’ho mengessin els taurons. Van estar mesos buscant a l’assassí, amb el canvi de guàrdia trobarien el cos perdut, s’havia suïcidat perquè se sentia malament amb sí mateix. Conte contat, l’assassí s’ha suïcidat. _El Pirata Barba Negra 11. AL FILO DE LA MAÑANA PASARÁN... ...muchas, muchas cosas! - Gritó el abuelo espantado con los ojos blancos. Con el cambio de guardia encontrarían el cuerpo en la residencia y su nieto cogería la herencia. En el cofre había libros llenos de polvo, mapas del mundo atados con una cuerda roja y una mini caja con una brújula. Su nieto preguntó a su padre si sabía algo y dijo que no, pero él investigó con unos amigos, se fueron al puerto y por la noche cogieron una barca, con la brújula se guiaron hasta el medio del mar y encontraron una sirena. Aquella sirena les hizo un hechizo y les convirtió en fishman, la siguieron y encontraron la Atlántida; un mundo lleno de vida marina y cosas muy extrañas. Su nieto se despertó del sueño y justamente a las 10:30 en la residencia su abuelo dijo: Muchas, muchas cosas pasarán. ¿Se cumplirá el sueño? Pensó su nieto _Clarence 12. LA CURIOSITAT MATÀ EL GAT Tot era engolit per la foscor. Ella restava callada, petrificada davant d’aquella espantosa escena. Tenia ben clar que d’aquí poc no sentiria la tranquil·la remor d’aquelles aigües. Al cap d’unes hores, un guàrdia que vagarejava pel port amb la mirada perduda en els seus pensaments, va topar amb un rastre d’un vermell viu que seguia fins a girar en una cantonada. El guàrdia, guiat per la curiositat, va enfilar el camí cap a la seva perdició. Al girar la cantonada, va veure un home arrossegant el cos sense vida d’una dona cap a la mar brava. -Quiet! - va exclamar el guàrdia. - Pari ara mateix! Però les seves paraules no van tenir efecte sobre l’home, que agafà un pal, i va començar a colpejar-lo. Mig estabornit va balbucejar: - Amb el canvi de guàrdia trobaran el cos... _Light 13. CIUTAT SUBMERGIDA I si t’expliqués que existeix una ciutat sota l’aigua? Doncs bé, n’hi ha una, i aquesta és la seva història... Era una ciutat amb els carrers amples, i, al no tenir cap poble proper, era gran i disposava d’un riu i del mar que tenien a prop. Però un dia, tot va canviar. El jardiner estava omplint la regadora, quan va veure algú entre les ombres. No va poder dir res, perquè en un segon ja era mort. La seva dona, en adonar-se de que no hi era, va avisar a la policia, que el va buscar durant setmanes. Com que el jardiner no apareixia, el seu fill, va demanar si podia ajudar a buscar-lo. Li van dir que no, perquè estaven segurs que amb el canvi de guàrdia trobarien el cos. El noi es va enfadar tant que va cridar i tot el poble es va submergir sota l’aigua. _Rosa Roja 14. EL DELFÍN En un barco llamado “El Delfín” solían ir a pescar Alex, Lucas y Mario. Aquel día quedaron en que pasarían la noche pescando y dormirían en el barco pero siempre uno de ellos tendría que estar vigilando las cañas de pescar por si picaba algún pez. La primera guardia le tocó a Alex y no pescó ningún pez, la segunda le tocó a Mario y todo parecía tranquilo hasta que de repente la caña empezó a doblarse y vio que había pescado algo. Estiró fuerte y salió una gran piraña que le mordió la cara y le mató. Alex y Lucas no se dieron cuenta. Lo que no sabían es que con el cambio de guardia encontrarían el cuerpo. Lucas se despertó a la hora que le tocaba y vio el cuerpo de Mario tirado en el suelo. _Blanco 15. EL CUERPO MISTERIOSO Un día en pleno invierno, el guardia del camarote 35 vio algo increíblemente espantoso; un cuerpo flotando entre las olas y lleno de poros en lo que parecía haberse quedado mucho tiempo sumergido en el agua. El guardia ordenó coger aquel cuerpo cuando se sumergió rápidamente entre las olas ya poco visibles por la niebla espesa. Más tarde volvió a notar una presencia gracias a los sonidos espantosos que sonaban en los costados del barco, al volver a asomarse en la proa, se dio cuenta de que estaba viva aquella criatura por el movimiento de auxilio que hacía, él sabía que hacía varias horas había encontrado el mismísimo cuerpo, en la cual no pudo ayudar, dio un paso hacia atrás por la impresióndirecta y se cayó al agua por culpa de la niebla y el no haber vigilado. Con el cambio de guardia encontrarían el cuerpo de aquel guardia. _Jony Jota 16. EL VAMPIRO DEL AGUA Era el gran día. Por la tarde, mi novio me iba a pedir matrimonio. Era de noche y tenía frío, pero tal era mi ilusión que me daba igual congelarme si hacía falta. Estábamos en el mar, solos, iluminados por la luz de la luna. Él remando y yo observándole. De repente dejó de remar, se arrodilló como pudo, y empezó: “Victoria Klein...” De repente algo chocó contra la barca y mi prometido cayó al agua. Estaba asustada pero logré rescatarle. Recuperé la calma pero no fue por mucho tiempo. Giré la cabeza y vi flotando en el agua un cuerpo, pálido y con hematomas. No queríamos tener nada que ver con lo sucedido, así que nos fuimos lo antes posible. Con el cambio de guardia encontrarían el cuerpo. No podía olvidarme del rostro del muerto, pero lo peor fue cuando me di cuenta de quién era, era mi...” _Una Escritora 17. EL LADRÓN DE VIDAS Las manchas de sangre y el desorden presente llamaban la atención. Sin embargo, la víctima había dejado entrar por la puerta del camarote al asesino, y era Mike el principal sospechoso “el ladrón de vidas”, pues era un temido criminal que solía frecuentar ese buque. Efectivamente así era, las señas del ataque solo estaban en el aseo y la ventana estaba completamente cerrada por dentro. Nos comunicaron que los gritos oídos por los pasajeros que estaban hospedados próximos al camarote del inquilino, provenían de 2 voces distintas y que éste se hallaba solo. El grupo sanguíneo A+ de la sangre del lugar de los hechos correspondería con el de la víctima, si existiera, puesto que extrañamente, había desaparecido de la escena del crimen. Yo Louise Smith, como detective que soy, me propuse al menos hasta el cambio de guardia encontrar el cuerpo. _Judith 18. DOS PASSOS, I EL TEU SILENCI Ens vam dirigir cap al port. La carta anònima ens explicava que el trobaríem allà. Feia tres dies que la dona havia denunciat la desaparició del seu marit. Vam baixar del cotxe i ens vam dirigir al vaixell on ens esperaven els nostres companys. Amb el canvi de guàrdia trobaríem el cos. Vam baixar els esglaons que donaven a la bodega quan, de sobte, l’espelma se’ns va apagar. Vaig agafar la llanterna que tenia guardada i em vaig adonar que el meu company ja no hi era. Darrere els barrils hi gotejava un líquid vermellós. Vaig tocar la substancia, sobtada de que allò fos sang. Lentament vaig obrir la tapa del barril i el que hi havia dins no era gens agradable. El meu company s’estava desagnant per l’enorme forat que tenia al pit. De l’ensurt se’m va caure la llanterna, sabent amb certesa que jo seria la següent. _Capità Mussol 19. EL MONSTRE ENORME Hi havia una vegada un monstre que menjava carn humana, mesurava vint metres i pesava tres-cents quilos. Un dia, el monstre tenia molta gana i va anar a per un vaixell i el va trencar. El vaixell mesurava tres-cents metres i hi havia mil persones. Es va parar i el capità va trucar a la policia. El monstre va fer una altra mossegada i van caure dues-centes persones a la seva boca. Se l’estava menjant a poc a poc i quan li faltaven deu persones per menjar, la policia el va disparar i el cos es va inundar. Van estar buscant-lo durant tota la nit, fins que van acabar el torn. Amb el canvi de guàrdia trobarien el cos del monstre enorme? O seguia viu? _Superman 20. CRIM I CÀSTIG Amb el canvi de guàrdia trobarien el cos. Feia unes quantes hores que jeia estirat a la coberta del vaixell. Les onades m’esquitxaven i estava impregnat d’una substància gelatinosa. Quan la guàrdia de nit torni a la coberta em trobaran i s’alarmaran de veure’m immòbil, blanc com un paper i tot envoltat d’una olor de vòmit que ho impregnava tot. El capità, més reflexiu, intentarà entendre què és aquesta substància gelatinosa. En canvi, els meus companys especularan entre ells i voldran saber qui ha
  15. 15. 15 estat el culpable d’aquesta tragèdia. Ningú s’imaginarà que és el preu que pago per aquest tresor tan valuós que he descobert amagat al rebost del vaixell. Quina vergonya que els meus companys descobreixin que aquest recent arribat grumet s’ha menjat totes les llaminadures que tenien guardades! Al final he obert els ulls i he vist que encara estic sol. _Xispa 21. UNA MUERTE SALADA El estupor bajo la sombra del faro reflejada en un mar calmado, perturbó a Adelmo, haciendo que saliera al balcón y, oteando desde el horizonte hasta la costa, vio una sombra negra moverse de entre las rocas. Sus grandes ojos negros se fijaron en un cuerpo balanceándose con las olas, pestañeó un par de veces: ya no había nada. Su mente dispersa le había jugado una mala pasada, así que volvió adentro y se metió en el libro otra vez. Adelmo estaba sentado en el balcón con el primer rayo de sol iluminando el agua que salpicaba las rocas sin vergüenza. Su oscura mirada recorrió el precioso mar bañado de velas, batallando por llegar a una costa llena de rocas rojizas... ¿Sangre? Con el cambio de guardia encontrarían el cuerpo, y no podrían hacer nada para devolverle la vida de aquella muerte hecha de sal y agua. _Elda Gri 22. ELS PIRATES Uns pirates es van aproximar a un iot que es dirigia cap al port de Barcelona. Silenciosament i armats amb subfusells amb silenciadors, van començar l’abordatge. Sabien que al iot hi havia una gran quantitat de diners en efectiu sense declarar. Els guàrdies de seguretat eren escassos i pensaven que no tindrien problemes, però en canvi, eren molts i anaven armats. Quan tots els guàrdies estaven ben morts, van agafar els diners i van pensar què farien amb el iot. El cap dels pirates va decidir fondejar el vaixell a prop del port i van llençar un cadàver a l’aigua. - Amb el canvi de guàrdia trobarien el cos i vindrien a veure què passava, però ja hauríem marxat-. Així va passar i no els van agafar. _Rarumo11 23. DETECTIVE DE ALTA MAR Estábamos en un barco, el sol se alzaba por el horizonte. Miré al frente, hacia el hombre que tenía atado de pies y manos. Lo sé, lo sé, no es muy legal retener a alguien contra su voluntad, pero soy detective y ese hombre sabe algo, y le haré hablar. - ¿Por qué lo mató? ¿Qué clase de relación tenía con la víctima? - ¡Le juro que yo no fui ni siquiera he visto a la víctima en mi vida! - ¡MIENTE! No paraba de afirmar que él era el supuesto asesino, pero no podía demostrar nada sin pruebas, ¿cómo estaba tan seguro? - Me está mintiendo y no soporto a los mentirosos. Saqué un cuchillo y comencé a apuñalar a mi víctima a sangre fría para que seguidamente los guardacostas con el cambio de guardia encontraran el cuerpo sin vida de mi nueva presa pero, ¿quién será el siguiente en caer en mis garras? _Las abstractas 24. LA SIRENA Feia el torn de nit, i jo anava per poder veure’l des de les roques. Amb el cant que ens caracteritza una nit el vaig fer baixar. Vam connectar ràpidament. Cada nit ens vèiem a les roques. Ell era un terrestre, jo una sirena, però res ens importava. El mar era poderós, i notava alguna cosa, era perillós. Una nit on el mar salpicava amb grans onades la costa, va baixar, va relliscar i va caure a on les onades el sacsejaven. Vaig intentar-ho tot, però ja era tard, el mar havia guanyat. Vaig plorar com mai, vaig maleir el mar i les seves egoistes decisions. Vaig empènyer el meu enamorat, arribaria a la platja on amb el canvi de guàrdia trobarien el cos. Vaig tornar a la roca on vaig plorar, i plorar, no em vaig voler moure, ara, amb el meu estimat estic vivint per tota l’eternitat. _Buttercup Tercer premi categoria B 25. LA MORT VE QUAN MENYS T’HO ESPERES Tercer premi categoria B Amb els meus propis ulls ho vaig observar: un tiroteig entre els iots més importants de la zona. Jo, vigilant del port, vaig trucar al meu cap, o això pretenia. Em van apunyalar per darrere. Amb el canvi de guàrdia trobarien el cos, el meu cos. Exactament ho observaria el meu company, el meu millor amic. _Marinera 26. POC MENJAR I DESPRÉS MASSA Aquests dies s’estaven fent durs, el menjar era escàs, però en Lluís tenia el seu amic, en Joan en qui podia confiar. Ells dos intentaven fer la pesca de la seva vida, quan havien passat cinc dies els dos estaven famèlics i en Lluís tenia poca energia. I pam! Un dia en Lluís va trobar el cap d’en Joan al terra, sol, sense el cos, ell no sabia qui havia estat, l’alta mar el tornava boig. Va avisar a les autoritats, el primer policia no trobava qui podia haver estat però AMB EL CANVI DE GUÀRDIA TROBARIEN EL COS, i al final van deduir que havia estat en Lluís qui se l’havia menjat. I com? Us preguntareu, doncs es van trobar el cos d’en Joan mig devorat dins una nevera amb els pocs peixos que havien pogut pescar. _TioFarm 27. LES TRES FIGURES Les tres figures de proa em miraven totes les nits des que era petit. No volia mirar-les, però sempre estaven allà quan ja no hi havia sorolls al vaixell. A vegades es miraven entre si, altres vegades, desapareixia alguna per tornar a aparèixer després, però la del centre sempre estava mig metre per davant, travessant-me amb la seva mirada, i mai se’n anava. Aquella nit, els veia estranyament més a prop, como si haguessin fet un pas des de la seva posició inicial. Potser havia arribat el moment d’entrar a la meva habitació després de tants anys. Estava preparat... El dia següent amb el canvi de guàrdia trobarien el cos. _Danger 28. ACUSACIÓ ESCLAFANT L’estructura de ferro del vaixell va caure allà, al museu marítim. Amb el canvi de guàrdia van trobar el cos. _Wonderfullest 29. ELS COSSOS Deu de la nit d’un diumenge calorós. La Laia estava treballant de vigilant de la platja, li faltaven dues hores per canviar de torn. Va començar a veure diversos cossos de persones al mar. Estaven boca avall i surant. Es va començar a preocupar molt per la seva germana, ja que ella se n’havia anat a banyar. Tots els socorristes van posar-se a treure a totes les persones vives del mar. La germana no apareixia, però no sabien que amb el canvi de guàrdia trobarien el cos. _McVey 30. RUMB A CAP LLOC El gran transatlàntic de l’època anava d’Àsia a Amèrica. Tot anava bé durant els primers dies però amb el canvi de guàrdia trobarien el cos del capità de la nau, tot cremat amb la gasolina. Ara estaven tirats al mar, rumb a cap lloc, però es van trobar una figura molt gran amb la qual xocarien. _Mc Agun 31. MORT AL PORT La noia observaba el port fascinada, quan, de sobte, va veure com un noi n’arrossegava un altre que estava ferit, possiblement mort. De seguida va trucar a la policia, però quan va penjar el telèfon havia perdut de vista aquells dos nois. Quan la policia va arribar, va dir que tot havia estat un somni. Així que ella va començar a investigar perquè sabia que tot era real, però havia preferit dir que no. Aviat va trobar un mòbil on hi havia un missatge que deia: - “Te’l dono al canvi de guàrdia d’aquesta nit i amaga’l bé. Ens veiem al port.” Així que va avisar a la seva germana del que passava. Ella li va dir que amb el canvi de guàrdia trobarien el cos. _Rainfall 32. MAREA CRIMINAL Todo empezó en el ocaso del día, quién iba a imaginar que mientras el sol se marchaba hasta mañana, cerca de nosotros dos, se hallaba un alma que se despedía después de su grave muerte. Fuimos a pasear por la isla y mientras nos acercábamos al mar vimos a un hombre flotando boca abajo, sobre agua. Maikel, mi compañero de vigilancia, fue apresurado para
  16. 16. 16 ver si ese individuo estaba bien, mientras yo me quedaba cerca de la orilla. Él, con la cara descompuesta, corrió pidiéndome que avisase a la policía. Al cabo de media hora llegaron los agentes, que nos certificaron que el cuerpo no tenía pulso, pero si tenía la gran clave de un asesinato, aún por resolver. Justo esa noche me di cuenta que había sido de gran ayuda, en mi nuevo y reciente trabajo. ¿Quién iba a pensar que con el cambio de guardia, encontraríamos el cuerpo? _Sonenora 33. RUBÍ DE SANGRE La tormenta arremetía contra los tripulantes del transatlántico que navegaba a la deriva desde la puesta del sol. Con lágrimas en los ojos, la mujer juró a su marido que no le había sido infiel; pero seguía oprimiendo contra sí el rubí con el que su amante le había probado su amor días atrás. El hombre no oyó las súplicas de su esposa. La lanzó por la borda después de arrebatarle de las manos la punzante gema y clavársela en el pecho. Sí, su delito sería investigado por el detective que había embarcado con ellos y al que él mismo le había encargado indagar la verdad sobre su mujer, pero para entonces sería ya demasiado tarde. Al día siguiente, con el cambio de guardia encontrarían el cuerpo inerte de una joven asesinada con la misma joya que días atrás le había probado el amor de su amante. _Anónimo 34. ANÒNIM Tothom mirava, no creien que amb el canvi de guàrdia trobarien el cos d’aquella persona. Ell era admirat per molta gent, era simpàtic i amable, ell era el capità. Però el que no sabien els passatgers i tripulants, és que ells també començarien a morir, fins que només vaig quedar jo, amb un somriure d’orella a orella. _Aeren 35. LA OLVIDADA La música se colaba por los esqueletos de los jóvenes que bailaban sin parar junto a la playa, cantaban, bebían y reían tanto que acallaban los gritos de la joven víctima. Solo se acordarían de ella cuando los guardacostas, con el cambio de guardia encontrarían el cuerpo de la chica flotando entre botellas de alcohol y cigarros abandonados. _Mabel 36. EMMIRALLAT El mar estava enutjat, per aquest motiu tothom era a la coberta. Només els homes encarregats de la vigilància restaven al celler. Tot era normal però el que ells no sabien era que amb el canvi de guàrdia trobarien el cos d’un dels tripulants. Poc a poc, durant els dies següents van anar desapareixent els homes fins que al vaixell només quedaven el capità i l’assassí. De sobte, els dos homes es van trobar i es va escoltar un tret. Però en realitat el capità estava davant d’un mirall. _Rosa Segon premicategoria B 37. “PAQUITO EL CHOCOLATERO” La fiesta del capitán había sido perfecta. Había pasteles, bebidas e incluso una fuente de chocolate. Había asistido todo el pasaje, incluida casi toda la tripulación. Lo único que la amargaba era el que tocaba la trompeta, un tipo con la cara llena de granos, como si comiera continuamente chocolate, que desafinaba constantemente. Horas después, y con el cambio de guardia, encontrarían el cuerpo del músico que tocaba la trompeta, ahogado en la fuente de chocolate, con una nota que decía: “te dije que comer tanto chocolate era perjudicial para tu salud”. Y en su bolsillo, una tableta de chocolate mordida y la boquilla de la trompeta sucia de chocolate. _Agar Titi 38. LA INCERTESA MARINERA No enteníem el per què de tot plegat, a més tots els mariners es pensaven que ell mai arribaria a passar el més enllà. La línia de l’horitzó que separa el cel cel mar es va fer de sobte petita. Amb el canvi de guàrdia trobarien el cos. Va morir, ja no és immortal. La dura situació va deixar gelada a la gent del mar. Dies durs, dies tristos. _Zeus 39. EL BARCO DE FRED WILLIAM EL PIRATA Fred William era un pirata muy feo que parecía un zombie. También era muy rencoroso, tenía muchos esclavos, un día los esclavos se rebelaron contra él. Después de diez años, William tuvo dos hijos, era súper estricto con ellos. Cuando se murió, sus hijos se hicieron a la mar y los llamaron los gemelos Moribundos, porque se parecían a William. Los dos generaron la guerra mundial piratas versus esclavos. En la guerra saltaron granadas y bombas, todos iban con metralletas. Solo sobrevivieron los gemelos, que se turnaban para vigilar que no hubiera más esclavos vivos. Con el cambio de guardia encontrarían el cuerpo de William que se había convertido en un zombie de verdad y quería morder a los únicos supervivientes del mar: los gemelos Moribundos. Ya no se acordaba que eran sus hijos, se había convertido en su propio esclavo. _Anguila 40. EL MONSTRE DEL MAR BLAU Hi havia una vegada un monstre que li deien monstre Bu que vivia al fons del mar. Un dia un mariner que es deia Juan Estudillo, que tenia 34 anys, va decidir anar a pescar al mar blau, i voliar estar-se 3 dies a veure què hi pescava. Estava pescant en el mig del mar i va notar com un remolí, va sortir un peix gegant i se’l va cruspir. Un altre mariner va veure com se’l cruspia i va anar-se’n corrents, va trucar a la policia i van vindre. Amb el canvi de guàrdia trobarien el cos del mariner o del monstre Bu? _Superman 41. EL SICARIO Había una vez una persona muy mala que le pagaban para matar a las personas. Un día el sicario estaba cansado de que el jefe le mandara, entonces el chico mató al jefe. El sicario arrastró el cadáver hacia el mar. Con el cambio de guardia encontrarían el cuerpo del asesino, al amanecer estaba en una taberna de marineros y un policía que se hizo pasar por un camarero y mató al sicario envenenándolo. _Pirata Barba Negra 42. SIN ASESINO Una vez fui de viaje en un barco, en el cambio de guardia encontrarían el cuerpo en el camarote número 11, había habido una gran discusión que acabó en una gran pelea y hubo una muerte de un vigilante de seguridad, pero el capitán, llamado Jon Smith se escapó del barco. Encontraron al capitán y le metieron en la cárcel, pero su hija Sara le pagó la fianza ya que no había pruebas contra él. _Pepe 13 43. MOSCA HI HA EN EL ARRÒS! Era prop de mitjanit quan vaig descobrir el cadàver. Un cos prim. Un rostre pàl·lid. Un anell amb una forma peculiar a la mà esquerra. El vaixell salparia quan li autoritzessin el despatx. La meva clienta demanava informació sobre un home que hi viatjaria. Afirmava que estava involucrat en el tràfic de cocaïna als ports de la Costa Brava. Amb el canvi de guàrdia trobarien el cos de l’home, estès sobre la coberta. L’endemà vaig comunicar el succés a la meva clienta, qui aparegué al meu despatx. - Tot solucionat - va dir. Em vaig parar a pensar: i si ella...? Un xec per una quantiosa suma de diners guanyà a les meves cavil·lacions. La dona sortí al carrer amb pas ràpid i triomfal, i només vaig poder veure una cosa abans que marxés: un anell amb una forma peculiar a la seva mà esquerra. _Anónimo 44. MISTERIO EN LA ISLA Iona. Esta pequeña isla, pero de grandes historias, y una de estas historias es la mía. Yo vivía allí, y todos los sucesos misteriosos que ahí pasaban inundaban mi mente borrando la poca sensatez que aún me quedaba. Una noche de verano, estaba paseando por la playa, no muy lejos del faro, que brillaba como nunca antes. De repente, su luz empezó a parpadear, y una luz que provenía del monte hizo lo mismo. Me fui al faro y subí sus escaleras lentamente, pero al llegar arriba me encontré un guardia rodeado de jaulas con águilas pescadoras. Empecé a atar cabos. - ¡Contrabandista! Le grité, y él, asustado, se giró hacia mí y me atacó. Lo esquivé, le quité el cuchillo y se lo clavé en el corazón.
  17. 17. 17 Quería deshacerme de él, pero era demasiado tarde. Con el cambio de guardia encontrarían el cuerpo. _Light 45. TORMENTO El aire corría a una velocidad de noventa millas por hora, soplando del noroeste, convirtiendo aquella tempestad en huracán, cuyo viento terrible arrojaba hacia la costa a los buques, que no podían resistir el terrible choque. El barco de Diego estaba en peligro. En un momento dado, el navío se movió de forma alarmante, cogido por una fuerte ola y perdió el equilibrio. De no haberse agarrado a la bitácora, a buen seguro que Diego se resbalaría de la cubierta. Ese incidente le precipitó fuera del camarote y, al dirigir la mirada a la otra punta del barco, vio sangre. Se acercó al lugar y permaneció inmóvil: allí estaba el cadáver del cocinero, su mejor amigo. Con el cambio de guardia encontrarían el cuerpo y se puso a pensar rápido. Se precipitó hacia la proa mientras miraba alrededor. Volvió a mirar donde estaba el cadáver y ya no estaba... _Nopo 46. ALGÚN DÍA LO ENCONTRARÍAN Ya eran las diez de la noche y aún no había aparecido el capitán tal y como habíamos quedado. Empecé a preguntar a miembros de la tripulación si lo habían visto y me negaron. En pocos minutos todo el barco estaba buscándolo. Entré en el puente de mando y tampoco lo encontré y llamé a un marinero a que controlase el timón. Con el cambio de guardia encontrarían el cuerpo colgado por uno de los laterales del barco con la cuerda del ancla enredada al cuello. Decidimos parar en el puerto más próximo de la costa mediterránea y llamar a la policía para que investigase el caso, pero tras días de investigación los detectives no consiguieron solucionarlo. Pusieron el ataúd con el cuerpo dentro de nuestro barco y volvimos a emprender el viaje de vuelta. Días después encontrarían la carta del capitán informando su suicidio por perder a su esposa. _Caza1411 47. EL FARO No lo leas si no quieres, no lo creas si no quieres, pero es una historia real. “Al llegar al faro, decidimos ir al puerto. Al volver tuvimos la sensación de que alguien nos observaba desde el faro... Todo se puso muy negro, mi vista se nubló y caímos desmayados. Al despertar no se veía la costa, el mar se extendía por todo el horizonte. Una tormenta empezó a formarse. Olas, olas y más olas hacían que el barco pareciese una hoja de papel. Juan se cayó al agua. No lo vimos más. Pensamos que con el cambio de guardia encontraríamos el cuerpo... Vimos el faro y al llegar nos desmayamos. Al despertar nos encontrábamos otra vez donde estuvimos antes de desmayarnos. Juan estaba. Decidimos no hablar más sobre lo ocurrido. No lo leas si no quieres, no lo creas si no quieres, pero es una historia real. _Max 48. ASESINATO EN J.J. PRESS Ya llegaba tarde a esa embarcación, que no le llevaría a nada bueno. Corría por el puerto de Barcelona pensando que aquello era su fin, pero, nada la iba a detener por más que ella quisiese. Sabía que pesaría mucho el cuerpo y, aún así decidió arriesgarse. Continuamente le llamaban amigos y familiares preguntando cómo iba la luna de miel, y ella contestaba que genial aunque era todo lo contrario. A lo lejos de la planta principal de aquel barco llamado J. J. Press veía a los guardias vigilando el perímetro. Estaba aterrada, porque sabía que con el cambio de guardia encontrarían el cuerpo. Recordaba todos los momentos que había pasado con él y, entre lágrimas, apretó aquel gatillo, que fácilmente le solucionaría su problema y cayó desplomada al frío suelo. _itsmaria_02 49. UNA NIT AL PONT DE COMANDAMENT Vaig entrar a la cabina de la dona. Un moble, un petit escriptori i la seva roba ben doblegada sobre el jaç. Però ni rastre d’ella. Les meves sospites van començar a enfortir-se. Havia estat el seu espòs qui m’havia encarregat investigar si ella li era infidel. Vaig recordar que ella solia trobar-se amb el seu amant al pont de comandament per les nits. Llavors, i amb una morbosa idea ocupant el meu pensament, vaig sortir a coberta, on les meves sospites van ser confirmades. El gelós marit l’havia asassinat al pont de comandament. Vaig pensar que amb el canvi de guàrdia trobarien el cos i no vaig voler ficar els nassos en assumptes que no eren de la meva incumbència. La dona havia estat infidel al seu marit. Ella havia rebut el seu càstig i jo, els meus diners. _Anónimo 50. LAS LÁGRIMAS SON AGUA Y VAN AL MAR Después de la muerte del más joven y recio tripulante del barco, la muchacha salió a cubierta entre llantos y sollozos gritando en su embriaguez que su vida carecía de sentido. Al ver en la distancia una lancha motora de la policía que se acercaba directamente hacia el barco, la joven decidió lanzarse al mar con la esperanza de que por lo menos las olas oyeran sus lamentos, ya que a los tripulantes se lo había impedido la bebida y la música a todo volumen. El “party boat” llegaría a la costa al anochecer, y con el cambio de guardia encontrarían el cuerpo fláccido de la muchacha obedeciendo a las olas y al viento, con una lágrima de agua salada corriendo por su pálida mejilla. _Anónimo 51. TIERRA DE NADIE - ¿Por qué hundir vuestro propio barco? - Pregunté con cierta curiosidad en un principio por saber qué era lo que se proponían aquellos maleantes. - ¿Hundir nuestro barco? No somos tan idiotas como para hacer eso. - La evidencia. Solo de eso puede tratarse. De otro modo, un rendimiento tan súbito no tendría ningún sentido. “Nos aproximamos. Solo queda una escapatoria. Podremos atraparos a vosotros, pero jamás conseguiremos las pruebas”. El hombre que se encontraba ante mí rió de buena gana. Es difícil comprender lo que ocurrió a continuación. Aquel hombre me había exasperado. No debería haber jugado con fuego. Con el cambio de guardia encontrarían el cuerpo. Siete de abril. El Thunder, pesquero ilegal; hundido por completo. El Bob Barker y el Sam Simon, ambos pertenecientes a la organización eco-justiciera de Sea Shepherd, se alejan lentamente de él. Suele decirse que el mar es tierra de nadie. Que allí quede escondido mi secreto. _Anónimo 52. EL CADÁVER DE LA PLAYA Fue una tarde lluviosa. Las olas subían y bajaban con fuerza. Nuestros ojos nos permitieron ver el cuerpo de un hombre de sucias pintas, con una pistola en el bolsillo. Junto a él había una nota. Con el cambio de guardia encontrarían el cuerpo. No dudamos ni un solo instante adentrarnos en las olas para recogerla. No nos tomamos ni un descanso para descubrir lo que había escrito: leímos el nombre del sujeto y el porqué de su muerte. Debía dinero a una persona cuyo nombre no aparecía. Cuarenta y cinco minutos después vimos una sombra detrás nuestro, junto a ella una figura siniestra pero soportable. Nos dijo con desprecio que, no se podía husmear en asuntos ajenos. Sin darnos tiempo a contestar, disparó contra mi pecho. Me desperté a la mañana siguiente de ese terrible sueño, con la satisfacción de saber que mi vida no corría peligro. _Mishino Primer premi categoria B 53. NO SE LO DIGAS A NADIE - Mi novia apareció muerta en mi camarote y naturalmente fui considerado sospechoso. Pero yo no la maté. Tengo una coartada sólida, aunque no puedo contársela a la policía: estaba en la cubierta del barco asesinando a la que fue mi última víctima. Todo comenzó a causa de mi padre: engañaba a mi madre, de modo que lo maté. Pero su amante me vio y me vi obligado a acabar también con su vida. Desde entonces, le cuento mis crímenes a algún desconocido y a continuación lo mato por si me delata. ¿La conclusión? Estoy en la cárcel por el único crimen que no he cometido. ¿Irónico, no? Así que, siendo fiel a mi “modus operandi”, tengo que matarte por si lo cuentas -. Esa fue mi presentación a mi primer compañero de celda. Sabía que con el cambio de guardia encontrarían el cuerpo, pero ya no me importaba. _3XA
  18. 18. 18 54. L’ÚLTIMA NIT A MAR En mig d’un mar en calma, una tripulació de pirates navegà en les seves aigües. Un pirata sortí del seu camarot, quan de sobte, aquest sentí una veu, una veu molt dolça i fina. Ell no s’imaginà el que li anava a passar. Una sirena passà a prop del vaixell nedant gràcilment. Aquest l’intentà caçar amb una xarxa però no ho aconseguí. Aquesta com venjança li entonà un cant que desvià el barco fins arribar a una roca contra la que va xocar. Morí el capità i fou arrossegat per les onades a la illa més propera. Allà amb el canvi de guàrdia trobarien el cos. Els tripulants seguien vius quan despertaren quan van veure una cosa EXTRAORDINÀRIA - Vinga fills meus ja són les 10 bona nit!!!!! _Tramuntana 55. EN LAS PROFUNDIDADES DEL MAR Bajaba por las aguas profundas, las burbujas subían mientras caía lentamente. Los peces esquivaban aquel trozo de carne inmóvil. Con el cambio de guardia encontrarían el cuerpo de aquel se... _Copyright 56. QUI ÉS L’ASSASSÍ? L’inspector mirava fixament els ulls de cadascun dels tripulants del vaixell de mercaderies, quan traginaven paquets amunt i avall, quan passaven pel seu costat sense ni tan sols veure’l. Els mirava fixament buscant aquell que podria semblar el culpable, aquell que seria interrogat. Però tots els ulls semblaven tenir injectada indiferència i impassibilitat. Cap d’ells sabia què hi feia un inspector a bord, cap d’ells sabia que un mort residiria al vaixell. Amb el canvi de guàrdia trobarien el cos i buscarien l’assassí per tot arreu. Se n’adonarien de la seva absència, i tot i que ningú estaria segur d’haver-lo vist. El buscarien sense parar, el buscarien perquè els donés la solució del crim, però no el trobarien pas, ja estaria en un altre lloc investigant un altre cas. _Inseguretat 57. ENCERAT Allà mateix em matarien, un cop ho haurien fet, em llençarien al mar. Amb el canvi de guàrdia trobarien el cos. Però només el podrien veure de lluny mentre el cel ploraria per la meva desgràcia i se m’enduria lluny on no em podrien tornar a veure. Mentrestant els observaria de lluny, veient com ells intentarien trobar un assassí invisible, ja que sí que tinc una cicatriu on va caure el ganivet, però segueixo viu i el meu cos de cera encara segueix intacte al fons de l’oceà. _Pluja Fina 58. NO NOMÉS QÜESTIÓ DE DINERS Al Reial Club Nàutic de Barcelona, es projectaven els últims preparatius per a la desena edició de la Regata Puig. En Ferran de Vilanova, propietari del “Big Boat” més antic i ràpid del continent, ja havia embarcat amb la seva tripulació. Malgrat ésser l’home més ric de Catalunya, era també el més menyspreable. De fet, al Club tots estaven assabentats de que jo no volia de cap manera embarcar amb ell, encara que finalment ho vaig fer. De vegades jurava que l’assassinaria, però mai no complia la meva amenaça. El cos lànguid d’en Ferran de Vilanova a la coberta del vaixell i amb la meva navalla marinera clavada al pit en va fer certes les meves sospites: s’havia suïcidat per acusar- me. Amb el canvi de guàrdia trobarien el cos de l’home més important de Catalunya, i jo seria el principal sospitós del seu assassinat. _Anónimo 59. EL CAMAROTE Estábamos todos expectantes a que llegaran las 0:00h porque con el cambio de guardia encontrarían el cuerpo. Estaban presentes los detectives más famosos: Sherlock Holmes, Hércules Poirot y muchos más. Todo empezó cuando nos hospedamos en aquel crucero tan siniestro. Después de habernos instalado se apagaron las luces y se escuchó un grito, pero cuando conseguí encender las luces mi marido había desaparecido, después de una exhaustiva investigación dieron con el asesino un tal... Watson. Pero volviendo a la historia, faltaba un minuto para las 0:00h, el guardia se despidió, se volvieron a apagar las luces y cuando las encendimos, me desperté del sueño. _Sari 60. MAR DE PROMESAS Desvié la mirada hacia el mar de promesas que me rodeaba y permití que el aire puro penetrara en mis pulmones. El trabajo de un guardia era duro y difícil, pero aquel mar, un bien reconfortante, era mucho mayor que cualquier mal que pudiera ocasionar mi trabajo. De pronto, la forma inequívoca de un cuerpo humano en la quietud de la noche desvió mis pensamientos de la majestuosidad del mar. Unas manos frías me rodearon el cuello al hacer yo ademán de dar la señal de “hombre al agua”. Sucediera lo que sucediera, yo estaba seguro de que con el cambio de guardia encontrarían el cuerpo y de que el asunto sería investigado por la policía y por el detective que viajaba con nosotros. Sentí cómo las manos heladas se acercaban a mi garganta y posé la mirada entonces en aquel mar lleno de sueños que jamás llegarían a cumplirse. _Anónimo

×