Areesnolingpress

La comprensió lectora i el treball de
llengua en les àrees no lingüístiques
DOLORS QUINQUER VILAMITJANA XV Tallers de Llengua i Literatura Catalana, 2012

1.
LLEGIR:
UNA COMPETÈNCIA
TRANSVERSAL,COMPLEXA, QUE
NECESSITA TEMPS I PRÀCTICA
Dolors Quinquer Vilamitjana

- Aprendre a llegir
(interpretar el codi)
- Llegir per aprendre
(utilitzar la lectura per a l’aprenentatge)
- Llegir per plaer
(aprendre a estimar la lectura, a fer-ne un ús
lúdic)
Tres àmbits en relació a la lectura:

La capacitat lectora es va construint i ampliant en
assumir nous reptes, és un camí llarg per a una
competència complexa. (I. Solé, 2012)
“S’APRÈN A LLEGIR I DESPRÉS
S’APLICA”
També llegint textos científics, històrics, filosòfics ....
TEXTOS DE DIFERENTS MATÈRIES,
GRÀFICS, MAPES, ESTADÍSTIQUES,
IMATGES, ...
ERROR

Imagina’t que ets poeta. Descriu el bosc
Cada àmbit de coneixement té el seu “patró
lingüístic” i el seu “patró temàtic”
Imagina’t que ets geògraf. Descriu el bosc
Dolors Quinquer

El patró lingüístic i el patró temàtic
s’aprenen al mateix temps.
Llegir textos expositius, argumentatius,
descriptius d’història a la classe de ciències
socials, de ciències a la classe de ciències
...
Textos relacionats amb els continguts,
perquè la contextualització i la vinculació
amb els temes que es treballen és molt
important per a la transferència.Dolors QuinquerDolors Quinquer Vilamitjana

Llegir, un procés interactiu
Llegir és extreure i construir el significat de manera
simultània
Dades i informacions
del text
Coneixements del
lector i les activitats
que realitza
El significat no esta completament ni en el text ni en el
lector, és fruit de la interacció que s’estableix entre ambdós.
Dolors QuinquerDolors Quinquer Vilamitjana

Aspectes de la competència lectora (PISA)
1.
Obtenció d’informació explícita
Localitzar, seleccionar i recuperar informació explícita
(dades concretes, lectura literal)

2.
Comprensió global
Extreure’n allò que és essencial, considerant el text
en el seu conjunt.
Identificar la idea principal.
Establir una jerarquia entre les idees

3.
Interpretació de la informació
Fer inferències, deduir informacions no explícites
Identificar les relacions entre les parts del text
Contrastar informació, fer deduccions
Identificar les evidències o proves que aporta
Identificar les intencions de l’autor/a

4.
Valoració crítica del contingut
Avaluar-ne les aportacions a partir de criteris propis o
externs
Valorar les evidències o proves que aporta
Valorar les intencions de l’autor/a
Fer-se noves preguntes

5.
Valoració crítica de la forma
Valorar-ne les aportacions quant a l’estructura, l’estil, el
registre, l’adequació, el vocabulari....

“És la capacitat del lector per comprendre,
utilitzar, reflexionar i comprometre’s amb
textos escrits per assolir els seus objectius,
desenvolupar els seus coneixements i
potencial i participar en la societat”. PISA,
2009
Llegir

Els sistemes educatius de països amb
bons resultats en avaluacions externes
(PISA, PIRLS)
Programes específics de millora de la lectura a
primària i a secundària des de totes les àrees
del currículum
tenen

2.
QUINA ÉS LA SITUACIÓ DEL
NOSTRE ALUMNAT?

PISA, el referent extern
Alumnat de 15 anys

PISA (15 anys)
Nivells 1 i 2: 2003: 40% 2009:
49%
• Tasques de lectura senzilles en textos simples (tema
familiar).
• Localitzen informacions mencionades explícitament
en el text.
• Identifiquen el tema d’un text de contingut familiar.
• Estableixen una relació simple entre una part del text
i la vida quotidiana.

Nivell 3: 2003: 30% 2009:
30%
• Tasques de lectura de dificultat moderada en textos
amb més complexitat.
• Localitzen informacions.
• Estableixen relacions entre idees.
• Poden deduir el tema i relacionar-lo amb
coneixements previs i amb aspectes de la vida
quotidiana.
PISA

Nivells 4 i 5 2003: 23% 2009:
21%• Tasques difícils de lectura en textos complexos.
• Poden localitzar informacions no evidents.
• Interpreten i reflexionen.
• Textos no familiars que exigeixen comprensió
profunda (elaboració de deduccions i
d’hipòtesis, entenen l'ambigüitat, les idees
divergents, en fan una avaluació crítica, utilitzen
coneixements especialitzats).
PISA

En resum: Segons diversos estudis
d’avaluació sobre el nivell de
comprensió lectora referits a Catalunya
• El 22% alumnat de primària acaba sense les
competències lectores per a superar l’ESO.
• El 14% de l’alumnat de 15 anys són al llindar
més baix.
• Només el 4% de l’alumnat de 15 anys té un
nivell superior.

Què els passa als nostres
estudiants?
Dolors Quinquer VilamitjanaDolors Quinquer Vilamitjana

Curs 2011-2012: Estudi sobre la percepció del
professorat en relació a les dificultats de
l’alumnat
• Localitat: Cerdanyola Primària i secundària
• Nombre de centres: 9 Nombre professorat: 78
• Lectura mecànica, sense comprensió
• Mancances en relació a la memòria, l’atenció…
• Falta de coneixements previs
• Desconeixement de la tipologia textual
• Poc domini del vocabulari
• Poca motivació, problemes amb l’autoimatge
com a lectors
• Falta d'estratègies lectores

Vocabulari

En el context científic cada paraula té un significat que sovint és
diferent al del context quotidià
F = mF = m ·· aa
context científiccontext quotidià
(molts significats diferents)
Menjo la sopa a la forMenjo la sopa a la forççaa
ForForçça Bara Barççaa
Els senyors feudals utilitzaven la forEls senyors feudals utilitzaven la forççaa
Anar al cine mAnar al cine m’’agrada foragrada forççaa
Tinc forTinc forççaa
Faig forFaig forççaa
Menjar dMenjar dóóna forna forççaa
Polisèmia

Motivació / Expectatives /
Autoimatge
• Relació entre motivació per llegir i èxit en la
lectura.
• Si el lector percep que és poc competent, es
desmotiva i les seves ganes de llegir
disminueixen.
• Al contrari es crea un cercle positiu...
• Motivació compensa l’impacte d’altres factors
negatius (context familiar poc estimulant,
gènere).

Referents culturals

Referents científics
Text: El so i la llum

Conèixer com s’organitzen els textos segons la seva
tipologia (narratiu, descriptiu, explicatiu, instructiu,
argumentatiu) facilita la comprensió, permet anticipar els
trets de la informació que es presenta.
Tipologia textual

Llavors...., llavors
reforça
afavoreix
(Ús del subjuntiu i del condicional)
(confonen causes i conseqüències…)
Connectors
(ajuden a establir relacions complexes)
Llavors..., llavors
Si....., aleshores.....
pensament hipotètic
pensament lineal
pensament causalJa que...., perquè.....
afavoreix

Estratègies cognitives
(saber què has de fer, control, reconducció)
- inferir o buscar el significat de les paraules
desconegudes
- identificar la idea principal
- resumir
- establir relacions entre les parts del text
- distingir fets d’opinions
- aplicar criteris propis i externs per valorar el text
- controlar el procés
- identificar les dificultats
- .....

Estratègies metacognitives
Com llegim? Què fem quan llegim?
El coneixement sobre el procés permet el control i la
regulació:
- habilitats de planificació (com actuaré?)
- habilitats de supervisió (superar problemes:
seguir llegint, rellegir, consultar…)
- habilitats d’avaluació (com he actuat, com he
resolt les
dificultats)

“Cal fugir de la idea que la dificultat de la
lectura és culpa de l’individu”.
(I. Solé, 2012)

• Variables relatives a l’alumnat: gènere, domini
d’estratègies cognitives i metacognitives,
motivació vers la lectura, etc.
• Variables socio-familiars: estudis de pares,
context social...
• Variables escolars: pràctiques centrades en la
lectura literal, poca tradició de llegir i
interpretar textos expositius des de totes les
àrees, poques tasques híbrides...
Factors associats al rendiment en lectura

lector text
activitat
context socio-
cultural
Llegir: Elements implicats
Estructura
Volum
d’informació
Lèxic
Connectors
Coneixements
previs que
requereix
Habilitats:
Atenció
Memòria
Capacitat
d’anàlisi
Motivacions:
Motivació
Autoestima
Experiència
Coneixements
Vocabulari
Coneixement
tema i del mon
Tipologia textual
Estratègies
cognitives i
metacognitives
Propòsit
clar
Útil per
motivar,
informar,
sistematitzar
Conseqüències:
plaents,
d’aprenentatge

3.
NECESSITEM BONES
PRÀCTIQUES DE LECTURA
VINCULADES A
L’APRENENTATGE

Nivells d’alfabetització
1. Nivell de descodificació
2. Nivell funcional d’ús per a la vida
quotidiana
3. Nivell instrumental per obtenir informació
4. Nivell de lectura crítica, avaluar, qüestionar
i reforçar idees, transformar el propi
WELLS, 1987

Algunes idees
1. Lectures contextualitzades, relacionades amb
els continguts.
2. La lectura com una activitat d’aula.
3. Textos adequats.
4. Objectius explicitats i compartits.
5. El procediment lector al punt de mira.
6. Ús de diversos suports o bastides d’ajut a la
comprensió.
7. Tasques híbrides: parlar, llegir, escriure.
Rellegir.
8. Potenciar la interacció i cooperació.
9. Lectura inferencial i crítica.
10. Incorporar la metareflexió lectora.

El text: llegibilitat
• Títol, subtítols
• Altres informacions,
autor, procedència,
data.
• Organització general
del text
• Frases curtes
• Lèxic bàsic
• Repeticions
• Connectors
• Estructures que
afavoreixen
l’anticipació
• Variació tipogràfica
(negreta, cursiva..)
• Il·lustracions
“Llegir és conduir la vista pels
enfilalls de lletres i copsar-ne el
sentit. Si la carretera és bona i està
ben senyalitzada, com una
autopista, llegim amb rapidesa i
entenem el significat sense
problemes. Però si es tracta d’un
camí de carro, d’un asfalt deteriorat
o d’una via sense senyals de
trànsit ni marques a terra, la lectura
esdevé difícil” .
D. Cassany (1995

Els objectius de la lectura
• Per buscar informació precisa, dades….
• Per seguir unes instruccions
• Per obtenir informació de caràcter general
• Per respondre preguntes
• Per contrastar opinions
• Per solucionar problemes
• Per comunicar un text a un auditori
• Per plaer
• .....
Els lectors que es representen els objectius
aconsegueixen una millor comprensió….

Què pensem sobre com
hem de fer llegir
• Acord:
2, 4, 5, 8, 9, 10, 12, 13, 15, 16
• Desacord:
3, 6, 7, 11, 14

• S’implica personalment i emocional, troba sentit a la lectura.
• Reconeix el propòsit de la tasca.
• Utilitza el coneixement previ per donar sentit al text.
• S’imagina el contingut, elabora hipòtesis.
• Aplica estratègies per resoldre les dificultats.
• Dirigeix i controla la seva comprensió durant el procés.
• Reconeix paraules, comprèn i assimila el nou vocabulari.
• Adopta mesures per corregir errors.
• Identifica allò que és important, estableix una jerarquia
d'idees.
• Contínuament fa inferències.
• Es fa preguntes sobre el que llegeix.
• Recapitula contínuament.
• Busca explicacions alternatives deixa de banda falses
hipòtesis.
• Es posiciona críticament, identifica les intencions de l’autor.
• Identifica les característiques lingüístiques.
LECTOR COMPETENT

Activitat lectora
• Abans
– Activació de la informació que ja té el lector.
• Durant
– Verificació de les prediccions.
– Regulació, modificació de las hipòtesis.
• Després
– Reorganització i integració de la informació.
– Valoració crítica

Base d’orientació
Llegir un text
Abans Mentre Després

Activitats prèvies
• Presentar l'objectiu de la lectura.
• Activar els coneixements relacionats amb el text.
• Contextualitzar el text.
• Comentar els conceptes fonamentals per a la
comprensió i que no es poden deduir del text.
• Mirar els subtítols, imatges, estructura ... i fer
prediccions o hipòtesis sobre les característiques
del text.
• .........

Mentre es va llegint
• Comprovar que es va entenent el text.
• Deduir el vocabulari desconegut.
• Reconèixer la idea principal de cada paràgraf
– Subratllant les paraules clau.
– Frase resum.
• Extreure’n allò que és essencial, considerant el text en
el seu conjunt. Resumir.
• Identificar informació explícita.
• Fer inferències per deduir informacions no explícites.
• Representació gràfica de las idees principals
(esquema)
• Ajuda a parlar del text.
• Atenció als connectors.
• Autoregulació del procés.

Treball posterior a la lectura
• ¿Què aporta la lectura al tema que estem treballant?
Quin interès té?
• ¿Quines noves preguntes es plantegen?
• Explicació de conceptes, de frases ...
• Aplicació: tasques especifiques segons l’activitat.
– ¿Com resoldries ara el problema...?
– ¿Quins arguments aporta la lectura a la
necessitat de...?

Com llegim? ¿Què fem quan llegim?
Metareflexió
• Per què us he fet llegir aquest text?
• Què feu quan se us demana que llegiu un text?
• Com heu resolt les dificultats?
• Què feu quan no enteneu una paraula?
• Quines preguntes us han semblat més difícils?
Per què?

Escola Collserola
Dolors Quinquer Vilamitjana Escola Collserola
Escola Collserola, Cerdanyola, 2010
4t. Primària

Escola Collserola

Escola CollserolaDolors QuinquerDolors Quinquer Vilamitjana

Què fer amb les paraules desconegudes?

Lectura literal:
Què diu el text?
Lectura inferencial
Quines coses no diu el text, però em cal saber per
entendre’l?
Lectura crítica/ avaluativa
Quines són les idees importants? Quines són les
aportacions? Quina és la intenció de l’autor? Quina
fiabilitat? Quines proves aporta?
Lectura creativa
Per a què em serveix aquest text? Aquestes idees
poden ser útils per interpretar altres fenòmens
Afavorir diferents nivells de lectura

Criteris per analitzar activitats de lectura i
aprenentatge
1. Textos relacionats amb els continguts
2. Lectura, una activitat d’aula
3. Textos adequats
4. Objectius explicitats/compartits
5. El procediment lector en el punt de mira
6. Bastides per ajudar la comprensió
7. Tasques híbrides: parlar, llegir escriure
8. Interacció i cooperació
9. Lectura inferencial i crítica per comprendre a nivells
profunds
10. Metareflexió lectora

Exemple 1. Activitat de lectura i aprenentatge

Exemple 2. Una activitat híbrida
LLEGIR:

Exemple 2. Una activitat híbrida
ESCRIURE:

LECTURA CRÍTICA
Dolors Quinquer
• Llegir les línies (comprensió literal del text)
• Llegir entre línies (allò que es dedueix, les
inferències)
• Llegir darrere les línies (la intenció, el punt de
vista de l’autor, la ideologia …)
D. Cassany, 2006
LLEGIR CRÍTICAMENT ÉS LLEGIR EN ELS TRES PLANS

El lector crític
• Identifica els interessos que mouen a l’autor.
• Identifica l’actitud, punt de vista de l’autor respecte al que
diu.
• Reconèixer el gènere discursiu.
• Associa les paraules amb l’imaginari i la cultura pròpia de
cada comunitat.
• Distingeix la varietat de veus convocades o silenciades.
• Valora la solidesa, la fiabilitat, la validesa dels arguments.
• Detecta incoherències, imprecisions, errors, contradiccions.

Lectura crítica
C - Consigna o afirmació que exposa el text
R - Rol del que fa l’afirmació . Qui és que té algun
interès?
I - Idees o creences que hi ha darrere l’afirmació
T - Test, quin test o experiment es podria fer per comprovar-ho?
I - Informació, Quines evidencies, proves,
experiments que aporta la notícia per fer aquesta afirmació.
C - Conclusions: Les idees o les creences que hi ha darrere
d’aquesta afirmació estan d’acord amb el coneixement
científic actual o que coneixeu? Per què?

Lectura cooperativa
• La lectura cooperativa és una alternativa
metodològicament interessant. Facilita la comprensió
d’un text, en focalitzar en un primer moment l’atenció de
l’alumne en un sol aspecte.
• També el diàleg sobre el text amb els companys en
facilita la comprensió global del text.
• Compagina fases de treball individual i col·lectiu, grups
d’experts....

Llegir en equip cooperatiu
Exemple 3. Una lectura cooperativa

2. Busca la idea
principal
3. Busca les respostes
que dóna el text
4. Proposa noves
preguntes
1. Planteja les preguntes
a les quals dóna
resposta el text
Lectura cooperativa
(Koch, Adina)

1. Cada equip analitza els objectius a assolir.
Es reparteixen les tasques (o les adjudica el
professor/a)
2. Cadascú llegeix el text des d’una de les
perspectives proposades
3. Cada equip posa en comú les aportacions
individuals: contrast i valoració del contingut.
4.Posada en comú (entre tots els equips
cooperatius)
5.Treball final individual
PROCÉS:

Resum: Competències lectores
• Comprensió dels objectius de la lectura
• Activació dels coneixements previs
• Formulació d’hipòtesis sobre el contingut
del text
• Fer inferències per a comprendre allò que
solament es suggereix
• Distinció entre allò essencial i secundari
• Construcció del significat del text.
• Avaluació i control de la comprensió

“ No hii ha cap raó perquè cap infant no
aprengui a llegir amb els recursos
necessaris (materials i emocionals)”.
(I. Solé, 2012)

Llegir en parella
Llegir en grup
Llegir a totes
les àrees
Llegir més
Llegir críticament

Areesnolingpress

More Related Content

What's hot

Viewers also liked

Similar to Areesnolingpress

More from SIAL

Areesnolingpress