Power point realitzat amb alumnes de 4t d'ESO de l'IES Hug Roger III(Sort) en l'assignatura de Biologia i Geologia

1. Acció geològica de les glaceres

2. Què és una glacera? Les glaceres són acumulacions de neu que es formen damunt de terra, als llocs on per l'abundància de precipitacions i les baixes temperatures la neu acumulada no arriba a fondre's completament.

3. Formació de les glaceres És precisament el desplaçament de les masses de gel –essencial en les glaceres– el que provoca les formes més importants i característiques de l'erosió glacial: els llacs o cubetes glacials, les morrenes, els fiords tan freqüents a les costes d'Escandinàvia o els cercles lacustres i valls penjades a les zones muntanyoses.

4. Tipus de glaceres Tipus de glacera Característiques Situació geogràfica Casquets glacials Extensions de gel de gruix considerable que cobreixen grans superfícies d'un continent . Regions glacials de l'Antàrtida i Grenlàndia . Alpines o valls Amb circ glacial, llengua i front. Lata muntanya de latituds mitjanes, com els Alps o l'Himàlaia. Pirinenca o de circ Solament amb circ glacial, sense llengua. Muntanyes no gaire altes de latitud mitjanes, com els Pirineus.

5. Parts d’una glacera alpina - El circ o zona d'acumulació de la neu situada a la capçalera de les valls. - La llengua o riu sòlid que es crea quan baixa el gel acumulat al circ. Com a conseqüència de les deformacions a les quals està sotmès el gel en moviment, la superfície d’aquest es trenca i forma una sèrie d’esquerdes i fissures profundes ( crevasses i seracs ). -El front o zona on es fon la llengua de la glacera i es dipositen els materials arrossegats que formen les morrenes.

6. L’erosió glacial L'acció erosiva opera mitjançant dos mecanismes: Abrasió o desgast : del substrat o llit rocós originada per la gran pressió que exerceix el gel en lliscar sobre les parets i fons de la vall glacial; aquesta fricció suposa un poliment de les roques de la vall. Aquesta acció erosiva és afavorida pels fragments que transporta la massa de gel: els més menuts actuen com el paper de vidre, mentre que els més grans produeixen una sèrie d’esquerdes i solcs característics en la direcció de moviment del gel. Arrencada dels materials: del propi substrat (llit glacial) i de les parets del circ i la vall. El gel arrenca les protuberàncies de la roca viva.

7. Procés d’erosió

8. Formes erosives:

9. Valls en U Arestes Horns Circs: Llacs glaciars (o Ibons) Cubeta de sobreexcavació Roques polides Roques amb estries Roques moltonades

10. Horns: Pics molt punxeguts moldejats per la capçalera del glaciar on conflueixen varis circs glaciars.

11. Arestes: Crestes formades en la divisió de dos circs

12. Roques polides : es tracta de superfícies de fons o laterals de la vall uniformitzades pel desgast originat pel pas del gel.

13. Estries i solcs : amb direccions característiques, ocasionades pel material transportat per la glacera que exercí una forta pressió contra les parets i fons de la vall. La diferència entre aquests dos termes ve donada per la seva magnitud.

14. Valls en “U” . Es tracta de valls excavades pel gel, d'ample fons i parets laterals de fort pendent, amb valls afluents penjades que ens indiquen el nivell màxim assolit per la llengua de gel.

15. Cubetes de sobreexcavació Depressió del terreny excavada per una glacera al peu d’un circ glacial. Les cubetes antigues estan reblertes de sediments (Esterri d’Aneu) o cobertes per un estany (Certescan)

16. Roques Moltonades: Són turons suaus formats per l’allisament que ha exercit la glacera en els sortints del terreny

17. Roques Moltonades (Gredos)

18. El transport El transport dels fragments és causat per la gravetat i per la pressió exercida per la massa de gel acumulada més per damunt. La glacera transporta una sèrie de materials detrítics procedents dels despreniments dels vessants del circ i de la vall i dels blocs arrencats del fons i les parets. Les glaceres , a diferència dels rius, no classifiquen els materials transportats en funció de la seva grandària.

19. Formes de sedimentació:

20. Els tills són fragments rocallosos despresos per causa de l’abrasió i l’arrancada. Les morrenes són acumulacions de tills, i poden ser laterals, centrals, de fons, i terminals. Les til·lites són roques sedimentàries formades per la diagènesi dels tills. Els blocs erràtics són enormes fragments rocallosos de característiques diferents del terreny sobre el qual s’assenten i que van ser transprotades per l’empenyiment de la glacera.

22. Les morrenes: morrena de fons , situada sota la massa de glaç. morrena lateral , situada als costats de la glacera morrena central , formada per la confluència de morrenas laterals morrena terminal o frontal , situada a la punta extrema de la glacera.

23. Till

24. Podem dir que les morrenes són acumuls de tills Morrenes laterals

25. Blocs erràtics

26. Resultant dels relleus de glaceres alpines

28. Circs i Horns

29. Llacs de circ

30. Fiords (valls produïdes en l’època de glaciació, posteriorment invaïdes pel mar)

31. Perito Moreno (Xile)

32. Capdella: Vall glaciar en la que s´hi ha encaixat el riu Flamicell

33. Els Plans de Sotllo,. Aquesta cubeta de sobreexcavació glacial situada a una alçada de 2183 m, fou antigament ocupada per un llac d'alta muntanya

34. Fi Imatges de geologia de galceres