Comentari PAU de l'obra "Una i tres cadires" de Joseph Kosuth

1. Joseph Kosuth: Una i tres cadires

2. Fitxa tècnica
 Títol: Una i tres cadires.
 Autor: Joseph Kosuth (Toledo,
Ohio, 1945).
 Cronologia: 1965.
 Tècnica: fusta (cadira) i paper
fotogràfic.
 Mides: cadira, 82 x 37,8 x 53 cm /
panell fotogràfic 91,5 x 61,1 cm /
panell textual 61 x 61,3 cm)
 Tendència: Art conceptual
 Localització: diferents ubicacions i
versions, per exemple al MoMA de
Nova York.

3. Box, Cube, Empty, Clear, Glass - a Description (1965)
Obres del mateix autor:

4. Four colours four words (1966)

5. Biografia de l’autor
 Artista nord-americà. Format bàsicament en el camp artístic,
també va dur a terme estudis de filosofia i antropologia. La
seva trajectòria demostra el seu coneixement i afinitat amb
els mètodes de recerca proposats pels filòsofs del llenguatge
L. Wittgenstein i A. J. Ayer. Artísticament parteix de l'obra de
Marcel Duchamp, en considerar que l'art modern o
conceptual s'inicia amb el primer ready-made, com a pas de
l'aparença al concepte. L'obra de 1969 Art after Philosophy és
el seu principal manifest i el lloc on desenvolupa la base
teòrica de les seves obres. Les seves creacions més
conegudes porten per títol Recerques, en clara al·lusió a
Wittgenstein, i consisteixen en dispositius que examinen i
reclassifiquen realitats mitjançant l'ús del text, d'acord amb la
seva voluntat d'explorar la naturalesa de l'art i conduir-ho a la
seva desmaterialització. Malgrat la seva intenció inicial de
superar l'existència mercantilista de l'art, actualment la seva
obra s'exhibeix en els més importants museus del món.

6. Context
 L’obra s’inscriu, especialment, dins el moviment de l’Art
Conceptual, que es produeix cap els anys de 1960-1980:
 En la recerca d’una puresa inviolable era necessari que la
mateixa obra d’art es dissolgués, fent desaparèixer la seva
contaminant objectivitat, i emergir com a idea (R. Hughes). Al
respecte es pot recordar aquí les paraules que Leonardo va
escriure ja al segle XVI: La pintura és una cosa mental.
 També els artistes volien expressar-se, amb aquesta
desmaterialització, contra la mercantilització artística, i és
conegut el gest de Manzoni (1933-1963) de enllaunar el seu
fem (1961) com si fos valuós caviar i vendre’l a preu d’or.
 L’Art Conceptual no anava reduint i refinant la forma artística,
una constant essencial de l’Art Modern, segons els crítics més
apreciats (Greenberg, Fried), sinó que la negava:
 A l’artista no li cal crear objectes, només definir-los, negar la
morfologia artística, l’expressió visual, i afirmar el caràcter
reflexiu de la seva creativitat, deixant la forma per anar a
l’àmbit de les idees, les paraules i, també, de la Filosofia.

7. Descripció formal
 Hi ha una cadira de fusta (que canvia segons la versió de
l’obra), prop d’una paret blanca, entre dos panells penjant: el
de l’esquerra és una fotografia, ampliada a la mida natural, de
la cadira; el de la dreta és una altra fotografia molt ampliada
de la definició del terme cadira, del diccionari.
 Així hi ha un eix (la cadira) i dos elements reproduïts
tècnicament i fotogràfics, referits a la cadira, a ambdós
bandes, un visual, l’altre verbal: és un tríptic.
 L’autor ha escrit un text que descriu l’obra i permet la seva
realització; poden fer-se diferents versions, fins i tot amb
d’altres objectes (làmpada, pala, roba, taula, cactus, paella o
serra), sempre amb la mateixa organització.

8.  Escriu Kosuth (1970): He fet servir objectes comuns i funcionals,
com una cadira: a l’esquerra de l’objecte hi haurà una fotografia
de mida natural d’aquest, i a la dreta de l’objecte una fotografia
de la definició de l’objecte al diccionari. S’han de veure el mateix
a l’objecte i a la fotografia; així, cada vegada que l’obra s’exposa,
per la nova instal·lació, cal una fotografia nova. M’agrada que
l’obra sigui una cosa diferent del que simplement veus. És molt
interessant que l’obra sigui la mateixa, tot i canviar el lloc,
l’objecte i la fotografia. Això vol dir que tu tens una obra d’art
que és aquesta ”idea” de l’obra d’art, i els seus components
formals no són importants.

9. Significat
 La imatge, visual, resulta d’un text que cal seguir al peu de la
lletra per produir-la a les diferents versions. Text i imatge, a
partir del fet bàsic (i visualment central) de la cadira,
expressats en llenguatges diferents, són equivalents; o bé la
paraula té més valor a causa de la grandària de l’ampliació
fotogràfica que es fa de la definició del terme cadira al
diccionari.
 L’obra té relació amb l’ècfrasi, un recurs de l’oratòria clàssica
que transposa a un llenguatge una experiència plasmada en
un altre; per exemple, a partir de textos clàssics, Botticelli (La
Calumnia, 1495) i El Greco (El Soplón, 1571) pinten sengles
obres.

10.  A Una i Tres Cadires, Joseph Kosuth discuteix el concepte d’Art
i la seva pràctica, cercant, amb caràcter polèmic, noves vies
expressives; elegeix un objecte industrial, fabricat en sèrie,
útil, per allunyar la creació artística de les valoracions
decoratives; també deixa els aspectes visuals per anar a l’idea,
mitjançant l’ús de la paraula. Resulta innovador, tot i tenir els
seus precedents a diferents èpoques de la Història de l’Art.
 El títol, referit a una (la de fusta?) i tres cadires (aquesta, la de
la definició i la fotografiada) atorga la identitat de l’objecte a
dos coses que, en realitat, no la tenen i són de paper, en un
exemple del que és l’Art Conceptual.

11. Models
 Plató (427-347) (República, X) suggereix el primer precedent
de l’obra: fa una diferència entre l’idea de llit (1), la seva
materialització per un fuster (2), pràctica i limitada, i la versió
feta per un artista a una pintura (3), decebedora perquè és un
engany, un simulacre inútil. També Kosuth ens compara l’idea
de cadira (1) (definició del diccionari) amb la realització (2) i la
seva imatge (3).
 Kosuth reconeix com a precedent els ready-made de Duchamp
(1887-1968) (per exemple, la Font [1917], un urinari masculí); és
un objecte pràctic, entre d’altres molt diferents, que l’artista
identifica com a obra d’Art, vessant-hi una libació del seu
carisma que li atorga la qualitat artística. En el cas de Una i tres
cadires la fórmula escrita, com un encanteri, o també
procediment científic, crea l’obra, també a partir de l’objecte
comú.

12.  Així mateix, algunes obres de Magritte (1898-1967),
especialment Ceci n’est pas une pipe (1928-1929), quadre al que
apareix una pipa pintada amb aquest text (Això no és una
pipa), anticipen l’experiència de Kosuth.