Comentari PAU de "El crit" de E. Munch.

1. Edvard Munch:
El crit.

2. Fitxa tècnica
 Títol: El crit.
 Autor: Edvard Munch (Loten, 1863





Ekely, 1944)
Cronologia : 1893 .
Tècnica: oli i tremp sobre cartró.
Dimensions: 91 x 73 cm.
Estil: expressionista.
Tema: al·legòric.
Localització: Nasjonalgalleriet
(Oslo).

3. Obres del mateix autor:
La nena malalta (1885-1886)

4. Madonna (1894-1895)

5. La dansa de la vida (1899-1900)

6. Biografia de l’autor
 Edvard
Munch va abandonar la carrera
d’enginyeria el 1880 per dedicar-se a la pintura.
Afectat per les morts sobtades de la seva mare
i de la seva germana gran, la seva obra va
reflectir una actitud tràgica i desesperada de la
vida.
 Al 1885, viatjà per primera vegada a Paris, on
va conèixer les propostes més avantguardistes
del moment i va quedar admirat especialment
del tractament del color així com dels plans en l’obra de Gauguin.
Crist groc creà
A partir El d’aquí (1889) un estil personal, en el qual accentuà
l’expressivitat a través de la línia, reduí de manera esquemàtica les
figures i va fer un ús simbòlic del color.

7.  Aquesta visió va escandalitzar la crítica i el públic, però va
influir enormement sobre els pintors germànics, sobretot
durant la seva estada a Alemanya, entre el 1892 i el 1908, any
en què va caure en una depressió profunda i va ingressar en
una clínica de Copenhaguen.
 Una vegada recuperat, Munch va canviar el seu estil pictòric i
va mostrar una actitud més convencional i extravertida. El 1908
rebé alguns encàrrecs oficials a Oslo, on va viure fins a la seva
mort.
El sol (1909-1911)
Vampir (1892)

8. Descripció formal
 Al centre de la imatge, i en
primer terme, apareix un
personatge estrany sobre
un pont amb les mans al
cap i amb la boca oberta
per cridar amb totes les
seves forces. A l’esquerra, i
en un segon pla, dues
persones caminen alienes
al seu deliri. Darrere el
pont, l’escena es completa
amb un angoixant paisatge
marítim,
en
el
qual
naveguen dues petites
embarcacions.

9.  L’angoixa reflectida pel personatge principal s’exterioritza
plàsticament sobre la tela mitjançant una línia corba i
sinuosa, amb la qual Munch perfila tant la figura com l’entorn
natural que l’envolta. El desequilibri visual es complementa, a
més, amb la força diagonal que divideix l’obra en dues parts –
pont i paisatge-, i que ajuda a aïllar l’individu de les altres
persones que hi ha darrere seu. Precisament aquestes
persones, juntament amb les dues embarcacions del
fons, semblen els únics elements i reals del quadre, per la qual
cosa Munch utilitza la línia recta, que suggereix estabilitat.
 En conjunció amb la forma, també els colors deixen a un costat
la còpia mimètica de la natura per centrar-se en una visió
subjectiva de l’escena. Per reforçar aquesta percepció, Munch
ha mesclat d’una manera violenta i irreal blaus, vermells, grocs i
ataronjats, sense cap tipus de transició, fet que reflecteix un
estat d’{nim convuls.

10. Temàtica
 Sobre
un pont, un home crida
angoixat
i
aquesta
sensació
d’angoixa sembla que es transmet a
l’entorn natural. L’escena no mostra
una realitat objectiva, sinó el reflex
del món interior del personatge
principal, descrit per l’artista en unes
notes autobiogràfiques el 1882:
“Anava caminant pel passeig –el sol es
ponia-, de sobte el cel es va tornar
vermell. Em vaig aturar. Cansat em
vaig recolzar en una barana.
Sobre la ciutat i el fiord blau no veia sinó sang i llengües de foc. Els
meus amics seguien el seu passeig i jo continuava aturat al mateix
lloc,
sol,
tremolant
d’angoixa
i
vaig
sentir
el
crit, extens, indefinit, de la natura”.

11.  L’obra s’ha volgut interpretar com un
reflex de les pròpies frustracions
interiors de l’artista i com una metàfora
visual de la soledat de l’home en la
societat moderna. També s’hi ha volgut
veure una crítica al món falsament
optimista de la burgesia de la seva
ciutat, en el fet que Munch transforma
en un malson un dels llocs de passeig de
les classes benestants. El model del
personatge que crida ha estat identificat
per l’historiador de l’art Robert
Rosemblum amb la mòmia inca que hi ha
al Musée de l’Homme de París.

12. Models i influències
 En opinió del mateix Munch, de la mateixa manera que
Leonardo da Vinci va estudiar l’anatomia humana i va fer
disseccions de cadàvers, ell va intentar fer disseccions de les
ànimes.

13.  En aquesta pretensió de transmetre l’interior humà, el pintor
noruec es va fixar en l’obra de Van Gogh, Gauguin i ToulouseLautrec, els treballs dels quals va poder contemplar a París i en
els quals hi ha un bon exemple de la representació dels estats
d’{nim. La seva estètica més aviat tètrica i pessimista, inspirada
en la filosofia de Nietzsche i Kierkegaard, guarda amb un
paral·lelisme curiós amb les pintures negres que Goya va pintar
a la Quinta del Sord.
 La intensitat amb que va simbolitzar i va comunicar l’angoixa
mental a través d’una dispersió il·limitada i violenta dels colors i
les formes va ser, sens dubte, un referent clar per a
artistes, com Kirchner, del grup Die Brücke, representant de
l’expressionisme alemany de l’inici del segle XX.
F. de Goya : Vells d’Elisabeth a Berlin
Kirchner: Riba vermellamenjant (c. 1820) (1912)