UD5

1. Una perspectiva científica i filosòfica sobre els orígens de la
vida i l’univers

2.  Qui sóc? On estic?
 Cap a on anem?
 D’on venim?
 Quin és el sentit de la vida?
 Quin és l’origen de tot el que existeix?
 Hi ha alguna cosa després de la mort?

3.  Tradició bíblica d’Adam i Eva
 Tradició olímpica de Prometeu i Epimeteu
 Molts mites diferents, per exemple, sumeris, acadis, babilònics, egipcis, hindús,
africans, inques, etc....

4.  El problema sobre l’origen de l’ésser humà i l’univers té connotacions filosòfiques i
científiques.
 Segles VI i V a. C, els primers filòsofs, els presocràtics, es plantejaren el problema
de l’origen de la matèria i del canvi, però no tenien massa dades ni mètode
científic.

5.  Anaximandre ( s. VI a. C) va dir que les formes de vida terrestres procedeixen de
les aquàtiques.
 Era una opinió excèntrica i minoritària, però original i creativa.
 De totes formes, la teoria d’Anaximandre no tenia massa evidències empírques.
 Pensava que la Terra era un cilindre.

6.  Les ciències han investigat sobre els orígens de la vida i han trobat respostes.
 La filosofia és una bona ferramenta per reflexionar i presentar una visió del
conjunt i panoràmica sobre les dades científiques.

7.  En 1859, Darwin publica L’origen de les espècies.
 Va aconseguir superar les crítiques perquè aportava gran quantitat de proves i
evidències
 El triomf de la teoria de l’evolució va ser possible gràcies a l’avanç de les altres
ciències.
 1r La geologia: es sabia que els estrats d’un terreny es deuen a fenòmens com
l’acumulació de sediments i s’estaven estudiant fòssils.
 2n Biologia i botànica: classificacions sistemàtiques de totes les espècies del
planeta.
 3r Coneixements en millora de races que es practicava en l’agricultura, ramaderia
i cria de gossos. Certes característiques de les espècies eren guiades a voluntat
dels criadors.

8.  1a. Les característiques dels progenitors són heretades pels fills.
 2a. De vegades sorgeixen lleugeres variacions que també són heretables.
 3a. En els ecosistemes hi ha “lluita per la supervivència”. Aquelles
característiques especials que suposaven avantatges per a sobreviure o reproduir-
se, tenen la tendència a multiplicar-se i predominar.
 Aquelles característiques que suposen desavantatges tenen la tendència a
desaparèixer i extingir-se.
 4a. L’evolució natural és un procés lent (milions d’anys) de canvis graduals que no
s’aprecien al llarg d’unes poques generacions.

9.  Gran capacitat d’aprenentatge i càlcul. Utilització de llenguatges i cooperació de
grans grups.
 Utilització de ferramentes.
 Hem arribat a modificar els ecosistemes i antropomorfitzar-los (ciutats i camps de
cultiu).

10.  Durant segles no s’entenia bé com era possible la relació cos i ment i es pensava
que la ment era un tipus de substància especial anomenada ànima d’origen diví i
etern, mentre que el cos era mortal (dualisme).
 Infraestructura biològica del nostre sistema nerviós fa possibles les capacitat
intel·lectuals.
 L’encèfal té aproximadament 100.000 milions de neurones, cadascuna amb
múltiples connexions.
 La ment és com un ordinador d’alta potència.
 De la màxima simplicitat dels primers éssers vius unicel·lulars s’ha arribat a la
gran complexitat del cervell humà, però per a açò han sigut necessaris milers de
milions d’anys d’evolució.

11.  El Big Bang. Segons aquest model explicatiu, l’univers que coneixem podria tindre
13.000 milions d’anys i es va ocasionar per una explosió de matèria que estava
summament condensada.
 Una de les proves empíriques és que tot l’univers conegut està en expansió i les
galàxies s’allunyen entre elles.

12.  Els primers filòsofs, els presocràtics, fa 2500 anys foren els primers en investigar
l’origen de la matèria. Eixe va ser el primer problema filosòfic. (Arjé)

13.  Astrofísics han investigat l’origen dels elements químics.
 En les explosions d’estrelles (supernoves), els àtoms simples d’hidrogen i heli es
transformen per processos de fusió nuclear en altres elements químics.
 Som pols d’estrelles.
 Tots els elements, fins i tot els que formen part del nostre cos, s’originaren en les
estrelles a partir d’explosions fruit de reaccions de fusió nuclear.
 Què serà del nostre planeta en uns quants milers de milions d’anys?

14.  Fins al s. XVII molts mites i teories equivocades.
 Tradició geocèntrica majoritària.
 La terra és redona provat amb evidències empíriques per Aristòtil al s. IV a. C.
 Eratòstenes de Cirene (III a . C) va calcular el radi exacte de la terra.
 Heliocentrisme: Aristarc de Samos (s. III a. C)

15.  El nostre planeta és més menut que un gra d’arena en el Sàhara.
 El sistema solar es troba a la galàxia de la Via Làctia.
 La Via Làctia té un diàmetre de 100.000 anys llum.
 Observacions del telescopi espacial Hubble: existeixen milions de galàxies i bilions
d’estrelles.

16.  No contrastables ni comprovables (impossible observar el futur remot)
 1ª. Big Rip: l’univers s’expandirà tant que els àtoms es separaran. Tot quedarà
desintegrat i dispers.
 2ª. Big Crunch: l’univers no podrà expandir-se més i actuarà la gravetat de
manera que totes les galàxies es dirigiran fins al centre on es produirà un nou Big
Bang i així l’univers podria viure cicles eternament (teoria de l’univers oscil·lant).
 Alguns filòsofs grecs ja afirmaven l’etern reton i els cicles de l’univers:
presocràtics com Anaximandre, Empèdocles i Heràclit. I els filòsofs estoics.

17.  L’univers no té principi ni fi, l’univers és etern i infinit.
 No para de crear-se matèria, però això sembla créixer.
 Hipòtesi de moda a mitjan del segle XX.

18.  Model especulatiu creata per Stephen Hawking
 Podrien existir grans quantitats d’universos amb lleis físiques diferents, fins i tot
universos separats podrien arribar a xocar o interferir-se.

19.  Implica l’existència d’11 dimensions.
 Pretensió d’unificar en una única equació física quàntica, teoria de la relativitat i
altres fenòmens.
 Models cosmològics multidimensionals.
 Crítica: de moment no tenen evidències empíriques.

20.  “Les generalitzacions filosòfiques s’han de basar sobre les conclusions científiques.
Però, establertes i acceptades aquestes influeixen al seu torn en el
desenvolupament ulterior del pensament científic, indicant un dels múltiples
camins a seguir”. Albert Einstein.

21.  La filosofia és la terra de ningú que es troba entre la teologia i la ciència i que està
exposada a atacs d’ambdues parts. Com la teologia, consisteix en especulacions
sobre temes als quals els coneixements exactes no han pogut aplegar; com la
ciència, apel·la més a la raó humana que a una autoritat, siga esta de tradició o de
revelació.