Treballs dels alumnes

1. Generació Espontània La teoria de l’origen de la vida de l’edat Antiga i Medieval

2. Què és? En la generació espontània creien que les mosques venien de la carn en putrefacció, que les anguiles provenien del fang, les granotes de la pluja i els ocells de les fulles que queien a terra...entre d’altres exemples.

3. Experiment de Redi Redi va pensar que la teoria de la generació espontània era incorrecta i va fer un experiment, aquest consistia en posar carn en putrefacció en tres pots i tapar un amb cera (hermèticament), un altre amb esparadrap (deixant passar l’aire) i l’altre deixar-lo obert. En teoria haurien d'aparèixer cucs als tres pots o com a mínim als dos que no estan tapats hermèticament. Al pot obert van sortir cucs, al tapat amb esparadrap, les mosques no podien entrar al pot i no hi havien cucs, Redi va suposar que els cucs sortien dels ous que posaven les mosques.

4. L’EXPERIMENT DE MILLER El principi de la vida

5. Organització de l’experiment Va posar els gasos de la Terra primitiva. Va simular mars i oceans. Ho va sotmetre a descàrregues elèctriques simulant els llamps.

6. Resultats de l’experiment Passada una setmana, Miller va recollir unes mostres. Va obtenir molècules orgàniques i molècules no aptes per la vida.

7. Joan Oró Teoria de la panspèrmia

8. Joan Oró va ser un dels precursors de la teoria de la panspèrmia com a causa de l’origen del nostre planeta. Aquesta teoria sosté que la matèria orgànica que va donar lloc a la vida va arribar al nostre planeta amb els cometes que van impactar-hi.

9. El treball per el qual va ser més conegut va ser la demostració de que és possible obtenir els elements constitutius dels àcids nucleics en condicions com les que hi havia a l’atmosfera primitiva.

10. Va aconseguir sintetitzar al laboratori de forma abiòtica, adenina, que és una de les bases nucleotídiques que formen l’ADN, podia ser produïda a partir d’aigua, amoníac i àcid cianhídiric, tres elements presents en els cometes.

11. ESTROMATÒLiTS

12. Què són? Els estromatòlits són cèl·lules que s’agrupen en colònies formant roques sedimentàries laminades de CaCO3, adherides al substrat. Aquets fòssils són el resultat de l’activitat metabòlica de microorganismes, principalment cianobacteris . Són estructures rocoses i poroses, de superfície gelatinosa. Sobre la seva superfície hi van creixent algues i altres materials, que amb el pas dels anys es consolidaran com una mateixa roca. D’aquesta manera l’estructura augmenta de tamany, tant vertical com horitzontal. Són el fòssils més abundants del nostra planeta durant 3 bilions d’anys. Els estromatòlits poden tenir diverses formes: columnars, hemisfèriques, còniques... o amb combinacions de formes. Quan examinem el tall d’un estromatòlit al microscopi es distingeixen moltes capes sobreposades, com fines làmines apilades unes sobre altres. Existeixen estromatòlits en qualsevol era geològica . Cianobacteris (blau+bacteris): són una divisió de eubacteris que obté l’energia mitjançant la fotosíntesis oxigènica.

13. Com es van formar? Aquestes roques es van formar molt i molt lentament, capa sobre capa, i són el resultat de la unió de minúsculs éssers unicel·lulars (unes bactèries que vivien en mars càlids i en aigües poc profundes). Fa uns 3.500 milions d’anys, quan en els oceans ja hi habitaven milions de cèl·lules vives, van aparèixer els estromatòlits. Fa entre 2.500 i 1.000 milions d’anys enrere, els empedrats d’estromatòlits estaven àmpliament expandits i van començar a segregar un gas que va ser el causant de la primera expansió massiva del planeta. Aquest gas era l’oxigen i va provocar un canvi important a la Terra.

14. Primers estromatòlits El fòssil més antic es troba a Warrawoona. Les roques de Warrawoona, amb una edat de 3.5 milions d’anys, contenen fòssils d’estromatòlits. Imatge d’un estromatòlit de Warrawoona al museu Smithsoniano de Washington.

15. Aspectes dels estromatòlits Els estromatòlits tenen 5 aspectes que els fan importants dins la geologia i la biologia: 1. Són l’evidència de vida més antiga que es coneix a la Terra: Com ja hem dit els estromatòlits més antics es troben a Warrawoona, Austràlia i tenen uns 3.500 milions d’anys. La teoria diu que, donades les condicions d’aquella època, els primers habitants de la Terra devien ser organismes unicel·lulars, procariotes, heteròtrofs i anaeròbis, però no hi ha ni proves ni fòssils que ho demostrin. 2. Són organismes que han mantingut fins avui la seva línia evolutiva: Dins el registre fòssil existeixen organismes pancrònics . Gràcies a això, es poden conèixer els canvis morfològics, ecològics i fisiològics que han tingut els microorganismes a través del temps. 3. Són els primers recicladors del carboni: El cicle del carboni és funamental als processos atmosfèrics, climàtics i biològics (com a base principal de molècules orgàniques). És un element que es recicla constantment a la Terra. Una manera d’entrar al cicle del carboni és fixant-lo en forma de sal, com fan les algues que fabriquen estromatòlits. 4. Són els primers oxigenadrs de l’atmosfera: Els organismes conductors d’estromatòlits són fotosintètics oxigènics . L’increment d’aquest oxigen està evidenciat geològica i biològicament. Actualment el 98% dels organismes eucariotes prescendeixen de l’oxigen per portar a terme funcions metabòliques vitals. 5. Són els primers formadors de zones empedrades: El tipus de creixement d’estromatòlits està sempre relacionat amb cosos d’aigua i el creixement necessari es porta a terme en zones no molt profundes (15m). Al créixer amb massa formen empedrats que ofereixen un ecosistema diferent per milers d’espècies. pancrónicos: no s’han extingit des de la seva aparició. fotosintètics oxigènics: al fer la fotosíntesi alliberen oxigen a l’atmosfera.

16. Llocs on es formen estromatòlits actualment Només es formen estromatòlits actualment en alguns llocs estranys del planeta, com per exemple a la costa oest d’Austràlia (no gaire lluny dels llocs on es van trobar els estromatòlits fòssils primitius), a les Bahames, al Mar Roig i a Cuatrociénegas, situat a Coahuila de Saragossa, Mèxic.

17. Fotos

18. TEORIA ENDOSIMBIÒTICA Carla Prior Àngela Torné

19. Lynn Margulis La Dra. Lynn Margulis és una de les científiques més importants del món. És biòloga i professora del Departament de Geociències de la Universitat de Massachusetts. Actualment jubilada, continua el seu interès i treball en la teoria endosimbiòtica seriada (SET). Teoria formulada per ella mateixa l’any 1967.

20. Es basa en: La presència d’orgànuls intracel·lulars amb genoma propi a les cèl·lules eucariotes. Aquests orgànuls, els mitocondris i els plastidis haurien estat en el seu inici bacteris que s’haurien instal·lat a l’interior d’una primitiva cèl·lula eucariota de forma simbiòtica. Amb el pas del temps part dels gens d’aquests simbionts s’haurien transferit el genoma de la cèl·lula hoste i només una petita part restaria en el genoma original de simbiont.

22. A partir d’una cèl·lula primitiva procariota, encara anaeròbica, (incapaç de metabolitzar l’oxigen ja que suposava una verí per ella), va ser invadida de bacteris aeròbics, fet que faria que aquesta cèl·lula eucariota pogués metabolitzar l’oxigen. Aquests bacteris, capaços de respirar oxigen, es convertirien en els actuals mitocondris, presents en la cèl·lula eucariota dels pluricel·lulars, possibilitant el seu èxit en un medi ric en oxigen com a arribat a convertir-se el planeta Terra. Els animals i els fongs n’han estat el resultat.

23. Aquesta cèl·lula procariota amb mitocondris, va Ser invdida per una altre part, per bacteris fotosintètics que es convertirien en el cloroplast i convertirien aquestes cèl·lules en organismes capaços de sintetitzar l’energia procedent del Sol. El Regne vegetal n’ha estat el resultat.