2. Qui sóc? On estic?
Cap a on anem?
D’on venim?
Quin és el sentit de la vida?
Quin és l’origen de tot el que existeix?
Hi ha alguna cosa després de la mort?
3. Tradició bíblica d’Adam i Eva
Tradició olímpica de Prometeu i Epimeteu
Molts mites diferents, per exemple, sumeris, acadis, babilònics, egipcis, hindús,
africans, inques, etc....
4. El problema sobre l’origen de l’ésser humà i l’univers té connotacions filosòfiques i
científiques.
Segles VI i V a. C, els primers filòsofs, els presocràtics, es plantejaren el problema
de l’origen de la matèria i del canvi, però no tenien massa dades ni mètode
científic.
5. Anaximandre ( s. VI a. C) va dir que les formes de vida terrestres procedeixen de
les aquàtiques.
Era una opinió excèntrica i minoritària, però original i creativa.
De totes formes, la teoria d’Anaximandre no tenia massa evidències empírques.
Pensava que la Terra era un cilindre.
6. Les ciències han investigat sobre els orígens de la vida i han trobat respostes.
La filosofia és una bona ferramenta per reflexionar i presentar una visió del
conjunt i panoràmica sobre les dades científiques.
7. En 1859, Darwin publica L’origen de les espècies.
Va aconseguir superar les crítiques perquè aportava gran quantitat de proves i
evidències
El triomf de la teoria de l’evolució va ser possible gràcies a l’avanç de les altres
ciències.
1r La geologia: es sabia que els estrats d’un terreny es deuen a fenòmens com
l’acumulació de sediments i s’estaven estudiant fòssils.
2n Biologia i botànica: classificacions sistemàtiques de totes les espècies del
planeta.
3r Coneixements en millora de races que es practicava en l’agricultura, ramaderia
i cria de gossos. Certes característiques de les espècies eren guiades a voluntat
dels criadors.
8. 1a. Les característiques dels progenitors són heretades pels fills.
2a. De vegades sorgeixen lleugeres variacions que també són heretables.
3a. En els ecosistemes hi ha “lluita per la supervivència”. Aquelles
característiques especials que suposaven avantatges per a sobreviure o reproduir-
se, tenen la tendència a multiplicar-se i predominar.
Aquelles característiques que suposen desavantatges tenen la tendència a
desaparèixer i extingir-se.
4a. L’evolució natural és un procés lent (milions d’anys) de canvis graduals que no
s’aprecien al llarg d’unes poques generacions.
9. Gran capacitat d’aprenentatge i càlcul. Utilització de llenguatges i cooperació de
grans grups.
Utilització de ferramentes.
Hem arribat a modificar els ecosistemes i antropomorfitzar-los (ciutats i camps de
cultiu).
10. Durant segles no s’entenia bé com era possible la relació cos i ment i es pensava
que la ment era un tipus de substància especial anomenada ànima d’origen diví i
etern, mentre que el cos era mortal (dualisme).
Infraestructura biològica del nostre sistema nerviós fa possibles les capacitat
intel·lectuals.
L’encèfal té aproximadament 100.000 milions de neurones, cadascuna amb
múltiples connexions.
La ment és com un ordinador d’alta potència.
De la màxima simplicitat dels primers éssers vius unicel·lulars s’ha arribat a la
gran complexitat del cervell humà, però per a açò han sigut necessaris milers de
milions d’anys d’evolució.
11. El Big Bang. Segons aquest model explicatiu, l’univers que coneixem podria tindre
13.000 milions d’anys i es va ocasionar per una explosió de matèria que estava
summament condensada.
Una de les proves empíriques és que tot l’univers conegut està en expansió i les
galàxies s’allunyen entre elles.
12. Els primers filòsofs, els presocràtics, fa 2500 anys foren els primers en investigar
l’origen de la matèria. Eixe va ser el primer problema filosòfic. (Arjé)
13. Astrofísics han investigat l’origen dels elements químics.
En les explosions d’estrelles (supernoves), els àtoms simples d’hidrogen i heli es
transformen per processos de fusió nuclear en altres elements químics.
Som pols d’estrelles.
Tots els elements, fins i tot els que formen part del nostre cos, s’originaren en les
estrelles a partir d’explosions fruit de reaccions de fusió nuclear.
Què serà del nostre planeta en uns quants milers de milions d’anys?
14. Fins al s. XVII molts mites i teories equivocades.
Tradició geocèntrica majoritària.
La terra és redona provat amb evidències empíriques per Aristòtil al s. IV a. C.
Eratòstenes de Cirene (III a . C) va calcular el radi exacte de la terra.
Heliocentrisme: Aristarc de Samos (s. III a. C)
15. El nostre planeta és més menut que un gra d’arena en el Sàhara.
El sistema solar es troba a la galàxia de la Via Làctia.
La Via Làctia té un diàmetre de 100.000 anys llum.
Observacions del telescopi espacial Hubble: existeixen milions de galàxies i bilions
d’estrelles.
16. No contrastables ni comprovables (impossible observar el futur remot)
1ª. Big Rip: l’univers s’expandirà tant que els àtoms es separaran. Tot quedarà
desintegrat i dispers.
2ª. Big Crunch: l’univers no podrà expandir-se més i actuarà la gravetat de
manera que totes les galàxies es dirigiran fins al centre on es produirà un nou Big
Bang i així l’univers podria viure cicles eternament (teoria de l’univers oscil·lant).
Alguns filòsofs grecs ja afirmaven l’etern reton i els cicles de l’univers:
presocràtics com Anaximandre, Empèdocles i Heràclit. I els filòsofs estoics.
17. L’univers no té principi ni fi, l’univers és etern i infinit.
No para de crear-se matèria, però això sembla créixer.
Hipòtesi de moda a mitjan del segle XX.
18. Model especulatiu creata per Stephen Hawking
Podrien existir grans quantitats d’universos amb lleis físiques diferents, fins i tot
universos separats podrien arribar a xocar o interferir-se.
19. Implica l’existència d’11 dimensions.
Pretensió d’unificar en una única equació física quàntica, teoria de la relativitat i
altres fenòmens.
Models cosmològics multidimensionals.
Crítica: de moment no tenen evidències empíriques.
20. “Les generalitzacions filosòfiques s’han de basar sobre les conclusions científiques.
Però, establertes i acceptades aquestes influeixen al seu torn en el
desenvolupament ulterior del pensament científic, indicant un dels múltiples
camins a seguir”. Albert Einstein.
21. La filosofia és la terra de ningú que es troba entre la teologia i la ciència i que està
exposada a atacs d’ambdues parts. Com la teologia, consisteix en especulacions
sobre temes als quals els coneixements exactes no han pogut aplegar; com la
ciència, apel·la més a la raó humana que a una autoritat, siga esta de tradició o de
revelació.