Presentació de Meritxell Sànchez de 1r de BAT A d’introducció a la unitat "Un Planeta Viu" de CMC curs 2011-2012

1. L’origen de la vida i l’origen de
l’ésser humà.
Un planeta viu.
Daniel Ortuño
Meritxell Sánchez

2. 1. La recepta de la vida.
Tots els essers vius tenen una mateixa organització interna, i necessiten energia
per fer les funcions vitals.
1.1 -Composició de la matèria viva.
A la natura hi ha 90 elements químics però els essers
vius només estan formats de 20.
La Terra i els essers vius estan formats de diferents
elements: Silici i Alumini (elements que formen la
Escorça Terrestre).
Els essers vius, estan compostos majoritàriament
d’Hidrogen, Oxigen i Carboni. L’Hidrogen i l’Oxigen els
trobem majoritàriament a l’aigua.

3. 1.2 L’energia per la vida.
La vida necessita energia, i l’obté a partir de
reaccions químiques en les que intervé la matèria
orgànica, la qual s’ha fabricat en un procés
anomenat fotosíntesi que la duen a terme els
vegetals, algues i alguns bacteris.
A fi que la matèria orgànica sintetitzada en la
fotosíntesi produeixi l’energia necessària per a la
vida, es realitza un procés anomenat respiració
cel·lular.
Els organismes es poden classificar en dos tipus:
Autòtrofs Heteròtrofs
Fabriquen matèria Utilitzen matèria
organica a partir de orgànica produïda
matèria inorgànica. pels autòtrofs.

4. 2. Què es la vida?
No s’ha arribat a cap conclusió sobre una
definició de vida.
Per poder sobreviure al pas del temps,
necessitem matèria i energia mitjançant un
procés d’evolució.

5. 3.Origen de la vida.
3.1-D’on prové el carboni?
El carboni es l’element bàsic per a la vida. La
nebulosa a partir de la qual es va formar la Terra i els
astres del Sistema Solar no era especial ment rica en
carboni. El Sol conté trenta vegades menys carboni
que la biosfera, que es la zona superficial del nostre
planeta.
-D’on ha sortit el carboni de la Terra?
Ha sortit del diòxid de carboni que els volcans han
anat deixant anar al llarg del temps, els autòtrofs van
anar assimilant el carboni expulsat del interior de la
Terra.

6. 3.2- D’on prové l’aigua?
L’aigua es l’altre element bàsic per la vida. Es
curiós que els científics encara discuteixin d’on ha
vingut l’aigua dels mars. Durant l’inici del Sistema
Solar l’aigua no es va poder condensar en òrbites
properes al Sol ja que les temperatures eren molt
elevades, per tant la hipòtesi mes acceptada és la
que afirma que la van dur els asteroides
procedents d’una orbita més extensa.

7. 3.3- Un escenari per a la vida.
-Un interior molt calent.
Això vol dir, un vulcanisme molt intens. La majoria dels
continents encara no s’havien format, tot el vulcanisme
era submarí. Molts organismes primitius viuen en
aigües molt càlides i riques en minerals dissolts, sense
necessitat de l’energia solar.
-Una atmosfera densa sense oxigen en un planeta
oceànic.
En la protoatmosfera no hi havia oxigen, tampoc hi
havia ozó que protegís la superfície del planeta dels
mortífers raigs ultraviolats. Si no hagués sigut per el
gran gruix d’aigua, la vida ho hauria tingut molt difícil
per prosperar, perquè els raigs ultraviolats, ho haurien
destruït tot.

8. 3.4-Un experiment històric: Com es va transformar la matèria inert en matèria viva?
El 1953 l’estudiant de bioquímica Stanley Miller (1930-2007) va sintetitzar aminoàcids a
partir d'amoníac metà, que, segons se suposava aban eren els gasos de l’atmosfera
primitiva. Ell va suposar que havia estat el primer pas per a l’aparició de la vida.
L’experiment de Miller té un valor històric, però no explica l’origen de la vida. El que sí va
demostrar va ser que es possible sintetitzar matèria orgànica a partir de la inorgànica.
3.5- El que pensem actualment sobre l’origen de la
vida.
Hipòtesi metabòlica: Petites molècules senzilles es van
aïllar del medi amb una membrana, amb la qual cosa
s’iniciava una sèrie de processos químics de
complexitat creixent, fins que la unitat es va reproduir.
Món ARN: Actualment alguns bioquímics proposen
que molècules, sorgides a l’atzar d’ARN, capaces de
replicar-se mitjançant mutacions van iniciar la cadena
de l’evolució.

9. 4. l’evolució i les seves proves
L'evolució és el procés de canvi en els trets heretats d'una població d'organismes
entre una generació i la següent.
Els tipus de proves que donden suport a l’evolució son:

10. 4.1 Proves biològiques 4.3 Proves moleculars
4.2 Proves paleontologiques

11. 5. Com expliquem l’evolució.
Hi ha dos teories sobre l’evolució la teoría de la deriva genètica i la de la selecció
natural.

12. Selecció natural: Basada en la supervivencia dels més aptes. És el procés que dirigeix
l’evolució de les espècies, d'acord amb el darwinisme, que és la teoria evolucionista
acceptada actualment.
Segons Charles Darwin en qualsevol població els individus són diferents entre ells. Els
individus d'una població tenen caràcters que són heretables a la descendència. Així
doncs, és sobre aquest conjunt de caràcters sobre els que opera la selecció natural. Els
individus més ben adaptats al seu ambient tindran major descendència ja que s'hi
adaptaran millor i per tant amb aquell caràcter tendirà a fer-se més freqüent a cada
generació.
La selecció natural és la innovació central de les idees de Darwin, ja que l'evolució ja
havia estat prèviament per d'altres, com Lamarck, però amb mecanismes diferents.
Lamarck va proposar que les especies adquirien nous organs per resoldre necesitats o
per adaptar-se a altres entorns. Les òrgans inútils desapareixen i els que més
s’utilitzen milloren.

13. Exemple del coll de les jirafes

14. Darwinisme i genética
Darwin no entenia perquè dintre d’una mateixa especie hi havia individus mes forts
que d’altres. Que més tard va descriure el mecanisme de l’herencia dels caràcters
paterns i materns i com aquests es barrejen en la reproducció sexual. Aquests factors
son els anomentas avui dia; gens.
Per tant la antiga teoría de Darwin juntament amb la de la genética s’anomena
neodarwinisme o teoría sintetica de l’evolució.

15. El ritme de l’evolució (deriva
genètica).
A fi de que una especia s’origini a partir d’una altra fa fatla aproximadament un milió
d’anys. La manera més fácil de que això passi és que una petita población d’individus
d’una especie es quedi aillada de la resta. Aixi les mutacions produides es propagaran
amb eficacia.
Al darwinisme es pensaba en petits canvis com eres les micromutacions, però l’estudi
de fòssils ha permés veure que les mutacions que fan posible l’aparició d’una nova
espècie són macromutacions.
5.2 Selecció artificial
Creada per l’esser humà, que ha seleccionat animals i plantes de caracteristiques
favorables tancats a llocs on nomes es puguin reproduir entre ells i aixi cada generació
tingui les mateixes caracteristiques.

16. 5.2 Radiacions evolutives
Hi ha periodes en l’evolució del planeta en què el ritme de renovació d’especies
incrementa. Són periodes d’intensa aparició o extinció.
A la unitat anterior hem vist el continent Pangea, el qual no ha sigut l’unica vegada
que tots els diferents continents han estat units. Al llarga de la historia de la terra hi
ha agut diverses pangees que han tingut influencia en l’evolució.
Quan hi ha una pangea el nombre despecies es menor, la vida es menys diversa, i
quan els continents están separats, hi ha mes diversitat d’especies.

17. 6. Extincions
Constantment s’estan extingint especies, pero durant la historia de la vida hi ha agut
moments de extincions massives.
6.1 La gran extinció
La major extinció d’especies va tenir lloc fa 252 milions d’anys. Es calcula que va
desapareixer la meitat de totes les especies de la terra.
Hi ha moltes teories sobre les causes d’aquesta extinció.però la més recent ho
atribueix a una catástrofe per anòxia (falta d’oxigen a l’aigua marina), provocada
per l’escalfament de l’atmosfera degut a una llarga etapa de vulcanisme intens.
Aixó s’anomena efecte domino, una alteració que en causa d’altres en cadena.
Vulcanisme –> escalfament –> anòxia –> extinció massiva

18. 6.2 L’extinció dels dinosaures.
La més famosa de les extincions massives va ser la dels dinosaures fa 65
milions d’anys. Un asteoride de la mida d’una muntanya va caure al sud
de Mèxic i va provocar una catástrofe ambiental: tsunamis gegantins,
incendis arreu de la terra, gran canvis de temepratura que van
exterminar les especies que necesitaben més aliments i una temperatura
més estable.

19. 6.3 L’enigma de la supervivència
Entre els científics que estudien les extincions massives hi ha un gran dubte: Perquè
algunes especies com els escarabats que van apareixer fa més de 300 milions d’anys
han suportat 4 extincions massives? Perque els insectes, ocells, petits mamífers i de
més no es van extingir com els dinosaures?
6.4-Supervivencia dels avantpassats
Quan els dinosaures herbivors mengen la vegetació exuberant i els carnívors als
herbivors, els petits mamífers i ocells ocupen una pocició molt marginal de lluita per
soberviure.
Quan va caure l’asteroide i van desapareixer els dinosaures, va desapareixer la fotosintesi
i amb ella la vegetació, per tant es trenca la cadena tròfica i nomes sobreviuen animals
que mengin llavor o insectes menjadors de carronya i detritus.
Reapareix la llum. Les llavors germinen, neixen les plantes i la cadena tròfica s’estructura
amb les espècies supervivents, entre les quals no hi ha ni els grans herbívors ni els
carnivors.

20. 7. L’origen de l’esser humà.
Durant segles es va intentar explicar l’origen del món i de l'ésser humà mitjançant
mites i llegendes. En el segle XIX, les idees i les investigacions d'alguns científics van
permetre d'iniciar el canvi cap a una explicació científica que ha desvetllat moltes de
les incògnites sobre aquestes dues grans qüestions. Charles Darwin va formular
la teoria de l'evolució en l'obra “L'origen de les espècies”. Darwin va demostrar que el
món dels éssers vius no és estàtic, sinó que canvia constantment. Darwin explicava el
canvi de la manera següent:
- Els individus d'una mateixa espècie no són tots exactament iguals, dins de les
espècies hi ha una gran variabilitat.
- Els individus que s'adapten més bé al medi ambient (per exemple, els que pel
seu color es camuflen millor de cara ais depredadors) són els que sobreviuen i es
reprodueixen més. La natura fa, doncs, una selecció natural, és a dir, elegeix les
característiques que permeten als individus de sobreviure i reproduir-se.

21. 7.1- L’evolució dels homínids.