2. FRIS CRONOLÒGIC
Eó
Hadeà
Eó
Arqueà
Eó
Proterozoic Eó Fanerozoic
La història de la Terra es divideix en quatre eons.
4.500 M.a. 3.800 M.a. 2.500 M.a. 550 M.a.
Formació
de la Terra.
Aparició
de la
vida.
Oxigen lliure
a l’atmosfera.
ELS EONS
Aparició de fauna similar
a l’actual. Augment
brusc de la biodiversitat.
Fins
l’actualitat
3. Cada eó es pot dividir en eres. Dins del Fanerozoic hi ha
les següents eres.
LES ERES
Paleozoic Mesozoic Cenozoic
550 M.a. 245 M.a. 65 M.a. Actualitat
4. ELS PERÍODES
Permià Carbonífer Devonià Silurià Ordovicià Cambrià
Cada era es pot dividir en períodes.
Terciari Paleogen
Neogen
Quaternari
550
M.a. 510 M.a. 444 M.a. 410 M.a. 360 M.a. 290 M.a.
245
M.a.
Triàsic Juràssic Cretaci
65 M.a.145 M.a.208 M.a.245 M.a.
65 M.a. 1,6 M.a. Fins l’actualitat
5. L’EÓ HADEÀ
LA SITUAIÒ TEMPORAL
• Comença 4.500 milions d’anys enrere,
l’esdeveniment que en marca l'iniciï és la formació
de la terra.
• Finalitza 3.800 milions d’anys enrere, amb les
primeres evidencies de l'existència de vida.
• Té una durada d’uns 700
milions d’anys.
6. ESDEVENIMENTS QUE ES PRODUEIXEN
Durant aquest temps van tenir lloc
diversos esdeveniments:
Diferenciació, a la Terra, d'un nucli
metàl·lic i un mantell rocós.
Formació del camp magnètic per la
convecció del nucli metàl·lic.
7. Formació de la Lluna a partir de
fragments llançats a l'espai per la
col·lisió d'un petit planeta amb la
Terra.
Bombardeig intens de meteorits
sobre la Terra i la Lluna.
8. Desgasificació del mantell, que va
donar origen a una atmosfera molt
densa composta fonamentalment de
CO2 i vapor d'aigua.
Formació de la hidrosfera i inici del
cicle de l'aigua.
9. Formació dels
primers fragments
d'escorça granítica i
inici de la tectònica
de plaques.
Primeres col·lisions
entre les masses
continentals.
10. CARACTERÍSTIQUES DE LA TERRA I DELS
ÉSSERS VIUS
Al final de l'Hadeà ja hi havia vida
bacteriana, però encara durava el
bombardeig de meteorits.
12. L’eó Arqueà i Proterozoic es troben
dins de l’era del Precambrià.
13.
14. Característiques:
Primers bacteris fotosintètics.
Aparició d’oxigen; l’atmosfera i l’aigua dels oceans
s’enriqueixen.
Disminueix la concentració de CO2 als oceans i
afavoreix a la reducció de l’efecte hivernacle.
15. ÉSSERS VIUS:
Els éssers vius que hi trobem, són només bacteris que
són descendents de les primeres formes de vida; poden
viure a les dorsals oceàniques,per exemple.
22. SITUACIÓ TEMPORAL
El seu nom significa “vida antiga”.
El paleozoic comprèn 305 milions d’anys i va
acabar fa 245 milions d’anys.
23. CLIMA PALEOZOIC
Encara la vida vegetal i animal terrestre no havia
evolucionat lo suficient per deixar-nos una bona
informació en el registre fòssil continental.
Amb uns mars més grans que els actuals, el clima
general va ser més oceànic i temperat amb menys
oscil·lacions estacionals.
25. ESDEVENIMENTS
BIOLOGICS
Van aparèixer invertebrats.
Van aparèixer els Agnats.
Peixos i la colonització de la terra ferma.
Amfibis i plantes amb flors.
Falgueres i rèptils.
Extinció dels fòssils.
26. EL PALEOZOIC A
CATALUNYA
Els materials paleozoics estan recoberts per
roques sedimentaries del Mesozoic i del
Cenozoic.
Pissarres, quarsites i calcàries.
Carbó.
L’orogènia herciniana.
35. Aquesta era es va iniciar fa uns 251 m.a i
va finalitzar fa 65 m.a. Es compren entre
les etapes del Paleozoic i el Cenozoic.
Es divideix en tres etapes:
- Cretaci.
- Juràssic.
- Triàsic.
36. Al principi d’aquesta era només havia un
súper continent anomenat Pangea.
Al llarg d’aquesta època va començar una
dislocació
El nivell del mar va pujar lleugerament encara
que el número d'àrees emergides va ser molt
alt.
37. El clima del Mesozoic
va ser generalment
calorós i va donar lloc
a la formació de
deserts i evaporites.
Les regions polars
eren aparentment
humides, aquest clima
era adequat per les
criatures semblants
als rèptils, en l’ultima
etapa les
temperatures era de 9
i 12 graus i el mar va
arribar a noves zones
38. Dinosaures: van ser molt variats i van
dominar el mon terrestre durant 160 m.a,
eren ovípars de pel dura, escamosa i de sang
freda, alguns d’aquests animals tenien
espines en la cua en l’ultima etapa els
dinosaures es van extingir.
39. Aus: eren els que dominaven el cel en aquells
temps, varis rèptils petits amb ales feien
breus vols d’arbres a arbres, els primers van
ser els “Sharovipteryx”, també va destacar el
pterosaure un rèptil volador que va ser un
dels primers un altre tipus eren els
Pterodàctils que van ser descoberts a l'Africà
Oriental, Anglaterra i França.
40. Invertebrats: van sorgir en diferents etapes en
la primera etapa libèl·lules, papallones i
diferents insectes marins.
En la segona etapa van aparèixer escarabats,
cucs vermells, formigues...
41. Mamífers i Vertebrats: en aquesta època els
mamífers eren molt petits, però degut al seu
tamany van sobreviure a la extinció i com ja
no hi havien dinosaures que els matessin van
ser els animals que van dominar el món.
Vivien com carnívors, en la segona etapa el
“Juràssic” van aparèixer els vertebrats
superiors.
42. Vida en el mar: durant la era mesozoica,
molts dels grups de rèptils van tornar al mar i
es van adaptar a la vida aquàtica.
Els “ictiosauris” de coll llarg van ser els grup
de màxim èxit.
Aquí tenim una imatge dels “ictiosauris”:
43. Las plantes del Mesozoic estaven adaptades
al clima sec y càlid.
Havien cícades, palmeres, coníferes, i
ginkgos.
Els haleu-ho, palmeres, i predecessores de
els pins, predominaven en les zones
humides.
En el Juràssic van aparèixer
plantes amb flors
(angiospermes) encara que
les primeres no tenien pètals.(.
44. Terrestre: en aquest ecosistema trobem
dinosaures, mamífers petits i invertebrats.
Marítim: trobem rèptils que tornen al mar, y
mamífers aquàtics.
Aeri: En aquest ecosistema trobem petits
rèptils amb ales.
48. • Moviment de les plaques tectòniques.
- Els continents es desplacen.
- Es formen cadenes muntanyoses.
49. • Clima.
- Començament: càlid amb precipitacions.
- Final: s’estableix un sistema de corrents oceàniques.
50. - Les corrents oceàniques produeixen un gran casquet de gel
Antàrtic.
51. • Flora i fauna.
- Van aparèixer les gramínies.
-La fauna continental i marina
va ser essencialment moderna.
52.
53. • Moviment de les plaques tectòniques.
- Es troben com a l’actualitat.
54. • Flora i fauna.
- La flora pateix
pocs canvis.
- ‘’Megafauna’’.
55.
56.
57.
58. 1.Què és e l
b i p e d i s m e ?
1.1. T e o r i e s d e
l'aparició d e l –
b i p e d i s m e
2.Els avantpassats de l’ésser
humà
ÍNDEX
59. 1.Què és e l
b i p e d i s m e ?
Un animal bípede és e l
q u e u t i l i t z a
d u e s
e x t r e m i t a t s p e r
desplaçar-s e . A l g u n s
e x e m p l e s
d 'a n i m a l bípede són
e l s h u m a n s i
a l g u n s d e l s
s e u s p a r e n t s
p r o p e r s , o l e s
a u s , q u e
d e s c e n d e i x e n d e
d i n o s a u r e s bípedes
d e l Juràssic
60. P e r desplaçar-s e p e l s p l a n s , a l d i s m i n u i r
l a vegetació p o r acció n a t u r a l o h u m a n a .
P e l t r a n s p o r t d e u t e n s i l i s a m b l e s
e x t r e m i t a t s s u p e r i o r s .
P e r c r e a r i u t i l i t z a r u t e n s i l i s i
a r m e s .
P e r t r a n s p o r t a r a l i m e n t s , a i g u a o
c r i e s .
P e l desplaçament e n t r e e l s a r b r e s .
P e r a l i m e n t a r -s e d e l s a r b r e s .
P e r v e u r e l'horitzó, v e u r e p e r s o b r e d e l a
vegetació p e r p o d e r v i g i l a r e n c a s d e
p e r i l l .
P e r t e r m o r e g u l a r e l s e u c o s . C a m i n a r
d r e t e n h o r e s d e c a l o r t r a n s m e t e n
m e n y s c a l o r a l c o s .
1.1. T e o r i e s d e l'aparició
d e l b i p e d i s m e
63. ÍNDEX:
Antiguitat i situació geogràfica
Característiques físiques
Alimentació
Manera de viure
- Avantatges del bipedisme
- Inconvenients del bipedisme
Eines descobertes
Trets culturals
68. Avantatges bipedisme:
Ampliació del camp de visió.
Transportar aliments i eines.
Recol·lectar els fruits d’arbres baixos i
matolls.
Estalviar energia en els
desplaçaments.
69. Inconvenients del bipedisme:
Redueix la velocitat de carrera.
Limita l’agilitat.
La mateixa postura, provoca dolors.
Dificulta el part.
70. TRETS CULTURALS
Vivien sols
No tenien família
Eren nòmades
EINES DESCOBERTES
Cap.
Usaven el trobat a la natura.
73. Introducció
L'australopitec era omnívor i vivia a planes i pujols
amb roques abundoses i la vora de l'aigua. Els
primers Australopitecs eren molt semblants a certes
espècies de mones i només mesuraven un metre.
74. Tipus
Dins la rasa de l’australopithecus hi ha diferents
tipus:
o Afarensisi
o Bahrelghazali
o Africanus
o Robustus
o Garhi
Nosaltres us parlarem sobre l’afarensis i
l’africanus.
75. Antiguitat
• Afarensis: S’han descobert les restes de més
de 300 persones. Tenen una antiguitat d’entre
3,85 i 2,95 milions d'anys a l'Àfrica orienta
• Africanus: Visqué fa entre 3.3 i 2.4 milions
d'anys a l'Àfrica oriental i meridional.
76. Caracteristiques físiques
Afarensis:
o Els fills creixien ràpidament després del
naixement.
o Tenien proporcions simiesques a la cara (un nas
plana, una mandíbula inferior sobresortida).
o Tenien proporcions neurocraneanos (amb un
cervell petit, en general menys de 500
centímetres cúbics i forts braços llargs amb dits
corbats adaptades per enfilar-se als arbres).
o Tenien petites dents, com tots els altres éssers
humans primerencs, i un cos que es va parar en
dues potes i regularment caminaven drets.
77. Característiques físiques
Africanus:
o Tenia un crani rodó, la capacitat cerebral d'un
adult era d'uns 600 cc. Tenia un cervell més gran
que el del Au. Afarensis i dents més petites.
o Tenia els braços llargs i una cara inclinada que
sobresurt cap a fora des de sota la caixa del crani
amb la mandíbula pronunciada.
o La pelvis, el fèmur i els ossos del peu indiquen que
caminava de forma bípeda, però la seva espatlla i
ossos de la mà indiquen que també s'han adaptat
per a l'escalada.
o L’alçada dels homes: 138 cm, i les dones: 115 cm.
o El pes dels homes: 41 kg i el de les dones: 30 kg.
79. Com viuen
Afarensis: Vivien en arbres perquè era una
defensa per als seus depredadors i perquè allà
era on es trobaven tots els aliments basics. Es
situaven en zones africanes, en zones forestals
obertes.
Africanus: Vivien en arbres on podien trobar
els seus aliments basics, com la fruita. Es
situaven al continent africà, en zones forestals
obertes.
80. De que s’alimenten
Afarensis:Els Au. Afarensis s’alimentaven
preferentment de fruits rics en sucre, però en
les èpoques de sequeres s’havien de
conformar amb llavors, arrels, tubercles o
l’escorça dels arbres.
Africanus:Tenien una dieta similar als
ximpanzés moderns, que consistia en fruites,
vegetals, nous, llavors, arrels, insectes i ous.
81. On viuen
Afarensis:Les restes de fòssils d'Au. afarensis
foren trobades per primera vegada per D.
Johanson i els seus col·laboradors al jaciment de
Hadar a Etiòpia. En total es trobaren uns dos -
cents ossos pertanyents a 14 individus.
Africanus:El primer fòssil fou trobat el 1924, al
Nord-oest de Sud-Àfrica. Aquesta espècie vivia a
l’Africa oriental i meridional. Altres restes
d'aquesta es trobaren a altres llocs de Sud-Àfrica,
Etiòpia i Kenya.
82.
83. Eines descobertes
Afarensis: No s’han trobat eines de pedra
associades amb aquesta espècie. Però això no
significa que no fessin servir eines si no que feien
servir eines de fusta o de ossos i a causa de la
seva feblesa no han aguantat al llarg del temps.
Africanus: Feien servir eines simples, com pals
que es troben a l'entorn i ossos d'animals. Les
pedres també s'han utilitzat com a eines, però no
les van modificar.
84. Trets culturals
Afarensis: Es relacionaven bastant amb els de
la seva espècie fent servir els jocs. Es pensen
que formaven comunitats de varius mascles
emparellats i cada un agrupava un grup de
femelles.
Africanus: Es relacionaven fent us de jocs, per
exemple. Potser formaven comunitats de varis
mascles emparedats y cada un tenia un harem
de fèmines.
87. ANTIGUITAT
L'Homo habilis és una espècie extinta d'homínid que
va viure a l'Àfrica de l'Est i del Sud, ara fa entre 1,9 i
1,6 milions d'anys.
És el primer representant del gènere “homo”.
88. Caracteristíques físiques
Alçada : 1,60
Capacitat cranial: 700cc
Arc ossi sobre els ulls marcat
Foramen màgnum
Dits de mans i peus
Locomocío bípeda
89. Com viuen
Eren nòmades, el seu hàbitat era, durant les 24
hores del dia, el terra de la sabana, però de vegades
també buscaven refugi.
L’ homo habilis era una espècie que vivia en grup.
91. Àrees de localització
Els jaciments més importants són el de Koobi Fora (Kenya) i el de la Gola
d'Olduvai (Tanzània).
Van viure a l’Àfrica fa 1,8 milions d’anys
92. EINES DESCOBERTES
Habilitat de fabricar eines
Primeres eines de pedra
Amb les eines amplien la seva dieta
Es converteixen en carronyaires
93. Trets culturals
Amb l’homo hàbils comença el consum de carn.
Encara no són caçadors.
Encara no han descobert el foc.
No utilitza el llenguatge per comunicar-se.
96. Índex :
1. Antiguitat
2. Característiques físiques
3. Com vivien
4. De que s’alimenten
5. On viuen
6. Eines descobertes
7. Trets culturals
97. 1. Antiguitat
- Apareixen fa 1,8 milions d'anys.
- Desapareixen fa 1,5 milions d'anys.
- Les primeres restes d' Homo ergaster es
troben a Etiòpia, Kenya, Tanzània i Eritrea.
98. El Nen del Turkana
• En 1984 va ser descobert prop del
llac Turkana (Kenya).
• L'esquelet es de fa 1,6 milions
d'anys, d'un nen d'uns 11 anys, de
1,60 m. d'alçada i cervell de 880 cc.
• D’aquest fòssil del Nen del Turkana
se'n conserva pràcticament tot
l'esquelet.
99. 2. Característiques físiques
• L' homo ergaster tenen una
constitució física bastant
semblant a la de l'home actual.
• Similar en alçada.
• Són de complexió més robusta
i forta, i tendeixen a ser una
mica més amples de malucs.
• Es el primer homínid amb
capacitat per a un llenguatge
articulat.
100. 3. Com vivien
• Els llocs d'habitació són a l'aire lliure (zones
tropicals) o en coves i abrics naturals (zones
més septentrionals).
• En algunes coves s'han localitzat estructures
complexes formant cabanes on es poden veure
diferents àrees: per cuinar, tallar o descansar.
101. 4. De que s’alimenten
• La seva alimentació es va tornar més carnívora
davant la necessitat d’aquesta, degut a la falta
de fruits en el supercontinent eurasiàtic.
• Aquesta activitat va provocar la evolució del
cervell.
102. 5. On viuen
• L‘ Homo ergaster procedeix probablement d‘
Homo habilis
• Va ser l‘ Homo ergaster l'homínid que va sortir
d'Àfrica per primera vegada i va començar a
adaptar-se a altres tipus de vida diferents com
els d'Àsia i Europa.
103.
104. 6. Eines descobertes
• El Homo Ergaster va aconseguir una gran
tècnica en el treball de les pedres, arribant a
tenir un gran nombre de eines.
• Va ser un dels primers homos en controlar en
foc
• Van evolucionar les eines que ja tenien
105. 7. Trets culturals
• Dintre la seva comunitat el Homo Ergaster
transmetien els seus coneixements d’ancians a
els joves.
• L‘ organització de grups reduïts d‘ individus per
poder explotar els recursos d‘ una àrea sense
esgotar-los.
• La seva existència està lligada també a l‘
existència de connexions amb altres grups per
formar xarxes d‘ intercanvi matrimonial i d‘
informació.
107. QUI EREN?
Conegut com Homo Erectus.
Va ser el primer hominid en abandonar África
i colonitzar Àsia oriental (China, Indonèsia)
Es trobaven en un clima tropical amb
vegetació selvàtica.
Avantpassats del Homo Sapiens y
descendent del Homo Habilis.
110. CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES.
Alçada: 1,50 a 1,65 metres
Pes : 45 a 55 kg
Capacitat cranial: 900 a
1.280 cm3.
Ulls de gran tamany.
Columna totalment dreta.
111. COMPORTAMENT DE LA ESPÈCIE.
Vivia en grups de 10 a 30 membres i
habitava en cabanes, coves i abrics
rocallosos, segons les estacions i els
recursos del territori. A més, no solament va
tenir una forma rudimentària de comunicació
verbal, sinó que, probablement, ja coneixia
l’estructura bàsica de les oracions.
112. DOMINI DEL FOC.
Va ser el primer homínid en dominar el foc
utilitzant-lo en la millora de les armes i la
preparació d’aliments.
La seva alimentació basada en carns es va
veure millorada gràcies al control del foc i el
seu ús per preparar els aliments.
113.
114.
115. ALIMENTACIÓ.
En aquestes tribus els homes sortien a buscar
grans animals mentre que les dones romanien
cuidant als nois i recol·lectant fruites, fulles, i
vegetals per menjar. L‘ Homo erectus va ser capaç
de desenvolupar eines com el garrot, que l'ajudava
en la caça, i el foc, que li va permetre romandre
càlid en llocs freds i cuinar el seu menjar.
116. EINES.
Els Homo erectus dominaven la tècnica de tallar pedres
(fabricació de petites destrals). i la construcció dels seus
campaments i practicaven la recol·lecció i la caça. Els
últims Homo erectus van descobrir com dominar el foc.
Usaven vestits, i eren capaços de comunicar-se.
Els seus instruments característics són els bifaços,
còdols tallats per ambdues cares per a produir una gran
varietat de puntes que servien per tallar, raspar i
perforar. El més típic és l'anomenada destral de mà
117. Els seus instruments
característics són els
bifaços, còdols tallats per
ambdues cares per a
produir una gran varietat
de puntes que servien per
tallar, raspar i perforar. El
més típic és l'anomenada
destral de mà.
118. H o mo
a n t e c e
s s o rNoèlia Artés Blasco.
Beatriz Espigares Gómez.
Anna Font Bermudez.
120. 1. Antiguitat
• Fa 800.000 anys.
• Al març de 2008 es van donar a conèixer
noves restes d' Homo antecessor,
concretament part d’una mandíbula d’un
individu d’uns 20 anys i 32 eines de sílex de
tipus olduvaià, datats en 1,2 milions d’anys
d’antiguitat, cosa que endarrereix
considerablement la presència d’homínids a
Europa. Les restes foren desenterrades al
2007 a la sima del Elefante, situat a
Atapuerca (Burgos).
121. • L’ homo antecessor o Home d’Atapuerca va
ser descobert a la gran Dolina d’Atapuerca,
província de Burgos, l’any 1995.
122. 2. Característiques físiques
• La capacitat cranial és de 1000 cc.
• Fa 1,70 d’altura aproximadament.
• Tenia una cara molt moderna, és a
dir, aquesta espècie va patir una
reestructuració del total del neurocrani, la
mandíbula, les dents i la cara. Eren
individus forts i alts.
123.
124. 3.De què s’alimenten.
• Tot i que hi havia una gran varietat
d’elements vegetals que formaven la seva
dieta.
• També practicaven el canibalisme.
• La seva caseria és podia haver produït per
un intent de protegir el seu territori de
grups veïns o d’altres grups desconeguts
de la mateixa zona.
125.
126. 4. On viuen
• L’homo Antecessor va viure, caçar i va
morir a la serra burgalesa de Atapuerca i
va evolucionar en Europa fins a una
espècie més moderna molt similar a la de
l’Homo Sapiens.
127. 5.Situació geogràfica.
• Pels seus descobridors, l’home Antecessor
també conegut com l’Home Atapuerca
hauria evolucionat a l’Àfrica a partir de
l’Homo ergaster i és considerat
l’avantpassat comú de l’home ara actual i
l’Home de Neanderthal.
128. 6.Eines descobertes.
• L’Homo Antecessor va fer servir dos tipus
de sílex i de quarsites, amb alguns gresos
i quars.
129. 7. Trets culturals.
• Realitzaven funerals.
Els tiraven en coves on miraven que no hi
haguessin animals.
131. INDEX
• Homo heidelbergensis:
• -Antiguitat
• -Caracteristiques fisiques.
• -Com vieun
• Eines descobertes
• Trets culturals
•
132. ANTIGUITAT
• L’ Homo heidelbergensis va existir ara fa entre
400.000 i 100.000 anys, aproximadament.
• Les primeres troballes van ser a Alemanya a
Heidelberg, per això atorga aquest nom.
• La seva distribució és europea, igual
que Homo antecessor. També s'han trobat
fòssils al Marroc, a Zambia (Kabwe) i
a Etiòpia (Vall de l'Awash). En un documental
de televisió van posar-li el nom de Goliath.
134. COM VIVIEN?
• Els estris associats amb els fòssils consisteixen
bàsicament en "pedres de tallar" i algunes eines de
lascas com a puntes i raspadors de fusta, os i banya,
sent els iniciadors d'aquesta tècnica. Dins de la seva
tecnologia trobem el bifaz, també anomenat destral de
mà, és de grans dimensions i està tallat per ambdues
cares. La seva utilitat és molt diversa. Segons anàlisi
d'altres pedres mostren la seva ocupació per adobar
pells o treballar la fusta, fa 400 000 anys ja usaven
rudimentàries llances de fusta. També és molt probable
que en aquesta època el foc anés utilitzat i
paulatinament generalitzat, ja que hi ha evidències de
fogueres.
135. COM VIVIEN?
• Dins d'aquesta espècie també podem començar a
parlar sobre petits grups amb una cohesió social,
ja que segons estudis paleontològics de diferents
restes s'han trobat, per exemple, mandíbules
totalment edentadas, això indica que l'ancià,
després de perdre la seva dentadura, va seguir
vivint ajudat pels seus congèneres. Això es
tradueix en una conducta diferencial a l'hora del
tractament dels seus cadàvers (Avenc dels Ossos).
L'estudi de les dentadures dels heidelbergensis
també revela un altre aspecte evolutiu de gran
interès:
136. COM VIVIEN?
• els molars i la dentadura definitiva recentment els apareixien
entre els 5 i 6 anys després de ser parits (en un ximpanzé actual
això passa cap als 3 anys), si considera que un individu no pot
alimentar-se per compte propi fins a tenir ben desenvolupada la
seva dentició això indueix a pensar que els heidelbergensis
estaven caracteritzats per una prematuració que implicava un
prolongat cura de les cries amb el possible establiment de fortes
relacions afectives entre els individus, l'existència de fortes
relacions afectives hauria cohesionat a les "societats"
heidelbergensis d'una manera que els capacitava per a, per
exemple, desenvolupar eficaces estratègies de caça i de
supervivència en general.
137. DE QUÈ S’ALIMENTEN?
• Europa era freda i durant sis mesos existien
molts menys recursos alimentaris vegetals que a
Àfrica, la carronya i el cleptoparasitisme (robar
preses als animals predadors) no aportava
suficients nutrients que hauria induït (per
selecció) a l'aparició de conductes socials
dedicades a la caça: bandes de heidelbergensis
s'organitzaven per perseguir a altres animals i
ultimar en trampes naturals (precipicis, pantans)
o llançant-los grans destrals lítiques bifaços i,
fins i tot, rústics venables de fusta afuada.
139. ÍNDEX
Antiguitat
Característiques físiques( capacitat cranial,
alçada, forma del cap)
Manera de viure
Alimentació
Situació geogràfica
Eines descobertes
Trets culturals
La seva desaparició
140. ANTIGUITAT
És una espècie
extinta del gènere
Homo que visqué
a Europa i el Pròxim
Orient al Paleolític
mitjà, entre 250.000
i 28.000 anys a.C.
141. CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES
Alçada Els Neandertals eren,
generalment, de 12 a 14 cm
mes baixos que l'home actual.
Un estudi realitzat a
45 ossos pertanyents, com a
mínim, a 14 mascles i 7
femelles, dona una estatura
mitja de 164-168 cm i 77,6 kg
pels mascles i 152-156 cm i
66,4 kg per les femelles.
Capacitat cranial 1750 cm3
(Superior a l’actual de la
nostre espècie)
142. Esquelet robust
Pelvis ampla
Extremitats curtes
Front baixa i inclinada
Crani allargat i ample
Baixa estatura
143. MANERA DE VIURE
Es pintaven el cos,feien collarets, enterraven els
morts i eren bons fabricants d’eines de sílex.
S’ha demostrat que eren grans caçadors i
recol·lectors.
Se sap també que van arribar a viure a 2500
metres d’altitud.
Feien pintures rupestres.
Curaven als malalts
Eren molt pacífics
144. ALIMENTACIÓ
De l'alimentació sabem que els
neandertals menjaven tant vegetals
(fruites, plantes diverses...) com una
gran varietat d'animals. Aquestes han
provat recentment que menjaven no
només grans animals com
ara cavalls, búfals sinó també animals
petits com ara conills, ocells fet que
indica el més que probable ús de
trampes de caça, una tecnologia que
fins fa poc es creia pròpia només de
l'homo sapiens. També utilitzaven el foc
per tal de coure aquests aliments. Els
Neandertals també
menjaven peix, foca, dofí i marisc, quan
vivien en zones costeres.
145. SITUACIÓ GEOGRÀFICA
En aquest mapa es pot veure el llocs on els homes
de neandertal van poder habitar:
146. EINES DESCOBERTES
Tenia eines semblants a la dels homo sapiens
encara que menys desenvolupades . Però
treballaven la pedra i la fusta per crear destrals i
inclús s'han trobat restes del que podria ser un
trípode fet de fusta i que era utilitzat per cuinar, així
com una gran quantitat d'estris de tot tipus fets de
fusta, i l’emmagatzemaven per cuinar, això
demostra el domini del foc per part dels
Neandertals.
147. TRETS CULTURALS
Els Homo neanderthalensis eren els que més
dominaven amb la cultura Musteriense, una cultura
relacionada amb el Paleolític Mitjà.
El nom de Musteriense ve de Moustier (França), on
Gabriel de Mortillet va descobrir l’any 1806 una
indústria lítica prehistòrica (és la producció d’eines
lítiques, és a dir, de pedra) i que està associada als
fòssils trobats a Alemanya.
Els neandertals feien dos tipus de rituals per
enterraments:
El ritual funerari
El canibalisme ritual
També controlaven i utilitzaven el foc.
148. LA SEVA DESAPARICIÓ
Model d'hibridació i substitució : homo sapiens
el substitueix per la lluita del menjar i territori.
Model d'assimilació: els dos homos el neardental
i el sapiens es van ajuntar formant un nou homo
Hi ha una altre teoria , va haver-hi un canvi climàtic
i no es van poder adaptar a temps.
149.
150. ANTIGUITAT
• Va aparèixer fa uns 150.000 anys, a principis de la
segona meitat de la darrera gran glaciació.
• Es l’única espècie supervivent del gènere “HOMO”.
151. CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES
• Capacitat cranial: la capacitat és entre 1.400 i 1.500
cm3.
• Alçada: entre 1,50 i 1,80 metres.
• Forma del cap: posseeixen un rostre i una dentadura
força menys robusta que els seus antecessors, es
ample, amb els pòmuls pronunciats i de figura
esvelta.
152. COM VIUEN
• Eren nòmades, coneguts com societats de
bandes, s’enfrontaven a la naturalesa per
poder alimentar-se...
153. ALIMENTACIÓ
• S’alimenten de fruits, fulles, tubercles, bolets i
carn o peix dels animals que caçaven.
• També menjaven de les substàncies extretes
de l’agricultura.
154. ON VIUEN?
• A Europa, el primer exemplar es va trobar Cro-
Magnon (França). També s’han trobat
exemplars a la Sabana Africana, Àsia, Oceania i
Amèrica.
155. EINES DESCOBERTES
• Les eines descobertes van ser les que estaven
relacionades amb la pedra.
156. TRETS CULTURALS
• En aquells temps tots anaven junts, amb
famílies i dins de cada una si es moria algú
l’enterraven, es buscaven menjar entre tots,
etc.
