2. Fitxa tècnica
Títol:
Numero U (Boirina
d'espígol).
Autor: Jackson Pollock (Cody
Wyoming, 1912 – Springs, Long
Island, 1956).
Cronologia : 1950.
Estil: expressionisme abstracte.
Tècnica: oli, esmalt i pintura
d’alumini sobre tela.
Dimensions: 1,60 m x 2,59 m.
Tema: abstracte.
Localització: National Gallery
(Washington).
5. Biografia de l’autor
Jackson
Pollock és l’artista més
destacat de l’Expressionisme abstracte.
Va començar a estudiar pintura a l’Art
Students League de Nova York, on va
tenir com a professor al gran muralista
Thomas H. Benton, un dels pintors
regionalistes més famosos d’Amèrica.
Entre els anys 1935 i 1942, Pollock va treballar per al Work
Progress Administration, un projecte concebut pel govern per
introduir l’art en els edificis públics. En aquestes primeres obres
pinta escenes realistes de la vida nord-americana.
Amèrica avui: activitats amb soterrani (1930)
Cottonpickers(1935)
6. A partir de 1943, va rebre un gran nombre
d’influències – els muralistes mexicans, el
Surrealisme, Picasso i els indis navahos de l’Amèrica
del Nord – que l’artista va aglutinar, l’any 1947, quan
va realitzar el primer dripping consistent a fer
regalims i taques cromàtiques damunt la tela per
mitjà de moviments ràpids i nerviosos. El resultat de
tot això són formes abstractes que poden ser
considerades com l’empremta impulsiva de l’artista.
Aquest primer dripping va esdevenir una obra cabdal
de la nova pintura nord-americana, i Pollock no va
Alquímia poc
abandonar aquest estil fins(1947) abans de morir.
7. El 1945 contrau matrimoni
amb la pintora Lee Krasner
(1908-1984) que va deixar la
seva pròpia carrera artística
per dedicar-se en cos i ànima a
la cura del seu marit.
Al llarg de la seva vida, Pollock
no va ser excessivament
valorat, però amb el pas dels
anys la seva obra ha anat
guanyat en consideració, fins
a fer-se un lloc entre les més
importants del segle XX.
Lee Krasner: Bird talk (1955)
8. Descripció formal
Aquest quadre resulta especialment innovador
des del punt de vista compositiu, ja que l’artista
ocupa deliberadament tota la superfície pictòrica,
un estil que es coneix amb l’expressió all-overpainting (superfície completament pintada).
Per a la seva creació, Pollock concebia el quadre
com la realització d’un ritual. Fixava la tela a
terra, sense cavallet, i posteriorment hi feia
regalimar la pintura utilitzant bastons o ganivets,
o bé directament del pot fent-hi prèviament
algun forat.
9. Els densos entramats lineals que es van formant pels regalims
de diferents colors s’estenen per tota la superfície de la tela, tot
reproduint pictòricament els ritmes dinàmics emprats per
l’artista en la seva creació
El resultat d’aquesta acció provoca l’abandonament de la idea
tradicional de composició en termes de relacions entre parts,
atès que no existeix cap centre d’atenció principal, del qual
derivin tots els altres elements. Això, fa que l’espectador no
tingui cap punt de referència des del qual començar a analitzar
l’obra.
Finalment, igual com passa amb la forma, tampoc el color
segueix les lleis tradicionals. No existeix una lògica de contrast,
sinó el desig de pintar en estat pur. D’altra banda, la profunditat
suggerida a la tela no és producte de cap tipus de perspectiva
cromàtica, sinó de una simple superposició de les capes de
pintura.
10. Temàtica
U està format per un dens entramat de línies i
taques que omplen tota la superfície de la
tela, sense deixar-hi cap mena de vestigi
figuratiu. Igualment, donant a l’obra un
número com a títol –un fet que esdevindrà
recurrent a la major part de la seva obra- en
reforça encara més el caràcter abstracte i fa
que l’espectador s’enfronti a la pintura sense
cap dada que pugui condicionar la seva
mirada o limitar l’amplitud del significat
emocional que pugui transmetre el quadre.
Ritme de tardor. Número 30 (1950)
11. Datada del 1950, aquesta tela és un dels
drippings de mides més grans i resumeix tot el
llenguatge plàstic del pintor: gran format,
llibertat expressiva i abstracció.
L’obra,
que posseeix un dinamisme
embolcallant, ha estat comparada per alguns
amb els ritmes primaris de la natura i per uns
altres, amb la coreografia d’una dansa, el
rastre de la qual ha esdevingut perenne
damunt la tela per mitjà del singular procés
creatiu utilitzat pel pintor.
12. Actualment,
aquest procés
creatiu es coneix gràcies a les
fotografies i les pel·lícules
fetes per Hans Namuth, les
quals
constitueixen
un
document gràfic singular dins
la història de la pintura.
13. Models i influències
Els famosos drippings de Pollock són el resultat d’una gran suma
d’influències que tenen com a base les experiències i les teories
abstractes de Kandinsky.
Paral·lelament, des d’un punt de vista formal l’ús d’una gran tela
deriva dels muralistes mexicans, i pel que fa a l’execució de
l’obra, s’hi adverteix una doble influència: l’experiència creativa
i ritual dels indis navahos, i la tècnica inconscient de
l’automatisme surrealista emprada per Miró i per Masson. La
intensitat rítmica de les seves creacions pot relacionar-se amb
els treballs de Miquel Àngel, El Greco i Rubens, les obres dels
quals va admirar i copiar Pollock durant el seu període de
formació.
André Masson: Alci devorat pels gossos (1945)
14. Finalment és força significativa la influència que va
exercir l’obra dels darrers anys de Claude Monet,
caracteritzada per una pinzellada solta i desdibuixada
propera a l’abstracció i que cal situar també en la
gènesi de la complexitat de Jackson Pollock.
L’obra
de Pollock ha estat considerada el
paradigma del nou art nord-americà , i el seu
particular estil creatiu s’ha volgut veure com un
precedent dels happenings i del Body Art.
J. Beuys: C.like America and America likes me (1974)
I Monet: El pont japonés (1920)