Guerra Civil espanyola

LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA
LOURDES ESCOBAR . 2N BATXILLERAT

La possibilitat de convivència democràtica que va representar el
règim republicà es va trencar per la sublevació d’ un sector de l’
exèrcit al juliol de 1936. Les armes van substituir el diàleg.
L’èxit parcial de la sublevació contra el govern constitucional va
donar pas a la Guerra Civil espanyola.
Durant tres anys, Espanya va viure un dels capítols més tràgics
de la seva història.

1. Els orígens de la guerra
"Las causas de la guerra y de la revolución que han asolado
a España durante treinta y dos meses, son de dos órdenes:
de política interior española, de política internacional.
Ambas series se sostienen mutuamente, de suerte que
faltando una, la otra no habría sido bastante para
desencadenar tanta calamidad."
Manuel Azaña. Causas de la guerra de España.
Barcelona, Crítica, 1986, p. 21.

Causes internes
Resistència a les reformes republicanes
dels grups socials i corporatius
als quals les reformes afectaven:
-Propietat de la terra i
reforma agrària
-Les nacionalitats
-El paper de l’ Església catòlica
-L’ educació
-L’ exèrcit
-La presència de sectors populars
a la vida política

Causes externes. Conjuntura internacional crítica a causa
de:
-Expansionisme d’ Itàlia i Alemanya que posen en perill la
pau mundial.
-La política permissiva de Gran Bretanya i França amb
Alemanya i Itàlia per tal d’ evitar una confrontació
militar.
-La presència més activa de la Unió Soviètica en la
política europea.

Després de la victòria del Frente Popular al febrer del 36
Temor a més canvis. Reacció de
Exèrcit
Forces polítiques
més conservadores i
reaccionàries.
Inici dels preparatius
de la sublevació militar
Mola, Goded, Orgaz, Varela, Yagüe,
Queipo de Llano ...recolzament dels
monàrquics, Falange, els carlins
(requetès) i sectors de la CEDA
(suport econòmic). Franco, va ser un
dels últims a incorporar-se

Causes immediates
Clima polític crispat
Assassinat del tinent de la
Guàrdia d’ Assalt José del
Castillo, perpetrat per
falangistes
Assassinat de José Calvo
Sotelo, líder de la dreta
espanyola, perpetrat per
guàrdies d’ assalt.

Emilio Mola
Franco amb Sanjurjo
Queipo de Llano
Luis Orgaz amb
Himmler
Varela amb Franco

La insurrecció s’ inicia a Melilla el 17 de juliol. El 18 de juliol
la sublevació arriba a la Península, les Canàries i les Balears.
http://recursostic.educacion.es/kairos/web/mediateca/cartotec
2. L’ esclat del conflicte
Sanjurjo mor en accident d’ aviació, havia de dirigir l’
aixecament militar. Mola, des de Pamplona ho havia preparat
tot.
19/20 de juliol del 36. Mola
aclamat a Pamplona.

Franco amb membres de la guarnició de Canàries
setmanes abans de l’ inici de la rebel·lió.

Document públic signat
per Franco en nom del
“Alzamiento”, conegut
com manifest de Las
Palmas -redactat a
Tenerife e imprès a
Melilla.
http://ficus.pntic.mec.es/jals0026/doc

José Giral com a cap del govern
distribueix armes entre les organitzacions
obreres. Amb membres de la Guardia Civil i la
d’ Assalt desarticulen als insurrectes a les
principals ciutats.
El govern de Casares Quiroga
actua amb indecisió. Això fa
que el cop es consolidi en
algunes zones.
Espanya queda partida en dos.
Per un cantó els partidaris
de la República, per l’ altre
els militars revoltats i
els seus seguidors.
Guardies d’ assalt al c.
Diputació de Barcelona .
Agustí Centelles. 19 juliol
1936
https://www.youtube.com/watch?v=Mrr1IoINg4Q
Discurs d’ Azaña del 18 de juliol

Espanya queda
dividida
Espanya queda
dividida
Fidels a la
República
Fidels a la
República
En mans dels
revoltats
En mans dels
revoltats
Catalunya
País Valencià
Madrid
Castella-La
Manxa
Extremadura
País Basc
Astúries
Cantàbria
Part d’Andalusia
Catalunya
País Valencià
Madrid
Castella-La
Manxa
Extremadura
País Basc
Astúries
Cantàbria
Part d’Andalusia
Marroc (potent
exèrcit)
Part d’Andalusia
(mines de Huelva)
Navarra
Castella i Lleó
(agricultura)
Galícia (pesca)
Aragó
Rioja
Illes Balears
(sense Menorca)
Marroc (potent
exèrcit)
Part d’Andalusia
(mines de Huelva)
Navarra
Castella i Lleó
(agricultura)
Galícia (pesca)
Aragó
Rioja
Illes Balears
(sense Menorca)

«Se ha frustrado un nuevo intento criminal contra la
República. El Gobierno no ha querido dirigirse al país hasta
tener conocimiento exacto de lo sucedido y poner las
medidas para combatirlo. Una parte del Ejército que
representa a España en Marruecos se ha levantado en armas
contra la República, sublevándose contra su propia Patria,
realizando actos vergonzosos contra el Poder nacional. El
Gobierno declara que el movimiento está circunscrito a
determinadas ciudades de la zona del Protectorado, y que
nadie, absolutamente nadie, se ha sumado en la Península a
tan absurdo intento. Por el contrario, los españoles han
reaccionado unánimemente y con la más profunda indignación
contra esta tentativa frustrada en manifestar que varios
grupos de elementos leales resisten frente a la sedición en
las plazas del Protectorado, defendiendo con sus prestigio el
Ejército y la autoridad de la República. En este momento, las
fuerzas del aire, mar y tierra, salvo la triste excepción
señalada, permanecen fieles en el cumplimiento de su deber.
Se dirigen contra los sediciosos para reducir este
movimiento insensato y vergonzoso. El Gobierno de la
República domina la situación y afirma que no tardará
muchas horas en dar cuenta al país de estar normalizada la
situación».
18/07/1936
Periódico ABC

La República controlà les grans ciutats i les zones
industrials, així com les reserves d’ or del Banc d’
Espanya. Contràriament es va quedar sense Estat
Major i gairebé sense oficials, només un 20% dels
oficials van restar fidels a la República.

3. La sublevació militar a Catalunya3. La sublevació militar a Catalunya
La sublevació militar va començar el 19 de juliol
Obrers armats
La GeneralitatLa Generalitat
Guàrdia Civil
Guàrdia d’Assalt
Amb el
suport de
És derrotada per la
Es crea el Comitè Central de Milícies AntifeixistesEs crea el Comitè Central de Milícies Antifeixistes
Encarrilar el procés. Primer calia derrotar l’ enemic. Les forces obreres
col·laboraran amb la Generalitat i organitzen columnes de milicians. Aquestes
no disposaven de gaire material però van aconseguir estabilitzar el front.
CNT-FAI, POUM, PSUC, ERC, Unió de Rabassaires, Acció Catalana, UGT,
S’instal·la el desordre i la revolució violenta.
La sublevació fracasa a tota Catalunya

El general Fernàndez Burriel havia planejat fer-se amb
el control de la ciutat de Barcelona i preparar l’ arribada
del general Manuel Goded des de Mallorca, però no va
tenir els suports necessaris. Federico Escofet,
comissari de l’ Ordre Públic de la Generalitat va
aconseguir que la major part de les forces de seguretat
restessin fidels a la República i quan va arribar Goded el
van detenir. Empresonat al vaixell-presó Uruguay, fou
jutjat i condemnat a mort, després de ser obligat a
confessar mitjançant ràdio el fracàs del Levantamiento i la
seva rendició. El 12 d'agost del 1936 fou afusellat,
juntament amb altres militars, al castell de Montjuïc de
Barcelona.

Reunió del comitè de milícies antifeixistes agost del 36. Presideix Joan
Garcia Oliver ( anarcosindicalista) , futur ministre de justícia del govern de
Largo Caballero.

Columna Durruti
Milicians del POUM

Les col·lectivitzacions
Els treballadors, organitzats en comitès, assumeixen el control de moltes
empreses i reprenen la producció després dels primers dies de conflicte.
Molts empresaris i industrials havien fugit, havien estat detinguts o
assassinats. A d’ altres se’ ls comunica que els treballadors prenen el control.
El procés revolucionari s’ havia iniciat !!!
La Generalitat vol ordenar i reconduir el procés
Decret de col·lectivitzacions 24 d’ octubre de
1936, que es va acompanyar d’ entitats de crèdit
per tal de finançar el procés.
Al camp, les experiències més importants es van
produir a les zones de control anarquista, però
no van tenir tanta importància com a d’ altres
zones de la Península a causa del predomini de la
petita i mitjana propietat.
Les col·lectivitzacions es van acompanyar del
control de la banca, la regulació dels salaris i la
municipalització del sól urbà.

4. Les implicacions internacionals
Gran ressò internacional de la guerra civil
Confrontació ideològica i política
L’Eix Roma-Berlín (Alemanya nazi i Itàlia feixista)
Les democràcies parlamentàries (França i Gran Bretanya)
El règim comunista (URSS)
entre
Enmig d’una
Es crea una divisió internacional entre
Els que veuen els rebels com uns lluitadors contra el
comunisme o els que volen defensar la República contra
el feixisme

Els règims feixistes van donar suport diplomàtic, polític i militar
als insurrectes.
Hitler i Mussolini van facilitar al bàndol nacional:
-Avions (Legió Còndor) ,tancs, flota
-Milers de soldats
-Tot tipus de material militar
Franco amb la Legió Còndor
Comiat a la Legió Còndor a Lleó. 1939

El règim autoritari de Portugal d’ Oliveira Salazar:
-Soldats (20.000 voluntaris)
-Comunicacions i subministraments
-Via lliure per circular per territori portuguès.
Es van reclutar soldats de l’ antic protectorat
marroquí (voluntaris + Legió Estrangera)
També van ajudar als revoltats la
brigada irlandesa del general Eoin O’
Duffy
Os viriatos

França (malgrat el govern del Front Popular de Léon Blum)
i Gran Bretanya es decideixen per una política de neutralitat
Es crea el Comitè de No-intervenció amb l’ objectiu d’
evitar interferències en la guerra civil espanyola i allunyar
així la possibilitat d’ una conflagració de gran abast
europeu.
Es crea el Comitè de No-intervenció amb l’ objectiu d’
evitar interferències en la guerra civil espanyola i allunyar
així la possibilitat d’ una conflagració de gran abast
europeu.
França, que inicialment havia venut armes a la República, participa després
en el decret de prohibició d’ enviar armament a Espanya, fet que perjudica
a la República.
Alemanya, Itàlia i l’ URRSS s’ hi van
adherí, però no van respectar els
acords.

La Unió Soviètica va donar suport a la República. Va
enviar tancs, avions, material bèl·lic, assessors i pilots.
També armes i aliments.
Part d’ aquest material es va finançar amb l’ or del
Banc d’ Espanya que es va dipositar a Moscou.
Jānis Bērziņš,responsable de les operacions soviètiques
a Espanya.
Porta d’ Alcalà a Madrid

EEUU va vendre avions a la República i benzina a Franco.
Mèxic va donar suport a la República. Va enviar armament i
aliments i va oferir asil a milers d’ espanyols republicans que
fugien de la persecució.
President Lozano Càrdenas amb nens espanyols
exiliats
Argentina també va cooperar
amb l’ evacuació d’ exiliats,
oferint vaixells.

Ajuda militar estrangera durant la Guerra Civil

Les brigades internacionals
Van haver-hi uns 59.380 voluntaris procedents de
54 països d'arreu del món.
Formaven unitats de xoc i van participar en les més
cruentes batalles de la guerra, moltes vegades en
pèssimes condicions . A diferència dels exèrcits
regulars marroquins, italians i alemanys que
ajudaren Franco, els brigadistes internacionals
generalment no foren soldats, sinó treballadors i
idealistes d'esquerra reclutats sobretot pels
partits comunistes (Komintern) i en alguns casos
veterans de la Primera Guerra Mundial.
Fins que el 23 de setembre del
1938 es retiraren del conflicte a
causa de la pressió de la comunitat
internacional a través del Comitè
de No-intervenció, després
d'haver patit enormes baixes.

Batalló Lincoln
Joris Ivens i Ernest Hemingway amb Ludwig Renn,
comandant de l'XI Brigada Internacional, tot preparant el
rodatge del documental The Spanish Earth
Voluntaris polonesos de la Brigada Dabrowski
Acomiadament dels brigadistes

Robert Cappa, fotògraf de guerra,
a l’ acomiadament de les brigades

5- Evolució política a la zona republicana5- Evolució política a la zona republicana
Procès revolucionariProcès revolucionari
Juntes, comitès, milícies, consells...Juntes, comitès, milícies, consells...
Suplantació del govern centralSuplantació del govern central
significa
crea
Dispersió organitzativa (debilitat militar, desordre i repressió)
Dispersió organitzativa (debilitat militar, desordre i repressió)
provoca
En els primers mesos...En els primers mesos...
8.360 assassinats a Catalunya
Un govern d’ unitat sembla la solució. Largo Caballero
presideix l’ executiu. Republicans, socialistes i
anarcosindicalistes. Unificació de les milícies i creació de l’
Exèrcit Popular.
A Catalunya un nou govern on estan representades
pràcticament totes les forces polítiques i obreres presidit per
Josep Tarradelles, assumeix competències no contemplades a
l’ Estatut.
Les discrepàncies internes i els fets del 37 obliguen a Largo Caballero
a dimitir. Negrín ocupa el poder que es reforça i centralitza. Fi a les
colectivitzacions i nacionalització de l’ economia.
Uns volen
aprofundir en
el procés
revolucionari
Mantenir l’ ordre,
controlar la situació i
guanyar la guerra
Comunistes, republicans,
regionalistes i socialistes
Comunistes, republicans,
regionalistes i socialistes
CNT-FAI, POUM, i alguns polítics com Largo CaballeroCNT-FAI, POUM, i alguns polítics com Largo Caballero
Joan Negrin

Els fets de Maig de 1937 a
Catalunya
Tensió
CNT-FAI, POUM
ERC, PSUC
El Comissari d’ ordre públic, el comunista Rodriguez Sala, intenta desallotjar l’ edifici de
la Telefònica, ocupat pels anarquistes de la CNT_FAI.
Els acusa d’ interferir en les comunicacions entre la Generalitat i el
govern de la República.
Anarquistes i militants del POUM es revolten contra la Generalitat. El govern republicà
envia 5000 guàrdies d’ assalt per tal de restablir l’ ordre (interferència) . La lluita es va
estendre arreu de la ciutat i es va allargar una setmana.
Conseqüències
Disminució de la presència anarquista, que és feta fora del nou
govern presidit per Companys
Augment de la influència comunista
POUM es il·legalitzat i els seus dirigents perseguits i detinguts
Deixa en evidència les tensions dins del bàndol republicà pel
control del poder i els conflictes entre Generalitat i govern
central.
Andreu Nin va ser assassinat per
agents soviètics el juny de 1937

6.- La consolidació del bloc sublevat
6.- La consolidació del bloc sublevat
L’exèrcit és l’eix vertebrador de l’Estat. Ordre i disciplina.L’exèrcit és l’eix vertebrador de l’Estat. Ordre i disciplina.
La Junta de Defensa Nacional (Burgos) i els generals permeten la concentració
de poder militar i polític en Franco: GENERALÍSIMO
La Junta de Defensa Nacional (Burgos) i els generals permeten la concentració
de poder militar i polític en Franco: GENERALÍSIMO
posteriorment
Movimiento Nacional
Amb el suport de l’Església. L’
alçament i la guerra eren
necessaris. CREUADA
Nacionalcatolicisme
-Junta Técnica del Estado
-Es sotmet a les milícies de requetès i falangistes a l’
autoritat militar.
-Neix Falange Española Tradicionalista y de las Jons
(unificació de les diferents forces polítiques que donen
suport a la insurreció). Decret d’ unificació.
S’ instaura una dictadura militar inspirada en el feixisme italià. Al capdavant : El
Caudillo. Política conservadora, catòlica i de repressió i persecució contra les
persones vinculades a la República. Es suprimeix la llibertat religiosa i la de
premsa, s’ anul·la la legislació republicana i autonòmica.

El nou model d’ EstatEl nou model d’ Estat
Gener de 1938
Llei d’Administració Central de l’Estat
Derogació de tota la legislació republicana (matrimoni civil, divorci...)
Fuero del Trabajo
(Sindicalisme vertical (agrupa treballadors i obrers) , paternalisme,
prohibició de vagues/reivindicacions obreres...)
Llei de Premsa i Impremta (Censura)
Llei de Responsabilitats polítiques (repressió)
Abolició de les autonomies
Concentració de poders en una sola persona
Dictadura feixista autoritària
Política econòmica intervencionista
Es caracteritza per
La legislació franquista durant la guerraLa legislació franquista durant la guerra
Estat confessional. S’ estableix el culte religiós en l’
ensenyament i en l’ exèrcit. Retribucions al clero.

Discurs de Queipo de Llano
Instrucció reservada nº 1, firmada per Mola, Madrid el 25
de maig de 1936
Se tendrá en cuenta que la acción ha de ser en extremo violenta
para reducir lo antes posible al enemigo, que es fuerte y bien
organizado. Desde luego, serán encarcelados todos los directivos
de los partidos políticos, sociedades o sindicatos no afectos al
movimiento, aplicándoles castigos ejemplares a dichos individuos
para estrangular los movimientos de rebeldía o huelgas.

Instrucció reservada del General Mola, 19 de juliol de 1936
Hay que sembrar el terror…hay que dejar la sensación de dominio
eliminando sin escrúpulos ni vacilación a todos los que no piensen
como nosotros

Presos republicans
Arquebisbe de Santiago de Compostela.

La Batalla de l’Ebre i la caiguda de
Catalunya
Els primers combats (guerra de columnes)
i la batalla de Madrid
La guerra al nord
L’avanç cap a la Mediterrània
La fi de la guerra
Abril de 1939
1936
1939
3.- L’evolució del conflicte3.- L’evolució del conflicte
Abril 1937
Agost 1936
Desembre 1937
Desembre 1938

Agost 1936 Els primers combats (guerra de columnes) i la batalla de MadridEls primers combats (guerra de columnes) i la batalla de Madrid
Desembarcament exèrcit africàDesembarcament exèrcit africà
Ocupació frontera Irun/Sant Sebastià (Mola)Ocupació frontera Irun/Sant Sebastià (Mola) Ofensiva republicana des de
Catalunya
Recuperar Aragò i Mallorca
(fracàs/estabilització del front)
Ofensiva republicana des de
Catalunya
Recuperar Aragò i Mallorca
(fracàs/estabilització del front)
De Sevilla a Badajoz (Yagüe)De Sevilla a Badajoz (Yagüe)
“L’Alliberament de l’Alcàsser” de Toledo (Franco)“L’Alliberament de l’Alcàsser” de Toledo (Franco)
Batalla de Madrid
Mola pel nord
(Somosierra)
Franco pel sud
Mola pel nord
(Somosierra)
Franco pel sud
Novembre 1936
Intent d’encerclar
Madrid
Jarama i Guadalajara
(no s’aconsegueix)
Queipo de Llano ocupa
Màlaga
Intent d’encerclar
Madrid
Jarama i Guadalajara
(no s’aconsegueix)
Queipo de Llano ocupa
Màlaga
Junta de defensa
organitza la resistència:
- Milícies populars
-Brigades Internacionals
-Tancs russos
-Columnes de voluntaris catalans
Entre les quals destacava la
Dirigida per Buenaventura
Durruti.
“No passaran”
“Madrid tomba el
feisime”
Junta de defensa
organitza la resistència:
- Milícies populars
-Brigades Internacionals
-Tancs russos
-Columnes de voluntaris catalans
Entre les quals destacava la
Dirigida per Buenaventura
Durruti.
“No passaran”
“Madrid tomba el
feisime”
Febrer/març 1937
Els republicans van respondre amb
Comença la

Abril 1937 La guerra al nordLa guerra al nord
Davant la resistència a MadridDavant la resistència a Madrid
Franco decideix ocupar el NordFranco decideix ocupar el Nord
Control dels recursos
miners i siderometal·lúrgics
Control dels recursos
miners i siderometal·lúrgics
Ofensiva del nordOfensiva del nord
Ofensiva contra el
País Basc. A l’ abril:
Bombardeig de Gernika
Ofensiva contra el
País Basc. A l’ abril:
Bombardeig de Gernika
Bilbao (juny 37)
Santander (agost 37)
Gijón (octubre 37)
Bilbao (juny 37)
Santander (agost 37)
Gijón (octubre 37)
Per frenar l’ofensiva del nordPer frenar l’ofensiva del nord
OfensivesOfensives
Brunete (Madrid)
Juliol
Brunete (Madrid)
Juliol
Belchite (Aragó). Agost-
Setembre.
Belchite (Aragó). Agost-
Setembre.
Es busca el
La RepúblicaLa República
inicia
FracassenFracassen
Octubre 1937

Guernica
Brunete
Entrada a Santander

Al novembre el
govern de la
República es va
traslladar de
València a
Barcelona. Era
necessari
controlar els
recursos
econòmics i
militars d’ una
de les zones
més riques i
poblades que
quedaven sota
control
republicà.

Desembre 1937
S’inicia ofensiva republicana sobre
Terol
S’inicia ofensiva republicana sobre
Terol
L’avanç cap a la MediterràniaL’avanç cap a la Mediterrània
Ocupació de Terol (gener 38)Ocupació de Terol (gener 38)Recuperació nacional de Terol (febrer)Recuperació nacional de Terol (febrer)
Avenç nacional cap a la Mediterrània per Castellò. A l’ abril Catalunya queda separada de la resta de
La zona republicana.
Avenç nacional cap a la Mediterrània per Castellò. A l’ abril Catalunya queda separada de la resta de
La zona republicana.
Divisió del territori republicàDivisió del territori republicà
L’ exèrcit republicà queda molt desgastat. Els nacionals ocupen Lleida a l’ abril. S’inicia
S’aconsegueix
Març 1938

Durant el 38 la
situació a territori
republicà es va fer
molt complicada.
Revessos militars,
cansament,
mancança d’
aliments... Juan
Negrín, per tal d’
aconseguir suports
internacionals
publica el Programa
dels Tretze Punts,
proposant una
sortida negociada a
la guerra. Les seves
condicions foren
rebutjades per
Franco.

Trece puntos de Negrín
http://es.wikipedia.org/wiki/Trece_puntos_de_Negr%C3%ADn
Trece puntos del gobierno de Negrín son el primer acto político del gobierno socialista de Juan Negrín durante la
Guerra Civil Española. Fueron publicados el 30 de abril de 1938,1
y eran una exposición de su programa político.
Los puntos son:
1.La independencia de España.
2.Liberarla de militares extranjeros invasores.
3. República democrática con un gobierno de plena autoridad.
4. Plebiscito para determinar la estructuración jurídica y social de la República Española.
5. Libertades regionales sin menoscabo de la unidad española.
6. Conciencia ciudadana garantizada por el Estado.
7. Garantía de la propiedad legítima y protección al elemento productor.
8. Democracia campesina y liquidación de la propiedad semifeudal.
9. Legislación social que garantice los derechos del trabajador.
10. Mejoramiento cultural, físico y moral de la raza.
11. Ejército al servicio de la Nación, estando libre de tendencias y partidos.
12. Renuncia a la guerra como instrumento de política nacional.
13. Amplia amnistía para los españoles que quieran reconstruir y engrandecer España.
Se trata de un programa propagandístico y estratégico, que por su moderación trataba de buscar apoyos internacionales,2
y, en última instancia, finalizar la Guerra Civil Española 1
, mediante una paz negociada entre los bandos en pugna. Sin
embargo, este programa conciliador fue rechazado porFrancisco Franco, que tras la severa derrota republicana en la
reciente Ofensiva de Aragón se sabía próximo a ganar la guerra e imponer sus condiciones.
Los gobiernos de Francia y Gran Bretaña, deseosos de mantener el apaciguamiento ante nazis y fascistas, y recelando que
el programa de Negrín sea presentado en un momento de gran dificultad militar para la República, ignoraron los Trece
Puntos.
La Unión Soviética, impactada por el triunfo de los franquistas en Aragón, interpretó la presentación de los Trece Puntos
como una señal de debilidad del gobierno republicano. El posterior rechazo de Francia y Gran Bretaña a los Trece Puntos
fue observado por la URSS como prueba que las democracias capitalistas no apoyarían bélicamente la causa republicana
contra Alemania e Italia; en consecuencia Stalin empezó a reducir progresivamente los suministros de ayuda soviética a la
República y el gobierno de Moscú comenzó a insinuar la posibilidad de un triunfo final del franquismo.

Juliol 1938 Comença la Batalla de l’EbreComença la Batalla de l’Ebre
Gran ofensiva republicana a l’EbreGran ofensiva republicana a l’Ebre
Novembre 1938 Derrota republicana i contraofensiva nacionalista.
Les tropes republicanes quedaven desorganitzades i
Debilitades.
Derrota republicana i contraofensiva nacionalista.
Les tropes republicanes quedaven desorganitzades i
Debilitades.
Desembre 1938
Retirada de les brigades internacionals.Retirada de les brigades internacionals.
Bombardeig i ocupació de BarcelonaBombardeig i ocupació de BarcelonaGener 1939
Març: Madrid . Cop d’Estat de CasadoMarç: Madrid . Cop d’Estat de Casado
Es rendeix a Franco, que ha rebut
De França i Gran Bretanya el reconeixement
Es rendeix a Franco, que ha rebut
De França i Gran Bretanya el reconeixement
1 d’abril 1939 Comunicat de Franco : VictòriaComunicat de Franco : Victòria

Comunicat emès pel
“Cuartel General “del
“Generalísimo”
anunciant la fi de la
guerra

http://iris.cnice.mec.es/kairos/ensenanzas/bachillerato/espana/guer
racivil_06_00.html
Els càlculs parlen de més de 500.000 morts i
450.000 exiliat (població jove, activa i bona
part de l’ elit científica, literària i artística)
El govern mai va buscar la reconciliació
i va perseguir i repremir als vençuts
L’ oligarquia recupera l’ hegemonia econòmica i
social i els drets que havien adquirir els
treballadors es perden.
La renta nacional
i per càpita no
recupera el nivell
de 1936 fins a la
dècada dels 50
El 9 de febrer de 1939 va entrar en vigor la
Llei de responsabilitats polítiques que
pretenia acabar amb tots aquells que havien
forjat i mantingut la subversió roja. No va ser
la primera llei de tipus repressiu promulgada
ni tampoc la última.

Guerra Civil espanyola

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Guerra Civil espanyola

Similar to Guerra Civil espanyola (20)

More from Lourdes Escobar

More from Lourdes Escobar (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

Guerra Civil espanyola