Salut: estat de complet
benestar físic, mental i social.
Malaltia: alteració de l’estat
de salut provocada per
agents externs.
 Qualitat de vida: grau de benestar,
felicitat i sastifacció, que permet actuar i
sentir la vida de manera positiva.
 Esperança de vida: estimació de la
mitjana d’anys que viuria un grup de
persones nascudes en un any.
 Hi ha malalties genètiques degudes a
alteracions en el genoma.
 En altres casos, el genotip no determina
directament la presència de malaltia,
sinó la predisposició a patir-la.
 Les malalties congèniques són aquelles
que es manifesten des del naixement,
degudes a algun trastorn produït durant
el desenvolupament embrionari o durant
el part.
Tipus de malaltia causa
Infeccioses i
paràsitaries
bacteris, virus, fongs, protozous
Tumorals manca de control de la proliferació cel·lular
Sanguinies i
inmunològiques
Alteracions de les cèl·lules sanguínies i del sistema
immunològic
Endocrines,
nutricionals i
metabòliques
Alteracions dels òrgans endocrins i dels sistemes
enzimàtics i hormonals implicats en el metabolisme
Mentals Alteracions dels processos racionals i efectius
Del sistema nerviós Alteracions del cervell, la medul·la espinal i els nervis
perifèrics
Dels òrgans dels sentits Alteracions de l’ull i de l’oïda
Respiratòries Alteracions del sistema respiratori
Digestives Alteracions del sistema digestiu
Cutànies Alteracions de la pell, del teixit subcutani i dels
annexos (ungles, cabells)
 Físiques:
› Radiacions ionitzants. Energia capaç de
modificar l’estructura de la matèria
› Sorolls. So no desitjat que provoca
alteracions en el son i en el comportament, i
també perdua auditiva.
› Variacions de temperatura. Altes
temperatures amn excés d’humitat impideix
l’evaporació del suor, per tant dificulta la
refrigeració del cos. El fred extrem causa
lesions.
 Químiques:
› Contaminació de l’aire.
 Monòxid de carboni. Afecta al transport d’oxigen per la
sang
 Diòxid de sofre. Dificultat per respirar per contracció dels
bronquis, irritació de gola i ulls i tos.
 Òxids de nitrogen. Afecten als pulmons i són tòxics.
 Partícules en suspensió. Afeccions a les vies respiratòries i
els pulmons.
› Contaminació de l’aigua.
 Contaminants orgànics. Aigües fecals i residus ramaders,
pesticides, greixos i plàstics. Són tòxics i afavoreixen la
poliferació de microorganismes.
 Contaminants inorgànics. Nitrats i fosfats dels adobs,
àcids, sals i metalls tòxics. Afavoreixen la proliferació
d’algues i microorganismes i són tòxics.
 Contaminants biològics. Provoquen malalties diferents.
› Contaminació dels aliments. Són aliments que presenten
substàncies extranyes, que al ingerir-les, poden tenir efectes
 Les malalties infeccioses són aquelles
causades per microorganismes: bacteris,
virus, protozous i fongs.
 Per contacte directe:
› Les malalties de la pell es transmeten quan
la pell d’una persona sana entra en
contacte amb la d’una persona
contagiada.
› Moltes malalties respiratories es transmeten
a través de petites gotes que es produeixen
amb els esternuts, que contenen
microorganismes.
› Malalties de transmissió sexual.
 Per mitjà de l’aigua.
 Per mitjà dels aliments.
 Per mitjà del animals: s’anomenen
vectors, un exemple són els mosquits.
 1. infecció
 2. període d’incubació
 3. període agut
 4. període de declivi
 5. convalescència
 No veure de fonts o rieres amb aigua
contaminada.
 Conservar i manipular el aliments segons
les normes del envasos.
 Escalfar bé o bullir el menjar preparat.
 Rentar bé les verdures, fruites i hottalisses.
 Rentar-se les mans tot l’ho possible.
 Utilitzar preservatiu quan es mantenen
relacions sexuals.
 Mecanismes inespecífics de defensa:
ens defensen devant de qualsevol
infecció.
 Mecanismes específics de defensa: van
dirigits conta cada microorganisme en
concret que entri en contacte amb
nosaltres.
 La pell.
 Les mucoses.
 La inflamació.
 Lomfòcits: són el component més
important del sistema inmunitari són
capaces de reconeixer qualsevol cos
extrany que entri al nostre cos.
› Limfòcits B i anticossos: els aniticossos són
proteïnes que produesixen els limfòcits B.
S’uneixen als antígens, per a que els globuls
blancs els destruexin.
› Limfòcits T: ataquen i destrueixen cèl·lules
pròpies tumorals o infectades.
 Malalties autoimmunes: quan el sistema
immunitari reconeis com a estranya
alguna molècula del nostre cos.
 Al·lèrgies: quan el sistema immunitari
respon a antígens als quals no hauria de
respondre en condicions normals.
 Es tracten amb antibiòtics, unes
substàncies tòxiques per als bacteris i
innòcues per a les persones en les dosis
que es fan servir.
 Es fan servir antiprotozoarisi fungicides.
 Són les més difícils de tractar, perquè
s’introdueixen a les cèl·lules. Aquests
medicaments s’anomenen antivirals.
 Immunitzen les persones contra una sèrie
de microorganismes patògens.
 És una massa de teixit desorganitzat. La
major part dels tumors són benignes, no
es desplacen i poden arribar a tenir
grans dimensions.
 És una de les principals causes de mort.
 Un tumor maligne és aquell les cèl·lules
del qual es poden desplaçar des del lloc
inicial del tumor per fer nous tumors en
altres parts del cos.
› Invasivitat: capacitat de penetrar i
estendre’s pels teixits contigus.
› Metàstasi: capacitat de penetrar en els
vasos sanguinis i limfàtics, moure’s per la
sang i la limfa i dispositar-se en qualsevol
part del cosper formar un segon tumor.
 1. cirugia
 2. radioteràpia
 3. quimioteràpia
 4. tractaments hormonals
 5. immunoteràpia
 Malaltia crònica que es produeix per le
deficiència total o parcial d’insulina
 Excés de greix corporal que pot estar
causat per múltiples factors: hereditaris,
endocrins, metabòlics o ambientals.
 Es produeix quan s’ingereixen més
calories de les que el cos gasta.
 Són les malalties del cor i dels vasos
sanguinis
› Infart de miocardi. Una part del múscul
cardíac es queda sense aportament de
sang.
› Accident cerebrovascular. Quan s’interromp
el reg sanguini d’una pert del cervell.
 Factors de risc no modificables: edat
avançada, sexe masculí o antecedents
de malaltia cardiovascular en familiars
propers.
 Factors de risc modificables: consum de
tabac, diabetis, valors alts de colesterol
a la sang, ...
 Malaltia pulmonar obstructiva: per culpa
d’una obstrucció parcial o total de les
vies repiratòries disminueix el volum
d’aire exhalat.
 Malaltia pulmonar restrictiva: a causa de
la pèrdua d’elasticitat del pulmons
disminueix el volum d’aire que
contenen.
 Esquizofrènia: s’inicia entre els 15 i els 25
anys. Distorsiona la facultat de raonar i
les seves percepcions.
 Trastorns d’ansietat: temor intens.
 Trastorn de la conducta alimentària:
› Anorèxia
› Bulímia
 Síndrome de dèficit d’atenció i
hiperactivitat: nens amb problemes de
control d’energia i d’atenció.
 Trastorns de la personalitat:
 Demència: pèrdua progressiva de les
capacitats mentals
 Hi ha diversos tractaments
farmacològics i psicològis.
 Trastorn per abús: quan l’ús d’una
substància interfereix a la vida normal.
 Dependència: la persona passa la
majoria del temps intentant obtenir i
consumir la droga.
 Simptomes d’abstinència: apareixen
quan es deixa de consumir la
substància.
 Depressores del sistema nerviós
 Estimulants del sistema nerviós
 Pertorbadores del sistema nerviós
 Diagnòstic: procediment pel qual
s’identifica la malaltia que té un
pacient.
› 1. entrevista clínica o anmesi
› 2. exploració física
› 3. exploracions complementàries
 Anàlisi de sang
 Tècniques de diagnòstic per imatge
 Cateterisme cardíac
 Tècniques de registre de l’activitat
elèctrica
› Electrocardiograma
› Electrocefalograma
› Electromiograma
 Test d’esforç
 Tècniques endoscòpiques
 Biòpsia
 Els medicaments són aquells productes
que fem servir per guarir, alleujar,
prevenir o diagnosticar una malaltia.
 S’uneixen a molècules de l’interior del
nostre organime, receptors.
 1.el farmac ha de passar un seguit de
proves en animals d’experimentació.
 2. si tot va bé es passa a la fase d’assaig
clínic
 3. comercialització
 Cirugia major: pot donar complicacions
per la seva complexitat i importància.
 Cirugia menor: intervencionas senzilles
de curta durada, en teixits superficials i
accessibles.
 Hi ha molt factors que expliquen el mal
estat de salut dels seus habitants, la gran
majoria deriven de la pobresa extrema.
 Menys de l’1% dels nous medicaments
que es comercialitzen es desenvolupen
per al tractament de malalties tropicals
 El 95% de les morts per sida s’esdevenen
en països pobres

Viure més, viure millor per Mireia

  • 3.
    Salut: estat decomplet benestar físic, mental i social. Malaltia: alteració de l’estat de salut provocada per agents externs.
  • 4.
     Qualitat devida: grau de benestar, felicitat i sastifacció, que permet actuar i sentir la vida de manera positiva.  Esperança de vida: estimació de la mitjana d’anys que viuria un grup de persones nascudes en un any.
  • 5.
     Hi hamalalties genètiques degudes a alteracions en el genoma.  En altres casos, el genotip no determina directament la presència de malaltia, sinó la predisposició a patir-la.  Les malalties congèniques són aquelles que es manifesten des del naixement, degudes a algun trastorn produït durant el desenvolupament embrionari o durant el part.
  • 7.
    Tipus de malaltiacausa Infeccioses i paràsitaries bacteris, virus, fongs, protozous Tumorals manca de control de la proliferació cel·lular Sanguinies i inmunològiques Alteracions de les cèl·lules sanguínies i del sistema immunològic Endocrines, nutricionals i metabòliques Alteracions dels òrgans endocrins i dels sistemes enzimàtics i hormonals implicats en el metabolisme Mentals Alteracions dels processos racionals i efectius Del sistema nerviós Alteracions del cervell, la medul·la espinal i els nervis perifèrics Dels òrgans dels sentits Alteracions de l’ull i de l’oïda Respiratòries Alteracions del sistema respiratori Digestives Alteracions del sistema digestiu Cutànies Alteracions de la pell, del teixit subcutani i dels annexos (ungles, cabells)
  • 8.
     Físiques: › Radiacionsionitzants. Energia capaç de modificar l’estructura de la matèria › Sorolls. So no desitjat que provoca alteracions en el son i en el comportament, i també perdua auditiva. › Variacions de temperatura. Altes temperatures amn excés d’humitat impideix l’evaporació del suor, per tant dificulta la refrigeració del cos. El fred extrem causa lesions.
  • 9.
     Químiques: › Contaminacióde l’aire.  Monòxid de carboni. Afecta al transport d’oxigen per la sang  Diòxid de sofre. Dificultat per respirar per contracció dels bronquis, irritació de gola i ulls i tos.  Òxids de nitrogen. Afecten als pulmons i són tòxics.  Partícules en suspensió. Afeccions a les vies respiratòries i els pulmons. › Contaminació de l’aigua.  Contaminants orgànics. Aigües fecals i residus ramaders, pesticides, greixos i plàstics. Són tòxics i afavoreixen la poliferació de microorganismes.  Contaminants inorgànics. Nitrats i fosfats dels adobs, àcids, sals i metalls tòxics. Afavoreixen la proliferació d’algues i microorganismes i són tòxics.  Contaminants biològics. Provoquen malalties diferents. › Contaminació dels aliments. Són aliments que presenten substàncies extranyes, que al ingerir-les, poden tenir efectes
  • 11.
     Les malaltiesinfeccioses són aquelles causades per microorganismes: bacteris, virus, protozous i fongs.
  • 12.
     Per contactedirecte: › Les malalties de la pell es transmeten quan la pell d’una persona sana entra en contacte amb la d’una persona contagiada. › Moltes malalties respiratories es transmeten a través de petites gotes que es produeixen amb els esternuts, que contenen microorganismes. › Malalties de transmissió sexual.  Per mitjà de l’aigua.
  • 13.
     Per mitjàdels aliments.  Per mitjà del animals: s’anomenen vectors, un exemple són els mosquits.
  • 14.
     1. infecció 2. període d’incubació  3. període agut  4. període de declivi  5. convalescència
  • 15.
     No veurede fonts o rieres amb aigua contaminada.  Conservar i manipular el aliments segons les normes del envasos.  Escalfar bé o bullir el menjar preparat.  Rentar bé les verdures, fruites i hottalisses.  Rentar-se les mans tot l’ho possible.  Utilitzar preservatiu quan es mantenen relacions sexuals.
  • 17.
     Mecanismes inespecíficsde defensa: ens defensen devant de qualsevol infecció.  Mecanismes específics de defensa: van dirigits conta cada microorganisme en concret que entri en contacte amb nosaltres.
  • 18.
     La pell. Les mucoses.  La inflamació.
  • 19.
     Lomfòcits: sónel component més important del sistema inmunitari són capaces de reconeixer qualsevol cos extrany que entri al nostre cos. › Limfòcits B i anticossos: els aniticossos són proteïnes que produesixen els limfòcits B. S’uneixen als antígens, per a que els globuls blancs els destruexin. › Limfòcits T: ataquen i destrueixen cèl·lules pròpies tumorals o infectades.
  • 20.
     Malalties autoimmunes:quan el sistema immunitari reconeis com a estranya alguna molècula del nostre cos.  Al·lèrgies: quan el sistema immunitari respon a antígens als quals no hauria de respondre en condicions normals.
  • 22.
     Es tractenamb antibiòtics, unes substàncies tòxiques per als bacteris i innòcues per a les persones en les dosis que es fan servir.
  • 23.
     Es fanservir antiprotozoarisi fungicides.
  • 24.
     Són lesmés difícils de tractar, perquè s’introdueixen a les cèl·lules. Aquests medicaments s’anomenen antivirals.
  • 25.
     Immunitzen lespersones contra una sèrie de microorganismes patògens.
  • 27.
     És unamassa de teixit desorganitzat. La major part dels tumors són benignes, no es desplacen i poden arribar a tenir grans dimensions.
  • 28.
     És unade les principals causes de mort.  Un tumor maligne és aquell les cèl·lules del qual es poden desplaçar des del lloc inicial del tumor per fer nous tumors en altres parts del cos. › Invasivitat: capacitat de penetrar i estendre’s pels teixits contigus. › Metàstasi: capacitat de penetrar en els vasos sanguinis i limfàtics, moure’s per la sang i la limfa i dispositar-se en qualsevol part del cosper formar un segon tumor.
  • 29.
     1. cirugia 2. radioteràpia  3. quimioteràpia  4. tractaments hormonals  5. immunoteràpia
  • 31.
     Malaltia crònicaque es produeix per le deficiència total o parcial d’insulina
  • 32.
     Excés degreix corporal que pot estar causat per múltiples factors: hereditaris, endocrins, metabòlics o ambientals.  Es produeix quan s’ingereixen més calories de les que el cos gasta.
  • 34.
     Són lesmalalties del cor i dels vasos sanguinis › Infart de miocardi. Una part del múscul cardíac es queda sense aportament de sang. › Accident cerebrovascular. Quan s’interromp el reg sanguini d’una pert del cervell.
  • 35.
     Factors derisc no modificables: edat avançada, sexe masculí o antecedents de malaltia cardiovascular en familiars propers.  Factors de risc modificables: consum de tabac, diabetis, valors alts de colesterol a la sang, ...
  • 37.
     Malaltia pulmonarobstructiva: per culpa d’una obstrucció parcial o total de les vies repiratòries disminueix el volum d’aire exhalat.  Malaltia pulmonar restrictiva: a causa de la pèrdua d’elasticitat del pulmons disminueix el volum d’aire que contenen.
  • 39.
     Esquizofrènia: s’iniciaentre els 15 i els 25 anys. Distorsiona la facultat de raonar i les seves percepcions.  Trastorns d’ansietat: temor intens.  Trastorn de la conducta alimentària: › Anorèxia › Bulímia  Síndrome de dèficit d’atenció i hiperactivitat: nens amb problemes de control d’energia i d’atenció.  Trastorns de la personalitat:  Demència: pèrdua progressiva de les capacitats mentals
  • 40.
     Hi hadiversos tractaments farmacològics i psicològis.
  • 41.
     Trastorn perabús: quan l’ús d’una substància interfereix a la vida normal.  Dependència: la persona passa la majoria del temps intentant obtenir i consumir la droga.  Simptomes d’abstinència: apareixen quan es deixa de consumir la substància.
  • 42.
     Depressores delsistema nerviós  Estimulants del sistema nerviós  Pertorbadores del sistema nerviós
  • 44.
     Diagnòstic: procedimentpel qual s’identifica la malaltia que té un pacient. › 1. entrevista clínica o anmesi › 2. exploració física › 3. exploracions complementàries
  • 45.
     Anàlisi desang  Tècniques de diagnòstic per imatge  Cateterisme cardíac  Tècniques de registre de l’activitat elèctrica › Electrocardiograma › Electrocefalograma › Electromiograma  Test d’esforç  Tècniques endoscòpiques  Biòpsia
  • 47.
     Els medicamentssón aquells productes que fem servir per guarir, alleujar, prevenir o diagnosticar una malaltia.
  • 48.
     S’uneixen amolècules de l’interior del nostre organime, receptors.
  • 49.
     1.el farmacha de passar un seguit de proves en animals d’experimentació.  2. si tot va bé es passa a la fase d’assaig clínic  3. comercialització
  • 51.
     Cirugia major:pot donar complicacions per la seva complexitat i importància.  Cirugia menor: intervencionas senzilles de curta durada, en teixits superficials i accessibles.
  • 53.
     Hi hamolt factors que expliquen el mal estat de salut dels seus habitants, la gran majoria deriven de la pobresa extrema.  Menys de l’1% dels nous medicaments que es comercialitzen es desenvolupen per al tractament de malalties tropicals  El 95% de les morts per sida s’esdevenen en països pobres