L'origen de la vida i l'origen de l'ésser humà

1,706 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,706
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
27
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

L'origen de la vida i l'origen de l'ésser humà

  1. 1. TEMA3: L'ORIGEN DE LA VIDA I L'ORIGEN DE L'ÉSSER HUMÀ Ciències per al món contemporani
  2. 2. Dades d'interès  Fa uns 13.700 milions d'anys que es va originar l’Univers.  Fa uns 4600 milions d'anys es va originar el Sistema Solar i la Terra.  Fa entre uns 3900 i 3500 milions d'anys es va originar la vida sobre la Terra. Això se sap perquè es van descobrir fòssils d’organismes procariotes amb aquesta antiguitat.  Els éssers primitius que existien fa 3500 milions d'anys eren similars a bacteris (cianobacteris fòssils: Estromatòlits).  En aquests 3500 milions d'anys, la vida s’ha desenvolupat ocupant tot el planeta i diversificant-se en molts grups i espècies
  3. 3. 2. Els éssers vius Un ésser viu és matèria organitzada en cèl·lules que fa processos vitals i que mantenen constant el seu medi intern. Matèria inorgànica Aigua, Sals minerals i Gasos Matèria orgànica formada per C, H, O, N P: Glúcids, Teoria cel·lular : Lípids, Proteïnes i Àcids nucleics 1. La cèl·lula és la unitat morfològica 2. La cèl·lula és la unitat funcional 3. La cèl·lula és la unitat d’origen (unitat genètica) Nutrició: Intercanviar matèria i energia Reproducció: Fer rèpliques o còpies de si mateixos Relació: Rebre la informació del medi i respondrehi
  4. 4. La recepta de la vida: C, H, O, N Tots els éssers vius tenen en comú una organització interna i necessitat de reproduir-se i energia per dur a terme les funcions vitals. DE QUÈ ESTÀ FETA LA MATÈRIA VIVA? • Dels 90 elements químics que trobam a la naturalesa, només 20 formen part dels éssers vius. • Els elements químics més abundants de la matèria viva són CHON. • L'aigua i el carboni constitueixen el 98% del nostre organisme. • La resta d'elements constitueixen un 2%, encara que sense ells no podríem viure: • Ferro: hemoglobina. • Calci: ossos, contracció dels músculs. • Sofre: cabells i ungles. • Sodi: impuls nerviós.. • Iode: formació d'una hormona que controla el metabolisme (tiroxina) • ...
  5. 5. L'AIGUA: UN BON DISSOLVENT • Imprescindible per a la vida. • És necessària per a la realització de totes les reaccions metabòliques de l'organisme, ja que és un bon dissolvent.
  6. 6. L'ESTRUCTURA DEL CARBONI Dóna lloc a molècules molt diferents.  Forma milions de composts amb propietats químiques imprescindibles.  Forma les molècules essencials per a la vida: glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics. 
  7. 7. L'ENERGIA PER A LA VIDA L'energia necessària per a obtenir matèria orgànica s'obté de dues formes diferents que dóna lloc a dos tipus dorganismes: autòtrofs i heteròtrofs. AUTÒTROFOS HETERÒTROFOS •Fabriquen la seva pròpia matèria orgànica a partir de matèria inorgànica (aigua i sals minerals) i energia solar. •Realizan la fotosíntesis. (dia) •També realitzen la respiració cel·lular (dia/nit) •Exemples: Vegetals, algues, alguns bacteris. •Es nodreixen de matèria orgànica prèviamente elaborada pels organismes autòtrofs. •Realitzen la respiració cel·lular per obtenir energia. CO2+6H2O+Energia solar matèria orgànica+ 6O2 Matèria orgànica+6O2 6CO2 +6H2O+Energia Els organismes quimiosintètics obtenen energia procedent de reaccions químiques (a partir de l'oxidació de composts inorgànics com per exemple els sulfurs).
  8. 8.  CIANOBACTERIES ALGUES VERDES CLOROPLAST
  9. 9. L'ORIGEN DE LA VIDA D'ON PROCEDEIX EL CARBONI • El carboni es va acumular a l'interior terrestre en la formació de la Terra. • Amb les erupcions volcàniques el carboni és emès a l'atmosfera on és assimilat per els organismes vius. D'ON PROVÉ L'AIGUA • Tema controvertit perquè els científics no es posen d'acord sobre la procedència de l'aigua. • Hipòtesi més acceptada: la van dur asteroides procedents d'una òrbita més extensa.
  10. 10. UN ESCENARI PER A LA VIDA L'escenari en el que apareix la vida està força definit: • Un interior molt calent: vulcanisme submarí intens (els continents encara no s'havien format). Molts organismes primitius viuen en aigües molt càlides riques en minerals dissolts. • Una atmosfera densa sense oxigen: no hi havia oxigen ni ozó per protegir als organismes vius de la radiació ultraviolada. Aquesta funció la va realitzar el gruix d'aigua.
  11. 11. COM ES VA ORIGINAR LA VIDA A LA TERRA? Al llarg de la història, l’aparició de la vida ha estat objecte de nombroses llegendes i faules inspirades per les diferents visions del món, per diferents ideologies i religions. Fins al segle XVII, en el nostre context cultural, no hi havia cap dubte sobre l’origen de la vida: un Déu omnipotent havia estat l’encarregat d’insuflar vida a totes les plantes i els animals que habitaven la Terra. Ara bé, des de l’època d’Aristòtil també s’acceptava que hi havia criatures que podien néixer de la matèria en descomposició, mitjançant l’anomenada generació espontània: els cucs sortien del fang; les mosques, de la carn podrida; els polls, de la suor...
  12. 12. GENERACIÓ ESPONÀNIA Segons aquesta teoria alguns éssers vius sorgien de manera espontània de determinats substrats gràcies a una mena de força vegetativa que emanava de la pròpia matèria.
  13. 13. GENERACIÓ ESPONTÀNIA: JAN BAPTISTA VAN HELMONT • En el segle XVII, el metge belgaJan Baptista van Helmont (1580-1644) escrivia receptes per a produir animals: • Prengui's una camisa bruta i deixi's en ella uns grans de blat durant 21 dies en un lloc fosc, apareixeran amb seguretat alguns ratolins. L'error d'aquest experiment va ser que només va considerar el seu resultat i no va tenir en compte els agents externs que van poder afectar el procediment de dita investigació.
  14. 14. GENERACIÓ ESPONTÀNIA. REDI      En temps de Redi (s. XVII) la gent creia que els éssers vius es podien generar de la matèria inanimada. Redi aconsegueix refutar aquesta teoria amb un senzill experiment (1668). Redi, va posar en tres recipients : 1, 2 i 3, un tros de carn. El primer el va deixar destapat, el segon el va tapar amb un pergamí i el tercer amb una fina gassa. Després de varis dies va observar que només al primer apareixien cucs. Va demostrar que els cucs que apareixien a la carn eren larves de mosca que naixien dels ous que les mosques dipositaven a la carn. Cal remarcar que a pesar d'aquest experiment el debat sobre la generació espontània va continuar pràcticament finns el segle XIX.
  15. 15. GENERACIÓ ESPONTÀNIA. PASTEUR Posteriorment a l'experiment de Redi es va observar que en brous i infusions deixats en contacte amb l'aire hi acabaven apareixen microorganismes. S'obria un altre cop la polèmica sobre la autogenesi. Va ser Louis Pasteur, l'any 1860, qui posà de manifest la falsedat de la creença tradicional de la generació espontània. Amb els seus experiments va demostrar que són els microorganismes i les espores de fongs de l'aire (que es dipositaven contínuament sobre els objectes) els que descomponen la matèria orgànica. Això el feu concloure que tots els éssers vius procedeixen d'un altre ésser viu.
  16. 16. GENERACIÓ ESPONTÀNIA. PASTEUR  Louis Pasteur (s. XIX) va posar caldo de carn en un matràs (1). Li allargà el coll donant-li forma de S i ho va calentar fins a ebullició (2). Va observar que, després de refredar-lo, en el caldo de carn no es desenvolupaven microorganismes i que es mantenia no contaminat inclús després de molt temps. Si es trencava el coll (3) o s’inclinava el matràs fins que el caldo passés per la zona en forma de S, aquest es contaminava en poc temps.
  17. 17. Els experiments de Redi i Pasteur van demostrar que la generació espontània no era possible i que la vida no es va poder originar per generació espontània. Ara bé, al segle XX, un científic rus, Oparin va plantejar una nova teoria” Teoria sobre l’origen abiòtic dels éssers vius”. Avui es creu, que efectivament la generació espontània no és possible en l’actualitat, però que fa més de 3500 milions d'anys es van donar unes condicions que ho va fer “possible”.
  18. 18. HIPÒTESIS PRINCIPALS SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA L'any 1923 Oparin i Haldane varen proposar que, en algun moment de la història de la Terra, es varen poder formar una sèrie de molècules orgàniques a partir de gasos presents en l'atmosfera primitiva. Es basaren en els supòsits següents: • Fa 3500 milions d'anys l’atmosfera estava formada per metà, amoníac, hidrogen i vapor d’aigua, era reductora i anaeròbia. Hi havia però els principals bioelements que formaven la matèria viva: carboni (C), nitrogen(N), hidrogen (H) i oxigen (O). • Quan la temperatura de la Terra primitiva va davallar, el vapor d'aigua es condensà i va formar els niguls que donaren lloc a pluja que va originar els primers oceans. • L'energia que arribava del Sol (radiacions UVA) i les descàrregues elèctriques que es produïen a l'atmosfera provocaren que els composts inorgànics presents a l'atmosfera interactuassin i originassin composts orgànics senzills, com els que ara fomen els éssers vius.
  19. 19. HIPÒTESIS PRINCIPALS SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA Segons Oparin, els compostos orgànics es van formar a l’atmosfera arrossegats cap als mars per les pluges i allà, al llarg de milions d'anys es van anar concentrant, formant una dissolució concentrada d’aigua, molècules orgàniques i inorgàniques al que anomenà “brou primitiu”. En aquest “brou primitiu”, algunes molècules van formar membranes, originaren unes estructures esfèriques anomenades coacervats, que tenien la possibilitat d'intercanviar substàncies amb l'exterior. Alguns coacervats van poder concentrar al seu interior enzims amb els que fabricar les seves molècules i obtenir energia. Per últim, alguns van poder adquirir el seu propi material genètic i així la capacitat de reproduir-se. Es van formar els procariotes primitius.
  20. 20. UN EXPERIMENT HISTÒRIC (MILLER, 1953) Experiment que demostrà la síntesi de matèria orgànica a partir de matèria inorgànica. Aquest aparell tractava de reproduir les condicions d'atmosfera primitiva postulades per Oparin i Haldane: van sotmetre una barreja de vapor d'aigua, metà, amoníac i hidrogen (tancats en un recipient a 80ºC) a fortes descàrregues. Es va comprovar l'aparició d'aminoàcids a partir de matèria inorgànica.
  21. 21. Miller va aconseguir obtenir 13 dels 20 aminoàcids presents a les proteïnes. Avui dia sabem que probablement mai no hi va haver gaire metà (gas molt inestable a l'atmosfera de la Terra). L'experiment de Miller té un valor històric, va demostrar que és possible sintetitzar matèria orgànica a partir de la inorgànica, però no explica com aquestes molècules orgàniques van formar després un organime viu. Els darrers 50 anys s’han desenvolupat diferents esquemes de reaccions possibles en la Terra primitiva que haurien contribuït a l’inventari de matèries primeres per a la vida. Tot i la diversitat de propostes, totes tenen una idea comuna: l’aparició de la vida al nostre planeta va ser precedida per una seqüència gradual d’esdeveniments químics. Tot i això, l'origen de la primera cèl·lula és encara un misteri per explicar.
  22. 22. Possible successió d'esdeveniments: - L’evolució de les primeres molècules orgàniques hauria conduit a la formació d’una cèl∙lula primitiva. Seria una cèl∙lula procariota, molt petita i sense nucli, heteròtrofa (obtenia matèria orgànica directament del medi) i el seu metabolisme era anaerobi (no necessitava oxigen). - El brou escasseja i apareixen cèl·lules que poden fabricar el seu propi aliment (fotosintètiques). - En el procés de fabricar l’aliment, aquestes algues deixaven anar oxigen (O2). - Fa uns 2.400 milions d'anys hi havia prou oxigen com per afirmar que l’atmosfera era oxidant. Apareixen els organismes amb metabolisme aeròbic. - Fa 400 milions d'anys ja existia la capa d’ozó, i els continents van ser colonitzats per les primeres plantes i animals. Cèl. fotosintètiques
  23. 23. ALTRES HIPÒTESIS Teoria de la Panspèrmia: les primeres formes de vida arribaren de l'espai. Segons aquesta teoria la vida té origen en un altre cos celeste i va arribar a la Terra a través de cometes si asteroides.És difícil admetre que algun ésser viu pugui sobreviure a un viatge a través de l'espai. Tampoc explica com va sorgir la vida a l'espai
  24. 24. COM EXPLIQUEM L'EVOLUCIÓ? IDEES PRÈVIES Al llarg de la història, s'ha intentat explicar la presència en el planeta de la gran varietat d'éssers vius. Les primeres respostes van estar sempre vinculades a les creences més que a les observacions. El creacionisme i el fixisme eren les corrents de pensamient instal·lades en la comunitat científica abans de que fossin substuituïdes per les teories de l'evolució. FIXISTES: Consideraven que les espècies vives no experimentaven canvis al llarg del temps. Aquestes teories defineixen la natura com una cosa definitiva i acabada. CREACIONISTES: l'origen de cadascuna de les espècies s'atribuïa a un creador suprem. Descartades per la ciència, actualment encara hi ha grups d’opinió que creuen que són certes.
  25. 25. TEORIES FIXISTES El naturalista Carl Von Linné (s. XVII), a qui devem la classificació de les espècies, va ser un gran defensor del fixisme. Sostenia que “existeixen tantes espècies diferents com formes va crear al principi el Suprem Creador”. Però, sense pretendre-ho, en agrupar les espècies d'acord amb les seves similituds, va mostrar una sèrie de relacions de parentiu que permetien detectar relacions evolutives. Va caldre esperar fins al segle XIX perquè se li donàs aquest sentit.
  26. 26. LA TEORIA DEL CATASTROFISME: GEORGES CUVIER Les idees fixistes van començar a ser qüestionades a principis del segle XIX. Les nombroses troballes fòssils, així com les semblances entre els diferents organismes, feien que cada cop fos més complicat defensar de forma raonada les postures fixistes. El naturalista Georges Cuvier (17691832) va donar una explicació proposant que els fòssils trobats eren el resultat de grans catàstrofes (catastrofisme) d’escala planetària que havien tingut lloc en la història de la Terra. Aquestes catàstrofes, com el diluvi universal, haurien originat extincions massives i creacions posteriors d’organismes nous.
  27. 27. Les idees creacionistes arriben a la actualitat, ja que en molts llocs encara es considera com a l'explicació de la diversitat de les espècies. La darrera revifada del creacionisme va sorgir als Estats Units a principis dels anys noranta del segle XX i rep el nom de Disseny intel.ligent. Afirma que la complexitat que s’observa en la natura i en els éssers vius en particular només pot haver estat creada per un dissenyador intel.ligent.
  28. 28. L'EVOLUCIONISME L'evolució biològica és el procés de transformació de les espècies al llarg del temps. Al segle XVIII van sorgir els primers defensors de la capacitat dels organismes per canviar mitjançant processos naturals (com ara el comte de Buffon i Erasmus Darwin, avi de Charles Darwin), però no va ser fi ns al segle XIX que es va proposar la primera teoria àmplia de l’evolució. Va ser desenvolupada pel cavaller de Lamarck, Jean Baptiste de Monet, contemporani i opositor de les idees de Cuvier..
  29. 29. EVOLUCIONISTES: JEAN BAPTISTE LAMARCK (1744-1829) •Reconeix el canvi en les espècies. •Defensava la “generació espontània” •Es basa en els següents punts: – La necessitat d’adaptar‐se, que fa que a mesura que canvien les característiques del medi, canviïn també les característiques dels animals i les plantes. – La llei de l’ús i el desús que afirma que l’ús continuat d’un òrgan el fortifica i l’engrandeix mentre que el desús d’un òrgan fa que aquest es debiliti, es faci més petit i acabi desapareixent. – La llei de l’herència dels caràcters adquirits, que diu que tot allò que la naturalesa ha fet adquirir o perdre a un individu, es transmet als individus descendents (hereten les característiques)
  30. 30. COM EXPLICA EL LAMACKISME EL COLL LLARG DE LES GIRAFES? El coll de les girafes va allargar-se perquè en canviar el medi van tenir necessitat de menjar fulles d’arbres, i per tant l’ús freqüent i sostingut del coll va desenvolupar-lo. Els seus descendents van heretar aquest carácter adquirit. D'acord amb els coneixements actuals sobre genètica, la teoria de Lamarck es considera incorrecta, els caràcters adquirits no es transmeten a la descendència, sinó que només s'hereten aquells caràcters la informació dels quals resideix en els gens. El seu pensament va influir molt en les concepcions evolucionistes del segle XIX, ja que es va oposar a les idees fixistes i va intentar explicar, de manera raonada, l’evolució.
  31. 31. EVOLUCIONISTES: : Darwin (1809-1882) Charles Darwin va proposar que un dels“motors” de l’evolució és la Selecció Natural dels individus més aptes.
  32. 32. El viatge de Darwin amb el Beagle va durar 5 anys (1831-1836), i li va marcar la vida per sempre més. El vaixell va salpar de la Gran Bretanya en direcció a l'Amèrica del Sud i va recórrer les costes atlàntica i pacífica. El llarg viatge va permetre a Darwin d'estudiar les característiques geològiques de terres diverses i d'observar una enorme varietat de fòssils i d'espècies animals i vegetals; va recollir nombroses mostres que va classificar minuciosament. Tot plegat va fer que comencés a proposar-se interrogants sobre els orígens dels éssers vius que habitaven el planeta.
  33. 33. En les seves observacions recollides en el El viatge del Beagle, Darwin es mostra astorat per la gran biodiversitat del planeta, fet que l’ajuda a comprendre la variabilitat de les formes de vida segons la separació geogràfica i les condicions ambientals de cada indret.
  34. 34. Va observar les petites diferències que hi havia entre les diferents espècies de les diferents illes Galàpagos. Va arribar a la conclusió que provenien d'una mateixa forma comú.
  35. 35. El 24 de novembre de 1859, es posava a la venda el llibre de Charles Darwin Sobre l’origen de les espècies mitjançant la selecció natural o la conservació de les races afavorides en la lluita per la vida (On the Origin of Species by Means of Natural Selection, or the Preservation of Favoured Races in the Struggle for Life), la primera edició del qual es va exhaurir el mateix dia. Els punts principals de les idees de Darwin sobre la selecció natural són: – La majoria d'espècies poden produir un gran nombre de descendents, la majoria dels quals no arriben a l'edat adulta. Els recursos són limitats i es produeix entre ells una lluita per la supervivència. – Variabilitat de la descendència, no tots els descendents d'una parella són iguals. – Selecció natural: diferents canvis ambientals provocarien la supervivència dels més aptes.
  36. 36. SELECCIÓ NATURAL ● ● ● ● En qualsevol hàbitat hi ha una gran varietat d'espècies, i dins cada espècie una gran varietat d'individus. Només els més forts, els més adaptats, aconsegueixen sobreviure. Els que sobreviuen són els que poden reproduirse i transmetre els seus caràcters a la descendència. Amb el pas del temps, de manera gradual i contínua, les espècies es transformen en altres millor preparades per a l'existència.
  37. 37. BISTON BETULARIA
  38. 38. DARWIN - Les espècies no són estàtiques, sinó que estan sotmeses a un procés d’evolució constant. – Aquest procés evolutiu és gradual, i té lloc de forma lenta i contínua, sense discontinuïtats o canvis sobtats. – Espècies similars es troben emparentades i provenen d’un avantpassat comú. – El motor del procés evolutiu és la selecció natural, basada en dues característiques essencials: la diversitat i la lluita per la supervivència.
  39. 39. COM EXPLICA EL DARWINISME EL COLL LLARG DE LES GIRAFES? A la població hi ha variacions. Ara només les girafes amb el coll llarg poden alimentar-se, sobreviure, reproduir-se, i transmetre aquesta característica a la seva descendència. Així s’ha d’entendre la selecció natural i la lluita per l’existència de Darwin.
  40. 40. WALLACE  Va viatjar per l’Amazones, Malàisia, Indonèsia.  Arribà a les mateixes conclusions que en Darwin  Darwin i Wallace van decidir presentar junts les seves teories. 
  41. 41. Neodarwinisme o teoria sintètica de l’evolució Huxley, G. G. Simpson, Mayr, Ficher, Dobzhandsdy i altres (entre 1930 i 1950). Durant la primera meitat del segle XX, els avanços aconseguits en tots els camps de la biologia permeten donar interpretacions noves a la teoria de l'evolució proposada per Darwin. Aquesta teoria unifica diferents àrees de la biologia, com la genètica, la paleontologia, la bioquímica i l'ecologia.
  42. 42. L'EVOLUCIÓ I LES SEVES PROVES Hi ha aproximadament 50 milions d'espècies. Fins ara sols se n'han catalogat uns dos milions. El 90% dels éssers vius del planeta encara estan per descobrir. Totes les espècies procedeixen d'avantpassats comuns, les restes de les quals, els fòssils, han quedat tancats en roques.
  43. 43. Proves embriològiques Es basen en l'estudi comparat del desenvolupament embrionari de diferents animals. Es mostren clarament fases i característiques que es corresponen amb els seus avantpassats i que van desapareixent conforme se'n completa el desenvolupament.
  44. 44. Proves paleontològiques Es basen en l'estudi dels fòssils. Els fòssils són restes d'organismes d'altres temps que, per causes naturals, s'han preservat en les roques de l'escorça. Són especialment interessants els fòssils que representen formes de transició. Els fòssils són la principal evidència de l'evolució.
  45. 45. El seu estudi ens aporta les dades següents: 1. Hi ha més espècies extingides que no pas vivents. 2. La majoria d’organismes fòssils presenten suficients semblances amb organismes vivents per poder-hi establir relacions de parentiu. 3. En general, com més antic és un fòssil, més diferent és de l’espècie actual amb el qual se’l relaciona. 4. Es poden establir cadenes evolutives entre diversos fòssils, amb progressius canvis morfològics, fins a arribar a relacionar-los amb una espècie actual.
  46. 46. Proves bioquímiques Es basen en l'estudi comparat de les molècules dels organismes de diferents espècies. Existeix una gran uniformitat en els components moleculars dels éssers vius. El material genètic de tot ells és el DNA. A més, la clau o codi genètic que regula la traducció de la informació codificada en el DNA a proteïnes és la mateixa en tots els éssers vius. S'observa que quan més similars són les característiques morfològiques entre dos individus, més semblants són les molècules que els constitueixen.
  47. 47. Proves biogeogràfiques S’observa que quan més allunyades o aïllades estan dues zones, més diferències presenten la seva flora i la seva fauna. La realitat biogeogràfica queda millor explicada si s’accepta que les espècies han sorgit per evolució a partir d’una primera espècie que ha anat colonitzant les zones pròximes i les poblacions han quedat aïllades.
  48. 48. Proves anatòmiques Es basen en la comparació d'òrgans entre diferents espècies. Òrgans homòlegs: tenen el mateix origen embriològic, tenen la mateixa estructura interna, encara que la funció i la seva forma siguin diferents. Indiquen avantpassats comuns.
  49. 49. Òrgans anàlogs: realitzen la mateixa funció, enacara que tenen una estructura interna diferent i un origen embrionari diferent. No constitueix una prova de parentesc, però demostra com compartir un mateix ambient ha provocat, a través de la selecció natural, una gran similitud. Òrgans vestigials: No realitzen cap funció. Segons la teoria de l'evolució, aquests òrgans residuals realitzaven una funció en els organismes predecessors i s'han reduït en els organismes actuals.
  50. 50. EXTINCIONS  Constantment s'estan extingint espècies, però existeixen 5 extincions massives en la història.
  51. 51. LA GRAN EXTINCIÓ  La de major pèrdua d'espècies va tenir lloc fa 250 milions d'anys (Pèrmic-Triàsic)  Van desaparèixer el 96% de les espècies marines, el 70% dels vertebrats marins, el 70% dels vertebrats terrestres i 8-9 ordres d'insectes.  No va caure cap asteroide, es creu que va ser degut a l'augment de l'efecte hivernacle produït per la intensa activitat volcànica. Va provocar un encalentaminat global i anoxia.  Efecte dominó: Vulcanisme  Encalentiment global  Anòxia Extinció massiva  Aquest exemple ens alerta sobre els riscos que suposen per a la biosfera els canvis de temperatura a l'atmosfera.
  52. 52. L'EXTINCIÓ DELS DINOSAURES  És la més famosa i va esdevenir fa 65 milions d'anys. Van desaparèixer els dinosaures i altres espècies i es va afavorir el desenvolupament i expansió dels mamífers.  Un asteroide gegant va caure al sud de mèxic i va provocar una catàstrofe ambiental: tsunamis gegants, incendisen tota la Terra, grans canvis de temperatura,...  Va provocar l'extinció de les espècies que necessitaven més aliments i una temperatura més estable.
  53. 53. L'origen de l'ésser humà Els humans són animals mamífers de l'ordre dels primats, un grup que es va originar fa uns 65 milions d'anys. L'espècie humana actual té el nom científic de Homo sapiens subespècie sapiens. Va aparèixer fa aproximadament 150000 anys. És l'única espècie que ha sobreviscut de les desenes espècies humanes que han existit des de fa uns 5 milions d'anys.
  54. 54. Les principals característiques distintives de l'espècie humana són: - La forma de caminar bípeda. - Un cervell molt desenvolupat en complexitat estructural. - Una gran capacitat per fabricar utensilis molt variats i de materials diversos. - Un llenguatge articulat complex. - Una infantesa llarga que possibilita un llarg procés d'aprenentatge.
  55. 55. L’origen de l’ésser humà  En la selva africana vivien fa 8 milions d'anys grups de primats, antecessors dels homínids.  L'Àfrica es comença a trencar en dues parts, neix la vall del Rift i es modifica el clima de l'Àfrica oriental on la selva es va convertir en sabana.  L'aparició de la sabana va afavorir el bipedisme.  S'han trobat fòssils a l'Àfrica d'espècies amb característiques humanes (bípedes) de fa més de quatre milions d'anys (gènere Australopithecus).  Petites poblacions d'aquests homínids es van estendre per tota l'Àfrica.
  56. 56. Fa 2,5 – 2,3 milions d’anys va aparèixer a Àfrica oriental el primer fabricant d’eines, Homo habilis. Fa 1,8 milions d’anys va aparèixer Homo ergaster (=treballador), que va sortir de l'Àfrica i fa 1,5 milions d'anys ja havia arribat a Indonesia i Xina. Carnívor i dominava el foc. Els últims homínids Homo neanderthalensis i Homo sapiens aparegueren fa 200000 anys i varen poblar Europa. Quan desaparegué el neanderthalensis, l’Homo sapiens heretà tota la Terra.
  57. 57. L'arbre de l'evolució humana és avui molt diferent del que es tenia per bo fa solament 50 anys. L'esquema lineal en el qual l'australopitec africà va originar Homo erectus i d'aquest es va evolucionar a Homo sapiens ha estat substituït per un esquema evolutiu molt complex i ramificat, en el qual encara hi ha molts buits per omplir.
  58. 58. L’hominització És un procés biològic de selecció natural i adaptació que va donar lloc a l'espècie humana. Es caracteritza per:  El bipedisme: facilita la visió per damunt del nivell de les plantes herbàcies i allibera les mans per altres funcions diferents (les extremitats anteriors guanyen mobilitat i precisió)  Establiment de grups socials: cura de la prole, període d'aprenentatge. (La major duració de les fases juvenils permet l'existència d'un període d'aprenentatge més llarg que en la resta de primats).  Desenvolupament de l'encèfal  Desenvolupament de l'esquelet del crani i de la cara: creixement de la part del crani on s'allotja l'encèfal i disminució de la mida de la cara. Disminueix el prognatisme i la dentició s'adapta al règim omnívor.  Adquisició de llenguatge: el creixement de l'encèfal va permetre la complexitat del pensament simbòlic i el desenvolupament de la capacitat comunicativa (es relacionen objectes amb sons). El desenvolupament del llenguatge va permetre a l'espècie humana la transmissió de coneixements d'uns individus a uns altres. Així s'inicia l'evolució cultural que ha influït en el desenvolupament de les poblacions humanes.

×