2. MESOPOTÀMIA
Les primeres ciutats estat:
• Les primeres ciutats estat, independents les
unes de les altres, van sorgir el 4.000 a. C a
Mesopotàmia, entre els rius Tigris i Èufrates.
• Estaven encerclades de muralles i camps de
cultiu amb canals per regar.
• La majoria dels habitants eren agricultors o
pastors o artesans.
• Aparegueren els comerciants, que ja feien
servir moneda.
4. Com eren les ciutats:
• Al centre hi havia un temple (ziggurat) on vivien
els sacerdots que controlaven les collites, el
comerç i tenien poder polític i religiós.
5. • Els militars que defensaven les ciutats i
controlaven la terra, es convertiren en reis.
• Quan hi havia una guerra entre ciutats, els
vençuts es convertien en esclaus.
6. Els primers imperis: L’origen de l’escriptura:
• El 1.800 a. C es va • Va sorgir a les ciutats
formar el primer mesopotàmiques el 3.500
imperi: l’imperi a. C.
babilònic, on es va • La feien servir els reis,
redactar el primer funcionaris i sacerdots per
codi de lleis conegut. portar la comptabilitat, fer
• El 1.300 a. C es va lleis, ordres.
formar l’imperi assiri. • Trobem també els primers
• Al s. VI a. C es formà textos literaris i religiosos.
l’imperi persa.
7. Tipus d’escriptura
pictogràfica cuneïforme
• El pictograma és el dibuix • Era feta de signes que es
d’un objecte o concepte: un feien amb un punxó sobre
peix... fang mullat.
• Posteriorment sorgiren els • La feien els escribes.
ideogrames que
representaven accions o
conceptes generals: cantar...
8. L’arquitectura
• temples: el ziggurat i el palau són les grans
construccions mesopotàmiques.
• Es feien amb maons
de fang cuit o assecat
al sol (tova) i es cobrien
amb betum per fer-los
impermeables a l’aigua.
Se n’han conservat pocs
perquè la tova és poc
resistent.
9. • Per decorar la tova usaven ceràmica vidriada
de colors brillants amb flors, animals o figures
geomètriques.
• Inclogueren l’arc i la volta en les seves
construccions.
10. L’escultura
• Feien petites estàtues de gent resant
i de reis.
• Per decorar les
parets dels temples
feien servir relleus
que representaven
monstres, reis o reines.
• També feien esteles on
esculpien escenes de la
vida militar o de caceres.
11. EGIPTE
• Entre el 5.000 i 4.000 a. C es formà la civilització egípcia a les
ribes del riu Nil, del qual n’aprofitaven l’aigua. El desert a
l’altre costat els protegia dels enemics.
• Té dues grans regions:
– l’Alt Egipte: zona seca al curs
alt del riu.
– Baix Egipte: zona del delta
del riu.
12. • El Nil és un riu que fa grans crescudes que inunden tota la seva riba. Quan
l’aigua es retira deixa un llim negre que fertilitza la terra. També és un riu
navegable pel qual transportaven mercaderies.
• Els egipcis van aprendre a controlar les crescudes del riu amb dics per
emmagatzemar l’aigua i canals per distribuir-la.
13. • Les primeres grans ciutats que es van formar
van ser Menfis i Tebes.
14. • Els egipcis van desenvolupar el càlcul, la
geometria, van establir un calendari per saber
les crescudes del Nil, comptabilitat, tècniques
de construcció i astronomia.
• Ja van dividir l’any en
365 dies i el dia en
24 períodes.
15. L’EGIPTE DELS FARAONS
• Cap al 3.000 a. C el faraó Namer va unificar l’Alt i
Baix Egipte i començaren les dinasties reials que
governaren durant més de 2.500 anys.
El poder del faraó:
• El faraó era un rei
que governava, garantia
ordre i justícia i tenia el
poder absolut. Era l’amo
de totes les terres,
cap de l’exèrcit i un déu
per als súbdits.
16. • Controlava i dirigia les obres de canalització i
el comerç.
• Per governar l’ajudaven els governadors i els
funcionaris de les diferents províncies en què
estava dividit
el regne.
17. La classe noble:
• Eren els alts funcionaris, els governadors, els
caps de l’exèrcit, els escribes i els sacerdots.
• El faraó els regalava terres i riquesa per
garantir la seva fidelitat.
• Els sacerdots dirigien i administraven els
temples, els ritus
religiosos, practicaven
la ciència i sabien
escriptura jeroglífica.
18. • Els escribes dominaven l’escriptura jeroglífica i
el càlcul per transcriure les ordres del faraó.
22. El poble egipci:
• La majoria eren pagesos lliures que estaven lligats
a la terra i al faraó. Havien de donar part de la
collita als funcionaris i estaven obligats a treballar
gratuïtament en la construcció de temples,
piràmides...
• També hi havia mercaders
i artesans que treballaven
el cuir, ceràmica, joies, pedra...
• Per sota de tots hi havia els esclaus.
23. Els déus egipcis:
• Tenien una religió politeista perquè adoraven
molts déus.
• Els més importants són:
– Ammó Ra: pare de tots els déus.
– Ra: Déu del sol.
– Osiris: déu dels morts.
– Seth: déu de les tenebres.
– Isis: deesa de la fertilitat.
– Horus: Déu de la guerra.
– Anubis: déu de l’infern.
– Thot: déu de la saviesa i inventor de l’escriptura.
28. • Els déus habitaven els temples i es
reencarnaven en les estàtues del santuari.
• Els sacerdots retien culte als déus i els
obsequiaven amb ofrenes.
• A part dels déus els egipcis eren
molt supersticiosos i es protegien
dels mals esperits amb diversos
amulets.
29. LA VIDA DESPRÉS DE LA MORT
• Els egipcis creien en la màgia i la vida després de la
mort.
• L’home estava format per cos + ànima, anomenada Ka.
Els rituals funeraris:
• Quan algú es moria el ka passava a la vida d’ultratomba però el cos s’havia
de conservar perfecte.
• Per això momificaven els cossos: s’embalsamava el difunt i al cap de 40
dies es convertia en una mòmia dissecada (momificació). En treien els
òrgans (estómac, fetge, pulmons i intestí) i els posaven dins dels 4 vasos
canopis.
• Després es feien els funerals i es transportava el difunt fins a la seva
tomba, on començava el viatge al més enllà.
30. • Per facilitar aquest viatge la família deixava ofrenes a la tomba,
pintava les parets i dipositava estàtues que revivien en el més enllà.
• A més s’hi deixava el “Llibre dels morts” que explicava les regles
sobre com s’havia de comportar el mort davant del Tribunal
d’Osiris, que jutjava la seva vida a la terra.
• Si el difunt superava el judici, podia entrar a la vida del més enllà i
continuar amb les seves tasques habituals.
31. L’ARQUITECTURA EGÍPCIA
• Les grans construccions egípcies foren els
temples i les tombes que servien per
expressar el poder dels déus i faraons.
• Eren obres monumentals (molt grans) i
arquitravades (sense arcs ni voltes) i
inamovibles (seguien unes normes fixes).
• Es feien amb pedra i es decoraven amb
gravats, pintura i escultures.
32. Els temples:
• Tots tenen una estructura molt semblant.
• Accés per una avinguda
d’esfinxs.
• Entrada per una porta monumental amb dos
grans pilons.
• Davant de la porta hi havia dos obeliscs.
33. • Ja a dintre hi havia un pati porticat,
la sala hipòstila (amb columnes)
i el santuari, on es guardava l’estàtua del déu i
només hi podien accedir els sacerdots i el faraó.
• Els nobles i funcionaris podien entrar fins la sala
hipòstila.
• El poble podia entrar fins al pati només els dies
de festa i processó.
34. Les tombes:
• La mastaba: les primeres tombes es deien
mastabes. Tenien forma rectangular i poca
altura.
• Les piràmides: posteriorment van aparèixer
les piràmides. Les més importants són les de
Gizeh; Keops, Kefren i Micerí
35. Una piràmide tenia entrades camuflades, galeries i
cambres funeràries falses per evitar els robatoris.
La cambra funerària verdadera estava
dissimulada i tapada amb un mur perquè
contenia tresors, pintures, estàtues,...
36.
37. • Els hipogeus: són grans cambres funeràries
excavades a sota terra decorades amb molt luxe.
Alguns faraons les preferien a les piràmides per
evitar saquejos.
• Els pobres, com que també creien en la vida
després de la mort, també els momificaven i els
enterraven en fosses o al desert.
