1. ELPLANETAVIU:
DELSBACTERISALSHUMANS
2.1. ELS PRIMERS ORGANISMES
2.2. QUÈ ÉS LA VIDA
2.3. ORIGEN DE LA VIDA DIFERENTS PUNTS DE VISTA
2.4. L’EVOLUCIÓ DE DARWIN
2.5 CONTROVERSIES ACTUALS SOBRE L’EVOLUCIÓ
2.6. EVIDÈNCIES DE L’EVOLUCIÓ
2.7. EVOLUCIÓ HUMANA
2. ELPLANETAVIU:
DELSBACTERISALSHUMANS
2.1 ELS PRIMERS ORGANISMES
A la Terra primitiva tot i està sotmesa a intenses
radiacions provinents del Sol hi havia
abundància de diferents àtoms com: oxigen,
carboni, nitrogen, sofre, calci, magnesi, ferro a
diferència de l’Univers que està constituït
essencialment per hidrogen i heli.
Es creu que aquests elements es van combinar d’una
manera adequada per generar la primera cèl·lula i per tant
la VIDA.
Aquestes condicions no s’han pogut
repetir al laboratori.
Les primeres cèl·lules eren molt senzilles
“arquees” capaces de viure en ambients
extrems, actualment es troben a les
fosses marines i en els cràters dels
volcans
Tità, satèl·lit de Saturn
3. ELPLANETAVIU:
DELSBACTERISALSHUMANS
2.2 QUÈ ÉS LA VIDA?
MOVIMENT? (Egipcis)
L’ÀNIMA ÈSSERS ANIMATS O VIUS
(Aristòtil)
S. XV XVI MECANISTES: fonaments mecànics
S. XVIII VITALISTES: la força de la vida
impuls vital.
Actualment és defineix les qualitats realitzen els
éssers vius naixement, nutrició, reproducció , relació
i mort
VIDA: tots els éssers vius compten amb ADN
4. ELPLANETAVIU:
DELSBACTERISALSHUMANS
2.2 QUÈ ÉS LA VIDA?
• Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules.
• Cada cèl·lula està envoltada per una membrana que la
separa de l’exterior.
• La cèl·lula conté un equipament bioquímic complet que li
permet nodrir-se, reproduir-se i relacionar-se amb
l’exterior.
• L’estructura molecular fonamental dels éssers vius són
les proteïnes, que es formen d’acord amb les instruccions
contingudes en els àcids nucleics (DNA i RNA).
• La principal propietat dels organismes és la capacitat de
reproduir-se, sigui individualment o en parelles sexuals.
• Hi ha organismes que no es reprodueixen, però tots els
organismes procedeixen de la reproducció.
7. ELPLANETAVIU:
DELSBACTERISALSHUMANS
2.3 DIFERENTS ORIGENS DE LA VIDA
1- Pasteur va usar dos matrassos amb coll de cigne. En cada un d'ells va
ficar una quantitat igual de brou de carn i les va bullir per esterilitzar.
2 - Va observar que en cap dels flascons van créixer microorganismes,
així que va tallar el coll d'un dels matrassos.
3 - El matràs amb el coll tallat va desenvolupar microorganismes.
8. ELPLANETAVIU:
DELSBACTERISALSHUMANS
2.3 DIFERENTS ORIGENS DE LA VIDA
Amb aquest senzill experiment Pasteur va posar punt i final a la teoria
de generació espontània, demostrant que les grans teories i idees no
requereixen maquinària cara ni pressupost excessiu, només una ment
brillant.
L. Pasteur (1822-1885)
9. ELPLANETAVIU:
DELSBACTERISALSHUMANS
2.3 DIFERENTS ORIGENS DE LA VIDA
B. EVOLUCIÓ BIOQUÍMICA (Modernitat) s.XX
Oparin (1924) i Haldane (1928) : van imaginar
una atmosfera reductora (CH4, NH3, H2O) amb
l’energia dels volcans, els llampecs i radiació
solar podrien haver formar molècules i
macromolècules orgàniques que evolucionarien
a complexos prebiòtics coarcervats fins
arribar a les cèl·lules vives.
Quan la Terra es va refredar van sorgir petites molècules
orgàniques a la hidrosfera , que posteriorment es van unir
entre elles mitjançant una membrana, separant el medi líquid
intern de l’exterior
11. ELPLANETAVIU:
DELSBACTERISALSHUMANS
2.3 DIFERENTS ORIGENS DE LA VIDA
B. EVOLUCIÓ BIOQUÍMICA (Modernitat)
Joan Oró (1961) va sintetitzar un dels components
del ADN.
Encara cap laboratori a aconseguir a sintetitzar
cèl·lules
Possible evolució de la matèria a la cèl·lula
12. ELPLANETAVIU:
DELSBACTERISALSHUMANS
2.3 DIFERENTS ORIGENS DE LA VIDA
C. LA PANSPÈRMIA
La ciència considera seriosament que la vida
s’hagués originat en un altre lloc de l’espai. Això dóna
lloc a cercar vida en altres astres.
Observacions a favor :
En alguns meteorits s’han trobat aminoàcids.
Amb l’ajut de radiotelescopis s’han observat
concentracions de molècules orgàniques en l’espai
interestel·lar.
D. CREACIONISME- DISSENY INTEL·LIGENT
13. ELPLANETAVIU:
DELSBACTERISALSHUMANS
2.5 L’EVOLUCIÓ: UN NOU PARADIGMA
Paradigma nou significa una revolució científica, que
explica diferents fenòmens que abans s’interpretaven per
separat.
A partir del S. XVIII, ja es va
començar a constatar que la natura
no era una mena d’equilibri sinó un
canvi permanent.
Els naturalistes feien molt bones
il·lustracions de les seves observacions.
Els fòssils de dinosaures s’explicaven
degut al “diluvi universal”.
14. ELPLANETAVIU:
DELSBACTERISALSHUMANS
2.5 L’EVOLUCIÓ: UN NOU PARADIGMA
Lamarck, (1744-1829), idees evolucionistes
1. Si hi ha una modificació en el medi l’organisme s’adapta.
2. Els canvis en l’individu es transmeten a la descendència
Problemes: no hi ha parentiu entre les espècies, les espècies no
desapareixen es transformen en altres.
16. ELPLANETAVIU:
DELSBACTERISALSHUMANS
2.6 LA TEORIA DE L’EVOLUCIÓ
En qualsevol hàbitat hi ha gran varietat d’espècies
i també gran quantitat d’individus.
Els individus en un nivell competitiu alt , només
els més forts, els més ben adaptats al medi
aconsegueixen sobreviure.
Els que sobreviuen transmeten els seus caràcters
a la descendència.
Al llarg del temps les espècies es transformen en
altres de millors preparades per a l’existència
Documental: Darwin i l’evolució
17. ELPLANETAVIU:
DELSBACTERISALSHUMANS
2.7 EVOLUCIÓ en l’actualitat
A. La nova síntesi. Neodarwinisme
Les diferències entre els canvis entre diferents poblacions o
individus es deuen a canvis en els gens que determinen els
caràcters sotmesos a variació. Els canvis es deuen a:
mutacions genètiques, recombinacions o migracions.
B. Evolució gradual o a salts.
C. Evolució o gens de
desenvolupament. EVO-DEVO
Evolució : explica el mecanisme de
transmissió dels gens de generació en
generació i la selecció natural en
determinats gens.
Desenvolupament: gens reguladors que controlen el desenvolupament
embrionari, determinen la identitat que tindran cada una de les
cèl·lules. Aquests gens reguladors han estat units al mateix cromosoma
durant centenars de millors d’anys en espècies molt diferents (mosca –
ocell).
20. ELPLANETAVIU:
DELSBACTERISALSHUMANS
2.9 L’EVOLUCIÓ DELS HUMANS
B. Hominització
Adquisició progressiva de les característiques morfològiques
i culturals del llinatges humà que el diferencien dels altres
primats. S’hi distingeixen tres etapes
1. Adquisició de la marxa bípeda. BIPEDISME
És el canvi anatòmic que es troba a la base del procés d'hominització.
Suposa el poder caminar amb postura dreta sobre les extremitats
inferiors.
Deixa lliure les mans. Allibera les
mans de la funció locomotora. Les
mans assumeixen noves funcions
per: manipular objectes,
transportar aliments, etc. Segons
Darwin això és necessari per la
producció de la cultura
Augmenta el camp de visió, veure
per sobre de la vegetació i vigilar
en cas de perill. Locomoció:
Consumeix menys energia > més
resistència. Regula millor la
temperatura, menys part del cos
exposada al sol directe i el calor es
dispersa pel cos més ràpidament.
Augmenta la capacitat cranial
Locomoció:-Frena la velocitat >
locomoció més lenta.
Limita l’agilitat al no usar les mans.
Menys equilibri.
Dificultat afegida en el part, al
tenir el cap més gran
AVANTATGES
DESAVANTATGES
21. ELPLANETAVIU:
DELSBACTERISALSHUMANS
2.9 L’EVOLUCIÓ DELS HUMANS
2. Desenvolupament del cervell
El cervell augmenta el seu volum de manera constant de 500 cm3 a 2000 cm3.
Increment del nombre de cèl·lules cerebrals.
La cara s’aplana, els ulls quedem al mateix pla i millora la visió
estereoscòpica.
22. ELPLANETAVIU:
DELSBACTERISALSHUMANS
2.9 L’EVOLUCIÓ DELS HUMANS
3. Llenguatge articulat
Els homínids presenten modificacions de la cavitat bucal: la laringe es
troba més baixa.
Al cervell apareixen zones especialitzades en l’articulació de la parla.
Capacitat de transmetre i compartir coneixements
Els humans han pogut desenvolupar una intel·ligència tècnica i operativa
que els permet progressar sobre la seva pròpia lògica