L'espai que ens envolta per Ikram i Patrícia

813 views

Published on

Presentació d'Ikram El Muhandiz i Patrícia Ruiz de 1r de BAT A d’introducció a la unitat "L'espai que ens envolta" de CMC curs 2012-2013

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
813
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
236
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

L'espai que ens envolta per Ikram i Patrícia

  1. 1. L’espai que ens envolta Ikram El Muhandiz Patricia Ruiz 1r A BTX
  2. 2. 1. De què està fet l’Univers?L’Univers és un buit immens en el qual hi ha milions de cossos. Alguns es poden ver asimple vista, i altres, que són invisibles, i per això s’observen amb telescopi.1.1. L’Univers observableL’Univers és un buit on “suren” milers de milions de galàxies. En cada galàxia hi ha milersde milions d’estels, planetes i nebuloses (formades per gas i pols).Fórmula del cosmos: 75% hidrogen, 20% heli i 5% resta dels elements.http://www.eso.org/public/chile/images/comparisons/eso1205a/
  3. 3. 1.2. La matèria foscaLes galàxies i els estels formen el 10% de la matèria total de l’Univers. El 90% és matèriafosca, és a dir, un tipus de matèria hipotètica, de composició desconeguda, que noemet ni reflecteix radiació perquè es pugui detectar directament.El primer a utilitzar el terme fou lastrofísic Fritz Zwicky el 1933.• Com sabem que existeix la matèria fosca si no la “veiem”?Les galàxies col·lideixen per causa de l’atracciógravitacional que hi ha entre elles, i escalfen elgas que les envolta. I alguna cosa que no veiem,la matèria fosca, provoca que s’acostin i ques’escalfin.
  4. 4. • Com sabem de quins elements està fet un estel?Isaac Newton (1642-1727) va descobrir que la llum del Sol que incideix en un prisma decristall es descompon en franges de colors. Aquest arc iris s’anomena l’espectre de lallum.El Sol és l’estel més proper i l’espectre de la seva llum ens proporciona informació sobreels elements que el componen.
  5. 5. Supercúmul de Virgo2. Com està organitzat l’Univers?La matèria no està distribuïda de manerauniforme a l’espai.La Via Làctia forma part d’un grup d’unestrenta galàxies: el Grup Local.El Grup Local està integrat en un conjunt degrups anomenat Supercúmul de Virgo. Itambé pot ser que el Supercúmul de Virgoforma part d’una altra estructura encara mésgran... els astrònoms tenen dificultats perdetectar-la. Grup LocalEl Sol és un estel mitjà situat amb elsplanetes en una zona intermèdia d’unagran galàxia espiral que anomenem ViaLàctia. A la Via Làctia hi ha uns 100.000milions d’estels i potser planetes. Via Làctia
  6. 6. Constel·lació d’OrióTots els estels que veiem formen part de la Via Làctia. Les constel·lacions són estels ambformes i noms característics.
  7. 7. 3. L’Univers en moviment3.1. La força de la gravetatLa llei de la gravitació diu que els cossos s’atreuen, tan més com més pròxims estiguin imés sigui la massa.L’atracció funciona a totes les escales: els membres del Grup Local, juntament ambaltres milers de galàxies es precipiten cap al centre del supercúmul deVirgo, l’anomenat Gran Atractor.3.2. Els forats negresL’atracció gravitacional més intensa es produeixals forats negres, que són concentracions dematèria d’altíssima densitat.Si en coneixem l’existència és per la radiació(raigs X) que emet la matèria quan accelera, justabans de caure al gran pou gravitatori.La paradoxa dels forats negres és: com méscossos hi caiguin, més gran serà la seva massai, per tant, incrementarà l’atracció gravitacional.
  8. 8. 4. Del big bang al big ripL’Univers es va originar fa uns 13.700 milions d’anys en una gran explosió: el big bang.4.1. Com va sorgir la idea del big bangAl començament del segle XX els astrònoms van descobrir en l’espectre de la llumalguna cosa “estranya”.Les galàxies s’allunyen les unes de les altres. Però per entendre aquest fenomen cal queconeguem l’efecte Doppler.• Com sabem que les galàxies s’allunyen? L’efecte DopplerQuan un objecte emet ones mentre es mou, aquestes ones es distorsionen. Si l’emissors’hi acosta, l’ona es comprimeix, i si se n’allunya, l’ona s’estira.Aquest fenomen s’anomena efecte Doppler.
  9. 9. Quan es va conèixer el fet que les galàxies s’allunyen les unes de les altres va sorgir lateoria del big bang.Si les galàxies s’allunyen les unes de les altres, cal pensar que en el passat van estar aprop, i que al principi tota la matèria estava concentrada en una zona molt petita.4.2. La confirmació del big bangMentre treballaven en un nou tipus d’antena comercial, Arno Penzias i RobertWilson van descobrir el 1964 que hi arribava una radiació molt feble des de tots elspunts de l’Univers.Com que procedia de tots el punts de l’Univers, la van anomenar còsmica (decosmos, l’Univers dels grecs); i com que era molt feble, havia de tractar-se d’algunacosa molt llunyana: per això es va anomenar radiació còsmica de fons.Aquesta radiació còsmica de fons era l’ “eco”del big bang. L’ “eco” d’aquella granexplosió de la qual va sorgir el nostreUnivers havia arribat fins al present.
  10. 10. 4.3. El big bang i la història de l’Univers1. Etapa d’inflació2. Formació de la matèria3. Els primers àtoms4. L’incendi de l’Univers5. La formació d’estels i galàxies6. L’energia fosca
  11. 11. 5. L’origen dels elementsEls estels són fabriques de nous elements químics;per exemple, cada segon el Sol produeix 695 milions de tones d’heli a partir de l’hidrogen.Els estels: Fàbriques d’elements químicsl’hidrogen és l’element més abundant del’Univers, a partir del qual han sorgit la restadels elements químics.Supernova: fonts de matèriaEl ferro es l’últim element estable que es forma en un estel. Així, doncs, un cop s’haformat, de l’interior de l’estel ja no en surt energia. La gravetat actua i les enormespressions i temperatures provocades per aquest col·lapse gravitatori tan ràpidocasionen una fusió nuclear instantània i es generen la resta dels elements químics dela taula periòdica.L’energia produïda causa una explosió violenta (supernova) que llança a l’espaigairebé tota la massa de l’estel.
  12. 12. 6. L’origen del sistema solar 6.1 L’origen del solL’origen del sol es deu a que fa 4.570 milions d’anys, en un braç d’una galàxiaespiral, un núvol de gas i pols es va començar a contreure. Aquesta contracció esdeguda a que va explotar una supernova prop de la nebulosa. L’explosió genera unaona de xoc i aquesta s’apropa a la nebulosa i es comprimeix, de manera que escol·lapsa. Al centre de la nebulosa les partícules estan més a prop les unes de lesaltres i, per tant, hi ha més col·lisions entre si de manera que l’interior s’escalfa. Apartir d’una temperatura d’uns 10 milions de graus, els nuclis d’hidrogen es mouen auna velocitat enorme i es poden fusionar: fabriquen heli i alliberen energia. I aquí eson neix el Sol.
  13. 13. 6.2. La formació dels planetesDe la nebulosa inicial comprimida per l’explosióde la supernova no tan sols va sorgir el Sol:al voltant seu hi orbiten els planetes.Fa 4570 milions d’anys, la nebulosa es comprimís,es col·lapsa i es transforma en un disc.Com que al centre del disc hi ha méscol·lisions i més calor, per tant hi ha més partículesi els més lleugers emigren cap a la part exterior, més freda.A cada zona del disc comença a créixer un planeta, que atreu la matèria que té aprop. Els planetes exteriors es van formar primer i tenen més massa ja que es vanformar amb els elements més abundants de la nebulosa.A les zones internes del disc es formen cossos petits, que col·lideixen entre si i donenorigen a planetes que se estan formant com la Terra. Aquest procés va durar uns 10milions d’anys.Amb el matèria “que va sobrar” de la construcció dels planetes es van formar els 166satèl·lits coneguts, tret de la Luna, que és un cas particular
  14. 14. No tots els planetes són iguals:Els anomenats planetes gegants,que són Júpiter, Saturn, Urài Neptú es van formar sobretota partir de gas.Els interiors, Mercuri, Venus, la Terrai Mart, que són els terrestres,es van formar a partir de material sòlid:roca i metall.Als planetes externs hi ha diferències: Júpiter i Saturn són principalment hidrogen iheli, Urà i Neptú predominen l’aigua amb amoníac i metà. Però tots quatre tenen nuclisde roca.Els planetes terrestres es diferencien sobretot per la massa. La Terra i Venus tenenatmosfera en canvi Mercuri i la Lluna són cossos sense atmosfera. Mart es un casintermedi, amb una atmosfera molt tènue.
  15. 15. • La Lluna, un satèl·lit singularLa Lluna es va formar per la col·lisió d’un planetamenor contra la Terra.Aquest origen està sòlidament avalatper la composició de les roques lunars i terrestres.La matèria lunar va sofrir un procés detemperatura alta (conseqüència d’una col·lisió)que va expulsar els matèria volàtils i es van concentrar els compostos amb unatemperatura de fusió més elevada.
  16. 16. 7. Exoplanetes: la gran sorpresa7.1 Descobriment dels exoplanetesEl 1995 dos astrònoms havien descobert el primer planeta en òrbita al voltant d’unestel que no era el Sol. En poc més d’ uns anys, la detecció d exoplanetes s’haconvertit en una de les àrees amb més futur de l’astronomia.La majoria dels exoplanetes detectats són planetes gegants: fins a l’any 2007 no es vancomençar a detectar el que s’ha anomenat superterres, cossos amb masses una micamés grans que la del nostre planeta.L’ensenyament principal que ens aporten els exoplanetes és que mols sistemesplanetaris són força diferents del nostre, amb planetes gegants molt propers a l’estel.
  17. 17. 7.2. Condicions per a la vida als planetesLes circumstàncies que afavoreixen el desenvolupament i la permanència d’una vidacomplexa en un planeta són, entre altres:• La distancia del planeta a l’estel.• Una gravetat suficient al planeta.• Un nucli metàl·lic fos.• La presencia d’un satèl·lit gran.• El temps de vida de l’estel.• L’existència de planetes gegants propers.• La situació dins la Via Làctia.
  18. 18. 8. Observació del cel 8.1. L’esfera celesteHi ha dos factors que determinen quins astres podem veure cada nit:• La latitud.• L’època de l’any.
  19. 19. 8.2. Els mapes celestesPer observar el cel són útils els planisferis o mapes celestes. En un planisferi esrepresenta l’esfera celeste sobre un plànol. Els estels més lluents es dibuixen amb mésgruix.

×