Presentació de Belen Iñigo i Esther Sánchez de 1r de BAT A d’introducció a la unitat "La salut de Gaia" de CMC curs 2011-2012

1. UN MÓN DIGITAL
UN MÓN DIGITAL

2. LA FI DEL MÓN ANALÒGIC
• El maig de 2005 la Comissió Europea va assenyalar l’any 2012 per a que es
produeixi l’apagada analògica, es a dir, deixar d’emetre en forma
analògica i divulgar el contingut únicament en forma digital, a través de
les tecnologies com la TDT i DAB. Les emissions digitals van començar a
l’Estat espanyol al 2006 i la data de la fi del món analògic en el camp de la
informació va ser avançada al 2010.
•
Els motius del canvi: El format digital ofereix força avantatges, que
justifiquen l’entrada imparable a la vida quotidiana. El més rellevant és
que ha popularitzat la manipulació dels continguts i resulta una tasca
senzilla i barata, les tasques que fa una dècada estaven reservades a
professionals del món audiovisual.

3. La conversió d'analògic a digital d’imatges.
• Una imatge es pot dividir en quadres
diminuts de pixels. Una imatge digital
es un fitxer informatiu que consta
d’informació sobre molts pixels.
Un megapixel, conte un milió de
pixels i com mes gran sigui la imatge,
més qualitat presenta.

4. La conversió d'analògic a digital de
sons.
• Hi a molts sistemes que duen a terme
aquesta conversió. Les targetes de so
dels ordinadors o les gravadores
digitals.
Té una importància especial
anomenada: Mostratge, es el procés
d’analitzar un so i de dividir-lo en
unitats d'informació més petites
anomenades mostres.

5. La conversió d'analògic a digital de
caràcters escrits.
• Molts telèfons, consoles de joc o
PDA tenen una pantalla tàctil,
que son capaços de reconèixer
els caràcters que escrivim a mà.
En el cas de les tauletes
gràfiques, el dispositiu és sensible
a la pressió, cosa que facilita, la
tasca del dibuixant, que si
pressiona més, obté traços més
gruixuts.

6. L’emmagatzematge de la informació:
– Els suports magnètics, com ara els discos durs: els suports amb una
capacitat més gran d’emmagatzematge i són força segurs per desar-hi
dades durant molt de temps.
– Els suports òptics, com els DVD: els sistemes d’emmagatzematge
òptic utilitzen un raig làser i un conjunt de lents per escriure i llegir les
dades sobre la superfície del disc.
– Els suports basats en la memòria o volàtil: es basa en el fet d’atrapar
càrregues elèctriques a les cel·les d’un xip de memòria. El consum
d’energia és baix, per la qual cosa són adequades per a dispositius
autònoms que funcionen amb bateria. El seu inconvenient és el preu.

7. Manipulació de les dades digitals.
• La informació digital és molt fàcil de
manipular, per mitja d’ordinadors i de
programes informàtics. Els exemples
més importants són:
1.La millora de la qualitat
2.La compressió
3.L’edició

8. Ordinadors, hardware i software.
• La revolució digital no hauria estat possible sense els ordinadors, aquests
tenen la part física, el hardware i la part lògica, el software .

9. Hardware: l’ordinador per dins.
• La part principal d’un ordinador es la torre i té
diversos components.
1. La placa base: Es l’element principal.
2. Els dispositius d’emmagatzematge: Són lectors i
gravadors de DVD.
3. Les targetes d’expansió: Amplies les
funcionalitats de la placa base.
A més hi ha la font d’alimentació, que
subministra energia a tot el sistema, i
un o més ventiladors per refrigerar
l’equip
Els perifèrics són dispositius que es
connecten a l’ordinador.

10. Software: la part lògica de
l’ordinador.
• Els programes que hi ha instal·lats en un ordinador poden ser de diversos
tipus però els més importants són:
1. Sistema operatiu: Porta a terme contínuament operacions de control
de l’equip i dels dispositius perifèrics.
2. Els divers o programes de control: Son petits programes que serveixen
de pont entre el sistema operatiu i els dispositius connectats a
l’ordinador.
3. Els programes o aplicacions: Duen a terme funcions especifiques i
formen un grup enormement variat.
Habitualment en aquest grup hi ha el que anomenem utilitats, que son
els que ajuden el sistema operatiu en determinades tasques rutinàries.

11. TREBALLAR AMB IMATGES
• La digitalització: La captura d’imatges, la podem dur
a terme per mitjà de les càmeres fotogràfiques
digitals o bé a través d’un escàner.
• La manipulació: d’imatges implica normalment
processos de millora. El retoc fotogràfic, es pot dur a
terme de manera molt senzilla amb l’ús de
programes d’edició gràfica.
• La compressió: permet estalviar molt d’espai
d’emmagatzematge. L’algoritme de compressió més
habitual és el JPEG.

12. Internet
• Que es Internet? Internet es una
agrupació de xarxes informàtiques
distribuïdes per tot el món.
La introducció d'Internet a les nostres
llars i a la vida quotidiana es cada
vegada més intensa i serveix per
comunicar-se i disposar d’una gran
quantitat d’informació.

13. Com funciona Internet
• Hi ha dos tipus d’ordinador:
1. Els servidors: Estan especialitzats a
emmagatzemar informació
2. Els clients, que són els que utilitzen els usuaris.
Un servidor, disposa de diversos discos durs on
s'emmagatzemen la majoria de dades i els clients
poden compartit la informació i no han de tenir una
gran capacitat d’emmagatzematge.

14. ELS PROBLEMES D’INTERNET:
– Molts usuaris de correu electrònic reben desenes de
missatges no desitjats: correu brossa ( spam ).
– Internet ha propiciat la difusió de virus.
– Ha afavorit l’aparició de programaris espia, de publicitat,
de peca...
– Ningú controla el que es publica al WWW. Per això,
continguts falsos poden arribar a tot el món en poques
hores.

15. LA REVOLUCIÓ DEL TRANSPORT DE
CONTINGU
• Hi ha dues maneres de transportar els continguts des del lloc on es
generen fins a l’usuari final:
• La tecnologia del cable: es basa en una connexió física des del proveïdor
fins a l’usuari final. Els cables de banda permeten transferir molta
informació en poc temps.
• La tecnologia sense fil: es basen en la transmissió d’ones
electromagnètiques, les emissions de ràdio i televisió. Les ones
transmeten informació digital, que té una qualitat més alta i es pot
transferir més informació.
• La diferència principal és la direccionalitat en el flux de dades. Tan sols el
cable permet la bidireccionalitat, es a dir, la informació flueix des del
proveïdor cap a l’usuari, però també pot fluir en l’altre sentit, de manera
que el client interaccioni amb el proveïdor.

16. QUÈ PASSARÀ... DEMÀ MATEIX
• Diversos fets que passen al nostre voltant ens donen algunes pistes de
tres tendències importants pel que fa a les tecnologies de la informació i
la comunicació.
• Els últims anys s’aprecia una concurrència de tecnologies, fet que
produeix dispositius cada vegada més multifuncionals.
• Es desenvolupen cada vegada més ràpidament noves tecnologies que fa
pocs anys semblaven impossibles. Això és així perquè molts
desenvolupaments tecnològics avancen més del que estava previst.
• Es produirà l’extinció de força tecnologia. Actualment moltes ja estan a
punt de desaparèixer, però moltes més seran obsoletes els anys vinents.