SlideShare a Scribd company logo
1 of 12
Download to read offline
De viatge mar enllà. Museu Marítim de Barcelona
DE VIATGE MAR ENLLÀ
Centre de Recursos Educatius del Mar
Pag.1
PREÀMBUL
Viatjar és una activitat que tothom fa o ha fet per motius molt diversos: per plaer com a
turista, d’emigrant, per feina... per la qual cosa pensem que els visitants potencials poden
sentir-se molt identificats amb la temàtica. Viatjar, també, implica canvi, implica risc,
sofriment i plaer. Però sobretot implica aventura, llibertat i oportunitat... i d’aquí l’atracció
del tema.
L’exposició s’estructurarà en quatre àmbits: un d’introductori, un altre sobre la
preparació del viatge, un tercer sobre el viatge en sí i el darrer sobre com el viatge
transforma persones i societats. L’objectiu no és explicar un viatge concret de principi a
fi, perquè és difícil reunir objectes que exemplifiquin cada pas d’un mateix trajecte, sinó
casos que simbolitzin cada àmbit, sense més continuïtat. És a dir, pretenem fugir d’un
recorregut històric lineal així com del temàtic que voldria explicar tota mena de viatges.
Pretenem que l’exposició esdevingui un conjunt de pinzellades sobre què representa
viatjar en vaixell a partir d’un apropament emocional i del valor simbòlic de les col·leccions
que s’hi exposen.
Cada viatger porta un tipus d’equipatge adequat a la travessia que emprèn i, evidentment, determinat
per l’època en la qual ha marxat. Algú que viatja per plaer no porta la mateixa maleta que qui ho fa per
emigrar i les maletes d’avui no tenen res a veure amb els baguls de far 150 anys, per posar un exemple.
De viatge mar enllà. Museu Marítim de Barcelona Pag.2
ÀMBIT 0: PER QUÈ VIATGEM?
Per què tenim tanta necessitat de viatjar?
Viatjar ha estat una activitat intrínseca a les persones que, des dels inicis de la història,
han marxat a la recerca de nous horitzons per conèixer, trobar un lloc on viure, on treballar,
on comerciar...
Hi ha viatges de tota mena. Hi ha qui viatja per necessitat, per plaer, forçat o de bon grat.
Hi ha viatges que tenen una destinació i d’altres que ens porten cap al desconegut. Hi ha
viatges d’anada i tornada i d’altres d’un sol sentit. Hi ha viatges imaginaris, iniciàtics,
recreats en la literatura, el cinema o la música... i al final de la nostra vida ens espera
l’últim viatge.
Però què significa viatjar realment? Diversos escriptors han resumit què significa viatjar
per a ells. Alguns ho han fet des d’un punt de vista positiu i d’altres donant a entendre
l’absurditat de tant moviment. Heus aquí alguns exemples:
1. Notre nature est dans le mouvement ; le repos entier est la mort.
La nostra natura està en el moviment. El repòs absolut és la mort.
Blaise Pascal (1623-1662).
2. Dites, qu’avez-vous vu ?
Digueu, què heu vist ?
Charles Baudelaire (1821-1867).
3. Si fos cert que viatjar ensenya, els revisors de bitllets serien els homes més savis del
món.
Santiago Rusiñol (1861-1931).
4. Se viaja no para buscar el destino, sino para huir de donde se parte.
Es viatja no per buscar la destinació sinó per fugir d’on es parteix.
Miguel de Unamuno (1864-1936).
5. I travel not to go anywhere, but to go. I travel for travel’s sake. The great affair is to
move.
Jo no viatjo per anar enlloc, sinó per anar. Viatjo pel fet de viatjar. La qüestió és moure’s.
Robert Louis Stevenson (1850-1894).
6. Viajar es una buena forma de aprender y de superar miedos.
Viatjar és una bona manera d’aprendre i de superar les pors.
Luis Rojas Marcos (1943).
7. Le vrai voyage ce n’est pas de chercher des nouveaux paysages mais un nouveau
regard.
El veritable viatge no consisteix a buscar nous paisatges, sinó una nova mirada.
Marcel Proust (1871-1922).
De viatge mar enllà. Museu Marítim de Barcelona Pag.3
ÀMBIT 1: PREPARANT-NOS PER VIATJAR
Tot viatge s’inicia amb uns objectius que seran diferents per a cada persona que l’emprèn,
malgrat convisquin en el mateix vaixell.
Hi ha qui només es trasllada i allò que l’interessa és el que farà a la destinació escollida;
hi ha qui troba el que busca en el mateix trajecte o, fins i tot, qui fa del viatge el seu
mitjà de vida.
Què significa preparar un viatge per mar? Què es necessita? Qui en són els protagonistes?
Prepararunviatgeésunaexperiènciacol·lectivaperòtambéindividual:triarunadestinació
i un vaixell que respongui a les necessitats del viatge; dotar-lo de la tripulació que
garanteixi l’arribada a bon port; preparar-se material i mentalment per afrontar una
experiència plena d’incertesa...
TRIAR I PREPARAR EL VAIXELL:
A cada viatge, un vaixell
Les diferents necessitats que una embarcació ha de satisfer han portat a l’aparició d’una
gran varietat de formes i tipologies de vaixells: vaixells llargs i estrets, que busquen la
velocitat, vaixells panxuts amb unes bones bodegues per transportar-hi tanta càrrega
com sigui possible, vaixells àgils i maniobrables, destinats a l’exploració de nous territoris,
hotels flotants per a passatgers que van de vacances...
Models de diferents vaixells. MMB
De viatge mar enllà. Museu Marítim de Barcelona Pag.4
LA PREPARACIÓ MENTAL
Superar les pors
La visió del mar com a medi hostil desperta fantasies i angoixes que han alimentat la
por dels qui el travessen. Avui com ahir, hi ha situacions amb les quals, qui viatja per
mar, no es voldria trobar ...
Aquest matí alguns dels nostres homes han vist una sirena; la
seva esquena i els seus pits eren com els d’una dona, el seu cos era
de la mateixa mida que el nostre; la seva pell era molt blanca i els
seus cabells, llargs i negres, li queien per darrera l’esquena. Quan
s’ha submergit, els mariners han vist, també, la seva cua.
Henry Hudson, capità anglès que l’any 1608 va realitzar aquesta
descripció en el seu quadern de bitàcola.
Detall d’una sirena. Dicta Chrysostami (manuscrit franès) - S.XIII.
British Library
Este día por la noche se fue a fondo la (nao) Catalina, de Hernando
Guillén,ytodalagentequedósobrelatoldayseahogaroncatorce
o quince personas y dos mujeres.
Descripció del naufragi de la nau Catalina, esdevingut el 24 de
novembre de 1591.
Exvot de la pollacra-goleta Daria
Josep Pineda 1883 - MMB
Durantelsúltimsanyshaanatcreixentlainseguretatenlanavegació
per la presència d’embarcacions de pirates armats que, sense cap
menad’escrúpol,envaeixenisegrestenvaixellsitripulacions.Elsatacs
corsaris són cada vegada més freqüents i els pateixen tant
embarcacionspesquerescomturístiques.
Fotografia cedida per l’Agència EFE, en què s’observa un grup
de pirates a bord d’un bot davant les costes de Somàlia, en
aigües de l’Índic, el 6 de març de 2010.
Els qui naveguen per les costes de Noruega, asseguren que, en
aquestes contrades, viu una serp de 200 peus de llarg i 20 peus de
gruix, que surt a la llum de la lluna per menjar vedells, xais o
porcs. Té una crinera, escames negres punxegudes i ulls rutilants
com flames. Causa grans perjudicis a qui navega pels indrets on
es refugia, llençant-se contra els vaixells i empassant-se tot el que
troba. I s’alça com un pilar per devorar a aquells que es troben als
vaixells.
Olaf Mansson, Historia de gentibus septentrionalibus, 1539
Escena d’un monstre atacant una goleta. A. Guillet - 1819
MMB
De viatge mar enllà. Museu Marítim de Barcelona Pag.5
LA PREPARACIÓ DE LA TRIPULACIÓ
A bord de cada vaixell, els objectius i les aspiracions de cada una de les persones que hi
viatgen són diferents. Hi ha qui només es trasllada i allò que l’interessa és el que farà a
la destinació escollida; hi ha qui troba el que busca en el mateix trajecte o, fins i tot, qui
fa del viatge el seu mitjà de vida.
Al llarg del temps, les tripulacions als vaixells s’han nodrit de marins professionals, formats a
les escoles de nàutica o que han après l’ofici a través de l’experiència; de voluntaris que han
vist en els viatges una oportunitat per fer fortuna o viure noves experiències, o d’individus
forçats a embarcar-se i a viure en condicions molt semblants a l’esclavatge.
La vida a bord d’un vaixell sempre ha estat molt dura, tal i com queda palès en moltíssims
textos escrits per viatgers:
El que va a la mar per plaer és capaç d’anar a
l’infern a passar l’estona.
Proverbi mariner anglès del segle XVIII.
Aquel que enrola a su hijo como marinero
haría mejor negocio haciéndolo aprendiz de
verdugo
Proverbi mariner anglès del segle XVIII.
Cap home es farà mariner com a estratagema
per lliurar-se de la presó; perquè anar
embarcat és com estar a presó, amb la
possibilitat a més de morir ofegat… un home
a la presó té més espai, millor menjar i
generalment millor companyia.
Jame Boswell, The Life of Samuel Johnson,
1791.
Siempre menesteroso y soportando todo tipo
de miserias y adversidades; teniendo el
vientre hambriento y la espalda mojada y
oyendo como se le llama -viejo perro-, -viejo
bribón-, -hijo de puta- y términos
semejantes, que son frecuentes entre la
gente de mar, pero que suponen una gran
pesadumbre para un anciano.
Diari d’Edward Barlow.
Mascaró El Ninot, del s.XIX, que representa un jove
amb el títol de nàutica a la mà
MMB
De viatge mar enllà. Museu Marítim de Barcelona Pag.6
Embarcar-se de bon grat
Marxar. Fer-se a la mar per deixar una vida que pesa, per conèixer món, per provar-se,
perseguint l’aventura, per començar de nou... Aquestes han estat algunes de les raons
que han fet decidir molta gent a embarcar-se, sigui com a passatge o bé com a membres
d’una tripulació.
Un exemple molt clar d’aquest desig d’embarcar-se cap a l’aventura sense tenir gens
en compte els riscos és l’anunci que Ernest Shackleton va posar al diari quan buscava
tripulació per anar cap a l’Antàrtida:
Dedicar la vida a la mar
Viatja qui passa la major part del temps
de treball a bord d’un vaixell? Les
tripulacions que, al llarg del temps, han
desenvolupat la seva vida professional en
el mar han viscut, sens dubte, situacions
i condicions molt especials marcades per
les característiques de la seva feina, una
d’elles, el moviment constant.
A galeres a remar!
Hi va haver un temps en què les
condemnes es pagaven amb penes a
galeres. Durant segles va ser habitual
nodrir les expedicions de guerra,
d’exploració i, en alguns casos també de
comerç, de presidiaris i, quan era
necessari, fins i tot de gent arrencada a
la força de tavernes i llars.
–Ésta es cadena de galeotes, gente forzada del rey, que va a las galeras.
–¿Cómo gente forzada? –preguntó don Quijote–. ¿Es posible que el rey haga fuerza a
ninguna gente?
–No digo eso –respondió Sancho–, sino que es gente que, por sus delitos, va condenada
a servir al rey en las galeras de por fuerza.
–En resolución –replicó don Quijote–, comoquiera que ello sea, esta gente, aunque los
llevan, van de por fuerza, y no de su voluntad.
Miguel de Cervantes. El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha, 1615.
Es busquen homes per a un viatge
arriscat. Sou baix. Molt fred. Llargs
mesos de foscor total. Perill constant.
No es garanteix la tornada sans i
estalvis.
Honor i reconeixement en cas d’èxit.
Més de 5.000 homes van respondre
a aquest anunci.
Dibuix d’una galera navegant amb les veles
recollides. Autor anònim - S.XVIII
MMB
Retrat d’un oficial a bord.
Arxiu fotogràfic MMB
De viatge mar enllà. Museu Marítim de Barcelona Pag.7
PREPARAR LA RUTA
Pels camins de la mar
Triar una destinació i el camí per arribar-hi. Què
necessitem? Informació sobre el lloc on volem
arribar i una ruta segura que ens hi condueixi. Però
no sempre ha estat fàcil disposar de totes dues
coses.
Els estudis teòrics a l’escola de nàutica es
complementen amb la formació pràctica durant
els viatges. Al mar, damunt la taula dels
navegants, no hi falta una carta de navegació
sobre la qual anar traçant el rumb, els
instruments de càlcul i de dibuix, un llibre de bitàcola
per apuntar diàriament la posició i les possibles incidències, i un
derroter de la costa per obtenir informació sobre el perfil geogràfic de la
zona, els fons, les diverses senyalitzacions (fars, boies, ...) que hi ha, la senyalització
de perills...
Facsímil de l’Atles Català, de Cresques Abraham i Jafudà Cresques, realitzat el 1375. En ell es mostra
el món conegut en aquella època - MMB
L’Atles Català
Avui, quan preparem un viatge utilitzem una guia que ens explica que trobarem a cada
indret, com és la gent, quines són les tradicions del país...
En aquesta exposició hem volgut interpretar l’Atles Català com una guia de viatge del
segle XIV perquè no només representa el món conegut, sinó que explica, als viatgers,
allò que trobaran en cada indret.
L’any 1375 Cresques Abraham i el seu fill Jafudà Cresques varen fer, per encàrrec del
príncep Joan I –fill de Pere el Cerimoniós–, un atles que volia comprendre tot el saber del
món, en un període en què realitat i fantasia es confonien sovint. L’Atles Català és un clar
exemple de quin coneixement i quina concepció es tenia a la Corona d’Aragó del món
durant l’edat mitjana.
Quadern de Bitàcola- MMB
De viatge mar enllà. Museu Marítim de Barcelona Pag.8
ÀMBIT 2: TREBALLAR, VIURE I SOBREVIURE A BORD
A bord d’un vaixell es treballa, es viu i se sobreviu. Bona part de les activitats de la
tripulació asseguren la navegació i el bon funcionament del vaixell. Però en el decurs
d’un viatge, tant passatgers com navegants han d’alimentar-se, tenir cura de la salut,
distreure’s i passar-ho bé i, de vegades, enfrontar-se als perills, lluitar per la supervivència
i plantar cara a les adversitats.
La navegació
Passar de mirar la costa a mirar els estels per orientar-se en el mar. Aquest ha estat el
gran repte afrontat per generacions de navegants que s’han dotat d’instruments cada
cop més sofisticats per poder fixar la seva posició al mar.
Fins el segle XV la navegació, que sobretot es realitza pel Mediterrani, es fa vorejant la
costa. A partir que cal creuar l’Atlàntic i endinsar-se mar enllà, sovint cap a àrees
desconegudes, comença a fer-se urgent trobar un bon sistema per saber determinar la
posició d’una nau. La manca de precisió en determinar la longitud i la latitud va durar
molts segles i va comportar gran nombre d’accidents.
Venint una nau d’Índies, venien dins tres pilots i tots tres portaven les seves cartes i altres
instruments ... i tots juntament prenent l’altura (del Sol) i fent el seu punt (posició a la carta)
cada un. Sabuts els punts, l’un es feia cent llegües de la terra, i un altre quaranta-cinc, i un
altre va dir que pel seu punt anaven navegant per terra ...
Atribuït a Hernando Colón (1488-1539)
Abans de la invenció dels quadrants, quan l’instrument més utilitzat era la mira, no hi havia
un sol patró entre vint que no fos cec d’un ull pel fet de mirar diàriament al Sol per trobar la
ruta.
Kenelm Digby. Tactat de la natura dels cossos, 1687.
Arxiu fotogràfic MMB
De viatge mar enllà. Museu Marítim de Barcelona Pag.9
Del grumet al capità
Marins, grumets, patges, remers, fogoners, maquinistes, capitans, oficials de totes les
graduacions: llops de mar responsables de fer que els vaixells funcionin com una màquina
segura i eficaç gràcies a una combinació harmònica de coneixements i experiència.
Mariner es tengut de acolorar son senyor de la nau si li diu vilanía; è si li corre de sobre, lo
mariner deu fugir fins á proa, è deuse metre de lats de la cadena. E si lo senyor hi passa, ell
li deu fugir de l’altra part; è si lo senyor lo encalça de l’altra part, pot se’n deffendre lo
mariner (...) que’l senyor no deu passar la cadena.
Llibre del Consolat de Mar. Capítol CLXV. Segle XIII.
… and in a stormy whether, ... being gotten up into the tops, there we must haul and pull,
to make fast the sail, seeing nothing but air above us and water beneath us: and many
times in nights so dark that we could not see one another, and blowing so hard that we
could not hear on another speak, being close to one another.
Y en las noches de tormenta (…) estando encaramados en lo alto de los palos debíamos
amarrar rápidamente las velas, sin ver bajo nosotros otra cosa que el aire y el mar; y a
menudo, las noches eran tan oscuras que no se podía ver a nadie y soplaba un viento tan
fuerte que nos impedía oír al que teníamos al lado, aunque estuviera cerca (…).
Edward Barlow, capità de la companyia de les índies orientals, 1697.
Bendita sea la luz y la santa Veracruz
Y el Señor de la verdad y la santa Trinidad.
Bendita sea el alma, y el Señor que nos la manda,
Bendito sea el día, y el Señor que nos lo envía
Dios nos dé los buenos días, buen viaje,
buen pasaje haga la nao, señor capitán y maestre
y buena compaña amén. Así faza buen viaje, faza;
muy buenos días dé Dios a vuestras mercedes,
señores de popa y proa.
Gabiers enfilats a la verga d’un veler Aquarel·la de Francesc Artigau – 1987. MMB
Lletania que utilitzaven els grumets que cantaven l’hora en la guàrdia de matinada en
els velers del segle XVII
De viatge mar enllà. Museu Marítim de Barcelona Pag.10
La mar en conflicte
La mar, igual que la terra ferma, és escenari de conflictes permanents que afecten els
viatges, tant si aquests s’han organitzat per a la confrontació com si la confrontació ha
sorgit durant la travessia.
Frases projectades:
La fragata, que fingia fugir, ens donava
l’esquena i ens ho posava molt fàcil per saltar a
l’abordatge, ja que la maniobra d’una galera
que vol atacar-ne una altra és dirigir cap a la
part posterior de la nau, que és el costat més
dèbil, la seva part davantera, on té tota la seva
força i la seva artilleria; procura enfonsar la seva
proa, fa foc amb cinc peces de canó i a la vegada
es puja a l’abordatge.
Jean Marteilhe, Memòries d’un galiot del
Rei Sol, 1571.
De les racions a la carta
Què i com menjar quan es viatja per mar. Heus aquí una preocupació constant en les
llargues travessies per l’oceà. Conservar els aliments que s’embarcaven i distribuir-los
entre els viatgers intentant observar els hàbits adquirits a terra en circumstàncies molt
especials.
La galleta que comíamos no era ya pan, sino un polvo mezclado con gusanos, que habían
devorado toda la sustancia, y que tenía un hedor insoportable por estar empapado en
orines de rata. El agua que nos veíamos obligados a beber era igualmente pútrida y hedionda.
(...) Frecuentemente quedó reducida nuestra alimentación a serrín de madera como única
comida, pues hasta las ratas, tan repugnantes al hombre, llegaron a ser un manjar tan caro
que se pagaba cada una a medio ducado.
Antonio Pigafetta (1491 - 1531). Cronista d’Índies.
Per esmorzar se’ls hi donarà escudella sola, bacallà sol o dues sardines, sense vi; al migdia
vuit unces castellanes de carn d’olla amb la seva corresponent minestra, i per tot el viatge
se’ls hi donarà tres pipes regulars de vi.
Contracte de tripulació del bergantí La Resolució, 1788.
Ara el que més mengem és carn: bistec de foca, estofat de foca, bistec de pingüí, estofat de
pingüí.
Greenstreet, cuiner de l’expedició d’Ernest Shackleton al pol Sud, 1915.
Fragment del quadre Batalla de Lepant
Antonio de Brugada. 1850
MMB
De viatge mar enllà. Museu Marítim de Barcelona Pag.11
Mal de mar
Des de prevenir accidents a lliurar els viatgers del «mal de mar», salvaguardar la salut
dels viatgers durant les llargues travessies ha constituït sempre un repte, que s’ha
afrontat bé amb remeis casolans bé amb avenços de la indústria farmacèutica.
También hay ... piojos y tan grandes, que algunos se almadían (se marean) y vomitan
pedazos de carne de grumetes... Tiene (el navío) grandísima copia de volatería de
cucarachas, que aquí llaman curianas, y grande abundancia de montería de ratones, que
muchos de ellos se aculan y resisten a los monteros como jabalíes».
Eugenio Salazar (1530 – 1602). La mar vista por los mareados, 1573.
«.. la extraña vida de aquellas marítimas casas adonde lo más del tiempo maltratan las
chinches, roban los forzados, enfadan los marineros, destruyen los ratones y fatigan las
maretas».
Miguel de Cervantes. El licenciado Vidriera. 1613.
I tantes desgràcies!
Com un catàleg il·lustrat de «desgràcies marítimes», la majoria d’incidents que han
posat en perill aquells que viatgen han estat plasmats pels mateixos protagonistes en
exvots que, fins no fa gaire anys, varen omplir les esglésies costaneres.
Lleure a bord
A bord dels antics velers el lleure estava molt vinculat al joc i a petites manualitats. Les
companyies dels primers grans transatlàntics comencen a buscar entreteniments pel
passatge de primera i segona classe: biblioteques, balls, jocs a coberta... El punt culminant
d’aquests viatges de plaer es dóna en els creuers, concebuts com a hotels de vacances
flotants.
Diversos exvots de la col·lecció de l’MMB
De viatge mar enllà. Museu Marítim de Barcelona
ÀMBIT 3: I EN ARRIBAR, QUÈ?
Què hi ha al final d’un viatge? Si el viatge és productiu suposa un canvi, de vegades
individual, de vegades que afecta tota la societat. Els viatges ens han ajudat a construir
la imatge del món, a conèixer com és de diversa la natura i les persones que poblem el
planeta. Com un immens trencaclosques, cada viatger aporta una petita peça d’aquest
retrat, una història que serveix per conèixer millor l’altre.
Quan acabem un viatge, som diferents.
El final de la travessia
Arribar a un nou port és el final d’un viatge i el principi d’un altre: del moure al commoure. I
és que un viatge va més enllà del trajecte i del canvi de paisatge. Suposa, també, iniciar un
camí d’aprenentatge, d’assimilació i de canvi personal.
Arxiu fotogràfic MMB
Pag.12
Arxiu fotogràfic MMB

More Related Content

Viewers also liked

Krishna medicine (Dhanvantri God)
Krishna medicine (Dhanvantri God)Krishna medicine (Dhanvantri God)
Krishna medicine (Dhanvantri God)Guru Raj H R
 
Ryan Farrell G5 Assignment Brief
Ryan Farrell G5 Assignment BriefRyan Farrell G5 Assignment Brief
Ryan Farrell G5 Assignment Brieffar10096386
 
Vestigingsstudie Classic Wheels
Vestigingsstudie Classic WheelsVestigingsstudie Classic Wheels
Vestigingsstudie Classic WheelsCARDRIV3R
 
Constable Patrol
Constable PatrolConstable Patrol
Constable Patrolsclarke808
 
Sri krishna madhavacharya
Sri krishna madhavacharyaSri krishna madhavacharya
Sri krishna madhavacharyaGuru Raj H R
 
ระบบนิเวศ
ระบบนิเวศระบบนิเวศ
ระบบนิเวศKru NoOk
 
ห้องสมุด ม.6
ห้องสมุด ม.6ห้องสมุด ม.6
ห้องสมุด ม.6somboon11
 
Fascinante... por favor divulguenlo...
Fascinante... por favor divulguenlo...Fascinante... por favor divulguenlo...
Fascinante... por favor divulguenlo...favulos
 
Modelo Competicion
Modelo CompeticionModelo Competicion
Modelo Competicionvico271284
 
Abc Para Telefono[1]
Abc Para Telefono[1]Abc Para Telefono[1]
Abc Para Telefono[1]0984254733
 
Luis gomez partes del motor
Luis gomez partes del motorLuis gomez partes del motor
Luis gomez partes del motorLuis Gomez
 
Los Foros De Trabajo Colaborativo En El Campus
Los Foros De Trabajo Colaborativo En  El CampusLos Foros De Trabajo Colaborativo En  El Campus
Los Foros De Trabajo Colaborativo En El Campussolartealejandro
 
Calico café manual de identidade
Calico café   manual de identidadeCalico café   manual de identidade
Calico café manual de identidadeIgor Santos
 
Alejando espejel book
Alejando espejel bookAlejando espejel book
Alejando espejel bookBolo Es
 
Diputados Aprueban Proyecto Que Valida La Firma Digital
Diputados Aprueban Proyecto Que Valida La Firma DigitalDiputados Aprueban Proyecto Que Valida La Firma Digital
Diputados Aprueban Proyecto Que Valida La Firma DigitalMarielDelgado
 
Visita higienista dental
Visita higienista dentalVisita higienista dental
Visita higienista dentalxiscacf
 
Presentacion slide nsegarra
Presentacion slide nsegarraPresentacion slide nsegarra
Presentacion slide nsegarranooeeliia
 

Viewers also liked (20)

Krishna medicine (Dhanvantri God)
Krishna medicine (Dhanvantri God)Krishna medicine (Dhanvantri God)
Krishna medicine (Dhanvantri God)
 
Ryan Farrell G5 Assignment Brief
Ryan Farrell G5 Assignment BriefRyan Farrell G5 Assignment Brief
Ryan Farrell G5 Assignment Brief
 
Vestigingsstudie Classic Wheels
Vestigingsstudie Classic WheelsVestigingsstudie Classic Wheels
Vestigingsstudie Classic Wheels
 
Constable Patrol
Constable PatrolConstable Patrol
Constable Patrol
 
Sri krishna madhavacharya
Sri krishna madhavacharyaSri krishna madhavacharya
Sri krishna madhavacharya
 
ระบบนิเวศ
ระบบนิเวศระบบนิเวศ
ระบบนิเวศ
 
ห้องสมุด ม.6
ห้องสมุด ม.6ห้องสมุด ม.6
ห้องสมุด ม.6
 
Colònies
ColòniesColònies
Colònies
 
Fascinante... por favor divulguenlo...
Fascinante... por favor divulguenlo...Fascinante... por favor divulguenlo...
Fascinante... por favor divulguenlo...
 
Modelo Competicion
Modelo CompeticionModelo Competicion
Modelo Competicion
 
Abc Para Telefono[1]
Abc Para Telefono[1]Abc Para Telefono[1]
Abc Para Telefono[1]
 
Luis gomez partes del motor
Luis gomez partes del motorLuis gomez partes del motor
Luis gomez partes del motor
 
Catalogo piscinas gre 2013
Catalogo piscinas gre 2013Catalogo piscinas gre 2013
Catalogo piscinas gre 2013
 
Los Foros De Trabajo Colaborativo En El Campus
Los Foros De Trabajo Colaborativo En  El CampusLos Foros De Trabajo Colaborativo En  El Campus
Los Foros De Trabajo Colaborativo En El Campus
 
Calico café manual de identidade
Calico café   manual de identidadeCalico café   manual de identidade
Calico café manual de identidade
 
Alejando espejel book
Alejando espejel bookAlejando espejel book
Alejando espejel book
 
Diputados Aprueban Proyecto Que Valida La Firma Digital
Diputados Aprueban Proyecto Que Valida La Firma DigitalDiputados Aprueban Proyecto Que Valida La Firma Digital
Diputados Aprueban Proyecto Que Valida La Firma Digital
 
Visita higienista dental
Visita higienista dentalVisita higienista dental
Visita higienista dental
 
Mude.clarice lispector
Mude.clarice lispectorMude.clarice lispector
Mude.clarice lispector
 
Presentacion slide nsegarra
Presentacion slide nsegarraPresentacion slide nsegarra
Presentacion slide nsegarra
 

Similar to Viatge mar enllà

Excursió al museu marítim
Excursió al museu marítimExcursió al museu marítim
Excursió al museu marítimvillacpatricia
 
Discurslessingcat1 arafil20131117 0001
Discurslessingcat1 arafil20131117 0001Discurslessingcat1 arafil20131117 0001
Discurslessingcat1 arafil20131117 0001Berta Allo
 
Dossier El Món Sobre Rodes
Dossier El Món Sobre Rodes Dossier El Món Sobre Rodes
Dossier El Món Sobre Rodes adriarubert
 
A vespucci illes tropicals
A vespucci illes tropicalsA vespucci illes tropicals
A vespucci illes tropicalsdolorscamenforte
 
Club lectura Dossier Ronda naval sota la boira
Club lectura Dossier Ronda naval sota la boiraClub lectura Dossier Ronda naval sota la boira
Club lectura Dossier Ronda naval sota la boiraBiblioteca. Museu Marítim
 
èPoca descobrimens
èPoca descobrimensèPoca descobrimens
èPoca descobrimenslcarmona59
 

Similar to Viatge mar enllà (20)

Pors, mites i llegendes del mar
Pors, mites i llegendes del marPors, mites i llegendes del mar
Pors, mites i llegendes del mar
 
Excursió al museu marítim
Excursió al museu marítimExcursió al museu marítim
Excursió al museu marítim
 
155 nov.2014 a
155 nov.2014 a155 nov.2014 a
155 nov.2014 a
 
Pdf online
Pdf onlinePdf online
Pdf online
 
La construcció de la imatge del món
La construcció de la imatge del mónLa construcció de la imatge del món
La construcció de la imatge del món
 
Març de 2010
Març de 2010Març de 2010
Març de 2010
 
La CTE
La CTELa CTE
La CTE
 
20104 adquisicions. força6
20104 adquisicions. força620104 adquisicions. força6
20104 adquisicions. força6
 
Viatge al fons del mar en Batiscaf
Viatge al fons del mar en BatiscafViatge al fons del mar en Batiscaf
Viatge al fons del mar en Batiscaf
 
Ara llegim tercera illa un tresor de cap a cap joan elies adell
Ara llegim tercera illa un tresor de cap a cap joan elies adellAra llegim tercera illa un tresor de cap a cap joan elies adell
Ara llegim tercera illa un tresor de cap a cap joan elies adell
 
Imatge del món
Imatge del mónImatge del món
Imatge del món
 
Discurslessingcat1 arafil20131117 0001
Discurslessingcat1 arafil20131117 0001Discurslessingcat1 arafil20131117 0001
Discurslessingcat1 arafil20131117 0001
 
Somnis6 Pdf2
Somnis6 Pdf2Somnis6 Pdf2
Somnis6 Pdf2
 
Dossier El Món Sobre Rodes
Dossier El Món Sobre Rodes Dossier El Món Sobre Rodes
Dossier El Món Sobre Rodes
 
A vespucci illes tropicals
A vespucci illes tropicalsA vespucci illes tropicals
A vespucci illes tropicals
 
Club lectura Dossier Ronda naval sota la boira
Club lectura Dossier Ronda naval sota la boiraClub lectura Dossier Ronda naval sota la boira
Club lectura Dossier Ronda naval sota la boira
 
èPoca descobrimens
èPoca descobrimensèPoca descobrimens
èPoca descobrimens
 
Powerpointfilo2[1] (1)
Powerpointfilo2[1] (1)Powerpointfilo2[1] (1)
Powerpointfilo2[1] (1)
 
Powerpointfilo2[1] (1)
Powerpointfilo2[1] (1)Powerpointfilo2[1] (1)
Powerpointfilo2[1] (1)
 
Preherois el primer heroi de martí gironell el periódico 02032014
Preherois el primer heroi de martí gironell el periódico 02032014Preherois el primer heroi de martí gironell el periódico 02032014
Preherois el primer heroi de martí gironell el periódico 02032014
 

More from Eladi Martínez

91 no volem un carnestoltes avorrit
91 no volem un carnestoltes avorrit91 no volem un carnestoltes avorrit
91 no volem un carnestoltes avorritEladi Martínez
 
4 b 3r -l'encanteri del llac
4 b  3r -l'encanteri del llac4 b  3r -l'encanteri del llac
4 b 3r -l'encanteri del llacEladi Martínez
 
4 b 2n -la lluna es trencà en dos
4 b  2n -la lluna es trencà en dos4 b  2n -la lluna es trencà en dos
4 b 2n -la lluna es trencà en dosEladi Martínez
 
4 a 3r -els dos ratpenats i la pedra màgica
4 a  3r -els dos ratpenats i la pedra màgica4 a  3r -els dos ratpenats i la pedra màgica
4 a 3r -els dos ratpenats i la pedra màgicaEladi Martínez
 
4 a 2n -la galeta de xocolata
4 a  2n -la galeta de xocolata4 a  2n -la galeta de xocolata
4 a 2n -la galeta de xocolataEladi Martínez
 
4 a 1r -la pastisseria màgica
4 a  1r -la pastisseria màgica4 a  1r -la pastisseria màgica
4 a 1r -la pastisseria màgicaEladi Martínez
 
3 b 3r -el problema d'en jordi
3 b  3r -el problema d'en jordi3 b  3r -el problema d'en jordi
3 b 3r -el problema d'en jordiEladi Martínez
 
3 b 2n -el país dels aliments
3 b  2n -el país dels aliments3 b  2n -el país dels aliments
3 b 2n -el país dels alimentsEladi Martínez
 
3 b 1r -la marina i les xuxes
3 b  1r -la marina i les xuxes3 b  1r -la marina i les xuxes
3 b 1r -la marina i les xuxesEladi Martínez
 
3 a 3r -el pastor tímid
3 a  3r -el pastor tímid3 a  3r -el pastor tímid
3 a 3r -el pastor tímidEladi Martínez
 
3 a 2n -boja pel bàsquet
3 a  2n -boja pel bàsquet3 a  2n -boja pel bàsquet
3 a 2n -boja pel bàsquetEladi Martínez
 
3 a 1r -els ous de xocolata
3 a  1r -els ous de xocolata3 a  1r -els ous de xocolata
3 a 1r -els ous de xocolataEladi Martínez
 

More from Eladi Martínez (15)

91 no volem un carnestoltes avorrit
91 no volem un carnestoltes avorrit91 no volem un carnestoltes avorrit
91 no volem un carnestoltes avorrit
 
4 b 3r -l'encanteri del llac
4 b  3r -l'encanteri del llac4 b  3r -l'encanteri del llac
4 b 3r -l'encanteri del llac
 
4 b 2n -la lluna es trencà en dos
4 b  2n -la lluna es trencà en dos4 b  2n -la lluna es trencà en dos
4 b 2n -la lluna es trencà en dos
 
4 a 3r -els dos ratpenats i la pedra màgica
4 a  3r -els dos ratpenats i la pedra màgica4 a  3r -els dos ratpenats i la pedra màgica
4 a 3r -els dos ratpenats i la pedra màgica
 
4 a 2n -la galeta de xocolata
4 a  2n -la galeta de xocolata4 a  2n -la galeta de xocolata
4 a 2n -la galeta de xocolata
 
4 a 1r -la pastisseria màgica
4 a  1r -la pastisseria màgica4 a  1r -la pastisseria màgica
4 a 1r -la pastisseria màgica
 
3 b 3r -el problema d'en jordi
3 b  3r -el problema d'en jordi3 b  3r -el problema d'en jordi
3 b 3r -el problema d'en jordi
 
3 b 2n -el país dels aliments
3 b  2n -el país dels aliments3 b  2n -el país dels aliments
3 b 2n -el país dels aliments
 
3 b 1r -la marina i les xuxes
3 b  1r -la marina i les xuxes3 b  1r -la marina i les xuxes
3 b 1r -la marina i les xuxes
 
3 a 3r -el pastor tímid
3 a  3r -el pastor tímid3 a  3r -el pastor tímid
3 a 3r -el pastor tímid
 
3 a 2n -boja pel bàsquet
3 a  2n -boja pel bàsquet3 a  2n -boja pel bàsquet
3 a 2n -boja pel bàsquet
 
3 a 1r -els ous de xocolata
3 a  1r -els ous de xocolata3 a  1r -els ous de xocolata
3 a 1r -els ous de xocolata
 
4 b 1r -el robot màgic
4 b  1r -el robot màgic4 b  1r -el robot màgic
4 b 1r -el robot màgic
 
Pailebot
PailebotPailebot
Pailebot
 
Pailebot
PailebotPailebot
Pailebot
 

Viatge mar enllà

  • 1. De viatge mar enllà. Museu Marítim de Barcelona DE VIATGE MAR ENLLÀ Centre de Recursos Educatius del Mar Pag.1 PREÀMBUL Viatjar és una activitat que tothom fa o ha fet per motius molt diversos: per plaer com a turista, d’emigrant, per feina... per la qual cosa pensem que els visitants potencials poden sentir-se molt identificats amb la temàtica. Viatjar, també, implica canvi, implica risc, sofriment i plaer. Però sobretot implica aventura, llibertat i oportunitat... i d’aquí l’atracció del tema. L’exposició s’estructurarà en quatre àmbits: un d’introductori, un altre sobre la preparació del viatge, un tercer sobre el viatge en sí i el darrer sobre com el viatge transforma persones i societats. L’objectiu no és explicar un viatge concret de principi a fi, perquè és difícil reunir objectes que exemplifiquin cada pas d’un mateix trajecte, sinó casos que simbolitzin cada àmbit, sense més continuïtat. És a dir, pretenem fugir d’un recorregut històric lineal així com del temàtic que voldria explicar tota mena de viatges. Pretenem que l’exposició esdevingui un conjunt de pinzellades sobre què representa viatjar en vaixell a partir d’un apropament emocional i del valor simbòlic de les col·leccions que s’hi exposen. Cada viatger porta un tipus d’equipatge adequat a la travessia que emprèn i, evidentment, determinat per l’època en la qual ha marxat. Algú que viatja per plaer no porta la mateixa maleta que qui ho fa per emigrar i les maletes d’avui no tenen res a veure amb els baguls de far 150 anys, per posar un exemple.
  • 2. De viatge mar enllà. Museu Marítim de Barcelona Pag.2 ÀMBIT 0: PER QUÈ VIATGEM? Per què tenim tanta necessitat de viatjar? Viatjar ha estat una activitat intrínseca a les persones que, des dels inicis de la història, han marxat a la recerca de nous horitzons per conèixer, trobar un lloc on viure, on treballar, on comerciar... Hi ha viatges de tota mena. Hi ha qui viatja per necessitat, per plaer, forçat o de bon grat. Hi ha viatges que tenen una destinació i d’altres que ens porten cap al desconegut. Hi ha viatges d’anada i tornada i d’altres d’un sol sentit. Hi ha viatges imaginaris, iniciàtics, recreats en la literatura, el cinema o la música... i al final de la nostra vida ens espera l’últim viatge. Però què significa viatjar realment? Diversos escriptors han resumit què significa viatjar per a ells. Alguns ho han fet des d’un punt de vista positiu i d’altres donant a entendre l’absurditat de tant moviment. Heus aquí alguns exemples: 1. Notre nature est dans le mouvement ; le repos entier est la mort. La nostra natura està en el moviment. El repòs absolut és la mort. Blaise Pascal (1623-1662). 2. Dites, qu’avez-vous vu ? Digueu, què heu vist ? Charles Baudelaire (1821-1867). 3. Si fos cert que viatjar ensenya, els revisors de bitllets serien els homes més savis del món. Santiago Rusiñol (1861-1931). 4. Se viaja no para buscar el destino, sino para huir de donde se parte. Es viatja no per buscar la destinació sinó per fugir d’on es parteix. Miguel de Unamuno (1864-1936). 5. I travel not to go anywhere, but to go. I travel for travel’s sake. The great affair is to move. Jo no viatjo per anar enlloc, sinó per anar. Viatjo pel fet de viatjar. La qüestió és moure’s. Robert Louis Stevenson (1850-1894). 6. Viajar es una buena forma de aprender y de superar miedos. Viatjar és una bona manera d’aprendre i de superar les pors. Luis Rojas Marcos (1943). 7. Le vrai voyage ce n’est pas de chercher des nouveaux paysages mais un nouveau regard. El veritable viatge no consisteix a buscar nous paisatges, sinó una nova mirada. Marcel Proust (1871-1922).
  • 3. De viatge mar enllà. Museu Marítim de Barcelona Pag.3 ÀMBIT 1: PREPARANT-NOS PER VIATJAR Tot viatge s’inicia amb uns objectius que seran diferents per a cada persona que l’emprèn, malgrat convisquin en el mateix vaixell. Hi ha qui només es trasllada i allò que l’interessa és el que farà a la destinació escollida; hi ha qui troba el que busca en el mateix trajecte o, fins i tot, qui fa del viatge el seu mitjà de vida. Què significa preparar un viatge per mar? Què es necessita? Qui en són els protagonistes? Prepararunviatgeésunaexperiènciacol·lectivaperòtambéindividual:triarunadestinació i un vaixell que respongui a les necessitats del viatge; dotar-lo de la tripulació que garanteixi l’arribada a bon port; preparar-se material i mentalment per afrontar una experiència plena d’incertesa... TRIAR I PREPARAR EL VAIXELL: A cada viatge, un vaixell Les diferents necessitats que una embarcació ha de satisfer han portat a l’aparició d’una gran varietat de formes i tipologies de vaixells: vaixells llargs i estrets, que busquen la velocitat, vaixells panxuts amb unes bones bodegues per transportar-hi tanta càrrega com sigui possible, vaixells àgils i maniobrables, destinats a l’exploració de nous territoris, hotels flotants per a passatgers que van de vacances... Models de diferents vaixells. MMB
  • 4. De viatge mar enllà. Museu Marítim de Barcelona Pag.4 LA PREPARACIÓ MENTAL Superar les pors La visió del mar com a medi hostil desperta fantasies i angoixes que han alimentat la por dels qui el travessen. Avui com ahir, hi ha situacions amb les quals, qui viatja per mar, no es voldria trobar ... Aquest matí alguns dels nostres homes han vist una sirena; la seva esquena i els seus pits eren com els d’una dona, el seu cos era de la mateixa mida que el nostre; la seva pell era molt blanca i els seus cabells, llargs i negres, li queien per darrera l’esquena. Quan s’ha submergit, els mariners han vist, també, la seva cua. Henry Hudson, capità anglès que l’any 1608 va realitzar aquesta descripció en el seu quadern de bitàcola. Detall d’una sirena. Dicta Chrysostami (manuscrit franès) - S.XIII. British Library Este día por la noche se fue a fondo la (nao) Catalina, de Hernando Guillén,ytodalagentequedósobrelatoldayseahogaroncatorce o quince personas y dos mujeres. Descripció del naufragi de la nau Catalina, esdevingut el 24 de novembre de 1591. Exvot de la pollacra-goleta Daria Josep Pineda 1883 - MMB Durantelsúltimsanyshaanatcreixentlainseguretatenlanavegació per la presència d’embarcacions de pirates armats que, sense cap menad’escrúpol,envaeixenisegrestenvaixellsitripulacions.Elsatacs corsaris són cada vegada més freqüents i els pateixen tant embarcacionspesquerescomturístiques. Fotografia cedida per l’Agència EFE, en què s’observa un grup de pirates a bord d’un bot davant les costes de Somàlia, en aigües de l’Índic, el 6 de març de 2010. Els qui naveguen per les costes de Noruega, asseguren que, en aquestes contrades, viu una serp de 200 peus de llarg i 20 peus de gruix, que surt a la llum de la lluna per menjar vedells, xais o porcs. Té una crinera, escames negres punxegudes i ulls rutilants com flames. Causa grans perjudicis a qui navega pels indrets on es refugia, llençant-se contra els vaixells i empassant-se tot el que troba. I s’alça com un pilar per devorar a aquells que es troben als vaixells. Olaf Mansson, Historia de gentibus septentrionalibus, 1539 Escena d’un monstre atacant una goleta. A. Guillet - 1819 MMB
  • 5. De viatge mar enllà. Museu Marítim de Barcelona Pag.5 LA PREPARACIÓ DE LA TRIPULACIÓ A bord de cada vaixell, els objectius i les aspiracions de cada una de les persones que hi viatgen són diferents. Hi ha qui només es trasllada i allò que l’interessa és el que farà a la destinació escollida; hi ha qui troba el que busca en el mateix trajecte o, fins i tot, qui fa del viatge el seu mitjà de vida. Al llarg del temps, les tripulacions als vaixells s’han nodrit de marins professionals, formats a les escoles de nàutica o que han après l’ofici a través de l’experiència; de voluntaris que han vist en els viatges una oportunitat per fer fortuna o viure noves experiències, o d’individus forçats a embarcar-se i a viure en condicions molt semblants a l’esclavatge. La vida a bord d’un vaixell sempre ha estat molt dura, tal i com queda palès en moltíssims textos escrits per viatgers: El que va a la mar per plaer és capaç d’anar a l’infern a passar l’estona. Proverbi mariner anglès del segle XVIII. Aquel que enrola a su hijo como marinero haría mejor negocio haciéndolo aprendiz de verdugo Proverbi mariner anglès del segle XVIII. Cap home es farà mariner com a estratagema per lliurar-se de la presó; perquè anar embarcat és com estar a presó, amb la possibilitat a més de morir ofegat… un home a la presó té més espai, millor menjar i generalment millor companyia. Jame Boswell, The Life of Samuel Johnson, 1791. Siempre menesteroso y soportando todo tipo de miserias y adversidades; teniendo el vientre hambriento y la espalda mojada y oyendo como se le llama -viejo perro-, -viejo bribón-, -hijo de puta- y términos semejantes, que son frecuentes entre la gente de mar, pero que suponen una gran pesadumbre para un anciano. Diari d’Edward Barlow. Mascaró El Ninot, del s.XIX, que representa un jove amb el títol de nàutica a la mà MMB
  • 6. De viatge mar enllà. Museu Marítim de Barcelona Pag.6 Embarcar-se de bon grat Marxar. Fer-se a la mar per deixar una vida que pesa, per conèixer món, per provar-se, perseguint l’aventura, per començar de nou... Aquestes han estat algunes de les raons que han fet decidir molta gent a embarcar-se, sigui com a passatge o bé com a membres d’una tripulació. Un exemple molt clar d’aquest desig d’embarcar-se cap a l’aventura sense tenir gens en compte els riscos és l’anunci que Ernest Shackleton va posar al diari quan buscava tripulació per anar cap a l’Antàrtida: Dedicar la vida a la mar Viatja qui passa la major part del temps de treball a bord d’un vaixell? Les tripulacions que, al llarg del temps, han desenvolupat la seva vida professional en el mar han viscut, sens dubte, situacions i condicions molt especials marcades per les característiques de la seva feina, una d’elles, el moviment constant. A galeres a remar! Hi va haver un temps en què les condemnes es pagaven amb penes a galeres. Durant segles va ser habitual nodrir les expedicions de guerra, d’exploració i, en alguns casos també de comerç, de presidiaris i, quan era necessari, fins i tot de gent arrencada a la força de tavernes i llars. –Ésta es cadena de galeotes, gente forzada del rey, que va a las galeras. –¿Cómo gente forzada? –preguntó don Quijote–. ¿Es posible que el rey haga fuerza a ninguna gente? –No digo eso –respondió Sancho–, sino que es gente que, por sus delitos, va condenada a servir al rey en las galeras de por fuerza. –En resolución –replicó don Quijote–, comoquiera que ello sea, esta gente, aunque los llevan, van de por fuerza, y no de su voluntad. Miguel de Cervantes. El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha, 1615. Es busquen homes per a un viatge arriscat. Sou baix. Molt fred. Llargs mesos de foscor total. Perill constant. No es garanteix la tornada sans i estalvis. Honor i reconeixement en cas d’èxit. Més de 5.000 homes van respondre a aquest anunci. Dibuix d’una galera navegant amb les veles recollides. Autor anònim - S.XVIII MMB Retrat d’un oficial a bord. Arxiu fotogràfic MMB
  • 7. De viatge mar enllà. Museu Marítim de Barcelona Pag.7 PREPARAR LA RUTA Pels camins de la mar Triar una destinació i el camí per arribar-hi. Què necessitem? Informació sobre el lloc on volem arribar i una ruta segura que ens hi condueixi. Però no sempre ha estat fàcil disposar de totes dues coses. Els estudis teòrics a l’escola de nàutica es complementen amb la formació pràctica durant els viatges. Al mar, damunt la taula dels navegants, no hi falta una carta de navegació sobre la qual anar traçant el rumb, els instruments de càlcul i de dibuix, un llibre de bitàcola per apuntar diàriament la posició i les possibles incidències, i un derroter de la costa per obtenir informació sobre el perfil geogràfic de la zona, els fons, les diverses senyalitzacions (fars, boies, ...) que hi ha, la senyalització de perills... Facsímil de l’Atles Català, de Cresques Abraham i Jafudà Cresques, realitzat el 1375. En ell es mostra el món conegut en aquella època - MMB L’Atles Català Avui, quan preparem un viatge utilitzem una guia que ens explica que trobarem a cada indret, com és la gent, quines són les tradicions del país... En aquesta exposició hem volgut interpretar l’Atles Català com una guia de viatge del segle XIV perquè no només representa el món conegut, sinó que explica, als viatgers, allò que trobaran en cada indret. L’any 1375 Cresques Abraham i el seu fill Jafudà Cresques varen fer, per encàrrec del príncep Joan I –fill de Pere el Cerimoniós–, un atles que volia comprendre tot el saber del món, en un període en què realitat i fantasia es confonien sovint. L’Atles Català és un clar exemple de quin coneixement i quina concepció es tenia a la Corona d’Aragó del món durant l’edat mitjana. Quadern de Bitàcola- MMB
  • 8. De viatge mar enllà. Museu Marítim de Barcelona Pag.8 ÀMBIT 2: TREBALLAR, VIURE I SOBREVIURE A BORD A bord d’un vaixell es treballa, es viu i se sobreviu. Bona part de les activitats de la tripulació asseguren la navegació i el bon funcionament del vaixell. Però en el decurs d’un viatge, tant passatgers com navegants han d’alimentar-se, tenir cura de la salut, distreure’s i passar-ho bé i, de vegades, enfrontar-se als perills, lluitar per la supervivència i plantar cara a les adversitats. La navegació Passar de mirar la costa a mirar els estels per orientar-se en el mar. Aquest ha estat el gran repte afrontat per generacions de navegants que s’han dotat d’instruments cada cop més sofisticats per poder fixar la seva posició al mar. Fins el segle XV la navegació, que sobretot es realitza pel Mediterrani, es fa vorejant la costa. A partir que cal creuar l’Atlàntic i endinsar-se mar enllà, sovint cap a àrees desconegudes, comença a fer-se urgent trobar un bon sistema per saber determinar la posició d’una nau. La manca de precisió en determinar la longitud i la latitud va durar molts segles i va comportar gran nombre d’accidents. Venint una nau d’Índies, venien dins tres pilots i tots tres portaven les seves cartes i altres instruments ... i tots juntament prenent l’altura (del Sol) i fent el seu punt (posició a la carta) cada un. Sabuts els punts, l’un es feia cent llegües de la terra, i un altre quaranta-cinc, i un altre va dir que pel seu punt anaven navegant per terra ... Atribuït a Hernando Colón (1488-1539) Abans de la invenció dels quadrants, quan l’instrument més utilitzat era la mira, no hi havia un sol patró entre vint que no fos cec d’un ull pel fet de mirar diàriament al Sol per trobar la ruta. Kenelm Digby. Tactat de la natura dels cossos, 1687. Arxiu fotogràfic MMB
  • 9. De viatge mar enllà. Museu Marítim de Barcelona Pag.9 Del grumet al capità Marins, grumets, patges, remers, fogoners, maquinistes, capitans, oficials de totes les graduacions: llops de mar responsables de fer que els vaixells funcionin com una màquina segura i eficaç gràcies a una combinació harmònica de coneixements i experiència. Mariner es tengut de acolorar son senyor de la nau si li diu vilanía; è si li corre de sobre, lo mariner deu fugir fins á proa, è deuse metre de lats de la cadena. E si lo senyor hi passa, ell li deu fugir de l’altra part; è si lo senyor lo encalça de l’altra part, pot se’n deffendre lo mariner (...) que’l senyor no deu passar la cadena. Llibre del Consolat de Mar. Capítol CLXV. Segle XIII. … and in a stormy whether, ... being gotten up into the tops, there we must haul and pull, to make fast the sail, seeing nothing but air above us and water beneath us: and many times in nights so dark that we could not see one another, and blowing so hard that we could not hear on another speak, being close to one another. Y en las noches de tormenta (…) estando encaramados en lo alto de los palos debíamos amarrar rápidamente las velas, sin ver bajo nosotros otra cosa que el aire y el mar; y a menudo, las noches eran tan oscuras que no se podía ver a nadie y soplaba un viento tan fuerte que nos impedía oír al que teníamos al lado, aunque estuviera cerca (…). Edward Barlow, capità de la companyia de les índies orientals, 1697. Bendita sea la luz y la santa Veracruz Y el Señor de la verdad y la santa Trinidad. Bendita sea el alma, y el Señor que nos la manda, Bendito sea el día, y el Señor que nos lo envía Dios nos dé los buenos días, buen viaje, buen pasaje haga la nao, señor capitán y maestre y buena compaña amén. Así faza buen viaje, faza; muy buenos días dé Dios a vuestras mercedes, señores de popa y proa. Gabiers enfilats a la verga d’un veler Aquarel·la de Francesc Artigau – 1987. MMB Lletania que utilitzaven els grumets que cantaven l’hora en la guàrdia de matinada en els velers del segle XVII
  • 10. De viatge mar enllà. Museu Marítim de Barcelona Pag.10 La mar en conflicte La mar, igual que la terra ferma, és escenari de conflictes permanents que afecten els viatges, tant si aquests s’han organitzat per a la confrontació com si la confrontació ha sorgit durant la travessia. Frases projectades: La fragata, que fingia fugir, ens donava l’esquena i ens ho posava molt fàcil per saltar a l’abordatge, ja que la maniobra d’una galera que vol atacar-ne una altra és dirigir cap a la part posterior de la nau, que és el costat més dèbil, la seva part davantera, on té tota la seva força i la seva artilleria; procura enfonsar la seva proa, fa foc amb cinc peces de canó i a la vegada es puja a l’abordatge. Jean Marteilhe, Memòries d’un galiot del Rei Sol, 1571. De les racions a la carta Què i com menjar quan es viatja per mar. Heus aquí una preocupació constant en les llargues travessies per l’oceà. Conservar els aliments que s’embarcaven i distribuir-los entre els viatgers intentant observar els hàbits adquirits a terra en circumstàncies molt especials. La galleta que comíamos no era ya pan, sino un polvo mezclado con gusanos, que habían devorado toda la sustancia, y que tenía un hedor insoportable por estar empapado en orines de rata. El agua que nos veíamos obligados a beber era igualmente pútrida y hedionda. (...) Frecuentemente quedó reducida nuestra alimentación a serrín de madera como única comida, pues hasta las ratas, tan repugnantes al hombre, llegaron a ser un manjar tan caro que se pagaba cada una a medio ducado. Antonio Pigafetta (1491 - 1531). Cronista d’Índies. Per esmorzar se’ls hi donarà escudella sola, bacallà sol o dues sardines, sense vi; al migdia vuit unces castellanes de carn d’olla amb la seva corresponent minestra, i per tot el viatge se’ls hi donarà tres pipes regulars de vi. Contracte de tripulació del bergantí La Resolució, 1788. Ara el que més mengem és carn: bistec de foca, estofat de foca, bistec de pingüí, estofat de pingüí. Greenstreet, cuiner de l’expedició d’Ernest Shackleton al pol Sud, 1915. Fragment del quadre Batalla de Lepant Antonio de Brugada. 1850 MMB
  • 11. De viatge mar enllà. Museu Marítim de Barcelona Pag.11 Mal de mar Des de prevenir accidents a lliurar els viatgers del «mal de mar», salvaguardar la salut dels viatgers durant les llargues travessies ha constituït sempre un repte, que s’ha afrontat bé amb remeis casolans bé amb avenços de la indústria farmacèutica. También hay ... piojos y tan grandes, que algunos se almadían (se marean) y vomitan pedazos de carne de grumetes... Tiene (el navío) grandísima copia de volatería de cucarachas, que aquí llaman curianas, y grande abundancia de montería de ratones, que muchos de ellos se aculan y resisten a los monteros como jabalíes». Eugenio Salazar (1530 – 1602). La mar vista por los mareados, 1573. «.. la extraña vida de aquellas marítimas casas adonde lo más del tiempo maltratan las chinches, roban los forzados, enfadan los marineros, destruyen los ratones y fatigan las maretas». Miguel de Cervantes. El licenciado Vidriera. 1613. I tantes desgràcies! Com un catàleg il·lustrat de «desgràcies marítimes», la majoria d’incidents que han posat en perill aquells que viatgen han estat plasmats pels mateixos protagonistes en exvots que, fins no fa gaire anys, varen omplir les esglésies costaneres. Lleure a bord A bord dels antics velers el lleure estava molt vinculat al joc i a petites manualitats. Les companyies dels primers grans transatlàntics comencen a buscar entreteniments pel passatge de primera i segona classe: biblioteques, balls, jocs a coberta... El punt culminant d’aquests viatges de plaer es dóna en els creuers, concebuts com a hotels de vacances flotants. Diversos exvots de la col·lecció de l’MMB
  • 12. De viatge mar enllà. Museu Marítim de Barcelona ÀMBIT 3: I EN ARRIBAR, QUÈ? Què hi ha al final d’un viatge? Si el viatge és productiu suposa un canvi, de vegades individual, de vegades que afecta tota la societat. Els viatges ens han ajudat a construir la imatge del món, a conèixer com és de diversa la natura i les persones que poblem el planeta. Com un immens trencaclosques, cada viatger aporta una petita peça d’aquest retrat, una història que serveix per conèixer millor l’altre. Quan acabem un viatge, som diferents. El final de la travessia Arribar a un nou port és el final d’un viatge i el principi d’un altre: del moure al commoure. I és que un viatge va més enllà del trajecte i del canvi de paisatge. Suposa, també, iniciar un camí d’aprenentatge, d’assimilació i de canvi personal. Arxiu fotogràfic MMB Pag.12 Arxiu fotogràfic MMB